Legislatures de la Restauració borbònica (1875-1931)
Flashcards
- ¿Qué implica la planificación en el estudio efectivo?
- Es el proceso de establecer un horario de estudio regular y definir metas claras para cada sesión, lo que ayuda a organizar el tiempo y reducir la ansiedad.
- ¿Qué significa la comprensión activa en el contexto del aprendizaje?
- Se refiere a interactuar activamente con el material, como resumir con tus propias palabras, hacer esquemas o explicar el tema a otra persona, para asegurar una comprensión profunda.
- ¿Qué es el método Feynman y por qué es útil?
- Es una técnica efectiva para identificar lagunas en el conocimiento, que consiste en explicar el tema a otra persona como si fueras un profesor, simplificando conceptos complejos.
- ¿Qué acciones abarca la práctica constante en el estudio?
- Implica resolver ejercicios, hacer simulacros de examen y repasar periódicamente el material para consolidar la información.
Preguntes tipus test
- ¿Cuál es el objetivo principal de la planificación en las técnicas de estudio efectivas?
- a) Memorizar el contenido de forma pasiva sin un cronograma fijo.
- b) Estudiar sin descanso para cubrir la mayor cantidad de material posible.
- c) Establecer un horario de estudio regular y definir metas claras para cada sesión.
- d) Priorizar el estudio de los temas más fáciles y dejar los difíciles para el final.
Resposta: c) Establecer un horario de estudio regular y definir metas claras para cada sesión.. La planificación en el estudio efectivo implica establecer un horario regular y definir metas claras para cada sesión. Esto ayuda a organizar el tiempo, reducir la ansiedad y aumentar la motivación, no a memorizar de forma pasiva.
- ¿Cuál de las siguientes acciones se asocia más directamente con la 'comprensión activa' del material de estudio?
- a) Leer el material una y otra vez hasta memorizarlo.
- b) Resumir el contenido con tus propias palabras y hacer esquemas.
- c) Subrayar las ideas principales de un texto sin mayor elaboración.
- d) Escuchar grabaciones de las clases mientras realizas otras actividades.
Resposta: b) Resumir el contenido con tus propias palabras y hacer esquemas.. La comprensión activa se logra al interactuar con el material, como resumir, esquematizar o explicar el tema a otros. Leer y subrayar sin una interacción profunda es una forma pasiva de estudio.
- ¿Qué técnica es conocida como el 'método Feynman' y cuál es su beneficio principal?
- a) Explicar el tema a otra persona para identificar lagunas en el conocimiento.
- b) Memorizar fechas y nombres mediante rimas o acrónimos.
- c) Estudiar en pequeños bloques de tiempo con descansos programados.
- d) Crear mapas mentales complejos con muchos colores y símbolos.
Resposta: a) Explicar el tema a otra persona para identificar lagunas en el conocimiento.. El método Feynman es una técnica de comprensión activa que implica explicar el tema a otra persona de forma sencilla, lo que ayuda a identificar lagunas en el propio conocimiento y a consolidar el aprendizaje.
Regeneracionisme polític
Flashcards
- Quina necessitat es va estendre arran del Desastre del 98?
- La necessitat de regenerar la vida política espanyola per acabar amb el caciquisme i la corrupció.
- Quan va entrar el règim de la Restauració en una nova fase de reformisme?
- La nova fase de reformisme va ser anunciada arran del Desastre del 98, i el règim de la Restauració va entrar en aquesta nova etapa amb la intenció de realitzar canvis i reformes profundes.
- Quins dos esdeveniments van fer que el torn de partits entrés en crisi a finals del segle XIX i principis del XX?
- L'assassinat de Cánovas del Castillo (1897) i la mort de Sagasta (1903).
- Quin líder conservador va rebre la confiança de la reina regent per formar govern el 1899?
- Francisco Silvela.
Preguntes tipus test
- Quin va ser l'objectiu principal del Regeneracionisme polític arran del Desastre del 98?
- a) Enfortir el torn pacífic de partits sense alteracions.
- b) Acabar amb el caciquisme i la corrupció política.
- c) Establir una monarquia absolutista per garantir l'ordre.
- d) Promoure la industrialització a gran escala per tot el país.
Resposta: b) Acabar amb el caciquisme i la corrupció política.. El Desastre del 98 va evidenciar la necessitat urgent de reformar el sistema polític espanyol, posant fi al caciquisme i la corrupció que el minaven. Aquest va ser el motor principal del Regeneracionisme.
- Quin esdeveniment va marcar una crisi significativa en el sistema del torn de partits a finals del segle XIX i principis del XX?
- a) La proclamació d'Alfons XIII com a rei el 1902.
- b) La implementació de la nova política pressupostària de Silvela.
- c) L'assassinat de Cánovas del Castillo i la mort de Sagasta.
- d) L'aixecament de la Setmana Tràgica a Barcelona.
Resposta: c) L'assassinat de Cánovas del Castillo i la mort de Sagasta.. La pèrdua dels dos grans líders que havien mantingut el sistema del torn pacífic, Cánovas del Castillo i Sagasta, va sumir els partits dinàstics en una crisi de lideratge i va obrir la porta a una nova fase de reformisme.
- Qui va ser el líder conservador que va encapçalar el primer govern regeneracionista el 1899?
- a) Antonio Maura.
- b) José Canalejas.
- c) Francisco Silvela.
- d) Eduardo Dato.
Resposta: c) Francisco Silvela.. Francisco Silvela va ser el líder conservador a qui la reina regent va confiar la formació d'un nou govern el 1899, amb la missió d'impulsar les primeres reformes regeneracionistes, inclosa una nova política pressupostària.
Setmana Tràgica
Flashcards
- Quan i on va tenir lloc la Setmana Tràgica?
- Juliol-agost de 1909 a Barcelona.
- Quina va ser la causa principal de la Setmana Tràgica?
- La crida a reservistes per anar a la Guerra del Marroc.
- Quin caire va prendre el moviment de la Setmana Tràgica?
- Va prendre un caire anarquista, d'alliberament, antimilitar i anticlerical.
- Quina llei es va aplicar durant la repressió de la Setmana Tràgica?
- La Llei de Jurisdiccions.
Preguntes tipus test
- La Setmana Tràgica de 1909 va tenir lloc principalment a:
- a) Madrid
- b) València
- c) Barcelona
- d) Sevilla
Resposta: c) Barcelona. La Setmana Tràgica va ser un esdeveniment clau que es va desenvolupar majoritàriament a la ciutat de Barcelona.
- Quin va ser el motiu immediat que va desencadenar la Setmana Tràgica?
- a) La pujada de preus dels productes bàsics.
- b) La crida a reservistes per a la Guerra del Marroc.
- c) La proclamació de la Segona República.
- d) La crisi econòmica de 1907.
Resposta: b) La crida a reservistes per a la Guerra del Marroc.. L'esclat de la Setmana Tràgica va ser directament causat per l'oposició al reclutament de tropes de reservistes per enviar-les a la guerra colonial al Marroc.
- El moviment de la Setmana Tràgica es va caracteritzar per tenir un caire principalment:
- a) Monàrquic i conservador.
- b) Liberal i reformista.
- c) Anarquista, antimilitar i anticlerical.
- d) Catalanista i regionalista.
Resposta: c) Anarquista, antimilitar i anticlerical.. La vaga i les protestes durant la Setmana Tràgica van adquirir ràpidament una tendència anarquista, amb un fort sentiment antimilitarista i anticlerical, que va portar a la crema d'edificis religiosos.
Oposició al sistema
Flashcards
- Què afeblia electoralment els republicans, tot i ser la principal força d'oposició?
- La fragmentació en diversos grups.
- Qui va encapçalar la Unió Republicana, creada el 1903?
- Nicolás Salmerón.
- Quin partit va fundar Alejandro Lerroux l'any 1908?
- El Partit Radical.
- Què era el Requetè, fundat el 1907?
- Una organització paramilitar carlina.
Preguntes tipus test
- Quines característiques definien el discurs d'Alejandro Lerroux a les classes populars de Barcelona?
- a) Discurs moderat i pro-monàrquic.
- b) Defensa fervent del catalanisme.
- c) Aliança amb l'Església catòlica.
- d) Discurs obrerista, revolucionari i anticlerical.
Resposta: d) Discurs obrerista, revolucionari i anticlerical.. Alejandro Lerroux era conegut pel seu discurs obrerista i revolucionari, i per les seves posicions anticlericals. També tenia una postura espanyolista, oposada al catalanisme, al qual vinculava amb els interessos de la burgesia i l'Església.
- Què era el Requetè, fundat el 1907, dins el context de l'oposició al sistema de la Restauració?
- a) Una organització paramilitar carlina.
- b) Un sindicat obrer revolucionari.
- c) Un partit polític republicà.
- d) Una associació cultural catalanista.
Resposta: a) Una organització paramilitar carlina.. El Requetè, fundat el 1907, era una organització paramilitar carlina que actuava a les ciutats com a força de xoc contra els obrers i els republicans, defensant els interessos carlins.
- Quin dels següents partits o sindicats obrers es va fundar l'any 1921?
- a) PSOE
- b) UGT
- c) PCE
- d) Solidaritat Obrera
Resposta: c) PCE. El Partit Comunista d'Espanya (PCE) va ser fundat l'any 1921, mentre que el PSOE i la UGT ja existien des de temps anteriors com a partits i sindicats socialistes.
Crisi de 1917
Flashcards
- Quines van ser les principals conseqüències econòmiques de la neutralitat d'Espanya durant la Primera Guerra Mundial, que van contribuir a la crisi de 1917?
- L'augment de les exportacions de productes industrials i agraris, l'augment dels beneficis, l'augment dels preus interiors sense un augment de salaris i els problemes d'aprovisionament per a les classes populars.
- En quins tres àmbits es va manifestar el conflicte social durant la crisi de 1917 a Espanya?
- La crisi de 1917 es va manifestar en tres àmbits principals: el polític, el militar i el social.
- Què eren les Juntes de Defensa i quines eren les seves principals demandes durant la crisi militar de 1917?
- Les Juntes de Defensa eren associacions militars formades per oficials que reclamaven un augment salarial i la valoració salarial per antiguitat.
- Quines accions van dur a terme la CNT i la UGT el 1917 en resposta a la pujada de preus?
- La CNT i la UGT van fer un manifest conjunt per demanar la intervenció del govern per aturar la pujada de preus, que va culminar amb una vaga general a l'agost que es va estendre per tot Espanya.
Preguntes tipus test
- Quina va ser una de les conseqüències econòmiques immediates de la neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial?
- a) Disminució de les exportacions i estabilitat de preus.
- b) Augment de la producció industrial amb salaris creixents.
- c) Augment de les exportacions i dels preus interiors sense augment de salaris.
- d) Reducció del deute públic i millora de les condicions de vida.
Resposta: c) Augment de les exportacions i dels preus interiors sense augment de salaris.. La neutralitat d'Espanya durant la Primera Guerra Mundial va provocar un augment significatiu de les exportacions de productes industrials i agraris, la qual cosa va generar grans beneficis per a la burgesia, però també un augment dels preus interiors que no va ser compensat per un augment de salaris, causant greus problemes d'aprovisionament per a les classes populars.
- Quina va ser la principal demanda de l'Assemblea de Parlamentaris reunida a Barcelona el 1917?
- a) La nacionalització de les principals indústries del país.
- b) La formació d'un govern provisional i la convocatòria de corts constituents.
- c) L'abolició total del caciquisme i la corrupció política.
- d) La implementació immediata d'una jornada laboral de vuit hores.
Resposta: b) La formació d'un govern provisional i la convocatòria de corts constituents.. El document indica que l'Assemblea de Parlamentaris va exigir la formació d'un govern provisional i la convocatòria de corts constituents per reformar el sistema polític i descentralitzar l'estat. No es menciona una demanda de nacionalització d'indústries o l'abolició del caciquisme com a punt central d'aquesta assemblea específica.
- Quin era l'objectiu principal de la formació de les Juntes de Defensa durant la crisi militar de 1917?
- a) Reclamar un augment salarial i la valoració de l'antiguitat.
- b) Exigir la fi del sistema de torn de partits.
- c) Demanar la dissolució del Parlament i la creació d'un directori militar.
- d) Protestar contra la neutralitat d'Espanya en la Primera Guerra Mundial.
Resposta: a) Reclamar un augment salarial i la valoració de l'antiguitat.. Les Juntes de Defensa eren associacions militars formades a causa del descontentament per l'excessiu nombre d'oficials i els ascensos per mèrits de guerra, que afavorien els militars del Marroc en detriment dels de la Península. La seva principal demanda era un augment salarial i la valoració de l'antiguitat.
Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
Caiguda del Dictador
Flashcards
- Quan va dimitir Miguel Primo de Rivera com a dictador?
- Primo de Rivera va dimitir el 30 de gener de 1930.
- Per què Alfons XIII va retirar la confiança a Primo de Rivera?
- Alfons XIII va retirar la confiança al dictador perquè veia que la monarquia també perillava si la dictadura continuava.
- Qui va reemplaçar Primo de Rivera després de la seva dimissió?
- El general Dámaso Berenguer el va reemplaçar.
- Com es va anomenar el període de govern del general Berenguer?
- El període sota el govern de Berenguer es va conèixer com la 'Dictablanda'.
Preguntes tipus test
- Quina va ser la raó principal de la dimissió de Primo de Rivera?
- a) El Crack del 29 va provocar la seva dimissió.
- b) Alfons XIII va retirar-li la confiança davant el perill per a la monarquia.
- c) Les protestes universitàries van fer insostenible la seva posició.
- d) La pressió de l'exèrcit el va obligar a dimitir.
Resposta: b) Alfons XIII va retirar-li la confiança davant el perill per a la monarquia.. Alfons XIII va retirar la confiança a Primo de Rivera perquè la monarquia estava sent cada cop més associada amb el fracàs de la dictadura, posant en perill la seva pròpia continuïtat.
- Quin era el propòsit principal del govern del general Berenguer?
- a) Organitzar un procés electoral per retornar a la normalitat constitucional.
- b) Establir un nou directori militar permanent.
- c) Consolidar el poder del rei Alfons XIII sense eleccions.
- d) Negociar amb les forces d'oposició per formar un govern de coalició.
Resposta: a) Organitzar un procés electoral per retornar a la normalitat constitucional.. El propòsit principal del govern de Berenguer, conegut com a 'Dictablanda', era restaurar la normalitat constitucional mitjançant un procés electoral, intentant allunyar-se de les mesures de la dictadura anterior.
- Quin va ser un dels acords clau del Pacte de Sant Sebastià?
- a) L'abolició total de la monarquia sense cap procés electoral.
- b) La creació d'un govern de concentració amb el rei Alfons XIII.
- c) Un programa per presentar-se a les eleccions i constituir un comitè revolucionari.
- d) La restauració immediata del sistema de torn sense reformes.
Resposta: c) Un programa per presentar-se a les eleccions i constituir un comitè revolucionari.. El Pacte de Sant Sebastià va establir un programa electoral i la creació d'un comitè revolucionari que serviria com a futur govern provisional de la república, a més de comprometre's amb les autonomies.
I 32 flashcards i 20 preguntes més al document.
Text del document
T3 La Restauració II: la crisi del sistema (1898-1931) Legislatures 3. 1 Esdeveniments importants: 3.1.1* Regeneracionisme polític (Maura) 3.1.2* Setmana tràgica 3.1.3* Regeneracionisme polític (Canalejas) 3.1.4* Oposició al régim (política i social) 3.2 Crisi del 17 ns el 1923 3.3 Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) Legislatures de la Restauració borbònica (1875-1931) 1902-1910 1903 Sagasta rip 1904 Maura 1905 Montero Ríos (fets del cucut) 1907 - 1909 Maura 3.1.1 Regeneracionisme polític Arrel del desastre del 98, es va estendre la necessitat de regenerar la vida política espanyola per acabar amb el caciquisme i la corrupció.
A partir d'aquí, el règim de la restauració entra en una nova fase, on s'anuncien canvis i reformes profundes. Nova generació de polítics EL TORN DE PARTITS ENTRA EN CRISI AMB L'ASSASSINAT DE CÁNOVAS DEL CASTILLO (1897) I LA MORT DE SAGASTA (1903). NOVA FASE DE REFORMISME Aconseguirà respondre a les demandes socials i polítiques? El fracàs del primer govern regeneracionista: El 1899 la reina regent con a el nou govern a un líder conservador (FRANCISCO SILVELA).
Proposa: - Nova política pressupostària: augment de tributs sobre els productes comercials de primera necessitat per pal·liar el deute de la guerra de Cuba TANCAMENT DE CAIXES 1899 - Trencament entre les elits econòmiques catalanes i els partits dinàstics. - El catalanisme es consolida com a alternativa. CONSEQÜÈNCIES 1901: es reprèn el torn dinàstic de la mà dels liberals 3.1.1 Regeneracionisme polític Les reformes de Maura i Canalejas… Alfons XIII puja al tro a la primavera de 1902 (16 anys). Inaugura el regnat amb la intenció de mantenir el torn pací c i de regenerar la vida política espanyola.
Coincideix, al 1903, amb una renovació del lideratge dels partits dinàstics: Antonio Maura (PC) José Canalejas (PL) 3.1.1 Regeneracionisme polític Impulsa un nou projecte polític consistent en reformar el sistema polític des del govern. COM? - Nova llei electoral (1907) per tal d'impedir el frau electoral. - Projecte de reforma d'administració local: intent d'atraure el catalanisme moderat (acords amb la lliga per donar més autonomia als ajuntaments i diputacions). - Aprovació d'algunes lleis socials (descans dominical, regulació del dret de vaga).
L'aixecament de la Setmana Tràgica (1909) contra el reclutament per a la Guerra del Marroc va generar una repressió desmesurada per part del govern conservador. 3.1.1 Regeneracionisme polític (Maura) Compañía Española de las Minas del Rif S.A. 1909 - Guerra de Melilla "Setmana Tràgica" a Barcelona (juliol-agost 1909) La con ictivitat social Juliol 1909, Barcelona Es fa una vaga en motiu de la crida als reservistes per anar a la guerra del Marroc. El moviment pren un caire anarquista i d'alliberament, de tendència antimilitar i anticlerical. Sostinguda per la burgesia barcelonesa, la repressió és dura.
Aplicació de la llei de jursidiccions: + de 2.000 processats, tancament de diaris obrers, més de 150 centres culturals obrers i d'escoles laiques, i penes de mort, com la de Ferrer i Guàrdia. 3.1.2 Setmana Tràgica ESCOLA MODERNA MIXTA INTERCLASSISTA LAICA LLIBERTAT DE CÀTEDRA FERRER I GUÀRDIA (1859 -1909) HIGIÈNICA ANTIREPRESSIVA L'any 1910, Canalejas accedeix al govern. Nou govern liberal Mesures - Reforçament del poder civil davant del poder de l'església catòlica: ley del candado 1910 (limitació establiments de les ordres religioses).
- Intent d'apropament als sectors populars a través del reformisme social: impost progressiu sobre les rendes/ Llei de lleves (1912) - Descentralització de l'estat: Inicia la negociació d'una llei de Mancomunitats per modernitzar el país des del sector públic MANCOMUNITAT DE CATALUNYA 1912 El president Canalejas és assassinat pels anarquistes (1912). A partir d'aquí s'obre un període d'inestabilitat que condueix a la crisi de 1917. 3.1.3 Regeneracionisme polític (Canalejas) Els partits dinàstics van anar perdent pes i les forces al marge del sistema (republicans, catalanistes, socialistes i anarquistes) es van enfortir.
3.1.4 Oposició Republicanisme Els republicans van ser la principal força d'oposició, però la fragmentació en diversos grups l'afeblia electoralment. L'any 1903 es crea UNIÓ REPUBLICANA encapçalada per Nicolás Salmerón 3.1.4 Oposició Republicanisme a Catalunya Alejandro Lerroux -> in uent a les classes populars de Barcelona Periodista i polític d'origen andalús. - Discurs obrerista i revolucionaris - Posicions anticlericals - Espanyolista, en oposició als catalanistes. El catalanisme vinculat als interessos de la burgesia i l'església. Moviment contrari a les reivindicacions obreres. L'any 1907 (eleccions legislatives) U.R s'integra en la coalició de Solidaritat catalana.
Això serà rebutjat per un sector de U.R. Lerroux marxa i funda el PARTIT RADICAL l'any 1908. 3.1.4 Oposició Carlisme i tradicionalisme Jaume de borbó (nou pretendent a la corona) "jaimistes" El 1907 es funda el REQUETÉ: organització paramilitar. Actua a les ciutats com a força de xoc contra els obrers i els republicans. Bases socials carlines concentrades a Catalunya, Navarra i el País Basc 1910 PARTIT CATÒLIC TRADICIONALISTA 1931 COMUNIÓ TRADICIONALISTA 3.1.4 Oposició Forces obreres: socialisme i anarquisme Nombre de militants en augment Actuacions en defensa de millors condicions de treball.
Partit i sindicat socialista PSOE 1910: Pablo Iglesias diputat (coalició republicano socialista) UGT Partidaris de l'acció política: participació de representants sindicals a organismes estatals. Líder important: FRANCISCO LARGO CABALLERO. L'any 1921 es funda el PCE 3.1.4 Oposició Forces obreres: socialisme i anarquisme Nombre de militants en augment Actuacions en defensa de millors condicions de treball. Anarcosindicalisme Solidaritat Obrera (1907): federació d'associacions de treballadors (S i A). L'any 1910 impulsa la CNT (després de la IGM, augmentarà molt el nº a liats. Premisses: - Independència del proletariat respecte la burgesia i les seves institucions.
- Apoliticisme del moviment obrer (absentisme electoral) - Unitat sindical dels treballadors - Voluntat d'enderrocar el capitalisme COM? VAGUES I BOICOTS (VAGA GENERAL REVOLUCIONÀRIA). Noms importants: Salvador Seguí, Joan Peiró 3.1.4 Oposició Catalanisme Lliga Regionalista (1901) Prat de la Riba i Francesc Cambó Premisses: - dret de catalunya a l'autonomia política - intervenir en la política espanyola per descentralitzar i modernitzar l'estat. Crisi de Solidaritat Fer front al lerrouxisme. Dissidències internes entre conservadors i progressistes republicans.
1905: fets del cu-cut // 1906: llei de jurisdiccions i creació de Solidaritat catalana Fets de la setmana tràgica: uns veuen amb bons ulls la repressió i els altres no. 3.1.4 Oposició Catalanisme Prat de la Riba presenta el programa de la diputació de Barcelona el 1907 1912: Canalejas es compromet a tirar endavant el projecte de Mancomunitats (Maura dimiteix forçat per la setmana tràgica). El 1914 es fa efectiu el govern de la mancomunitat. Entitat administrativa: *desenvolupament econòmic (xarxa viària, telefònica, acció agrària). *projecte cultural i educatiu (Uni cació ortogrà ca de Pompeu Fabra - 1913) Modernitzar les formes de producció per augmentar la productivitat.
3.1.4 Oposició Com arribem a la crisi del 17? - El govern conservador d'Eduardo Dato coincideix amb la 1GM. - El govern declara la neutralitat d'Espanya: Conseqüències: augment en les exportacions de productes industrials i agraris Augment dels bene cis * Augment dels preus interiors afegit a un NO augment de salaris * Problemes d'aprovisionament de les classes populars Impacte de la 1GM Con icte social que es manifestarà en 3 àmbits: polític/militar/social 3.2 Crisi de 1917 Com arribem a la crisi del 17?
*Di cultats del sistema polític *Descontentament militar *Con ictivitat social Impacte de la 1GM Crisi del sistema polític Protesta generalitzada 1916: Romanones (liberal) clausura les corts per acusacions de corrupció política 1917: Dato (Conservador) nou cap de govern. Li demanen la reobertura de la cambra. ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS A BARCELONA: exigeix la formació d'un govern provisional. Demanda: convocar corts constituents per reformar el sistema polític i descentralitzar l'estat. Assistència: 10% de diputats i senadors espanyols (70) El govern prohibeix la convocatòria i és dissolta per la guàrdia civil. 3.2 Crisi de 1917 Com arribem a la crisi del 17?
*Di cultats del sistema polític *Descontentament militar *Con ictivitat social DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA Protesta militar Protesta generalitzada Nombre excessiu d'o cials en relació als soldats Ascens per mèrits de guerra (soldats Marroc - Península) Formació de JUNTES DE DEFENSA: associacions militars que reclamen un augment salarial i la valoració salarial de l'antiguitat 3.2 Crisi de 1917 Com arribem a la crisi del 17?
*Di cultats del sistema polític *Descontentament militar *Con ictivitat social Impacte de la 1GM Protesta social Protesta generalitzada 1917: CNT i UGT fan un manifest conjunt que demana la intervenció del govern per aturar la pujada de preus Agost: vaga general a València (UGT) que s'estén per tota Espanya. Adquireix un caràcter polític: Demandes: Fi de la monarquia Formació d'un govern provisional que convoqui corts constituents Fer el pas a un sistema republicà Apartat catalanisme: creix el catalanisme republicà d'esquerres: Francesc Layret i Lluís companys funden el Partit Republicà Català. 3.2 Crisi de 1917 Com arribem a la crisi del 17?
*Di cultats del sistema polític *Descontentament militar *Con ictivitat social Impacte de la 1GM Protesta social Protesta generalitzada Incidència de la onada de vagues de 1917 - No participen els pagesos - Incidents importants a Madrid, Barcelona, Bilbao, Oviedo - El govern declara la LLEI MARCIAL (envia l'exèrcit) La vaga general va fracassar, però la resposta del govern va fer que s'afeblís el règim i va radicalitzar l'oposició obrera.
3.2 Crisi de 1917 VAGA de la CANADENCA (Barcelona Traction Light and Power) Barcelona, febrer - març 1919 CONQUESTES OBRERES · Jornada de treball de 8 hores · Alliberació dels presos polítics (representants sindicals) · Augment dels salaris · Acceptació del rol dels sindicats com agents de negociació. . Readmissió dels acomiadaments "Les apagades parcials, que al principi podien generar incomoditat, aviat esdevenen gairebé totals. I això comença a inspirar veritable terror entre la burgesia. Les nits fosques i silencioses, acompanyades d'alguns episodis violents i de la presència inquietant de treballadors desocupats i ressentits, desfermen el pànic entre les classes benestants.
Molts veuen en les apagades el senyal d'insurrecció que ja s'ha viscut a Petrograd, o els recorden la por dels inquietants dies de la que van anomenar Setmana Tràgica de 1909, en què la destrucció i la crema d'edi cis religiosos feu presagiar que podria passar el pitjor." Salvador Seguí, 1919 Sindicat Únic d'Aigua, Gas i Electricitat 3.2 Crisi de 1917 1917_ REVOLUCIÓ SOVIÈTICA des 1916 gen 1917 Acord UGT - CNT Primera vaga general Crisi del 1917 L'any de les tres crisis CRISI MILITAR Creació de les Juntes Militars de Defensa : els militars mostren el seu descontentament amb la gestió del país i el seu rol relegat. CRISI SOCIAL Augment de preus a causa de la IGM.
Crida a la mobilització i a la vaga general (1916-1917) Fort caràcter insurrectional. CRISI POLÍTICA Republicans, socialistes i catalanistes es mostren llunyans al règim. El govern clausura les Corts de forma sistemàtica. Creació a BCN de l'Assemblea de Parlamentaris. 3.2 Crisi de 1917 El SINDICATO LIBRE REGIONAL (sindicats lliures) Nascut a l'Ateneu Legitimista (carlí) Organitzacions armades, promogudes per la patronal catalana i protegides per les forces militars de l'Estat. El seu objectiu és atacar els representants sindicals i la seva organització, reforçada per les conquestes obreres.
(Pistolerisme: 800 morts per la LLEI DE FUGUES entre 1916-1923) Responsables de la mort d'alguns sindicalistes (Francesc Layret, Salvador Seguí) 3.2 Crisi de 1917 Entre 1918 i 1923 Crisi de nitiva: - Incapacitat de reformar el sistema polític - Forta con ictivitat social - Tensions polítiques (guerra del Marroc) - 1917: GOVERN DE CONCENTRACIÓ (liberals/conservadors/ Catalanistes de la Lliga - projecte d'estatut de catalunya) - 1918: Retorn al sistema de torn (no funciona pel fraccionament de partits) - 1921: nou GOVERN DE CONCENTRACIÓ Entre 1917 i 1923 hi ha 11 canvis de govern.
Els successius governs recorren a una mesura d'excepció: CLAUSURA DEL PARLAMENT (SUSPENSIÓ DE LES GARANTIES CONSTITUCIONALS) 3.2 Antecedents del cop d'estat El Desastre d'annual (1921) Con icte entre les tribus rifenyes i l'exèrcit espanyol. L'any 1921 , el General SILVESTRE inicia una ofensiva que nalitza amb la derrota de l'exèrcit espanyol a la batalla d'Annual: - Es perd el territori ocupat. - 13.000 baixes. El 1923 es discuteix el cas d'Annual al parlament: EXPEDIENT PICASSO Es tem que es demanin responsabilitats que impliquin al monarca. Es mobilitzen els sectors de l'exèrcit per fer un cop d'estat. Veuen que l'única solució a la crisi és la dictadura militar.
3.2 Antecedents del cop d'estat 13-15 setembre 1923 http://www.youtube.com/watch?v=adBrfoxj5OE Cop d'estat de Miguel Primo de Rivera 3.3 DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 1. Aspectes 2. Fases: directori militar (23-25) i directori civil (25-30) 3. Política institucional / social / econòmica 4.
Oposició CAUSES - Inestabilitat i bloqueig del sistema parlamentari - Desprestigi del frau electoral - Por a una revolució social - Perill de trencament d'Espanya Acabar amb el caciquisme - Posar a la corrupció política Posar a la indisciplina social/militar - Posar a les amenaces a la unitat nacional ------------ Evitar la democratització del règim Evitar que les corts exigeixin responsabilitats del desastre d'annual. Manifest ** La Dictadura de Primo de Rivera 1923 - 1930 Sota el pretext de construir una Espanya en "decadència", el capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera, es proclama cap d'un directori militar el 13 de setembre de 1923. Justi cació ?
Regenerar Espanya eliminant els seus problemes: nacionalisme, moviment obrer i el caciquisme. Alfons XIII, havent perdut el sistema que el protegia, accepta l'autoproclamació de Primo de Rivera. La Dictatura es divideix en dues parts : el Directori Militar i el Directori Civil. El Directori MILITAR (1923-1925) Reformes administratives i d'ordre públic - Instauració d'una dictadura militar. - Suspensió del règim constitucional: dissolució cambres + cessament autoritats civils - No hi ha llibertat d'associació: prohibició de partits i sindicats (UGT). - Repressió obrerisme radical - Elaboració d'un estatut municipal i un de provincial per eliminar el caciquisme.
Els ajuntaments es substitueixen per juntes (integrades pels contribuents més importants). Més enllà de l'exèrcit i d'una part de la burgesia industrial catalana, la dictadura comptava amb un suport feble. El Directori MILITAR (1923-1925) El govern dels militars Més enllà de l'exèrcit i d'una part de la burgesia industrial catalana, la dictadura comptava amb un suport feble. QÜESTIÓ MARROC Davant del con icte del Marroc, l'any 1925 organitza amb França el desembarcament d'Alhucemas. Gran èxit militar. Les tribus rifenyes es rendeixen i el 1927, l'exèrcit espanyol dóna per nalitzada l'ocupació.
(font) REFORMES ADMINISTRATIVES I D'ORDRE PÚBLIC El Directori CIVIL (1925-1930) Intent d'institucionalització del règim - Donar continuïtat i permanència al règim. - Inspirat del model del feixisme italià. https://www.youtube.com/watch?v=CoINnm6vdmM 1927: Assemblea Nacional Consultiva (Caràcter corporatiu: institucions + corporacions) Creació d'un PARTIT ÚNIC: Unión Patriótica.
(Promou l'adhesió al sistema) 1926: Aprovació del "código del trabajo" (PSOE -UGT) Unión Patriótica (1924) Tentativa d'articulació política de la dictadura: fracàs A liats: Conservadors Funcionaris de l'administració Cacics El règim no pot controlar l'oposició i no aconsegueix agrupar prou suport social i polític Política econòmica - Bona conjuntura econòmica (feliços anys 20) - Foment de l'economia en el terreny industrial i el de les infraestructures - En el terreny agrari: promou el regadiu + creació de confederacions hidrogrà ques Nacionalització - intervenció estatal - foment d'obres públiques Creació de telefònica i Campsa > endeutament de l'estat 1929 EXPO UNIVERSAL DE BARCELONA Exposició Universal de Barcelona de 1929 Columnes de Puig i Cadafalch 1919-1928 ; 2010 -...
Mentre Primo de Rivera és capità general de catalunya no manifesta cap rebuig vers el catalanisme. Rep un suport ampli de la Lliga Regionalista i bona part de la burgesia catalana per acabar amb la con ictivitat obrera i garantir l'ordre social. Durant la dictadura es manifesta un canvi: El setembre del 1923 es publica un decret: repressió del separatisme. - Depuració de la mancomunitat. - Depuracions de les institucions educatives i culturals vinculades a la mancomunitat. - Es prohibeix la llengua catalana. - Es prohibeix l'ús públic de la senyera, la celebració del 11S i els jocs orals.
- Censura de la premsa diària i la publicació de llibres Actuació anticatalana de la dictadura Política social - Eliminar els con ictes laborals mitjançant la intervenció de l'estat. - Creació de l'ORGANITZACIÓ CORPORATIVA NACIONAL: agrupació de patrons i obrers en grans corporacions que reglamenten els salaris i fan de mediadores entre els diversos agents (sindicat vertical). Els anarcosindicalistes i els comunistes són perseguits.
La Dictadura de Primo de Rivera 1923 - 1930 Republicanistes: Alianza republicana (1926) Catalanistes: Estat Català (1926) Anarquistes: CNT->FAI (1927) Comunistes: PCE (1921) PSOE: a partir de 1929 es pronuncia a favor de la república EN OPOSICIÓ A LA DICTADURA La Dictadura de Primo de Rivera 1923 - 1930 EN OPOSICIÓ A LA DICTADURA Intel·lectuals Unamuno, Ortega y Gasset, Blasco Ibáñez, Menéndez Pidal Manifest de protesta per la repressió de la dictadura sobre la llengua i la cultura catalanes La Dictadura de Primo de Rivera 1923 - 1930 1926: Creació de la Federación Universitaria Española (FUE) en resposta a l'article 53 de la "Ley de la Reforma Universitaria" La universitat es polititza i participa a una vaga de protestes antiborbònica.
EN OPOSICIÓ A LA DICTADURA La Dictadura de Primo de Rivera 1923 - 1930 El general Berenguer el reemplaça. Propòsit: organitzar un procés electoral que permeti el retorn a la normalitat constitucional * Dictablanda * LA CAIGUDA DEL DICTADOR Alfons XIII retira la con ança al dictador, perquè veia que la monarquia també perillava si el dictador continuava. PRIMO DE RIVERA DIMITEIX EL 30 DE GENER L'oposició es mobilitza: republicans+ catalanistes d'esquerres+PSOE Firmen el PACTE DE SANT SEBASTIAN i es presenten a les eleccions amb una llista unitària. Crack 1929 La Dictadura de Primo de Rivera 1923 - 1930 LA CAIGUDA DEL DICTADOR A las siete de la tarde regresé a Palacio.
Poco después de las ocho me llamó el Rey para darme ya oficialmente el encargo de formar Gobierno.
Seguidamente di cuenta a su majestad de mis propósitos, primeras gestiones a realizar, y personas a quienes pensaba ofrecer puestos en el Gobierno; (...) A más de la vuelta a la normalidad constitucional en el más breve plazo posible, imperativo inmediato de aquellas circunstancias, aparecían también otros problemas que habían de abordarse (...) Interesaba a la defensa del Régimen, en primer término, la reconstrucción de las organizaciones monárquicas (...) el Universitario: que de las protestas colectivas dentro de los claustros (...) había invadido la calle, en forma más airada justamente en aquellos días; (...) Problema de origen profesional ante el que permaneció irresoluta la Dictadura, sin extirpar los focos donde partían las iniciativas que lo agudizaban, a pesar de su fuerza coactiva, (...) el problema del Ejército originado, principalmente, por la actitud del Cuerpo de Artillería contra determinadas disposiciones del gobierno (...) Por último (...) el problema de la Hacienda (...) determinando la única crisis que la Dictadura sufrió poco antes de su caída total (...) la depresión de las finanzas del Estado; la tendencia bajista de los valores y de la moneda Dámaso Berenguer, De la Dictadura a la República (1946) 17 agost 1930 : Les forces republicanes signen el Pacte de San Sebastian - Programa per presentar-se a les eleccions i constituir un comitè revolucionari (futur govern de la república).
- Compromís de reconeixement del dret a l'autonomia de Catalunya, País Basc i Galícia. La Dictadura de Primo de Rivera 1923 - 1930 LA CAIGUDA DEL DICTADOR Berenguer és incapaç de complir la tasca encomanada. El 1931 és substituït per l'almirall Aznar. Aznar convoca eleccions municipals (es consideraven menys perilloses per la monarquia.) Alfons XIII s'havia compromès massa amb la dictadura i les eleccions van ser presentades com un plebiscit a favor o en contra de la monarquía. Les eleccions municipals d'abril de 1931 són un intent de restaurar la situació anterior a 1923. Victoria republicana a les grans ciutats espanyoles 14 abril 1931 - Proclamació de la IIª República Espanyola