Història d'Espanya: Segle XVIII a la Transició

• a) Tractat d'Utrecht
• b) Tractat de Versalles
• c) Tractat de Valençay
• d) Tractat de Fontainebleau

Resposta: c) Tractat de Valençay. El Tractat de Valençay, signat per Napoleó, va reconèixer la derrota francesa i va permetre el retorn de Ferran VII al tron espanyol.

• a) 1695
• b) 1700
• c) 1705
• d) 1710

Resposta: b) 1700. Carles II va morir l'any 1700 sense descendència, desencadenant la Guerra de Successió a causa de la disputa pel tron.

• a) Castella
• b) Aragó i València
• c) Catalunya
• d) Andalusia

Resposta: c) Catalunya. Catalunya va ser un dels territoris que va donar suport a l'arxiduc Carles durant la Guerra de Successió, oposant-se a Felip V.

• a) L'expansió del comerç català a Amèrica.
• b) La instauració d'un règim foral més favorable.
• c) La pèrdua de les institucions pròpies i l'autogovern.
• d) L'augment de la influència catalana en la política espanyola.

Resposta: c) La pèrdua de les institucions pròpies i l'autogovern.. Després de la Guerra de Successió, Catalunya va perdre les seves institucions i l'autogovern amb l'aplicació del Decret de Nova Planta.

• a) Els Habsburg.
• b) Els Trastàmara.
• c) Els Borbons.
• d) Els Àustries.

Resposta: c) Els Borbons.. Felip V, de la dinastia dels Borbons, va ser proclamat rei d'Espanya després de la Guerra de Successió.

• a) El delme eclesiàstic.
• b) El cadastre.
• c) La talla reial.
• d) L'impost sobre la sal.

Resposta: b) El cadastre.. Després de la guerra, es va imposar el cadastre, un nou sistema fiscal que obligava a pagar una quota anual fixada pel govern.

• a) La proclamació de la Primera República.
• b) Les Abdicacions de Baiona.
• c) El retorn de Ferran VII a Espanya.
• d) L'aprovació de la Constitució de Cadis.

Resposta: b) Les Abdicacions de Baiona.. Les Abdicacions de Baiona, on Carles IV i Ferran VII van cedir el tron a Napoleó, van ser el detonant de la Guerra del Francès.

• a) Només l'Església i la noblesa.
• b) Només els absolutistes i els liberals.
• c) L'Església, la noblesa, els absolutistes i molts liberals.
• d) Només els afrancesats.

Resposta: c) L'Església, la noblesa, els absolutistes i molts liberals.. Diversos sectors, incloent l'Església, la noblesa, els absolutistes i liberals, s'oposaven al domini francès.

• a) La sobirania nacional.
• b) La separació de poders.
• c) El sufragi femení.
• d) La monarquia constitucional.

Resposta: c) El sufragi femení.. La Constitució de Cadis defensava el sufragi masculí, però no el femení.

• a) La lluita entre absolutistes i liberals
• b) La guerra contra Napoleó
• c) La independència de Grècia
• d) La guerra contra Anglaterra

Resposta: a) La lluita entre absolutistes i liberals. El regnat de Ferran VII va estar marcat pel conflicte constant entre absolutistes, que volien el retorn a l'Antic Règim, i liberals, que defensaven una monarquia constitucional.

• a) Una monarquia constitucional
• b) Una república federal
• c) L'absolutisme
• d) Una democràcia parlamentària

Resposta: c) L'absolutisme. Ferran VII va restaurar l'absolutisme, anul·lant les reformes liberals i tornant a un sistema de poder reial il·limitat.

• a) L'expansió de l'imperi espanyol a Amèrica
• b) La consolidació del comerç amb Amèrica
• c) La pèrdua de gran part de les colònies americanes
• d) La invasió de les colònies per part de França

Resposta: c) La pèrdua de gran part de les colònies americanes. Durant el regnat de Ferran VII, moltes colònies americanes van iniciar processos d'independència, marcant una pèrdua significativa per a l'imperi espanyol.

• a) "Llibertat, igualtat, fraternitat"
• b) "Pàtria o mort, vencerem"
• c) "Déu, pàtria, rei i furs"
• d) "Pau, amor i llibertat"

Resposta: c) "Déu, pàtria, rei i furs". Els carlins defensaven el lema "Déu, pàtria, rei i furs", que representava els seus ideals absolutistes i tradicionalistes.

• a) Suport principalment del món rural i l'aristocràcia.
• b) Suport del món urbà i sectors liberals.
• c) Suport exclusiu de l'Església catòlica.
• d) Suport de les potències estrangeres com França i Anglaterra.

Resposta: b) Suport del món urbà i sectors liberals.. Els partidaris d'Isabel II estaven vinculats al liberalisme i tenien més suport al món urbà, a diferència dels carlins que tenien més suport al món rural.

• a) La manca de reformes administratives.
• b) El domini de l'aristocràcia i els militars en la política.
• c) L'absència d'un sistema educatiu públic.
• d) La manca de lleis civils i penals modernes.

Resposta: b) El domini de l'aristocràcia i els militars en la política.. La política espanyola durant el regnat d'Isabel II estava dominada per l'aristocràcia i els militars, cosa que va portar a una gran inestabilitat política i pronunciaments constants.

• a) La noblesa terratinent
• b) El clergat rural
• c) La burgesia
• d) Els artesans gremials

Resposta: c) La burgesia. Durant el segle XIX, la burgesia va guanyar importància a causa del creixement econòmic i la industrialització, mentre que el proletariat va emergir com a nova classe obrera.

• a) Abundància de recursos naturals i mà d'obra qualificada
• b) Inestabilitat política i manca de capital estranger
• c) Poca capacitat de compra de la població i carbó de baixa qualitat
• d) Infraestructures modernes i un sistema financer sòlid

Resposta: c) Poca capacitat de compra de la població i carbó de baixa qualitat. La industrialització a Espanya va ser feble a causa de factors com la poca capacitat de compra de la població, l'escassa burgesia emprenedora, el carbó de baixa qualitat i la tecnologia dèbil.

• a) Catalunya i Andalusia
• b) País Basc i Galícia
• c) Catalunya i Astúries/Biscaia
• d) Madrid i València

Resposta: c) Catalunya i Astúries/Biscaia. Les dues grans excepcions industrials van ser a Catalunya, amb la indústria del cotó, i a Astúries i Biscaia, amb la indústria metal·lúrgica.

• a) "Pau, llibertat i justícia"
• b) "Espanya amb honor"
• c) "Llibertat o mort"
• d) "Ordre i progrés"

Resposta: b) "Espanya amb honor". El lema de la Revolució Gloriosa era "España con honra", que reflectia el descontent amb el govern d'Isabel II i la demanda d'un canvi polític.

• a) Alfons XII
• b) Carles VII
• c) Amadeu I de Savoia
• d) Felip V

Resposta: c) Amadeu I de Savoia. Després de la Revolució Gloriosa, Joan Prim va impulsar l'elecció d'Amadeu I de Savoia com a rei d'Espanya per a substituir Isabel II que va marxar a l'exili.

• a) 1808-1814
• b) 1833-1868
• c) 1868-1874
• d) 1875-1885

Resposta: c) 1868-1874. El Sexenni Democràtic comprèn el període entre 1868 i 1874, des de la Revolució Gloriosa fins a la restauració de la monarquia borbònica.

• a) El Tractat de Valençay
• b) El Manifest de Sandhurst
• c) La Constitució de Cadis
• d) El Pacte d'El Pardo

Resposta: b) El Manifest de Sandhurst. El Manifest de Sandhurst, publicat per Alfons XII, va ser el document que va marcar l'inici del procés de Restauració borbònica.

• a) Joan Prim
• b) Ramón Narváez
• c) Martínez Campos
• d) Francisco Serrano

Resposta: c) Martínez Campos. El general Martínez Campos va fer el pronunciament de Sagunt, que va ser un factor clau per accelerar el retorn de la monarquia borbònica.

• a) Alfons XII
• b) Práxedes Mateo Sagasta
• c) Antonio Cánovas del Castillo
• d) Maria Cristina d'Habsburg

Resposta: c) Antonio Cánovas del Castillo. Antonio Cánovas del Castillo va ser l'arquitecte del sistema polític de la Restauració, convertint-se en la figura clau d'aquesta etapa.

• a) Sobirania nacional
• b) Sobirania compartida entre les Corts i la Corona
• c) Sufragi universal femení
• d) Aconfessionalitat de l'Estat

Resposta: b) Sobirania compartida entre les Corts i la Corona. La Constitució de 1876 establia la sobirania compartida entre les Corts i la Corona, on el poder no residia només en la nació, sinó també en el rei.

• a) Unicamerals
• b) Bicamerals
• c) Tricamerals
• d) Sense representació

Resposta: b) Bicamerals. Les Corts eren bicamerals, formades pel Congrés dels Diputats i el Senat, segons la Constitució de 1876.

• a) Llibertat religiosa total
• b) Catolicisme com a religió oficial de l'Estat
• c) Separació Església-Estat
• d) Prohibició de qualsevol religió

Resposta: b) Catolicisme com a religió oficial de l'Estat. La Constitució de 1876 establia el catolicisme com a religió oficial de l'Estat, amb el restabliment del pressupost de 'culte i clergat'.

• a) Promoure la participació de tots els partits polítics.
• b) Garantir un règim estable, monàrquic i constitucional.
• c) Afavorir la intervenció constant de l'exèrcit en la política.
• d) Crear un sistema basat en la república federal.

Resposta: b) Garantir un règim estable, monàrquic i constitucional.. Cánovas del Castillo buscava estabilitat política, evitant cops militars i conflictes, dins d'un marc monàrquic i constitucional.

• a) Partit Carlí i Partit Republicà.
• b) Partit Socialista i Partit Comunista.
• c) Partit Conservador i Partit Liberal.
• d) Partit Nacionalista Basc i Partit Catalanista.

Resposta: c) Partit Conservador i Partit Liberal.. El Partit Conservador, liderat per Cánovas, i el Partit Liberal, liderat per Sagasta, eren els dos partits dinàstics que s'alternaven en el poder.

• a) El Tractat de Valençay.
• b) El Pacte d'El Pardo.
• c) La Constitució de Cadis.
• d) El Manifest de Sandhurst.

Resposta: b) El Pacte d'El Pardo.. El Pacte d'El Pardo, signat entre conservadors i liberals, va garantir l'estabilitat durant la regència de Maria Cristina.

• a) Garantir la llibertat de vot dels ciutadans.
• b) Assegurar que els electors votessin el candidat desitjat pel govern.
• c) Promoure la participació ciutadana en les eleccions.
• d) Supervisar la netedat del procés electoral.

Resposta: b) Assegurar que els electors votessin el candidat desitjat pel govern.. Els cacics, figures influents en zones rurals, utilitzaven el seu poder per assegurar que els electors votessin el candidat que interessava al govern, manipulant així el resultat electoral.

• a) Un sistema de votació secreta i transparent.
• b) El control polític exercit pels cacics.
• c) El frau electoral directe a través de diverses pràctiques manipuladores.
• d) L'organització de debats públics entre candidats.

Resposta: c) El frau electoral directe a través de diverses pràctiques manipuladores.. La tupinada es refereix al frau electoral directe, que incloïa pràctiques com la compra de vots, amenaces, falsificació de resultats i altres manipulacions per alterar el resultat de les eleccions.

• a) Garantir la representació de totes les forces polítiques.
• b) Preparar prèviament la llista de candidats que havien de ser elegits.
• c) Fomentar la participació ciutadana en les eleccions.
• d) Assegurar la transparència del procés electoral.

Resposta: b) Preparar prèviament la llista de candidats que havien de ser elegits.. L'encasellat consistia en la preparació prèvia per part del ministre de Governació de la llista de candidats que havien de ser elegits, assegurant així un resultat favorable al govern.

• a) Els carlins
• b) Els socialistes
• c) Els republicans
• d) Els nacionalistes

Resposta: c) Els republicans. Després del fracàs de la Primera República i la repressió dels primers anys de la Restauració, els republicans es van dividir en diferents tendències i van quedar marginats.

• a) El sector més integrista i tradicionalista
• b) El sector més modern i progressista
• c) El sector més proper al republicanisme
• d) El sector més favorable a la Restauració

Resposta: a) El sector més integrista i tradicionalista. Ramón Nocedal va representar el sector més integrista i tradicionalista dins del carlisme.

• a) La Llei de Partits Polítics
• b) La Llei d'Associacions de 1887
• c) La Llei de Reforma Agrària
• d) La Llei de Sufragi Universal

Resposta: b) La Llei d'Associacions de 1887. La Llei d'Associacions de 1887 va facilitar l'organització del moviment obrer, permetent la creació de sindicats i associacions.

• a) El Pacte de Zanjón
• b) El Pacte d'El Pardo
• c) El Tractat de Valençay
• d) El Manifest de Sandhurst

Resposta: b) El Pacte d'El Pardo. El Pacte d'El Pardo, signat el 1885, va assegurar la continuïtat del règim de la Restauració durant la regència de Maria Cristina.

• a) La Llei d'Associacions de 1887
• b) El Codi Civil de 1889
• c) Llei de Reforma Agrària
• d) La Llei de Sufragi Universal Masculí de 1890

Resposta: a) La Llei d'Associacions de 1887. La Llei d'Associacions de 1887 va permetre una major organització de partits, sindicats i moviments socials, sent clau per al moviment obrer.

• a) L'abolició de l'esclavitud
• b) La concessió d'autonomia política
• c) La independència total
• d) La nacionalització de les plantacions

Resposta: a) L'abolició de l'esclavitud. L'abolició definitiva de l'esclavitud a Cuba es va produir el 1888, durant la regència de Maria Cristina.

• a) Canya de sucre
• b) Cafè
• c) Tabac
• d) Cotó

Resposta: d) Cotó. Cuba era important per les plantacions de canya de sucre, cafè i tabac, no de cotó.

• a) Independència immediata de Cuba
• b) Integració total de Cuba a Espanya
• c) Amnistia, reformes polítiques i abolició futura de l'esclavitud
• d) Expulsió de tots els espanyols de Cuba

Resposta: c) Amnistia, reformes polítiques i abolició futura de l'esclavitud. La Pau de Zanjón prometia una àmplia amnistia, reformes polítiques, representació cubana a les Corts i una futura abolició de l'esclavitud.

• a) Partido Liberal de Cuba
• b) Partido Unión Constitucional
• c) Partido Revolucionario Cubano
• d) Partido Socialista Cubano

Resposta: b) Partido Unión Constitucional. El Partido Unión Constitucional, format per espanyols peninsulars i grans propietaris, defensava la unió amb Espanya i s'oposava a les reformes.

• a) El Pacte de Zanjón
• b) El Crit de Baire
• c) L'Aranzel Cánovas
• d) L'execució de José Martí

Resposta: b) El Crit de Baire. El Crit de Baire, el 24 de febrer de 1895, va ser l'esdeveniment que va donar inici a la Guerra de Cuba, marcant l'inici de la insurrecció independentista.

• a) Valeriano Weyler
• b) Antonio Maceo
• c) José Martí
• d) Arsenio Martínez Campos

Resposta: c) José Martí. José Martí va ser el fundador i líder del Partido Revolucionario Cubano, jugant un paper central en la lluita per la independència de Cuba.

• a) Negociacions directes amb els rebels
• b) Concentració de camperols en zones controlades
• c) Oferta d'amnistia general
• d) Reducció d'impostos per als cubans

Resposta: b) Concentració de camperols en zones controlades. Valeriano Weyler va implementar una política de concentració de camperols en zones controlades per l'exèrcit per evitar que ajudessin els guerrillers independentistes.

• a) L'enfonsament del Maine al port de l'Havana
• b) L'atac a la base naval de Guantánamo
• c) La signatura del Tractat de París
• d) La declaració d'independència de Cuba

Resposta: a) L'enfonsament del Maine al port de l'Havana. L'explosió del cuirassat Maine al port de l'Havana va ser el detonant que els Estats Units van utilitzar per justificar la seva intervenció a Cuba.

• a) Tractat de Versalles
• b) Tractat de Tordesillas
• c) Tractat de París
• d) Tractat de Zanjón

Resposta: c) Tractat de París. El Tractat de París, signat el 10 de desembre de 1898, va posar fi oficialment a la guerra entre Espanya i els Estats Units, amb la cessió de Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam als Estats Units.

• a) Cuba, Puerto Rico i les Illes Canàries
• b) Cuba, Filipines i el Marroc
• c) Cuba, Puerto Rico i Filipines
• d) Cuba, Puerto Rico i Guinea Equatorial

Resposta: c) Cuba, Puerto Rico i Filipines. Després de la derrota, Espanya va cedir Cuba, Puerto Rico i Filipines als Estats Units, marcant la fi del seu imperi colonial.

• a) La publicació de 'Lo Catalanisme' de Valentí Almirall.
• b) La restauració dels Jocs Florals el 1858.
• c) L'inici de la publicació del Diari Català el 1879.
• d) La composició de l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.

Resposta: d) La composició de l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.. L'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau, escrita el 1833, marca simbòlicament l'inici de la Renaixença, no el final.

• a) El carlisme.
• b) El regeneracionisme.
• c) El socialisme.
• d) El republicanisme.

Resposta: b) El regeneracionisme.. El regeneracionisme va ser un corrent que defensava la necessitat de reformar profundament el país, criticant l'oligarquia i el caciquisme i defensant la modernització d'Espanya a través de l'educació i la política.

• a) La pèrdua de mercats preferents.
• b) L'augment de la inversió estrangera.
• c) La creació de nous bancs.
• d) L'augment de la desocupació.

Resposta: c) La creació de nous bancs.. A curt termini, el retorn de capitals cubans va afavorir la creació de nous bancs i inversions a Espanya, tot i que a llarg termini, la pèrdua de les colònies va tenir efectes negatius.

• a) La Il·lustració
• b) La Renaixença
• c) El Barroc
• d) El Romanticisme

Resposta: b) La Renaixença. La Renaixença, com a moviment cultural, va ser l'antecedent directe del catalanisme polític, recuperant la llengua i la cultura catalanes.

• a) L'expansió del comerç català
• b) La pèrdua de les institucions pròpies
• c) L'augment de l'autonomia
• d) La industrialització accelerada

Resposta: b) La pèrdua de les institucions pròpies. Després de la Guerra de Successió, Catalunya va perdre les seves institucions i va quedar sotmesa al centralisme borbònic.

• a) 1714
• b) 1808
• c) 1833
• d) 1858

Resposta: c) 1833. L'any 1833, amb la publicació de l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau, es considera l'inici simbòlic de la Renaixença.

• a) "Pàtria, Fe i Amor"
• b) "Llibertat, Igualtat i Fraternitat"
• c) "Pau, Amor i Justícia"
• d) "Força, Treball i Honor"

Resposta: a) "Pàtria, Fe i Amor". Els Jocs Florals tenien com a lema "Pàtria, Fe i Amor", representant els valors que volien promoure en la cultura catalana.

• a) Promoure la llengua castellana
• b) Restaurar la monarquia borbònica
• c) Fixar un model de llengua catalana literària culta
• d) Fomentar la industrialització a Catalunya

Resposta: c) Fixar un model de llengua catalana literària culta. Els Jocs Florals tenien com a objectiu principal fixar un model de llengua catalana literària culta, contribuint a la Renaixença.

• a) Verdaguer i Guimerà
• b) Milà i Fontanals
• c) Aribau i Bofarull
• d) Oller i Balaguer

Resposta: a) Verdaguer i Guimerà. Els apunts destaquen les obres de Verdaguer i Guimerà entre 1870 i 1880 com a part de l'època d'or de la Renaixença.

• a) La Renaixença
• b) El Diari de Barcelona
• c) El Diari Català
• d) La Veu de Catalunya

Resposta: c) El Diari Català. El Diari Català, impulsat per Valentí Almirall el 1879, és considerat el primer diari polític catalanista, marcant una fita en la difusió d'idees catalanistes i federalistes.

• a) Denunciar la situació econòmica de Catalunya
• b) Promoure la independència de Catalunya
• c) Denunciar el centralisme de l'Estat i defensar el dret civil català
• d) Sol·licitar la creació d'un exèrcit català

Resposta: c) Denunciar el centralisme de l'Estat i defensar el dret civil català. El Memorial de Greuges, presentat el 1885, denunciava el centralisme de l'Estat i defensava reivindicacions com el proteccionisme econòmic, el dret civil català i el reconeixement de la llengua catalana.

• a) El Regionalisme
• b) Lo Catalanisme
• c) La Nacionalitat Catalana
• d) La Renaixença

Resposta: b) Lo Catalanisme. A Lo Catalanisme (1886), Almirall teoritza sobre el "particularisme català", argumentant que Catalunya té una personalitat pròpia basada en la història, la llengua i la cultura.

• a) "Memoria en defensa de la cultura catalana"
• b) "Memoria en defensa de la llengua i tradicions catalanes"
• c) "Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña"
• d) "Memoria sobre la situació política i econòmica de Catalunya"

Resposta: c) "Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña". El títol complet del Memorial de Greuges era precisament "Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña", reflectint el seu objectiu de protegir els interessos catalans.

• a) La manca d'inversions a Catalunya
• b) La imposició de la cultura castellana
• c) La pèrdua de poder de la burgesia catalana
• d) La marginació de la llengua catalana en l'àmbit oficial

Resposta: d) La marginació de la llengua catalana en l'àmbit oficial. El Memorial denunciava la marginació del català en l'administració, l'ensenyament i la vida pública, una reivindicació que provenia de la Renaixença i que ara adquiria una dimensió política.

• a) La seva abolició per modernitzar el sistema legal
• b) La seva adaptació al codi civil espanyol
• c) El seu manteniment i protecció davant la uniformització legal espanyola
• d) La seva expansió a altres regions d'Espanya

Resposta: c) El seu manteniment i protecció davant la uniformització legal espanyola. El Memorial defensava el manteniment del dret civil català, és a dir, les lleis pròpies de Catalunya en àmbits com el familiar, successori i jurídic, davant la tendència uniformitzadora de l'Estat espanyol.

• a) La publicació del Manifest de Sandhurst
• b) El Desastre del 98
• c) La proclamació de la Primera República
• d) La signatura del Pacte d'El Pardo

Resposta: b) El Desastre del 98. El Desastre del 98, amb la pèrdua de les últimes colònies, va generar una crisi que va afeblir els partits dinàstics i va impulsar el catalanisme com a alternativa.

• a) Un partit polític espanyol d'àmbit nacional
• b) Una associació cultural dedicada a la promoció de la llengua catalana
• c) Una coalició electoral formada per republicans i socialistes
• d) Una organització que agrupava sectors de la indústria i la burgesia agrària catalana

Resposta: d) Una organització que agrupava sectors de la indústria i la burgesia agrària catalana. La Unió Regionalista va ser una entitat que reunia sectors importants de la indústria i la burgesia agrària catalana, marcant un pas cap a la politització del catalanisme.

• a) El Partit Liberal i el Partit Conservador
• b) La Unió Catalanista i el Centre Escolar Catalanista
• c) La Unió Regionalista i el Centre Nacional Català
• d) El Centre Català i la Unió Republicana

Resposta: c) La Unió Regionalista i el Centre Nacional Català. La fusió de la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català va donar origen a la Lliga Regionalista, consolidant el catalanisme com a força política.

• a) La mort de Cánovas del Castillo.
• b) El seu matrimoni amb Victoria Eugènia de Battenberg.
• c) L'assoliment de la majoria d'edat.
• d) La fi de la Primera Guerra Mundial.

Resposta: c) L'assoliment de la majoria d'edat.. Alfons XIII va començar a regnar efectivament en assolir la majoria d'edat el 1902, després de la regència de la seva mare, Maria Cristina.

• a) L'expansió colonial a Àfrica.
• b) El creixement del moviment obrer i el catalanisme.
• c) La pau social i econòmica.
• d) L'estabilitat política i la manca d'oposició.

Resposta: b) El creixement del moviment obrer i el catalanisme.. El regnat d'Alfons XIII va començar en un període de creixent descontentament social i polític, marcat pel moviment obrer i l'auge del catalanisme.

• a) L'inici d'una època de gran prosperitat econòmica.
• b) La pèrdua de les últimes colònies importants i una crisi moral i política.
• c) Un període de pau i estabilitat interna.
• d) L'expansió del sistema de la Restauració a nous territoris.

Resposta: b) La pèrdua de les últimes colònies importants i una crisi moral i política.. El desastre del 1898, amb la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines, va suposar una crisi profunda per a Espanya, tant a nivell moral com polític.

• a) Establir una república democràtica
• b) Modernitzar el sistema monàrquic per evitar una revolució
• c) Expandir el territori colonial espanyol
• d) Eliminar completament el sistema de torn de partits

Resposta: b) Modernitzar el sistema monàrquic per evitar una revolució. El reformisme dinàstic buscava modernitzar el sistema monàrquic existent per evitar una revolució social o política, no per establir una república o expandir el territori colonial.

• a) Cánovas del Castillo i Sagasta
• b) Antonio Maura i José Canalejas
• c) Francesc Ferrer i Guàrdia i José Martí
• d) Nicolás Salmerón i Emilio Castelar

Resposta: b) Antonio Maura i José Canalejas. Antonio Maura, del Partit Conservador, i José Canalejas, del Partit Liberal, van ser els principals exponents del reformisme dinàstic, buscant reformar l'Estat mantenint la monarquia.

• a) La revolució des de baix
• b) La revolució des de dalt
• c) L'abolició de la monarquia
• d) La separació de l'Església i l'Estat

Resposta: b) La revolució des de dalt. Antonio Maura defensava la idea de la 'revolució des de dalt', que implicava implementar reformes des del govern per evitar una revolució popular.

• a) La burgesia industrial
• b) El clergat local
• c) Els sectors obrers
• d) L'aristocràcia terratinent

Resposta: c) Els sectors obrers. El lerrouxisme, liderat per Alejandro Lerroux, va aconseguir un important suport entre els sectors obrers de Barcelona gràcies a un discurs populista, anticlerical, radical i anticatalanista.

• a) El seu suport al catalanisme
• b) El seu caràcter anticlerical
• c) La defensa de la monarquia
• d) La promoció del socialisme utòpic

Resposta: b) El seu caràcter anticlerical. El Partit Republicà Radical, liderat per Lerroux, es caracteritzava per un discurs marcadament anticlerical, populista, radical i anticatalanista, que li va permetre connectar amb sectors obrers.

• a) La Guàrdia Civil
• b) El Requetè
• c) Els Mossos d'Esquadra
• d) La Milícia Nacional

Resposta: b) El Requetè. El Requetè va ser creat el 1907 com una organització paramilitar vinculada al carlisme, amb l'objectiu de defensar els seus ideals tradicionalistes i monàrquics.

• a) La independència total de Catalunya.
• b) La descentralització de l'Estat espanyol i una àmplia autonomia per a Catalunya.
• c) Mantenir el centralisme de l'Estat espanyol.
• d) La unificació de totes les regions d'Espanya sota un mateix govern.

Resposta: b) La descentralització de l'Estat espanyol i una àmplia autonomia per a Catalunya.. La Lliga Regionalista, fundada el 1901, defensava una estratègia pactista per aconseguir una descentralització de l'Estat i una àmplia autonomia per a Catalunya, sense voler trencar amb Espanya.

• a) La Setmana Tràgica de 1909.
• b) La publicació de l'Aranzel Cánovas.
• c) L'incident del Cu-cut! el 1905.
• d) La fundació de la Lliga Regionalista.

Resposta: c) L'incident del Cu-cut! el 1905.. L'incident del Cu-cut!, on militars van assaltar les redaccions del Cu-cut! i de La Veu de Catalunya, va ser vist com un atac al catalanisme i va portar a la formació de Solidaritat Catalana el 1906.

• a) Només la Lliga Regionalista i els carlins.
• b) La Lliga, republicans, carlins i altres forces catalanes.
• c) Només els partits dinàstics i els lerrouxistes.
• d) Només els socialistes i anarquistes.

Resposta: b) La Lliga, republicans, carlins i altres forces catalanes.. Solidaritat Catalana va ser una gran coalició que reunia la Lliga Regionalista, republicans, carlins i altres forces catalanes, amb l'objectiu de defensar les llibertats catalanes i oposar-se a l'autoritarisme de l'Estat.

• a) La crisi econòmica generalitzada a Espanya.
• b) El rebuig a la guerra del Marroc i l'enviament de reservistes.
• c) La proclamació de la República a Barcelona.
• d) Un conflicte entre l'Església i l'Estat.

Resposta: b) El rebuig a la guerra del Marroc i l'enviament de reservistes.. El principal motiu va ser el rebuig a la guerra del Marroc i l'enviament de reservistes, especialment perquè les classes riques podien evitar el servei militar pagant.

• a) L'augment d'impostos a les classes populars.
• b) La derrota espanyola al Barranco del Lobo, prop de Melilla.
• c) La dimissió del govern d'Antonio Maura.
• d) La fundació de la CNT.

Resposta: b) La derrota espanyola al Barranco del Lobo, prop de Melilla.. La derrota espanyola al Barranco del Lobo, prop de Melilla, va agreujar la tensió social, augmentant el malestar per la guerra del Marroc.

• a) Principalment religiós i conservador.
• b) Antimilitarista, anticlerical, popular i radical.
• c) Pacífic i organitzat per partits polítics.
• d) Monàrquic i a favor de l'ordre establert.

Resposta: b) Antimilitarista, anticlerical, popular i radical.. La revolta va tenir un caràcter antimilitarista, anticlerical, popular i radical, reflectint el rebuig a la guerra i a la influència de l'Església.

• a) El descontent dels militars africanistes per la manca d'ascensos.
• b) La discriminació dels militars peninsulars en comparació amb els africanistes.
• c) La manca de finançament per a l'exèrcit destinat al Marroc.
• d) La prohibició de crear Juntes de Defensa.

Resposta: b) La discriminació dels militars peninsulars en comparació amb els africanistes.. La crisi militar va ser causada pel descontent dels oficials de l'exèrcit peninsular que veien com els militars destinats al Marroc ascendien més ràpidament per mèrits de guerra, creant una desigualtat percebuda.

• a) La supressió de les Corts i l'establiment d'una dictadura militar.
• b) Reformes democràtiques profundes i més autonomia per a Catalunya.
• c) El manteniment de l'estat d'excepció i la prohibició de les assemblees.
• d) La restauració del sistema parlamentari sense canvis.

Resposta: b) Reformes democràtiques profundes i més autonomia per a Catalunya.. L'Assemblea de Parlamentaris reclamava reformes democràtiques profundes, la reobertura de les Corts, una nova constitució i més autonomia per a Catalunya.

• a) Aconseguir millores laborals i salarials per als obrers.
• b) Forçar un canvi de règim i avançar cap a una república democràtica.
• c) Donar suport al govern en la repressió de les protestes.
• d) Mantenir l'statu quo i evitar canvis polítics.

Resposta: b) Forçar un canvi de règim i avançar cap a una república democràtica.. La vaga general revolucionària de 1917, convocada per la UGT i la CNT, tenia un objectiu tant laboral com polític: forçar un canvi de règim i avançar cap a una república democràtica.

• a) L'augment de les exportacions.
• b) La disminució de la inflació.
• c) La caiguda de les exportacions.
• d) L'augment dels salaris.

Resposta: c) La caiguda de les exportacions.. Després de la Primera Guerra Mundial, la caiguda de les exportacions va causar dificultats a les empreses i va augmentar l'atur, contribuint a la crisi econòmica.

• a) L'augment dels preus dels productes bàsics.
• b) La jornada laboral de vuit hores.
• c) La disminució dels salaris.
• d) L'augment de les exportacions.

Resposta: b) La jornada laboral de vuit hores.. Durant la vaga de la Canadenca, una de les principals demandes dels treballadors era la jornada laboral de vuit hores, que finalment va ser acceptada pel govern.

• a) La Setmana Tràgica.
• b) El Trienni Bolxevic.
• c) El Pistolerisme.
• d) La Dictadura de Primo de Rivera.

Resposta: c) El Pistolerisme.. El període de violència a Barcelona entre 1919 i 1923 es coneix com el Pistolerisme, caracteritzat per enfrontaments entre pistolers de la patronal i sindicalistes.

• a) Manuel Fernández Silvestre
• b) Miguel Primo de Rivera
• c) Antonio Cánovas del Castillo
• d) Práxedes Mateo Sagasta

Resposta: a) Manuel Fernández Silvestre. Manuel Fernández Silvestre era el general al comandament de les tropes espanyoles durant el desastre d'Annual.

• a) José Martí
• b) Abd el-Krim
• c) Simón Bolívar
• d) Emilio Castelar

Resposta: b) Abd el-Krim. Abd el-Krim era el líder de les forces rifenyes que van aprofitar la debilitat de l'exèrcit espanyol per atacar i vèncer a Annual.

• a) L'abolició de l'esclavitud a Cuba
• b) La percepció d'injustícia de classe en el servei militar
• c) L'establiment del sufragi universal masculí
• d) El Pacte d'El Pardo

Resposta: b) La percepció d'injustícia de classe en el servei militar. La guerra del Marroc era vista com una injustícia perquè els rics podien evitar el servei militar pagant, mentre que els pobres eren obligats a combatre.

• a) Ministre de la Guerra
• b) Capità general de Catalunya
• c) Governador civil de Barcelona
• d) Alcalde de Madrid

Resposta: b) Capità general de Catalunya. Miguel Primo de Rivera era el capità general de Catalunya quan va liderar el cop d'estat.

• a) Alfons XII
• b) Carles IV
• c) Alfons XIII
• d) Ferran VII

Resposta: c) Alfons XIII. Alfons XIII va ser qui va encarregar a Primo de Rivera la formació d'un nou govern, donant-li suport reial.

• a) Unión Patriótica
• b) Acción Popular
• c) Falange Española
• d) Comunión Tradicionalista

Resposta: a) Unión Patriótica. El partit únic creat per Primo de Rivera es va anomenar Unión Patriótica, format per funcionaris, catòlics, conservadors rurals i militars.

• a) Dámaso Berenguer
• b) Juan Bautista Aznar
• c) Martínez Campos
• d) Niceto Alcalá-Zamora

Resposta: a) Dámaso Berenguer. Dámaso Berenguer va ser nomenat cap de govern per Alfons XIII després de la dimissió de Primo de Rivera, en un intent de tornar al sistema constitucional.

• a) La Restauració
• b) La Dictablanda
• c) El Bienni Negre
• d) La Transició

Resposta: b) La Dictablanda. El període de govern de Dámaso Berenguer es va conèixer com la Dictablanda, ja que no va ser una dictadura tan dura com la de Primo de Rivera, però tampoc va restaurar una democràcia real.

• a) Pacte d'El Pardo
• b) Pacte de Sant Sebastià
• c) Tractat de Valençay
• d) Pacte de Sagunt

Resposta: b) Pacte de Sant Sebastià. El Pacte de Sant Sebastià es va signar l'agost de 1930 amb l'objectiu de coordinar l'oposició a la monarquia, reunint a republicans, socialistes i nacionalistes catalans.

• a) Les eleccions generals de 1931
• b) Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931
• c) El cop d'estat de Primo de Rivera
• d) L'abdicació d'Alfons XIII

Resposta: b) Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931. La Segona República es va proclamar arran dels resultats de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, on les candidatures republicanosocialistes van triomfar a les grans ciutats.

• a) Francesc Macià
• b) Lluís Companys
• c) Niceto Alcalá-Zamora
• d) Manuel Azaña

Resposta: c) Niceto Alcalá-Zamora. Després de la proclamació de la República, es va constituir un Govern Provisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora, integrat per republicans de diverses tendències i socialistes.

• a) El Pacte d'El Pardo
• b) El Pacte de Sant Sebastià
• c) El Pacte de Zanjón
• d) El Pacte de Valençay

Resposta: b) El Pacte de Sant Sebastià. El Pacte de Sant Sebastià de 1930 va unir les forces republicanes en un front comú contra la monarquia, preparant el terreny per al canvi de règim.

• a) Restaurar la monarquia i mantenir l'Antic Règim.
• b) Crear una base jurídica per al nou règim republicà.
• c) Dissoldre l'exèrcit i abolir la propietat privada.
• d) Convocar eleccions immediates sense redactar una constitució.

Resposta: b) Crear una base jurídica per al nou règim republicà.. Les Corts Constituents tenien com a objectiu principal dotar el nou règim d'una base jurídica sòlida que substituís la monarquia i definís el model d'Estat republicà.

• a) La sobirania residia exclusivament en el rei.
• b) La sobirania era compartida entre el rei i les Corts.
• c) Tots els poders emanaven del poble, consagrant la sobirania popular.
• d) La sobirania residia en l'exèrcit i les forces armades.

Resposta: c) Tots els poders emanaven del poble, consagrant la sobirania popular.. La Constitució de 1931 establia que tots els poders emanaven del poble, consagrant així la sobirania popular.

• a) L'abolició del sufragi universal.
• b) La introducció del sufragi censatari.
• c) El sufragi universal masculí i femení a partir dels 23 anys.
• d) La prohibició del vot a les dones.

Resposta: c) El sufragi universal masculí i femení a partir dels 23 anys.. Un dels aspectes més innovadors de la Constitució de 1931 va ser el sufragi universal masculí i femení a partir dels 23 anys, convertint Espanya en un dels primers països a reconèixer el vot de les dones.

• a) Augmentar els impostos a la pagesia
• b) Transformar l'estructura de la propietat de la terra
• c) Afavorir els grans propietaris
• d) Promoure la industrialització del camp

Resposta: b) Transformar l'estructura de la propietat de la terra. La reforma agrària buscava transformar l'estructura de la propietat de la terra, especialment al sud d'Espanya, on predominaven els grans latifundis i una pagesia pobra.

• a) Una política de suport a l'Església catòlica
• b) Una política laïcista basada en la separació entre Església i Estat
• c) Una política de col·laboració amb l'Església
• d) Una política de manteniment del pressupost de culte

Resposta: b) Una política laïcista basada en la separació entre Església i Estat. El govern va impulsar una política laïcista basada en la separació entre Església i Estat, suprimint el pressupost de culte i clergat i secularitzant l'ensenyament.

• a) La venda de terres als camperols a preus baixos
• b) L'expropiació de terres mal conreades per repartir-les entre camperols
• c) La creació de grans cooperatives agrícoles
• d) La modernització de les tècniques de conreu

Resposta: b) L'expropiació de terres mal conreades per repartir-les entre camperols. La llei de reforma agrària de 1932 preveia l'expropiació de terres mal conreades o de grans propietaris per repartir-les entre camperols.

• a) La proclamació de la República Catalana dins d'una Federació de Repúbliques Ibèriques.
• b) La convocatòria d'un referèndum per l'Estatut de Núria.
• c) La creació de serveis d'estadística i institucions d'investigació econòmica.
• d) La publicació del Diccionari de Pompeu Fabra.

Resposta: a) La proclamació de la República Catalana dins d'una Federació de Repúbliques Ibèriques.. Francesc Macià va proclamar la República Catalana, un gest que anava més enllà del que preveia el Govern Provisional de Madrid i va forçar una negociació immediata.

• a) Redactar el projecte d'Estatut de Núria.
• b) Garantir la unitat d'Espanya davant l'autonomia catalana.
• c) Exercir de Parlament elegit per sufragi universal.
• d) Governar com a part del sistema d'autogovern modern.

Resposta: d) Governar com a part del sistema d'autogovern modern.. El Consell Executiu era l'encarregat de governar, consolidant un autogovern modern dins del marc de la República espanyola.

• a) La supressió de la Generalitat de Catalunya.
• b) La renúncia de Macià a la República Catalana a canvi del restabliment de la Generalitat i la promesa d'un futur Estatut d'Autonomia.
• c) La detenció de Francesc Macià per sedició.
• d) La declaració de l'estat de guerra a Catalunya.

Resposta: b) La renúncia de Macià a la República Catalana a canvi del restabliment de la Generalitat i la promesa d'un futur Estatut d'Autonomia.. Macià va renunciar a la República Catalana a canvi del restabliment de la Generalitat com a govern autonòmic provisional i la promesa d'un futur Estatut d'Autonomia.

• a) L'oposició de la burgesia a qualsevol canvi.
• b) La manca de suport internacional a la República.
• c) Els resultats lents i limitats de les reformes, especialment l'agrària.
• d) L'excessiva radicalització de les reformes proposades.

Resposta: c) Els resultats lents i limitats de les reformes, especialment l'agrària.. Els resultats lents i limitats de les reformes, especialment l'agrària, van generar frustració entre els sectors populars i van ser una causa important de la crisi del projecte reformista d'Azaña.

• a) Només els obrers i camperols.
• b) Les classes benestants, l'Església i una part de l'exèrcit.
• c) Únicament els partits de dreta.
• d) Exclusivament els intel·lectuals i artistes.

Resposta: b) Les classes benestants, l'Església i una part de l'exèrcit.. Les classes benestants, l'Església i una part de l'exèrcit percebien les reformes com una amenaça directa als seus interessos i privilegis, ja que aquestes reformes podien afectar les seves propietats, poder i influència.

• a) El PSOE.
• b) La UGT.
• c) La CNT-FAI.
• d) El Partit Comunista.

Resposta: c) La CNT-FAI.. La CNT-FAI, amb una orientació anarcosindicalista, va defensar la insurrecció obrera i la instauració del comunisme llibertari com a mitjà per transformar la societat.

• a) Partit Socialista Obrer Espanyol
• b) Partit Republicà Radical
• c) Esquerra Republicana de Catalunya
• d) Comunió Tradicionalista Carlista

Resposta: b) Partit Republicà Radical. Alejandro Lerroux, del Partit Republicà Radical, va formar govern amb el suport parlamentari de la CEDA.

• a) Una continuació de les reformes
• b) Una expansió del sufragi femení
• c) Una rectificació del programa reformista
• d) Una acceleració de la reforma agrària

Resposta: c) Una rectificació del programa reformista. El Bienni Conservador va implicar una frenada o paralització de les reformes impulsades durant el bienni anterior.

• a) Una moció de censura al parlament
• b) Una vaga general revolucionària
• c) Un pacte amb el Partit Radical
• d) Una campanya de desprestigi internacional

Resposta: b) Una vaga general revolucionària. L'esquerra va respondre amb una vaga general revolucionària, especialment intensa a Astúries.

• a) President del Govern
• b) Ministre d'Economia
• c) President de la República
• d) Ministre de Defensa

Resposta: c) President de la República. Manuel Azaña va esdevenir President de la República després de la victòria del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936.

• a) Instaurar una dictadura militar
• b) Continuar amb les polítiques del Bienni Negre
• c) Reorganitzar el sistema judicial
• d) Reprendre el programa reformista interromput el 1933

Resposta: d) Reprendre el programa reformista interromput el 1933. El nou executiu del Front Popular va reprendre el programa reformista que havia estat interromput durant el Bienni Negre.

• a) Sectors obrers i sindicats
• b) Partits republicans i socialistes
• c) Un sector de l'exèrcit, forces polítiques de dreta i sectors financers
• d) Moviments anarquistes i comunistes

Resposta: c) Un sector de l'exèrcit, forces polítiques de dreta i sectors financers. Un sector important de l'exèrcit, juntament amb forces polítiques de dreta i sectors financers, van donar suport al cop d'estat que es preparava contra el govern del Front Popular.

• a) 1929
• b) 1931
• c) 1933
• d) 1936

Resposta: b) 1931. La Segona República va ser proclamada el 1931, un període que va generar grans expectatives de canvi i modernització en diversos àmbits de la societat espanyola.

• a) Només l'Església i l'exèrcit
• b) L'Església, l'exèrcit, els grans propietaris i part de la burgesia
• c) Només els grans propietaris i la burgesia
• d) Els sectors obrers i els intel·lectuals

Resposta: b) L'Església, l'exèrcit, els grans propietaris i part de la burgesia. L'oposició a la Segona República va ser àmplia i va incloure sectors com l'Església, l'exèrcit, els grans propietaris i part de la burgesia, que veien amenaçats els seus interessos.

• a) L'oposició dels sectors obrers
• b) La manca de suport internacional
• c) La crisi econòmica internacional i la feblesa de l'economia espanyola
• d) L'absència de reformes estructurals

Resposta: c) La crisi econòmica internacional i la feblesa de l'economia espanyola. La crisi econòmica internacional i les dificultats estructurals de l'economia espanyola van ser obstacles importants que van limitar l'abast de les reformes durant la Segona República.

• a) Desigualtats socials i econòmiques extremes.
• b) Oposició a les reformes de la Segona República per part dels grups privilegiats.
• c) Unanimitat ideològica entre tots els sectors de la societat.
• d) Frustració per la lentitud de les reformes per part de sectors populars.

Resposta: c) Unanimitat ideològica entre tots els sectors de la societat.. La falta d'unanimitat ideològica i la polarització entre diferents sectors de la societat van ser factors clau en l'escalada de tensions.

• a) Mantenir l'statu quo sense canvis.
• b) Modernitzar el país amb reformes.
• c) Afavorir exclusivament els grups privilegiats.
• d) Instaurar una dictadura militar.

Resposta: b) Modernitzar el país amb reformes.. La Segona República va intentar modernitzar el país a través de reformes en diversos sectors com l'exèrcit, l'educació i els drets socials.

• a) Només els obrers i pagesos.
• b) Només els grups privilegiats.
• c) Grups privilegiats i part de l'exèrcit.
• d) Tots els sectors de la societat.

Resposta: c) Grups privilegiats i part de l'exèrcit.. Les reformes van generar oposició entre els grups privilegiats com grans propietaris, sectors de l'Església, alta burgesia i part de l'exèrcit.

• a) Socialistes
• b) Comunistes
• c) Republicans de dreta
• d) Republicans d'esquerra

Resposta: c) Republicans de dreta. El Front Popular era una coalició d'esquerres que incloïa republicans d'esquerra, socialistes i comunistes, però no republicans de dreta.

• a) Emilio Mola
• b) Santiago Casares Quiroga
• c) José Calvo Sotelo
• d) Francisco Franco

Resposta: b) Santiago Casares Quiroga. Després que Manuel Azaña fos nomenat president de la República, Santiago Casares Quiroga va assumir la presidència del govern.

• a) Francisco Franco
• b) José Sanjurjo
• c) Emilio Mola
• d) Santiago Casares Quiroga

Resposta: c) Emilio Mola. El general Emilio Mola, conegut com 'el director', va ser el principal organitzador de la conspiració militar.

• a) José Giral
• b) Emilio Mola
• c) Manuel Azaña
• d) Santiago Casares Quiroga

Resposta: b) Emilio Mola. Emilio Mola va ser qui va deixar clares les instruccions per a un moviment violent, sense vacil·lacions i amb mesures severes contra qualsevol resistència.

• a) Barcelona
• b) Madrid
• c) Protectorat espanyol del Marroc
• d) València

Resposta: c) Protectorat espanyol del Marroc. El cop d'estat va començar al Protectorat espanyol del Marroc, amb les tropes d'Àfrica sota les ordres de Franco.

• a) Modernitzar l'exèrcit espanyol
• b) Establir una república democràtica
• c) Enderrocar el govern republicà i imposar una dictadura militar
• d) Negociar amb els sindicats obrers

Resposta: c) Enderrocar el govern republicà i imposar una dictadura militar. L'objectiu dels conspiradors era enderrocar el govern republicà i imposar una autoritat militar, destruint el règim republicà i establint una dictadura militar.

• a) Emilio Mola
• b) Queipo de Llano
• c) José Sanjurjo
• d) Manuel Azaña

Resposta: d) Manuel Azaña. Manuel Azaña era el president de la República, i per tant, no formava part del lideratge de la zona insurrecta.

• a) Falta de suport popular
• b) Desorganització interna
• c) Superioritat militar dels insurrectes
• d) Aïllament internacional

Resposta: b) Desorganització interna. La zona republicana va patir una gran desorganització interna degut a la diversitat política i la pèrdua de control de l'Estat sobre el territori.

• a) Suport militar i econòmic d'Alemanya nazi i Itàlia feixista
• b) Ajuda humanitària de la Creu Roja Internacional
• c) Reconeixement diplomàtic per part de França i Gran Bretanya
• d) Suport logístic dels Estats Units

Resposta: a) Suport militar i econòmic d'Alemanya nazi i Itàlia feixista. La zona insurrecta va rebre suport militar i econòmic d'Alemanya nazi i Itàlia feixista, que va ser crucial per al seu èxit.

• a) Substituir completament el Govern de la Generalitat.
• b) Organitzar la defensa i la vida política inicial.
• c) Promoure la revolució social en detriment de la defensa.
• d) Negociar amb els militars insurrectes.

Resposta: b) Organitzar la defensa i la vida política inicial.. El Comitè Central de Milícies Antifeixistes va ser creat per organitzar la defensa i la vida política inicial a Catalunya, coordinant les milícies i substituint funcions dels ajuntaments.

• a) Una major centralització del poder a mans del govern central.
• b) Una coordinació més eficient entre les institucions i els comitès revolucionaris.
• c) Conflictes interns i dificultats per dirigir la guerra de manera unificada.
• d) Una ràpida victòria sobre el bàndol franquista.

Resposta: c) Conflictes interns i dificultats per dirigir la guerra de manera unificada.. La dualitat de poders va generar conflictes interns i dificultats per dirigir la guerra de manera unificada, ja que la tensió entre la revolució social i la victòria militar va ser constant.

• a) El Decret de Municipalització del Sòl Urbà.
• b) El Decret de Regulació de Salaris i Preus.
• c) El Decret de Col·lectivitzacions.
• d) El Decret d'Expropiació d'Empreses i Terres.

Resposta: c) El Decret de Col·lectivitzacions.. El Decret de Col·lectivitzacions va legalitzar les col·lectivitzacions i va classificar les empreses entre privades i col·lectivitzades, marcant un punt important en la revolució social a Catalunya.

• a) Lliurar armes als sindicats i partits del Front Popular
• b) Reconstruir l'autoritat republicana i unir forces antifeixistes
• c) Negociar amb Franco una rendició incondicional
• d) Dissoldre l'Exèrcit Popular i crear milícies populars

Resposta: b) Reconstruir l'autoritat republicana i unir forces antifeixistes. El govern de Largo Caballero es va centrar en reconstruir l'autoritat republicana i unir totes les forces antifeixistes per fer front al cop militar.

• a) Traslladar la seu del govern a València
• b) Negociar amb els militars insurrectes
• c) Lliurar armes als sindicats i als partits del Front Popular
• d) Dissoldre l'exèrcit i crear milícies populars

Resposta: c) Lliurar armes als sindicats i als partits del Front Popular. José Giral va prendre la decisió de lliurar armes als sindicats i partits del Front Popular, permetent que obrers i milícies frenessin els militars insurrectes.

• a) CNT i POUM contra ERC i PSOE
• b) CNT i POUM contra PSUC i sectors d'ERC
• c) ERC i PSUC contra PSOE i UGT
• d) PSOE i UGT contra CNT i ERC

Resposta: b) CNT i POUM contra PSUC i sectors d'ERC. Durant els Fets de Maig, hi va haver enfrontaments armats entre militants de la CNT i del POUM, d'una banda, i forces policials, militants del PSUC i sectors d'ERC, de l'altra.

• a) La Junta de Defensa Nacional
• b) El Govern de Burgos
• c) La Falange Española Tradicionalista y de las JONS
• d) El Consell Nacional del Movimiento

Resposta: a) La Junta de Defensa Nacional. La Junta de Defensa Nacional va ser el primer organisme de poder creat pels militars insurrectes a Burgos el juliol de 1936, per assumir el control polític i militar de la zona sublevada.

• a) Francisco Franco
• b) Miguel Cabanellas
• c) José Sanjurjo
• d) Gonzalo Queipo de Llano

Resposta: c) José Sanjurjo. José Sanjurjo havia de ser el cap principal del moviment militar, però la seva mort en accident d'avió va facilitar l'ascens de Franco.

• a) Cap del Govern
• b) Generalísimo de los Ejércitos i cap de l'Estat
• c) Caudillo de España
• d) President de la Junta Técnica del Estado

Resposta: b) Generalísimo de los Ejércitos i cap de l'Estat. Franco va ser nomenat Generalísimo de los Ejércitos i cap de l'Estat, títol que li donava la direcció absoluta de la guerra i el control polític.

• a) Va contribuir a neutralitzar la flota republicana
• b) Va ajudar en el pas de les tropes franquistes cap a Cadis
• c) Va bombardejar ciutats republicanes com Guernica
• d) Va donar suport a les Brigades Internacionals

Resposta: b) Va ajudar en el pas de les tropes franquistes cap a Cadis. La flota italiana va ser crucial per transportar les tropes franquistes des del Marroc fins a la Península, permetent a Franco iniciar la campanya d'Extremadura i avançar cap a Madrid.

• a) Perquè volien donar suport al bàndol franquista
• b) Perquè temien una radicalització revolucionària dins la zona republicana i l'augment de la influència comunista
• c) Perquè no tenien capacitat militar per intervenir
• d) Perquè volien afavorir els interessos econòmics d'Alemanya i Itàlia

Resposta: b) Perquè temien una radicalització revolucionària dins la zona republicana i l'augment de la influència comunista. Les democràcies occidentals temien que la Guerra Civil Espanyola portés a una radicalització revolucionària i a un augment de la influència comunista en el govern republicà, per això van optar per la no-intervenció.

• a) Pressionar Franco perquè també retirés les tropes alemanyes i italianes
• b) Reduir la influència comunista dins del govern republicà
• c) Millorar les relacions amb les democràcies occidentals
• d) Preparar una ofensiva final contra el bàndol franquista

Resposta: a) Pressionar Franco perquè també retirés les tropes alemanyes i italianes. Negrín esperava que la retirada de les Brigades Internacionals pressionés Franco perquè també retirés les tropes alemanyes i italianes, encara que aquest no va acceptar.

• a) L'avanç cap a Madrid
• b) La campanya del Nord
• c) La batalla de l'Ebre
• d) L'ocupació de Catalunya

Resposta: a) L'avanç cap a Madrid. La primera gran fase de la Guerra Civil va ser l'avanç de les tropes franquistes cap a Madrid entre juliol de 1936 i març de 1937, amb l'objectiu de conquerir la capital.

• a) La batalla del Jarama
• b) El bombardeig de Guernica
• c) La batalla de Guadalajara
• d) L'arribada a Vinaròs

Resposta: b) El bombardeig de Guernica. El 26 d'abril de 1937, la Legió Còndor alemanya va bombardejar Guernica, un esdeveniment que es va convertir en un símbol de la guerra i de la intervenció estrangera.

• a) Cap a Madrid
• b) Cap al nord
• c) Cap al Mediterrani
• d) Cap a Barcelona

Resposta: c) Cap al Mediterrani. Després de recuperar Terol, les tropes franquistes van avançar per Aragó fins a arribar al Mediterrani, dividint la zona republicana en dues parts.

• a) Reconstruir les ciutats destruïdes per la guerra
• b) Eliminar qualsevol oposició al nou Estat i 'purificar' la societat
• c) Promoure la reconciliació entre els bàndols enfrontats
• d) Indemnitzar les víctimes de la guerra

Resposta: b) Eliminar qualsevol oposició al nou Estat i 'purificar' la societat. La repressió franquista tenia com a objectiu principal 'purificar' la societat i eliminar qualsevol oposició al règim, no reconciliar ni reconstruir.

• a) L'augment de l'autonomia catalana
• b) L'abolició de la Generalitat i la repressió del catalanisme
• c) La creació de nous partits polítics catalans
• d) La celebració de eleccions autonòmiques

Resposta: b) L'abolició de la Generalitat i la repressió del catalanisme. Després de la Guerra Civil, la Generalitat va ser abolida i es va reprimir l'ús públic del català, marcant la fi de l'autonomia catalana.

• a) L'enfortiment de les llibertats d'expressió i associació
• b) La garantia de la separació de poders
• c) L'eliminació de les llibertats democràtiques i la prohibició de partits i sindicats lliures
• d) La convocatòria d'eleccions lliures

Resposta: c) L'eliminació de les llibertats democràtiques i la prohibició de partits i sindicats lliures. La victòria franquista va comportar l'eliminació de les llibertats democràtiques i la prohibició de partits i sindicats lliures, instaurant una dictadura.

• a) La mort de Carles II
• b) El final de la Guerra Civil Espanyola
• c) La proclamació de la Segona República
• d) L'aprovació de la Constitució de 1978

Resposta: b) El final de la Guerra Civil Espanyola. El franquisme s'estableix al final de la Guerra Civil Espanyola el 1939, marcant l'inici del règim dictatorial de Franco.

• a) Un sistema democràtic amb separació de poders
• b) Una dictadura personalista sense partits ni eleccions
• c) Una monarquia parlamentària amb sufragi universal
• d) Un règim comunista amb economia planificada

Resposta: b) Una dictadura personalista sense partits ni eleccions. El franquisme es caracteritzava per ser una dictadura personalista on Franco concentrava tot el poder, sense separació de poders, partits polítics ni eleccions democràtiques.

• a) Totalitària, reconeixement internacional i creixement econòmic
• b) Guerra Civil, postguerra i transició democràtica
• c) Autarquia, liberalització i crisi econòmica
• d) Aïllament, obertura i desenvolupament

Resposta: a) Totalitària, reconeixement internacional i creixement econòmic. La cronologia del franquisme es divideix en tres etapes: la fase totalitària o de consolidació, la fase de reconeixement internacional i la fase de creixement econòmic o desarrollisme.

• a) Ministre d'Economia
• b) Cap d'Estat i cap del Govern
• c) Cap de l'Església Catòlica
• d) Comandant de la Guàrdia Civil

Resposta: b) Cap d'Estat i cap del Govern. Francisco Franco acumulava els càrrecs de Cap d'Estat, Cap de Govern, Generalísimo dels exèrcits i Cap Nacional de la FET y de las JONS, concentrant tot el poder en la seva persona.

• a) Separació de poders
• b) Sufragi universal
• c) Partit únic i sindicat vertical
• d) Pluralisme polític

Resposta: c) Partit únic i sindicat vertical. El franquisme es caracteritzava per l'existència d'un partit únic (FET y de las JONS) i un sindicat vertical, sense pluralisme polític ni eleccions lliures.

• a) Va promoure la diversitat cultural
• b) Va abolir els estatuts d'autonomia i va reprimir les cultures no castellanes
• c) Va donar suport a les llengües minoritàries
• d) Va fomentar el federalisme

Resposta: b) Va abolir els estatuts d'autonomia i va reprimir les cultures no castellanes. El règim franquista va abolir els estatuts d'autonomia i va reprimir les llengües i cultures no castellanes, promovent una Espanya homogènia i centralitzada.

• a) L'Exèrcit
• b) L'Església catòlica
• c) Els sindicats obrers
• d) La Falange

Resposta: c) Els sindicats obrers. Els sindicats obrers, defensors dels drets dels treballadors, no van donar suport al franquisme, que controlava estrictament la força laboral.

• a) Garantir la llibertat d'expressió
• b) Assegurar l'ordre i reprimir l'oposició
• c) Promoure la democràcia
• d) Fomentar la cultura catalana

Resposta: b) Assegurar l'ordre i reprimir l'oposició. L'Exèrcit actuava com a garant de l'ordre establert i com a força repressiva contra qualsevol intent d'oposició al règim franquista.

• a) Va promoure el laïcisme i la separació Església-Estat
• b) Va tenir una gran influència en l'educació, la moral i la vida pública
• c) Va defensar els drets de les minories religioses
• d) Va donar suport al divorci i l'avortament

Resposta: b) Va tenir una gran influència en l'educació, la moral i la vida pública. L'Església va convertir Espanya en un Estat confessional catòlic i va tenir una gran influència en l'educació, la moral, la família i la vida pública.

• a) Modernitzar l'estructura econòmica del règim franquista.
• b) Establir una democràcia liberal a Espanya després de la mort de Franco.
• c) Preparar la continuïtat del franquisme després de la mort de Franco.
• d) Garantir la llibertat d'expressió i associació a tots els ciutadans.

Resposta: c) Preparar la continuïtat del franquisme després de la mort de Franco.. La 'Ley de Sucesión' de 1947 va ser dissenyada per assegurar que el règim franquista continués fins i tot després de la mort de Franco, permetent-li designar el seu successor com a rei.

• a) Controlar el poder executiu del govern.
• b) Exercir el poder legislatiu de manera independent.
• c) Tenir una funció principalment consultiva.
• d) Garantir la representació democràtica de la població.

Resposta: c) Tenir una funció principalment consultiva.. Les Corts Espanyoles, creades el 1942, tenien principalment una funció consultiva i no exercien un control real sobre el govern, que estava fermament en mans de Franco.

• a) Diputats, escollits per sufragi universal.
• b) Senadors, designats per les organitzacions sindicals.
• c) Procuradors, designats o controlats pel règim.
• d) Consellers, triats per eleccions municipals.

Resposta: c) Procuradors, designats o controlats pel règim.. Els membres de les Corts, anomenats procuradors, no eren escollits lliurement per la població, sinó designats o controlats directament pel règim franquista.

• a) Fomentar la reconciliació nacional.
• b) Impedir qualsevol forma d'oposició i dissidència.
• c) Promoure la integració dels republicans al règim.
• d) Garantir una transició pacífica cap a la democràcia.

Resposta: b) Impedir qualsevol forma d'oposició i dissidència.. La repressió franquista no només buscava castigar els vençuts, sinó també eliminar qualsevol oposició i crear una societat basada en la por i el silenci, assegurant així el control total del règim.

• a) Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo.
• b) Ley de Seguridad del Estado.
• c) Ley de Responsabilidades Políticas.
• d) Ley contra el Bandidaje y el Terrorismo.

Resposta: c) Ley de Responsabilidades Políticas.. La Ley de Responsabilidades Políticas de 1939 permetia castigar persones que havien donat suport a la República, fins i tot de manera retroactiva, donant una aparença legal a la persecució política.

• a) Oferir formació professional als republicans.
• b) Reconstruir infraestructures i obres públiques amb mà d'obra forçada.
• c) Promoure la reconciliació entre els dos bàndols de la Guerra Civil.
• d) Allotjar presoners de guerra en condicions dignes.

Resposta: b) Reconstruir infraestructures i obres públiques amb mà d'obra forçada.. Molts presoners republicans van ser utilitzats com a mà d'obra forçada en batallons de treball, especialment per reconstruir infraestructures i obres públiques després de la guerra.

• a) Menys repressiu, ja que el catalanisme va ser vist com un moviment folklòric.
• b) Més permissiu amb l'ús de la llengua catalana en àmbits culturals.
• c) Especialment repressiu, dirigit a destruir la identitat nacional catalana.
• d) Similar a altres regions, sense un enfocament específic en la identitat catalana.

Resposta: c) Especialment repressiu, dirigit a destruir la identitat nacional catalana.. El franquisme a Catalunya va tenir un caràcter especialment repressiu perquè el règim no només volia eliminar l'oposició política, sinó també destruir els elements propis de la identitat nacional catalana.

• a) Ampliar l'Estatut d'Autonomia per permetre més autogovern.
• b) Fomentar l'ús del català a les escoles.
• c) Abolir l'Estatut d'Autonomia i suprimir les institucions catalanes.
• d) Crear nous càrrecs polítics catalans des del poder central.

Resposta: c) Abolir l'Estatut d'Autonomia i suprimir les institucions catalanes.. Una de les primeres mesures del franquisme va ser l'abolició de l'Estatut d'Autonomia i la supressió de les institucions catalanes.

• a) Es va promoure l'ús del català en actes públics i publicacions.
• b) Es van permetre símbols catalans com la senyera i les sardanes.
• c) Es va prohibir l'ús públic del català i es van castellanitzar els noms de carrers i places.
• d) Es van crear noves institucions per promoure la cultura catalana.

Resposta: c) Es va prohibir l'ús públic del català i es van castellanitzar els noms de carrers i places.. La repressió cultural i lingüística va ser molt intensa. Es va prohibir l'ús públic del català i es van castellanitzar els noms de carrers i places.

• a) Obrers
• b) Estudiants
• c) Empresaris franquistes
• d) Intel·lectuals

Resposta: c) Empresaris franquistes. Els empresaris franquistes no formaven part de l'oposició, ja que donaven suport al règim de Franco.

• a) El suport unànime de la comunitat internacional al règim franquista
• b) La manca de recursos econòmics per organitzar accions a l'interior
• c) La manca d'unitat entre les diferents faccions de l'oposició a l'exili
• d) La prohibició de rebre suport de països estrangers

Resposta: c) La manca d'unitat entre les diferents faccions de l'oposició a l'exili. La manca d'unitat entre les diferents faccions de l'oposició a l'exili va ser un obstacle important per a la seva efectivitat.

• a) Grups de suport al règim franquista a les zones rurals
• b) Guerrillers antifranquistes que operaven principalment en zones de muntanya
• c) Organitzacions sindicals legals durant el règim franquista
• d) Estudiants universitaris que protestaven contra el règim

Resposta: b) Guerrillers antifranquistes que operaven principalment en zones de muntanya. Els maquis eren guerrillers antifranquistes que operaven principalment en zones de muntanya.

• a) Secretari General
• b) Cap
• c) Tresorer
• d) Vocal

Resposta: b) Cap. Franco, a més de cap de l'Estat i de l'Exèrcit, també era el cap del partit únic, la FET y de las JONS.

• a) Liberalisme
• b) Autarquia
• c) Economia mixta
• d) Planificació centralitzada

Resposta: b) Autarquia. El règim franquista va aplicar una política autàrquica, basada en l'autosuficiència i la reducció de la dependència de l'exterior.

• a) Sindicats lliures
• b) Sindicats verticals
• c) Sindicats d'ofici
• d) Sindicats mixtos

Resposta: b) Sindicats verticals. Durant el règim franquista es van crear els sindicats verticals, que eren controlats pel règim i no permetien l'organització lliure dels treballadors.

• a) 1950
• b) 1953
• c) 1955
• d) 1958

Resposta: b) 1953. Els Pactes de Madrid es van signar el 1953, permetent als EUA instal·lar bases militars a Espanya a canvi d'ajuda econòmica i militar.

• a) FAO
• b) UNESCO
• c) ONU
• d) OTAN

Resposta: d) OTAN. Espanya va ingressar a la FAO, UNESCO i l'ONU durant els anys 50, però no a l'OTAN.

• a) Augmentar la intervenció de l'Estat en l'economia
• b) Tancar el comerç exterior
• c) Reduir la intervenció de l'Estat i liberalitzar l'economia
• d) Nacionalitzar les indústries

Resposta: c) Reduir la intervenció de l'Estat i liberalitzar l'economia. El Pla d'Estabilització de 1959 tenia com a objectiu principal reduir la intervenció de l'Estat, controlar la inflació, liberalitzar preus i comerç exterior, i facilitar la inversió estrangera.

• a) Alfons de Borbó
• b) Joan Carles de Borbó
• c) Felip d'Anjou
• d) Carles d'Àustria

Resposta: b) Joan Carles de Borbó. El 1969, Franco va nomenar Joan Carles de Borbó com a successor per garantir la continuïtat del règim després de la seva mort.

• a) Conservadors i liberals
• b) Immobilistes i oberturistes
• c) Socialistes i comunistes
• d) Carlins i republicans

Resposta: b) Immobilistes i oberturistes. Dins del franquisme, van sorgir tensions entre els immobilistes, que volien mantenir la dictadura intacta, i els oberturistes o reformistes, que defensaven reformes controlades.

• a) Amnistia i llibertat
• b) Independència total
• c) Creació d'un nou Estatut
• d) Abolició de la monarquia

Resposta: a) Amnistia i llibertat. L'Assemblea de Catalunya reivindicava principalment llibertat, amnistia i el restabliment de l'Estatut de 1932.

• a) Joan Carles I
• b) Felip VI
• c) Joan de Borbó
• d) Carles IV

Resposta: a) Joan Carles I. Després de la mort de Franco, Joan Carles de Borbó va ser proclamat rei d'Espanya el 22 de novembre de 1975, adoptant el nom de Joan Carles I.

• a) Ministre de Defensa
• b) President del Govern
• c) Ministre d'Economia
• d) Cap de la Casa Reial

Resposta: b) President del Govern. Carlos Arias Navarro va mantenir el càrrec de President del Govern en el primer govern de Joan Carles I, sent l'últim cap de govern franquista.

• a) Mantenir el franquisme sense Franco
• b) Una democratització lenta des de dins del sistema
• c) Una ruptura democràtica amb el règim anterior
• d) Continuar amb les polítiques econòmiques de Franco

Resposta: c) Una ruptura democràtica amb el règim anterior. L'oposició antifranquista volia una ruptura democràtica amb el règim anterior, reclamant eleccions lliures, llibertats polítiques i sindicals, i amnistia per als presos polítics.

• a) Adolfo Suárez
• b) Felipe González
• c) Carlos Arias Navarro
• d) Santiago Carrillo

Resposta: c) Carlos Arias Navarro. Carlos Arias Navarro va mantenir el càrrec de president del govern després de la proclamació de Joan Carles I com a rei.

• a) El Pacte de la Moncloa
• b) La mort de Franco
• c) La dimissió d'Arias Navarro i el nomenament d'Adolfo Suárez
• d) La Constitució de 1978

Resposta: c) La dimissió d'Arias Navarro i el nomenament d'Adolfo Suárez. La dimissió d'Arias Navarro i el posterior nomenament d'Adolfo Suárez van marcar l'inici real del desmantellament legal del franquisme.

• a) La continuïtat del règim franquista amb algunes reformes
• b) Una ruptura democràtica, eleccions lliures i llibertats polítiques
• c) El retorn de la monarquia absoluta
• d) La proclamació d'una república federal

Resposta: b) Una ruptura democràtica, eleccions lliures i llibertats polítiques. L'oposició antifranquista, coordinada a través de la Platajunta, exigia una ruptura democràtica amb eleccions lliures, llibertats polítiques i sindicals, amnistia per als presos polítics i reconeixement de les reivindicacions autonòmiques.

• a) Ministre d'Educació
• b) Ministre Secretari General del Movimiento Nacional
• c) Ministre d'Economia
• d) Ministre de Defensa

Resposta: b) Ministre Secretari General del Movimiento Nacional. Adolfo Suárez va ser Ministre Secretari General del Movimiento Nacional abans de ser nomenat president del govern, fet que va sorprendre a molts.

• a) Fer una ruptura directa amb el sistema
• b) Ignorar la legalitat franquista
• c) Transformar el sistema des de dins, respectant la legalitat franquista
• d) Provocar una revolució social

Resposta: c) Transformar el sistema des de dins, respectant la legalitat franquista. L'estratègia de Suárez va ser transformar el sistema des de dins, respectant formalment la legalitat franquista per evitar una ruptura violenta.

• a) El manteniment del sistema franquista
• b) La creació d'un sistema representatiu amb sufragi universal
• c) La dissolució immediata de les Corts franquistes
• d) La proclamació d'una república

Resposta: b) La creació d'un sistema representatiu amb sufragi universal. La Llei de Reforma Política preveia la creació d'un sistema representatiu amb sufragi universal, obrint el camí a eleccions democràtiques.

• a) PSOE
• b) UCD
• c) PCE-PSUC
• d) AP

Resposta: b) UCD. La UCD (Unió de Centre Democràtic) d'Adolfo Suárez va ser el partit més votat a les eleccions generals del 15 de juny de 1977, obtenint 165 diputats.

• a) 1975
• b) 1976
• c) 1977
• d) 1978

Resposta: c) 1977. El PCE va ser legalitzat el 9 d'abril de 1977, una decisió clau per a la legitimitat democràtica de les eleccions.

• a) Santiago Carrillo
• b) Felipe González
• c) Manuel Fraga
• d) Adolfo Suárez

Resposta: b) Felipe González. Felipe González va ser el líder del PSOE durant els primers anys de la Transició, consolidant el partit com una força clau en la política espanyola.

• a) La imposició d'un text per part d'un sol partit polític.
• b) El consens entre diferents forces polítiques.
• c) L'exclusió de les demandes nacionalistes.
• d) El control total de la ponència per part de la UCD.

Resposta: b) El consens entre diferents forces polítiques.. El consens entre diferents forces polítiques va ser la característica principal del procés constitucional, on partits com UCD, PSOE, PCE, AP i nacionalistes van participar en la redacció de la Constitució.

• a) 55%
• b) 67%
• c) 78%
• d) 88%

Resposta: d) 88%. El text constitucional va rebre un 88% de vots afirmatius en el referèndum del 6 de desembre de 1978, amb una participació aproximada del 67%.

• a) República federal.
• b) Monarquia absoluta.
• c) Monarquia parlamentària.
• d) Dictadura militar.

Resposta: c) Monarquia parlamentària.. La Constitució de 1978 va establir una monarquia parlamentària, on el rei Joan Carles I era el cap de l'Estat amb funcions representatives, i el poder real residia en les institucions democràtiques.

• a) PSOE
• b) UCD
• c) AP
• d) PCE

Resposta: b) UCD. Després de les eleccions del 15 de juny de 1977, Adolfo Suárez i la UCD van continuar governant Espanya.

• a) Pactar amb altres forces polítiques
• b) Convocar eleccions anticipades
• c) Demanar ajuda a l'exèrcit
• d) Ignorar l'oposició

Resposta: a) Pactar amb altres forces polítiques. La falta de majoria absoluta sòlida va obligar el govern a pactar constantment amb altres forces polítiques, especialment partits nacionalistes.

• a) Una epidèmia de grip
• b) Una invasió extraterrestre
• c) Una crisi econòmica greu
• d) Un exili massiu de la població

Resposta: c) Una crisi econòmica greu. La nova democràcia va haver d'afrontar una crisi econòmica greu, a més de consolidar les institucions i resistir pressions contra el procés democràtic.

• a) L'article 151
• b) L'article 143
• c) L'article 2
• d) L'article 8

Resposta: a) L'article 151. Andalusia va accedir a l'autonomia per la via ràpida, que està contemplada a l'article 151 de la Constitució, a diferència de la via lenta de l'article 143.

• a) "Cafè per a tothom"
• b) "Via ràpida"
• c) "Pacte autonòmic"
• d) "Harmonització autonòmica"

Resposta: a) "Cafè per a tothom". El procés pel qual la resta de territoris van accedir a l'autonomia a través de l'article 143 es va conèixer popularment com a "cafè per a tothom".

• a) Fomentar l'Estat de les Autonomies
• b) Consolidar la democràcia
• c) Frenar el procés democràtic
• d) Promoure la unitat d'Espanya

Resposta: c) Frenar el procés democràtic. L'objectiu principal dels colpistes era frenar el procés democràtic i imposar un govern autoritari sota control militar.

• a) El Consell de Cent
• b) L'Assemblea de Catalunya
• c) La Generalitat a l'exili
• d) El Parlament de Catalunya

Resposta: b) L'Assemblea de Catalunya. L'Assemblea de Catalunya va ser un organisme unitari antifranquista que va agrupar partits polítics, sindicats, associacions veïnals i altres entitats, aconseguint unir sectors molt diferents de la societat catalana al voltant d'uns objectius comuns.

• a) Llibertat, Igualtat i Fraternitat
• b) Pau, Treball i Justícia
• c) Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia
• d) Democràcia, Autogovern i Progrés

Resposta: c) Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia. El lema 'Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia' va resumir les reivindicacions catalanes de llibertats democràtiques, amnistia per als presos del franquisme i recuperació de l'Estatut d'Autonomia.

• a) Va restablir la Generalitat
• b) Va parlar en català
• c) Va alliberar els presos polítics
• d) Va abolir el franquisme

Resposta: b) Va parlar en català. Durant la seva visita a Catalunya el febrer de 1976, Joan Carles I va fer alguns gestos simbòlics, com parlar en català, tot i que el moviment catalanista exigia molt més que gestos.

• a) El 66% dels votants
• b) El 77% dels votants
• c) El 88% dels votants
• d) El 99% dels votants

Resposta: c) El 88% dels votants. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 va ser aprovat pel 88% dels votants en el referèndum.

• a) Regió històrica
• b) Comunitat autònoma
• c) Nacionalitat
• d) Província

Resposta: c) Nacionalitat. L'Estatut de 1979 definia Catalunya com una nacionalitat, un concepte reivindicat pel catalanisme des de l'època d'Enric Prat de la Riba.

• a) Supervisar les despeses de la Generalitat
• b) Dirigir l'acció política del govern
• c) Representar el poble de Catalunya i la funció legislativa
• d) Elegir el President de la Generalitat

Resposta: c) Representar el poble de Catalunya i la funció legislativa. El Parlament tenia la funció legislativa i representava el poble de Catalunya.

• a) La crisi del petroli i la crisi financera
• b) Els dos shocks petroliers
• c) La crisi del metall i la crisi alimentaria
• d) La devaluació de la pesseta i la inflació

Resposta: b) Els dos shocks petroliers. La crisi econòmica durant la Transició va ser provocada principalment pels dos shocks petroliers de 1973-1974 i 1979-1980, que van augmentar els costos de producció i la inflació.

• a) El sector turístic
• b) El sector químic
• c) El sector industrial
• d) El sector agrícola

Resposta: c) El sector industrial. La indústria catalana, que era el principal sector econòmic de la regió, va patir especialment a causa de l'augment del preu de l'energia i les matèries primeres, així com per la manca de competitivitat de moltes empreses.

• a) Van augmentar les migracions exteriors
• b) Van augmentar les migracions interiors cap a les zones industrials
• c) Les migracions exteriors van disminuir i les interiors es van reduir
• d) Es van mantenir igual que abans

Resposta: c) Les migracions exteriors van disminuir i les interiors es van reduir. Les migracions exteriors van disminuir perquè Europa occidental també estava en crisi, i les migracions interiors es van reduir perquè la indústria ja no absorbia tanta mà d'obra.