Història d'Espanya: Restauració, Catalanisme, Dictadura i Segona República

Apuntes d'història per la selectivitat que cobreixen el període de la Restauració, el Catalanisme Polític, la Dictadura de Primo de Rivera i la Segona República.

Història d'Espanya · Selectivitat (PAU Catalunya)

9 pàgines · 16 temes · 160 flashcards · 112 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. La Restauració (1875-1898) · p. 1
  2. 2. Moviment Obrer · p. 1
  3. 3. Catalanisme polític (1833-1931) · p. 2-4
  4. 4. La Mancomunitat · p. 5
  5. 5. Crisi del 1917 · p. 5
  6. 6. Final Restauració (1918 – 1923) · p. 5
  7. 7. Vaga de la Canadenca (1919) · p. 6
  8. 8. El Pistolerisme · p. 6
  9. 9. Desastre d'Annual · p. 6
  10. 10. Dictadura Primo de Rivera (1923 – 1931) · p. 6-7
  11. 11. Causes de la Dictadura · p. 7
  12. 12. Canvis Positius · p. 7
  13. 13. Causes del Fracàs · p. 7
  14. 14. La Segona República (1931-1936) · p. 7-9
  15. 15. Bienni Reformista (Abril 1931 – Novembre 1933) · p. 8
  16. 16. Bienni Radicalcedista o Negre (Novembre 1933 – Febrer 1936) · p. 9

1. La Restauració (1875-1898)

Flashcards

Com es descriu el sistema polític de la Restauració a causa del caciquisme i les tupinades?
Sistema bipartidista
Qui va ser el líder dels conservadors durant la Restauració?
Antonio Cánovas del Castillo
Qui va ser el líder dels liberals durant la Restauració?
P. M. Sagasta
Quina característica definia la sobirania segons la Constitució de 1876?
Sobirania compartida entre el rei i les corts

Preguntes tipus test

  1. Quin factor va contribuir al sistema bipartidista durant la Restauració?
    • a) Caciquisme i tupinades
    • b) Sufragi universal
    • c) Lliurecanvisme
    • d) Centralisme

    Resposta: a) Caciquisme i tupinades. El caciquisme i les tupinades eren pràctiques corruptes que distorsionaven el sistema electoral, facilitant el control del poder per part de determinats grups.

  2. Com es definia la sobirania en la Constitució de 1876?
    • a) Sobirania popular
    • b) Sobirania compartida
    • c) Sobirania reial
    • d) Sobirania parlamentària

    Resposta: b) Sobirania compartida. La Constitució de 1876 establia una sobirania compartida entre el rei i les Corts, donant poder a ambdues institucions.

  3. Quines eren les dues cambres del poder legislatiu segons la Constitució de 1876?
    • a) Congrés i Consell
    • b) Senat i Govern
    • c) Congrés i Senat
    • d) Govern i Corts

    Resposta: c) Congrés i Senat. El poder legislatiu estava compost pel Congrés dels Diputats i el Senat, seguint un model bicameral com el britànic.

2. Moviment Obrer

Flashcards

Com es denominava l'organització anarcosindicalista més important durant la Restauració?
Federació dels Treballadors de la Regió Espanyola
Quina acció sindical caracteritzava l'anarcocol·lectivisme?
Acció sindical de Bakunin
Quina tàctica va ser adoptada per l'anarcocomunisme, defensada per Kropotkin?
Acció violenta (propaganda pel fet)
A quin poder va ser dirigit l'atemptat al Liceu durant el Procés de Montjuïc?
Poder econòmic

Preguntes tipus test

  1. Quina organització va ser un important exponent de l'anarcosindicalisme a Espanya durant la Restauració?
    • a) La Federació dels Treballadors de la Regió Espanyola
    • b) El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)
    • c) La Comunió Tradicionalista Carlista
    • d) El Partit Republicà Democràtic Federal

    Resposta: a) La Federació dels Treballadors de la Regió Espanyola. La Federació dels Treballadors de la Regió Espanyola va ser una organització anarcosindicalista, no socialista, carlista ni republicana.

  2. Quina forma d'acció caracteritzava l'anarcocol·lectivisme dins del moviment obrer?
    • a) Acció política parlamentària
    • b) Acció sindical
    • c) Acció violenta (propaganda pel fet)
    • d) Participació en eleccions

    Resposta: b) Acció sindical. L'anarcocol·lectivisme es caracteritza per l'acció sindical, mentre que l'anarcocomunisme promou l'acció violenta. El socialisme no encaixa en aquesta classificació.

  3. Contra quins objectius es van dirigir els atemptats que van desencadenar el Procés de Montjuïc?
    • a) Contra la monarquia
    • b) Contra l'exèrcit
    • c) Contra el poder econòmic, militar i religiós
    • d) Contra la premsa

    Resposta: c) Contra el poder econòmic, militar i religiós. El Procés de Montjuïc va ser una resposta a diversos atemptats dirigits contra el poder econòmic (Liceu), militar (Martínez Campos) i religiós (Corpus Christie).

3. Catalanisme polític (1833-1931)

Flashcards

Què és la Renaixença Culte?
Moviment social i cultural que pretén recuperar la llengua catalana i els trets d'identitat nacional de Catalunya.
Qui va publicar l'Oda a la Pàtria el 1833?
Bonaventura Carles Aribau.
Quin centre es va fundar el 1882 després del Primer Congrés Catalanista organitzat per Valentí Almirall?
Centre Català.
A quin rei es va presentar el Memorial de Greuges el 1885?
Al rei Alfons XII.

Preguntes tipus test

  1. Quina era la principal característica de la Renaixença a la dècada de 1830?
    • a) Un moviment cultural i social per recuperar la llengua catalana.
    • b) Un partit polític que defensava l'autonomia de Catalunya.
    • c) Una revolta armada contra el govern central.
    • d) Un sindicat de treballadors industrials catalans.

    Resposta: a) Un moviment cultural i social per recuperar la llengua catalana.. La Renaixença va ser un moviment cultural que buscava recuperar la llengua i la identitat catalana, però inicialment no tenia un caràcter polític.

  2. Quin es considera el primer acte oficial del catalanisme polític?
    • a) La fundació del Centre Català el 1882.
    • b) La presentació del Memorial de Greuges al rei Alfons XII el 1885.
    • c) La constitució de la Unió Catalanista el 1891.
    • d) La redacció de les Bases de Manresa el 1892.

    Resposta: b) La presentació del Memorial de Greuges al rei Alfons XII el 1885.. El Memorial de Greuges, presentat el 1885, és considerat el primer acte oficial del catalanisme perquè va expressar el descontentament de la societat catalana pel tracte rebut per part de l'Estat.

  3. Què van ser les Bases de Manresa?
    • a) Un manifest a favor de la independència de Catalunya.
    • b) Un acord per a la creació d'una aliança militar catalana.
    • c) El programa de govern del catalanisme, amb elements federalistes i tradicionalistes.
    • d) Un tractat comercial entre Catalunya i Espanya.

    Resposta: c) El programa de govern del catalanisme, amb elements federalistes i tradicionalistes.. Les Bases de Manresa, redactades el 1892, van ser el programa de govern del catalanisme i incloïen elements tant federalistes com tradicionalistes.

4. La Mancomunitat

Flashcards

Quin govern va fer possible la constitució de la Mancomunitat de Catalunya?
Eduardo Dato
En quin any es va constituir la Mancomunitat de Catalunya?
1914
Qui va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya?
Prat de la Riba
Quina va ser una de les principals obres en infraestructures de la Mancomunitat?
Construcció de carreteres i camins

Preguntes tipus test

  1. Quin president del govern espanyol va fer possible la constitució de la Mancomunitat de Catalunya?
    • a) Eduardo Dato
    • b) Alfonso XIII
    • c) José Canalejas
    • d) Francesc Macià

    Resposta: a) Eduardo Dato. Canalejas va ser qui va acceptar la proposta, però va ser assassinat abans que es concretés. Dato va ser qui finalment va fer possible la Mancomunitat.

  2. Durant quin període històric va ser suprimida la Mancomunitat de Catalunya?
    • a) La Segona República
    • b) La Guerra Civil Espanyola
    • c) La Dictadura de Primo de Rivera
    • d) La Transició Espanyola

    Resposta: c) La Dictadura de Primo de Rivera. La Mancomunitat es va dissoldre durant la dictadura de Primo de Rivera, que va suprimir les institucions catalanes.

  3. Quantes diputacions provincials formaven la Mancomunitat de Catalunya?
    • a) Tres
    • b) Quatre
    • c) Cinc
    • d) Sis

    Resposta: b) Quatre. La Mancomunitat va ser una unió de les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

5. Crisi del 1917

Flashcards

Qui va fundar Estat Català el 1922, reclamant obertament la independència?
Francesc Macià
Quines organitzacions van impulsar la primera vaga general durant la crisi social del 1917?
CNT i UGT
Què reivindicaven les Juntas Militares de Defensa durant la crisi militar del 1917?
Millores econòmiques
Quin partit es va incorporar al govern de concentració presidit per García Prieto, considerant-se una traïció a l'Assemblea de Parlamentaris?
La Lliga Regionalista

Preguntes tipus test

  1. Quina era la principal demanda de les Juntas Militares de Defensa durant la crisi militar de 1917?
    • a) Reclamar la fi de la monarquia.
    • b) Millores salarials i d'ascens.
    • c) L'abolició del servei militar obligatori.
    • d) La intervenció en la política colonial.

    Resposta: b) Millores salarials i d'ascens.. La crisi militar del 1917 va ser protagonitzada per les Juntas Militares de Defensa, que reclamaven millores salarials i d'ascens per als militars.

  2. Quins factors van desencadenar la crisi social d'agost de 1917, culminant en una vaga general?
    • a) La manca de representació política dels obrers.
    • b) L'augment dels impostos per a la classe treballadora.
    • c) La repressió policial de les manifestacions pacífiques.
    • d) La pujada de preus i les vagues.

    Resposta: d) La pujada de preus i les vagues.. La crisi social va ser impulsada per la CNT i la UGT a causa del descontentament per la pujada de preus i les males condicions laborals. La vaga de ferroviaris va ser un exemple de la radicalització del conflicte.

  3. Com va ser considerada la incorporació de la Lliga Regionalista al govern de concentració presidit per García Prieto?
    • a) Una traïció als ideals de l'Assemblea de Parlamentaris.
    • b) Un acte de responsabilitat per part del partit.
    • c) Una estratègia per debilitar el govern.
    • d) Un intent de reconciliació amb el sistema monàrquic.

    Resposta: a) Una traïció als ideals de l'Assemblea de Parlamentaris.. La incorporació de la Lliga Regionalista al govern de concentració va ser vista per molts com una traïció als ideals de l'Assemblea de Parlamentaris, que buscava una reforma profunda del sistema polític.

6. Final Restauració (1918 – 1923)

Flashcards

En quin any es va constituir la Mancomunitat de Catalunya?
1914
Qui va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya?
Prat de la Riba
Quines infraestructures es van promoure durant la Mancomunitat de Catalunya?
Construcció de carreteres i camins, xarxa telefònica i elèctrica
Quin servei es va crear per protegir i divulgar el patrimoni durant la Mancomunitat?
Servei de Conservació i Catalogació del patrimoni cultural

Preguntes tipus test

  1. En quin any es va constituir la Mancomunitat de Catalunya?
    • a) 1910
    • b) 1913
    • c) 1914
    • d) 1916

    Resposta: c) 1914. La Llei de Mancomunitats provincials es va aprovar el 1912, però la Mancomunitat de Catalunya no es va constituir fins al 1914.

  2. Qui va ser l'autor de la Gramàtica catalana (1912) i les Normes ortogràfiques (1913)?
    • a) Àngel Guimerà
    • b) Pompeu Fabra
    • c) Enric Prat de la Riba
    • d) Josep Puig i Cadafalch

    Resposta: b) Pompeu Fabra. Pompeu Fabra va ser l'autor de la Gramàtica catalana (1912) i les Normes ortogràfiques (1913), contribuint a la normalització de la llengua catalana.

  3. Quina va ser la principal demanda dels militars durant la crisi militar de 1917?
    • a) Millores econòmiques
    • b) Més poder polític
    • c) Més autonomia
    • d) Suport a la monarquia

    Resposta: a) Millores econòmiques. La crisi militar de 1917 va ser motivada per la demanda de millores econòmiques per part dels militars, que van crear les Juntas Militares de Defensa.

7. Vaga de la Canadenca (1919)

Flashcards

Quin era el nom popular de l'empresa on va començar la vaga de 1919 a Barcelona?
La Canadenca
Quina organització va aconseguir que la vaga de La Canadenca es convertís en una vaga general?
CNT
Quina va ser una de les principals demandes aconseguides durant la Vaga de la Canadenca?
8 hores
Què va motivar la represa de la vaga després d'haver aconseguit la jornada laboral de 8 hores?
L'alliberament de tots els detinguts

Preguntes tipus test

  1. En quin any va començar la Vaga de la Canadenca a Barcelona?
    • a) 1909
    • b) 1914
    • c) 1919
    • d) 1923

    Resposta: c) 1919. La Vaga de la Canadenca va ser un conflicte laboral significatiu que va tenir lloc a Barcelona l'any 1919, iniciat a l'empresa coneguda com La Canadenca.

  2. Quina organització obrera va tenir un paper clau en la Vaga de la Canadenca?
    • a) CNT
    • b) PSOE
    • c) UGT
    • d) FAI

    Resposta: a) CNT. La CNT va ser l'organització que va impulsar la vaga general en suport als treballadors de La Canadenca, paralitzant els subministraments elèctrics.

  3. Quina jornada laboral es va aconseguir després de la Vaga de la Canadenca?
    • a) 10 hores
    • b) 8 hores
    • c) 6 hores
    • d) 12 hores

    Resposta: b) 8 hores. Una de les principals conquestes de la Vaga de la Canadenca va ser l'obtenció de la jornada laboral de 8 hores, una demanda històrica del moviment obrer.

8. El Pistolerisme

Flashcards

Quines eren les dues tendències dins la CNT durant el pistolerisme?
Estratègia sindical i desencadenar una revolució
En quin any va ser assassinat Eduardo Dato?
1921
Quin sindicat va sorgir en contraposició a la CNT durant el pistolerisme?
Sindicat Lliure
Quins dos dirigents van ser assassinats durant el període del pistolerisme?
Francesc Layret i Salvador Seguí

Preguntes tipus test

  1. Quines eren les dues tendències principals dins de la CNT durant el període del pistolerisme?
    • a) Anarcosindicalistes i anarquistes
    • b) Socialistes i comunistes
    • c) Republicans i federalistes
    • d) Carlins i nacionalistes

    Resposta: a) Anarcosindicalistes i anarquistes. Els anarcosindicalistes eren partidaris de l'estratègia sindical, mentre que els anarquistes volien desencadenar una revolució.

  2. Quin sindicat va sorgir en contraposició a la CNT durant el pistolerisme, comptant amb la complicitat de la policia?
    • a) La Confederació Nacional del Treball (CNT)
    • b) El Sindicat Lliure
    • c) La Unió General de Treballadors (UGT)
    • d) El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)

    Resposta: b) El Sindicat Lliure. El Sindicat Lliure va sorgir el 1919 com a contraposició a la CNT, i comptava amb la complicitat de la policia.

  3. Quins dos destacats dirigents van ser assassinats durant el període conegut com el pistolerisme?
    • a) Francesc Macià i Lluís Companys
    • b) Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó
    • c) Francesc Layret i Salvador Seguí
    • d) Joan Peiró i Àngel Pestaña

    Resposta: c) Francesc Layret i Salvador Seguí. Francesc Layret, un advocat laboralista, i Salvador Seguí, un dirigent de la CNT, van ser assassinats durant el període del pistolerisme.

9. Desastre d'Annual

Flashcards

En quin any va tenir lloc el Desastre d'Annual?
1921
En quin conflicte bèl·lic s'emmarca el Desastre d'Annual?
Guerra del Rif
Quin era l'objectiu de l'operació militar que va resultar en el Desastre d'Annual?
Ocupar territori
Quantes baixes van patir les tropes espanyoles aproximadament durant el Desastre d'Annual?
Milers

Preguntes tipus test

  1. En quin context històric es produeix el Desastre d'Annual?
    • a) Guerra Civil Espanyola
    • b) Guerra del Rif
    • c) Primera Guerra Mundial
    • d) Guerra de Cuba

    Resposta: b) Guerra del Rif. El Desastre d'Annual va tenir lloc durant la Guerra del Rif, un conflicte on Espanya intentava mantenir el control sobre el Marroc.

  2. Quin era l'objectiu principal de l'Expedient Picasso?
    • a) Un pla de modernització militar
    • b) Un tractat de pau amb Marroc
    • c) Una investigació sobre el Desastre d'Annual
    • d) Un programa de reforma agrària

    Resposta: c) Una investigació sobre el Desastre d'Annual. L'Expedient Picasso va ser creat per investigar les causes i responsabilitats del Desastre d'Annual, incloent possibles negligències militars i polítiques.

  3. A quin esdeveniment posterior va contribuir indirectament el Desastre d'Annual?
    • a) Cop d'estat de Primo de Rivera
    • b) Proclamació de la Segona República
    • c) Setmana Tràgica
    • d) Creació de la Mancomunitat de Catalunya

    Resposta: a) Cop d'estat de Primo de Rivera. El Desastre d'Annual va generar inestabilitat política i va ser un factor que va contribuir al cop d'estat de Primo de Rivera.

10. Dictadura Primo de Rivera (1923 – 1931)

Flashcards

En quin any va fer Miguel Primo de Rivera el cop d'estat?
1923
Quin rei va nomenar Miguel Primo de Rivera president del nou govern durant la dictadura?
Alfons XIII
Quines van ser les dues etapes en què es va dividir la dictadura de Primo de Rivera?
Directori Militar i Directori Civil
Quin important esdeveniment va tenir lloc després del desembarcament d'Alhucemas durant la dictadura de Primo de Rivera?
S'acaba la Guerra del Marroc

Preguntes tipus test

  1. En quin any va fer Miguel Primo de Rivera el cop d'estat que va donar inici a la seva dictadura?
    • a) 1923
    • b) 1931
    • c) 1917
    • d) 1925

    Resposta: a) 1923. El cop d'estat de Miguel Primo de Rivera va tenir lloc el 13 de setembre de 1923.

  2. Qui era el rei d'Espanya quan Miguel Primo de Rivera va establir la seva dictadura?
    • a) Francesc Macià
    • b) Niceto Alcalá Zamora
    • c) Alfons XIII
    • d) Manuel Azaña

    Resposta: c) Alfons XIII. Durant el Directori Militar, Alfons XIII va mantenir formalment el càrrec, però Primo de Rivera exercia el poder real.

  3. Quina va ser una de les primeres mesures adoptades pel Directori Militar de Primo de Rivera per consolidar el seu poder?
    • a) Creació de la Mancomunitat
    • b) Suspensió de la Constitució
    • c) Aprovació de l'Estatut de Núria
    • d) Legalització de partits obrers

    Resposta: b) Suspensió de la Constitució. El Directori Militar va suspendre la Constitució, va dissoldre el parlament i va il·legalitzar partits polítics per consolidar el poder de la dictadura.

11. Causes de la Dictadura

Flashcards

Nomena tres causes que van propiciar la Dictadura de Primo de Rivera.
Govern febles, deute econòmic, pèrdua de suport militar, augment d'endeutament, anticatalanisme.
Quins van ser dos dels canvis positius durant la dictadura de Primo de Rivera?
La disminució del pistolerisme i la fi de la Guerra del Marroc.
Quins factors van contribuir al fracàs de la Dictadura de Primo de Rivera?
La pèrdua de suport militar i l'augment de l'endeutament.
Com va influir el context econòmic dels 'feliços anys 20' en la dictadura de Primo de Rivera?
La coincidència amb els feliços anys 20, que va portar a l'intervencionisme i el monopolisme.

Preguntes tipus test

  1. Quin va ser un factor determinant que va contribuir a l'ascens de la dictadura de Primo de Rivera?
    • a) El suport unànime de l'exèrcit i la burgesia.
    • b) L'estabilitat política i el creixement econòmic.
    • c) La inestabilitat política i social.
    • d) L'absència de conflictes socials i econòmics.

    Resposta: c) La inestabilitat política i social.. La inestabilitat política i social, juntament amb la crisi econòmica i el descontentament militar, van crear un clima propici per al cop d'estat de Primo de Rivera.

  2. Amb quin període de prosperitat econòmica va coincidir la dictadura de Primo de Rivera?
    • a) Els 'feliços anys 20'.
    • b) La crisi del 29.
    • c) La Guerra Civil Espanyola.
    • d) La Segona Guerra Mundial.

    Resposta: a) Els 'feliços anys 20'.. La dictadura va coincidir amb un període de prosperitat econòmica a nivell global, conegut com els 'feliços anys 20', que va permetre al règim dur a terme polítiques intervencionistes i de monopoli.

  3. Quina va ser una de les mesures adoptades per la dictadura de Primo de Rivera que va generar un fort rebuig a Catalunya?
    • a) El suport al catalanisme.
    • b) La promoció de la cultura catalana.
    • c) La descentralització administrativa.
    • d) La supressió de la Mancomunitat.

    Resposta: d) La supressió de la Mancomunitat.. La dictadura va suprimir la Mancomunitat i va prohibir l'ús públic del català, mesures que van generar un fort rebuig entre els catalanistes.

12. Canvis Positius

Flashcards

Quins dos canvis positius van ocórrer durant la Dictadura de Primo de Rivera?
Disminució del pistolerisme i fi de la Guerra del Marroc
Enumera un tipus d'obra pública que es va dur a terme durant la Dictadura de Primo de Rivera.
Obres hidràuliques, xarxa de ferrocarril i carreteres
Anomena dues empreses públiques que van ser promocionades durant la Dictadura de Primo de Rivera.
Telefónica i Iberia
Quatre causes del fracàs de la Dictadura de Primo de Rivera.
Pèrdua de recolzament militar, augment de l'endeutament, pèrdua del suport d'Alfons XIII i anticatalanisme.

Preguntes tipus test

  1. Quina va ser una de les polítiques d'intervencionisme econòmic portades a terme durant la Dictadura de Primo de Rivera?
    • a) La creació de nous partits polítics.
    • b) L'augment de les llibertats civils.
    • c) La construcció d'obres públiques com carreteres i ferrocarrils.
    • d) La reducció d'impostos per a la burgesia.

    Resposta: c) La construcció d'obres públiques com carreteres i ferrocarrils.. Durant la Dictadura de Primo de Rivera, es van dur a terme nombroses obres públiques, com ara la construcció d'infraestructures hidràuliques, xarxes de ferrocarril i carreteres, per modernitzar el país.

  2. Quins factors van contribuir al fracàs de la Dictadura de Primo de Rivera?
    • a) L'augment de la popularitat entre els obrers.
    • b) L'augment de l'endeutament i la pèrdua de suport militar.
    • c) La disminució de la repressió política.
    • d) L'èxit en la resolució de conflictes socials.

    Resposta: b) L'augment de l'endeutament i la pèrdua de suport militar.. La pèrdua de suport militar, l'augment de l'endeutament i la pèrdua de suport d'Alfons XIII són factors que van contribuir al fracàs de la dictadura.

  3. Com va influir la coincidència amb els 'feliços anys 20' en la Dictadura de Primo de Rivera?
    • a) Va portar a un aïllament internacional d'Espanya.
    • b) Va generar inestabilitat política i social.
    • c) Va reduir la necessitat d'inversions en obres públiques.
    • d) Va coincidir amb un període de prosperitat i inversions.

    Resposta: d) Va coincidir amb un període de prosperitat i inversions.. La coincidència amb els feliços anys 20 va portar un període de prosperitat econòmica i inversions en infraestructures, però també va generar endeutament i dependència de factors externs.

13. Causes del Fracàs

Flashcards

Quines van ser les causes principals del fracàs de la dictadura de Primo de Rivera?
Pèrdua del suport militar, augment de l'endeutament, pèrdua del suport d'Alfons XIII i anticatalanisme.
Quin va ser un dels factors que va contribuir al fracàs de la dictadura de Primo de Rivera?
La manca de suport militar.
Com va afectar la situació econòmica al fracàs de la dictadura de Primo de Rivera?
L'augment de l'endeutament i la pujada d'impostos.
Quin paper va jugar Alfons XIII en la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera?
La pèrdua de confiança d'Alfons XIII en el règim.

Preguntes tipus test

  1. Com va influir la política econòmica en la pèrdua de suport de la burgesia a la dictadura de Primo de Rivera?
    • a) La disminució de la despesa pública.
    • b) L'augment de la inversió estrangera.
    • c) L'augment de l'endeutament i la pujada d'impostos.
    • d) La reducció de la pressió fiscal sobre la burgesia.

    Resposta: c) L'augment de l'endeutament i la pujada d'impostos.. L'augment de l'endeutament i la pujada d'impostos van erosionar el suport de la burgesia, que inicialment havia donat suport a la dictadura.

  2. Quin dels següents factors va contribuir significativament al fracàs de la dictadura de Primo de Rivera?
    • a) La pèrdua de recolzament militar.
    • b) L'augment del suport popular.
    • c) La millora de les relacions internacionals.
    • d) L'expansió econòmica.

    Resposta: a) La pèrdua de recolzament militar.. La pèrdua de suport militar va ser un factor determinant, ja que la dictadura depenia en gran mesura del suport de l'exèrcit.

  3. Com va afectar l'anticatalanisme a la dictadura de Primo de Rivera?
    • a) El suport creixent al catalanisme.
    • b) La integració de polítics catalans al govern.
    • c) La promoció de la cultura catalana.
    • d) L'anticatalanisme més present i radical.

    Resposta: d) L'anticatalanisme més present i radical.. L'anticatalanisme radical va generar un fort descontentament a Catalunya, erosionant el suport a la dictadura en aquesta regió.

14. La Segona República (1931-1936)

Flashcards

Quina data es va proclamar la Segona República Espanyola?
14 d'abril de 1931
Qui va ser el primer president del govern provisional de la Segona República?
Niceto Alcalá Zamora
Quins elements destacats incloïa la Constitució de 1931?
Sufragi femení, dret al divorci, estat laic i autonomies
Quins líders van formar Esquerra Republicana de Catalunya al 1931?
Francesc Macià i Lluís Companys

Preguntes tipus test

  1. Quan es va proclamar la Segona República a Espanya?
    • a) 1 de maig de 1930
    • b) 14 d'abril de 1931
    • c) 25 de desembre de 1931
    • d) 18 de juliol de 1936

    Resposta: b) 14 d'abril de 1931. La proclamació de la Segona República va tenir lloc el 14 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals que van mostrar un suport majoritari als partits republicans a les principals ciutats.

  2. Quina va ser una de les novetats més importants de la Constitució de 1931?
    • a) El sufragi femení
    • b) L'abolició de l'exèrcit
    • c) La fi de la propietat privada
    • d) L'estat confessional catòlic

    Resposta: a) El sufragi femení. La Constitució de 1931 va ser una de les més avançades de la seva època, ja que incloïa el sufragi femení, permetent que les dones votessin per primera vegada a Espanya.

  3. Quina va ser la resposta del govern espanyol després que Francesc Macià proclamés la República Catalana?
    • a) Van enviar l'exèrcit per reprimir la Generalitat
    • b) Van ignorar la proclamació i van suspendre l'autonomia
    • c) Van enviar tres ministres per negociar l'autonomia
    • d) Van detenir Francesc Macià i Lluís Companys

    Resposta: c) Van enviar tres ministres per negociar l'autonomia. Després de proclamar-se la República Catalana, el govern espanyol va enviar tres ministres per negociar i acordar un estatut d'autonomia per a Catalunya, que es va materialitzar amb l'Estatut de Núria.

15. Bienni Reformista (Abril 1931 – Novembre 1933)

Flashcards

Qui va formar govern durant el Bienni Reformista amb els socialistes i republicans d'esquerra?
Manuel Azaña
Com es va anomenar la llei que pretenia expropiar terres per evitar els latifundis durant el Bienni Reformista?
Llei de Reforma Agrària
Quins canvis importants van ocórrer en les relacions entre l'Església i l'Estat durant el Bienni Reformista?
Reduir el poder de l'Església i permetre el matrimoni civil i el divorci
Quina mesura es va prendre per reformar l'exèrcit durant el Bienni Reformista?
Es va reduir el nombre de militars i es van oferir incentius per passar a la reserva

Preguntes tipus test

  1. Qui va ser el president del govern que va impulsar les reformes durant el Bienni Reformista?
    • a) Francesc Macià
    • b) Manuel Azaña
    • c) Alejandro Lerroux
    • d) Lluís Companys

    Resposta: b) Manuel Azaña. Manuel Azaña va ser qui va formar govern amb els socialistes i republicans d'esquerra durant aquest període.

  2. Quin era l'objectiu principal de la llei de reforma agrària durant el Bienni Reformista?
    • a) Llei de Desamortització
    • b) Llei de Contractes de Conreu
    • c) Llei de Reforma Agrària
    • d) Llei de Bases

    Resposta: c) Llei de Reforma Agrària. La Llei de Reforma Agrària tenia com a objectiu expropiar terres per evitar la concentració de la propietat en grans latifundis.

  3. Quina va ser una de les principals mesures en les relacions entre l'Església i l'Estat durant el Bienni Reformista?
    • a) Augmentar el poder de l'Església
    • b) Mantenir l'statu quo
    • c) Prohibir el matrimoni civil
    • d) Reduir el poder de l'Església

    Resposta: d) Reduir el poder de l'Església. Durant el Bienni Reformista, es va reduir el poder de l'Església i es va permetre el matrimoni civil i el divorci, marcant un canvi en les relacions entre l'Església i l'Estat.

16. Bienni Radicalcedista o Negre (Novembre 1933 – Febrer 1936)

Flashcards

Qui va ser l'encarregat de formar govern després que Alcalá Zamora es veiés obligat a fer-ho durant el Bienni Radicalcedista?
Alejandro Lerroux
Quines van ser les principals candidatures de centre-dreta que van obtenir resultats favorables a les eleccions del novembre de 1933?
La Falange i les JONS, i la CEDA
Qui era el líder de la CEDA durant el Bienni Radicalcedista?
José María Gil-Robles
Qui va fundar la CEDA, a més de ser fill de Miguel Primo de Rivera?
José Antonio Primo de Rivera

Preguntes tipus test

  1. A qui va encarregar Alcalá Zamora la formació del govern després de les eleccions de 1933?
    • a) Manuel Azaña
    • b) Alejandro Lerroux
    • c) Niceto Alcalá Zamora
    • d) José María Gil-Robles

    Resposta: b) Alejandro Lerroux. Després de les eleccions de 1933, Alcalá Zamora va encarregar la formació del govern a Alejandro Lerroux, donant inici al Bienni Radicalcedista.

  2. A qui van ser favorables els resultats de les eleccions del novembre de 1933?
    • a) Partits d'esquerra
    • b) Partits nacionalistes
    • c) Candidatures de centre-dreta
    • d) Partits sense representació anterior

    Resposta: c) Candidatures de centre-dreta. Les eleccions de novembre de 1933 van ser favorables a les candidatures de centre-dreta, marcant un canvi en la política de la Segona República.

  3. Qui liderava la CEDA durant el Bienni Radicalcedista?
    • a) José María Gil-Robles
    • b) Alejandro Lerroux
    • c) Manuel Azaña
    • d) Francesc Macià

    Resposta: a) José María Gil-Robles. La CEDA estava liderada per José María Gil-Robles, una figura clau en la política de dretes durant la Segona República.

I 96 flashcards i 64 preguntes més al document.

Text del document

Marina Cerdó i Albertí 2019-2021 Resum d'història per la selectivitat Tema 1: La Restauració (1875-1898) Sistema bipartidista degut al caciquisme o tupinades com difunts i desconeguts en el cens o falsejament dels recomptes. Conservadors: Antonio Cánovas del Castillo Liberals: P. M.

Sagasta, lliurecanvisme i llibertat religiosa Oposició: no podien votar o Republicanisme: progressista, centralista o federal o Partit Possibilista: Emilio Castelar o PSOE (1879): Pablo Iglesias, marxistes però sense representació o Carlisme o Nacionalisme: Catalanisme / PNB Pronunciament de Martínez Campos perquè Alfons XII esdevingués rei d'Espanya, es fa la Constitució del 1876 per evitar una nova revolta (com la del 1868) incorporant principis polítics i llibertats: Sobirania compartida: rei + corts Poder legislatiu: Congrés dels Diputats + Senat (dues cambres com els britànics) Sufragi: censatari, universal masculí al 1890 Finalització conflictes: Tercera guerra carlina del 1972-1876 + guerra de Cuba del 1868 – 1878 (el pacificador) MOVIMENT OBRER: Anarcosindicalisme: Federació dels Treballadors de la Regió Espanyola o Anarcocol·lectivsme: acció sindical de Bakunin o Anarcocomunisme: acció violenta (propaganda pel fet) de Kropotkin Procés de Montjuïc (1893-1896) Atemptat al Liceu: poder econòmic Marina Cerdó i Albertí 2019-2021 Atemptat a Martínez Campos: poder militar Atemptat a la processó de Corpus Christie: poder religiós 1897: Cánovas del Castillo assassinat per un anarquista Socialisme: PSOE + UGT Tema 2: Catalanisme polític (1833-1931) DÈCADA DEL 1830 RENAIXENÇA CULTE: moviment social i cultural (encara no polític) que pretén recuperar la llengua catalana i els trets d'identitat nacional de Catalunya.

1833: Publicació d'Oda a la pàtria de Bonaventura Carles Aribau. 1859: restauració dels jocs florals que impulsen una llengua literària molt culte i arcaïtzant, acaben sent una minorin d'intel·lectuals. 1870 – 1880: Època d'or amb Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà. CULTURA POPULAR: premsa popular, Anselm Clavé (música), Frederic Soler (teatre). CATALANISME POLÍTIC Context: a Catalunya hi estava tenint lloc una industrialització, i hi havia conflictes entre la burgesia industrial i la naixent classe obrera, per això eren partidaris de les polítiques econòmiques proteccionistes. Mentre que a la resta d'Espanya hi havia una societat agrària i eren partidaris del lliurecanvisme.

El Catalanisme polític apareix durant la restauració a com a unió dels següents grups: Carlisme: reivindicació dels furs de Catalunya Renaixentistes Proteccionisme econòmic: vendre nacionalment i evitar els productes externs Republicanisme Federal: partidaris de la descentralització de l'estat, Francesc Pi i Margall com a representant. Finalment, es divideix en tres sectors (cada sector té el seu mitjà de comunicació): Marina Cerdó i Albertí 2019-2021 CATALANISME PROGRESSISTA (republicanisme federal): Valentí Almirall va separar-se del Partit Federal després del fracàs de la Primer República.

El 1878 va reivindicar un l'estat català perquè "era una realitat històrica i cultural i tenia dret al propi autogovern". Primer diari en llengua catalana Diari Català (1879 – 1881). Defensaven la democràcia i el laïcisme. CATALANISME CONSERVADOR (tradicionalisme catòlic): Com a representants tenim al bisbe de Vic Josep Torres i Bages o el poeta Jacint Verdaguer. Defensaven que "Catalunya serà cristiana o no serà", revista La Veu de Montserrat (1878) Defensaven l'autonomia, la religió i la monarquia. Catalanisme Romàntic: corrent liderat per Àngel Guimerà i nascut en els Jocs Florals, periòdic La Renaixensa. Era el punt mig.

1880: Valentí Almirall organitza el Primer Congrés Catalanista, es funda Centre Català (1882). 1885: presentació del Memorial de Greuges al rei Alfons XII, que recollia el descontentament de la societat catalana pel menysteniment que patia la llengua per part de l'Estat. Considerat el primer acte oficial del catalanisme. 1887: es forma una nova associació, la Lliga de Catalunya. 1888: Missatge a la Reina Regent aprofitant que ella era a Barcelona per l'Exposició Universal, s'hi reivindicava l'autonomia política de Catalunya. 1889: campanya de la Lliga per mantenir el dret civil català, ho aconsegueixen. 1891: constitució de la Unió Catalanista.

1892: la Unió Catalanista es reuneix a Manresa per fer una assemblea on redacten les Bases de Manresa, incloïa elements federalistes i tradicionalistes, van ser el programa de govern del catalanisme. 1895 – 1898: GUERRA DE CUBA, els catalanistes es posicionen en contra, volen atorgar a l'illa l'autonomia i adverteixen de les conseqüències nefastes de enfrontar-se als Estats Units. 1898: Marina Cerdó i Albertí 2019-2021 1899: Unió Catalanista es divideix i apareix Centre Nacional Català. Llavors s'uneixen a Unió Regionalista i funden la Lliga Regionalista amb Enric Prat de la Riba al capdavant. 1901: ELECCIONS MUNICIPALS a Barcelona, guanya la Lliga (s'havia vençut al caciquisme).

La Lliga Regionalista va ser el partit més important de Catalunya fins el 1023, eren conservadors i comptaven amb el suport de la burgesia industrial i comercial i les classes mitjanes. Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch en van ser dirigents també. 1902: Majoria d'edat d'Alfons XIII, es proclama rei. Comença a haver-hi inestabilitat política entre els partits dinàstics (Cánovas i Sagasta ja eren morts). 1903: Antoni Maura, com a líder del Partit Conservador es converteix en president i volia fer una "revolución desde arriba". 1905: Assalt a la redacció del diari La Veu de Catalunya per l'acudit publicat a la secció Cu-Cut!. Es ridiculitzaven les derrotes de l'exèrcit a Cuba i Filipines.

Es promulga la Llei de jurisdiccions que posava als civils per sota el poder militar. 1906: GUERRA DEL RIF, exèrcit espanyol derrotat en el Barranco del Lopo. Es crea l'aliança Solidaritat Catalana com a resposta als fets del 1905. 1907: ELECCIONS GENERALS: Guanya Solidaritat Catalana amb majoria i el catalanisme es converteix en un moviment de masses. Enric Prat de la Riba elegit president de la Diputació de Barcelona. 1909: Setmana Tràgica, es desencadena una revolta de caràcter antimilitar i anticlerical a Barcelona amb crema de convents i centenars de ferits. Va ser sufocat amb molta repressió que va desprestigiar el govern i la monarquia.

1910: José Canalejas president del govern que volia implementar el regeneracionisme. 1912: José Canalejas és assassinat per un anarquista. 1917: La Lliga Regionalista es divideix entre els republicans i els més moderats, apareix el Partit Republicà Català fundat per Francesc Layret, Marcel·lí Domingo i Lluís Companys. Marina Cerdó i Albertí 2019-2021 LA MANCOMUNITAT El govern conservador de Canalejas va acceptar la proposta de crear una mancomunitat de diputacions i al 1912 es va aprovar la Llei de Mancomunitats provincials, Canalejas es assassinat i es retarda tot. El govern d'Eduardo Dato es el que finalment ho possibilita. El 1914 es constitueix la Mancomunitat de Catalunya.

El primer president va ser Prat de la Riba i quan va morir el va succeir Puig i Cadafalch. L'obra del govern: Infraestructures: construcció de carreteres i camins, també xarxa telefònica i elèctrica. Ensenyament i cultura: creació d'escoles, Estudis Normals, formació professional i biblioteques. Protecció divulgació del patrimoni amb el Servei de Conservació i Catalogació del patrimoni cultural juntament amb el rescat de les pintures romàniques del Pirineu. o Pompeu Fabra: Gramàtica catalana (1912) i Normes ortogràfiques (1913) CRISI DEL 1917 Doctrina Wilson que defensava el dret a la lliure determinació, Francesc Macià funda Estat Català el 1922 que reclama obertament la independència.

Triple crisi en contra de la Restauració: Crisi militar (juny): volien millores econòmiques, creen una mena de sindicat les Juntas Militares de Defensa. Crisi política (juliol): es crea l'Assemblea de Parlamentaris paral·lelament al govern que s'havia radicalitzat. El govern d'Eduardo Dato dimiteix i Alfons XIII proposa un govern de concentració presidit per García Prieto (liberal), la Lliga Regionalista s'hi va incorporar i va considerar-se una traïció a l'Assemblea. Crisi social (agost): hi havia descontentament per la pujada de preus i es va dur a terme la primera vaga general impulsada per la CNT i la UGT. Aquell mes hi va haver la vaga de ferroviaris i es va radicalitzar.

L'exèrcit va reprimir amb duresa les mobilitzacions i abandonar la lluita. FINAL RESTAURACIÓ (1918 – 1923) Marina Cerdó i Albertí 2019-2021 VAGA DE LA CANADENCA (1919): s'inicia a Barcelona una vaga a l'empresa coneguda pel nom de La Canadenca. La CNT va aconseguir que fos una vaga general aturant els subministraments elèctrics. Es va aconseguir la jornada laboral de 8h però no es van alliberar tots els detinguts i van reprendre la vaga. La patronal va amenaçar de tancar totes les fàbriques. EL PISTOLERISME, hi havia dues tendències dins la CNT: Anarcosindicalistes: partidaris de l'estratègia sindical Anarquistes: partidaris de desencadenar una revolució. Assassinen a Eduardo Dato el 1921.

Sorgeix el Sindicat Lliure el 1919 en contraposició a la CNT i que compta amb la complicitat de la policia. Francesc Layret (advocat laboraista) i Salvador Seguí (dirigent CNT) van ser assassinats. DESASTRE D'ANNUAL: en la guerra del Rif el 1921 es va dur a terme una operació per ocupar territori que va acabar amb milers de soldats morts. Es va dur redactar l'expedient Picasso per establir-ne les responsabilitats, des del govern tenien por que es destapés la responsabilitat del rei Alfons XIII. DICTADURA PRIMO DE RIVERA (1923 – 1931) El 13 de setembre del 1923 Miguel Primo de Rivera, general de Catalunya, fa un cop d'estat.

Directori Militar (1923 – 1925): Alfons XIII nomena a Miguel Primo de Rivera president del nou govern formal únicament per militars. o Es suspèn la Constitució i es dissol el parlament o S'il·legalitzen els partits polítics no afins al règim o Es suprimeix la mancomunitat, prohibeixen la senyera i els segadors, i el català reglat a l'àmbit privat. o DESEMBARCAMENT D'ALHUCEMAS: s'acaba la Guerra del Marroc 1925 Directori Civil (1925 – 1931) o 1926 un grup armat d'Estat Català va intentar d'insurrecció per Prats de Molló però va fracassar, Francesc Macià en formava part. Marina Cerdó i Albertí 2019-2021 o 1927 el moviment obrer es radicalitza i sorgeix la Federación Anarquista ibèrica (FAI).

o 1930 el rei substitueix Primo de Rivera per Dámaso Berenguer per formar un govern provisional conegut com la Dictablanda. CAUSES DE LA DICTADURA: Governs febles, conservadors i liberals a favor de la monarquia però eren minoria. Deute econòmic per les despeses en les guerres colonials. CANVIS POSITIUS: Disminució del pistolerisme però a causa de la reducció de llibertats Fi de la Guerra del Marroc Coincidència amb els feliços anys 20: o Intervencionisme: obres públiques com hidràuliques, xarxa de ferrocarril i carreteres. o Monopolisme: promoció d'empreses públiques com Telefònica, Iberia, etc.

CAUSES DEL FRACÀS: Pèrdua recolzament militar Augment de l'endeutament i pujada d'impostos, per tant, pèrdua suport burgesia Pèrdua del suport d'Alfons XIII Anticatalanisme més present i radical Tema 3: La Segona República (1931-1936) Agost 1930: Pacte de Sant Sebastià, una estratègia conjunta contra la monarquia. Desembre 1930: Proclamació de la República a Jaca per Fermín Galan y Ángel García, ambdós van ser executats. Marina Cerdó i Albertí 2019-2021 Febrer 1931: Dámaso Berenguer dona pas a Juan Bautista Aznar 12 abril 1931: ELECCIONS MUNICIPALS plebiscitàries entre monarquia i república. Guanyen els partits republicans a les principals ciutats del país.

14 abril 1931: Proclamació de la Segona República, el rei va renunciar al tron per evitar conflictes. Niceto Alcalá Zamora es fa càrrec del govern provisional. Es convoquen eleccions generals per aconseguir un parlament legítim Es fan reformes en l'àmbit de l'agricultura, l'exèrcit i l'educació o S'aprova la Constitució del 1931, que incloïa: sufragi femení, dret al divorci, estat laic i autonomies. RESTABLIMENT DE LA GENERALITAT Estat Català (Francesc Macià) + Partit Republicà Català (Lluís Companys) = Esquerra Republicana de Catalunya al 1931. La Lliga Regionalista té un daltabaix amb els resultats de les eleccions perquè se'ls associa al règim de Primo de Rivera.

Proclamen la República Catalana al mateix temps que a Espanya es proclama la Segona República, primer Companys (que era el segon) i després Macià. El govern espanyol envia tres ministres i acorden que es tirarà endavant l'autonomia de Catalunya. S'aprova l'Estatut de Núria el 1932 i es fan eleccions parlamentàries. General Sanjurjo intenta donar un cop d'estat el 10 d'agost del 1932 per evitar- ho. Es concedeix el dret civil català i el reconeixement de l'autogovern.

BIENNI REFORMISTA (Abril 1931 – Novembre 1933) Manuel Azaña forma govern amb els socialistes i republicans de centreesquerra, es promouen reformes de manera apressada: Reforma agrària: Llei de la reforma agrària per expropiar les terres (amb o sense indemnització) i evitar els latifundis dels terratinents. Relacions església-Estat: es va reduir el poder de l'església i permetre el matrimoni civil i el divorci. Marina Cerdó i Albertí 2019-2021 Reforma militar: hi havia massa militars, es van anul·lar els ascensos i es va oferir passar a la reserva amb el sou íntegre per reduir les divisions. Molts militars no ho van acceptar i van intentar conspirar contra la república, Sanjurjada.

Àmbit educatiu: augment del pressupost d'educació i creació de places de mestre. Legislació laboral: millora en les condicions laborals i ampliació de les assegurances socials. Descentralització de l'Estat: possibilitat d'aprovar estatuts d'autonomia, el del País Basc just abans de la guerra civil, Galícia va arribar tard. BIENNI RADICALCEDISTA o NEGRE (Novembre 1933 – Febrer 1936) El govern reformista es va trobar amb diferents obstacles que van obligar a Alcalá Zamora a encarregar la formació del govern al radical Alejandro Lerroux, al final es van fer unes eleccions anticipades el novembre del 1933.

El resultat de les eleccions van ser favorables a les candidatures de centre- dretes formades per La Falange i les JONS i la CEDA de José María Gil-Robles i fundada pel fill de Miguel Primo de Rivera, José Antonio Primo de Rivera. Van frenar totes les reformes impulsades pel govern d'esquerres durant el bienni reformista i van aprovar una llei d'amnistia pel general Sanjurjo. LA OPOSICIÓ: Fets d'octubre del 1934: José María Gil-Robles volia "enxufar" a tres ministres del seu partit, l'esquerra ho va veure com una provocació i es va desencadenar una vaga general que va tenir molta força a Astúries. El govern va enviar-hi la legió comandada per Franco i hi va haver molts morts.

A Catalunya Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins la república Federal Espanyola. Macià ja havia mort. L'exèrcit sota les ordres del General Batet va empresonar a Companys i al seu govern, també es va suspendre l'Estatut.

Més apunts d'Història d'Espanya

Exàmens, temes i apunts de Història d'Espanya

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat