Història d'Espanya: Restauració Borbònica i Segona República

I 168 flashcards i 112 preguntes més al document.

Text del document

Restauració Borbònica 1.a, Etapa (1875-1902) Introducció: Aquest nou règim polític està promogut pel polític Cánovas del Castillo, que s'inspira en el sistema de la monarquia parlamentària del Regne Unit, un sistema bipartidista. Volia acabar amb la constant cops d'estat, revoltes, canvis de constitució, derives autoritàries, etc. Les claus del nou règim polític (Dissenyat per Cánovas del Castillo) La constitució de 1876. És de caràcter conservador, però té certa flexibilitat perquè puguin governar els dos partits, el liberal conservador el liberal progressista Característiques: Amplia la declaració de drets i llibertats, però regulats pel govern.

Les corts tenen un sistema bicameral de representació, un congrés i un senat. Estableix la divisió de poders passada en la sobirania compartida entre govern i la corona. El rei és un moderador pel damunt dels partits polítics. Sufragi a decisió del govern que podia ser censatari (Només votava el 3% de la població). Universal masculí per major de 25 anys i s'aprova el 1890. La religió: La religió catòlica és la religió oficial de l'estat que destina un pressupost al sosteniment del culte i clero. Forma d'estat: La forma d'estat és una monarquia i l'administració és centralista, és a dir ales ajuntaments i les diputacions provincials estan sota control del govern central.

Els conflictes Bèl·lics: Les guerres carlines: Els carlins són derrotats l'any 1876 definitivament al País Basc i Navarra, el pretendent Carles marxa a l'exili. S'aboleixen els furs del País Basc i Navarra, però el 1878 s'estableix i s'atorga un concert econòmic que permet una autonomia fiscal a canvi d'un pagament a l'estat. Guerra de Cuba: (1895-1898) Causes: L'incompliment dels acords del Conveni de Zanjón de 1878. (Representació política al parlament Espanyol, abolició de l'esclavatge i una gradual autonomia). Cuba és un nou mercat captiu de la metròpoli (Espanya) que genera molts ingressos.

Va causar malestar a la població cubana amb l'arancel de Cànoves que gravaven tots els productes no procedents d'Espanya). Això significava que Cuba havia de comprar cereals i tèxtils espanyols i vendre sucre, tabac, cafè a Espanya. Desenvolupament: Espanya infravalora l'independentisme de cubà i als Estats Units. Els Estats Units primer recolza i subministra armes als cubans i després de l'explosió del Cuirassat Maine. L'estratègia de reconciliació amb els cubans arriba tard amb l'assassinat de Cánovas del Castillo. Espanya perd la guerra i signa el tractat de pau a París pel qual Espanya perd les darreres colònies, Cuba, Puerto rico i Filipines, gairebé les cedeix als Estats Units.

Conseqüències: Repatriació dels capitals Cubans als inicis del segle XX Crisis de la hisenda espanyola per les despeses ocasionades per la guerra Incapacitat dels partits dinàstics per continuar governant com havien fet fins ara i això suposa el sorgiment i el creixement d'altres partits polítics com el nacionalista i més tard republicans. Sorgeix un corrent intel·lectual (Anomenada "Regeneracionisme"). La perdrua de les darreres colònies d'ultramar acaba amb el mite de l'imperi Espanyol, això va generar un cert pessimisme que és barallar en un grup de literats i pensadors. Exemple de pensadors: Pío Baroja, Unamuno, Machado i Joaquim Costa.

Tots analitzaven el problema d'Espanya i criticaven la manca de reformes polítiques que generava caciquisme, reformes econòmiques, que generava pobresa i reformes socials que generava analfabetisme. Entre ells destaca Joaquim Costa que critica el frau electoral, endarreriment econòmic i social, La regeneració consistia en la fi del caciquisme, la millora del camp Espanyol i elevar el nivell educatiu de la Població. Sistema Bipartidista: Aquest sistema dissenyat amb l'objectiu que les dues grans tendències liberals (conservadors i Progressistes) puguin governar i s'alterni el poder de forma pacífica evitant cops d'estat i revoltes o guerres civils. S'inspira en el model polític Anglès.

Aquests dos partits, també anomenats dinàstics. - Partir liberal conservador (Cánovas del Castillo) 1897 - Partit liberal progressista (Sagasta): Tot i ser progressista, però, s'adapta als límits de la constitució Són partits de quadres tècnics, no són partits de masses. Tot i que tenen diferències pel que fa al sufragi també tenen coincidències: - Són partidaris de la monarquia - Són partidaris de la constitució del 1876 - Defensen la propietat privada - El seu model d'estat és centralista i unitari. Era el sistema democràtic el sistema Bipartidista de la restauració??

Davant d'una crisi de govern el president del govern era el líder de l'oposició, es produïa una alternança pacífica o torn pacífic. Com es produïa? Mecanismes utilitzats: Abstenció generalitzada que facilitava la manipulació dels resultats electorals. El caciquisme: els bàsics eren persones influents a la província, a la comarca controlaven llocs de treball d'administració, que podien agilitzar tràmits, proferir amenaces i manipular resultats electorals. Trampes electorals (tupinades): fer votar als morts Encasellat: Les butlletes de les votacions estaven marcades amb els noms dels quals volien que sortissin. El 65% dels vots eren pels partits dinàstics.

I el partit governat el de Cànoves i Sagasta. El nou president de govern sempre era el líder de l'oposició anterior. Els partits dinàstics a Catalunya - El partit conservador: La lliga de l'ordre social (Líder Duran i Bas, Manuel Girona "Banquer", Mañé i Flaquer "Del diari de Barcelona Eren molt conservadors i catòlics, oposats a la política centralista i uniformista. - Els progressistes: Líders Rius i Tauler, van ser alcalde de Barcelona i va impulsar l'exposició universal de Barcelona el 1888 El mitjà de premsa era "La Vanguardia". Eren partidaris de fer reformes a Cuba.

Tenen influència fins a finals del segle XIX, però les eleccions de 1901 perden les principals ciutats de Catalunya (Barcelona, Terrassa, Sabadell…) Les forces polítiques marginades del sistema Els republicans: (Dividits en 4) - Partido Republicano Posibilista (Líder Castelar), s'acaba integrant amb els progressiets de Sagasta. - Partido Republicano Progresista (Ruiz Zorilla) - Partido Republicano Centralista (Nicolás Salmerón) - Partido Republicano Federal (Pi i Margall) Característiques Compartien la forma d'estat republicana, intervenció de l'estat en l'economia amb les reformes per afavorir els més necessitats fomentar el cooperativisme, també en la separació entre església i estat.

Els Carlins Van ser derrotats el 1876 Tenien certa implantació al País Basc i Navarra El País Basc la creació del partit nacionalista Basc li resten bases socials i vots A Catalunya la jerarquia tradicionalment Carlina es transforma i col·laboren amb el liberalisme conservador. Més endavant el Carlisme s'intenta reorganitzar per ser un partit de masses Obrerisme: Socialisme i Anarquisme Després de l'assassí i crisi de l'associació internacional del treball el corrent socialista i anarquista segueixen camins separats: Socialisme: Segueix els principis marxistes que consisteixen a crear un partit polític, aconseguir poder polític i canviar el sistema capitalista per un socialista.

Anarquisme: Nega l'actuació política i defensen l'acció revolucionària. Socialisme: El 1879 l'agrupació socialista Madrilenya funda a Madrid el PSOE. El govern liberal del 1881 propicia certa permissivitat. - 1886 es publica el "Socialista" - 1888 (19 agrupacions) es funda el sindicat socialista UGT, té un creixement lent. - 1899 78 agrupacions Tenien pocs adeptes a Catalunya perquè aquest espai polític de representació obrera estava ocupat pels republicans federals i internacionalisme anarquista. L'anarquisme: Per adaptar-se a la legalitat es crea la federació de treball de la Regió Espanyola (1881).

Van ser constantment reprimits i van optar per l'acció directa amb atemptats: Polítics: Alfons XII al 1878, assassinat del president de govern Cánovas del Castillo (1877) Burgesia: La Bomba del Liceu 1893 Església/Religiós: La bomba a la Processió dels Curgos (1896) que va derivar en el procés de Montjuïc (1896) i que van executar 5 anarquistes. Tall de conclusió: Els mecanismes electorals de la restauració Borbònica van impedir a aquests partits, no ha format govern, sinó tenir una minoria parlamentària influent.

2a etapa: Les resistències a la democratització política i social (1902-1931) El reformisme dinàstic Al llarg d'aquest període es va produir progressivament la fallida del sistema de la restauració. El desastre de 98 marca un abans i un després per les. Els partits dinàstics intenten dur a terme la regeneració del sistema polític. - 1899: El president de govern Silvela a través del seu ministre d'hisenda augmenta la pressió fiscal pels deutes contrets a la guerra de Cuba. Això origina fortes protestes especialment a Catalunya, anomenades el tancament de Caixes: Els de Barcelona es neguen a pagar la contribució trimestral i el govern embarga els morosos.

L'alcalde de Barcelona Bartomeu Robert es nega a fer l'embargament i presenta la dimissió. Això provoca una vaga general de comerciants a les principals ciutats de Catalunya i l'estat empresona els morosos i declaren l'estat de guerra durant 17 messos. Suspèn la constitució. (Què va significar?) Va significar el fracàs del regionalisme i la ruptura entre elits econòmiques catalanes (comerciants, industrials…) i els partits dinàstics (president Silvela), donant pas a la consolidació del Catalanisme. - 1902: Amb setze anys puja al tron Alfons XIII.

Es produeix altres intents de reforma: El Regeneracionisme, per part dels partits dinàstics conservatius: Cánovas, Silvela i Maura; Liberals progressistes: Sagasta i Canalejas - 1903: Maura (Conservador) Aprova una sèrie de lleis com: llei local la llei electoral per intentar a portar a fi el caciquisme, cosa que no aconsegueix. Pren mesures proteccionistes per impulsar la indústria i integra el Catalanisme. Millora la legislació laboral, aprovant la llei de descans dominical i la llei de vagues. També crea l'institut nacional de previsió.

Com cau el govern: Per la poca entesa amb el part liberal progressista de Canalejas i sobretot pels esdeveniments de la Setmana Tràgica La Setmana Tràgica: - Causes: Al territori Colonial de l'antic Marroc, les tribus van realitzar un atac a les tropes al Barranc del llop i van ocasionar moltes baixes. Es decideixen incrementar les tropes enviant reservistes soldats que deia poc havien acabat el servei milita, molts estaven casats. Això provoca un important moviment de protesta popular. Amb el suport d'anarquistes, republicans i socialistes. - Desenvolupament: s'inicia el 18 de juliol, i al 26 es declara una vaga general acompanyada del rebuig. I té un caire antimilitarista.

Els càrrecs van aixecar barrades, enfrontaments amb forces de l'ordre i es van incendiar més de 80 edificis religiosos. Anticlerical, perquè l'església justificava l'ordre social i antimilitarista, perquè per llei només hi anaven els més pobres. El govern declara l'estat de guerra i envia per reprimir els manifestants i es torna l'ordre al cap d'una setmana amb un resultat de 100 mort, 300 ferits i 100 edificis incendiats. - Conseqüències Cau el govern de Maura i el succeí el govern liberal de Canalejas. Repressió posterior amb comanats a mort entre elles Ferrer i Guàrdia, fundador de l'escola moderna. Tot i que no va participar directament en la protesta.

Guanyem força els partits de l'oposició (Republicans, socialistes…) Es debiliten els partits dinàstics, que s'entenien tan bé com en la primera Etapa de la Restauració. Es trenca la coalició de partits solidaritat catalana pel suport de la lliga regionalista a repressió governamental a les manifestacions de la Setmana Tràgica. Hi ha un augment/reforçament del republicanisme. - Canalejas 1910 (Liberal Progressista) Mesures: Aprova diverses lleis La llei del Candado, prohibeix temporalment la creació de nous ordes religiosos i a la separació de l'església i estat.

Aprova la llei de reclutament, que suprimeix la redenció en metàl·lic i en temps de guerra hi va tothom Elabora la llei de mancomunitats que permet ajuntar/unir diputació provincial d'una regió per gestionar serveis. S'aprovà el 1914 Aprova la llei relativa als impostos, substitueixen els impostos al consum per impostos progressius. Com acaba: Canalejas és assassinat el 1912, iniciant-se dels partits dinàstics per: les divisions i a la mala entesa entre partits dinàstics. Les forces d'oposició: Republicans són la minoria parlamentària més nombrosa. El seu suport es troba en les zones urbanes i a les classes mitjanes i populars.

Partits Politics: - La unió republicana liderada per Salmeron el seu programa inclou: Restaurar la constitució de 1869, i s'acosta als partits regionalistes per guanyar vots. - Partido rebulicano Radical d'Alejandro Lerroux, té un discurs radical, i anticlerical i demagògic. Tendència anticatalanista, partidària de la jornada laboral de 8 hores i després dels esdeveniments de la Setmana Tràgica va moderar el seu discurs. El socialisme PSOE: - 1899, té 30000 afiliats - 1910 és la primera vegada que té representació parlamentària dins de la coalició "conjunció Republicana socialista" (27 diputats) - 1921 es produeix una separació entre socialistes i els que passen a ser comunistes.

- 1923 apareix la unió socialista de Catalunya, el Nacionalisme Basc (PNV) es modera per atraure la Burgesia al Nacionalisme. La coalició solidaritat catalana Qui i quan es forma: - La lliga regionalista, era un partit hegemònic a Catalunya el líder a Catalunya era el Prat de la Riba i a Madrid Francès Cambó - Practica una política possibilista. En aquests moments també estaven dins d'aquest partit el centre nacionalista de Domènech i Montaner eren més radicals. Els carlins - Els republicans federals La coalició sorgeix el 1906 - Per què es forma? - Arran dels incidents del Cu-Cut i del periòdic. La veu de Catalunya, en què un grup de militars va asaltar la seva seu.

El govern lluny de sancionar aquest acte aprova la llei de jurisdiccions que permet jutjar per la via militar les ofeses a l'exèrcit, a la unitat de la Pàtria i als seus símbols. - Objectius - A les eleccions de 1907 presenten una candidatura conjunta amb un programa comú, el programa del Tívoli, suprimint la llei de jurisdiccions, dotar òrgans/institucions d'autogovern de la Generalitat de Catalunya. Va obtenir bons resultats electorals - Com acaba? (Dos motius) - Per les discrepàncies ideològiques entre els més conservadors i els més republicans.

- Suport dels conservadors de la lliga al govern durant la repressió de la Setmana Tràgica va fer abandonar la Coalició als Republicans que van criticar la repressió. La mancomunitat de Catalunya És el primer òrgan administratiu català des de 1914 (La principal institució del govern) Agrupa les 4 diputacions provincials Cronologia (1914-1925) presidents (Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, Alfons Sala) Objectius Tipus Cultural: Estimular el desenvolupament cultural i la llengua i cultura catalana. - Exemple: La unificació ortogràfica de la llengua que es va encarregar a Pompeu Fabra, que publica el diccionari general de la llengua Catalana. Es creen biblioteques públiques.

S'impulsa la renovació pedagògica, s'introdueix el mètode Montessor. Es crea l'escola industrial, les escola del treball i l'escola de l'administració local. Econòmic: Potencia el desenvolupament econòmic a través de la recreació d'infraestructures i serveis públics. Millora la xarxa diària, la postal i la telefònica. Pla d'acció agrària i millora de la productivitat de l'agricultura, es creen escoles tècniques i es fomenta el cooperativisme. L'obrerisme Anarquista a Catalunya: - 1910: El sindicat Barceloní solidaritat obrera promou la fundació de la confederació nacional de treballadors. - Enderrocar el capitalisme, la unitat sindical. Són partidaris de l'acció directa.

- Líders: Salvador Segui (Noi del Sucre), Àngel Pestanya i també Joan Peiró. Era el sindicat hegemònic a Catalunya i Andalusia, promovia vagues i Boicot. - 1919: Es produeix la vaga de la Canalenca; Era les empreses que proveïa d'electricitat a Barcelona i a la seva zona industrial. Durant dos mesos va paralitzar el 70% de la indústria de la ciutat. S'arriba a un acord per reduir la jornada laboral a 8 hores i un augment del sou i també a remetre als treballadors acomiadats per la vaga. L'incompliment de readmetre als treballadors acomiadats fa tornar la vaga. El pistolerisme: Aquesta situació va donar lloc a què la patronal crees el sindicat lliure, per enfrontar-se als anarquistes.

- Eren pistolers a sou de la Patronal que amb la complicitat de les autoritats s'enfrontaven i assassinaven als anarquistes dirigents obrers que promovien vagues. Des del govern civil amb el general Martínez Anido encobreix a aquest pistolerisme i posa en practica la llei de fugues que permet disparar a qualsevol que intenta fugir. Aquesta situació d'atemptats i assassinats entre la patronal i dirigents obrers, s'anomena pistolerisme i s'allarguen fins a 1923. Les crisis de 1917 El 1917 se succeeixen una sèrie de problemes que condueixen a unes crisis. Econòmic: Encariment de productes bàsics, això va generar descontentament social. La CNT i la VGT convoquen una vaga per protesta.

Resposta del Govern Suspensió de les garanties constitucionals, tancament i clausura de les corts i censura de la premsa. Solució: Després de la primera manifestació i vaga general, aquests fets van ser reprimits per l'exèrcit, els dirigents obrers empresonats i sotmesos. Militar Les juntes de defensa: Militars de la península Ibèrica en desacord amb el sistema d'ascensos per la guerra dels militars destinats al Marroc (Africans, militars del territori colonial del nord d'Àfrica), que s'organitzen en juntes de defensa. Solució: Les juntes de defensa van ser dissoltes.

Polític: La lliga regionalista convoca una assemblea de parlamentaris que reuneix als partits opositors, d'aquestes crisis que reivindiquen? - Es reivindica la formació d'un govern provisional. - Eleccions per elaborar una nova constitució. - La descentralització de l'estat. Solució: Aquesta és dissolta per la guerra civil. Conclusió: Davant del perill de revolta el suport a la monarquia i es forma un govern de concentració presidit per Garcia Prieto. I amb el suport de: Conservadors, liberals, reformistes i pels conservadors de la lliga regionalista.

La descomposició del sistema parlamentari (1918-1923) A partir de 1918 s'agreuja el sistema polític Bipartidista: - Problemes Sistema oligàrquic i caciquil Frau electoral Divisions internes dels partits dinàstics Governs inestables de poca durada Projecte d'estatura a Catalunya. Explicació del projecte La lliga regionalista, la mancomunitat de Catalunya i els republicans Federalistes, a finals del 1918, elabora un projecte d'estat d'autonomia que presenten a Madrid. És mal rebut, no té el suport de la monarquia, el govern central s'hi oposa i es fa campanya en contra perquè diuen que trenca Espanya.

Davant d'això i les revoltes de la vaga de la Canalenca, la lliga regionalista donen suport al govern i posposen les reivindicacions. - Conseqüències Davant de la moderació dels conservadors de la lliga regionalista, les faccions d'esquerra independentista Catalana guanyen força i es formen diversos partits. - Partit Republicà Català (1917): Liderat per Lluís Companys i Francesc Layret. Republicans atrauen sectors obrers. - Acció Catalana: joventuts i intel·lectuals de la lliga regionalista.

- Estat Català: Liderat per Francesc Macià el 1922 - Problema economic (1917) - S'acaba la Primera Guerra Mundial - Reducció de l'exportació Provoca una escissió econòmica Augmenta l'atur "Manifestacions (Canalenca Inflació dels preus "Vagues Pistolerisme) El problema del Marroc (1921) el desastre Annual El 1921 els atacs i les emboscades a les tropes Espanyoles destinades al Nord d'Àfrica provoca una retirada massiva i desordenada, provocant 13 000 morts. (S'anomena la derrota d'Annual) Això va provocar un impacte negatiu a l'opinió que era contrària a la guerra.

Socialistes i republicans van demanar responsabilitats i una comissió presidida per general Picasso va demostrar corrupció, irregularitats i ineficiències de l'exèrcit Espanyol. Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) - 1923: Intent fallit de reforma de la constitució i de la llei electoral. Es busca més democràcia, menys influencia de l'església i poder de rei. Millora de les relacions laborals. - En contra: El rei, l'església, els conservadors, l'exercit… - A favor: La majoria de les corts - Amb aquest context el setembre de 1923 el capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera, donen cop d'estat que és pel rei Alfons XIII.

- Com ho justifica?: - El justifica pel perill de revolta social (Vagues, pistolers…) - Qui el dona suport? - El rei l'església, bona part de l'exèrcit i part de les Casamitjana com una solució de crisis. - Obra del Govern: - Suspensió de la constitució, dissolució del parlament, il·legalització dels partits polítics i sindicats. - Partits d'ordre públic repressiu - Política anticatalanista, suprimeix la mancomunitat de Catalunya. - 1925 vol resoldre els continus atacs dels rifenys dirigits per Abd el Krim i fa el desembarcament d'Alcoianes i s'acaba la guerra del Marroc.

- Regula el treball de la dona, impulsa una política d'obres públiques que redueix l'atur i construeix habitatges per a famílies obreres. Institucionalitza el sotmetem, una força armada ciutadana amb la funció de donar suport a la policia i a l'exèrcit en conflictes interns. Fora del govern: - Es crea un directori civil per atraure la banca i els grans industrials. Primo de Rivera també crea el partit Union Patriòtica que formen funcionaris del règim, militars, catòliques i els propietaris rurals. - També es crea l'assemblea nacional consultiva, que és una mena de parlament amb només funcions consultives. - Oposició - Eels republicans fan una campanya de desprestigi nacional i internacional.

- Alguns sectors de l'exercit - Intel·lectuals (Unamuno) - I universitaris fent vagues - Sectors catalanistes, pel decret per la repressió del (1923), la prohibició de la llengua catalana, el 1925 suprimeix la mancomunitat catalana i qualsevol constitució catalanista. Això fa que guanyin influencia els grups nacionalistes més radicals. El 1926 es va produir una invasió per part de, una invasió armada que va envair Catalunya, entrant per França, concretament per Prats Molló. Va ser un fracàs i Francesc Macià va ser, que li va donar gran popularitat. - Anarquistes, a través de la FAI - El PSOE (1929) Com va acabar la dictadura de Primo de Rivera?

- les crisis de 1929 arriba a Espanya, augmenta l'atur i el descontentament social. La dictadura perd el suport dels socialistes i el gener de 1930 Primo de Rivera presentà la dimissió al Rei, que l'accepta i el dictador s'exilia a París. Renaixença cultural, orígens del catalanisme polític 1833-1901 1. Els fonaments culturals Sorgeix la Renaixença, és un moviment cultural i literari que aspirava a la recuperació de l'ús de la llengua i els senyals d'identitat catalans. - El pioner amb la seva obra "Oda a la Pàtria" 1833 de Bonaventura Carles i Aribau "B.C.", i de "Lo Gaiter" de Joaquim Rubió 1841. Com s'inicia?

- A través de la societat civil, entitats culturals i cíviques, revistes i publicacions (campanya de Gràcia, l'esquella de la Torratxa) - Renaixença literària i cultural, el 1858 es comencen a celebrar els jocs florals per estimular la llengua catalana literària i culte (Milar i Fontanals, Verdaguer, Àngel Guimerà) - Renaixença popular, propugnen el català que ara es parla (Frederic Soler "Pitarra") 2.

Els primers moviments anticentralistes Al llarg del segle XIX es van construint un model polític estatal basat en la centralitat política, econòmica, jurídica, administrativa i militar - Les Bullangues i la Jamància Més endavant a l'època moderada augmenta el centralisme i sorgeixen més moviments en contra: - El Carlisme que vol restablir les lleis de 1714 - Jaume Balmes - Els Republicans Federals amb Pi i Margall, Valentí Almirall. Que es reflectia la primera república que va durar menys d'un any amb 4 presidents. 3. Començaments del catalanisme polític Darrer terç del s.

XIX: Se'n va més enllà de les reivindicacions literàries i lingüístiques, espasa a reivindicacions polítiques, el particularisme català i l'autogovern. El principal impulsor del catalanisme polític és Valentí Almirall que el 1880 ja convoca el primer congrés catalanista per agrupar tendències catalanistes. - 1882 sorgeix el partit polític "Centre Català" que reivindica: La llengua Catalana El proteccionisme econòmic El dret civil Català La divisió comarcal - 1883 2n congrés catalanista convocat pel centre català. Aquí es posen de manifest les diferències ideològiques, però hi ha un mínim acord en la defensa del proteccionisme econòmica i amb el dret civil català.

- 1885, aquest segon congrés desemboca en l'escrit anomenat "memorial de Greuges" (Pot sortir com comentari de text) (Memòria en la defensa dels interessos morals i materials de Catalunya), escrit per Valentí Almirall i presentat al rei Alfons XII el març de 1885 que va venir a Barcelona i va ser rebut per un grup de personalitats de la societat catalana. També es constata el fracàs de Valentí Almirall a l'hora d'ampliar les bases de Catalanisme com una organització interclassista, Valentí Almirall era massa Republicà per atreure la burgesia monàrquica i conservadora i tenia un contingut ideològic poc social per als republicans.

Així el centre català desapareix, i Valentí almirall escriu la seva obra "Lo Catalanisme "el 1886. - 1887, havent desaparegut el centre Català una escissió forma la lliga de Catalunya, més conservadora i, per tant, més afí amb la burgesia descontenta amb la política centralista dels partits dinàstics. - Que demana: Defensa de la llengua Dret civil Proteccionisme econòmic Política catalana al marge dels partits estatals Això en una de les primeres iniciatives amb l'escrit anomenat "missatge a la Reina Regent", el 1888 amb el motiu de la visita de la reina Maria Cristina a l'exposició universal de Barcelona que es demana autonomia per Catalunya.

El resultat va ser la defensa del dret civil català (Gran victòria). Per què es considera Valentí Almirall el pioner del catalanisme? 1. Va teoritzar de forma política sobre el catalanisme en la seva obra lo catalanisme 1886. Va justificar les Catalanes per la seva història, la llengua pròpia, cultura i diferències econòmiques amb la resta de l'estat, Catalunya estava industrialitzada i la resta de l'estat tenia una economia agrària i una política centralista. 2. És el primer que mobilitza la societat catalana amb els seus escrits presentant documents al rei com "Memorial de Graugés" 3. És el primer que realitza congressos catalanistes 4.

El primer que crea un partit polític i emet un diari en català 1879 5. Fa una crítica al sistema polític de la Restauració, concretament a la corrupció, caciquisme i altres tupinades. I ho fa a la seva obra "L'Espanya tal qual és" 1887 4. Catalanisme conservador (1890) Al costat del catalanisme que provenia del Republicanisme Federal i de caràcter progressista, a la dècada de 1890 sorgeix amb força també un catalanisme conservador. El Vigatanisme, representat pel clergat de la ciutat de Vic és un moviment cultural i intel·lectual que s'incorpora al liberalisme conservador (són liberals econòmicament i socialment conservadors). Anteriorment provenien del Carlisme.

Representants: - El Bisbe Josep Morgades, que el seu mitjà de comunicació era la veu de Montserrat. Que entre altres iniciatives organitza el mil·lenari de Montserrat. - Torres i Bages, bisbe de Vic que defensa un catalanisme d'arrels cristianes, a la seva obra "La tradició Catalana" 1892, l'esperit de Catalunya reposa en la família, propietat privada i la religió cristiana. Creu que en aquest procés d'industrialització i canvi social s'estan perdent aquests valors, idealitza l'època medieval, com a època en què aquest valor seran vigents. Creu que el clero té un paper important en el manteniment i en la regeneració de la societat catalana.

- 1891 Sorgeix la unió catalanista que és una federació de grups centres, emocions, ateneus que tenen com a objectiu elaborar un programa comú conservador per a tots els grups catalanistes. Van aconseguir desvetllar envits, sectors catalans la consciència de la seva particularitat, També van aprovar un programa polític en una assemblea de delegats a Manresa conegut com "Les bases de Manresa" 1892. 5. El catalanisme com a Regeneracionisme (1898-19…) Després de 1898 el desprestigi dels partits dinàstics afavoreix la irrupció a la vida política espanyola amb el partit polític "La lliga Regionalista" Com apareix la lliga regionalista? És un grup polític de la burgesia urbana.

Conservador - 1899 Unió regionalista, formada per la burgesia urbana - 1900 Centre nacional català: Professionals com Prat de la Riba. - 1901 Candidatura dels 4 presidents. Tot i que els partits dinàstics guanyen a la resta de Catalunya, a Barcelona treuen els 4 representants sent tot un èxit. Aquest èxit propicia la fusió d'aquesta coalició en un sol partit. - 1901: Lliga regionalista, aquest mateix any en les eleccions municipals van tenir un altre èxit a Catalunya.

- Resultat 11 regidors la lliga 11 regidors els republicans 4 Representants els partits dinàstics El mitjà de premsa que els representava era el diari "La veu de Catalunya" Base social socioeconòmic - La burgesia, els industrials i comerciants, Els grans i mitjans propietaris rurals. Sectors benestants que estaven tips de la corrupció del sistema polític de la restauració Borbònica i a favor del reformisme. Federalista Rep.

Conservadors Nom Projecte de constitució per a l'estat català Base per a la Regional Catalana Autor Josep Maria Vallès i Ribat Unió catalanista (Enric Prat de la Riba) Forma d'estat República Federalista Monàrquic Idioma Català Català Sufragi Catalans majors de 21 anys Tots els catalans (corporatiu) Sobirania Treball infantil Cap noi menor de 14 i noia de 12 poden treballar Religió Queda separada de l'estat Estat religiós (Laic) Ensenyament Queda sacralitzada l'ensenyança (No religiós Publica/Adequada les necessitats i caràcter de la civilització catalana/Religiós Poders Legislatius, executiu i judicial Legislatiu (Rei o cap d'estat) Competències i facultats Amplies facultats Amplies facultats 1.

Coincidències Malgrat les diferències ideològiques, els dos projectes comparteixen punts fonamentals en la defensa de la identitat i l'autogovern català: Llengua: Ambdós textos estableixen el català com a llengua oficial o pròpia. Autogovern: Tots dos reclamen àmplies facultats i competències per a Catalunya, buscant superar el centralisme vigent. Subjecte polític: Ambdós projectes es centren en la definició dels drets i l'organització política dels catalans. 2. Diferències Les diferències són profundes i responen a la ideologia (republicana federal vs.

conservadora regionalista) de cada autor: Forma d'Estat i Sobirania: El model federalista proposa una República Federal, amb una divisió clàssica de poders (legislatiu, executiu i judicial). El model conservador proposa un sistema monàrquic, on el poder legislatiu recau en el Rei o cap d'estat. Religió i Església: El projecte de Vallès i Ribot és laic; defensa que la religió queda separada de l'Estat. En canvi, la proposta de la Unió Catalanista defensa un Estat religiós. Ensenyament: Coherent amb la seva visió religiosa, els federalistes defensen un ensenyament no religiós.

Els conservadors aposten per una educació religiosa i pública, adequada a les necessitats i el caràcter de la civilització catalana. Sufragi i Drets Socials: El model republicà estableix el sufragi per als catalans majors de 21 anys i inclou una regulació social avançada, prohibint el treball infantil (menors de 14 anys per als nois i de 12 per a les noies). El model conservador defensa un sufragi corporatiu ("Tots els catalans") i no fa menció explicita a regulacions laborals o de treball infantil en aquest document.

En conclusió, mentre que tots dos moviments coincideixen en la reivindicació de la llengua i l'autogovern català, presenten models de societat oposats: un de progressista, laic i republicà, i un altre de tradicionalista, corporatiu i confessional. Transformacions socials i econòmiques (1850-1931) Espanya Escasa de transformació agrícola i insuficient per augmentar la productivitat. Increment de la producció per l'increment de la superfície agrícola, no per cap modernització. Estructura de la propietat Latifundi, gran extensió de terreny normalment conreada de forma extensiva Minifundi, són petites parcel·les que normalment no permeten viure de l'agricultura.

Catalunya Tenim contractes a llarg termini, et donen el domin de la terra Tipus de contacte L'emfiteusi, el camperol té a perpetuïtat una terra mentre ell i els seus descendents paguen un cens al propietari. Rebasa morta: se cedeix una parcel·la al pagès, perquè hi conreí vinya i el contracte es manté mentre la vinya sigui viva. -1860: Es produeix un monoconreu de vinya, sobretot al litoral que es va aturar per la fil·loxera. També molta superfície d'olivers i arbres fruiters. Conclusió: Es va transformar el camp Espanyol? No, perquè es va mantenir la mateixa estructura de la propietat, els propietaris i nous compradors, van continuar sent rendistes. I la modernització va ser molt escassa.

Població Espanya 1860-1900 amb 15,6 i 18,5 milions respectivament. A Catalunya 1900 1,9 milions Causes de l'augment de la població. 1. millora de la dieta 2. Expansió de certs conreus 3. desaparició de certes epidèmies Amb tot i això es manté una demografia tradicional Taxa de natalitat i mortalitat altes, però varia una mica en les zones costaneres i Madrid. On augmenta la població. L'esperança de vida era de 34,8 anys -1860: Es produeix un pausat èxode rural cap a les capitals de província que comporta un augment de la població urbana. Els 1900 el 16% de la població era urbana Immigració a ultramar a principis del segle XX Destinacions l'Argentina, Mèxic, Cuba, Brasil…

Galícia (325 000 persones) el 60% del total. Una altra Catalunya, Astúries… Industrialització a Espanya L'economia Espanyola era bàsicament agrària i la indústria només formava part de la renda nacional. Causes: 1. Endarreriment agrari, els camperols tenien poc poder adquisitiu o això suposa poca demanda industrial. 2. El capital s'inverteix en deute públic i d'aquesta no es fan inversions industrials. 3. La situació de la península Ibèrica a l'extrem d'Europa implica uns costos de transport i productes molt elevats. Catalunya: Industrialització A Catalunya s'inicia la revolució industrial amb l'àmbit al sector cotoner.

El 1832 s'introdueix la 1a màquina de vapor a la fàbrica bona Plata de Barcelona. Més endavant la mecanització va suposar reduir els costos, els preus i augmentar la demanda. El 1874 es produeix una nova fase expansiva 1. Es creen societats 2. Mecanització del sector llaner. La indústria cotonera per qualitat i preu desplaça la tradicional indústria tèxtil de la resta d'Espanya. Limitacions de la indústria catalana 1. Manca de fonts d'energia, és a dir, l'escassament del carbó. El carbó que s'utilitzava provenia de Nova Gal·les i això encaria el procés de producció.

La solució a aquesta manca de producció va fer proliferar les colònies industrials situades a les vares del riu per aprofitar la força de l'aigua i fer funcionar la maquinària. 2. La feblesa i la debilitat del mercat espanyol pel seu poc poder adquisitiu que suposava poca demanda i sotmesa a les bones o males collites agràries. Per resoldre això, el govern implementa en mesures proteccionistes a base d'arrancels als productes estrangers per fer front als seus productes. Perquè Catalunya es va convertir en la fàbrica d'Espanya S. VIII: es consolida una important manufactura dedicada a la producció d'indianes S.

XIV: Aquesta manufactura provoca el sorgiment d'una burgesia emprenedora que va invertir els estatus familiars en les primeres dècades de la revolució industrial en la creació d'indústries cotoneres. Aquesta burgesia amb els beneficis resultant va ser receptiva a les innovacions d'Europa i es va adaptar a la manca d'energia i al limitat mercat espanyol. Més endavant als segles XX van crear sector industrial nou com la metal·lúrgia, químic que es van consolidar. Diferències en la industrialització entre Espanya i la resta d'Europa. 1. Situació geogràfica a l'extrem d'Europa de la península Ibèrica que encareix les importacions i les exportacions. 2.

La manca de recursos energètics, amb la mala qualitat del carbó amb l'agrupament del dèficit d'infraestructures pel transport. 3. Endarreriment agrari i econòmic: Una indústria agroalimentària d'abast local i la renda industrial representava part L'elevada estabilitat del deute públic que era preferible a invertir en activitats industrials i productives. 4. La indústria estava focalitzada bàsicament al País Basc i a Catalunya. Mineria i siderúrgia Es concentren principalment al País Basc i Astúries i Lleó La legislació de 1868 permet concessions per explotar mines a canvi de molts diners a l'estat. Que constituïen ingressos per la hisenda.

País Basc: Industrialització lligada a la mineria del ferro amb l'avantatge de la proximitat al mar que afavoria i abaratia el transport Astúries: Mineria lligada al carbó. Avantatges proximitat al mar i l'abundància de Carbó Andalusia: Fins als anys 30 i 40 del segle XIX. Té una gran mineria de ferro, però a partir d'allí amb el carbó vegetal no és compatible. Segona República i l'autonomia de Catalunya (1931-36) 1. Perquè unes eleccions municipals van dur a una República 12 Abril de 1931: L'Almirall Aznar, convoca unes eleccions municipals que tenen un aire plebiscitari (monarquia o República). Resultats: A les zones i municipis rurals guanyen els partits monàrquics.

A les capitals de província i nuclis urbans guanyen els partits republicans (conjunció republicano-socialista). A Catalunya guanya Esquerra Republicana. 14 Abril: Alfons XIII amb aquests resultats renuncia al tron / abdica i abandona el país. A Madrid els signants del Pacte de Sant Sebastià (Republicans, conservadors i d'esquerres, socialistes i nacionalistes) que tenien d'objectiu posar fi a la monarquia d'Alfons XIII, proclamar la república i reconèixer l'autonomia de Galícia, País Basc i Catalunya, van constituir un govern provisional presidit [per Niceto Alcalá-Zamora]. A Catalunya Francesc Macià declara la República Catalana integrada a la Federació de Repúbliques Ibèriques.

Que es canvia per l'autonomia es proclama la república. 2. 28 Juny 1931 (eleccions). A les corts constituents Per elaborar una constitució. Resultats: Guanya la Conjunció Republicano-Socialista i torna a presidir el govern Niceto Alcalá Zamora. S'elabora la Constitució de 1931. Característiques: Forma d'estat: Una República Democràtica. Sobirania i Sufragi: Sobirania popular i/o sufragi universal (majors de 23 anys). Divisió o separació de poders: Legislatiu, executiu i jurídic. Organització territorial: Autonomia. Relacions església i estat: Aconfessionalitat de l'estat. Espanya és un estat laic. Separació entre església i estat i fi dels privilegis de l'Església catòlica.

Drets i llibertats. (Continuació full 2) Aquesta constitució va ser aprovada el 9 de desembre de 1931, va tenir el rebuig dels partits de dreta; sobretot dels sectors catòlics. Alcalá Zamora va dimitir de president (conservador) de govern perquè no estava d'acord amb els articles en matèria religiosa i va ser nomenat president de la república (Cap d'Estat).i Manuel Azaña president del govern Els partits polítics Esquerra Republicans: Acción Republicana (Manuel Azaña). Al servicio de republicana (Ortega i Gasset). Autonomistes: Esquerra Republicana de Catalunya (Francesc Macià i Lluís Companys). Organización Republicana Gallega (Casares Quiroga). Obrers: PSOE: Indalecio Prieto, J. Besteiro.

PCE: Partido Comunista de España (Dolores Ibárruri). POUM: Partit Obrer d'Unificació Marxista (Andreu Nin). Sindicats: CNT i FAI (Federica Montseny, B. Durruti). Dreta Republicans: Centre-dreta: P.R.P. (Zamora). Partido Rep. Radical (Alejandro Lerroux). Dreta: CEDA (Gil Robles) - P.R. Conservador. Autonomistes: Lliga Catalana (Francesc Cambó). PNB (Antonio Aguirre). Sindicats: S. Catòlic agrari. Contraris a la República: Monàrquics: Renovación Española (Joaquín Calvo Sotelo). Autoritaris: JONS (Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista): Ramiro Ledesma, Onésimo Redondo. Falange Española: José Antonio Primo de Rivera.

Bienni Reformista Bienni d'Esquerres La política de reformes de Manuel Azaña es basa en l'aliança entre la burgesia Republicana i l'obrerisme socialista. Reformes: 1. Sociolaboral i agrària Jornada laboral de 8h que pretén dignificar la situació dels obrers al camp i a la ciutat. Es fa una reforma comercial, la fiscalitat dels impostos i la indústria. Agrària Es poden expropiar terres sense indemnització i altres de la noblesa amb indemnització (les que estaven conreades deficientment). L'objectiu era crear una classe mitjana rural de propietaris que alhora donessin suport a la República.

L'aplicació d'aquesta reforma va a càrrec de l'Institut de Reforma Agrària i al 1933 només s'havien expropiat 24 mil hectàrees entre 4 mil camperols dels 60 mil previstos. Tenia manca de pressupost. Oposició: Noblesa, terratinents i desconfiança entre els propietaris de menys de 100 hectàrees. 2. Reforma Religiosa Consisteix en un procés de secularització (laïcista) i l'objectiu era reduir la influència de l'església en la societat. Mesures: S'autoritza el matrimoni civil, el divorci, la llibertat de culte, se suprimeix el pressupost de culte i clero.

(Continuació full següent) La Llei de Congregacions, que limita la possessió de béns de ordres religioses i possibilita la dissolució en cas de perill per l'estat. El govern Republicà va prohibir fins i tot en alguns casos a la dedicació a l'ensenyament. Oposició: L'església amb alguns cardenals com el Cardenal Segura i del Bisbe de Vitoria que van ser expulsats d'Espanya pel govern. També una gran majoria de la població catòlica. La renda espanyola amb aquestes mesures també es va distanciar una mica de la República. 3.

La reforma educativa La 2a República va invertir molts recursos en la reforma educativa intentant consolidar un ensenyament d'organització estatal bàsic, obligatori i gratuït. Va construir milers d'escoles, va multiplicar x3 les creades per a la dècada anterior amb 3.200 places de mestres per any. La no obligatorietat de l'ensenyament de la religió va provocar l'anomenada guerra escolar. Entre sectors polítics, entre pares d'estudiants catòlics que també van impulsar protestes. Es va introduir la coeducació, es va suprimir la separació d'alumnes per sexes.

Es van impulsar per part d'alguns intel·lectuals les Missions Pedagògiques pels pobles, s'hi portava biblioteques ambulants, conferències i xerrades. També es van crear instituts per a obrers. Oposició: Església. (Següent full) 4. Reforma militar: La institució de l'exèrcit estava molt burocratitzada, tenia un nº excessiu d'oficials, mal pagats i sobredimensionada per les necessitats defensives. Calia modernitzar l'exèrcit. Es promulga la Llei de Retir de la Oficialitat que oferia als oficials retirar-se en òptimes condicions. També es va tancar l'Acadèmia Militar de Saragossa.

Es va crear un cos militar nou, la Guàrdia d'Assalt, era una força policial d'ordre públic preparada per intervenir a les ciutats, i a més a més fidel a la República. Intervenia en manifestacions, concentracions... Oposició: Uns sectors de l'exèrcit especialment aquells oficials i generals africanistes. (1932) L'exemple el tenim amb el cop d'estat de Sanjurjo, a Sevilla que va fracassar. Anomenat "La Sanjurjada". 5. La Reforma de l'Estat (La descentralització) L'objectiu és permetre a les nacionalitats històriques una autonomia. Catalunya estatut: La proclamada república catalana és canviada per l'estatut de govern autonòmic.

S'elabora un projecte d'estatut, l'Estatut de Núria (el País Basc l'Estatut d'Estella). L'estatut estableix el poder o competències que té la comunitat. Competències exclusives: Ensenyament, policia i ordre públic, sanitat, obres públiques, el dret civil, impostos directes, justícia, etc. Aquest estatut va ser aprovat per plebiscit/referèndum i més tard aprovat per les Corts el 9 de setembre de 1932 i modificat el què?, competències plenes al dret civil i amplis i compartides en altres àmbits amb un finançament insuficient. (Continuació últim full) Oposició: Els partits de la dreta Espanyola que tenien tendència a ja aturar/erosionar la tendència. 6.

Reforma dels drets i llibertats La República incideix en la igualtat entre sexes especialment alhora de votar. Van destacar en aquest sentit Clara Campoamor i Victoria Kent. Eleccions de 1933 També es va concedir la igualtat d'accés de d'homes i dones en llocs i càrrecs oficials. Pel que fa l'educació, s'implanta l'educació bàsica obligatòria i gratuïta i la coeducació tot i que no es va complir massa. Cal afegir que hi havia poca presència femenina en l'ensenyament secundari i universitari. A què va ser degut tot això? A la brevetat del període republicà i a la força dels costums que estaven arrelats a la societat.

Crisis de la coalició d'esquerres Aquest govern rep crítiques: Per la dreta, que tindrà molta resistència per les reformes (la patronal, la noblesa, l'església) per part de la inversió privada. Per l'esquerra, que les reformes són lentes i insuficients (comunistes, anarquistes). A tot això cal afegir-hi els problemes de l'economia Espanyola: Endarreriment agrícola i industrial. Dèficit comercial. Això provoca atur i aquest atur més conflictivitat social. Vagues, insurreccions, amb recolzament de sindicats anarquistes (Ex. CNT). Ex: L'episodi de Casas Viejas, que va passar a Cadis (afrontament a trets entre manifestants i la guàrdia civil).

Amb aquest clima d'inestabilitat social que genera inestabilitat política, es va a unes noves eleccions. El Bienni Conservador (1933-1936) Es va a unes noves eleccions el 19 de novembre de 1933 i sorgeix un govern de centre dreta del Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux. Aquest nou govern fa una política revisionista: Frena la reforma agrària; retorna terres a la noblesa, restaura la contractació lliure. Estableix un pressupost de culte i clero (El govern paga a l'església). S'aprova una amnistia pels revoltats del cop d'estat de Sanjurjo de 1932. Es redueix el pressupost dedicat a l'ensenyament. S'atura i es paralitza la discussió per aprovar l'Estatut d'Autonomia del País Basc.

Amb aquest gir conservador, l'oposició (PSOE, UGT), el juny de 1934, declara una vaga general al camp per defensar les reformes aconseguides. Resposta: Repressió i detenció d'alguns dirigents socialistes. A causa d'això, la CEDA reclama mà dura pel que fa a ordre públic, tres ministeris sota l'amenaça de retirar el recolzament al govern. L'oposició d'esquerra ho veu com una deriva feixista. L'endemà d'haver format govern a les principals ciutats es produeixen vagues i manifestacions, però a Astúries aquestes manifestacions es converteixen en una insurrecció. Els fets d'octubre de 1934 a Astúries: Aquests fets es coneixen com la insurrecció d'Astúries o la revolució d'octubre.

La revolta va ser recolzada també per partits i organitzacions obreres i la CNT. Els miners disposaven de dinamita i controlen els dipòsits d'armes dominant tota la regió incloent la capital Oviedo. Si a la resta de ciutats s'havien sufocat les manifestacions amb relativa facilitat, aquí el govern hi envia l'exèrcit amb el general Franco i el general Goded, que de forma implacable combaten aquesta insurrecció amb un saldo de 1100 miners morts, 300 morts per part de l'exèrcit i 2000 ferits. Es produeixen detencions per tota Espanya i es tanquen les seus de partits polítics obrers i sindicats.

Els fets d'octubre de 1934 a Barcelona El govern de la Generalitat estava en mans d'Esquerra Republicana i augmenten les discrepàncies i les friccions amb el govern central (que era conservador) especialment per la qüestió rabassaire. La Generalitat aprova la llei de "contractes de conreu" que permet al rabassaire (el que conrea la vinya) accedir a la propietat de la terra a un preu fixat per la Generalitat. La Lliga no hi està d'acord i presenta un recurs al Tribunal Constitucional, i aquest declara la llei inconstitucional. Cal afegir que amb la CEDA al govern perillaven les competències i els recursos econòmics de la Generalitat.

Amb aquest panorama polític, el president Lluís Companys surt al balcó i proclama l'Estat Català dins la República Federal Espanyola el 6 d'octubre de 1934 i crida a la vaga general. La vaga no va tenir gaire seguiment (la van seguir mossos, alguns ajuntaments i nuclis reduïts d'obrers; la CNT se'n va desentendre). El govern central suspèn la constitució; declara l'estat de guerra i envia al general Batet, que empresona a tot el govern de la Generalitat. 1935 - A la primavera es forma un nou govern presidit per Alejandro Lerroux amb 5 membres de la C.E.D.A. (té 5 ministeris) (Confederación Española de Derechas Autónomas).

Amb Gil Robles de ministre de la guerra i Franco com a cap d'estat major. Comença una mena de "contra revolució" en forma d'un avantprojecte per modificar la constitució: Restricció de les autonomies. Drets i llibertats: Abolició del divorci. S'anul·la la capacitat d'expropiar terres. Etc. Això no es va arribar a aprovar 1r. per les divisions internes entre els partits que recolzaven al govern i pels escàndols de corrupció que van afectar al president Lerroux (L'estraperlo relacionat amb el cas casinos i la malversació de fonts públics).

Això va provocar una crisis irreversible i un descrèdit al govern que va abocar al president de la república a dissoldre el parlament i convocar noves eleccions pel 16 de febrer de 1936. El Front Popular (1936) - 1936 Febrer: Noves eleccions Partits que es presenten: Dretes Espanya: CEDA Catalunya: El front Català d'ordre (La lliga i altres partits)-12 Diputats Aconsegueixen el 46,5% dels vots Esquerra Espanya: Frente popular Catalunya: Front d'esquerres - 23 diputats de 41 El 48% dels vots Centre aconsegueix el 5'4% dels vots. El nou govern queda format exclusivament per republicans i la resta de partits els dona suport.

Manuel Azaña és president de la República i Casares Quiroga president de govern. Mesures: Una àmplia amnistia de presos polítics (30 mil van ser amnistiats). Es restableix la Generalitat de Catalunya amb els seus polítics i també regidors d'ajuntaments destituïts. Al País Basc i Galícia s'inicia el procés per aprovar l'estatut. La situació política i social era conflictiva, van augmentar les vagues i manifestacions d'una banda i de l'altre banda Falange Espanyola i Extrema Dreta va formar patrulles armades contra líders d'esquerra. Arribant a haver enfrontaments a la via pública entre anarquistes, comunistes i l'extrema dreta.

Preparació del cop d'estat Des de feia mesos, alguns generals de l'exèrcit planifiquen un cop d'estat liderat per Sanjurjo (refugiat a Portugal) i organitzat pel General Mola des de Pamplona, que assumia el paper de "Director". També tenien el suport d'una trama civil que va buscar suports externs i que va crear un ambient de violència social per justificar aquesta rebel·lió armada. L'assassinat de Calvo Sotelo (líder de la dreta) el 13 de juliol, en venjança per l'assassinat del Tinent Castillo per la ultradreta, accelera la insurrecció militar el 17 de juliol als territoris del nord d'Àfrica. Comença una Guerra Civil de 3 anys.

Guerra civil Introducció: 17 i 18 de Juliol del 36 cop d'estat a Melilla, Franco pren el comandament de l'exèrcit d'Àfrica que es el més ben armat i el més ben preparat d'Espanya.

Zones On va triomfar l' "Alzamiento militar": castella i lleó, Galicia, Aragó, canàries, al Nord d'Àfrica, les illes balears i Navarra (General mola, director del cop) On va fracassar: A la resta del territori Espanyol (zones urbanes) Societat A favor de la República: Els obrers i camperols (les classes mitjanes), petita burgesia A favor dels insurrectes: L'església, una part de l'exèrcit (Africanistes), la gran Burgesia i l'empresariat, l'aristocràcia i grans terratinents Internacional A favor de la República: URSS i partits d'esquerres que van organitzar reclutament voluntari en diversos països com França, Gran Bretanya, EEUU... per venir a lluitar al costat de la República.

Van ser els anomenats brigadistes internacionals. A favor dels insurrectes: Alemania de Hitler i la Italia de Mussolini (els feixismes), Portugal de Salazar, els partits conservadors i el vaticà. Evolució geogràfica i territorial de la guerra civil. Juliol de 36: El cop d'estat comença amb l'aixecament militar. El territori insurrecte controla el Marroc, les balears i illes canàries, bona part de Galícia i Castella i lleó, Navarra i l'oest d'Aragó. A més de Còrdova i Sevilla. Els Republicans, mante territoris de les grans ciutats, Barcelona, Madrid, etc. I tota la part del Mediterrani i una petita franja de Cantabria.

Octubre 1937: * Els insurrectes aconsegueixen conectar el Sud i Nord d'Espanya amb Extremadura i amb la captura d'oviedo (cantabria). Per part dels Republicans, encara controlen la capital i les principals ciutats i comença a perdre territori. Juliol 1938: Aconsigueixen dividir el territori català, aillant-lo de la resta del territori republicà. Per tant el republica queda separat en 2 parts i el territoris voltants de madrid es van perdent. Febrer 1939: es marcada per la caiguda del territori català. Els republicans, només es queden amb el territori central i madrid. Aques 4 mapes reflexen l'evolució de la guerra civil de 1936-1939.

El bàndol republicà Van sorgir quantitat organitzacions i agrupacions evolucionistes, comitès locals, milícies antifeixistes, milícies populars, batallons de voluntaris i juntes diverses que generaven un clima revolucionari amb persecucions a l'església, a la burgesia, als sectors catòlics, als propietaris de fàbriques amb col·lectivitzacions, etc. Els diversos sectors antifeixistes dins de la unitat no renunciaven a l'acció particular (anarcos-sindicalistes, comunistes, socialistes, etc.) Aquest bàndol era anomenat pels rojos. Rebia ajuda de l'urss.

La zona insurrecte La construcció d'un estat totalitari Aquesta zona s'autoanomena zona nacional o els nacionals, per la defensa que feien de la unitat d'espanya. Hi ha una direcció única que es crea a burgos "junta de defensa nacional" i Franco com a cap de "Alzamiento nacional". Més endavant es forma el 1r govern de franco i es suprimeixen les llibertats i drets constitucionals, els estatuts d'autonomia i s'aprova la 1r de les lleis fonamentals de l'estat que serà el Fuero del trabajo. ...cal dir també que Franco va rebre la valuosa ajuda de l'alemanya de Hitler i la Italia de Mussolini. La batalla de Madrid El 1r dels insurrectes es la presa de Madrid.

Això comporta una mobilització general per defensar-lo, les brigada internacionals (voluntaris estrangers que van venir a Espanya a lluitar al costat de la república) la columna anarquista llibertat de Buenaventura Durruti i amb consignes com "no passaran" fent referència als insurrectes. Davant d'aquesta situació el 6 de novembre de 1936 el govern republicà es trasllada a València. Madrid va resistir de Novembre a Gener del 37 sense que fos encara conquerida. I no caure fins el 28 de Març de 1939.

Els Fets de Maig (1937) "barcelona" Aquest fets es succeixen a barcelona en el bandol Republicà els primers dies de Maig, el 3 de Maig les forces de la Generalitat procedeixen a desallotjar els anarquistes que havien controlat l'edifici de telefònica amb l'objectiu de controlar les comunicacions (qui controla l'informació es el que té poder). Això provoca l'enfrontament entre alguns anarquistes de la CNT, el POUM amb les forces de la generalitat que tenien també el suport d'esquerra Republicana, el PSUC, i l'UGT. La lluita es va extendre per tota la ciutat amb barricades i es va saldar amb 200 morts i la derrota dels anarquistes de la CNT i el POUM.

Això genera una crisi de govern i es utilitzat com a pretext pel govern central Republicà per intervenir a catalunya amb 5000 guàrdies d'assalt amb l'objectiu d'acabar amb la crisi del govern de la Generalitat i de pas limitar la seva Autonomia. Això provoca tensions entre un govern i l'altre alhora de dirigir la guerra. La batalla de l'Ebre Franco el Febrer de 1938 posa en marxa la campanya d'Aragó, avança per Teruel, el Maestrat, i arriba al Mediterrani per la província de Castelló concretament a Vinaròs. Al territori Republicà queda dividit en 2. El 26 de Juliol de 1938 hi ha un atac republicà entre Mequinensa i Amposta.

Avancen creuant el Riu Ebre cap al sud pero Franco fa un contraatac enviant tropes de reforç juntament amb l'aviació Alemany, arran d'aquesta contra ofensiva el bandol republicà ha de replegar-se i els insurrectes avancen definitivament pel sud cap el Nord de catalunya. Tarragona es ocupada el 15 de gener, Barcelona el 26 sense resistència i Girona el 4 de Febrer. Només queda la zona centre i est amb Madrid i la guerra acaba el 1 d'Abril. Franquisme: la postguerra Caracteristiques del regim Franquista: 1. Concentració de poder en la persona de Franco, el caudillo. 2. Règim totalitari: supresió dels partits polítics, sindicats i la constitució de 1931.

Es substitueix pel partit únic i oficial "FET" (Falange espanyola i tradicionalista) de les JONS, i el sindicat oficial "central Nacional sindical" de patrons i obrers. La constitució del 31 es sustituida per "Las leyes fundamentales del estado". Ex: el Fuero del trabajo. La lei constitutiva de las cortes considerava les corts un organ deliveratiu superitat a Franco. Tampoc eren elegits democràticament. A aquest sistema se'l anomenava democràcia orgànica. El fuero de los españoles - La llei de referèndum - La ley de sucesión L'estat espanyol és un estat unitari, centralista: s'aboleixen els estatuts d'autonomia, també qualsevol signe identitari, es prohibeix el català, etc.

Es un estat confessional (catòlic, religiós...). Es reinstaura el pressupost de culte i clero. El 1937 a través d'una carta pastoral col·lectiva dels bisbes espanyols es declara la guerra com una "Cruzada santa". Predomini de la censura sobretot als mitjans de comunicació, als espectacles i a qualsevol publicació. Repressió; Legislasió repressiva a traves de la llei de responsabilitats polítiques, entre altres accions hi ha una depuració de treballadors de l'administració que havien treballat amb la república. També una persecusió dels vençuts i confiscació de bens (van perdre el patrimoni) molts exiliats, partits polítics, sindicats, etc.

Adoctrinament de la societat, culte a Franco i al règim. 1. Com ho feien: Organitzacions com el Frente de juventudes. A l'ensenyament a assignatures com "Formación del espiritu nacional" i religio catòlica obligatoria. 2. Amb les projeccions obligatòries als cinemes del No-DO. La Dona: se li retira pel codi civil la capacitat legal en favor del marit (per exemple comprar o vendre, etc). Simpatia per les potencies de l'eix de la 2n Guerra Mundial. España es declara no deliverant però envia una divisió de voluntaris, "la división azul", el mineral tungste, i treballadors. Espanya no entra a la guerra al costat de hitler perquè aquest no va accedir a les ambicions territorials de Franco.

Suports socials a franco: Una part de l'exercit, l'esglesia que justifica el règim i esdeve un estat confecional, grans propietaris, banquers, comerciants. Gran part de petits propietaris agricoles. 3. La classe mitjana i popular que es caracteritzava per la passivitat. A catalunya té el suport una part de la població amb diferents graus d'adessió, grans propietaris,…