Història d'Espanya: La Restauració i la Transició

I 36 flashcards i 24 preguntes més al document.

Text del document

ÍNDEX BLOC 1: LA RESTAURACIÓ 1875-1931 ............................................................................................5 1. EL NOU SISTEMA POLÍTIC............................................................................................................................ 5 3. LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA ................................................................................ 6 -4. LES INSURRECCIONS I LA GUERRA HISPANO-AMERICANA ........................................................................ 6 5. EL REFORMISME DINÀSTIC.......................................................................................................................... 7 6.

LES FORCES POLÍTIQUES D'OPOSICIÓ ......................................................................................................... 8 7. LA SETMANA TRÀGICA .............................................................................................................................. 10 8. LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA PARLAMENTARI ................................................................................. 10 9. LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA....................................................................................................... 11 10. EL MOVIMENT OBRER DURANT LA RESTAURACIÓ..................................................................................

13 BLOC 2: CATALANISME POLÍTIC 1833-1931..................................................................................15 1. ELS FONAMENTS CULTURALS DEL CATALANISME .................................................................................... 15 2. MOVIMENTS ANTICENTRALISTES PREVIS AL CATALANISME..................................................................... 15 3. EL CATALANISME POLÍTIC ......................................................................................................................... 16 4. VALENTÍ ALMIRALL.................................................................................................................................... 16 5.

EL CATALANISME CONSERVADOR............................................................................................................. 17 6. EL CATALANISME REGENERACIONISTA..................................................................................................... 17 7. DE SOLIDARITAT CATALANA A LA MANCOMUNITAT ................................................................................ 18 BLOC 3: LA SEGONA REPÚBLICA ..................................................................................................19 1. ADVENIMENT DE LA REPÚBLICA I LA CONSTITUCIÓ DE 1931 ................................................................... 19 2.

BIENNI D'ESQUERRES................................................................................................................................ 20 3. LA CATALUNYA AUTÒNOMA..................................................................................................................... 20 4. EL BIENNI DE DRETES 1933-1935 .............................................................................................................. 21 5. ELECCIONS DE 1936 .................................................................................................................................. 23 6.

GOVERN DEL FRONT POPULAR ................................................................................................................. 23 BLOC 4: LA GUERRA CIVIL 1936-1939...........................................................................................25 1. L'ESCLAT DE LA GUERRA I LA TRANSFORMACIÓ DE LES DUES ESPANYES................................................. 25 2. LA REVOLUCIÓ CONTINGUDA A LA ZONA REPUBLICANA ......................................................................... 25 3. ELS GOVERNS REPUBLICANS..................................................................................................................... 26 4.

LA ZONA INSURRECTA............................................................................................................................... 28 5. LES OPERACIONS MILITARS....................................................................................................................... 28 Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+ Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8099017 . 6.

LA VIDA A LA RERAGUARDA...................................................................................................................... 30 BLOC 5: EL FRANQUISME 1939-1975............................................................................................32 1A ETAPA 1939 - 1959 ........................................................................................................................... 32 2. REPRESSIÓ INSTITUCIONALITZADA ........................................................................................................... 33 3. RELACIONS INTERNACIONALS I EVOLUCIÓ DEL RÈGIM............................................................................. 34 4.

ESTRUCTURA DEL NOU ESTAT................................................................................................................... 35 5. AUTARQUIA I RACIONAMENT................................................................................................................... 37 6. OPOSICIÓ AL RÈGIM: EXILI I RESISTÈNCIA................................................................................................. 37 2A ETAPA 1959 - 1975 ........................................................................................................................... 39 7.

CANVI D'ORIENTACIÓ ECONÒMICA .......................................................................................................... 39 8. MIRACLE ECONÒMIC (1959-1973)............................................................................................................ 40 9. CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I CANVI SOCIAL............................................................................................. 41 10. REFORMISME FRANQUISTA I IMMOBILISME.......................................................................................... 42 11. CONFLICTIVITAT SOCIAL I OPOSICIÓ POLÍTICA........................................................................................ 43 12.

LA CRISI DE LA DICTADURA ..................................................................................................................... 44 BLOC 6: LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA 1975-1982 .......................................................................46 1. ELS INICIS DE LA TRANSICIÓ ...................................................................................................................... 46 2. LA RECUPERACIÓ DE L'AUTONOMIA......................................................................................................... 47 3. CRISI ECONÒMICA I OBSTACLES PER LA DEMOCRÀCIA............................................................................. 48 4.

CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA ........................................................................................................ 49 5. ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA........................................................................................................... 50 6. LA CATALUNYA AUTÒNOMA..................................................................................................................... 51 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8099017 . BLOC 1: LA RESTAURACIÓ 1875-1931 1.

EL NOU SISTEMA POLÍTIC Amb el pronunciament de Sagunt, portat a terme pel general Martínez Campos l'any 1875, es reinstaurà la monarquia borbònica a Espanya, amb Alfons XII com a cap d'estat. Aquest nou sistema rebé el suport del partit conservador liderat per Antonio Cánovas del Castillo, qui impulsà el que es coneix com a torn dinàstic.

Aquest sistema polític s'inicià amb dos fets: 1.1 LA CONSTITUCIÓ DE 1876 Mantenia certa flexibilitat per adaptar-se a cada govern Dret d'impremta, associació, expressió i reunió Sobirania compartida Corts bicamerals Rei cap d'exèrcit, no intervencionisme Sufragi mixt, govern conservador censatari, govern liberal universal masculí Confessionalitat catòlica Centralisme 1.2 PACIFICACIÓ Fi de la III Guerra Carlina Fi de la Guerra dels 10 Anys o Pau de Zanjón 1887 o Abolició de l'esclavitud, amnistia i representació peninsular de Cuba. 2.

EL BIPARTIDISME I EL TORN PACÍFIC El nou sistema polític es basà en el bipartidisme, l'alternança de poder entre els partits Liberal-Conservador i Liberal- Fusionista, per garantir l'estabilitat política.

PARTIT LIBERAL-CONSERVADOR PARTIT LIBERAL-FUSIONISTA Antonio Cánovas del Castillo M.Sagasta Moderats i Unionistes Progressistes, demòcrates i republicans moderats Sistema monàrquic i centralista Sufragi censatari, immobilisme social, confessionalitat i catolicisme Sufragi universal, reformisme social, societat laica i ampliació de drets Aristocràcia, alta burgesia i església Mitjana burgesia i classe mitjana El torn dinàstic durà més de dues dècades gràcies a la corrupció electoral que el caracteritzava, deixant al marge del sistema les forces polítiques que s'hi oposaven, com el carlisme o el republicanisme.

Un dels sistemes de corrupció més Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+ Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8099017 . utilitzats fou el caciquisme, en el que els propietaris i terratinents manipulaven als seus treballadors per votar pel partit que fos necessari. El rei per la seva banda, anomenava un nou govern, que convocava unes noves eleccions amb l'ajuda del ministeri de governació, que preparava les llistes o encasellats.

Els governadors civils eren els encarregats de transmetre als cacics les voluntats de vot per tal de mantenir el turisme, i finalment a través de mecanismes de compra coacció o falsejament de vots(tupinada) s'obtenia el resultat desitjat. Tanmateix, aquest sistema consolidava el poder i control de l'oligarquia i les classes dominants, privant del canvi social al país. No fou fins la mort d'Alfons XII que per por a un nou període d'inestabilitat sota la Regència de Maria Cristina, s'impulsà el Pacte d'El Pardo, en el que es donava suport a la seva regència a canvi de garantir la estabilitat del turisme dinàstic. 3.

LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA 3.1 EL REPUBLICANISME Malgrat les seves divisions internes, els integrants del partit compartien 4 ideals bàsics; la voluntat d'una república, les reformes per afavorir a la ciutadania, l'impuls de la ciència i el la laïcitat de l'estat. Possibilistes: tendència moderada. Emilio Castelar Progressistes: insurreccionals. Ruiz Zorrilla Unitaris: de caire centralista. Nicolás Salmerón Federals: cuna del catalanisme. Francesc Pi i Margall 3.2 EL CARLISME Les bases socials carlistes només es varen mantenir a les províncies del nord d'Espanya, que posteriorment es veurien substituïdes pels nacionalismes Basc i Català.

Un dels majors suports del moviment, l'església, s'introduí poc a poc al sistema canovista deixant de banda el carlisme, com en va ser exemple l'annexió de la Unión Catòlica al Partit Conservador. Bisbe Josep Morgades o Acta de Loredan 1886: Proposta de modernització del moviment carlista, acceptant el nou ordre liberal- capitalista. Vázquez de Mella Finalment, el col·lectiu carlista esdevingué el partit de la Comunió Tradicionalista per tal d'aconseguir representació al govern. 3.3 EL SOCIALISME Amb l'arribada del dret d'associació, s'afavorí les activitats del Partit Socialista Obrer Espanyol fundat per Pablo Iglesias l'any 1879.

Tanmateix, es fundà la UGT (Unión general de trabajadores) l'any 1888. -4. LES INSURRECCIONS I LA GUERRA HISPANO-AMERICANA 4.1 LA INSURRECCIÓ CUBANA Arrel del descontentament popular a del poble Cubà per l'incompliment dels acords firmats a la Pau de Zanjón, es crearen dos partits. PARTIT AUTONOMISTA Compost per cubans. Reivindicaven la seva autonomia, la necessitat de reformes polítiques i econòmiques així com una major representació al parlament. UNIÓ CONSTITUCIONAL Compost per residents cubans d'origen Espanyol, majoritàriament grans terratinents, propietaris i comerciants. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra.

Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8099017 . L'any 1891, Cànovas del Castillo imposà una aranzel pels productes importats a l'illa que no fossin de procedència espanyola. Arrel d'aquest fet, el 1893 es fundà el Partit Revolucionari Cubà encapçalat per José Martí, que tenia com a objectiu assolir la independència de Cuba. Tot i que a través del diàleg Martínez Campos aplicà mesures conciliadores, el general Weyler portà a terme una repressió a l'illa que empitjorà la seva qualitat de vida i portà a l'enfrontament armat entre els dos països en una guerra de guerrilles.

Amb l'assassinat de Cànoves el 1897, Sagasta prengué el poder i pacificà la situació decretant l'autonomia aranzelària de Cuba, el sufragi universal masculí i la igualtat de drets insulars i peninsulars. 4.3 LA INSURRECCIÓ FILIPINA En el cas de les Filipines, la presència espanyola era molt baixa i els interessos econòmics d'Espanya a l'illa eren menors. El descontentament filipí per l'alta presència d'ordres religiosos, s'esdevení també una revolució a les illes. Aquesta, fou encapçalada per José Rizal, al front de la Lliga Filipina, que exigia la expulsió dels espanyols i la recuperació dels latifundis.

La forta repressió dels espanyols portà a l'execució de Rizal el 1896, i amb el nou govern liberal es produí una Pacificació Momentània a través d'una negociació indirecta, per part de Camilo García Polaviaeja amb Fernando Primo de Rivera. Com que paral·lelament els EUA es varen involucrar en la independència de Cuba, filipines s'hi afegí. 4.2 LA GUERRA HISPANOAMERICANA Aquell mateix any, Estats Units es va mostrar descontent davant les mesures espanyoles, que perjudicaven la seva economia, i arrel de l'enfonsament del Maine, vaixell enviat pel president nord-americà McKinley, esclatà la guerra. Es varen esdevenir dos combats principals, la Batalla de Santiago i la de Cavit.

Davant la superioritat d'EUA, es firmà el 1898 el Tractat de París en el que el que Espanya abandonà les últimes colònies, Cuba, Puerto Rico i Filipines. TRACTAT DE PARÍS 1898 Les illes aïllades del pacífic es van vendre a Alemanya. Estats units es quedà com a protectorat de Cuba i Filipines. Puerto Rico fou conquerit abans del final de la guerra hispanoamericana. L'actitud dels Catalans davant la guerra fou molt diversa, la majoria de classes benestants defensaven l'espanyolitat de les colònies, ja que la política aranzelària comportava una millora econòmica ple país.

Per contra, els classes populars s'hi oposaven firmament, rebutjant les quintes, i el catalanisme federalista condemnà la guerra. 5. EL REFORMISME DINÀSTIC El desastre de l'any 1898 donà lloc a un reformisme polític basat en els ideals regeneracionistes emergents a Espanya, que coincidint amb el regnat d'Alfons XIII, proclamat rei l'any 1902, conformà la segona etapa de la restauració borbònica. 5.1 EL PRIMER GOVERN REGENERACIONISTA El primer president que implementà les mesures regeneracionistes fou el conservador Francisco Silvela, qui optà per una descentralització administrativa i una nova política econòmica per tal de fer front als deutes sorgits arran de la guerra de Cuba.

Aquestes mesures consistien en una apujada d'impostos en productes de primera necessitat, fet que originà una forta protesta a Catalunya l'any 1899, en la que comerciants de Barcelona es varen negar a pagar la contribució trimestral, protesta coneguda com a Tancament de Caixes, seguida per diverses vagues generals de comerciants a localitats com Sabadell, Mataró, Manresa o Vilafranca. Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+ Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8099017 .

Aquest conjunt de protestes suposà una ruptura entre les elits econòmiques catalanes i els partits dinàstics, així com la fi de la proposta regeneracionista, ja que es reprengué l'any 1901 el torn dinàstic.

5.2 LES OPCIONS DEL REFORMISME Amb l'arribada d'Alfons XIII al trò l'any 1902 van tenir lloc diferents intents de reforma englobats en els següents corrents: Partits del Torn Dinàstic Partits marginats del sistema Regeneracionisme intel·lectual i literari Partit Conservador Silvela, Maura Partit Liberal José Canalejas Republicans, Socialistes, Catalanistes Generació del 98; Unamuno, Baroja, Maetzu -Crítica del frau electoral -Revolució des de dalt -Renovació dels ideals, la organització i els dirigents -Mobilització de l'opinió pública -Necessitat de regeneració -Reformes econòmiques i educatives 5.3 EL REFORMISME CONSERVADOR Amb la presa de poder del líder conservador Antonio Maura, s'intentà formar una nova classe política que englobés les masses neutres, posant fi al caciquisme amb la Llei d'administració local i la Llei electoral de 1907.

Per altra banda, s'adoptaren mesures proteccionistes per impulsar la indústria espanyola i integrar el catalanisme, així com l'elaboració d'una nova legislació laboral i la creació de l'Institut Nacional de Previsió. No obstant, la falta d'entesa amb el partit liberal i la repressió durant la Setmana Tràgica de 1909 significà la fi del seu govern. 5.4 EL REFORMISME LIBERAL El partit liberal apostà per José Canalejas com a cap de govern, qui plantejà la separació de l'església i l'estat, promovent la Ley del Candado. Tanmateix, les reformes econòmiques aplicades, que es van basar en una modificació del sistema d'impostos, comportà un ampli descontentament de les classes benestants.

No obstant, Canalejas optà per un seguit de reformes legals que permetien una millora de les condicions laborals dels treballadors, tot i que de forma paral·lela s'aplicaven mesures repressives sobre les diferents vagues, protestes i conflictes. Com a resposta a les reivindicacions regionalistes i nacionalistes, es va elaborar la Llei de mancomunitats, que s'aprovà l'any 1914 i permetia la gestió descentralitzada de diferents serveis públics. Finalment, el seu govern arribà a la seva fi amb l'assassinat de Canalejas per part del col·lectiu anarquista l'any 1912. 6.

LES FORCES POLÍTIQUES D'OPOSICIÓ La oposició al sistema de la restauració era majoritàriament per part del republicanisme, el carlisme, els nacionalismes i per l'anarquisme i socialisme, tot i que cap d'aquestes aconseguí representació al govern fins l'any 1930. 6.1 UNIÓ REPUBLICANA La força del moviment republicà es focalitzà a les zones urbanes, on el caciquisme era molt menys present. Durant la segona etapa de la restauració nasqué un nou republicanisme caracteritzar per ser un moviment social reformista que Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+ Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra.

Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8099017 . agrupà classes mitjanes i populars, essent representat per la Unió Republicana, coalició fundada l'any 1903 i presidida per Nicolás Salmerón. La seva proposta era la reinstauració de la constitució de 1969, la proclamació de la república i la convocatòria de les corts constituents. Dels integrants del partit, a les eleccions de 1903 i 1905 en destacà Alejandro Lerroux. 6.2 EL REPUBLICANISME LERROUXISTA Alejandro Lerroux predicava un discurs radical, demagògic i anticlerical de caràcter populista, que aconseguí atraure les classes populars barcelonines.

El seu ideari era fortament anticatalanista, ja que considerava que aquest estava vinculat amb els interessos burgesos i eclesiàstics. L'any 1907 la Unió Republicana s'acostà al catalanisme, fet que portà a Lerroux a fundar un nou partit l'any 1908, el Partit Republicà Radical, que durà fins l'any 1910. 6.3 ELS PARTITS CATALANISTES Durant les primeres dècades del s.XX la Lliga Regionalista fou el partit predominant a Catalunya, reclamant l'autonomia catalana així com la modernització i descentralització de l'estat. Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó Tot i així, la Lliga es trobava dividida en dos sectors, aquells més progressistes i intransigents i aquells més possibilistes.

L'any 1906 es fundà doncs el Centre Nacionalista Republicà encapçalat per Lluís Domènech i Montaner, que defensava les postures republicanes, nacionalistes i democràtiques. La crisi de la Solidaritat Catalana per altra banda, portà a la fundació de la Unió Federal Nacionalista Republicana el 1910, que amb l'aliança amb el partit de Lerroux amb el Pacte de Sant Gervasi finalment significà la desaparició del partit l'any 1916. 6.4 EL TRADICIONALISME El moviment carlista encapçalat per Ramón Nocedal es va escindir amb l'inici de la primera guerra mundial, donant lloc al Partido Tradicionalista fundat l'any 1919 i encapçalat per Juan Vázquez de Mella.

Per altra banda, els sectors antiliberals que reclamaven un govern autoritari per tal de recuperar l'ordre social es van reagrupar en la Comunió Tradicionalista. 6.5 EL SOCIALISME El partit principal socialista al llarg de la dècada fou el PSOE, que defensava l'acció política i l'afiliació amb els partits republicans en forma de Conjunció Republicano-Socialista. Pablo Iglesias, Julián Besteiro, Prieto i Francisco Largo Caballero Més tard, l'any 1921 el PSOE s'escindí i es creà el Partit Comunista d'Espanya, encapçalat per José Díaz i Dolores Ibárruri. Tanmateix, en territori català l'any 1923 es fundà la Unió Socialista de Catalunya.

6.6 NACIONALISME BASC I GALLEC Als inicis del segle XX el PNB va incrementar la seva presència electoral, tot i que finalment el 1916 va ser substituït per la Comunió Nacionalista Basca per tal d'atreure la burgesia al moviment, caracteritzat pel seu caràcter moderat i en defensa de la industrialització i del progrés econòmic. No obstant, i després de una escissió temporal, l'any 1930 es reagruparen totes les branques nacionalistes en una de sola, el tradicional Partit Nacionalista Basc. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8099017 .

Pel que fa el territori gallec, el galleguisme cultural i polític s'inicià amb la fundació de les Irmandades da Fala. 7. LA SETMANA TRÀGICA 7.1 LA POLÍTICA COLONIAL AL MARROC A partir del 1906 Espanya inicià la seva expansió al territori nord-africà. La conferència d'Algesires l'any 1906 i el Tractat Hispanofrancès el 1912 van establir un protectorat francoespanyol al Marroc, en el que el territori concedit a Espanya fou una franja al nord, el Rif, i un enclavament a al costa, Lfni i Río de Oro. Aquesta estratègia afavorí al país econòmicament, però també moralment, recuperant el prestigi de l'exèrcit.

No obstant, la ocupació espanyola va ser contestada per les tribus berbers en forma de cabiles, i els seus continus atacs van culminar amb la derrota espanyola al Barranc del Llop, que comportà una intensificació de la presència militar per por a perdre el territori de Melilla. 7.2 LA SETMANA TRÀGICA A BARCELONA L'enviament de soldats al Marroc provocà un moviment de protesta popular a Barcelona, conegut com a Setmana Tràgica, que comptà amb el suport d'anarquistes, socialistes i republicans.

Els incidents s'iniciaren el 18 de Juliol de 1909 amb l'embarcament de les tropes al port de Barcelona, seguit d'una vaga general i diverses protestes i aldarulls de caire antimilitarista i anticlerical, arribant-se a incendiar més de 80 esglésies. Les autoritats espanyoles declararen l'estat de guerra, aplicant una forta repressió que comportà diversos morts i ferits. Aquesta actitud de l'estat es prolongà durant setmanes després dels fets, culminant amb un gran nombre de detinguts i diverses execucions. Ferrer i Guàrdia 7.3 LES CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES La Setmana Tràgica comportà una desestabilització dels partits dinàstics i la caiguda del govern de Maura.

Per altra banda, la dura repressió de l'estat uní liberals i republicans, portant al rei a dissoldre les corts i a cedir el govern al liberal José Canalejas. Després de la caiguda dels dirigents dels dos partits del torn, Maura i Canalejas, els partits es fragmentaren, fet que va permetre una reorganització de la oposició Republicanisme: fundació del Partit Reformista 1912, de caràcter moderat, i la Conjunció Republicanosocialista 1912. Lerrouxisme: desencís pel seu discurs, ambigüitat durant la setmana tràgica. Creixement de l'anarcosindicalisme 1910 Catalanisme: trencament de la Solidaritat Catalana, auge de la influència del catalanisme republicà. 8.

LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA PARLAMENTARI 8.1 LA CRISI ECONÒMICA I SOCIAL L'aïllament internacional espanyol va permetre al govern de Dato mantenir la neutralitat durant la Primera Guerra Mundial, tot i que se'n va fer un gran ressò mediàtic: Germanòfils: posició d'admiració pel model autoritarista i militar alemany conformat per les posicions més privilegiades. Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+ Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8099017 .

Aliadòfils: s'identificaven amb la democràcia liberal que caracteritzà França o el Regne Unit, i s'hi annexionaren els liberals, republicans i intel·lectuals. A Catalunya, més d'un miler de voluntaris varen lluitar a la gran guerra amb l'exèrcit francès. És per això que el moviment catalanista era clarament aliadòfil, posicionant-se a favor dels ideals democràtics i nacionals. Entre 1914 i 1917 Espanya patí un període de creixement econòmic atès que la seva posició neutral provocà un auge en el nombre d'exportacions, i una disminució de les importacions que comportà una gran competència en el mercat interior.

Tot i així, el final de la guerra va comportar una gran inflació que portà al territori català a organitzar diverses vagues l'any 1919 arrel del conflicte a La Canadenca, i que conduí al Pistolerisme. Per altra banda, la crisi també provocà un descontentament als territoris del sud d'Espanya, ón s'exigia el repartiment de terres pels pagesos, seguint l'exemple de la Revolució Russa, motiu pel qual aquest període és conegut com a Trienni Bolxevic, 1918-1920. La resposta del govern fou altra vegada una dura repressió , l'empresonament de líders de la pagesia i il·legalització de nombroses organitzacions obreres.

8.2 LA DESCOMPOSICIÓ POLÍTICA I EL PRIMER PROJECTE D'ESTATUT La fragmentació dels partits dinàstics impedia les majories parlamentàries estables, però tot i així les forces de la oposició no aconseguien el suport suficient com per desbancar-les. Per intentar estabilitzar la situació política de l'estat, es proposaren els Governs de Concentració, que agrupaven els dinàstics, reformistes i la Lliga, tot i que no tingué un gran èxit. El més important d'ells fou el Govern Nacional presidit per Maura l'any 1918. D'aquesta manera, entre 1917 i 1923 hi van haver 14 inestables governs, ja que cap d'ells superà els 8 mesos de mandat.

A Catalunya, l'any 1918 es començà una campanya en defensa de l'autonomia, que culminà amb l'elaboració d'un projecte d'Estatut presentat a Madrid el 1919. Aquest estatut proposava un govern propi, un parlament elegit per sufragi universal i unes àmplies competències per l'administració catalana. No obstant, la proposta fou rebutjada i la Lliga s'hi oposà. 8.3 EL PROBLEMA DEL MARROC El protectorat francoespanyol del Marroc havia rebut el suport d'una part de l'exèrcit, els anomenats africanistes, però per altra banda, gran part de la societat s'hi oposava ja que no hi veien un motiu clar.

L'any 1921 les tropes espanyoles avançaren pel territori africà des de Melilla amb l'objectiu de conquerir un major territori. Aquesta acció dirigida pel general Silvestre fou una clara derrota, la Derrota d'Annual. Aquest fet provocà grans protestes a nivell civil, però també a nivell polític, doncs partits republicans i socialistes reclamaren la retirada del Marroc. Es constituí una comissió d'investigació encapçalada pel general Picasso, que tragué a la llum les irregularitats i corrupteles de l'exèrcit espanyol a Àfrica. 9.

LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA 9.1 LA FALLIDA DEL RÈGIM CONSTITUCIONAL L'any 1923 el govern de García Prieto proposà una reforma constitucional i de la Llei Electoral que permetria una democratització del sistema, així com un allunyament entre l'estat i l'església. Fou per aquest motiu que Miguel Primo de Rivera impulsà un cop d'estat militar el setembre de 1923, amb la voluntat de regenerar el panorama polític, erradicar el caciquisme i la corrupció, reinstaurar l'ordre i garantir la unitat nacional. No obstant, es creia que els objectius d'aquest Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+ Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8099017 . cop d'estat militar varen ser l'impediment de que les informacions de l'expedient Picasso sortissin a la llum. La dictadura com a solució a la crisi fou acceptada per les classes burgeses i mitjanes, així com l'exèrcit i el rei. 9.2 EL DIRECTORI MILITAR 1923-1925 Primo de Rivera fou anomenat president del govern, ara conegut com a Directori, pel rei Alfons XIII.

Les primeres mesures que es van prendre van estar: o Declaració d'estat de guerra o Suspensió de la Constitució o Dissolució del Parlament o Dissolució dels Ajuntaments, juntes locals o Política Repressiva, empresonament de líders obrers o Il·legalització de les organitzacions i partits obrers. o Prohibició de símbols catalanistes, llengua i bandera o Prohibició de vagues i manifestacions o Legislació social: regulació del treball de la dona, construcció d'habitatges, reducció de l'atur... Per tal de garantir el suport de l'exèrcit al seu govern, tingué lloc una intervenció militar al Rif que culminà amb el desembarcament d'Alhucemas, que significarien el final de la Guerra del Marroc.

9.3 EL DIRECTORI CIVIL 1925-1930 El nou directori civil també fou presidit per Primo de Rivera, però altres integrants foren José Calvo Sotelo i Eduard Aunós. Aquest canvi indicà que la dictadura no seria transitòria, sinó que es volia consolidar al poder a partir de la bonança econòmica de la dècada de 1920. Les accions adoptades per aquest nou directori foren, en primer lloc, la implantació d'un model d'estat semblant al de Mussolini, que començà per la creació de la Unión Patriòtica, un instrument de suport al nou règim, i el Somatén, una força armada de suport a la policia i l'exèrcit en conflictes exteriors.

Per altra banda es fundà el Consell de Treball l'any 1926, un sindicat que incloïa obrers i empresaris i que reglamentava tant els salaris com les condicions laborals. L'any 1927 es convocà una Assemblea Nacional Consultativa, un organisme que comprenia representants de diferents corporacions escollides mitjançant sufragi indirecte i que tenia una funció consultativa, sota control governamental. 9.4 L'ACTUACIÓ ANTICATALANISTA DE LA DICTADURA. Miguel Primo de Rivera rebé el suport inicial de la Lliga Regionalista, atès que mai havia demostrat hostilitat al moviment catalanista.

No obstant, el 1923 es publicà un Decret per la Repressió del Separatisme per desmantellar les institucions catalanistes. Alfons Sala fou designat pel dictador com a president de la Mancomunitat, obertament anticatalanista, i així s'aconseguí dissoldre de forma definitiva l'any 1924. A Catalunya també s'imposà la censura que va afectar fins i tot al Futbol Club Barcelona, que veié el seu camp clausurat durant 7 mesos per xiular l'himne espanyol. 9.5 L'OPOSICIÓ A LA DICTADURA Republicanisme: campanya de desprestigi del règim a escala internacional. Lerroux, Manuel Azaña, Niceto Alcalá Zamora Exèrcit: conspiració Sanjuanada de 1926, cop d'estat fallit.

Intel·lectuals: crítica a la censura, Federación Universitaria Española, promogueren vagues i manifestacions. Catalanisme: sorgiment de grups nacionalistes radicals, Estat Català. Invasió armada des de Prats de Molló. Francesc Macià Obrerisme: Federación Anarquista Ibérica de 1927 Socialisme: el PSOE contactà amb el republicanisme per posar fi a la dictadura i instaurar una república. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8099017 . 10.

EL MOVIMENT OBRER DURANT LA RESTAURACIÓ 10.1 SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL S.XIX Una de les transformacions socials més rellevants del segle XIX fou el sorgiment del proletariat, una nova classe social de treballadors assalariats de les fàbriques que augmentà amb la creixent industrialització a l'època. Es tractava d'una classe baixa i pobra, que vivia en condicions vitals i de treball nefastes. Per altra banda, la dona es veié reduïda a les tasques domèstiques i a la criança dels fills, tot i que amb el progrés del moviment industrial fou introduïda al treball a la fàbrica, tot i que per un salari molt inferior al masculí.

10.2 LES PRIMERES MANIFESTACIONS OBRERES Les primeres protestes socials varen ser per part dels obrers amb el Ludisme, una acció que consistia en malmetre el material de la fàbrica per perjudicar econòmicament al propietari i així ser escoltades les demandes dels seus treballadors. L'any 1839 varen ser legalitzades les societats de socors mutus, la primera forma d'organització obrera que oferia protecció entre la classe treballadora segons els seus oficis, proveint ajudes en cas de malaltia o atur.

Per altra banda, el 1840 es creà l'Associació de Teixidors, per donar veu a les diferents reivindicacions laborals dels obrers, així com la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors del Cotó de Barcelona. Durant el govern progressista finalment es constituí la Federació de Societats Obreres de l'Estat, el 1841. Entre el 1854 i el 1856 s'obrí una nova etapa de vagues i reivindicacions que culminà amb la prohibició de les associacions obreres el 1857. Arran d'aquesta prohibició sorgiren diferents moviments reivindicatius dels drets dels treballadors i la pagesia, com el bandolerisme, les ocupacions de terres, les demandes i plets...

10.3 CORRENTS IDEOLÒGICS DEL SINDICALISME OBRER - SOCIALISME UTÒPIC Fourier, Saint-Simon, Cabet, Proudhon o Crítica al capitalisme o Societat igualitària o Propietat col·lectiva o Fundació de la UGT, creixement del PSOE Pablo Iglesias - REPUBLICANISME Abdó Terradas, Narcís Monturiol, Felip Monlau, Pi i Margall o República o Descentralització o Reforma Social § Partit Republicà Progressista Zorrilla § Partit Republicà Radical Lerroux - MARXISME o Dictadura del proletariat o Reformisme / revolució o Destrucció del capitalisme i la propietat privada - ANARQUISME o Destrucció de l'estat o No acció política o Antireformisme o Destrucció del capitalisme i la propietat privada § anarcosindicalisme: acció sindical.

fundació de la Solidaritat Obrera (1907) i la CNT (1910) Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+ Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8099017 . § anarcocomunisme: acció violenta. assassinat de Cánovas del Castillo, atemptat contra Martínez Campos, atemptat al Liceu... Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+ Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8099017 . BLOC 2: CATALANISME POLÍTIC 1833-1931 1. ELS FONAMENTS CULTURALS DEL CATALANISME Des del 1714, la llengua i la cultura catalana havien estat vanejades dels àmbits literaris i oficials, fins a l'inici de la Renaixença, moviment cultural i literari que aspirava a recuperar la llengua i la identitat catalana. Al llarg del s.XIX el catalanisme es mantingué en un perfil baix, ja que l'única llengua oficial era el castellà. No obstant, la societat catalana creà nombroses entitats com ara ateneus, editorials... en defensa de la llengua i a favor de la recuperació de identitat cultural.

1.1 LA RENAIXENÇA LITERÀRIA La renaixença sorgí als anys 30 per reivindicar l'ús de la llengua, a partir de la publicació d'Oda a la Pàtria, B.C.Aribau, i les propostes de Joaquim Rubió i Ors, lo gaiter del Llobregat, el 1841. Així, el moviment aconseguí el redescobriment del patriotisme i la recuperació del folklore català, impulsant l'any 1858 els Jocs Florals, remarcant les figures de Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà. 1.2 LA RENAIXENÇA POPULAR En contraposició al moviment de la renaixença culta, un ampli col·lectiu impulsà l'ús del català corrent i modernitzat, caricaturitzant els jocs florals i els escriptors arcaics.

Un dels seus majors impulsors fou Serafí Pitarra, un dramaturg que parodià les grans figures de la història catalana en les seves , que foren aclamades pel públic popular i mediocritzades pels més nobles. Altres noms cabdals per l'arrelament del català en les classes més obreres foren Anselm Clavé, Abdó Terradas i Valentí Almirall (Lo Catalanisme). De forma paral·lela s'iniciaren les primeres publicacions en català i el sorgiment de noves revistes com ara La Renaixensa o La Tramuntana. 2. MOVIMENTS ANTICENTRALISTES PREVIS AL CATALANISME 2.1 EL PROGRESSISME RADICAL L'estat liberal definia Espanya com una única nació centralitzada, que s'oposava al model proposat per la majoria de catalans.

Així, s'aixecaren diferents moviments populars, les bullangues 1835-1843, que foren la primera mostra d'oposició al centralisme. No obstant, durant la dècada moderada s'enfortí encara més el model centralista, que comportà el rebuig dels catalans més moderats, descontents amb l'unJaiformisme cultural. Els majors representants a nivell literari varen ser Jaume Balmes, Joan Mañé i Manuel Duran. 2.2 EL FORALISME CARLISTA El carlisme fou un moviment reconegut per la seva oposició a la centralització que caracteritzava l'estat liberal, defensant la monarquia de Carles, una monarquia federal que reconeixeria els furs i restabliria les llibertats de 1714.

La Diputació Catalana fou una institució creada pels carlins, i així l'any 1872 durant la tercera guerra carlina Carles VII va prometre restablir totes les llibertats que reclamaven. 2.3 EL FEDERALISME En un context conflictiu, el federalisme s'integrà al moviment republicanista amb Abdó Terradas al capdavant, que amb la fundació del Partit Republicà Democràtic Federal s'expandí pel territori, especialment a Catalunya. Francesc Pi i Margall Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8099017 .

Valentí Almirall i Anselm Clavé, federalistes catalans, firmaren el Pacte Federal de Tortosa 1869, en el que es constituïa un acord per impulsar un estat federal que respectés la tradició de la Corona d'Aragó i la sobirania popular. El model d'estat federal es va fer finalment efectiu el 1873 amb la primera república, tot i que quedà desdibuixada per la consolidació del règim de la restauració i l'internacionalisme. Dins d'aquest nou sistema, Vallès i Ribot proposà l'any 1883 la integració del projecte constitucional català fins la federació espanyola, tot i que no fou compartida pel partit federal. 3.

EL CATALANISME POLÍTIC Al les acaballes del s.XIX el moviment catalanista traspassà les fronteres de la llengua i la cultura i adoptà un caire polític que reclamava el dret a l'autogovern. 3.1 LA JOVE CATALUNYA I EL CENTRE CATALÀ El 1880 la propaganda de Valentí Almirall portà a la promulgació del Primer Congrés Catalanista, que aplegava tendències tan diverses com el federalisme republicà i la Jove Catalunya, fundada el 1870. L'any 1881 Almirall es distancià de Margall per impulsar una pròpia acció política únicament catalana al marge dels partits estatals, per ocupar-se dels interessos materials del país.

Aquesta ideà culminà amb la formació del Centre Català l'any 1882, que desenvolupà un programa reivindicatiu de la llengua, el dret civil, la divisió comarcal, el proteccionisme econòmic i de la propaganda catalanista. El Segon Congrés Catalanista, convocat l'any 1883 va fer una crida a la implicació única i exclusiva dels diferents partits en Catalunya, tot i que poc després el congrés es dissolgué degut a les clares diferències ideològiques. Valentí Almirall redactà el Memorial de Greuges, el primer manifest polític unitari del catalanisme lliurat al rei l'any 1885 que per primera vegada allunyà a la burgesia catalana dels partits dinàstics.

La seva ideologia es recollia a Lo Catalanisme, on Almirall defensava un moviment unitari i interclassista que no va prosperar. Finalment, el 1887 es va escindir el moviment. 3.2 LA LLIGA DE CATALUNYA L'escissió del Centre Català portà a la formació de la Lliga de Catalunya l'any 1887 que incorporà figures com les de Narcís Verdaguer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i Enric Prat de la Riba, al costat d'autors de la renaixença com Guimerà. Aquesta nova organització tenia un caire més conservador que el Centre Català, reivindicant la oficialitat de la llengua, la defensa del dret civil, el proteccionisme i la política al marge de l'estat.

Una de les seves primeres iniciatives fou el Missatge a la Reina Regent el 1888 en el que es demanava l'autonomia catalana a Maria Cristina. Finalment, el govern accedí a redactar de nou el Codi Civil d'acord amb les propostes de la Lliga, fet que fou considerat una victòria catalanista. 4. VALENTÍ ALMIRALL Valentí Almirall és considerat el primer polític plenament catalanista.

Tingué els seus inicis dins el moviment federalista, tot i que posteriorment començà a reivindicar i exposar els motius pels quals era necessària l'autonomia catalana; en primer lloc, destacava la particular història, llengua, cultura i tradicions que diferenciaven a Catalunya de la resta del territori; i en segona instància, la creixent industrialització que caracteritzava la nació en contraposició amb el tradicionalisme agrari de l'estat espanyol. De la mateixa manera, es mostrà molt crític amb el caciquisme, el frau i la corrupció que caracteritzaven la restauració borbònica.

D'aquesta manera, Almirall defensava l'existència d'institucions polítiques pròpies que permetessin a Catalunya resoldre de manera més eficaç els problemes polítics, socials, econòmics i culturals del país. Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+ Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8099017 . 5. EL CATALANISME CONSERVADOR Paral·lelament al catalanisme republicà i federalista, de caire progressista, a la dècada del 1890 emergí amb força la tendència més conservadora del moviment.

4.1 CATALANISME TRADICIONALISME DE TORRAS I BAGES Durant la implantació de l'Estat Liberal, el clergat s'annexionà al moviment carlista adoptant posicions anti liberals i integristes, tot i que al llarg de la restauració part de l'església abandonà aquesta posició i s'apropà al liberalisme conservador. El vigatanisme fou un moviment cultural i intel·lectual impulsat per les institucions eclesiàstiques de la ciutat de Vic, liderat per Jaume Collell i Josep Morgades, que intentà cristianitzar el moviment. El seu òrgan de premsa fou La Veu de Montserrat, i impulsaren la celebració del mil·lenari de Montserrat i la restauració del monestir de ripoll el 1881 i 1893 respectivament.

La tradició vigatana, defensada ara per Josep Torras i Bages defensà el catalanisme cristià, publicant La Tradició Catalana, on defensà l'esperit familiar i religiós de Catalunya, refusant el plantejament de canvi social. 4.2 LA UNIÓ CATALANISTA I L'ASSAMBLEA DE MANRESA La campanya en contra el Codi Civil esperonà al moviment catalanista, que proposà la fundació d'una nova entitat que coordines els grups catalanistes comarcals de la nació, la Unió Catalanista constituïda l'any 1891. La seva finalitat fou la unió de les idees regionalistes en un programa comú, que rebé un ampli suport a la Catalunya rural. Un dels seus punts febles no obstant foren les discrepàncies entre els seus membres.

Un dels seus actes més reconeguts fou la celebració de L'Assemblea de Manresa el 1892 per tal d'aprovar les Bases de Manresa, que reconeixien la sobirania catalana, proclamaven la oficialitat de la llengua i defensava restablir les institucions del país. 6. EL CATALANISME REGENERACIONISTA 6.1 EL DESASTRE DEL 98 El desastre espanyol de 1898 tingué greus conseqüències econòmiques i militars, i a Catalunya comportà també canvis polítics, principalment el sorgiment del catalanisme polític. El desprestigi dels partits dinàstics afavorí als líders catalanistes, que ampliaren notablement el seu suport al territori.

D'aquesta manera, la conjuntura del 98 afavorí a al formació d'una generació d'intel·lectuals i activistes que defensaven un nou programa polític i la creació d'un partit representatiu del catalanisme. 6.2 LA CANDIDATURA DELS QUATRE PRESIDENTS L'any 1899 el projecte regeneracionista de Silvela i Polavieja fracassà, i després del Tancament de Caixes els dirigents i comerciants de diverses entitats catalanes fundaren la Unió Regionalista, que reclamava l'autonomia catalana seguint la tendència regeneracionista.

De forma paral·lela, el diari La Veu de Catalunya abandonà la Unió Catalanista i fundà l'any 1900 el Centre Nacional Català, format per Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Jaume Carner, Lluís Duran... L'any 1901 aquests dos partits van acordar presentar una candidatura unitària a les eleccions generals coneguda com a Candidatura dels Quatre Presidents, encapçalada per Albert Russiñol, Bartomeu Robert, Lluis Domènech i Montaner i Sebastià Torres. Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+ Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8099017 . 6.3 LA LLIGA REGIONALISTA L'èxit electoral de la candidatura dels quatre presidents portà a la formació d'una nova entitat, la Lliga Regionalista, partit que esdevení una força dominant no només en la indústria i el comerç barceloní sinó també entre els propietaris agraris rurals. D'aquesta manera, el panorama polític català es disputava entre els republicans i els catalanistes. 7. DE SOLIDARITAT CATALANA A LA MANCOMUNITAT 7.1 LA SOLIDARITAT CATALANA La presència de diputats catalanistes al congrés provocà un gran descontentament entre els representants dels partits dinàstic, que va portar a l'elaboració d'àmplies campanyes en la seva contra.

Un dels incidents més reconeguts fou el del Cut-Cut l'any 1905, quan un grup de militars espanyols assaltaren la seu d'aquesta revista ja que consideraven ofensiu un acudit que s'hi havia publicat. Conseqüentment, el govern promulgà la Llei de Jurisdiccions el 1906, que permetia jutjar totes aquelles actituds ofensives per l'exèrcit o la unitat de la pàtria i els seus símbols.

El rebuig d'aquesta llei va portar a una forta unió entre els diferents grups i partits catalanistes, fet que fou l'origen de la Solidaritat Catalana l'any 1906, una coalició electoral que englobava carlins, republicans, federals i partidaris de la Lliga, quedant exclosos tan sols els partits dinàstics i els lerrouxistes. Així, la coalició de la Solidaritat Catalana es presentà a les eleccions electorals del 1907 amb el que es coneix com a Programa del Tívoli, que defensava la derogació de la Llei de Jurisdiccions i l'autonomia de Catalunya.

No obstant, les evidents discrepàncies ideològiques entre els sectors d'aquesta coalició van culminar en la seva desaparició l'any 1909 amb la Setmana Tràgica. 7.2 LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA La mancomunitat fou el primer òrgan administratiu català des de 1714 i l'única forma d'autogovern aconseguida pel catalanisme fins la creació de la generalitat. La Diputació de Barcelona, encapçalada per Enric Prat de la Riba, presentà un projecte al govern liberal l'any 1911 en el que es proposava la mancomunitat de les quatre diputacions catalanes, que fou acceptada per José Canalejas i aprovada a les corts el 1912.

Finalment, l'abril de 1914 es constituí la Mancomunitat, que tingué 3 presidents; Enric Prat de la Riba, 1914-1917, Josep Puig i Cadafalch, 1917-1923, i Alfons Sala, 1923-1925. La Mancomunitat de Catalunya comptava amb una assemblea de 96 diputats i un Consell Permanent de 8 membres, 2 per cada província, i fou dominada majoritàriament per la Lliga. Aquest nou òrgan administratiu tenia dos principals objectius: 1.

Creació d'infraestructures, serveis públics i administratius o Pla de millora de la Xarxa Viària, el servei telegràfic i el servei telefònic o Pla d'acció agrària o Renovació pedagògica, mètode Montessori o Escola Industrial 1910, Escola de Treball, Escola d'Administració Local o Biblioteques Populars 1918, Escoles Experimentals 1918, Estudis Normals 1919 2. Foment de la llengua i la cultura catalana o Institut d'Estudis Catalans 1907; unificació ortogràfica i normalització lingüística o Diccionari de la Llengua catalana 1932, Pompeu Fabra. o Junta de Museus, Servei de Conservació i Catalogació de Monuments Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8099017 . BLOC 3: LA SEGONA REPÚBLICA 1. ADVENIMENT DE LA REPÚBLICA I LA CONSTITUCIÓ DE 1931 1.1 PROCÉS ELECTORAL Després de la dissolució de la dictadura amb el pacte de Sant Sebastià, firmat per republicans, socialistes... es celebraren el 12 d'abril les eleccions municipals, amb victòria republicana. A 41 de 50 capitals guanya la república, sobretot a poblacions industrials, tot i que en nombre de regidors els monàrquics seguien dominant.

14 d'Abril de 1931: Proclamació de la Segona República Espanyola La primera proclamació es donà a Eibar, Guipúscoa, i s'estengué per tot el país. Tingué una celebració festiva, ja que els votants sortiren al carrer a celebrar la victòria. Mentrestant, els Borbons s'exilien a l'estranger. 1.2 GOVERN PROVISIONAL El govern convocà eleccions constituents a les Corts pel 28 de Juny per la redacció de la nova constitució, en les que el govern provisional es reafirmà al capdavant del país. No serà fins al desembre que s'aprovà la constitució.

Per altra banda, es varen emetre disposicions d'urgència per donar resposta als problemes sorgits durant la dictadura; amnistia general pels presos polítics, llibertat política i sindical, protecció dels pagesos expulsats de les terres. 1.3 A CATALUNYA A nivell electoral, s'imposà ERC, un punt d'inflexió en el panorama polític ja que desbancà a la Lliga Regionalista. D'aquesta manera, Lluís Companys, cap d'Esquerra, proclamà la Segona República.

Davant la proclamació unilateral de Companys, Francesc Macià proclama la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques Aquest fet provocà el desplaçament a Barcelona del govern provisional , concretament Niceto Alcalá Zamora, per negociar la retirada de la proclamació a canvi de l'autonomia de Catalunya. A les eleccions del 18 de Juny, la participació fou de prop del 70%, produint-se altre vegada una victòria d'ERC. 1.4 CONSTITUCIÓ DE 1931 Fou una constitució molt moderna i avançada a l'època, de caire molt progressista. Es defineix a Espanya com a una República de Treballadors de totes les classes que s'organitza en un règim de llibertat i justícia.

Þ Sobirania Nacional: el dret a decidir recau sobre la població Þ Ampliació de drets: l'estat garantirà que tots els ciutadans del país exerceixin els seus drets Þ Sufragi Universal: tothom té dret a vot. Vot Femení, 1933 Þ Majoria d'edat: marcada als 23 Þ República Social Democràtica Þ Matrimoni Civil: no obligatorietat del matrimoni eclesiàstic Þ Llei del divorci: despenalització del divorci Þ Estat Laic Þ Separació Església-Estat Þ Estatut d'Autonomia: descentralització Þ Nacionalització: possibilitat de nacionalitzar-se (ser de l'estat) sempre que sigui en interès social i a canvi de diners.

Þ Referèndums: reconeixement de la consulta electoral Þ President de la República: cap d'estat escollit pels diputats, no president del govern. Màxim 7 anys o nomena al cap de govern i als ministres, aprovació per les corts o promulgació de lleis, s'hi pot negar només 2 vegades o suspensió de les corts, 1 vegada Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+ Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8099017 .

Þ Prohibició de l'ensenyament religiós Þ aprovació de la decisió del president de la república Þ Corts Unicamerals: capacitat de destitució del president de la república Þ Tribunal de Garanties Constitucionals: poder judicial independent Þ Possibilitat de reforma constitucional 2. BIENNI D'ESQUERRES Fou un període comprès entre 1931 i 1933 que tingué com a president de la república a Alcalá Zamora, amb Manuel Azaña com a president del govern. Algunes de les mesures aplicades foren: - Reforma religiosa o Secularització de la societat i els cementiris o 1933 Llei de Congregacions.

Prohibició del control de l'ensenyament, i limitació de competències eclesiàstiques; abolició del poder de les ordres religioses, jesuïtes. Es dissol la companyia de Jesús i se'n nacionalitzen tots els béns. Focus d'oposició, Arquebisbe de Toledo...

- Modernització de l'Exèrcit o Conversió democràtica, lliure accés o Jurament de fidelitat a la república obligatori o Tancament de l'acadèmia militar de Saragossa o 1931 Llei de Retir de l'Oficialitat o Guàrdia d'Assalt - Reforma Agrària o Fi del latifundisme, nacionalització de les terres o Millora de les condicions o Mesures i Decrets - Reforma de l'Estat Centralista o 1932 Estatut de Núria o 1931 Estatut d'Estella - Obra educativa i cultural o educació liberal i laica o dret a l'educació universal o millora del nivell cultural. Creació de biblioteques, teatres...

- Reformes laborals o 1931 Llei de Contractes de Treballs o 1931 Llei de Jurats Mixtes, es van establir 7 dies anuals de vacances pagades 3. LA CATALUNYA AUTÒNOMA Durant el transcurs de la república, la situació a catalunya es pot dividir en 3 grans etapes. 3.1 LA GENERALITAT PROVISIONAL Després de les eleccions que donaren lloc a la república, a Catalunya, s'iniciaren un seguit de processos dirigits a la redacció de l'Estatut d'Autonomia català. 46 membres del govern i dels diferents poders catalans es reuniren a Núria per la seva elaboració, encapçalats per Jaume Carner.

L'Estatut de Núria fou lliurat al govern central el Juny de 1931, i fou un Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+ Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8099017 . projecte molt ambiciós que reclamava l'autonomia, l'ús de la llengua, i els poders sobre l'ensenyament, la cultura o les obres públiques. Aquest estatut, definia a Espanya com a una República Federal.

L'agost del mateix any es va portar a terme un referèndum, en el que encara no votaren les dones, per decidir la la validesa de l'Estatut, resultant en un 99% de suport en la seva tramitació. Com que les dones no votaren, 400.000 d'elles hi firmaren un manifest a favor. Finalment, els catalans presentaren el seu estatut a les corts. Reberen el suport del president del govern, Manuel Azaña, tot i que amb alguna retallada, com per exemple, el reconeixement de la llengua castellana com a llengua oficial també. Per altra banda, les corts el consideraren un atac a Espanya, ja que no concebien la República Federal, sinó una república amb regions i comunitats autònomes.

En el mateix marc, es fundà a Catalunya el Tribunal de Cassació de Catalunya, l'òrgan suprem d'apel·lació. 3.2 LA GENERALITAT REPUBLICANA Amb l'estatut aprovat, el 20 de Novembre del 1932 es varen celebrar eleccions autonòmiques, en les que guanyà ERC altra vegada amb 56 diputats, allunyada de al Lliga, que n'obtingué 16. D'aquesta manera, Macià es reafirmà com a president de la generalitat, i Lluís Companys com a president del parlament. Paral·lelament, per regular les competències atorgades a Catalunya, es redactà un estatut intern.

L'obra de govern fou la següent: Economia: Institut d'Investigacions Econòmiques, Caixes de Dipòsit, Serveis d'Estadística Rabassaires: Unió de Rabassaires, sindicat simpatitzant d'ERC. Social: Llei de Bases, centrada en serveis assistencials, sanitaris... ICAF Institut Contra l'Atur Forçós Ensenyament: fundació d'escoles noves, ensenyament laic.

Cultura: normalització lingüística, Diccionari de la Llengua Catalana 1932, Pompeu Fabra Territori: divisió comarcal, aprovada el 1936 3.3 CRISI DE LA COALICIÓ REPUBLICANOSOCIALISTA Paral·lelament a la república espanyola, es va esdevenir a Amèrica el Crack del 29, que tot i no tenir conseqüències directes al país, va agreujar els problemes interns del govern, per exemple, la reforma agrària, les relacions exteriors o el descens de l'obra pública. Paral·lelament, existia un descontentament obrer per les poques mesures que havien aplicat, contrari al que havien promès.

Es van donar diverses vagues i manifestacions promogudes per la CNT, per exemple, les revoltes de l'Alt Llobregat o les ocupacions de Casasviejas dels jornalers andalusos, promogudes per la UGT, presidida per Largo Caballero. D'aquesta manera, la opinió pública i obrera començà a situar-se en contra del govern d'Azaña, mentre les forces de dretes es varen començar a organitzar, fundant la CEDA, presidida per Gil Robles. L'extrema dreta intentà fer un cop d'estat, el de Sanjurjo del 1932, sense èxit. En la mateixa línia, el Partit Republicà Radical de Lerroux començà a guanyar poder, mentre que el 1933 es fundà la Unió Militar Espanyola. 4.

EL BIENNI DE DRETES 1933-1935 4.1 ELECCIONS DE 1933 Davant la forta oposició i els evidents problemes del govern, Alcalá Zamora dissolgué les corts al novembre del 1933 i convocà eleccions, en les que varen sortir guanyadores les forces del Partit Republicà Radical i la CEDA, partits de dreta i centredreta. Tot i una menor participació que en les eleccions anteriors, fou la primera vegada que les dones varen poder votar a Espanya. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8099017 .

Arrel d'aquest fet, l'esquerra començà a qüestionar els resultats electorals i el dret a vot femení, per el seu…