Història d'Espanya: La Restauració Borbònica i Transició a la Democràcia

I 102 flashcards i 68 preguntes més al document.

Text del document

RESUMEN HISTORIA DE ESPAÑA 2 BACHILLERATO TEMA 3-LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898) CONTEXT L'any 1868 es va posar fi momentàniament a la monarquia Borbònica amb l'abdicació de Isabel II, el que va suposar el exhili d'aquesta amb el seu fill Alfons XII a França. Els següents 6 anys coneguts com a sexenni democràtic van ser uns anys on es va intentar instalar una monarquia amb Un rey italià, el rei Amadeo de Saboya, que no va triomfar, i la instalació d'una república de l'any 73 al 74 que tampoc va ser un èxit. Durant aquell interval de temps Espanya estava en guerra contra Cuba, una de les seves colònies més importants i va ser época de la tercera guerra carlina.

1.1- EL RETORN DELS BORBONS L'artífex (inventor i dissenyador) de el període conegut com a la restauració va ser Antonio Cànovas del Castillo, qui degut a la situació caòtica en la que es trobava espanya per la gestió al sexenni democràtic i les guerres va decidir començar a formar a Alfons XII, fill de Isabel II, en una escola militar a Anglaterra per a que torni la monarquia Borbònica.

La tornada del rei Alfons XII a Espanya va ser prematura degut a què Martínez Campo explica a la població que desconeixia que anava a tornar Alfons XII que ho faria i això fa que s'acceleri el procés, fent que el rei arribes a espanya, en concret pel port de Barcelona, al 1875 amb una gran expectació i ànims de la població. Només arribar, el rei Alfons XII va obtenir 2 victories molt importants: -1876 Victòria definitiva contra els carlins, eliminant les lleis tradicionals del país Basc i Navarra(menys les de caire econòmic) -1878 Pacificació momentànea de cuba, que estava en guerra desde 1868.

1.2.- LES BASES DEL SISTEMA CANOVISTA Per a que el sistema dissenyat per Cànovas funcioni necessitava de dos factors importants: - El suports socials per tota Espanya que veien la importància de la monarquia per a garantir l'ordre - Com no podia ignorar tot el que s'havia conseguit al sexenni democràtic, es va veure obligat a redactar una nova constitució 1.3.- CONSTITUCIÓ DE 1876 - Monarquia tenia un paper arbitral, amb dret a vetar, tot i tindre el poder legislatiu compartit amb les corts - Porclamava una llibertat de culte (però en privat), tot i ser un estat catòlic .

Al principi hi havia un sufragi censatari masculí però els liberals va otorgar el sufragi universal masculí al 1890 - Restricció de llibertats. (Expressió, opinió…) - Prohibició de que els militars puguin exercir càrrecs polítics. El sistema polític es basava en trEs pilars fonamental: La Monarquia, la Constitució i el Torn Pacífic. 1.4.- EL TORN PACÍFIC La política espanyola era bipartidista la gran part del temps, amb dos partits dinàstics (que donen suport al rei). - Partit Conservador Antonio Cànovas del castillo que comptava amb el recolze de l'alta burgesia, terratinents… - Partit Liberal Pràxedes Mateo Sagasta, que comptava amb el recolze de mitja burgesia…

Després de la mort prematura del rei Alfons XII els dos líders del partit es van reunir per a fer un pacte; El pacte del Pardo. (Després de la mort del rei, el següent va ser el seu fill Alfons XIII però era menor d'edat i va haver-hi la regència de maria cristina) 2.1.- RÈGIM PARLAMENTARI FALSEJAT El sistema Canovista està basat en el model britànic amb la diferència que hi ha un artifici polític on la resta de partits fora del dos principals queden marginats i el torn no era una expressió de la voluntat popular del poble sinó que era la voluntat supeditada.

2.2.- CACIQUISME El sufragi estava pervertit i institucionalitzat, i per a manipular les eleccions per a tindre els resultats desitjat ho feien d'una manera en concret: -El ministre de governació elaborava "el encasillado", que era la llista de diputats, i dona l'ordre al governador civil de quins han de guanyar les eleccions. -Els governadors civils donaven l'ordre als Cacics i ajuntaments de la tasca. Els cacics que eren les persones amb poder, negocis i influencia local obligava als seus treballadors a votar a qui li deien. En cas de que hagués una oposició generalitzada intervenien amb l'ús de violencia, episodis coneguts com "partides de la porra".

Tot i així un 80% de la població no votava degut a dos factors principals; El desinterés de la població i l'alta taxa d'analfabetisme d'aquesta. A més al ser diputats d'altres províncies, els coneguts com a cuneros, la gent no els coneixia i les els cuneros no estaven massa integrats a la població el que feia que no els hi afecti les repressaries contra el poble. 2.3.-FORCES D'OPOSICIÓ A l'any 1881 Sagasta va legalitzar tots els partits, tot i així no suponien cap amenaça contra el règim falsejat per l'escassetat de vots rebuts.

Aquests eren els principals: - Carlins Tradicionalistes (extrema dreta) - Republicans Hi havien varis partits però molt minoritaris - Socialisme Va sorgir amb la fundació de Pablo Iglesias a Barcelona - Regionalistes i Nacionalistes A país basc, Catalunya i Galícia. Busquen la identitat cultural. 3.-OBRESISME 3.1.-EVOLUCIÓ SINDICALISME ANARQUISTA Del 1874-1881 el sindicalisme actúa de manera clandestina. Al 1881 es fa la primer congrés a Barcelona de la "Federació de treballadors de la regió espanyola" (FTRE). El primer de Maig de 1890 es celebra per primera vegada el dia del treballador amb la finalitat d'aconseguir la jornada laboral de 8 h.

El sindicalisme es va expandir i va sorgir dos diferents tipus de anarquisme: · Anarcosindicalistes Buscaven el canvi de manera pacífica i dialogada. Eren freqüents a Catalunya ·Anarcocomunistas Eren terroristes que creien que l'única manera de ser escoltats era amb violència. Eren més freqüents a Andalusia. De l'any 1890 fins al 1897 predomina el terrorisme. 3.2.- LA VIOLÈNCIA SOCIAL Andalusia Terrorisme Rural que va tindre el procés judicial coneguda com la mano negra on van es va penar durament als terroristes. Catalunya També s'imposa el terrorisme, deixant molts atacs al 1893 amb bombes com el del teatre Liceu per Santiago Salvador.

Al 1896 va haver un atentat contra el corpus de barcelona. El terrorisme especialment l'atentat del corpus va suposar una repressió forta indiscriminada contra qualsevol grup d'obrers, com es pot observar en el procés de montjuïc. Al 1897 un anarquista Italia va assassinar a Cànovas del Castillo. 3.3.-EVOLUCIÓ DEL SOCIALISME Al 1879 s'inicia els moviments socialistes amb Pablo Iglesias com a figura principal qui al 1888 va fundar el PSOE i la unió general de treballador (UGT) 4.-EL CONFLICTE COLONIAL Espanya encara tenia restes del seu imperi amb Cuba com la colònia més prospera pels seus negocis de canya de sucre i ron.

A cuba, Filipines i Puerto Rico hi havia moviments independentistes, per a contrarestar, va haver-hi una gran hostilitat i repressió espanyola que va suposar l'últim conflicte colonial. A Estats Units estava molt interessat en tindre el poder aquestes colònies i va ajudar-los a aconseguir la seva independència declarant la guerra a Espanya l'any 1898 per l'incident del maine (van explotar i enfonsar el seu propi vaixell i culpar als espanyols per a tindre un motiu de declarar la guerra). Va resultar en una victoria fulminant dels estats units enfonsant tota la flota espanyola (Cavite, Filipines, i Santiago de Cuba).

Els espanyols van utilitzar políticas de repressió contra els cubans especialment, com per exemple la reconcentració. La reconcentració era una política de repressió utilitzada pels espanyols on aïllaven regions de Cuba i els hi treien tots els aliments provocant moltes morts per gana i desnutrició. 5.-LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE El desastre colonial va tindre unes conseqüències molt perjudicials per a l'estat Espanyol, que engloba diverses àrees: - Cost humà molt elevat, s'estima que van haver-hi més de 50.000 morts on les classes humils van ser les més perjudicades.

- També va tindre un impacte econòmic devastador,generant un deute públic elevat i una pèrdua d'un important negoci, tot el mercat colonial. A més, gran part dels Espanyols que residien a les colònies amb el seu negoci van tornar a Espanya amb el seu capital, el conegut repatriació de capital. - En l'aspecte polític també va sortit molt perjudicat, després de signar el tractat de Paris on acceptava la independència de les colònies va deixar de ser considerada una de les principals potències.

5.1.- El regeneracionisme A partir d'aquest desastre va sorgir "la generació del 98" un grup d'escriptors, poetas, dramaturgs que deien i promovien que Espanya s'havia d'oblidar del passat i les antigues glòries i mirar endavant, s'havia de regenerar. Per a tal de solucionar els problemes a la societat espanyola es va fundar al 1900 el ministeri d'instrucció pública, on s'oferia una educació pública. A Catalunya, fruit d'aquest desastre i que s'havia previst el que va passar, va agafar molta força el Catalanisme polític. 6.-OPCIONS IDEOLÒGIQUES DEL CATALANISME POLÍTIC.

Dins del catalanisme polític, hi havien diverses opcions ideològiques, amb tres sectors ben diferenciats: - El republicanisme federal del Catalanisme Progressista La figura principal a Catalunya que defensava la figura d'una república malgrat el fracàs de la primera va ser Valentí Almirall. - El tradicionalisme catòlic del Catalanisme conservador Derivats dels Carlins, defensaven una catalunya catòlica amb la figura destacada de Josep Torras i Bages. - El catalanisme Romàntic dels Jocs Florals És un nucli intel·lectual amb diferents escriptors amb la figura principal d'Àngel Guimerà, els quals es troben en una posició neutre entre els dos anteriors.

7.-PRIMERES ACTUACIONS DEL CATALANISME POLÍTIC A l'any 1885 Valentí Almirall va enviar un document escrit en llengua castellana anomenat memorial de Greuges, el qual anava destinat al rei Alfons XII. En aquest document és buscava primordialment la defensa de la llengua catalana, a més de una protecció del negoci català i del dret català. Aquest es considera el primer acte del catalanisme polític i no va tindre cap resposta. Dos anys més tard, el 1887 es va formar la lliga regionalista. El 1888 aprofitant que hi havia el congrés universal a Barcelona es va redactar un altre document conegut com el missatge a la Reina Regent en el qual defensaven i demanàven una petita autonomia política.

L'any 1891 es fa formar la unió catalanista, que reunia les principals entitats catalanistes. Aquesta unió catalanista va redactar l'any 1892 les bases de Manresa, aquest document que no va ser enviat ni fet públic proclamava la sobirania catalana, posant a la llengua Catalana com a llengua principal, abolint el servei militar obligatori, i amb una policia autonòmica i moneda propia. Va ser el programa d'autogovern però no independentista. En esclatar la guerra de cuba es van posicionar en contra de la guerra per les conseqüències que tindrien i poder mantindre el vincle amb les colònies. Al 1897 la unió catalanista va fer el missatge a creta on donaven suport al poble cretenc.

El catalanisme va viure un període d'expansió que es va consolidar en la classe obrera amb la creació del CADCI al 1903. La burgesia va començar a veure els beneficis d'un govern autonòmic a Catalunya i Àngel Guimerà va presidir l'Ateneu Barcelonès. Degut a aquesta expansió, el catalanisme va impregnar tots els àmbits, són destacables les instruccions del Bisbe de Barcelona on demanàven l'ús del català en el catequesi (església) i vida pastoral.

LA CRISIS DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA I LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA (ESTO NO ES EL TEMA ENTERO, SON LOS PUNTOS QUE HA DICHO EL ENRIC QUE ENTRARÁN EN EL EXAMEN) L'estat necessita diners per la situació que es veu el país (recordem el desastre colonial i altres conflictes com el del Marroc), i el ministre d'hisenda (Villaverde) va fer un augment d'impostos especialment als industrials i als comerciants que es neguen a pagar-los en una protesta coneguda com el tancament de caixes, on es van tancar totes les botigues de Barcelona per uns dies.

Aquesta protesta va ser durament reprimida amb la declaració de guerra de l'estat espanyol, empresonant a botiguers i fent així que aquests paguin impostos. En aquest temps es fa un nou govern conservador amb la figura de Silvela com a president. El rei Alfons XIII també va contribuir a la inestabilitat política nacional, ja que s'intrometia on no el demanàven.

Fruit del fracàs de Silvela, Antoni Maura (també conservador) es va incorporar al govern, donant lloc a diverses reformes com: Renovació de la marina, tant en l'àmbit de guerra com en el mercat, regular el dret a Vaga, arbitratge en relacions (conflictes) laborals, posar a algú neutre que busqui la veritat en el conflicte, reformar la llei electoral i fer la llei d'administració local, descentralitzant l'estat. SETMANA TRÀGICA Al 1906 Espanya i França es van repartir el Marroc (Espanya el nord), però els berbers (marroquís) es van resistir desembocant en una guerra que els locals van guanyar al 1909.

Espanya necessitava més soldats i van convocar a reservistes, persones que havien fet el serveis temps abans, a una mort segura. A barcelona, fruit d'aquesta situació es va fer una revolta coneguda com la setmana tràgica (1909), on es van cremar una gran quantitat de edificis religiosos en una vaga General que va ser durament reprimida per l'estat que va declarar l'estat de guerra que va suposar molts morts i Barricades.

Les conseqüències de tota aquesta revolta van ser fatidiques; Molts morts i ferits dins de la ciutat, amb una repressió molt dura i arbitrària (de qualsevol manera, sense fixar-se molt) que va suposar diversos desterraments, afusellaments, com el de l'anarquista innocent Francesc Ferrer i Guàrdia, i el tancament d'escoles i grups d'obrers. Tota aquesta situació va suposar que Antoni Maura perdi el seu càrreg (1909), que l'agafaria Eduardo Dato(dins del partit conservador). El següent president va ser José Canalejas (1910-1912), del partit lliberal, qui va ser assassinat per un pistoler anarquista al 1912. En aquest període es van fer diverses reformes.

En quant a la política exterior, es va pactar amb França per repartir el Marroc. En quant a la política interior es va fer la llei del Candado (1910) on es prohibien la formació de noves ordres religioses, una pujada d'impostos als rics, reprimir vagues, regular la jornada màxima, acceptant el alliberament en metàl·lic del servei militar (si pagues no vas)i fent la llei de les mancomunitats. Sindicats: Sindicat Anarquista-CNT (confederació nacional de treballadors) Tenen força malgrat la separació dels socialistes (van començar junts i després es van separar). Sindicat Obrer-UGT Amb la figura de Pablo Iglesias, defensa els interessos dels treballadors i eren de ideologia socialista.

Solen estar d'acord amb els interessos de la CNT però no són tan violents. Fruit de les burles per part del catalanisme es va fer la llei de Jurisdiccions, que constava de que qualsevol persona que es consideri que s'està fent burla de l'exèrcit espanyol (pels seus continus fracàs), la bandera o la pàtria serà jutjat per un tribunal militar, és a dir, tindrà un Judici militar. Als Catalanistes no els hi agrada la continua repressió i busquen l'autonomia, i al 1907 guanyen les eleccions els catalanistes, amb la solidaritat catalana (coalició de tots els partits catalans) el que suposaria el fi del caciquisme i els partits dinàstics.

LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA Als anys de José Canalejas amb la llei de mancomunitats( aprovada el 1913) se l'hi va cedir poder econòmic i social a Catalunya, que va resultar en la mancomunitat al 1914. Aquesta agrupa les 4 províncies de catalunya amb el nom de mancomunitat per tal de millorar el territori català gràcies al poder econòmic i social que dona el fet de agrupar les províncies. Va tenir 4 presidents fins que Miguel Primo de Rivera el va suprimir. Destaca la figura de Prat de la Riva, i Puig i Cadafalch.

Aquesta Mancomunitat va millorar la societat a través de la coordinació dels serveis nous i ja existents amb la següent obra de govern: - Ensenyament: Va construir-se escoles a zones rurals, a més de implementar els estudis normals (la formació dels treballadors), i fent la escola del treball i la universitat industrial. - Cultural: Es va fundar l'institut d'estudis catalans (IEC), fer biblioteques com la central de catalunya o la creació de diversos museus. - Cientific-sanitari: Es va fer l'observatori Fabra, a més de fer laboratoris per a la divulgació científica. - Millora de Carreteres, electrificació del territori…

En general, a través dels serveis, la seva obra de govern va modernitzar el territori. L'any 1919 es va produir una vaga coneguda com la vaga de la Canadenca. Aquesta es va produir perquè l'empresa que s'encarregava de donar l'electricitat a catalunya va despedir a molts obrers i la CNT, el sindicat obrer, va fer que parés i va convocar una vaga general. Una vaga que també va englobar altres empreses on es demanava readmetre els acomiadats, la jornada laboral de 8 hores i millores salarials. Després de una vaga de molts dies van aconseguir la jornada de 8 hores i les millores salarials, però no es van readmetre als treballadors.

La situació del moment era caótica, hi havia molt de pistolerisme, que es basava principalment en anarquistes armats. El fruit d'aquests anarquistes es troba a la CNT, el sindicat anarquista, que té dues branques, els anarcosindicalistes (pacífics) i els anarquistes que predominen, que fan atentats i intents d'assassinats com el de José Canalejas o Eduardo Dato al 1922. Els principals anarquistes eren Salvador Seguí, "el noi del Sucre", Joan peiró i Àngel Pestanya. També va haver-hi un intent d'assassinat al rei Alfons XIII. A Barcelona hi havia molt de caos i activitat, no només a figures reconegudes sinó que també a civils amb assassinats cada dia.

Fruit d'aquesta situació al 1919 es va crear el sindicat lliure en el que es contractàven a pistolers (sicaris) per a matar a anarquistes com es va fer amb Salvador Seguí. En aquest sindicat els empresaris paguen aquests sicaris i la policia no investiga la mort. També es va fer la llei de fugues, on la policia podia disparar si els detinguts es volen fugar. Mentres, les guerres al Marroc segueixen i a un Territori anomenat Annual va haver-hi una derrota molt important al 1921, conegut com el desastre d'Annual, on van morir 13.000 soldats fruit de les males actuacions militars ("ole tus cojones").

DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA Degut al caos general de la societat els militars espanyols amb la figura principal figura de Miguel Primo de Rivera fan un cop d'estat exitós (1923) per tal de posar ordre reprimint obrers, anarquistes i catalanistes. El rei Alfons XIII recolza la dictadura i es manté al poder. Inicialment va ser un directori militar (dictadura on només participen militars) però després es va convertir en una unió patriòtica amb la incorporació de civils.. Aquesta diractura era caracteritzada per una dura política anticatalana, amb la persecució de partits catalans i l'abolició de la mancomunitat al 1925.

A més va fer diverses obres públiques com implementar la telefonia als pobles, la construcció d'embassaments i escoles entre altres. L'any 1925 s'alien amb l'exèrcit francès i guanyen de manera definitiva la guerra del Marroc, derrotant als Marroquis amb el desembarcament d'Alhucemas. PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA El règim dictatorial va perdre força a la dècada dels anys 30 amb l'abdicació de Primo de Rivera (1930) donant lloc a un període conegut com la Dictablanda on el general Dámaso Berenguer va agafar el càrrec de dictador. La monarquia estava en crisis perquè havien recolzat la dictadura.

Es reuneixen socialistes catalanistes i republicans a San Sebastià per fer el Pacte de San Sebastià a l'Agost de 1930 on pacten de instaurar la república amb aixecaments militars en totes les zones. Al Desembre de 1930 es va fer el aixecament però només el van fer un grup de militars a Jaca, i com els van deixar sols, van ser afusellats els militars Fermín Galàn i García Hernández. Al febrer de 1931 Dámaso Berenguer dimiteix i l'Almirall Aznar va convocar les eleccions municipals. Aquestes van ser plantejades per republicans i esquerrans com a un plebiscit (una pregunta de dos respostes); Monarquia o República.

Degut a la victoria de la república el 12 d'abril es van convocar les eleccions que van guanyar els socialistes i republicans el 14 d'Abril amb 41/50 de vots a les capitals. Degut a aquests resultats el rei Marxa i es fa president de la república a Niceto Alcalá Zamora, qui convoca unes eleccions per veure quins partits entren al govern.

BIENNI PROGRESSISTA En aquestes últimes eleccions convocades pel president de la república va resultar en la victòria dels socialistes i republicans, amb el president de govern Manuel Azaña, donant lloc a una època plena de reformes LES REFORMES (es muuy probable que entre en el examen) - Reforma Agrària Es va fer una llei per a redistribuir les propietats de les terres. Gran part d'Espanya era agraria on els pagesos treballen en terres que no eres seves; Aquesta llei vol acabar amb aquesta situació amb la LLei de Bases per a la reforma agrària al 1932 que expropiava parts de les terres als propietaris donant aquestes als pagesos que la treballaven.

Els propietaris només rebien una indemnització si no havien rebut les terres de la seva figura de la noblesa. Això va suposar un descontent per part dels propietaris, a més que el procés va ser molt lent, no contentant a cap de les dues parts. - Reforma de l'Església Es fan unes lleis que accepten el matrimoni civil, el dret al divorci, eliminant la Llei dels Jesuïtes. A més l'estat els treu el financiament que rebia d'aquest, fent que l'esglèsia perdi poder i quedi discutida amb l'estat.

- Reforma Militar Com que a la situació del moment hi havien molts militars d'alt estatus, per tal de reduir aquesta xifra fan que alguns militars es prejubilen, el que suposa el malestar en alguns militars, com es veu reflectit a l'intent de cop d'estat de Sanjurjo. - Reforma Educativa Es va augmentar el pressupost per a millorar l'educació que es sent com una prioritat. Aquesta no porta problemes. - Legislació Laboral Es fan lleis per a millorar les condicions dels obrers. - Descentralització de l'estat Amb l'elaboració d'estatuts es dona més autonomia a regions. Només el de Catalunya (1932) es va desenvolupar, les altres (Pais Vasc-1936 i Galícia-1938) van arribar massa tard.

Francesc Macià proclama la república catalana , però es va tirar cap enrera després de pactar el restabliment de la generalitat, el govern català, la qual va estar governada per esquerra republicana. En quant als sindicats, estava per una banda els socialistes, amb la UGT, i per l'altre els anarquistes inicialment amb la CNT, que després va derivar en la FAI, la federació anarquista ibèrica, que era extremadament violenta. A finals d'aquest bienni progressista va haver-hi un incident a un poble de Cádiz conegut com "Casas Viejas", que és el nom del poble.

En aquest, es va desenvolupar un enfrontament violent entre anarquistes i els guàrdies d'assalto (la policia), en aquesta situació, l'Estat envia una gran quantitat de soldats amb l'ordre de matar ("Tiros a la Barriga"), el que va suposar una molt alta mortalitat a l'incident donant una mala visió del govern. BIENNI CONSERVADOR L'any 1933 es van fer noves eleccions, on les dones van poder votar per primera vegada. En aquestes van guanyar les dretes (CEDA) i acorden entre tots els partits que es formi el govern de centre radical amb el suport de la dreta, amb el líder del partit radical Alejandro Lerroux com a president de govern.

Aquest simpatitzava molt amb els ideals de les dretes, i va pactar amb aquestes que 3 diputats de la CEDA, les dretes, s'incorporesin al govern mitjançant els ministres, formant així un govern de dretes. Aquesta situació va suposar el descontent de les esquerres que convoquen una vaga general que deriva en una protesta violenta coneguda com els fets d'Octubre de 1934. Els principals afectats per aquesta protesta van ser Astúries i Catalunya, especialment Barcelona: - Astúries: Hi havia molta població que treballava a les mines, i aquests es van revoltar de manera extremadament violenta fent un enfrontament directe contra la guàrdia civil i militars, atacant amb dinamita.

L'estat va enviar a la legió, un grup de militars destinats al Marroc comandat pel general Franco per posar ordre. Aquests van reprimir durament als miners acabant amb unes 1000 persones mortes i molts empresonaments - Barcelona: Lluís companys, president de la generalitat després de la mort de Francesc Macià va proclamar la república catalana. Desde Madrid s'envia a l'exèrcit per frenar-los amb violència, amenaçant al govern catalanista que no vol sortir de l'edifici de la generalitat, però amb un lleu bombardeig s'acaben rendint. Les conseqüències d'aquest incident van resultar en l'empresonament dels membres del govern i l'abolició de l'estatut de catalunya i la Generalitat.

Al Febrer de 1936 es van convocar unes noves eleccions amb una societat molt polaritzada amb 2 principals forces d'oposició. ·Front popular Un partit que junta tota les esquerres (a Catalunya s'anomena front d'esquerres) ·Agrupació de dretes Un partit que junta els partits de dretes (Catalunya és Front Català d'Ordre) El partit de centre de Alejandro Lerroux té molts pocs vots que mostra la societat polaritzada. Aquestes eleccions les guanya el front popular de manera contundent i el que fa és amnistiar als presos dels fets d'Octubre, retomar les reformes i continuen els atentats. D'aquests atentats apareixen dos molt importants.

Al Juliol de 1936 va haver-hi l'assassinat de José del Castillo, un guardia de asalto d'ideals socialistes, per part dels falangistes. Els companys de Guardia de Asalto per venganza van assassinar al líder del partit monàrquic Calvo Sotelo. Aquests dos atentats directament relacionats va ser "la gota que colmó el vaso" fent així que inicii la guerra civil el 18 de Juliol de 1936. LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA La guerra civil espanyola va estar motivada per diverses causes, entre les quals destaquen el desequilibri social, l'oposició a les reformes, la intervenció de l'estat i la polarització social que va desenvolupar violència i conflictes socials.

El detonant de tot aquest conflicte va ser l'assassinat de José del Castillo (guardia de asalto de ideologia socialista) i l'assassinat de Calvo Sotelo, líder del partit monàrquic, en venganza el 12 de juliol de 1936. Els principals líders de la insurrecció van ser 6 Militars: - General Sanjurjo Cap de la conspiració, que va morir en un accident d'avió al començar la guerra. - General Emilio Mola, El director Dirigent de l'exèrcit de Pamplona amb el requetés (Carlins). - Tinent Coronel Yagüe Comandava la legió, a l'Àfrica. - Queipo de Llano Comandant de Andalusia - Goded Destinat a Mallorca, i al haver imposat el nacionalisme a l'illa va a Barcelona on no triomfa i l'afusellen.

- Franco es troba destinat a Canàries i al triomfar el cop d'Estat va a Tetuan, Àfrica, a dirigir les tropes a la península. El 17 de Juliol Yagüe va decretar l'estat de guerra i el 18 de Juliol va començar la insurrecció dominant alguns territoris com el Marroc, Canàries, part del sud de la península… Però també van haver-hi importants punts de resistència contra el cop d'Estat que no va triomfar com Barcelona, Madrid, Sevilla, Menorca… Al produir-se aquesta situació, Casares Quiroga (cap del govern) dimiteix, Martínez Barrio entra en el poder però també dimiteix i es fa un govern liderat per José Giral.

Aquest porta endavant l'autorització d'armar al Front Popular i als sindicats, fent així uns territoris molt polaritzats i diferenciats entre la zona nacional i la zona republicana, trobant-se nuclis i quartels nacionals dins de territori Republicà produint-se enfrontaments i gent que alguns soldats en aquestes zones abandonin. A Barcelona part important del control la tenen els sindicats i obrers armats. A més, la Guàrdia d'assalt, part de l'exèrcit i la Guàrdia civil són lleials a la república.

Poder Paral·lel Els obrers armats no volen retornar les armes i crean un poder paral·lel al de la generalitat (en Catalunya), un poder que fa atentats, en moltes ocasions de caràcter anticlericistes, afusellant a individus sense judicis previs. Per tal de frenar aquests actes, el fet de que no es jutgen als afusellats per part de la CNT-FAI fa que es crea el comité de Milícies Antifeixistes al 1936. (El capità Bayo va intentar recuperar l'illa de Mallorca però va fracassar) La generalitat aconsegueix més poder a través de la creació de conselleries com la conselleria de defensa al 1936.

A més la generalitat va fer el decret de col·lectivitzacions, que es va aplicar en l'àmbit agrari i l'àmbit empresarial, on els treballadors tinguin el poder i manin en les fàbriques on treballen, redistribuint el poder dins de les empreses o camps. Dins de la república es va anar formant una revolució, amb dos bàndols diferenciats, per una banda estan la FAI, CNT i Poum (Partit obrer d'unificació Marxista), els quals prioritzàven fer la revolució, i per l'altra esta la generalitat, socialistes, ERC, PSOE, PCE que donàven com a prioritat la guerra davant de la revolució. Per aquestes diferències, a Barcelona, es van produir els fets de Maig de 1937.

FETS DE MAIG DE 1937 Les dues concepcions esmentades xoquen per el pensament sobre la importància de fer la revolució. A més, els anarquistes (FAI,CNT,POUM) al iniciar la guerra van ocupar el edifici de la telefònica, a més d'alguns altres edificis amb certa importància. El govern (la generalitat) els vol fer fora de l'edifici de la telefònica, ja que asseguren que estan inferint en les comunicacions amb el govern central de Madrid, i per aquest motiu es donen ordres a la policia per desallotjar l'edifici. Com que els anarquistes mostren oposició, es desenvolupa un conflicte entre ells, mentres que la guerra segueix, culpant el govern als rebels del conflicte.

El govern central mobilitza 5000 guàrdies d'assalt destinats a Barcelona per desallotjar l'edifici i després de 4 dies i centenars de morts els rebels es van rendir.

(Rodriguez Sola era un policía comunista, por si pregunta en tipo test) Aquest conflicte va tenir una sèrie de conseqüències per a la república: - Debilita molt a la república - Crisi política amb continues discusions - Largo Caballero (Socialista) dimiteix i entra Juan Negrin (comunista) - Negrin reorganitza el exèrcit, uniformant-ho (abol·lició milícies, entren a l'exèrcit) - Pèrdua de força anarquista, POUM il·legalitzat amb mort de Andreu Nin (lider) - Guanya força els comunistes - Govern republicà pasa a Barcelona - Nou govern de la generalitat, ERC de Lluís Companys i PSUC ZONA NACIONAL A la zona nacional es buscava guanyar la guerra amb ordre i Disciplina.

Al 1936 a Burgos es va crear la junta de defensa nacional (JDN), que va eliminar la legislació republicana. Aquesta junta el 1 d'Octubre de 1936 escolleix a Franco com a Cap de Govern i "Generalisimo". Al 1936 es fa un decret on s'eliminen les milicies (Falangistes i Requetés ) englobant-ho tot a l'exèrcit. A més l'Abril de 1937 va unificar les milícies en un partit únic, que s'anomena "Falange tradicionalista Española y de las JONS" fent així una dictadura militar feixista, on la violencia en forma de estratègia de terror era emprada a les terres conquerides amb judicis ràpids coneguts com Sumaríssims.

La dictaduras comptava amb el suport de Terratinents, Burgesia, part de la clase mitjana i la Banca. A més també comptava amb el suport de l'Església, que tornava a tenir el suport i el Respecte social. Aquesta, interpreta la guerra civil com una creuada contra els republicans, a excepció de l'església basca i la de Tarragona. º Les potències mundials van acordar no intervenir a la guerra civil, però alemania (aportant avions com la legió còndor) i Itàlia (amb soldats) van trencar el pacte, utilitzant Espanya com un camp de pràctica per la incipient 2a guerra mundial, aquests van donar suport al bàndol dels nacionals.

Per l'altre banda, la Unió soviètica va donar suport a la república a canvi de diners, al final van haver d'intercanviar part de les reserves d'Or de les amèriques. A més, la república va comptar amb el suport de les brigades internacionals, que van ser uns 50.000 voluntaris de més de 50 països que van volunteriar per ajudar a la república. Finalment, al 1939 Anglaterra i França reconeixen a Franco com a cap d'estat. Tal i com la guerra va avançant, i els republicans van perdent s'acomiaden els brigadistes perque no pateixin les conseqüències. Finalment l'1 d'Abril de 1939 es fa el darrer comunicat de guerra.

Les conseqüències de la guerra van ser fatals, amb una gran quantitat de morts, ciutats destruïdes com Gernika i una gran quantitat de gent, aproximadament 450.000, que van abandonar el país, van ser exiliats. A més, va haver una molt dura repressió per part del bàndol nacional, amb judicis amb durs càstigs contra les actuacions que s'han fet a favor de la república en temps de guerra. (Es probable que se tenga que saber también un poco sobre las guerras pero dudo que tenga mucha importancia.

Lo fundamental sería que la batalla más sangrienta es la del Ebro que se produjo durante 3 meses en 1938, las batallas de madrid, como fueron avanzando desde el sur y atacando los puntos de resistencia como puede ser Teruel o Cantabria y el norte de España en general… Pero simplemente esto es información extra que hay que saberlo por encima.) EL PRIMER FRANQUISME (1939-1959) Acabada la guerra civil espanyola, es va instaurar un règim totalitari amb tot el poder concentrat en la figura de Franco, donant lloc a un període de dura repressió política i cultural, durament anticatalanista.

Un dels pilars d'aquest régim va ser la FET i de las JONS (falangistes i Carlins), que era l'únic partit polític legal. A més, en base a la llei de les corts al 1942, es van crear unes corts que només tenien un paper figuratiu. La OSE (Organització sindical Espanyola), per la seva banda, va ser l'única organització sindical legal, coneguda com a Sindicat Vertical.

A més també es va fer el "frente de juventudes", que volia adoctrinar als joves des dels 7 anys, i la secció femenina, dirigida per Pilar Primo de Rivera, secció que promovia la inferioritat de les dones a nivell legislatiu, interpretant a les dones com a esposes i mares, suposant una pèrdua dels drets adquirits a la segona república, amb l'estat tenint control de l'economia i la propaganda. La dictadura comptava amb el suport dels conservadors, com terratinents, part de la classe mitjana entre altres. També es va fer una revisió dels funcionaris, fent un estudi dels seus actes per la república i la seva ideologia, penant els actes fets destituint-los.

A més, tenia a l'església catòlica com a pilar fonamental del seu règim a l'igual que l'exèrcit, amb aquestes dues com a base de la societat. En aquests anys no va haver-hi oposició (per la uniformitat dels sindicats i partits polítics), fent-se una molt dura persecució i repressió als rebels, amb judicis que freqüentment acabàven amb afusellaments.

Es van fer una serie de lleis i sistemes repressius pel franquisme com són la "ley de represión contra la masonería y el comunismo", amb dures penes de presó contra els clandestins i comunistes, o la "Ley de Seguridad del Estado", reprimint diverses ideologies que eren considerades una amenaça per l'estat, amb uns 270.000 empresonats per aquestes dues lleis. També es va fer la Llei de successió de la jefatura del Estado on a l'any 1947 Espanya es convertia en un regne i Franco es va convertir en cap d'Estat vitalici. També, es va fer la "Ley de principios de Movimiento" (1958), on es van establir les bases del règim.

L'any 1938 ja s'havia fet el fuero del Trabajo sobre la matèria laboral i l'any 1945 també es va fer la llei de referèndum nacional, on Franco podia convocar un referendum per a consultar a la nació.

A l'inici de la segona guerra mundial, Espanya es va posicionar de manera neutral, però l'any 1940, Franco es va reunir amb Hitler i més tard amb Mussolini a una estació de tren a Hendaia per a negociar una incorporació d'Espanya a la Guerra, passant a ser no-Bel·ligerant enviant a la divisió azul uns 18.000 voluntaris l'any 1941, dels quals van morir uns 5000, també donant suport fent propaganda a la premsa, donant llibertat de moviment a espies nazis, reparant submarins alemanys a les costes i enviant obrers espanyols a treballar en fàbriques.

Quan ja es veia que Alemanya i Itàlia anaven a perdre la guerra Espanya va tornar a ser neutral, l'any 1943, fent que retorni la divisió azul, amb una alta taxa de morts. Els últims soldats de la divisió azul no van tornar fins l'any 1954, que es trobàven en camps de treball a Siberia (retornen en el semíramis). Acabada la segona guerra Mundial, l'any 1945, es va fer el "Fuero de los Españoles", per maquillar el règim, reconeixement drets, donant educació lliure i imposant deures (seguir les idees de Franco), allunyant-se dels falangistes i de la simbologia feixista.

Malgrat els esforços, Espanya no fou admesa a la ONU i fou exclosa del pla Marshall, on es donàven diners per reconstruir els països, abandonant a Espanya sense fer negocis. Els maquis eren guerrillers antifranquistes, que feien atentats en contra del règim franquista. La gran majoria es trobàven en una posició estratègica resguardats en els pirineus, algun dels casos més coneguts d'aquests maquis són Ramón Vila "Caracremada" I Francesc Sabaté. L'any 1944 uns 6000 comunistes van intentar acabar amb el règim franquista i van organitzar una ofensiva, una invasió a la Vall d'Aran, amb l'esperança que els civils s'uneixin a la causa i que continuesin el atac i que es revoltessin contra el règim.

Això no va pasar, el poble no va unir-se a l'ofensiva i al final els maquis de ideologia comunista van haver de retirar-se després de petits enfrontaments, sense arribar a Conquerir Vielha. Els càrrecs polítics de la república van ser exiliats i van continuar exercint càrrecs simbòlics. En el cas de la generalitat, després de l'execució de Lluís companys l'any 1940 va agafar el càrrec Josep Irla, qui va ser substituït més tard per Josep Tarradelles. Dins dels que donen suport al franquisme també haver-hi una petita oposició per part dels monàrquics qui volien la tornada de Joan de Borbó i per tant la monarquia.

Joan de Borbó, l'any 1945 va publicar el Manifest de Lausana en el qual oferia a la monarquia com a única garantia de Pau i unió, però no va tenir gaire exit, i l'any 1948 es va fer una reunió entre Joan de Borbó i Franco on van acordar els estudis del seu fill Joan Carles de Borbó a Espanya. La dictadura era caracteritzada per una dura repressió a l'únic sindicat, amb una molt baixa quantitat de vagues, que només s'accedien les de caire econòmic, com la que es va produir a Barcelona l'any 1951, coneguda com la Vaga dels tramvies, on es reclamava la pujada excessiva dels preus d'aquests.

Fruit de l'aïllament internacional, es va haver de imposar un model autàrquic, on es tenia com a objectiu ser un país autosuficient; poder subsistir de manera que tot sigués produït de manera interna. Per tal de seguir aquest model de manera "equilibrada", l'Estat s'encarregava de regular els preus, salaris i especialment els productes per a cada persona en les cartilles de racionament. Aquestes donàven productes bàsics com oli o pa a cada individu, amb unes dosis igualitàries, que en moltes ocasions eren insuficients. Fruit de la necessitat dels habitants, es va fer un mercat negre, l'estraperlo, que venia els productes bàsics amb preus extremadament inflats.

Espanya seguia sent principalment agrària, amb una producció molt ineficaç, i per aquest motiu es va fer el institut nacional de Colonització, que buscava la millora en la producció redistribuint terres i millorant la infraestructura.

L'agricultura fou sotmesa a un estricte control de l'estat, amb la creació i funcionament de diferents organismes (Servicio Nacional del Trigo o Comisaría nacional de Abastecimiento y Transportes) La indústria també va patir una petita crisis, i l'any 1950 es va crear Seat com a símbol nacional de la indústria espanyola, creant-se també l'institut nacional de indústria amb l'objectiu de crear grups industrials, amb empreses sobretot de finalitat militar, paramilitar i recursos energètics.

No només es van empitjorar les condicions de vida del habitants, sinó que es va seguir amb la persecució i la censura, amb lleis com per exemple la "Ley contra los vagos y los maleantes", on es feia una dura persecució del que alteraven la seva idea d'ordre públic però també als homosexuals. Això, sumat de la dura censura de la societat, tant en un àmbit públic, al regular la premsa, com en àmbits com la repressió de les vestimentes a la platja.

Com que a la situació del moment s'estava produint la guerra Freda i la guerra de Corea, Estats Units es va apropar a Espanya i li va oferir una suma de diners per a reconstruir el país a canvi de bases militars estratègiques per a poder estar a prop de la unió Soviètica. L'any 1953 es va fer el pacte de Madrid, on es va acordar el intercanvi on Espanya rebia milions de dollars i Estats Units rep espais estratègics per a fer les seves bases. Gràcies a aquest pacte, es va anar progressivament reconeixent a Espanya com a país de manera internacional, incorporant-se a la UNESCO l'any 1952 i a la ONU l'any 1955, acabant-se l'any 1953 la política autàrquica.

L'any 1953 es va fer un pacte amb el vaticà, conegut com el Concordat on Espanya otorga a l'Església nombrosos avantatges econòmics i educatius a canvi que Franco pogués escollir els Bisbes que exerceixen a nivell nacional, podent així controlar la població. Finalment, l'any 1959 va rebre la visita oficial del president dels Estats Units Eisenhower a Espanya que va representar el final de la primera etapa del Franquisme, sent reconegut de manera internacional.

EL SEGON FRANQUISME I LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (todavía falta algún que otro detalle del libro, pero lo principal está) EL SEGON FRANQUISME A partir de l'any 1959, després de la visita del president Eisenhower a Espanya, es va donar a lloc un període de desenvolupament i creixement econòmic important, amb una descomposició progressiva del règim i consolidació d'oposicions polítiques. L'any 1966 es va fer una nova llei de premsa, pel ministre Manuel Fraga Iribarne, sent aquesta més permisiva que l'anterior.

Dins del règim, hi havien una sèrie de grups de poder que donàven suport al règim franquista, anomenades famílies, que formàven el règim, com per exemple els monarquistes, els tecnòcrates o els falangistes, entre altres. Els tecnòcrates eren membres de l'Opus Dei (Organització extremadament catòlica), amb una bona formació acadèmica que es centràven en la situació econòmica del país. En aquesta segona etapa del franquisme, els Tecnòcrates van substituir el rol que havien tingut els Falangistes a la fase inicial del règim. El cas Matesa va ser un cas de corrupció dins del règim que va ser descobert i publicat.

Aquest escàndol va succeir a la fàbrica tèxtil anomenada "Matesa", que per exportar els materials tèxtils produits van demanar crèdits al règim, però part d'aquests diners se'ls van embolsar els dirigents, entre ells, alguns ministres de la dictadura, que van aprofitar per aconseguir diners. Al final, quan tot això va ser públic van haver-hi penes molt reduïdes, tapades pel règim. Els obrers i miners, a més dels estudiants formàven part de la principal incipient oposició, que buscava millorar les condicions de vida a través de vagues i protestes, que serien reprimides durament amb violència per la policia. Fins i tot alguns sacerdots van donar suport a algunes vagues.

El SEU, sindicat d'estudiants, organitzava el moviment estudiantil. En general, cada vegada hi havia més demandes i vagues als barris obrers, amb una dona amb progressivament més poder. El règim, per tal de controlar la situació va crear el TOP, el tribunal d'ordre públic, incorporant civils a un tribunal juridic tot i així adjudicant condemnes militars. El Contuberni de Múnich va constar en que al IV congrés del moviment europeu es van presentar una sèrie de polítics espanyols antifranquistes (118) que van denunciar la dictadura que regía el país, reclamant una democràcia. El règim franquista els va tatxar de traïdors i els va desterrar.

L'any 1959 es va fer el pla d'estabilització, on es deixava de manera total l'autarquia i busca modernitzar el país, buscant prioritzar el sector secundari/ industrial deixant de ser un país principalment agrícola. Aquest pla constava de: Fer un canvi estable de la peseta, una reducció de despesa pública, congelant els sous, una moderació salarial, una reducció de l'intervencionisme, liberalització i estimulació d'importacions i imposició d'aranzels. A partir de l'any 1961, Espanya va tenir un creixement econòmic exponencial, sent el major creixement econòmic de la historia del país.

Fruit del éxit d'aquest pla, es fan més plans de desenvolupament, amb una gran inversió de material i productes de l'exterior, amb les importacions duplicant les exportacions, però aconseguint un superàvit gràcies a altres sectors com el turisme. També va haver una mecanització de l'agricultura el que va significar una important mobilització del camp a les ciutats, significant un creixement important d'aquestes. A més, amb un fet conegut com el "baby boom" va haver-hi un creixement demogràfic important. Aquest període va significar un augment del nivell de vida, amb civils que podien accedir a nous béns, com cotxes.

Tot aquest creixement econòmic amb una de les crisis més importants del segle a l'any 1973, coneguda globalment com la crisis del petroli, on el preu d'aquest va pujar significativament. Franco l'any 1969 designa com a proper rei al rei Joan Carles I, malgrat que Alfons de Borbó es va casar amb la neta de Franco anys posteriors (1972), contant aquesta decisió amb el suport dels immobilistes (conservadors). L'any 1959 es va fundar ETA, un grup terrorista d'extrema esquerra que tenia com a objectiu la independència vasca a través de la violència. La primera víctima de ETA es va produir l'any 1969, amb l'assassinat de melitón manzanas, un policía que s'encarregava de torturar.

L'any 1970 es va fer un judici a 16 militants d'ETA, commutant condemnes de mort, conegut com el judici de Burgos. L'any 1973, ETA va assassinar al president de govern Carrero Blanco. Després d'aquest assassinat, Carlos Arias Navarro pasa a ser nou president d e govern. També hi havien altres organitzacions terroristes, com per exemple, d'esquerres el MIL (Movimiento ibérico de liberación), anarquistes, o el FRAP, i de dretes la triple A o "los guerrilleros de cristo rey". L'any 1974, Salvador Puig i Antich, un representant del MIL, va ser executat, acusat d'un atentat, malgrat els intents per part d'organitzacions internacionals de convencer a no fer-ho.

L'església progressivament es va distanciant de l'estat, apropant-se als treballadors i deixant els postulats franquistes. Fins i tot, alguns membres participàven en protestes, amb actitud crítica, sent alguns bisbes jutjats, com per exemple el bisbe de Bilbao, Antonio Añoveros. L'abril de 1974 es produeix a Portugal la revolució dels clavells, on l'exèrcit s'oposa al règim dictatorial del país i cau el règim salazarista. Aquest fet fa que l'oposició antifranquista s'animi, i els immobilistes volen que Arias Navarro reprimeixi més a la gent, amb un Francisco Franco molt debilitat en quant a salut. Per aquest motiu, Joan Carles I es fa provisionalment el cap d'estat.

Al país la crisis económica es fa més forta, els joves militars volen canvis i s'organitzen en la unió militar democràtica i a més els terroristes segueixen amb els múltiples atemptats. L'any 1975 es va fer la Marxa Verda, que va constar en que el govern del Marroc va enviar a una gran quantitat de civils al sahara occidental, en aquell moment dominat per Espanya. Com que els militars presents no sabien com actuar i no van rebre ordres clares, van acabar retirant-se de manera pacífica.

A Catalunya també a haver-hi una forta oposició, com per exemple amb els fets de palau al 1960, on es va cantar l'himne catalanista a ministres franquistes o amb l'assemblea de Catalunya, que organitzava una gran quantitat de partits, sindicats entre d'altres antifranquistes organitzant una sèrie de competències en contra del règim. LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA El 20 de novembre de 1975 es va produir la mort del dictador Francisco Franco. Davant d'aquesta notícia van sorgir tres alternatives: Els immobilistes (seguir amb el règim dictatorial), els reformistes (fer una transició lenta amb reformes) i la ruptura (fer un canvi radical cap a la democràcia).

D'aquestes alternatives va triomfar els reformistes. L'any 1976 Carlos Arias Navarro dimiteix del càrrec de president de govern, i provisionalment agafa aquest càrrec el jove ministre franquista Adolfo Suàrez, de la UCD. Després de la mort de franco, el que va heretar el poder va ser el rei Joan Carles I, qui va convocar les eleccions. Les corts franquistes progressivament van anar aprovant lleis democratitzadores, malgrat la conflictivitat laboral que era present a la societat de la época.

(L'any 1976 es van produir els fets de Vitoria, on la policia va matar a 5 obrers a una revolta) L'any 1977, en un moviment arriscat d'Adolfo Suárez, va legalitzar el PCE, a canvi, el PCE va reconèixer el rei i la bandera. Això es deu a que per tal de fer unes eleccions completament lliures i arribar a una democràcia plena, però els comunistes eren molt mal vistos per part del règim, i la legalització d'aquest partit va generar controversia en els franquistes i militars. Per tal de democratitzar el país, van eliminar el TOP i Moviment Nacional (falangistes), obrint una lliure sindicalització.

Es fa una amplia amnistia política (on els empresonats per ideologies antifranquistes), la sobirania radicava en el poble i es prometen eleccions. Unes eleccions on les principals forces van ser: UCD( Adolfo Suàrez), PCE (Santiago Carrillo), PSOE (Felipe Gonzàlez) i AP(Aliança popular- Fraga Iribarne). L'any 1977 es van produir les eleccions generals, les quals va guanyar la UCD d'Adolfo Suárez, quedant el PSOE en segona posició. El 80% de la població va participar en aquestes eleccions. L'any 1978 es va fer la constitució de 1978, encara vigent ara en dia, constatada pels 7 pares de la constitució, de partits diferents.

Aquesta constitució, posteriorment, va ser sotmesa a referèndum on el vot de la gent va deixar clar que es volia l'aprovació d'aquesta. La constitució constatava la creació de corts, senat, llei, sobirania que radicava al poble, monarquia parlamentària, dret a l'autonomia, amb creació de nous drets com la igualtat, abolició de la pena de mort, llibertat ideològica/religiosa, llibertat d'expressió/reunió, residència, a vaga, entre altres. A més, es va donar a lloc una divisió de poders (judicial, executiu i legislatiu). Formant d'aquesta manera, un estat de dret, malgrat el mal estat del país per la agreujada crisi del 1973.

L'any 1979 es tornen a convocar eleccions general, les quals tenen uns resultats semblants als de les anteriors: Victòria de la UCD de Suàrez i el PSOE en segón lloc. Cada comunitat autònoma (fruit de la constitució) té el seu propi parlament. La UCD i el PSOE van signar la LOAPA, on s'intentava organitzar les autonomies del país, i va acabar sent una de les motivacions del cop d'Estat d'Antonio Tejero. El PSOE de Felipe González va presentar una moció de Censura per a Adolfo Suàrez, que la va passar pels péls i fruit d'aquest i altres motius, Adolfo Suárez decideix dimitir l'any 1981.

El 23 de Febrer de 1981 (23-F), mentres a la moncloa es celebràven eleccions per tal de veure si el succesor d'Adolfo Suárez com a cap de govern seria Leopoldo Calvo Sotelo, el tinent coronel Antonio Tejero, amb un grup de Militars, van fer un cop d'estat de caire militar. Malgrat aquest fet, la majoria de militars espanyols no es van afegir a la causa (a excepció de Milans del Bosch, qui va donar suport a València, amb tancs circulant per aquesta ciutat). Després de hores de incertesa el rei va sortir als mitjans de comunicació a comunicar el fracàs del cop d'estat. Finalment, Calvo Sotelo va guanyar les eleccions i va ser president de govern fins a les pròximes eleccions.

Adolfo Suàrez va abandonar la UCD per fer el seu propi partit: El "centro democrático Social" (CDS). A Catalunya l'any 1979 es dissol l'assemblea de catalunya (ja que era antifranquista i no era necessària), i es van crear nous partits, amb abundància de partits d'esquerra. A Catalunya es volia un nou estatut, i aquesta opció va ser sotmesa a referèndum, amb resultats afirmatius, el que va suposar l'elaboració d'un nou estatut. A catalunya se li va atorgar més llibertat pel Català, descentralització, el dia de Sant Jordi i noms en Català inicialment.

Josep Tarradelles, president de la generalitat de Catalunya a l'exili des de 1954, en la operació coneguda com operació Tarradelles a l'any 1977 per part del president del govern en aquell moment, Adolfo Suárez, va tornar com el president de la generalitat a Catalunya, el que va significar la restauració de manera oficial de la Generalitat de Catalunya (govern). L'estatut de Catalunya, conegut com l'estatut de Sau, formava part de la constitució del 1978, i va ser aprovat per 19 ponents el 25 d'Octubre de 1979, triomfant amb un 88% al referéndum. Aquest estatut reivindicava que Catalunya és una nacionalitat amb història, cultura i llengua.

L'estatut comptava amb poques competències inicialment, que li permitien autogestionar-se i fer que torni el Català. Aquestes competències poden ser exclusives, compartides o plenes, però en general són escasses. L'aprovació de l'estatut va significar que Catalunya tingui un Parlament (Legislatiu), President (Executiu) i Consell Executiu (Executiu). L'estatut aprovat l'any 1979 buscava evitar les retallades com les que va patir l'estatut de Núria de la segona república, i gràcies a això, va aconseguir més competències que el estatut del 1932 (menys en ordre públic i a nivell jurídic).

Malgrat aquest fet, aquest estatut comptava amb uns pressupostos molt justos el que redueix la seva capacitat d'actuació per aquest motiu, en moltes ocasions havia de negociar amb el govern central per tal d'actuar. L'any 1980, es van convocar eleccions al parlament de Catalunya, on va guanyar Jordi Pujol amb el seu partit CiU (Convergència i Unió), qui va desenvolupar més l'estatut i va fer lleis de règim intern. A nivell nacional, l'any 1982 es van convocar noves eleccions generals, on el PSOE de Felipe González va quedar com a guanyador. Tant la UCD com la CDS van perdre molta força i suport.

L'acció de govern tenia com a finalitat modernitzar el país, fent una societat justa mantenint la propietat privada i l'economia de mercat. Per tal de fer-ho, van fer una serie de reformes. - Sanitat Seguretat social i Sanitat pública - Educació Educació obligatòria (LOGSE) entre altres reformes. - Exèrcit Reconèixer l'objecció de consciència i el servei social substitutori - Política Fiscal Més Impostos - Política econòmica Intentar reduir la inflació - Política d'ocupació Intentar reduir la taxa de l'atur (molt elevada) però va ser un fracàs. Espanya comptava amb una taxa d'atur alarmant, amb salaris extremadament baixos, el que va suposar algunes vagues i protestes.

A més, el terrorisme sempre havia seguit actuant, tant ETA com el GAL. El GAL, grups antiterroristes de liberació, eren policies que actuaven per lliure que s'encarregaven d'atemptar contra simpatitzants d'ETA, contant, d'incognit, amb ministres i membres de l'estat, el que va suposar controversia al ser revelada aquesta informació. L'any 1984 es fa un acord amb França per tal de lluitar en contra del Terrorisme, on frança acorda ajudar a Espanya amb els terroristes que s'amaguen en França. (FALTA LO DE LA OTAN I LA CEE(UE))