Història d'Espanya i Catalunya (1875-1931): Restauració i Dictadura de Primo de Rivera

I 108 flashcards i 72 preguntes més al document.

Text del document

No importa mucho 2.2. La Constitució de 1876 Fragments de la constitució de 1876 Art 11. La religió catòlica, apostòlica i romana és la de l'Estat. La nació s'obliga a mantenir el culte i els seus ministres. Ningú no serà molestat en el territori espanyol per les seves opinions religioses, ni per l'exercici del seu culte respectiu, tret del respecte degut a la moral cristiana. No es permetrà, però, cap més cerimònia ni manifestació públiques que les de la religió de l'Estat. - Pensament conservador (Cánovas), s'admeten altres cultes. Art 13.

Tot espanyol té dret: a emetre lliurament les seves idees i opinions, ja sigui de paraula, ja sigui per escrit, utilitzant la impremta o altres procediments similars, sense cap subjecció a la censura prèvia; a reunir-se pacíficament; a associar-se per als fins de la vida humana. - Pensament liberal (Sagasta). Art 18. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el rei. - Tots dos d'acord. 2.3. La pràctica: la legislació i el caciquisme Llei electoral de Sagasta (liberal) Art.1. Són electors per a diputats acords tots els espanyols barons majors de 25 anys que es trobin en ple gaudi dels seus drets civils i siguin veïns d'un municipi on almenys faci dos anys que resideixen.

Llei electoral de Cánovas (conservador) Art.15. i Art.19. Tindrà dret a sent inscrit com a elector, en les llistes del cens electoral de la secció dels seu respectiu domicili, tot espanyol que tingui 25 anys complerts i que sigui contribuent dins o fora del mateix districte, per la quota mínima per al Tresor de 25 pessetes anuals per contribució territorial o de 50 per subsidi industrial. També tindràn dret a ser inscrits en les llistes com a electors, sempre que hagin complert 25 anys: - L'esglèsia. - Funcionaris que percebin com a mínim 2000 pessetes anuals de sou.

- Els pintors o els escultors que hagin obtingut un premi de primera o segona classe en les exposicions nacionals o internacionals. - Professors i els mestres de qualsevol ensenyament subvencionat amb fons públics. - Mestres de primer i segon ensenyament que tinguin títol. 3.3. Catalanisme conservador Missatge de la lliga de catalunya a la reina regent Desitgem que la nació catalana torni a posseir les seves corts generals….

i que si votin els pressupostos de Catalunya i la quantitat amb què hagi de contribuir al nostre país a les despeses generals d'Espanya; que sigui Catalunya senyora del govern interior del seu sòl i assenyali el contingent de l'exèrcit per al Principat, no per sorteig ni amb lleves forçoses, sinó aprofitant-se de soldats voluntaris i a sou…; i que la llengua catalana sigui l'oficial a Catalunya per a totes les manifestacions de la vida d'aquest poble; s'usi la llengua catalana per a l'ensenyament a Catalunya; que siguin catalans els tribunals de justícia; que el cap de l'Estat d'Espanya vingui a jurar a Catalunya les seves constitucions fonamentals.

Són unes reivindicacions econòmiques culturals i una mica polítiques 4. Una època de prosperitat econòmica Imatges corresponents a les onades migratòries durant el segle XIX La indústria a Catalunya: Imatges de colònies industrials: la primera correspon al Berguedà, la segona és una fotografia aèria d'una colònia abastida pel riu Ter i la tercera és una colònia industrial a Manlleu. 5. L'evolució del moviment obrer Imatges de fàbriques on la mà d'obra infantil era un fet habitual. Pestanya 1 Història contempòrania d'espanya i catalunya (1875-186) (111anys) Quedarme con la idea de que Alfons XII fill d'Isabel II Catalanisme comença sent un moviment per la renaixença.

per la cultura, voler posar el catala a les arts i a casa DE MOMENT NO ÉS POLÍTIC reivindica la independencia de la literatura La Restauració: de l'inici al "desastre" (1875-1898) Temes 1. Restauració de la monarquia (Alfons XII) 2. Bipartidisme i alternança política 3. Eleccions fraudulentes 4. Pèrdua de les colònies espanyoles a Cuba, Puerto i Rico i Filipines 5. Repressió sistemàtica dels nacionalismes perifèrics basc i català i del moviment obrer PREGUNTA QUE FAN MOLT Quin és el sistema polític de la Restauració?

S.rev, 1a rep i catalanis Sexenni revolucionari, primera república i catalanisme El Sexenni Revolucionari (1868-1874) Isabel II d'Espanya (1830-1904) Regnat: 1833-1868 La política d'un dels presidents del govern d'Isabel II, Narváez (dècada liberal conservadora 1856-1868), féu que polítics progressistes i liberals més l' incipient moviment obrer, es reunissin a Bèlgica (Oostende) per destronar a la reina i crear les Juntes Revolucionàries. El setembre de 1868, l'armada espanyola atracada a Cadis s'alça en armes contra Isabel II. La revolució contra la monarca s'extengué per Catalunya, País Valencià i Andalusia. Es crearen les Juntes Revolucionàries.

Ja no era un pronunciament militar sinó una autèntica revolució. El lema era "Morin els Borbons". La revolució s'anomenà "La Gloriosa". Amb aquesta revolució de 1868 es posava fi al règim autoritari que havia governat a Espanya durant els darrers 25 anys, a excepció del Bienni Progressista (1854-56 Espartero). Isabel II i la seva família s'exiliaren a França. Els revolucionaris foren el general Joan Prim i Francisco Serrano. Convocaren eleccions perquè les Corts redactessin una nova Constitució. Principis de la Carta Magna (1869): (p.40) - Sufragi universal masculí. - Llibertat d'expressió i de premsa, reunió i associació. - Aconfessionalitat de l'Estat i llibertat de culte (Estat laic).

- Monarquia com a forma d'estat . Al no haver-hi successor es cercà un candidat entre les famílies reials d'Europa. Prim oferí el tron a Amadeu de Savoia, clarament liberal. Regnà poc més de dos anys i assumí el paper de monarca que regnava però no governava. Prim, el seu valedor, fou assassinat (1870). El rei es trobà amb molts problemes al país i amb la majoria de partits fent-li el buit: alfonsins (partidaris Alfons, fill d'Isabel; carlins (partidaris Carles VII germà Ferran VII); republicans. A Cuba, també hi havia revoltes. El 1873, Amadeu I abdicà i tornà a la seva Itàlia natal.

El general Joan Prim i el general Francisco Serrano Amadeu I de Savoia convertit en rei e La Primera República Espanyola (1873-1874) Un cop Amadeu I hagué abdicat, els sectors republicans convenceren als diputats que l'alternativa era la República. El 1873 s'instaura la República amb el català Estanislau Figueres com a president. Els problemes amb els que es trobà la república foren bàsicament que no hi havia prou polítics convençuts d'aquest sistema i d'altres clarament hostils com els carlins i l'Església. Els entrebancs de la República: - El ressorgiment de les Juntes Revolucionàries. - Els camperols demanaven el repartiment de les terres dels latifundis.

- En les zones industrials també hi havia reivindicacions. - Temptativa de crear un Estat Català dins de la República Federal espanyola. Caos polític. Hi hagué tres presidents més: Pi i Margall, Nicolás Salmerón i Emilio Castelar. El general Manuel Pavía entrà amb les tropes al Congrés i lliurà el poder a Francisco Serrano. Aquest governà de manera dictatorial i dotze mesos més tard un cop d'estat produït per Arsenio Martínez Campos restaurava la monarquia a favor d'Alfons XII, fill d'Isabel II.

Els quatre presidents de la 1ª República Estanislau Figueres Nicolás Salmerón Francesc Pi i Margall Emilio Castelar Caricatura de la revista satírica La Flaca del 3 de marzo de 1873 sobre la pugna entre los radicales, que defienden la república unitaria, y los republicanos federales que defienden la federal. Y también sobre la pugna entre los federales "transigentes" e "intransigentes" Els origens del catalanisme Catalunya vençuda políticament l'11 de setembre de 1714 (Decrets de Nova Planta) amb Felip V d'Anjou va mantenir un dels símbols de la seva identitat: la llengua. Tot i ésser prohibida oficialment va continuar essent la llengua vehicular de la població.

El moviment de la Renaixença suposà la recuperació de l'ús literari de la llengua desembocant també en un catalanisme polític. Renaixença: moviment cultural que sorgí a Catalunya a la dècada de 1830, caracteritzat per la voluntat de recuperació literària de la llengua catalana. Se sol datar el 1833 coincidint amb la publicació de l'oda La pàtria de Bonaventura Carles Aribau, a El vapor. La persona decisiva, però, fou Joaquim Rubió i Ors qui influí a tots els intel.lectuals de l'època. L'any 1859 es restabliren els Jocs Florals, concurs de poesia. Diverses institucions impulsaren aquest moviment com ara la Universitat de Barcelona, l'Acadèmia de Bones Lletres i l'Ateneu Barcelonès.

Bonaventura Carles Aribau Joaquim Rubió i Ors Serafí Pitarra Paral.lelament a la Renaixença, el corrent popular de la literatura va experimentar un gran impuls amb Serafí Pitarra. Aquest grup d'intel·lectuals reivindicaven el català "que es parla" i no el dels Jocs Florals que el consideraven una mica arcaic. Factors que incidiren en l'èxit de la Renaixença: a) Evolució social catalana amb una burgesia forta. Per tant, factor socio-econòmic. b) Reacció contra el fort centralisme cultural i polític. Crítica a l'homogeneïtzació de l'Estat. Per tant, factor polític. c) Influència del romanticisme europeu (passat medieval). Per tant, factor cultural. Pestanya 7 1) RESUM COMPLET I CLAR 1.

La Restauració: fets polítics 1874: Martínez Campos fa el pronunciament de Sagunt Alfons XII és proclamat rei. Cánovas del Castillo forma govern provisional i estableix la base del nou règim. Manifest de Sandhurst: programa ideològic i polític d'Alfons XII. Objectiu principal: estabilitat després del caos del Sexenni. 1.1. Fi de la guerra carlina Alfons XII dirigeix personalment la guerra. Amnistia i invitació a integrar-se a la monarquia constitucional. 1876: derrota definitiva de Carles VII i exili a França. El carlisme evoluciona a posicions autonomistes a Catalunya. 1.2.

Bipartidisme Creat per Cánovas: alternança pactada entre: Partit Conservador (Cánovas) Partit Liberal (Sagasta) Basat en: Eleccions manipulades (caciquisme). Pacte del Pardo (1885) després de la mort d'Alfons XII assegura l'alternança. 1.3. Política exterior i Cuba Reconeixement internacional del nou règim, suport del Papa. A Cuba: insurreccions independentistes des de 1868 tensions que acabaran esclatant el 1895. 2) El sistema polític: teoria i pràctica 2.1. Ideari de Cánovas Principis clau: Pàtria Monarquia Dinastia borbònica Sobirania compartida rei + Corts Llibertat limitada Propietat Exclou qualsevol ideologia contrària. 2.2.

Constitució de 1876 Molt flexible per permetre governs conservadors i liberals. Atribucions àmplies al rei. Debats sobre sufragi (censatari vs universal masculí), confessionalitat, sobirania. 2.3. La pràctica: caciquisme Manipulació electoral: tupinades, coaccions, llistes tancades ("encasillado"). Cacics + governadors civils + Guàrdia Civil controlen el vot. Eina clau per mantenir el bipartidisme. 3) El catalanisme polític 3.1. Orígens Combinació: Progrés (federalisme) Tradició (carlisme) Cercles: La Renaixensa: més radical La Veu de Montserrat: catòlic i conservador 3.2.

Catalanisme progressista Figura clau: Valentí Almirall Impulsà: Diari Català Congressos catalanistes Centre Català Lo catalanisme Memorial de Greuges (1885) Objectiu: regenerar Espanya a partir de Catalunya i lluitar contra el centralisme. 3.3. Catalanisme conservador Lliga de Catalunya després Lliga Regionalista (1901). Bases de Manresa (1892) primer projecte d'Estatut. Denúncies d'opressió i defensa d'autonomia. Repressió per part de l'Estat (acusacions de separarisme). 4) Prosperitat econòmica (1875–1898) 4.1. Demografia Creixement lent mortalitat alta, emigració a Amèrica. A Catalunya: urbanització, immigració interna (Aragó, País Valencià, Múrcia). 4.2.

Economia Impacte de la Segona Revolució Industrial: Ferrocaril Agricultura modernitzada Indústria tèxtil catalana i siderúrgia basca Problemes catalans: Poca energia (carbó escàs) Competència estrangera Demanda d'aranzels proteccionistes Fil·loxera afecta la vinya 5) Moviment obrer 5.1. Socialisme PSOE (1879) Pablo Iglesias UGT (1888) Revindicacions: 8h, sindicats, llibertats. 5.2. Anarquisme Fort a Catalunya i Andalusia. Idees: llibertat absoluta, antijerarquia. Deriva de terrorisme anarquista (bombes al Liceu, atemptat contra Cánovas). Repressió duríssima (Procés de Montjuïc). U4. Del "Desastre" (1898) a la Segona República (1931) 1) RESUM COMPLET I CLAR 1.

Impacte del "Desastre" (1898) Espanya perd Cuba, Puerto Rico i Filipines. No hi ha crisi estructural, però sí moral i psicològica. 32 governs en 22 anys inestabilitat extrema. Apareixen nous moviments: regeneracionisme, republicanisme, moviment obrer. Regeneracionisme de Joaquín Costa: "cirurgia de ferro". 2) Crisi de la Restauració (1902–1923) 2.1. Crisi del civilisme Atac militar a Cu-cut! Llei de jurisdiccions (1906). Militars tornen a tenir poder polític. Naixement de Solidaritat Catalana. 2.2.

Crisi del Pacte del Pardo Govern d'Antonio Maura: Política reformista Setmana Tràgica (1909): protestes contra enviar reservistes al Marroc crema de convents repressió duríssima execució de Ferrer i Guàrdia. Caiguda de Maura trencament del bipartidisme. Govern Canalejas (liberal): Mancomunitats Reforma militar Repressió religiosa (Llei del cadenat) Assassinat (1912) 2.3. Crisi múltiple del 1917 Triple conflicte: 1. Juntes de Defensa (militars). 2. Assemblea de Parlamentaris (Lliga). 3. Vaga general de 1917 (UGT + CNT). Mostra la descomposició del sistema. 2.4. Descomposició final (1918–1923) Pistolerisme a Barcelona (Sindicat Únic vs Sindicat Lliure). Desastre d'Annual (1921): 12.000 morts.

Expediente Picasso acusa polítics i rei. 1923: cop d'Estat de Primo de Rivera amb suport d'Alfons XIII. 3. Evolució del catalanisme polític (1900–1931) 3.1. Ideologia La nacionalitat catalana (Prat de la Riba, 1906): defensa Catalunya com a nació. Model federal. 3.2. Partits A. Conservadors (Lliga Regionalista) Prat de la Riba Puig i Cadafalch Cambó Obtenen la Mancomunitat (1914) B. Esquerres Republicà Català (Layret, Companys) Estat Català (Macià) germen d'ERC (1931) C. Anticatalanistes Partit Radical de Lerroux 3.3. Mancomunitat de Catalunya (1914–1923) Projecte d'autogovern administratiu. Obra clau: biblioteques, escoles, formació de mestres, carreteres, cultura.

1923: Primo de Rivera la suprimeix. 4. Dictadura de Primo de Rivera (1923–1930) 4.1. Suports i oposicions Suport: Cacics, terratinents, burgesia catalana inicialment. Oposició: Classes mitjanes, estudiants, intel·lectuals (Ortega, Unamuno), nacionalistes. 4.2. Obra Directori militar: Pau social via repressió Control sindical Victòria al Marroc (Alhucemas 1925) Directori civil: Unión Patriótica (partit únic) Infraestructures, carreteres i ferrocarrils Sense reforma fiscal deute enorme 4.3. Caiguda Oposició creixent Conspiracions militars (Sanjuanada) Crisi del 1929 Primo dimiteix Berenguer Pacte de Sant Sebastià (1930) Camí cap a la Segona República.

ESQUEMES GENERAL I FÀCILS PER MEMORITZAR U3 – Esquema Causes de la Restauració crisi Sexenni desordre Cánovas imposa estabilitat Fonaments monarquia + bipartidisme + caciquisme Problemes desigualtats socials, regionalisme, crisi colonial Catalanisme progressista (Almirall) + conservador (Lliga) Economia industrialització parcial + fil·loxera + proteccionisme Moviment obrer PSOE/UGT + anarquistes + terrorisme U4 – Esquema Desastre del 98 crisi moral regeneracionisme Crisi del sistema exèrcit, catalanisme, obrerisme, Annual Catalunya Lliga, Mancomunitat, separació en dretes/esquerres Dictadura Primo de Rivera ordre i repressió obres públiques caiguda (1929) PREGUNTES TIPUS EXAMEN (AMB RESPOSTA CURTA) U3 1.

Explica el bipartidisme de la Restauració. Alternança pactada entre liberals i conservadors gràcies al caciquisme. 2. Què és el Memorial de Greuges? Document catalanista (1885) que denunciava el centralisme i reclamava autonomia. 3. Causes de la fil·loxera. Insecte procedent d'Amèrica que va destruir la vinya catalana. 4. Diferències entre socialisme i anarquisme. Socialisme: organització política (PSOE, UGT). Anarquisme: rebuig de l'Estat, acció directa. U4 1. Quines tres crisis formen la crisi múltiple de 1917? Juntes de Defensa + Assemblea de Parlamentaris + Vaga general. 2. Què fou la Setmana Tràgica? Revolta antimilitarista i anticlerical a Barcelona (1909). 3. Causes del cop de 1923.

Pistolerisme, Annual, descomposició política, suport del rei. 4. Què era la Mancomunitat? Organisme administratiu catalanista (1914–1923) que modernitzà Catalunya. MAPES CONCEPTUALS (TEXTUALS) U3 RESTAUACIÓ Estabilitat Bipartidisme Caciquisme Política: Cánovas / Sagasta Catalunya: Almirall Lliga Bases de Manresa Economia: industrialització + problemes energètics Obrers: PSOE/UGT + anarquistes atemptats Procés de Montjuïc U4 DESASTRE 98 regeneracionisme crisi política 1909 Setmana Tràgica 1917 triple crisi Annual 1921 cop Primo 1923 dictadura Mancomunitat suprimida nacionalisme català més fort 1930 Berenguer fi del sistema Parcial rest.1 U3 U3.

La Restauració: de l'inici al "desastre" (1875-1898) 1. La Restauració: els fets polítics (1875-1898) El 29 de desembre de 1874, el general Arsenio Martínez Campos fa un aixecament a Sagunt i proclama Alfons XII, fill d'Isabel II, rei d'Espanya. Formació d'un govern provisional presidit per Antonio Cánovas del Castillo. Alfons XII Els primers dies de desembre, el rei Alfons XII va redactar l'anomenat manifest de Sandhurst, on detalla el règim de govern que volia per Espanya, així com la seva ideologia política Després d'arribar a Espanya pel port de Barcelona per dirigir-se a Madrid amb gran cordialitat oficial i popular, la dinastia borbònica tornava a ser restaurada 1.1.

Primera acció política: la fi de la guerra carlina La primera acció política d'Alfons XII: dirigir-se al nord per conduir la guerra contra els carlins. Va oferir una amnistia convidant tothom a oblidar el passat i adherir-se a la monarquia constitucional. Un dels antics dirigents carlins, el general Ramon Cabrera la va acceptar, convidant a posar fi a la guerra. La guerra carlina acabarà al 1876, quan el pretendent carlí (Carles VII) vençut al nord, s'exilia a França. Acabada la guerra, el carlisme català va evolucionar cap a posicions autonomistes. 1 El elements que van propiciar aquesta evolució de l'ideari carlí van ser: L'oposició a les mesures centralistes dels governs liberals.

La defensa dels furs catalans i privilegis tradicionals. A partir d'aquest moment, els carlins de la resta d'Espanya van participar en vida política, ubicant-se a l'extrema dreta, defensant el seu pensament tradicionalista Sense aixecar-se en armes. 1.2. El Bipartidisme Sota la direcció de Cánovas del Castillo, la Restauració es va caracteritzar per la construcció de dos grans partits polítics dins del pensament liberal: Partit Conservador (Cánovas del Castillo). Partit Liberal (Práxedes Mateo Sagasta). El Partit Conservador estava format per: Integrants de l'antic Partit Moderat Integrants d'Unión Liberal Integrants d'un sector del Partit Progressista.

S'hi va adherir bona part de l'episcopat i el catolicisme més progressista (gent benestant i conservadora). El Partit Liberal estava format per: Integrants procedents de sectors demòcrates i radicals (l'ala esquerrana del Partit Progressista) Integrants del republicanisme moderat S'hi adhereixen professionals liberals: comercials, banquers, militars i funcionaris. L'inici d'aquesta nova pràctica política comença al febrer del 1876, amb la reunió de les Corts Constituents després d'unes eleccions. El partit conservador guanya les eleccions. Sota aquest mandat que es redacta la Constitució de 1876, on s'estableix l'alternança política dels dos grans partits.

2 El 1885 mor Alfons XII (tuberculosi) sense successor masculí i amb la reina embarassada (futur Alfons XIII). Regència de María Cristina d'Habsburg (fins 1902). Intel·ligentment, Cánovas presenta la seva dimissió com a cap del govern. Suggereix a la Reina regent encarregar la formació d'un nou govern al seu rival, el liberal Sagasta. Aquest acord s'anomenarà el Pacte del Pardo. Simbolitza la consolidació de l'alternança política o bipartidisme com a nou règim polític a Espanya. 1.3. La política exterior El nou règim va ser reconegut a l'estranger i pel Papa de Roma, Pius IX. Fet que certifica la legitimació de de la nova monarquia davant dels sectors catòlics. 1.3.1.

La pacificació de Cuba Desde la Revolució de 1868 (La Gloriosa), a Cuba s'havia iniciat una guerra d'alliberament amb el manifest de El grito de Yara, redactat per la insurrecció cubana de Carlos Manuel Céspedes 3 2. El sistema polític: la teoria i la pràctica La Restauració suposa un cert retorn al conservadorisme anterior al Sexenni Revolucionari Però es consolida cicle de la revolució liberal i l'aprovació progressiva de lleis. S'aconsegueix la pacificació dels diversos sectors dirigents de la societat: - Acords amb l'Església. - La submissió de l'exèrcit al poder civil (l'exèrcit no pot intervenir en la política), el civilisme. 2.1.

L'ideari de Cánovas del Castillo Cánovas era un home pràctic, els seus principis fonamentals van ser: - La pàtria - La monarquia - La dinastia històrica (Borbons) - El govern conjunt del rei amb les Corts - La llibertat - La propietat (defensar terratinents) Ell creia que aquests principis havien de formar-ne part de manera indescutible i que els sectors que no els van acceptar No havien de tenir cabuda en el sistema de la Restauració ni en l'elaboració de la Constitució (la resta de qüestions podien discutir-se). Va adoptar posicions favorables al proteccionisme mostrant-se proper a la burgesia catalana. No obstant, fou contrari al catalanisme polític. 4 2.2.

La Constitució de 1876 Es va començar a discutir al febrer 1876, on els conservadors eren majoria. En la redacció de la Constitució hi van participar dos partits dinàstics (flexibilitat política). Principals divergències polítiques: 1. El concepte de sobirania. 2. El sistema electoral (conservadors proposaven sufragi censatari i els liberals l'universal (sense dones!)). 3. Confessionalitat o no de l'Estat (es va aconseguir a una tolerància mútua). Per salvar aquestes diferències, s'elabora una redacció esquemàtica dels articles per a una concreció posterior adaptada per cada govern.

La principal diferència de la Constitució del 1876 amb l'anterior era en l'adjudicació d'atribucions a la monarquia, més àmplia en la de 1876 que en la de 1869 2.3. La pràctica: la legislació i el caciquisme La Constitució permetia legislar d'acord amb les seves idees i mantenint cert respecte pel govern anterior: El govern liberal, òptica més progressista com: La llei d'associacions (sindicats obrers). Judicis amb jurat. Sufragi universal masculí (les dones eren el 50% de la població). El govern conservador: Sufragi censatari (només votava el 5% de la població). Llei d'impremta, premsa. Regulació reunions públiques. Les eleccions, però, no van ser mai transparents.

Totes van ser realitzades per mitjà de tupinades Els cacics tenien un paper important en tot el sistema de frau electoral, així com la Guàrdia Civil, alcaldes i governadors civils. 5 Ley del encasillado: eren les llistes tancades amb els dos candidats emeses pel Ministeri de Governació.

El mecanisme polític era sempre el mateix: quan un president del govern es veia obligat a dimitir a causa d'una crisi o d'una escàndol, el rei encarregava la formació d'un nou govern al líder de l'oposició, el qual feia dissoldre les Corts i convocava eleccions, que sempre guanyava per majoria absoluta, ja que les organitzava des del Ministeri de la Governació amb la col·laboració dels alcaldes, dels governadors civils i dels cacics dels pobles i de la ciutats. - Sens dubte, la xacra més important del sistema polític de la restauració. 3. El catalanisme polític A Catalunya, es comença a cercar una manera d'organitzar-se políticament en base a la catalanitat i l'ús de la llengua.

El catalanisme polític. Les idees proposades eren de procedència diversa. 6 3.1. Els origens del nou catalanisme Sorgeix d'un àmbit intel·lectual en el qual volien que el català fos present en totes les actuacions culturals i que Catalunya fos la prioritat. En base a dues idees: 1. Progrés, procedent del federalisme. 2. La tradició, provinent del carlisme. Aquesta combinació fou del tot original i per això va tenir molt d'èxit. 3.1.1. Cercles importants Els del cercle de la revista La Renaixensa (tendència més radical e intransigent, pròxim al moviment romàntic). Els del setmanari La Veu de Montserrat (tendència conservadora i catòlica). 3.2.

Catalanisme progressista Impulsor: Valentí Almirall (dècada del 1880). Valentí Almirall volia que el catalanisme polític participés en l'Administració pública. La tendència d'aquest catalanisme era d'esquerres progressista. Per incentivar aquest nou moviment polític: Fundació del Diari Català (1879): primer diari escrit íntegrament en català. Organització dels dos primers congressos catalanistes (1880 i 1883). Fundació del Centre Català (1882): primera organització cultural i política del catalanisme. Va escriure Lo catalanisme (1886): obra on sintetiza tot el seu pensament polític. Va inspirar el Memorial de Greuges (1885), document que va ajudar a popularitzar el Centre Català.

Document presentat a Alfons XII on es denuncia l'opressió de Catalunya i es presenta les reivindicacions catalanes en qüestions de llengua, cultura, i economia. 7 Què pretenia el catalanisme progressista? S'oposava al centralisme del govern espanyol, contrari als interessos de Catalunya. La regeneració de Catalunya havia de permetre la regeneració d'Espanya. Valentí Almirall no va aconseguir aglutinar les tendències d'esquerres i de dretes en un sol bloc polític, però va aconseguir que el catalanisme es polititzés (que fes propostes polítiques i volgués intervenir en l'administració de l'Estat). 3.3.

Catalanisme conservador L'any 1887, alguns membres més conservadors del Centre Català marxen i funden una nova agrupació cultural i política, la Lliga de Catalunya. Àngel Guimerà i Lluís Domènech i Muntaner El primer acte polític de la Lliga va ser el missatge que li van entregar a la reina regent Maria Cristina l'any 1888, aprofitant la seva visita a l'Exposició Universal de Barcelona. En aquest missatge es demanava la plena autonomia de Catalunya. L'any 1901 els dirigents de la Lliga de Catalunya s'agrupen en un nou partit polític català: la Lliga Regionalista (de caràcter conservador).

El 1891, per iniciativa de la Lliga de Catalunya, es crea la Unió Catalanista (federació d'entitats catalanistes de ideologies diferents). Dins la Unió Catalanista hi havia dues tendències: A. Intel.lectuals aplegats al voltant de la revista La Renaixensa Valentí Almirall (catalanisme d'esquerres) i els federalistes no s'hi van adherir. B. Persones de la Lliga de Catalunya que s'agrupen al voltant de la revista La Veu de Catalunya. 8 Primera fita important d'Unió Catalanista març de 1892. aprovació de les Bases de Manresa. Considerat el primer projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya. De caràcter conservador.

Al 1897, Unió Catalanista fa públic el manifest Missatge al rei dels hel.lens (1897) on els catalans es solidaritzaven amb els habitants de l'illa de Creta, aleshores en mans dels turcs. - Després d'aquestes iniciatives polítiques per part del catalanisme comença una repressió contra aquests al.legant que era perillós per a la unitat d'Espanya. Es comença a utilitzar la paraula separatista, fet incert perquè en aquells moments no hi havia cap intenció de separar-se d'Espanya.

Representant del catalanisme conservador: Joan Mañé i Flaquer, periodista del Diario de Barcelona, d'on defensa que Catalunya tenia una personalitat històrica que s'havia de respectar Catalanisme Conservador: El bisbe de Vic Josep Torras i Bages. Publicà La tradició catalana el 1892 amb fonaments històrics i tradicionals d'arrel cristiana: Catalunya serà cristiana o no serà. 9 4. Una època de prosperitat econòmica Entre 1875-1898 A Espanya creix el nombre d'habitants gràcies a la prosperitat econòmica general, però hi ha endarreriment respecte a Europa. Els beneficis econòmics eren desiguals per tot el territori espanyol (provocant tensions socials). 4.1.

La demografia Població espanyola augmenta, però més lentament que Europa degut a un descens de la natalitat, la taxa de mortalitat que continuava elevada (guerra de Cuba, guerres carlines, còlera o la fam) i la gran quantitat de població emigrava (Argentina, Brasil). Els catalans sobretot a Cuba. A partir de 1885 la taxa de mortalitat comença a disminuir. Finals s. XIX - tot s. XX, dues tendències demogràfiques: Emigració del camp a la ciutat. Emigració del centre a la perifèria. Cal destacar que Espanya continuava essent un país agrari. 4.1.1. A Catalunya Una part de la població ja es dedicava al sector secundari. Entre 1877 - 1900: Decreixement de natalitat i mortalitat.

Augment de població a Barcelona. Concentració de població al litoral. Arribada d'emigració forana (Aragó, País Valencià o Múrcia). 4.2. Les tendències econòmiques La 1ª etapa de la Restauració coincideix amb una època de prosperitat econòmica gràcies a l'arribada de la Segona Revolució Industrial procedent d'Europa. 10 Afectarà a: L'ampliació de la xarxa ferroviària. Innovacions agrícoles. Continuació del procés d'industrialització, sobretot al País Basc i Catalunya. 4.2.1. Al camp Inici de nous conreus. Explotació del vi orientada a l'exportació. Manteniment del conreu de l'oliva. Introducció de la remolatxa per fabricar sucre.

Gran part del terreny cultivable on vivia la població rural es va destinar al conreu dels cereals, però el blat no cobria les necessitats del mercat interior espanyol, provocant misèria. A Catalunya: El conreu de la vinya durant aquell període va augmentar gràcies a les exportacions a França, però la plaga de la fil·loxera va fer decaure la producció, afectant enormement al sector viticultor (sobretot a l'Empordà). - El sector es va reorganitzar dedicant-se a la indústria xampanyera (zona de l'Anoia). 11 4.2.2. La indústria Els sectors més importants van ser el del tèxtil a Catalunya i la siderúrgia al País Basc. Destaquen els Altos Hornos de Bilbao (1882)i els de La Iberia (1888).

El País Basc es converteix en un gran exportador de ferro a Europa amb els beneficis: Adquireixen per adquirir béns d'equip. Importen carbó anglès (de Cardiff) per abaratir els costos de producció. A Catalunya: Es desenvolupa el sector tèxtil: indústria llanera i la cotonera (sobretot al Vallès Occidental). Però dos factors van limitar el creixement de la indústria catalana: La manca de fonts d'energia (jaciments de carbó insuficients). La dificultat de trobar mercats (gran competitivitat amb la llana anglesa). Els jaciments de carbó eren insuficients i de mala qualitat Falta de vies de comunicació pel carbó. Importar carbó era cada vegada més car.

Això va fer que la indústria metal·lúrgica a Catalunya es redueix a la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona. La cerca de noves fonts d'energia (energia hidràulica per generar electricitat) provoca la proliferació de colònies industrials al costat del rius per aprofitar la força de l'aigua. En general, els productes tèxtils eren cars i els feien poc competitius al mercat. Els industrials catalans demanen aranzels proteccionistes al govern espanyol per garantir el monopoli de venda al mercat espanyol i colonial. La pèrdua de les colònies (1898) serà un gran trasbals pel sector tèxtil català. 12 5.

L'evolució del moviment obrer Després del Sexenni Revolucionari les organitzacions obreres es divideixen en dos corrents: - Marxisme (socialista) - Anarquisme (antisistema, en contra de la jerarquia) Durant el govern de Cánovas, les organitzacions obreres actuaren clandestinament. Desinterès generalitzat pel què fa als problemes socials i també a un alt grau d'intransigència (exceptuant la Comissió de Reformes Socials, 1883). L'any 1877, el 71'5% de la població espanyola eren analfabets i en la les dones era el 81.16%. L'Església va fundar moltes escoles, però eren adreçades a la classe mitjana i alta.

Els intel.lectuals, crítics amb la situació social, econòmica i cultural d'Espanya proposen la creació Institución libre de enseñanza (Joaquín Costa). La intransigència es fa palesa en les condicions de vida de la classe obrera (moltes hores de treball -13 o 14 h-, diumenges, dones, nens…). 5.1. El moviment obrer d'inspiració marxista Seguint els consells de Marx, de fundar partits marxistes nacionals independents, a Espanya el 1879 es funda de manera clandestina el Partido Socialista Obrero Español (PSOE) presidit per un tipògraf (els que fan anar les lletres, eren les "impresores d'abans, sabien escriure i llegir): Pablo Iglesias.

L'any 1881 van inscriure el partit aprofitant el govern més liberal de Sagasta amb la Llei d'Associacions. Primer acte reivindicatiu: vaga de tipògrafs. Va suposar la detenció i acomiadament d'alguns d'ells, entre ells Pablo Iglesias. 13 El 1888, primer congrés del PSOE. Dies més tard es funda la UGT (Unió General de Treballadors), sindicat vinculat al PSOE. Durant la dècada de 1890 es creen les cases del poble, centres de reunió amb finalitats doctrinals i culturals. Celebració de l'1 de maig reivindicant la jornada de 8 hores seguint la consigna de la Segona Internacional (agrupació de partits socialistes/comunistes arreu del món).

L'any 1910, primer diputat socialista al Congrés dels Diputats, Pablo Iglesias. 5.2. El moviment anarquista L'anarquisme tingué una gran popularitat a Catalunya i entre la població camperola d'Andalusia (no tenen partit pq no creuen en el sistema). Les idees fonamentals eren: La llibertat absoluta sense jerarquies La bondat de la societat lliure com a obra de la naturalesa. Revista social, va tenir molt d'èxit, malgrat l'analfabetisme. El pare de l'anarquisme a Espanya fou Anselmo Lorenzo, un altre tipògraf. Tendència de les organitzacions anarquistes: molta desorganització, fet que comporta gairebé la desaparació del moviment.

La influència de Bakunin, Kropotkin o Malatesta sobre la propaganda pel fet o d'acció directa portarà a alguns anarquistes al terrorisme (anarcocomunisme). El 1893, l'anarquista Paulí Pallàs va atemptar contra el capità general de Catalunya, Martínez Campos i com a resposta a l'afusellament del responsable, l'anarquista Santiago Salvador va llançar dues bombes al Liceu (contra la burgesia catalana). Conseqüència: 415 obrers detinguts, sis d'ells afusellats. 14 Al Carrer dels Canvis Nous també s'hi va produir un altre atemptat durant la processó del Corpus de Sang (contra cristians)(12 morts, 44 ferits).

Suspensió de la revista La Tramontana, redactors i obrers detinguts, alguns processats i assassinats (5 condemnes a mort). Conegut com Procés de Montjuïc. Va ser molt rebutjat per tota l'opinió pública nacional e internacional. El 1897 com a venjança pel Procés de Montjuïc, assassinat de Cánovas del Castillo per anarquista Michele Angiolillo (1r president caigut per assassinat anarquista). 15 U4-Desastre U4. Del "Desastre" a la Segona República (1898 -1931) 1. L'impacte del "desastre" (1898-1902) Què veurem? Agitació social creixent Crisi del poder de l'Estat, caracteritzada per la divisió interna dels partits del govern i per la inestabilitat política (32 canvis de govern en 22 anys).

Emergència del catalanisme polític. Problemes militars interns i externs El desastre colonial no va suposar una catàstrofe a nivell estructural del país: Tot continua igual: la monarquia, els partits dinàstics (liberal i conservador). Es reequilibra l'economia. Apareixen nous partits polítics com els regionalistes, els socialistes i els republicans. Però per la societat espanyola el desastre colonial es va viure com una gran catàstrofe. El trauma del 1898 inicia una crisi progressiva del govern. - Desemboca amb una creixent inestabilitat política (32 canvis de govern en 22 anys).

Una part de les classes mitjanes urbanes i el creixent moviment obrer començarà a mostar una oposició més decidida contra el sistema de la Restauració. Crítiques per part del sector intel·lectual i social: La generació del 98 (Pío Baroja, Antonio Machado, Miguel de Unamuno, entre d'altres). Renaixement moviment republicà: una república com a únic règim polític per regenerar i modernitzar el país. 1 Entre la classe política i l'opinió pública apareix el regeneracionisme Moviment polític de caràcter nacionalista i reformista que apareix arran de la pèrdua de les colònies. Té quatre fases de com ha de ser la revolució (per Joaquin Costa): 1.

Des de dalt, per els partits regnants, des del poder no des del carrer i el poble. 2. Entri gent més preparada a aquests partits (que suplan la falta de preparación). 3. Que en el poder polític puguin aportar nous partits (nacionalistes, m. obrer, republicans…). La quarta és, si tot això no donés resultats, per mesures desesperades cirurgia de ferro, solució autoritària (ex el que va fer PDR).

Proposa la regeneració del país a partir d'una millor gestió pública i la reforma de l'Estat: Fomentar la riquesa Impulsar obres pública, millores en l'agricultura i la indústria Impulsar l'ensenyament públic Contrari a les demandes autonòmiques catalanes El govern de Francisco Silvela (1899 - 1901) serà l'únic intent seriós per dur a terme el regeneracionsme. Millors condicions laborals Reducció despesa pública Sistema tributari més equitatiu El fracàs del regeneracionisme comportarà l'aparició de solucions autoritàries. Francisco Sivela Joaquín Costa Antonio Maura 2 2.

Les crisis polítiques de la Restauració (1902-1923) Els problemes endèmics d'Espanya: El retard econòmic i cultural respecte Europa i injust repartiment de la riquesa: (provoca al reivindicació dels moviments obrers i dels jornalers del camp). Règim polític corrupte i artificial: Els cacics manipulaven les urnes. Les institucions no representaven el poble. Exèrcit "ferit" per la derrota colonial: material antic i un excés de comandaments. Els nacionalismes perifèrics: representaven una disgregació de la "pàtria". 2.1. La crisi del civilisme (1902-1907) Govern conservador (1902-1905) i govern liberal (1905-1907).

Primera gran crisi del sistema L'any 1905, publicació d'un acudit anti-militarista al popular setmanari satíric català Cu-cut! Assalt per part de l'exèrcit a la seu del Cu-cut! i de la revista La Veu de Catalunya, pròxima a la Lliga Regionalista (Fets del Cu-cut). Tot i aquest atac injustificat, part de les guarnicions militars de la resta d'Espanya van donar suport. L'estament militar exigeix al govern una llei de jurisdiccions (1906) Delictes contra la pàtria i l'exèrcit passen sota control de tribunals militars. - Aquesta llei es mantindrà fins la 2ª República espanyola.

El govern liberal de Segismundo Moret ho accepta suposa la pèrdua de la primacia del poder civil sobre el militar establertes per Cánovas del Castillo. Com a resposta als Fets del Cu-Cut fundació de Solidaritat Catalana, coalició formada per totes les forces catalanistes. Però durarà poc per la diversitat ideològica. 3 2.2. La crisi del Pacte del Pardo (1907 - 1912) Polítics més rellevants: Govern conservador d'Antonio Govern liberal de José Canalejas Maura (1907-1909) (1910 - 1912) Durant el govern de Maura Intents descentralitzadors amb la promulgació d'una llei d'administració local amb el suport del diputat de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó.

Tant l'acció del govern com l'aprovació de la llei queden aturats per la Setmana Tràgica. La Setmana Tràgica (juliol 1909) es provocada per: - Degut a les continues derrotes militars de l'exèrcit espanyol a Melilla. - Es demana la mobilització de reservistes per tornar al front de batalla a Melilla. - Els reservistes s'hi neguen per la impopularitat de la guerra a Catalunya. Gran vaga de protesta a Barcelona de caràcter anti-militarista (26 juliol 1909) S'acaba convertint en un revolta per tota la ciutat amb barricades, saquejos i crema de convents. La revolta es va estendre per altres poblacions i ciutats, fet que provoca una dura intervenció militar decretada pel govern.

La repressió va suposar: 2500 detinguts 1700 processats per la justicia militar 17 penes de mort 4 Entre els 17 condemnats a mort es va culpar al pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia de l'organització dels fets i va ser executat sense proves, fet que va generar un gran escàndol entre l'opinió pública. La Setmana Tràgica va comportar dues conseqüències: 1. Trencament de Solidaritat Catalana (Lliga Regionalista a favor de la repressió). 2. Protestes generalitzades per la dura repressió provoquen la dimissió de Maura (participació i boicot del partit liberal de José Canalejas). El rei nomena a Segismundo Moret cap de govern.

Per primera vegada, un partit dinàstic (liberals de José Canajelas) s'alia amb partits no dinàstics (partits d'esquerres) per fer caure l'altre partit dinàstic (govern conservador d'Antonio Maura). - Això provocarà el trencament del Pacte del Pardo. El rei encarrega govern a José Canalejas amb la intenció de tornar a recuperar el consens polític amb un programa regeneracionista: Projecte de llei sobre les mancomunitats provincials (1912). Modificació del servei militar (opció de pagar per no fer el servei militar). Va acordar amb França el repartiment de les zones d'influència del Marroc. Llei del cadenat: per limitar les congregacions religioses.

No obstant, el 1912 Canalejas serà assassinat per un anarquista. 5 2.3. La crisi múltiple de 1917 (1912-1918) Les queixes de l'estament militar provoca l'aparició d'un sindicat militar, les Juntes de Defensa. - Es reivindica un ascens únic basat en l'antiguitat i augments de sou. La resposta dels partits dinàstics suposa suspensió de les garanties constitucionals i el tancament de les Corts. - Com a resposta al tancament de Corts, la Lliga Regionalista proposa la creació de l'Assemblea de Parlamentaris (69 diputats i senadors).

La finalitat de l'Assemblea de Parlamentaris era pressionar al govern per la reobertura de les Corts i atendre les reivindicacions autonomistes, però les forces de l'ordre públic van suspendre l'Assemblea i detenir els participants. Agost de 1917: producte d'una vaga de ferroviaris convocada per la UGT i la CNT (sindicats afins al PSOE), es va convertir en una gran vaga general que va durar 40 dies, fet que demostrava la greu inestabilitat del país. 6 2.4. La descomposició del sistema (1918-1923) Fragmentació dels partits dinàstics i la inestabilitat governamental. Reivindicacions autonomistes catalanes, no resoltes.

Agitació social, sobretot a Barcelona amb el Sindicat Únic (obrers) i el Sindicat Lliure (patronal), que desemboca en el pistolerisme Llei de fugues (Eduardo Dato) Desastre militar d'Annual (1921): l'exèrcit espanyol és derrotat pels independentistes marroquins (Abd el-Krim), amb un total de 12.000 baixes espanyoles. L'ocupació espanyola del Marroc simbolitzava la pervivència de l'honor colonial. La derrota d'Annual va contribuir a la divisió entre polítics i l'opinió pública sobre la guerra. La investigació de la derrota d'Annual (expediente Picasso) va implicar polítics, militars i al Rei.

Finalment, es busca la conjunció entre l'exèrcit i la Corona per revertir la greu crisi social, política, militar i territorial del país. Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya, protagonitza un pronunciamiento a Barcelona (12-13 setembre 1923), declara l'estat de guerra i suprimeix la Constitució. Tot amb el beneplàcit del rei. 7 3. L'evolució del catalanisme polític 3.1. La formulació ideològica El catalanisme es convertirà en un fenomen de masses. L'obra més important; La nacionalitat catalana (1906) d'Enric Prat de la Riba Catalunya com a nació amb dret a posseir un Estat. Defensava un model federal. 3.2.

Els partits polítics a Catalunya Tres grans blocs de partits polítics: A. Els catalanistes conservadors Representat per la Lliga Regionalista (1901) per la fusió de: Centre Nacional Català (1899) Unió Regionalista La Lliga patirà dues escissions: Centre Nacionalista Republicà (1906) Acció Catalana (1922) La Lliga Regionalista fou representada per Enric Prat de la Riba fins la seva mort l'any 1917 i substituït per Francesc Cambó. La Lliga serà rellevant per la formació del moviment Solidaritat Catalana. Clau per assolir l'autonomia política de Catalunya amb la formació de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924). 8 B.

Els catalanistes d'esquerres [Sobretot serà rellevant durant la Segona República Espanyola (1931 - 1936)] Del món republicà federal: Partit Republicà Català (1917) i dirigit per Francesc Layret i Lluís Companys. Des de l'independentisme radical: Estat Català (1922), fundat per Francesc Macià. Aquestes dues formacions van ser el germen d'Esquerra Republicana de Catalunya, fundada el 1931. Francesc Layret Francesc Macià Lluís Companys Dins de la tendència socialista, apareix La Unió Socialista de Catalunya (1923), degut l'escissió amb el PSOE. Alguns representants van ser Gabriel Alomar i Manuel Serra i Moret. C.

Els anticatalanistes Partit Republicà Radical: creat per Alejandro Lerroux (1908), polític andalús instal·lat a Barcelona. Carregava contra l'Església i el catalanisme que identificava amb la burgesia catalana. Lerroux era un polític molt controvertit. Gràcies a la seva excel·lent oratòria i als discursos marcadament demagògics i populistes va aconseguir un gran entusiasme entre les classes populars, sobretot entre els immigrants menys integrats en la societat catalana. Tant Lerroux com el Partit Radical, van anar modificant el seu discurs situant-se més cap a la dreta (sobretot en els aspectes socials i econòmics). Però sempre va conservar el seu anticatalanisme.

9 3.3 La Mancomunitat de Catalunya La idea de formar una federació de les quatre Diputacions Provincials es remunta al segle XIX (institució administrativa i no política, sense capacitat per crear lleis). Per Unió catalanista (agrupació que va formalitzar les Bases de Manresa), única manera d'arribar a l'autonomia. El projecte de Mancomunitat de les Diputacions catalanes s'inicia l'any 1911 per iniciativa de Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona. Presidents de les quatre diputacions de la Mancomunitat (p. 142/146) L'avantprojecte de la Mancomunitat es va presentar a José Canalejas, president del govern espanyol, que el va acollir favorablement.

El Congrés dels Diputats també va accedir a aprovar el projecte de llei de Mancomunitats, però amb unes competències molt retallades respecte al projecte de Prat de la Riba. Finalment, la llei s'aprova el desembre de 1913. El 6 d'abril de 1914 es constitueix la Mancomunitat de Catalunya. Enric Prat de la Riba (Lliga Regionalista) és nomenat president, juntament amb vuit consellers, dos per província. Competències de la Mancomunitat molt limitades, amb pocs recursos i cap cessió de serveis Converteix la Mancomunitat amb una institució sense cap poder polític. Només un intent de concentració i gestió d'algunes competències de les Diputacions Provincials.

Tot i el poc finançament, l'obra de la Mancomunitat va ser extraordinària. Hi van participar totes les formacions polítiques, excepte el partit de Lerroux. L'any 1917 mor Enric Prat de la Riba, serà substituït per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch 10 De totes les tasques de la Mancomunitat, en destaca l'obra educativa i cultural: Es crea l'Institut d'Estudis Catalans (1907) o la Biblioteca de Catalunya (1914), així com una xarxa de biblioteques populars. Construcció de nombrosos centres escolars, l'Escola d'Estiu per la formació de mestres, o l'Escola Industrial per a la formació de tècnics de grau mitjà, entre altres.

Iniciatives socials i la creació d'infraestructures per fer de Catalunya un país modern (sistema viari, obres hidràuliques, aprofitament dels recursos naturals). Degut als pocs recursos i el poc temps que va poder exercir les seves competències, moltes iniciatives es quedaren en la fase del projecte. El cop d'Estat de Primo de Rivera (1923) fou clarament antidemocràtic i anticatalanista, amb prohibicions com la de la senyera o ballar sardanes. El govern de la Mancomunitat fou destituït. Al gener de 1924, Alfons Sala Argemí és nomenat president amb l'objectiu de desmantellar la Mancomunitat. 4.

La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) El denominador comú de moltes dictadures mediterrànies era la por al bolxeviquisme. - Primo era militar, cosa que el diferenciava de les altres dictadures que hi havia a EU La ideologia del general no era feixista, provenia del regeneracionisme (dictadura per posar ordre al país). Va presidir un directori militar (1923 - 1925) i un directori civil (1925 - 1930) amb l'objectiu que fos una etapa transitòria i breu (només tres mesos). 4.1.

Suports i oposicions Comptava amb el suport de: L'Espanya rural (cacics i terratinents) Burgesia (sobretot la catalana) 11 L'oposició a la dictadura provenia de: Classes mitjanes de les ciutats Sector estudiantil i intel·lectual (Ortega y Gasset o Miguel de Unamuno) Nacionalismes basc, gallec i català (adquireixen posicions republicanes i més radicals). Fruit de la repressió contra el nacionalisme català: Novembre 1926: intent d'aixecament armat contra la Dictadura militar i a favor de la independència de Catalunya orquestrada per militants d'Estat Català (Conspiració de Prats de Molló).

El seu líder, Francesc Macià, ex-militar de professió, serà jutjat i empresonat a París, fet que li reportarà un gran reconeixement popular entre els sectors contraris a la Dictadura. PSOE i UGT s'aproparen a la dictadura i, fins i tot arribar a col·laborar fins al 1929, quan es neguen a participar un govern de dretes. La CNT fou perseguida i prohibida per Primo de Rivera. El moviment obrer es radicalitza i apareix la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), el 1927. 4.2. L'obra dels directors Durant el Directori Militar (1923-1925) s'organitza políticament l'Estat sobre la base de dos partits: La Unión Patriótica, fundada per Primo de Rivera (que representaria la dreta).

El PSOE, que encarnaria l'esquerra. El PSOE, però, s'hi nega. 12 Disminució de la conflictivitat social. Això s'explica per: La prosperitat econòmica La manca de llibertat La repressió del moviment obrer radical. Durant el Directori Militar (1923-1925) Resolució del problema del Marroc EL 1925, aliança entre Espanya amb França i aconsegueix derrotar el cabdill marroquí Abd el-Krim. Desembarcament militar a la badia d'Alhucemas, on un jove Francisco Franco hi destaca. Durant el directori civil (1925-1930) Creació de l'Assemblea Nacional Consultiva, elegida no democràticament.

- Vot corporatiu: representants municipals i provincials que formaven part de l'únic partit, Unión Patriótica - Els representants eren l'oligarquia agrària, igual que durant la Restauració. No es compleixen les promeses regeneracionistes. Quant a les infraestructures: S'enllesteixen projectes de carreteres Es modernitza la xarxa ferroviària i es construeixen embassaments i canals. Això provoca la baixada de l'atur. Tota aquesta obra pública es financia per mitjà d'emprèstits privats. Mai es fa una reforma fiscal 13 4.3. La caiguda de Primo de Rivera La Dictadura va haver de fer front a una oposició creixent. Primo de Rivera no va saber dur a terme les seves promeses regeneracionistes.

Sanjuanada (1926) Militars descontents amb Primo de Rivera conspiren contra la Dictadura, però són detinguts ràpidament. Aquest fet escenifica la tensió entre la Dictadura i l'estament militar. Crisis econòmica del 1929 (crack del '29) Comporta la devaluació de la pesseta i un dèficit progressiu de la balança comercial. Davant la manca de suports, Primo de Rivera es veu obligat a presentar la dimissió al rei i s'exilia a París (28 de gener de 1930). El rei nomena al general Dámaso Berenguer cap de govern per dirigir una transició que retorni a la normalitat constitucional.

Amb el Pacte de Sant Sebastià (agost 1930) les forces republicanes, nacionalistes i antimonàrquiques signaran un front comú per suprimir la monarquia. Alxons XIII marxarà. 14 U6 (1898-1931)p.oral U6. ECONOMIA I SOCIETAT (1898-1931) presentacions orals, no saber com a tal però és per tenir més detalls, contexte, saber paraules per si acas… 1. El canvi demogràfic La Demografia Taxa de natalitat " mortalitat Sector primari Emigració Higiene pública Augment de la població, a causa de: - diminució taxa mortalitat - taxa natalitat alta A Catalunya - debilitat demogràfica perquè les dues taxes baixen.

Esperança de vida augmenta: - Desaparició de les epidèmies - Canvis econòmics - Alimentació abundant i regular - Millores higiene pública - Millora en Infraestructures sanitàries 2. El camp i els seus problemes Rabassaires: els que treballen la terra (`propietaris, unió de rabassaires). Rabassa morta: t'ho arrendo, però si es mor la vinya tinc el dret de renegociar el contracte que tenim (es lloga una terra de manera que aquesta pot anar pasant de fill a net en la qual no li pots pujar el preu del lloguer en cap moment només si es mor la vinya). Emfiteusi: és el mateix, però a Catalunya.

Arrendament: lloguer de la terra (pagues una quantitat fixa dins d'un termini al propietari per poder fer ús de la seva parcel·la). Latifundi: terra molt gran (propietat d'una persona). Minifundi: terra no tan gran amb arrendaments. Reforma agrària no s'aconseguirà fins la 2a república (millos salaris, repartiment de terres…). 3. L'evolució de la indústria 4.

L'evolució del moviment obrer Socialisme (PSOE UGT) comunistes (PCE) PCOE (que després es fusiona amb PCE) Anarquisme CNT (Confederació Nacional de Treball) // FAI (Federació Anarquista Ibérica) Analfabetització Desintegració social estan separats per zones, cada barri és per algú Ataneus: lloc de reunió de la gent del poble III internacional associació internacional de treballadors, fundada a Moscou el 1919 com a conseqüència de la Revolució Soviètica, amb l'objectiu de ser el mitjà d'organització de tots els partits comunistes i l'instrument per portar a terme en cada país la revolució amb l'ajut de l'URSS. Es dissolgué el 1943.

Barraquisme habitatges petits en els que vivien amb més famílies a la perifèria (mu: 4 families per barraca). 5. segona part punt 4 Locaut empresaris que tanquen les fàbriques com a mesura de pressió per respondre a les reivnidicacions obreres. Durant els dies de Locaut, els treballadors no cobren. Salvador Seguí el noi del sucre, havia encapçalat la vaga de la canadenca, dirigent de la CNT, assassinat 1923. La canadenca 44 dies de vaga 8h de jornada de treball (la vaga té aquest nom pq era deguda a una empresa en que el major contribuidor o algo aixís era canadenc). Censura roja els obrers van prohibir als diaris / notícies que diguesin coses dolentes d'ells. Llei de fugues 6.

La condició femenina