Història d'Espanya: De la Restauració a la Transició

I 84 flashcards i 56 preguntes més al document.

Text del document

LA RESTAURACIO TEMA 1 1a part: l'inicia la perdua colonial 1. Alfons XII i Maria Cristina. Fonaments del sistema 2. La perdua colonial i el regeneracionalisme 3. Els grpus d'oposicio al regim 4. L'economia INTRODUCCIO: La restauració va ser el periode entre la primera i la segona republica, durant els anys 1875-1931. Aquesta etapa es pot dividir en dues parts i de dues maneres. La primera manera es marcar la perdua de les colonies de Cuba, Puerto Rico i Filipnias l'any 1898 per dividir les dues parts. Mentre que la segona manera es en la base als regnats, en aquest cas el de la Maria Cristina. 1. Alfons XII i Maria Cristina.

Fonaments del sistema Al final del seixanta, el militar Canovas del Castillo funda un partit amb l'objectiu de recuperar la monarquia borbonica. Un partit anomenat Alfons si de Canovas, ja que la linea succesoria habia de seguir amb Alfons XII. Aquest esta a a l'exili, despres de la Gloriosa(1868), a la ciutat de saudhurst, allà firma el Manifesr de Sandhurst l'any 1874 [En aquest manifest el Borbó es compromet a exercir la monarquia d'una manera conciliatòria (pacífica) i liberal. Garanteix que està disposat a retallar-se els drets propis. Vol crear un sistema liberal.] juntament amb canovas.

Un manifest on promet tornar coma amonarca borbonic, pero de manera totalment pasifica i sense venjança als qui el van fer fora. Com que espany ja no era absolutista, otnrar Alfons XII com a monarca liberal. Paral·lelment eel militar Martinez Campos, fa un cop d'estat l'any 1874 en contra de la ja casi disolta I Republica per accelerar la tornada del borbo. Finalment, Alfons XII es coronat l'any 1875. Aqui es exactament quan comença la Restauració, una etapa que es fonamenta del bipartidisme; una forma de govern on hi habia dos partits que denominaven la vida pòlitica espanyola.

Aquests dos partits eren dinasties (a favor dels borbons) i eren: El Partit Conservador, i El Partit Liberal Partit Conservador Partit Liberal Cap de govern Canovas del castillo Sagasta Suport dels antics partits Moderats, liberals i progresistes Democrates, republicans i progresistes Tipus de suport Propietaris de terres, empresaris, sector catolic Comerciants, militars, funcionaris Ideals Centralistes, sufraji censatari, sacralitzacio… Sufraji universal, secualitzacio Aquest dos partits governen amb el torn pasific, una alternança de poder dins el govern que va durar fins el 1909. Durant aquests governs, mor Alfons XII deixant videua i embaraçada (d'un fill postum) a Maria Cristina.

Aquesta nova governant demana ajuda per governar de manera estable als dos caps de govern: Canovas i Sagasta. Aixi que firmen El Acuerdo del Pardo (1885) on els caps de govern diuen que seguirant amb aquesta alternança de poder per mantenir l'estabilitat. Per entendre com funciona aquesta alternança de poders em de saber que va fer cada cosa. Els prinicipis de la monarquia paarlamentaria van ser fruit de Canovas, qui va ser cpa dels governa durant els anys 1875 i 1881, en els quals va redactar la Constitució de 1876. Una constitucio pactada a mitjes amb Sagasta, on els articles mes discututs can ser el sufraji i la religio oficial.

Tot i aici, era una constitució mes conservadora perquè, de fet, el sufraji mo esatava especificat, depenia de qui governes. Aquesta alternança de poder era possinle degut al joc brut politic, que utilitzava tècniques com el frau electoral, compra de vots, falsidicacions de vens, manipulació de les actes, amenaces, etc… Tot això es podia fer amb impunitat degut al caciquisme, la pressió que exercien la gent amb poder: Capellans, alcaldes, latifundistes…

A aquesta repreció s'exercia més facilment a la vida rural, ja que la vida era molt mes propera als nucles urbans Encasillado: Algu que estavaa enchufat dins de la politica Sufraji: Manera de botar Partits dinastics: partit liberal i partit conservador Caic: Capellà, preciona perque botin Sagasta: Partit liberal, cap de govern Primers exits del regim: 1r govern de canvovas pasifica 2 frons: - fi de la 3ra guerra carnila 1876 - fi guerra dels deu anys de cuba, pau a cuba 1878 El general abrera el tigre de maestat(algu que ni rendeix), renuncia a defensar la linea dinastica de Carles VII i dona suport a ALfons (es va casar amb una anglesa) La fi de la guerra dels deu anys a cuba es va ficar fi amb un acord de pau Pactat oper Arsenio Martinez Campos amb el acuerdo Pau Zanjón de 1878 1.

Perdua colonial com cuba s'independitza d'espanya CAUSES: - desigualtats politiques - Manteniments de l'esclabitud - Control comercial platacions de tabac, cafè, cotò - Creixement de volutat independentista viva cuba libre - Partido Revolucionario Cubano (PRC) predident Jose Martí Jose Marí es va exiliar a estats units, funda un portit revolucionari amb ajuda dels anglesos. Ja que a ells els hi interesava que els espanyol s'enanesin de Cuba per poder tenir els el poder. Aixo va porbocar una guerra que comença l'any 1895 amb el grito del Baire, una insurecció arrmada. La Repreció espanyola que tenien esra dirigida per Martinez Campos i Weyler.

Els Cubans passen molta gana, ja que van dividir cuba, i espanya tenia suport america. El 1898 hi ha la exploció Maire, aquesta es tractava d'un barco parat al port i explota culpen a espanya. Aqui es cuan La EUA entra en el conflicte de les batalles navals(lluita de mars). Tambe hi ha batala de Santiago Derrota Acord de pau a Paris el desebre de 1898 Espanya perd cuba, fi del imperi colonial. CONSEQÜENCIES: - Van haber moltes morts dels dos bandols es a dir cubans i espanyols.

- La fi de l'imperi colonial espanyol va suposar una gran derrota moral a nivell internacionals: Desastre del 98 crisis molt bestia, derrota economica, politica, social i moral, van valorar malament a Canovas, Maria Cristina i a l'exercit Gran bretanya es qui te el colonialisme mes gran CONEGUENCIES "POSITIVES": Repartició de capital, Indianos: Els espanyols que vivien a Cuba tornen a Espanya amb molts diners, aquesta gent se li anomena indianos.

Aquests van inverit a espanya amb els diners que van guanyar a Cuba La societat espanyola fa tota aquesta critica cap a l'esta ja que el sistema no funciona: hi ha una seria d'intelectuals (la generacio del 98) que fan una critica oberta cap al sistema espanyol. Lla vors es va crear el Regeneracionisme, ja uq evolien canviar la politica que hi habia a espanya, volent canviar tot el que no funciona. Teninen bastant de suport perque moltes families van perdre molta gent a la guerra de cuba. Dins d'aquest Regenracionisme hi han 4 politics destacats els quals proposen noves reformes: 1.

Joaquim Costa Oligarquia y caciquismo 1901 - CIrujà de ferro estar en un govern i anar fent coses petites(dictador), implacable, te molt clar com ha d'intervenir - Millora camp espnayol repartiment de les terres, propietats de terra - Potenciar obres publiques millorar infrastructures (impostos) - Millorar cultura"educacui i rebost" reduir analfabetisme, millorar eduacio i menjar 2. Camilo Polavieja - Manifest Polavieja 1898 - Millorar reformes administració publica - Desentralització aconseguir que a espanya totes kes regions tinguin poder 3.

Antonio Maura - "Revolucion des de arriba" revolució desde la gent que te poder - Acabar casiquisme i la corrupcó - Reformes socials per millorar condicions, classes baixes - Descentralització 4. Francisco Cilveta - Refornes administració pública - Sanejament hisenda recaptació d'impostos - Increment impostos - Tancament caixes 1899 de part de catalunya - Susemnció garanties constitucionals a catalunya - Estat de guerra a Catalunya 3. Grups d'oposició al regim contra el regim (1875) Son grups que no tenen poder, estan en contra de la restauració, dins d'aquests grups n'hi han 5: 1. Carlins: Despres del final de la 3ra guerra Carlina (1876) van de 2. Intel·lectuals: Pensadors filosofs.

Regenracionisme 3. Republicans: Estan dividits en diverses tendencies (no tenen molta força perque estan separats) - Federelas fransesc Pi Maragall - Unitaris - Redical(nova) Ruiz Zorilla, Lerroux 4. Obrers: 2 tendencies - Marxistes - Anarquistes 5. Nacionalistes: defensa un estat no centrlista (mes importancia a Madrid i Espanya) sino periferic Pais Basc, Catalunya, Galicia - Republicans - Conservadors EL MOVIMENT OBRER: Condicions de vida i laboras dels ploretaris i pagesos. Els dos tenen un estil de vida molt precari. Dinter de la pagesia hi han 2 tipus: - Jornales no sap si dema tindra feina, cobren i trballen dia a dia - Aranlataris llogater, pagues lloguer, amb collita o amb diners.

La terra no es teva pero tens feina asegurada Hi han Jornales per tota españa sobretot a Andaluzia, Galicia, Extremadura, Castella Lleó CONDICIONS DE VIDA: - Pobresa generalitzada - Es moren de gana - Analfabestisme - Poca higiene (roba, duches, pobresa) - Habitatges molt precaris - Malalties, poc acces a les malalties - Alta mortalitat infantil, molts fills Oci Esclecia, bar a beure CONDICIONS LABORALS (MAQUINES TEXTILS) - Molts accidents laborals - Llargues jornades 12h 6 dies de la setamana - Baixos salaris homes, dones, nens apartir dels 5 anys - Habient precari - Molt poca seguretat FUNDACIO AIT CONDES 1864 (2 tendencies) - Marcisme - Anarquisme 1869-1876 det associació Constitucio 1869: associar lliurement i poder muntar el que vulguesin ( als obrers no els hi deixen montar res) 1875-1881 clandestinitat i repreció Sagasta arriba al poder 1881-1883, al principi va tolerar al mobiemnt obrer aixo s'anomentna la repreció de la tolerancia.

L'any 1887 va crear la llei d'Associacios (Tu et podies assoscioar amb qui vulguesis) SOCIALISME- MARXISME (COMUNISTES) Volien arribar al poder politic, i contruit una societat mes igualitari 1879 funciació 1r partit obrer d'Espanya (PSOE) fundat clandestinament, es denegat. El seu lider era Pablo Iglesias 1888 Funden UGT, un sindicat, aquest no es crea de forma clandestina. El sindicar es qui representa la gent davant la politica, en quan a drets el sindicat te els derts dels treballadors. Feien borses d'ajuda ja que no tenien subencions del estat.

Decada dels 90 es fan les cases del poble que es on es fan reunion sobre com esta l'esta ti que han de fer per conbatir-ho ja que no els hi donaven espais per fer reunions. ANARQUISME Volien fer desapareixer el poder politic, el lider era Anselno Lorenzo Partien de una mena de lleis: - Accio directa organitzaven per matar a gent - Propaganda per fet Feien atemptats perque es notes a seva intencio - Acció sindical que tots tinguesin conciencia colectiva, ells volien millores - Acció cultural Volien millores en la cultura, educació, escriptura.

On es va arrelar mes aquest partit era a Andalusia i a Catalunya Van haber uns quans atemptas els cuals van ser molt importants: - L'atemptat contra Martinez Campos 1893 (per pablí pallas) - La bomba del Liceu 1893 (per satiago salvador) - Atemptat al carrer canvis nous contra precessor de corpus 1896 - Assesinat de Canovas 18897 (Angiolillo) La resposta de l'estat davant d'aquest cops d'estats eres els afussallaments, que es van anomenar. Afusallaments anarquistes precessos de monjuïc 1896-1897 4. L'economia 1875-1898 (ultim quaer XIX) Tota l'economia es en paralel al temari Va ser una epoca de prosperitat economica que esta dividida en 2 parts: - La demografia - Les tendencies 1. caps 2.

industria LA DEMOGRAFIA - La poblacio creix tant a Catalunya com a Espanya, i a Europa tambe creix mes - Taxes de mortalitat molt altes(disminueix apartir de 1885) degut a els moments que estaven patin com geurres, epidemies.

- Moviments migratoris: Espanya Argentina, Brasil, Cuba (catalans) Camps Ciutat Centre Periferia, per la industralització (espanya) - A Espanya predmina el sectori primari (agricultura) Demografia a Catalunya - Desens natalitat i Mortalitat - Creimentent alt a Barcelona degut a la exposició universal 1888 (reformes i molta feina) - Concentració al litoral-imigració - Augment població a BCN - Població litoral TENDENCIES Paral·lelment tenim la revolució industrial Europea II i industralitzacio a Catalunya i Pais Basc - Apliació xarxa ferrroviaria - Increment renda agraria - Continuació del precès d'industralització 1.

CAMPS Son les tendencies generals dels segles XIX · Augment conrrei especialmnt en vinya, oli o citrics · Agricultira explotada · Sectorns agraris amb mes capital milloren tecnologies i preducció a catalunya: Activitats agraria principal era la vinya, i la epoca d'esponció va fins al 1880 La Fil·loseria 1879 parasit a les vinyes - Arriba al 1879 i s'esten - proboca crisis destrucció de les vinyes - Conseguencies: disminició de la producció i explotació, empobriment de molts pagesos, en alguns casos recuperació principal gracies a la industria del cava. 2.

LA INDUSTRIA Principalemnt a Pais Basc i Catalunya Pais basc: El creixement es basa en: - Explotació de mines de ferro - L'exportació de ferro a Gran Bretanya Intervenció de beneficis en: - Alts frons - Drassanes - Altes industries recionals Catalunya Predomina sector textil Principals dificultats: - Escasetat de carbo i vaixa la qualitat - Depepndencia del carbó, per això l'han de importar i els costas s'eleven Solució adoptada: - Utilitzar la energia de l'aigua dels rius - Creació de colonies industrials al costats dels recursos d'aigua - Pros: energiabarata, terenys barats, control de la mà d'obra - Contras: Transport complicat, aïllament social i dependencia dels patrons 2na Part 1.

Regim de Maria Cristina i regant Alfons XII 2. Els grups d'oposició 2.1 Introduciió 2.2 El mobiment obrer 3. Les crisis 3.1 la crisis del civilisme 3.2 La setmana tragica 3.3 La crisis de 1917 3.4 Periode del 1913-1923 4. La dictadura de primo de rivera 4.1 Carateristiques politiques 4.2 Caracterisitiques economiques 4.3 Final de la dictadura 1. Regim de Maria Cristina i regant Alfons XII Despres de l amort d'Alfons XII Maria Crisitina, una dona fa de Regent. Ella quan el seu home es va morir estava embaraçada pero no s'habia si el fill seria home o dona. COm que era home va seguir la linea succesoria dels borbons.

Alfons neix l'any 1885, puja al tro l'any 1902 amb 17 anys coma Alfons XIII, i dura fins al 1931, finals de la restauració.

CARACTERISITQUES QUE SEGUIRAN DURANT EL REGNAT D'ALFONS XIII: - El fracas del generalacionisme - Crisis continues - Malestar social (proboca manifestacions i vagues) - Repreció contra l'opsició (proboca manifestacions i vages) - Inestabilitat politica continuitat del bipartidisme, joc brut i corrupció - Segueix sent vigent la constitucio de 1876 concepte dictadura Arrel del assesinat de canovas al 1897, apareixen nous liders del partit conservador: Silveta, Maura, Dato Arrel de la mort de Sagasta l'any 1903, apareix nous liders del partit liberal: Monet i Canalejos D'aquestes caracteristiques podem treure la conculció de que el regeneracionisme no funciona, nomes ha servit perquè canvïn els líders i puja la confrontació entre obrers i burjesia.

2.

Els grups d'oposició 2.1 Introducció Hi ha 3 grups d'opsició que continuen fent soroll: - OBRERS: Continuen les tendencies marxistes i anarquistes - NACIONALISTES I REGIONALISTES: Apareix el catalanisme politic, el nacionalisme vasc amb el PNB (Sabrina Arna) el galleg amb la Liga Gallega i el andalús amb el Partit d'Andalusia (Blas Infante) - REPUBLICANS: Segeuix habent representació republicana al govern amb el Partit Radical (Lerroux), el Partit Republica Català (Layret i Companys) i la Unio Republicana (Salmerón) 2.2 El moviment obrer Seguiran les males condicions laborals i els obrers començaran a fer vagues, manifestacions amb barricades on s'utilitzarven matalaços, sacs de sorra, ferralla i llambordes.

Tot aixo també es degut a la repreció i tenció social. Fets internacionals que condicionen al moviment obrer 1. Primera Gerra Mundial: Durant la 1ra guerra mundial (1914-1818), Espanya es va mantenir neutral. Degut a això, les comandes textils de l'extranger incrementen; sobretat per fer tratjes militars. Els burgesos s'enriqueixen i generan mes llocs de treball a les seves fabriques, però les condicions segeuixen sent les mateixes. Quan s'acaba la guerra, le comandes tornen a baixar perquè torrna a produïr. Aquesta disminució de la comanda genera mes atur, cosa que genera molta crispació social entre la classe obrera. 2.

Revolució Rusa: al 1917 el ploretaria de la Russia (volchevics i marxistes guiats per Henin) aconsegeuix agafar el poder al Zar Nicolau II. Aquest fet dona un exemple a seguir i esperança al ploretariat de la resta d'Europa.(sobretot partits comunistes). Quan aquesta enfrontacció arriba a Espanya, el mobiment obrer es comença a redicalitzar; per aixiò podem fer una diferenciació entre abans del 1917 i despres del 1917 del mobiment obrer. Durant aquests periodes continuen habent-hi les dos tendencies Marxistes i Ananrquistes. ABANS 1917: Els marxistes segueixen igual, però arriben més luny. Pablo Iglesias arriba a seure al Congres dels diputats al 1910 com a diputat.

Amb molta insistencia perquè portava desde el 1887 al partit. Arriba a mes comunitats: Asturies, madird, bascos. Els anarquistes els hi segueixen un corrent sidicalista (a favor de fundar sindicats) que forma una associació al 1904, la solidaritat obrera. Uns anys despres al 1910 fundes la CNT (Confederacion Nacional del Treball). Volen fer caure els 3 fonamentals de la societat: Militars, burgesos i esglecia. DESPRES 1917: Començen les vagues revolucionaries, fent ús de la violencia. La revolució obrers-patrons polaritzats, no hi ha possibilitats d'entendres. Creen 2 sindicants per representar o be els obrers o be els patrons: 1. SINDICAT UNIC OBRER 2.

SINDICAT LLIURE PATRONS Els obrers; marxistes i anarquistes, s'uneixen per anar contra els patrons. PISTOLERISME (ANYS 20): Ús sistematic de les armes per reprimir el bandol contrari, STAR(pistola dels obrers) i BROWNING (pistola dels patrons). La policia no feia res al respecte cosa que afaboria als patrons. Els patorns subint no mataven ells al obrers, sino que contractaven sicaris, es a dir pagavena a gent, en cavi els obrers si que portaven sempre la pistola a sobre. Per consecuencia es morien mes obrers que patrons.

Qui no feia res al respecte i estaven compinxants eres: - Militars maxima autoritat militar a catalunya - Maxima autoritat de Catalunya del govern - Sicaris Salvador Segui (mes conegut com el noi de sucre, cap mes inteligent i mes negociador) era dirigent de la CNT, dins d'aquest sindicat atmbé hi habia dones. Uns dels conflictes mes importants a BCN va ser la vaga de la canadenca 1919, es va generalitzar tant que es van quedar sense electicitat durant semanes. L'exercit feia els serveis minims peruq eningu els feia sino(estava començant el pistolerisme). Gracies a aquesta vaga es va aprobar la jornada maxima de 8hores al 1919.

Aquesta vaga va ser probocada coma protesta de tot i tambe perque les condicions dins les fabriques eren molt precaries. Una de les consequencies d'aquesta vaga va ser la reducció de sou i el comiat de treballadors.

El pistolerisme segeuix despres de la Canadenca exeples: - 1919 Bravo Portillo - 1920 Fransesc Layeret, advocat republicà obrers - 1921 Eduadro Dato, cap de govern - 1923 Salvador Seguí, " el noi de sucre" dirigent de la CNT obrer Van aprobar LA LLEI DE FUGUES si algú intentava escapar (obrer) a l'hora de que la policia els detengues els policies podien disparar, a causa de l'aporbació d'aquesta llei es van poder veure com els policies van matar a molta genr inocent que no es va ni intentar escapar. Locant eina que utilitzaven els patrons per contraolar als obrers.

Es una eina de preció, els patrons tenaceven les fabriques i els obrers no podien ananr a treballar, i els obrers necesitaven els diners. Terceni Bolchenbic(1918-1921): Influencia de la Revolució Rusa al cap espanyol. Durant aquests anys els jornales espanyols, sobretot els andalusos, agafaven l'exeple dels bolchenviques i s'imposaven contra els terratinents; els hi ocupanven les terres per poder fer-se les seves violentament. Els propietaris buscaven ajuda per recuperar les terres. La repreció a aAndalusica va ser molt forta Fundació del PCE(Partido Comunista Espanyol. Al 1921 es dunda per influencia rusa.

La gent del PSOE s'en va molta a PCE o gent que encara no s'habia afliat sen vana a quest partit. El seu nuvli de disficó era "La Antorcha" 3. Les crisis 3.1 Crisis del civilisme (1905) Venim del règim de Cànovas que denava importancia al pes civil en la societat, pero al 1905 quan governa Monet els militars precionen i el civilisme entra en crisis. Al novembre de 1905, la Lliga Regionalista (Partit catalanista conservador) va guanyar les eleccions; fet que va desencadenar la celebracií del Frontón Condal(Balmes-Rosaelló). Despres del dinar de celebració els assistens van baixar per carrer de Balmes cantant els sagadors.

El 23 de novembre el dibuixant Junceda va públicar un acudir al setamnari satíric barceloní al "¡CU-CUT!"( el banquet de la victoria) on es ridiculitzava l'exercit espanyol, i el desprigi per la perdua colonial. El 25 de novembre van tenir lloc els fets del cu-cut o la cuartelada: 300 oficials de garnicions de Barcelona van atacar la seu de la revista i també la seu de la "veu de catalunya" (de la lliga regionalista) L'estament militar no va condemnar els fets i van exigir al govern la llei de jurisdicions segons la qual, qualsevol delicte en contra la patria o contra els militars seria jutjat per un tribunal militar.

Moret per protecció va aprobar la llei el 1906 i va ser vigent fins el 1931 A Catalunya la reacció va ser la creació de la solidaritat Catalana (1906-1909) una coalició de forçes catalanistes encapçelada per la lliga regionalista, que reclamava al govern la retirada d'questa llei. No ho van aconseguir, ja que aquesta llei no es va derrogar fins la II Republica. 3.2 La setamana tragica i la crisis del pardo 1909 La politica colonial espanyola al Rif ve condicionada per la conferencia internacional d'Algesires (1906): Al nord del marroc es va establir un protectorat d'hisponofransesos (casa blanca). Epanya i tenia interesos miners i volia explotar el ferrocaril.

Veien a mes a mes, l'oportunitat per recuperar el prestigi perdut despres de la perdua colonial. Exploció mineral del territori. REVOLTA DELS RIFENYS: Els rifenys, organitzats en cabilers, es revolten contra els espanyols, de manera molt intensa a partir de 1909. Com que els espannyols no tenien suficients militars, el president Maura (conservador) va cridar als reservistes: Militars que ja no estan en actiu, altres soldats habien comprat l'exempcio i no van ananr a la guerra, aquest els hi anomenaven solats de quota. La resta de reservistes van probocar una vaga general contr Maura i contra la guerra.

La classe obrera també s'afegia a ala vaga perquè hi habia un fort mobiment antimilitar i anticlericalisme( el que representava el Marroc). A més jutament amb la prensa republicana, denunciaven els interesos miners de la guerra i feien campanyes anticolonialistes i antibelicistes. La prensa republicana denunciava le sinteresos que hi habia radere les companyies mineres del rif i es feia campanya anibelisita i anticolonial a siaris com "el poble catala" o "El progreso" contra tot això la reacció pupular era molt hostil. SETMANA TRÀGICA La vaga general es va convertir en una setmana d'enfrontaments.

El 18 de juliol de 1909 s'nicia una movilització al port de BCN, d'on sortien molts vaixells cap al Rif; mentres moltes dones intentaven animar als militars per anar a la guerra amb estapes religioses. El 24 de juliol, s'organitza el comité de vaga i el 26 s'inicia vaga pasifica, que a la tarda ja va acabar amb enfrontaments. L'endemà BNC estava plena de barricades i moltes esclesies i convens es cremaven a causa del Republicanisme Radical (Lerroux). Tots aquests fets no tenien cap direcció, eres grups de persones sense cap pla establert.

A altres llocs de CAT industrials també hi va hbaer incidents, es per això que l'estat va tallar les comunicanción entre BCN i la resta de l'estat i va declarar l'estat de guerra. Quan l'exercit i la Guardia Civil va arribar a les vegues els obrers ho van veure tot perdut i el 2 d'agost estava tot controlat.

CONSECÜÈNCIES: - Més de 100 morts i molts ferits, 2500 detinguts, 200exiliats, 216 consells de guerra - Fota repressió del govern de Maura: suspenció de les garanties constitucionals - Afusallaments de 5 persones, entre Fransenc Ferre i Guàrdia (fundador de l'escola moderna, que representava un aamenaça per les escoles religioses i pedagog anaruista) - Tancament d'escoles laiques i centres republicanrs - Perdua d'influencia del Lerrucisme i republicanimse - Asense de la CNT, Solidaritat obrera es queda sola defensant els obrers - La lliga regionalista perd vots i es trenca solidaritat catalana Obrers: 1907 solidaritat obrera.

Ideologia anarquista CAT CNT Els liberals (Moret i Canalejas) inicien una campanya de boicot al govern conservador i es solidaritzen amb els republicans per demanar la dimició de Maura. Es generalitzen les protestes de "Maura NO" i el rei acaba ficant a Moret com a cap de govern. Això suposa el trencament del Pacte del Pardo de 1885, ja que els liberals formen aliança amb els partits no dinastics.

ETAPA REFORMISME LIBERAL (1910-1912) Quan Canalejas puja a ser cap de govern al 1910 fa una serie de reformes: - Suspenció de l'aillament en metal·lic per al servei militar(tot i aixi es fa igual) - Pacte amb frança sobre les influencies del Marroc - Aprova el projecte de les Mancomunitats provincials, que va permetres mes endevan en 1914 la creació de la mancomunitat de CAT gracies a la lliga - Llei de condenat: Prohibeix la creació d'asociacions religioses Canalejas es assesinat per un anarquista el 1912, aixo causa un moment d'inestabilitat entre els liberals fins que Dato (conservador) agafa el poder.

3.3 La Crisis Multiple de 1917 Anteriorment s'ha de tenir en compte la infalció per la I Guerra Mundial, la rebolucio rusa dels bolsenvica i els conflictes entre clases treballadores, aixo abança amb un empobriment economic que desencadena amb una crisis. L'any 1917 es va crear una crisis simuktanea en tres habits: Militar, politic i social. Els militars van crear les juntes de defensa per protestar en contra dels assensos i les conficions profecionals.(si tens mes anys de antiguitat dins del cos tens mes poder). Al ministre de defense se li ocureix que la gent que es presentes per ananr al marroc tindria mes anys.

En l'habmit politic, els parlamentaris catalans (lliga regionalista) van promoure una assablea de Parlamentaris per reclamar reformes democratiques. Finalment el moviment obrer va convocar una vaga general revolucionaria. Legal la assablea per Eduadro Dato El govern va respodre amb la pressió, amb el suport del rei Alfons XIII, fet que va demostrar la incapacitat del sistema per integrar les demandes de reforma i va aporfundir la crisis del regim. 1918 congres de Sants (CNT) 1919 Vaga canadenca Eduardo dato asesinat x llei de fugas 3.4.

Període 1918-1923 estat d'acceptació Període d'inestabilitat política, agitació social trencament acuerdo del pardo Enduriment de la patronal, pistolerisme lock-out, llei de fugues (Dato), pistolerisme Governs de concentració liberals, conservadors i nacionalistes catalans, hi van haber 10 governs en 5 anys Guerra del Rif No es controla fins el 1925 1921 Desastre d'Annual Es van morir 1925 soldats espanyols que van portar moltes critiques a l'imperi colonial, al rei, a l'exercit…. Perd poder. General Cervestre, ordres de recuperar una zona, fa una preparació militar. Trapes espanyoles son emboscades per el Marroc com a cap el general Alped Crim (Espanya es refugia a Anual).

Apartes fa l'expedient picaso, un estudi sobre les causes del desastre anual. Aquest estudi no estava recolsat per l'estat i s'intenta tapar constantment 13 setembre cop d'estat de Miguel Primo de Rivera 4. La Dictadura de Primo de Rivera Primo de Rivera va produir el cop d'Estat amb el vist-i-plau del rei, és per això que no és una dictadura excloent de la monarquia. El contest internacional (etapa entre guerres, crack 29) i el feixisme intalia inspira al tipus de govern que eran Primo de Rivera i Alfons XIII; per cer, fan una productora de cinema pronografic anomenada Royale Films.

Aquesta dictadura es distingeix en dos períodes: - El directori militar(1923-25) on només participen militars al govern - El directori civil (1925-30) on també participen civils del govern 4.1 Caracteristiques polítiques Era clarament un règim no democratic en el qual es van suspenre la constitució de 1876 i es van concentrar els poders. No hi hbaia sobirania nacional i existia un partit únic: Unión Patriotica. L'anticatalanisme durant la dictadura va ser tant fort que es va tancar la mancomunitat de Catalunya, fet que produeix una oposició catalana molt gran contra la dictadura. Aquí es quan els partits nacionalistes autonòmics giren cap a l'esquerra i demanen l'independencia de Catalunya.

En conseqüenciea Primo de Rivera, funda un cos de policia especial per reprimir el nacionalisme catala independentista el 1923. - Complot del Garraf 1925 La bandera negra (grup "terorista" català produeix un intent fallit d'atemptat contra Primo de Rivera i el rei ALfons XIII. Posen una bomba a les vies del tren de les costes del Garraf. Els participants de l'atemptat també eren del partit independentista Estat Catala, presidit per Fransesc Macià, el quan se'n va a l'exili després del atemptat. - Fets de Molló 1926 Fancesc Macià mobilitza militars de l'Estat Català des de l'exili i grups antifeixistes intalians establers a França.

Des de prats de Molló habiend'entrar a aCatalunya per alliberar-la i prolamar la República Catalana. Finalment van ser detinguts per la politic afrançesa i la guardia civil. El judici va ser a París, el 1927. Macià es declara l'unic cresponsable i com a setencia simbolica despres de 2 mesos de presó i pagar 100 francs es esplusat de frança per marxar a Belgica. Ressò internacional causa nacionalista. - Emprèstit Pau Claris Fransesc Mcià, des de l'exili, movilitza al partit per recaudar diners per poder fer mes atemptats, assegurant tornar-los quan catalunya sigui lliure.

- Politica d'obres públiques Despres d'aquests fets, Primo de Rivera volia rebaixar la situacio a catalunya "fent la pilota" per això va fer tot el possible perquè el Exposició Internacional del 1929 es fes a BCN. Aquest esdevenimment va comportar molta obra publica, llocs de treball, reconeixement, etc. Aquestes obres publiques es veuen reflectides a Monjuic (Palai del Rei), Poble Espanyol, Edifici Mies Van de Rohe,... - Repressió a qualsevol tipus d'oposició: sindical, popular, politica, cultural,... Els intelectuals se'n van a l'exercit/ tanquen el cap de FCB per cantar els segadors - Política exterior molt agresiva: utilitzaven gasos toxics a la guerra del RIF. contra població civil.

Desembarcaben a Alhucemas 1925 França ajuda a Espanya a reprímir del tot els rifenys. - Per calmar la situació amb els militars, els borbons fan actes de beneficiència als hospitals que reollien victimes del Marroc Maria crisina visita el Casino de St.Sebastian hbailitat com un hospital 4.2 Caracteritiques economiques - Intervencionisme i dirigisme L'estat controla, interve i dirigeix qualsevol cosa - Proteccionisme L'estat posa impostos a tots els productes importats - Monopolisme: Exclusivitat en els tipus d'empresa, només una sola empresa per cada sector.

( companya Nacional de Telefonia Espanyola 1924 (CNTE); electica CAMPSA 1927 ) - Obres públiques fan moltes obres públiques per donar una imatge positiva al regim - Les clases dirigents S'aporfiten de la situació i la classe obrera segueix reprimida, no es podia ni sidicar - Hi ha una explanció economica de l'estat fins al CRACK del '29, arrel del qual el rei Alfons XIII i els empresaris poerden confiança en el dictador Primo de Rivera 4.3 Final de la dictadura Arrel de la crisi del '29, Primo de Rivera dimiteix el 28 de gener de 1930. COm a govern provicional posem a Dámaso Berenyer. El seu govern dura fins l'abril de 1931 i l'anomenen Dictablanda. TEMA 2.

Catalanisme polític (1833-1901) Aina Subirana 2n de Batxillerat B Història, 1r trimestre Curs 2023/2024 HISTÒRIA. Tema 2: Catalanisme polític (1833 - 1901) Aina Subirana 2023-24 TEMA 2. Els orígens i la consolidació del catalanisme (1833-1901) Catalanisme moviment nacionalista amb més suport actiu i avançat. - Origen: moviment burgès conservador 0. Antecedents Conceptes Catalanisme cultural conjunt de doctrines i moviments socials i culturals nascuts durant el segle XIX i arribats als nostres dies, que defensen i reivindiquen la llengua i la cultura catalanes. Catalanisme polític moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política de Catalunya.

El catalanisme començarà a manifestar-se a la primera part del s XIX. Catalanisme conservador nacionalisme de base burgesa i catòlica, partidari d'una solució política moderada. Catalanisme progressista nacionalisme de base populari progressista, partidari d'una solució política més radical i en favor de millores als grups socials més desafavorits. Regionalisme moviment favorable a la recuperació de la pròpia identitat cultural i política. A Catalunya sorgeix durant els primers anys de la restauració borbònica del 1874. El regionalisme suposava: - el manteniment de les tesis del provincialisme (d'inicis del s. XIX) - una actitud més conservadora. En cap cas plantegen una separació d'Espanya.

El projecte regionalista vol ser pensat per a tota Espanya. Federalisme Corrent de pensament polític que defensa un sistema de pactes entre pobles, nacions o Estats per formar una unitat política més àmplia, la qual ha d'integrar les particularitats dels grups humans que pacten la seva federació. Exemple: EEUU, Alemanya, Bèlgica Confederació Associació d'estats sobirans o de comunitats creada per mitjà d'un tractat per tal d'assolir alguns fins o propòsits comuns predeterminats. - les confederacions sovint s'han creat per resoldre afers crítics, com ara la defensa territorial i/o la representació estrangera. Exemple: La corona d'Aragó Autonomisme doctrina que defensa els principis autonòmics.

2 HISTÒRIA. Tema 2: Catalanisme polític (1833 - 1901) Aina Subirana 2023-24 Autonomia Condició jurídico-política d'aquelles entitats o organismes que, dins l'estructura constitucional d'un estat, tenen facultats per a donar-se lleis pròpies. - a l'estat espanyol, les formes d'autonomia més desenvolupades es troben en les constitucions de la Segona República Espanyola (1931) i de la monarquia constitucional instituïda després de la dictadura franquista (1978). Estatut d'autonomia Marc legal d'autogovern de comunitats nacionals o regionals que formen part d'un estat. - A l'estat espanyol, els primers estatuts aprovats foren els de Catalunya i el País Basc durant la Segona República.

Derogats per la dictadura franquista, la Constitució del 1978 tornà a reconèixer el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions i regulà els procediments per a aconseguir-la. - Estat espanyol 17 estatuts d'autonomia + Ceuta i Melilla Nacionalisme ideologia política que sosté el dret dels pobles a decidir sobre ells mateixos i a defensar i exercir la seva sobirania. NACIÓ: conjunt d'individus que, a partir d'uns lligams col·lectius, tenen la voluntat de reagrupar-se en l'interior d'unes mateixes fronteres per constituir-se en una comunitat nacional, és a dir, en un estat propi.

Estat Subjecte jurídic que té quatre qualificacions: una població permanent, un territori definit, un govern i la capacitat de mantenir relacions amb altres estats del món. - no sempre Estat = nació, de fet la majoria d'Estats són plurinacionals (ho reconeguin, o no). Cal diferenciar un estat d'una nació. Context europeu A partir del 1830 es difon el romanticisme per tot Europa i amb juntament amb aquest moviment sorgeixen els nacionalismes. Romanticisme: moviment que dona valor a la recerca de les arrels dels pobles, dona valor a la cultura antiga. Els pobles són entesos com que tenen ànimes i, per tant, són éssers i tenen dret a tenir identitat pròpia.

En termes de política: els pobles han de poder decidir si volen ser independents, han de decidir el seu propi govern. El desenvolupament econòmic i social de l'Espanya del segle XIX, amb Catalunya com a pionera, accentuen aquest sentit diferencial. - Catalunya té una millor activitat socioeconòmica degut a la revolució industrial: es creen noves classes socials (burgesia) que demanen millores de classe i infraestructures Sorgeixen també actituds de refús tant al centralisme polític com a la uniformització cultural. 3 HISTÒRIA.

Tema 2: Catalanisme polític (1833 - 1901) Aina Subirana 2023-24 Al final de segle, el catalanisme cultural esdevé un moviment polític que busca: que l'Estat Espanyol es reformi en profunditat més autonomia per Catalunya (poder autogestionar-se més) En aquest moment, el catalanisme NO és cap moviment independentista. Producció agrària era molt antiquada i poc rendible, però anirà experimentant una transformació: increment de la producció agrícola per introducció de noves terres de conreu i tècniques, i la introducció de l'agricultura de regadiu. Estructura de la propietat a Espanya minifundis i latifundis Industrialització a Europa hi havia l'economia capitalista i industrialització.

Catalunya es va incorporar a les regions industrials d'Europa. La resta d'Espanya es va mantenir a la producció agrícola (menys el Nord) Augment demogràfic hi havia millor aliment, per tant, va augmentar la població, especialment a Catalunya. Amb la millora dels transports i el desenvolupament de la indústria va incrementar el moviment del camp a la ciutat, cap als nuclis industrials. Les ciutats van créixer molt ràpidament. 1r terç s. XX apareix l'electricitat, petroli… Sorgeixen noves companyies elèctriques, il·luminació de les ciutats, nous electrodomèstics… Millora el telègraf, telèfon, ràdio.

El desenvolupament del ferrocarril primer traçat ferroviari peninsular va ser Barcelona - Mataró (1848). Es va anar construint una xarxa amb la Llei general de ferrocarrils el 1855. 1. Una nova cultura catalanista: catalanisme cultural Catalanisme cultural conjunt de doctrines i moviments socials i culturals nascuts durant el segle XIX i arribats als nostres dies, que defensen i reivindiquen la llengua i la cultura catalanes.

Durant el segle XIX i en el context cultural europeu, a Catalunya s'inicia el Catalanisme cultural1 que defensa i reivindica: - la recuperació de la llengua catalana - la recuperació de la cultura catalana També hi ha interès pel coneixement de la història, la literatura, les tradicions i el dret civil català. Sorgeixen veus recordant que Catalunya és un país dotat històricament d'una personalitat pròpia. - Catalunya havia tingut el seu govern, institucions d'autogovern… fins el 1714 (Decret de Nova Planta) 1 Catalanisme cultural: conjunt de doctrines socials i culturals que defensen la llengua i la cultura catalanes. 4 HISTÒRIA.

Tema 2: Catalanisme polític (1833 - 1901) Aina Subirana 2023-24 Enmig del context europeu i espanyol sorgeixen una sèrie de moviments que ajuden i impulsen aquest moviment catalanista cultural: la persistència de la identitat catalana la Renaixença literària la Renaixença popular 1.1. La persistència de la identitat catalana Al principi del s.XIX persisteix a Catalunya un refús clar del procés de centralització administrativa i un refús als intents d'identificació amb les lleis i la llengua de Castella imposades amb el Decret de Nova Planta2 de 1714. - el català havia desaparegut com a llengua administrativa i de cultura (diglòssia).

De totes maneres, el català continua com a llengua en la parla quotidiana. També com a llengua escrita per a les cançons i romanços tradicionals. 1.2. La Renaixença literària i cultural En aquesta situació, i enmig del context del romanticisme i nacionalisme europeu, sorgeix la Renaixença, un moviment cultural iniciat a Catalunya cap a la dècada del 1830 com a reivindicació de l'ús públic i cultural de la llengua catalana. Inicis de la Renaixença literària Es considera que s'inicia la Renaixença amb la publicació de l'oda La Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau i amb les propostes de Joaquim Rubió i Ors "Lo gaiter del Llobregat" (1841) de recuperació del català com a llengua culta.

2 Decret de Nova Planta (1714): Felip V després de la guerra de successió. Va significar un procés de centralització administrativa (la Corona Catalanoaragonesa va perdre la seva principal institució pròpia, la Generalitat) i es va imposar la llengua castellana com a única llengua oficial a tot el territori (desapareix el català com a llengua oficial administrativa) 5 HISTÒRIA. Tema 2: Catalanisme polític (1833 - 1901) Aina Subirana 2023-24 Objectiu L'objectiu d'aquest moviment en general (és a dir, tant la Renaixença cultural com la popular) és el de revaloritzar la llengua, intentar compensar aquesta situació desfavorida degut al Decret de Nova Planta.

Donar valor a la llengua catalana igual que la castellana. - més endavant, aquest moviment farà sorgir el moviment polític A més la llengua catalana es definirà com un element unificador dels habitants de Catalunya. Concretament, la Renaixença literària busca recuperar sobretot el català culte en obres literàries. Promou el català com a llengua literària. També promou el llemosí. L'any 1859 es celebren els Jocs Florals per promoure i difondre la llengua catalana. Autèntica festa cívica Van contribuir a l'acceptació social del català Plataforma per donar a conèixer escriptors. Els escriptors procuren crear un model de llengua culta.

La Renaixença comportà també una RECERCA DE LES ARRELS DE LA IDENTITAT CATALANA. Àmbits com la Història (edat mitjana sobretot), dret, folklore... 1.2. La Renaixença popular Contraris a l'ús del català arcaic i culte que defensaven els de la renaixença. És un moviment paral·lel que s'oposa a la renaixença literària o culte. Defensa la utilització del "català que es parla". Van polemitzar amb els defensors del català culte està molt bé que defenseu al català, però és massa culte, massa antic - NO és útil. Hem de donar valor al que es parla, al que la gent utilitzarà Frederic Soler "Serafí Pitarra" - Renovador del teatre popular: caricaturesc i sarcàstic. - Àmplia difusió popular.

1870: S'apropen els dos corrents de la Renaixença i decideixen unir esforços.

- popularització dels Jocs Florals (màxima esplendor): festa cívica, plataforma de difusió del català i de propaganda dels autors que hi participen - Figures que surten dels jocs florals: Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà El català comença a incorporar-se a publicacions com: Diari Català: Valentí: primer diari escrit íntegrament en català La tramuntana: diari anarquista La campanya de gràcia: diari satíric republicà L'esquella de la torratxa: diari satíric Valor de la renaixença Tots aquests autors són les primeres persones que reivindiquen una identitat pròpia basant-se en la idea de la llengua i la història medieval catalana. 6 HISTÒRIA.

Tema 2: Catalanisme polític (1833 - 1901) Aina Subirana 2023-24 2. Els primers moviments anticentralistes 2.1 Les primeres revoltes populars i l'anticentralisme El progressisme radical i l'anticentralisme: Davant el centralisme polític i econòmic de l'estat apareixen moviments de resistència. Els moviments populars (bullangues) produïts entre 1834 - 1843 evidencien el descontentament català. Dècada moderada (1844-54) hi ha un increment del centralisme i repressió. Amb això, els catalans es distanciaran del centralisme i reclamaran particularisme català. 2.2 El carlisme Defensa l'absolutisme i proposa la defensa de les institucions tradicionals de Catalunya.

S'oposava a la centralització política i administrativa. Volia monarquia federalitzant (reconeixia els furs de Catalunya) 2.3 El federalisme Primer referent - Abdó Terrades Amb el Partit Republicà Federal (1868) les idees federals s'escampen per Barcelona. Francesc Pi i Maragall defensarà la creació de l'estat federal espanyol. 3. El començament del catalanisme polític El catalanisme cultural va donar pas al catalanisme polític que va començar a reclamar autogovern.

1868 - 1874 el partit més important de Catalunya va ser el Partit Republicà Democràtic Federal 1869 Pacte de Tortosa es demanava l'organització federal de l'Estat Espanyol i la reconstrucció de la Corona d'Aragó Durant els primers anys de la restauració hi va haver 3 cercles importants de catalanisme: Els literats romàntics, aplegats a la revista "La renaixença" (conservadors) El grup catòlic del setmanari "La veu de Montserrat" (conservadors, líder: Josep Torras i Bages) Els federals encapçalats per Valentí Almirall 3.1 Valentí Almirall i el Centre Català El catalanisme cultural va donar pas al catalanisme polític que va començar a reclamar autogovern.

Valentí Almirall va ser un personatge clau del catalanisme, protagonista de la transició del federalisme al catalanisme polític. 7 HISTÒRIA. Tema 2: Catalanisme polític (1833 - 1901) Aina Subirana 2023-24 - Defensava la descentralització política de l'estat, i deia que la modernització d'Espanya només podia arribar a partir de la implantació d'una república federal. - Va fundar el primer diari escrit íntegrament en català, el Diari Català (1879). - Va convocar el Primer Congrés Catalanista (1880) per unir les forces catalanes i difondre el catalanisme.

Es va acordar: la creació de l'Acadèmia de la llengua catalana, la creació del Centre Català (1882, organització interclassista) i defendre el Dret Civil català. - Sistematitza la doctrina del catalanisme polític (Lo Catalanisme, 1886) - Planteja l'autonomia de Catalunya - Va ser l'inspirador del Memorial de greuges (1885) 3.2 El Centre català i el Memorial de Greuges El Centre Català convoca el Segon Congrés Catalanista (1883) 1885 s'aprova el Memorial de Greuges, primer manifest polític unitari del catalanisme presentat a Alfons XII: critica el centralisme, l'harmonització d'interessos de les diferents regions, defensa del proteccionisme i defensa del dret civil català.

La idea d'Almirall d'aplegar tot el catalanisme fracassa perquè representa un catalanisme republicà i no atrau la burgesia, i representa una opció política, no social i no atrau les classes populars. El Centre Català acaba desapareixent. 4. El catalanisme conservador 4.1 La lliga de Catalunya i el missatge a la Reina Regent L'any 1887 els selectors més conservadors del Centre Català, com Àngel Guimerà, se'n van deslligar i van fundar la Lliga de Catalunya (1887). Té un caràcter conservador que lliga millor amb la burgesia. Reivindica l'oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l'execució d'una política al marge dels partits estatals.

El seu primer acte públic va ser el 1888 i va ser el Missatge a la Reina Regent, en el qual es demanava la plena autonomia de Catalunya. Campanya en favor del dret civil català (1889): primera victòria del catalanisme. 4.2 El Catalanisme tradicionalista: Torras i Bages El catalanisme conservador tradicionalista és representat per l'Església, pel bisbe Josep Torras i Bages. Proposava un refús a l'evolució i un retorn a l'Edat Mitjana, "Catalunya serà cristiana o no serà". Defensa la família, la propietat i la religió i es nega a qualsevol plantejament de canvi social. El seu canat de comunicació serà La Veu de Montserrat. 8 HISTÒRIA.

Tema 2: Catalanisme polític (1833 - 1901) Aina Subirana 2023-24 4.3 La Unió Catalanista i les Bases de Manresa L'èxit de la campanya contra el Codi Civil va portar la necessitat d'una nova entitat que unís els nuclis catalanistes. 1881 es crea Unió Catalanista (federació d'entitat amb la voluntat de coordinar els catalanismes existents) - Base social: burgesia conservadora, professions liberals, petits propietaris rurals. - Objectius: propagació de les idees regionalistes i realització d'un programa comú per a tots els grups catalanistes.

Març 1892: Un dels primers actes de la Unió és la celebració a Manresa d'una assemblea, sota la presidència de Lluís Domènech i Muntaner i Enric Prat de la Riba (secretari). Porta a les Bases de Manresa. Les Bases de Manresa eren el primer intent d'estat d'autonomia català. S'especifiquen les atribucions del poder central a Catalunya. S'estableix la plena sobirania en el govern interior. Es fixa l'oficialitat de la llengua catalana. S'estableix que els càrrecs públics han de ser exercits per catalans. Es proposa el restabliment de les institucions catalanes.

A partir d'aquell moment, el govern central va iniciar una repressió contra el catalanisme perquè deien que era un perill per a la unitat d'Espanya. Característiques de les Bases de Manresa (1892) Document format per 17 bases o articles Redacció encarregada a Josep Torras i Bages Pensades com a base de la futura Constitució política de Catalunya. Presència del català com a única llengua oficial. Sota la base del pensament catalanista conservador i tradicionalista. Només els catalans podien exercir els càrrecs públics. Eren 17 articles on es deia (pressuposava) que el poder regional reposava en la plena sobirania de Catalunya. El servei militar seria substituït per un contingent de voluntaris.

Competència exclusiva sobre l'educació (és Catalunya qui decideix l'educació que dona a la seva població) i la iniciativa legislativa sobre tributs i finances. (que pugui gestionar els seus propis impostos i pressupostos que pugui recollir els seus diners com vulgui i invertir-los com vulgui) L'ordre públic depenent del poder regional (que siguiCatalunya la que organitzi la seva pròpia policia iexèrcit) Caràcter arcaïtzant, antic (en la defensa de l'Audiència Reial i de les antigues corts , per sufragi corporatiu.

No proposa que siguin democràtiques, es vol recuperar l'antiga idea que hi havia a l'antiga Catalunya del 1714 corts on els càrrecs eren escollits pel sufragi corporatiu (la pròpia Audiència Reial decidia els seus propis representants) Catalunya i Espanya estaven vinculades mitjançant la corona (respecten la monarquia, no són republicans) (...) 9 HISTÒRIA. Tema 2: Catalanisme polític (1833 - 1901) Aina Subirana 2023-24 5. La maduració del catalanisme: la Lliga Regionalista 5.1 La crisi del 98 i el catalanisme Amb el desastre del 98 i la crisi dels partits polítics el catalanisme es consolida com alternativa política.

1901 - 1931 els partits dinàstics (conservador i liberal) perden prestigi progressivament a Catalunya. La reforma fiscal del govern provoca el Tancament de caixes. El fracàs del govern de Silvela impulsa la unió de dos grups polítics: - Unió Regionalista (1899): format per empresaris que havien donat suport a regeneracionistes i estaven "frustrats". Ara aposten pel catalanisme. - Centre Nacional Català (1900): fragment de la Unió Catalanista. Enric Prat de la Riba. A les eleccions de 1901 presenten una única candidatura, la Candidatura dels Quatre presidents de la lliga regionalista, que aconseguirà un triomf històric a Barcelona.

5.2 Un partit de nou tipus: la Lliga Regionalista La Lliga Regionalista va ser dirigida per Enric Prat de la Riba (fins que mor el 1917) i després per Francesc Cambó. L'èxit de la candidatura afavoreix la fusió dels dos grups en la Lliga Regionalista. Proposen un reformisme polític que atorgués l'autonomia a Catalunya. És un partit catalanista, conservador i monàrquic (dins del liberalisme) Difusió amb el diari La Veu de Catalunya. Base social: burgesia i alguns de l'església, industrials, comerciants i professionals de Barcelona i propietaris agraris.

5.3 La lliga i el sorgiment de la coalició de solidaritat catalana Eleccions municipals 1901 guanya la Lliga Regionalista (tot i el bipartidisme) A partir d'aquest moment el domini a Catalunya es disputarà entre republicans i catalanistes. Després de les eleccions de 1901 es van afrontar al Partit Republicà d'Alejandro Lerroux. Posteriorment, el partit va derivar a Solidaritat Catalana, arran dels incidents del Cu-cut! Va impulsar una campanya per assolir l'autonomia política a Catalunya i fa ser la responsable de la Mancomunitat (1914 - 1923) 10 HISTÒRIA.

Tema 2: Catalanisme polític (1833 - 1901) Aina Subirana 2023-24 5.4 La coalició de Solidaritat Catalana La formació de Solidaritat Catalana va ser el primer moviment unitari català creat arran dels incidents del Cu-cut! (1906). Va ser un moviment d'oposició davant la Llei de Jurisdiccions. Fets del Cu- Cut: un grup de militars va assaltar la seu de la revista i també el diari La Veu de Catalunya per l'aparició d'un acudit que l'exèrcit va considerar ofensiu. El govern va suspendre les publicacions i va aprovar la Llei de Jurisdiccions el 1907 que posava sota jurisdicció militar totes les ofenses contra l'exèrcit o contra la unitat de la pàtria i els seus símbols.

Programa del Tívoli: el rebuig a la Llei de Jurisdiccions va donar peu a la formació d'una candidatura unitària per a les eleccions del 1907: Solidaritat Catalana que es presentaven amb un programa comú: el Programa del Tívoli. Solidaritat Catalana va fer un manifest electoral que va ser llegir públicament per Nicolás Salmerón al Teatre Tívoli el 14 d'abril del 1907. Reivindicava l'abolició de la llei de jurisdiccions i la necessitat d'autogovern de Catalunya. En formaven part: carlins, Lliga Regionalista, Centre Nacionalista Republicà, Unió Catalanista, els republicans federals i una part de la Unió Republicana.

Van quedar fora: els partits monàrquics centralistes, el republicanisme lerrouxista i partits obrers. Va sortir guanyador de les eleccions del 1907 el dia 21 d'abril. Es va dissoldre després de la Setmana Tràgica per la dura repressió del govern de Maura. 5.5 La Mancomunitat de Catalunya La Mancomunitat de Catalunya va ser una federació de les quatre Diputacions Provincials de Catalunya. Es va crear per iniciativa d'Enric Prat de la Riba. El projecte es va presentar a José Canalejas (president del govern) i va ser aprovat al Congrés de Diputats en un projecte de llei de Mancomunitats amb unes competències molt retallades el 1913.

1914 es construeix la Mancomunitat i Enric Prat de la Riba n'és el primer president (líder de la Lliga Regionalista). Tenia 8 consellers, dos per província, hi havia representants de diverses formacions polítiques Les competències eren molt migrades i no va tenir cap poder polític El finançament era molt escàs, però la seva obra va ser molt prolífica: Creació de l'Institut d'Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya Creació de l'escola d'estiu per a mestres Construcció de centres escolars Iniciatives socials Creació d'infraestructures (millora del sistema viari i realització d'obres hidràuliques) A la mort de Prat de la Riba va ser substituït per Josep Puig i Cadafalch.

Amb l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera es va imposar Alfons Sala i Argemí com a nou president per desmantellar-la des de dins i finalment va ser suprimir. 11 HISTÒRIA. Tema 2: Catalanisme polític (1833 - 1901) Aina Subirana 2023-24 5.6 La campanya per l'autonomia del 1919 Arran de les crisis de 1917 i la fragmentació dels partits dinàstics es van formar governs de concentració per buscar estabilitat governamental. La Lliga Regionalista va entrar en el govern central per primer cop. Francesc Cambó va ser ministre de Foment el 1918 i de finances el 1921). L'objectiu era sensibilitzar Madrid de la qüestió catalana.

1918 campanya en defensa de l'autonomia per part de la Lliga i els dirigents de la Mancomunitat. 1919 es presenta a Madrid un Projecte d'Estatut de Catalunya, proposava la formació d'un govern català i d'un parlament elegit per sufragi universal. El projecte va ser mal rebut i el govern s'hi oposà i el monarca no hi va donar suport. A Catalunya es percebrà amb desànim que la col·laboració a Madrid no servirà per millorar l'autogovern. Malgrat tot, el 1919 Cambó intentarà negociar un referèndum a Catalunya. El 1923 Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya, va protagonitzar un pronunciament a Barcelona, va declarar l'estat de guerra i va suprimir la Constitució de 1876.

Durant la seva dictadura, va practicar una política anticatalana. L'acció més destacada en aquest sentit, la supressió de la Mancomunitat el 1925 i la prohibició del català. 6. Catalanisme i republicanisme 6.1 Els partits polítics d'esquerres 1917 - 1923 van apareixent nous partits nacionalistes, d'esquerres, republicans i independentistes. Es creen: - Partit Republicà Català (PRC, 1917) Francesc Layret, Marcel·lí Domingo i Lluís Companys. - L'Estat Català Francesc Macià (postulats independentistes) - Unió Socialista de Catalunya (1923) Rafael Campalans, Gabriel Alomar i Manuel Serra i Moret. Les dues primeres formacions van donar lloc a Esquerra Republicana de Catalunya (1931) 7.

La concepció plural d'Espanya: nacionalismes i regionalismes 7.1 El nacionalisme basc El País Basc mantenia els seus furs que es van mantenir en vigor fins al 1876. Després de la 3a guerra carlina (abolició del sistema foral) es va iniciar la gestació d'un corrent de recuperació d'identitat basca. Per cercar els orígens del nacionalisme basc cal tenir en compte l'abolició dels furs i el procés d'industrialització. 12 HISTÒRIA. Tema 2: Catalanisme polític (1833 - 1901) Aina Subirana 2023-24 Sabino Arana va formular els principis originaris del nacionalisme basc. 1895 Partit Nacionalista Basc (PNB).

7.2 El nacionalisme gallec A diferència de la societat catalana i basca la societat gallega és una societat bàsicament rural. Això explicaria la seva escassa penetració del galleguisme entre les classes mitjanes, les quals consideraven la defensa de les tradicions i la llengua com un signe d'endarreriment cultural i social. A mitjan segle XIX, s'inicià un corrent (O Rexurdimento) que va significar el redescobriment romàntic i literari de la llengua, la història i les tradicions gallegues, però amb un caràcter apolític, almenys fins al segle XX. Cal destacar Rosalia de Castro i Vicente Risco. Els primers discursos galleguistes denunciaven l'abandonament dels polítics. TEMA 3.

La Segona República (1931 - 1936) Aina Subirana 2n de Batxillerat B Història, 2n trimestre Curs 2023/2024 HISTÒRIA. Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 TEMA 3. La Segona República i la Catalunya Autònoma (1931 - 1936) 0. Introducció i cronologia La 2a República serà la primera vegada que a l'Estat Espanyol hi haurà un govern democràtic. Els ciutadans tindran drets, hi haurà eleccions… 2 HISTÒRIA. Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 1. La proclamació de La República i el període constituent 1.1. De les municipals del 31 a la República 12 d'abril 1931 eleccions municipals (convocades per Almirall Aznar).

Hi ha una participació massiva (70%) i guanyen la conjunció republicanosocialista. Resultats: - Ciutats guanyen clarament els republicans i socialistes (conjunció republicanosocialista) - Rural el vot era més condicionat i s'imposen les candidatures monàrquiques - País Basc i Navarra guanya la coalició de Carlins i PNB (Partit Nacional Basc). A Catalunya, després de la victòria d'ERC, Lluís Companys va proclamar la República des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona. Algunes hores després, Francesc Macià va proclamar la República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques. El mateix dia (14 d'abril) Alfons XIII decideix abandonar Espanya.

Els que van firmar el Pacte de Sant Sebastià van constituir un govern provisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora, i Manuel Azaña en serà el cap de govern. Aquest govern estava integrat per diversos partits republicans. 12 abril eleccions 14 abril - Surten els resultats es proclama la República a Barcelona i després es va encadenant per Espanya. - A Catalunya guanya ERC Lluís Companys proclama la República a l'ajuntament Macià declara la República Federal (no centralista) (EUA) - Alfons XIII marxa a l'exili - Es crea un govern provisional amb Niceto Alcalá-Zamora de president, i Manuel Azaña de cap de govern A Catalunya la proclamació de la…