Història d'Espanya: De la Restauració a la Transició

Apunts sobre la història d'Espanya des dels antecedents de la Restauració fins a la Transició, incloent el desastre del 98, la Segona República, la Guerra Civil i el Franquisme.

1. Antecedents de la Restauració

Flashcards

Quin tractat va permetre l'entrada de tropes franceses a Espanya el 1808?: Tractat de Fontainebleau
Com es coneix la constitució promulgada durant la Guerra del Francès?: La Pepa
Quin període històric va seguir al regnat de Ferran VII i es caracteritzà per la repressió?: Dècada Ominosa
Quina llei va permetre a Isabel II accedir al tron?: Pragmàtica Sanció

Preguntes tipus test

Quin tractat va permetre a les tropes de Napoleó travessar Espanya per envair Portugal?
- a) Tractat de Fontainebleau
- b) Tractat de Valençay
- c) Carta de Baiona
- d) Tractat de París
Resposta: a) Tractat de Fontainebleau. El Tractat de Fontainebleau, signat el 1807, va permetre a les tropes napoleòniques travessar Espanya per envair Portugal, cosa que va portar a la invasió francesa d'Espanya.
Quin període de la història d'Espanya és conegut com la Dècada Ominosa?
- a) 1814-1820
- b) 1823-1833
- c) 1833-1840
- d) 1843-1868
Resposta: b) 1823-1833. La Dècada Ominosa comprèn el període de 1823 a 1833, caracteritzat per la restauració de l'absolutisme per Ferran VII i la repressió dels liberals.
Quin esdeveniment va marcar l'inici del Sexenni Revolucionari?
- a) La Vicalvarada
- b) La Gloriosa
- c) El Motí d'Aranjuez
- d) El Pronunciament de Riego
Resposta: b) La Gloriosa. La Gloriosa, la revolució de 1868, va marcar l'inici del Sexenni Revolucionari amb l'exili dels Borbons i l'obertura a un període de canvis polítics a Espanya.

2. El Règim de la Restauració (1a Etapa)

Flashcards

Qui va ser el principal arquitecte del sistema de la Restauració a Espanya?: Cànovas del Castillo.
Quin manifest va marcar l'inici del període de la Restauració borbònica?: El Manifest de Sandhurst.
Quins dos partits polítics van dominar el sistema bipartidista durant la Restauració?: El Partit Conservador i el Partit Liberal.
Què va ser el Pacte del Pardo i quin objectiu tenia?: Un acord per mantenir l'estabilitat política després de la mort d'Alfons XII.

Preguntes tipus test

Quin concepte clau defensava Cànovas del Castillo respecte als militars en el règim de la Restauració?
- a) El militarisme
- b) El civilisme
- c) L'intervencionisme
- d) L'absolutisme
Resposta: b) El civilisme. Cànovas del Castillo defensava el civilisme, que implicava que els militars s'havien de deure al poble i no al revés, promovent així un control civil sobre l'exèrcit.
En quin lloc es trobava Alfons XII rebent formació militar abans de ser cridat per Cànovas del Castillo per regnar?
- a) El Escorial
- b) Sandhurst
- c) Versalles
- d) West Point
Resposta: b) Sandhurst. Alfons XII es trobava a Sandhurst, una acadèmia militar a Anglaterra, rebent formació militar abans que Cànovas del Castillo el cridés per regnar a Espanya.
Quin tipus de règim polític va defensar Cànovas del Castillo durant la Restauració?
- a) Un règim absolutista
- b) Un règim republicà
- c) Un règim monàrquic conservador amb façana liberal
- d) Un règim dictatorial
Resposta: c) Un règim monàrquic conservador amb façana liberal. Cànovas del Castillo va defensar un règim monàrquic conservador amb façana liberal, tal com es reflecteix en el Manifest de Sandhurst, que combinava elements liberals amb un estat confessional.

3. El Règim de la Restauració (2a Etapa)

Flashcards

Quin any es va signar el Pacte del Pardo?: 1885
Què va implicar el Pacte del Pardo?: Assegurar la continuïtat del sistema polític
Què va ser el Parlament Llarg de Sagasta?: Un període de reformes i canvis legislatius
Quines lleis importants es van aprovar durant el Parlament Llarg?: Sufragi universal masculí i Llei d'Associacions

Preguntes tipus test

Quin pacte va assegurar la continuïtat del sistema polític després de la mort d'Alfons XII?
- a) El Pacte de Vilassar
- b) El Pacte de Sant Sebastià
- c) El Pacte del Pardo
- d) El Pacte de la Moncloa
Resposta: c) El Pacte del Pardo. El Pacte del Pardo, signat el 1885 entre Ma Cristina, Cànovas i Sagasta, va ser un acord per mantenir l'estabilitat del sistema polític després de la mort d'Alfons XII.
Quina llei important es va aprovar durant el Parlament Llarg de Sagasta?
- a) Llei de reforma agrària
- b) Llei d'associacions
- c) Llei de protecció a la infància
- d) Llei de divorci
Resposta: b) Llei d'associacions. Durant el Parlament Llarg de Sagasta es va aprovar la Llei d'Associacions, que va legalitzar els partits no dinàstics.
Què defensaven els carlins integristes?
- a) La integració a les corts liberals
- b) El reconeixement de Carles VIII com a rei
- c) La unió catòlica i el no reconeixement de Carles VIII
- d) La integració al partit de Sagasta
Resposta: c) La unió catòlica i el no reconeixement de Carles VIII. Els carlins integristes, liderats per Ramon Nocedal, defensaven la unió catòlica i no reconeixien a Carles VIII.

4. El Desastre del 98 (Antecedents)

Flashcards

Quin any es va signar el Tractat de Zanjón?: 1878
Què va ser l'Aranzel de 1891?: Una mesura proteccionista que va augmentar la radicalització cubana.
Qui va ser Valeriano Weyler?: Un general espanyol conegut per la seva política de reconcentració a Cuba.
Quin any va ser el Desastre del 98?: 1898

Preguntes tipus test

Quin tractat va posar fi a la Guerra dels Deu Anys a Cuba?
- a) Tractat de París
- b) Tractat de Zanjón
- c) Tractat de Valençay
- d) Tractat de Fontainebleau
Resposta: b) Tractat de Zanjón. El Tractat de Zanjón, signat per Martínez Campos, va posar fi a la Guerra dels Deu Anys entre Espanya i Cuba.
Quina va ser la conseqüència principal de l'Aranzel de 1891?
- a) Va augmentar el comerç amb els Estats Units
- b) Va reduir la radicalització dels cubans
- c) Va augmentar la radicalització dels cubans
- d) Va millorar les relacions amb la resta de colònies
Resposta: c) Va augmentar la radicalització dels cubans. L'Aranzel de 1891 va exacerbar les tensions a Cuba, contribuint a la radicalització dels moviments independentistes.
Quin programa va ser creat per Valeriano Weyler durant la guerra de Cuba?
- a) Programa de Desconcentració
- b) Programa de Reconcentració
- c) Programa d'Autonomia
- d) Programa de Pacificació
Resposta: b) Programa de Reconcentració. Weyler va implementar una política de reconcentració, que implicava el trasllat forçós de població civil a àrees controlades per l'exèrcit espanyol.

5. Crisi del Sistema (1912-1918)

Flashcards

Qui va ser assassinat a Sarajevo, desencadenant la Primera Guerra Mundial?: L'hereu de l'Imperi Austrohongarès
Quin partit polític va ser creat per Lerroux l'any 1908?: Partit Republicà Liberal
Quines van ser les dues fraccions principals del partit liberal durant la crisi del sistema?: Romanones i García Prieto
Quins presidents va tenir la Mancomunitat de Catalunya?: Prat de la Riba i Puig i Cadafalch

Preguntes tipus test

Quin era l'objectiu principal de les Juntes de Defensa durant la crisi de 1917?
- a) Promoure una nova constitució per a Espanya.
- b) Demanar la dimissió del rei Alfons XIII.
- c) Defensar els interessos i demandes dels militars.
- d) Organitzar una vaga general revolucionària.
Resposta: c) Defensar els interessos i demandes dels militars.. Les Juntes de Defensa, formades per militars, buscaven defensar els seus interessos, com ara salaris, vivendes i un sistema d'ascensos més just basat en mèrits de guerra i antiguitat.
Quin esdeveniment va marcar l'inici de la Primera Guerra Mundial?
- a) La publicació del decret de neutralitat d'Espanya.
- b) L'assassinat de Canalejas.
- c) L'assassinat de l'hereu de l'Imperi Austrohongarès.
- d) La legalització de les Juntes de Defensa.
Resposta: c) L'assassinat de l'hereu de l'Imperi Austrohongarès.. L'assassinat de l'hereu de l'Imperi Austrohongarès a Sarajevo va ser l'esdeveniment que va desencadenar la Primera Guerra Mundial, trencant l'equilibri a Europa.
Quines van ser les principals conseqüències econòmiques de la neutralitat d'Espanya durant la Primera Guerra Mundial?
- a) Disminució de les exportacions i crisi industrial.
- b) Augment de les importacions i dèficit comercial.
- c) Augment de les exportacions i inflació.
- d) Estancament econòmic i augment de l'atur.
Resposta: c) Augment de les exportacions i inflació.. La neutralitat d'Espanya durant la Primera Guerra Mundial va portar a un augment de les exportacions, beneficiant sectors com el tèxtil, la mineria i l'agricultura, però també va generar un procés inflacionari i conflictes socials degut a la pujada de preus.

6. La Descomposició del Sistema (1918-1923)

Flashcards

Què va ser el 'Trienni Bolxevic' a Andalusia?: Un període d'agitació social amb ocupacions de terres i demandes de reforma agrària per part dels jornalers.
Què va aconseguir la Vaga de la Canadenca de 1918?: La jornada laboral de 8 hores, l'alliberament de presos i la capacitat legal de negociació per als sindicats.
Què era la 'Llei de les Fugues'?: Una llei que donava cobertura legal a la policia per matar obrers sota l'acusació d'intent de fuga o resistència.
Qui era Salvador Seguí?: Un destacat líder del moviment sindical a Catalunya, informant la CNT.

Preguntes tipus test

Quin era l'objectiu principal del 'Trienni Bolxevic' a Andalusia (1918-1920)?
- a) Establir una república independent sota control anarquista.
- b) Implementar reformes agràries i redistribuir la terra entre els jornalers.
- c) Donar suport a la monarquia i reprimir els moviments obrers.
- d) Fomentar la industrialització i modernitzar l'agricultura.
Resposta: b) Implementar reformes agràries i redistribuir la terra entre els jornalers.. El Trienni Bolxevic a Andalusia va ser un període de forta agitació social on els jornalers buscaven implementar reformes agràries i redistribuir la terra.
Quina va ser la principal conseqüència de la Vaga de la Canadenca de 1918 a Catalunya?
- a) La dissolució de tots els sindicats obrers.
- b) L'augment del suport a la dictadura de Primo de Rivera.
- c) La jornada laboral de 8 hores i l'alliberament de presos.
- d) La prohibició de les negociacions col·lectives entre sindicats i empresaris.
Resposta: c) La jornada laboral de 8 hores i l'alliberament de presos.. La Vaga de la Canadenca va tenir un gran impacte, aconseguint la jornada de 8 hores, l'alliberament de presos i la capacitat legal de negociació per als sindicats.
Què era la 'Llei de les Fugues' aprovada durant el període de descomposició del sistema?
- a) Una llei que permetia als presos polítics exiliar-se voluntàriament.
- b) Una llei que autoritzava la policia a disparar contra obrers que intentessin fugir.
- c) Una llei que regulava les eleccions sindicals.
- d) Una llei que promovia la construcció de presons més segures.
Resposta: b) Una llei que autoritzava la policia a disparar contra obrers que intentessin fugir.. La 'Llei de les Fugues' donava cobertura legal a la policia per matar obrers sota l'acusació d'intent de fuga o resistència.

7. Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

Flashcards

Quin any va començar la dictadura de Primo de Rivera?: 1923
Quin rei va donar suport a Primo de Rivera?: Alfons XIII
Quin tipus de règim va instaurar Primo de Rivera?: Dictadura militar
Com es deia el partit únic creat per Primo de Rivera?: Unió Patriòtica

Preguntes tipus test

Quin era l'objectiu principal del pronunciament de Primo de Rivera el 1923?
- a) Instaurar una república democràtica a Espanya
- b) Evitar les conseqüències polítiques de l'expedient Picasso i frenar l'auge del nacionalisme
- c) Promoure una reforma agrària radical
- d) Abolir la monarquia i exiliar el rei Alfons XIII
Resposta: b) Evitar les conseqüències polítiques de l'expedient Picasso i frenar l'auge del nacionalisme. El pronunciament de Primo de Rivera tenia com a objectiu principal evitar les conseqüències polítiques derivades de l'expedient Picasso, que investigava el desastre d'Annual, i frenar l'auge dels nacionalismes català i basc, a més de garantir l'ordre públic.
Quina va ser una de les mesures polítiques i socials adoptades durant el Directori Militar de Primo de Rivera?
- a) Legalització de tots els partits polítics i sindicats
- b) Creació de la Unió Patriòtica com a partit únic per adoctrinar la població
- c) Promoció de l'ús de les llengües regionals en actes oficials
- d) Implementació del sufragi universal femení
Resposta: b) Creació de la Unió Patriòtica com a partit únic per adoctrinar la població. Durant el Directori Militar, es van eliminar els partits polítics i es va crear la Unió Patriòtica com a partit únic per adoctrinar la població, seguint un model similar als règims feixistes de l'època.
Quin paper va tenir Alfons XIII en la dictadura de Primo de Rivera?
- a) Va liderar l'oposició a la dictadura des de l'exili
- b) Va donar suport al cop d'estat i va mantenir Primo de Rivera com a cap de govern
- c) Va intentar restaurar la constitució de 1876
- d) Va abdicar immediatament després del pronunciament
Resposta: b) Va donar suport al cop d'estat i va mantenir Primo de Rivera com a cap de govern. Alfons XIII va donar suport al cop d'estat de Primo de Rivera i el va mantenir com a cap de govern durant tota la dictadura, ja que compartia la necessitat de restablir l'ordre i frenar els nacionalismes.

8. La Segona República (1931-1936)

Flashcards

Qui va ser el president del govern provisional després de la proclamació de la Segona República?: El comitè revolucionari
Què era el Decret de Termes Municipals?: Obligava a contractar gent del municipi per baixar l'atur.
Què va suposar el Decret del Treball Forçós?: Obligació de treballar el camp propi, si no, expropiació.
Qui va ser el ministre que va impulsar canvis en l'àmbit militar durant la Segona República?: Manuel Azaña

Preguntes tipus test

Quin d'aquests àmbits NO va ser objecte de canvis per decret durant el govern provisional de la Segona República?
- a) Agrari
- b) Social-Laboral
- c) Militar
- d) Religiós
Resposta: d) Religiós. Els àmbits agrari, social-laboral i militar van ser objecte de canvis per decret. L'àmbit religiós no va ser objecte de canvis immediats per decret durant aquest període.
Qui va proclamar la República Catalana el 14 d'abril de 1931, abans que es proclamés la República Espanyola?
- a) Francesc Macià
- b) Lluís Companys
- c) Manuel Azaña
- d) Niceto Alcalá-Zamora
Resposta: a) Francesc Macià. Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, va proclamar la República Catalana abans que es proclamés la República Espanyola.
Quin objectiu principal tenia la Llei de Reforma Agrària aprovada durant el primer bienni de la Segona República?
- a) Augmentar la producció agrícola per a l'exportació
- b) Afavorir la concentració de terres en grans propietaris
- c) Posar fi al latifundisme i penalitzar l'absentisme dels propietaris
- d) Promoure la inversió estrangera en el sector agrari
Resposta: c) Posar fi al latifundisme i penalitzar l'absentisme dels propietaris. La Llei de Reforma Agrària tenia com a objectiu principal posar fi al latifundisme, penalitzar l'absentisme dels propietaris i estimular l'esforç productiu en el sector agrari.

9. Bienni Conservador (Nov. 1933 - 1936)

Flashcards

Què va ser la CEDA?: Una coalició de partits de dreta catòlica.
Qui era el líder de la CEDA el 1933?: Gil Robles.
Quin període de la Segona República es coneix com a Bienni Negre?: El Bienni Conservador (1933-1936).
Quina va ser la principal conseqüència de la Revolució d'Octubre de 1934 a Catalunya?: Suspensió de l'autonomia catalana i empresonament de Lluís Companys.

Preguntes tipus test

Quin partit va guanyar les eleccions de novembre de 1933, donant inici al Bienni Conservador?
- a) PSOE
- b) CEDA
- c) Front Popular
- d) Unió Republicana
Resposta: b) CEDA. La CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes), liderada per Gil Robles, va obtenir la majoria en les eleccions de novembre de 1933, marcant l'inici del Bienni Conservador.
Qui va ser cridat per formar govern després de la victòria de les dretes a les eleccions de novembre de 1933?
- a) Gil Robles
- b) Manuel Azaña
- c) Alejandro Lerroux
- d) Lluís Companys
Resposta: c) Alejandro Lerroux. Tot i la victòria de les dretes liderades per Gil Robles, Alejandro Lerroux va ser cridat a formar govern a causa del descrèdit del govern d'Azaña i la necessitat de formar una coalició més àmplia.
Quina va ser una de les principals demandes de Gil Robles que Lerroux no va acceptar inicialment?
- a) La reforma agrària
- b) L'amnistia als militars de la Sanjurjada
- c) La llei de congregacions
- d) L'estatut d'autonomia de Catalunya
Resposta: b) L'amnistia als militars de la Sanjurjada. Gil Robles volia l'amnistia als militars que havien participat en la Sanjurjada, un cop d'estat fallit contra la República, però Lerroux inicialment no va acceptar aquesta demanda.

10. La Generalitat Republicana (1a part 1931 - 1936*)

Flashcards

Quin any es va proclamar la República Catalana per Francesc Macià?: 1931
Quin document va ser aprovat amb un 99% de vots favorables en un referèndum el 1931?: Avantprojecte de l'Estatut de Núria
Qui era el president de la Generalitat quan es va aprovar l'Estatut de Núria?: Francesc Macià
Quin militar va protagonitzar la Sanjurjada el 1932?: Sanjurjo

Preguntes tipus test

Quin càrrec va obtenir Francesc Macià després de les eleccions al Parlament de Catalunya el novembre de 1932?
- a) President de la Generalitat provisional
- b) President del Parlament de Catalunya
- c) President de la Generalitat
- d) Conseller de Governació
Resposta: c) President de la Generalitat. Després de les eleccions al Parlament de Catalunya el novembre de 1932, Francesc Macià va ser nomenat President de la Generalitat, consolidant així el seu lideratge i el reconeixement del poble català.
Què va ser la 'Guerra de l'Estatut Català'?
- a) Un conflicte armat entre Catalunya i Espanya.
- b) Una campanya de boicot contra els productes catalans.
- c) Una sèrie de protestes a favor de l'Estatut de Núria.
- d) Un debat parlamentari sobre l'autonomia catalana.
Resposta: b) Una campanya de boicot contra els productes catalans.. La 'Guerra de l'Estatut Català' va ser una campanya de boicot promoguda per sectors contraris a l'autonomia catalana, que buscava pressionar econòmicament a Catalunya i debilitar el suport a l'Estatut de Núria.
Quin militar va protagonitzar la Sanjurjada i amb quina motivació principal?
- a) Francesc Macià, per proclamar la República Catalana.
- b) General Batet, per defensar l'Estatut de Núria.
- c) General Sanjurjo, per aturar la reforma agrària i l'Estatut català.
- d) Lluís Companys, per proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola.
Resposta: c) General Sanjurjo, per aturar la reforma agrària i l'Estatut català.. El General Sanjurjo va protagonitzar la Sanjurjada amb la motivació principal d'aturar els canvis derivats de la reforma agrària i frenar l'aprovació de l'Estatut català, representant un cop de força contra les polítiques progressistes de la República.

11. La Guerra Civil (1936 - 1939)

Flashcards

Qui va ser el militar que va coordinar el pla per al cop d'estat des de Pamplona?: Mola
Quin rol va tenir el Dragon Rapide en l'inici de la Guerra Civil?: Traslladar Franco des de Canàries a Tetuan
Quina ciutat va ser coneguda per la 'Matanza' perpetrada per les tropes de Yagüe?: Badajoz
Què simbolitza el quadre 'Guernica' de Picasso?: La barbàrie de la guerra i el patiment de la població civil

Preguntes tipus test

Quin general va coordinar l'operació republicana a la Batalla de l'Ebre?
- a) General Miaja
- b) General Rojo
- c) General Lister
- d) General Durruti
Resposta: b) General Rojo. El General Rojo va ser qui va coordinar l'operació republicana durant la Batalla de l'Ebre, un moment clau en el desenvolupament de la Guerra Civil.
Quin va ser l'argument oficial utilitzat per Mola per declarar l'estat de guerra a Pamplona?
- a) Instaurar una dictadura militar
- b) Frenar el comunisme
- c) Derrocar la República
- d) Establir un nou règim
Resposta: b) Frenar el comunisme. L'argument oficial utilitzat per Mola per declarar l'estat de guerra a Pamplona va ser frenar el comunisme, tot i que l'objectiu real era revertir les reformes del Front Popular.
Què va ser el 'Cruce del Estrecho' durant la Guerra Civil Espanyola?
- a) Una batalla naval decisiva a l'estret de Gibraltar
- b) Un moviment per creuar militars i armes des del Marroc a Espanya
- c) Un acord internacional per bloquejar l'entrada d'armes a Espanya
- d) Una operació d'evacuació de refugiats republicans
Resposta: b) Un moviment per creuar militars i armes des del Marroc a Espanya. El 'Cruce del Estrecho' va ser un moviment crucial per traslladar militars i armament des del Marroc a la Península, establint una connexió entre les forces nacionals al nord i al sud.

12. La Generalitat Republicana (1936 - 1939)

Flashcards

Què va ser el Comitè Central de Milícies Antifeixistes (CCMA)?: Organisme creat el 1936 per coordinar les milícies antifeixistes a Catalunya.
Quin objectiu tenia el 'Pla de Transformació Socialista del País'?: Posar ordre en l'economia catalana, tot i no ser un pla socialista.
Què va marcar l'inici de l'etapa de recuperació de poder per part de la Generalitat?: Els 'Fets de Maig' de 1937.
Què eren les 'patrulles de control' durant la Guerra Civil?: Membres d'organitzacions obreres que actuaven com a policia.

Preguntes tipus test

Quin organisme va ser creat el juliol de 1936 per coordinar les milícies antifeixistes a Catalunya?
- a) El Comitè Central de Milícies Antifeixistes (CCMA).
- b) El Consell d'Economia de la Generalitat.
- c) La Junta de Defensa Nacional.
- d) La Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
Resposta: a) El Comitè Central de Milícies Antifeixistes (CCMA).. El Comitè Central de Milícies Antifeixistes (CCMA) va ser creat el juliol de 1936 per coordinar les milícies antifeixistes a Catalunya, integrant diverses forces polítiques i sindicals en la lluita contra el feixisme.
Quin era l'objectiu principal del 'Pla de Transformació Socialista del País' aprovat per la Generalitat?
- a) Fomentar la inversió estrangera en la indústria catalana.
- b) Posar ordre en l'economia del país, tot i no ser un pla socialista.
- c) Eliminar completament la propietat privada a Catalunya.
- d) Afavorir exclusivament els interessos de la CNT.
Resposta: b) Posar ordre en l'economia del país, tot i no ser un pla socialista.. El 'Pla de Transformació Socialista del País' tenia com a objectiu principal posar ordre en l'economia catalana, tot i que la Generalitat no era un organisme socialista. Aquest pla afectava la indústria, els serveis públics i la propietat privada.
Quina acció va marcar l'inici de l'etapa de recuperació de poder per part de la Generalitat (octubre 1936 - maig 1937)?
- a) La dissolució del CCMA i la integració de la CNT al govern.
- b) L'aprovació del decret de col·lectivitzacions.
- c) L'enfrontament armat conegut com els 'Fets de Maig'.
- d) La dimissió de Lluís Companys com a president de la Generalitat.
Resposta: c) L'enfrontament armat conegut com els 'Fets de Maig'.. L'inici de l'etapa de recuperació de poder per part de la Generalitat es va caracteritzar per tensions dins del govern, culminant amb els 'Fets de Maig', un enfrontament armat que va portar a la dimissió de Largo Caballero i a canvis en el govern central.

13. El Franquisme

Flashcards

Què va ser la Unió Patriòtica?: Partit únic creat per Primo de Rivera per donar suport a la seva dictadura.
Quin objectiu tenia la Llei de Responsabilitats Polítiques de 1939?: Castigar els partidaris de la República.
Què va ser la División Azul?: Unitat de voluntaris espanyols que van lluitar amb l'Alemanya nazi a la Segona Guerra Mundial.
Què implicava la política d'autarquia en els primers anys del franquisme?: Autosuficiència econòmica i reducció de la dependència de l'exterior.

Preguntes tipus test

Quin era l'objectiu principal de la creació de la Unió Patriòtica durant la dictadura de Primo de Rivera?
- a) Fomentar el debat polític obert i pluralista.
- b) Crear un sistema de partit únic per adoctrinar la població.
- c) Promoure la llibertat d'expressió i associació.
- d) Garantir la separació de poders i la democràcia.
Resposta: b) Crear un sistema de partit únic per adoctrinar la població.. La Unió Patriòtica va ser creada com un partit únic per adoctrinar la població i eliminar la competència política, en lloc de promoure el debat o la democràcia.
Quina va ser la principal causa del Desastre d'Annual al Marroc el 1921?
- a) Un atac sorpresa de l'exèrcit francès.
- b) Una campanya militar mal preparada i executada per les tropes espanyoles.
- c) Un terratrèmol que va destruir les defenses espanyoles.
- d) Una epidèmia que va delmar les forces espanyoles.
Resposta: b) Una campanya militar mal preparada i executada per les tropes espanyoles.. El Desastre d'Annual va ser resultat d'una campanya militar mal planificada i executada per les tropes espanyoles, no per causes naturals o atacs d'altres exèrcits.
Què va implicar la Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme durant el franquisme?
- a) La protecció i promoció d'aquestes ideologies.
- b) La persecució i repressió d'aquests col·lectius.
- c) La integració d'aquests grups en el règim.
- d) El diàleg i la negociació amb aquests grups.
Resposta: b) La persecució i repressió d'aquests col·lectius.. La Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme es va utilitzar per perseguir i reprimir aquests col·lectius considerats enemics del règim franquista.

14. La Transició (1975 - 1980)

Flashcards

Qui va comunicar la mort de Franco?: Arias Navarro
Quina llei preveia la successió de Franco?: Llei de Successió de 1947
Qui va ocupar el lloc de cap d'Estat temporalment després de la mort de Franco?: Consell de Regència
Quan va ser coronat Joan Carles?: 22 de novembre de 1975

Preguntes tipus test

Qui va comunicar oficialment la mort de Franco?
- a) Adolfo Suárez
- b) Arias Navarro
- c) Torcuato Fernández-Miranda
- d) Manuel Fraga Iribarne
Resposta: b) Arias Navarro. Arias Navarro, com a president del govern en aquell moment, va ser l'encarregat de comunicar la mort de Franco el 20 de novembre de 1975.
Quina llei havia previst la situació de successió després de la mort de Franco?
- a) Llei de Reforma Política
- b) Llei de Successió de 1947
- c) Llei de Principis del Movimiento Nacional
- d) Llei Orgànica de l'Estat
Resposta: b) Llei de Successió de 1947. La Llei de Successió de 1947 ja havia previst la situació de successió, designant un 'Consell de Regència' per ocupar el lloc de cap d'Estat.
Quin càrrec va ocupar Alfons Armada després de la coronació de Joan Carles?
- a) Ministre de Defensa
- b) Cap de la Casa Reial
- c) Secretari
- d) Ambaixador a l'ONU
Resposta: c) Secretari. Alfons Armada va ser el secretari durant la coronació de Joan Carles, jurant fidelitat als principis del Movimiento Nacional.

I 84 flashcards i 56 preguntes més al document.

Text del document

BLOC A: ANTECEDENTS DE LA RESTAURACIÓ (context) Monarquia de Carles IV (absolutista) + Maria Lluïsa de Parma = Ferran IV i Carles Maria Isidre *IL.LUSTRACIÓ: "todo por el pueblo sin el pueblo" 1808 Tractat de fontainebleau: Napoleó demana la firma de Carles IV per passar a Portugal CARTA DE BIONA: Abdicació + Josep I (pepe botella) nou rei 1808 - 1813 Guerra del francès: guerra en contra invasió francesa (juntes corts) 1812 La Pepa: constitució sense tolerància religiosa (ST.

Josep) falta la firma del rei borbó 1813 Tractat de valençay: retorn dels borbons 1814 Retorn de Ferran (no signa) persecució liberals 1914 - 1820 Retorn d'absolutisme + pronunciamiento de Riego (amb èxit) 1823 (trienni liberal) els cent mil fills de sant lluís (aliança militar absolutista contra liberals) 1823 - 2833 DÈCADA OMINOSA 1932 Pragmàtica sanció: Suspensió de la llei sàdica + Ferran cau malalt 1833 Mort de Ferran 1830 - 1833 Carlisme (Dios, pàtria y rey) 1833 - 1840 Guerra carlina + Canvi de regent per Espartero 1843 - 1854 Pronunciamiento Narvaez (fracàs) 1843 - 1868 Isabel agafa el poder 1854 La non nata: (Intent de constitució progressista) Espartero queda apartat 1854 La vicalvarada: Pronunciamiento contra Narvaez 1856 - 1868 ÚLTIM PERIODE D'ISABEL (moderats = Narvaez, liberals = O'donnell) + ferrocarril 1866 Crisis econòmica + reunió a Bèlgica d'enemics d'Isabel per preparar una revolució 1868 La gloriosa: se'n van borbons & Prim (progressista) i Serrano (liberal) assumeixen el càrrec (SEXENNI REVOLUCIONARI) 1868 - 1871 REGENCIA DE SERRANO: Prim = president, Serrano = regent 1869 ELECCIONS: guanya Prim, Serrano en 2n lloc Espanya monarquia 1871 Prim tria a Amadeu (familia Savoia) com a rei + assassinat de Prim 1871 - 1873 REGNAT D'AMADEU: molts problemes interns i externs (abdica) voten REPÚBLICA per evitar als borbons 1873 - 1874 PRIMERA REPÚBLICA: Pi Margall, Figueras (federalistes), Salmerón, Castelar (unitari) 3/1/74 Pronunciamiento de Pavía El Poder va a unitaris (Serrano president) des/74 Pronunciamiento de Martínez Campos pel retorn dels borbons EL RÈGIM DE LA RESTAURACIÓ (1A ETAPA 1875 - 1898) Cànovas del Castillo (conservador monàrquic, ara alfonsí) creu en el *CIVILISME (els militars es deuen al poble) Alfons està a Sandhurst formant-se militarment i Cànovas el va a buscar per regnar.

Quan el porta a Espanya hi ha el pronunciamiento de MARTÍNEZ CAMPOS 1975 RESTAURACIÓ (retorn dels borbons) + Manifest de Sandhurst (Té façana liberal estat confessional) 1975 - 1981 Partit conservador (Cànovas): moderats, unió liberal, progresistas, carlins gent amb diners, esglèsia, part de l'exèrcit (obsessió amb ordre) 1981 - 1984 Partit liberal (Sagasta): progressistas, demòcrates, republicans classe mitjana 1984 - 1985 Mort d'Alfons REGENCIA Ma Cristina (sobirania compartida) pluralitat política MÈRITS DE CÀNOVAS: 1976 Fi de la 3a guerra carlina: Poden fer política, però acceptació d'Alfons divisió carlins 1976 Constitució Canovista: (constitució conservadora), sobirania compartida, religió confessional amb tolerància religiosa, sufragi ambigu, parlament bicameral (senat i congres), divisió de poders NO reconegut 1978 PAU AMB CUBA envia a Martinez Campos per donar-lis autonomia administrativa EL RÈGIM DE LA RESTAURACIÓ (2A ETAPA Ma CRISTINA) 1885 Pandèmia de còlera i Alfons mort 1885 Pacte del Pardo: acord entre Ma CRISTINA + Cànovas + Sagasta perquè el sistema polític segueixi igual 1885 - 1890 EL PARLAMENT LLARG (SAGASTA): Reconeixement sufragi universal (tots els homes +18 poden votar), Aprovació codi civil i de comerç (Catalunya no vol la figura de l'hereu), Aprovació llei d'associacions (partits no dinàstics = legals), Abolició esclavitud EXCLOSOS: Carlins: - Carlins integristes (Ramon Nocedal) = Unió catòlica, "El siglo del futuro" (diari), no reconeixen a Carles VIII - Comunió tradicionalista (Vazquez de la Mella) reconeixen a Carles VIII motiu de lluita = FURS REPUBLICANS - Partit possibilista (Castellar) s'integren al partit de Sagasta - Partit Progressista (Juan Ruíz) violents - Partit republicà democràtic federal (Pi Margall) oposició al sistema, no violents - Partit Centralista (Salmerón) "UNIÓ REPUBLICANA" ORGANITZACIONS OBRERES: ANARCO-COL.LECTIVISTES (FTRE) = Barkuni Socialista Marxista (Pablo Iglesias) lluita contra el sistema per vaga i propaganda del fet - Socialisme Anarquista (no partits) ANARCO-COMUNISTES (Atemptats) = Malatesta ELS REGIONALISMES: BASQUISME (Sabino Arana PNB) - REXURDIMIENTO (Rosalia de Castro, Murguina, Brañas) - CATALANISME (Valentí Almirall) EL MOVIMENT OBRER: 1870 1er CONGRÉS OBRER: Fanelli vol vincular-se amb LA INTERNACIONAL FEDERACIÓ REGIONAL ESPANYOLA 1870 pronunciamiento Martínez Campos + Pavía 1871 Nueva federación Madrileña Lafarge arriba a Madrid i la crea 1874 Pronunciamiento Pavía (organitzacions obreres = il.legals) + retorn borbons 1881 Permissivitat als obrers 1887 Llei d'associacions (obrers = legals) BRANCA SOCIALISTA: 1879 Creació PSOE: surt de la UGT i es vincula amb LA INTERNACIONAL 2a AIT connectada amb UGT "La internacional" = 8h 1895 Primers regidors a l'ajuntament de Bilbao 1910 PABLO IGLESIAS primer diputat del congrés BRANCA ANARQUISTA: 1881 Federació treballadors regional Española (Malatesta, Bakuni) 1882 Los sucesos de Jerez (jornalers polititzats hijos de papá) 1882 La mà negra (bulo de organització responsable de FTRE atemptats a camps) 1893 Atemptat contra Martínez Campos + execució de Pauli Pallás i Latorre (autor) 1893 bomba del liceu 1896 atemptat del C/Canvis Nous (processió) 1896 Llei antiterrorista (per les bombes anarquista) EL CATALANISME: 1880 1er Congrés catalanista 1883 2n Congrés catalanista (català = llengua oficial + generalitat) 1882 Centre català (partit que recull lo del congrès + plataforma unitaria) 1885 Memorial de Greuges (Document d'Almirall) 1886 Lo catalanisme (Assaig Almirall) particularisme català + descentralització 1886 LA LLIGA DE CATALUNYA 1888 Missatge a la reina regent: Exposició universal de Barcelona (Volien més autonomia) 1889 Únic codi civil de Sagasta (campanya de defensa de dret civil = 1a victoria catalanista) 1892 Bases de Manresa (estat d'autonomia de Prat de la Riba) + vigatanisme (Torres i bages) la tradició catalana (torres i bages) a "la veu de montserrat" DEMOGRAFIA I ECONOMIA: Creixement demogràfic per la revolució industrial.

migracions externes cap a Amèrica + migracions internes cap a Catalunya afecte a l'economia => classe social propia *PLA CERDÀ: procés urbanitzador EL PAPER DE LA DONA: Classe alta "La perfecta casada" classe mitja "l'àngel de la llar" classe baixa doble jornada *IDEOLOGIA DE LA DOMESTICITAT HOME = el que guanya el pa ECONOMIA ESPANYOLA: Domina el sector primari; banca, ferrocarril, fàbriques. pujada de preus. Exportacions de vi, oli i fruita ECONOMIA CATALANA: 2a revolució industrial Industries quimiques, expansió del transport, mental.lurgica.

diversificació de l'economia, sector financer es desenvolupa lligat a transport i expansió industrial, industria concentrada en area metropolitana 1896 PROCÉS DE MONTJUÏC RETORN A L'AIGUA. cost carbó explotat + cost producte final (energia hidràulica = alternativa al carbó) construcció de colònies industrials. empreses importants: La maquinista, Espanya industrial.

empreses que d'electricitat: La societat espanyola d'electricitat, La canadenca BLOC B: EL DESASTRE DEL 98 (ANTECEDENTS): 1868 - 1878 GUERRA DELS 10 ANYS: Martínez Campos firma la pau a Zanjón 1891 Arancel del 91 1892 Radicalització de cubans, Partido revolucionario cubano REPÚBLICA INDEPENDIENTE CUBANA 1894 Fracàs del projecte d'autonomia de Maure 1895 La guerra de la independència (colònia vs.

metròpoli) 1895 Grito de Baire + Manifiesto de Montecristi 1896 Substitució de Martínez Campos WYLER (política de reconcentración) 1898 Visita de cortesía dels americans a la Habana ("Mayne" barco del capità Sigsbee) impacte polític, econòmic, sociològic, cultural del desastre programa Polavieja (programa descentralitzador) 1898 batalla a Santiago, Batalla a Cavite (filipinas) 1898 El tractat de Paris 1898 Fi del torn pacífic 1899 Tancament de caixes = + impostos 1899 Unió regionalista + Centre nacional català = LLIGA REGIONALISTA (Bartomeu Robert, Prat de la riba, Francesc cambó) industrials, comerciants, empresaris, professionals liberals, propietaris de les terres, classe baixa catalanista.

Projecte d'autonomia català, partit monàrquic, conservador i proteccionista 1901 ELECCIONS Lluís domènech, Albert rusiñol, Sebastià torres i planas, Bartomeu robert) 1923: Pronunciamiento Primo de rivera (La lliga ho recolza) 1903 Unió republicana (Salmerón) projecte: constitució 1869, república amb corts constituents. Lerroux defensa als treballadors en els "Processos de Montjuic" política: discurs demagògic i agressiu.

Fundació de "La casa del pueblo", popularitza las "Meriendas fraternales" i "la rebeldia" premsa 1902 GOVERN SILVELA (conservador) 1903 Instituto de reformas sociales (antecedents llei d'accidents laborals) 1905 - 1907 GOVERN MAURA (successor de Sagasta, liberal): 1905 Incident del Cu-cut 1906 Ley de jurisdicciones 1907 Programa del tívoli Èxit electoral de Solidaritat Catalana 1907 CANVI DE GOVERN (MAURA) POLÍTIQUES REGENERACIONISTES: Llei d'administracions locals (gest descentralitzador), Nova flota de guerra, legalització del dret de vaga, institut nacional de previsió (antecedent a la seguretat social) 1906 Règim del protectorat 1907 Publicació de Solidaritat catalana 1908 Lerroux crea el PARTIT REPUBLICÀ LIBERAL 1909 Crisi Dimissió de Maura Setmana tràgica (Execució Ferrer i guàrdia + trencament pacte del pardo) 1909 Notícies del desastre del Barranco del Lobo GOVERN CANALEJAS (1910 - 1912 MORT): Mesures regeneracionistes: Reducció impostos de consums, Llei de reclutament, Llei de cadenat (estat laic), Decret de mancomunitats 1914 neix mancomunitat catalana BLOC C: PERÍODE 1912 - 1918 (trim 2) Assassinat de Canalejas el rei entra en escena i vol un governant al nivell = EDUARDO DATO (successor de Maura, però aquest segueix allà) separació de conservadors entre "MAURISTAS" i "IDÓNEOS".

Fraccions del partit liberal: "ROMANONES" i "GARCÍA PRIETO" crisi del sistema polític (governs dèbils o sense majories) tancament del parlament i aprovació de lleis per decret 1913 Govern de DATO autoritza la possibilitat de mancomunar diputacions (per totes les regions que ho vulguin) 4/1914 MANCOMUNITAT de Catalunya (fusió de les 4 diputacions existents): - ESTRUCTURA: ELECTORS (sufragi masculí) ASSEMBLEA GENERAL (96 diputats renovats cada 2 anys amb pes a BCN) PRESIDENT (CONSELL PERMANENT = 8 consellers) COMISSIONS TÈCNIQUES AUXILIARS (experts que treballen sota el càrrec d'un conseller per millorar 1 aspecte) - PRESIDENTS: PRAT DE LA RIBA (1914 - 1917) PUIG I CADAFALCH (1917 - 1924) ALFONS SALA & CARLOS DE LOSSADA (de Madrid) (1924 - 1925) 1925 desapareix la Mancomunitat - OBRA: 1.

Desenvolupament econòmic: Infraestructura relacionada amb comunicacions (ferroviària + telèfons), Productivitat agrària (escola tècnics agraris) 2. Llengua i cultura: Renovació pedagògica (obrir escoles per introduir els canvis), Formació per les dones (per millorar a les seves professions), Biblioteques, Creació IEC (unifica l'ortografia), Patrimoni artístic (esglésies romàniques del Pirineu) 3.

Assistència social: Mortalitat infantil (casa maternitat), Salut mental (sanatoris), Tuberculosis & Tifus i higiene (campanyes) Brigades sanitàries (GOVERN DATO): 6/1914 (Sarajevo, Bòsnia) ASSASSINAT DE L'HEREU DE L'IMPERI HONGARÈS es trenca l'equilibri que hi havia a Europa Guerra 7/8/1914 Aprovació de decret que diu que Espanya és neutral a la guerra Debat:ALIADÒFILS (amb França, etc) i GERMANÒFILS (amb Alemanya) CONSEQÜÈNCIES: - ECONÒMIQUES: + exportacions (beneficia diversos sectors: tèxtil, mineria, agricultura, química, siderúrgica…) i els diners van a les butxaques dels particulars. * CAMPOGIRO (pistola pels aliats) => atac germànic vs.

flota espanyola, procés inflacionari = pujada de preus beneficia al sector empresarial només, obrers ho pateixen vagues, SOCIALS: vagues conflicte social LA CRISI MÚLTIPLE DEL 1917: Context: (1a Guerra Mundial a Rússia) descontent social pel procés inflacionari (crisi política) + tancament de les corts 1.

5/1916 (govern PRIETO) Detenció de Benito Márquez (coronel) perquè promou les "JUNTES DE DEFENSA" que apuntan cap a qüestions com salaris, vivendes, uniformes i SISTEMA DE ASCENSOS (mèrits de guerra (pugen ràpid), antiguitat (pugen lent) injust) 1917 Els ROMANONES diuen que és il·legal i el govern de Prieto envia a detenir als "junteros" per crear juntas de defensa (Benito Márquez) (crisi social) els envíen a Montjuïc perquè volen fer caure el govern des de la part militar, social obrera, política nacionalista Lerroux proposa als militars unir-se i revolucionar junts (diuen que no) 1917 Legalització de les juntes de defensa. Alfons XIII fa dimitir a Dato i Prieto torna al poder 2.

(govern Dato) Al Juliol neix una crisi política - nacionalista Assemblea de parlamentaris 19/7/1917 2na reunió. se'ls hi uneixen catalanistes, nacionalistes, republicans (a BCN) volen que s'obrin les corts, reconeixement de garanties constitucionals, aprovació d'una nova constitució per més autonomia a les regions (acaben detinguts) 3.

13/8/1917 vaga general revolucionaria crisi social obrera (UGT + CNT) Crisi nacionalista (volen fer caure el govern) Dato els hi nega (les forces de l'ordre els detenen) Dato declara l'estat de guerra (Benito Márquez = militars el recolza) desplegament de forces per la ciutat 1918 - 1923 LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA *Intensificació dels problemes PROBLEMA SOCIAL: - Focus: Andalusia (agricultura amb pocs propietaris , els jornalers són els que treballen) 1918 - 1920 EL TRIENNI BOLXEVIC A ANDALUSIA (Revolució Russa "viva Rússia") desplegament de l'exèrcit per obligar a que fagin cullites.

- Focus: Catalunya (indústria proletariat industrial) Salvador Seguí (havia informat la CNT) un dels líders del moviment sindical 1/7/1918 CONGRÉS DE SANTS (sindicació per oficis) Sindicat únic per branca de producció *ESQUIROL = els que van a treballar quan els treballadors estan de vaga 1918 Vaga de la Canadenca alimenta la indústria catalana (gran impacte) van aconseguir que els sindicats parlin amb els propietaris 8h, alliberament de presos, increments salarials, capacitat legal de negociació pels sindicats, readmissió dels acomiadats vaguistes Guerra oberta entre classes (*PISTOLERISME) anarquistes radicals "LOS SOLIDARIOS" (Durruti, Ascaso, G.

Oliver) assassinen a Dato (uns altres) TREBALLADORS (vaga) vs. PATRONS (*LOCAUT = tancar fàbrica quan volen treballar) SINDICATS (CNT) FEDERACIÓ PATRONAL SINDICAT LLIURE (carlins) assassinen a Salvador Seguí (El govern recolza als patrons) s'aproven lleis per demandes seves *LA LLEI DE LES FUGUES = la poli pot matar legalment quan els obrers mostren actituds de fuga / resistència (aprovada per Martínez Anido) OBRERS SINDICATS (CNT) vagues Congrés de Sants (1918) vs.

PATRONS FEDERACIÓ PATRONAL EL PROBLEMA NACIONALISTA ELS 14 PUNTS DE WILSON (1918) Entren els americans (creuen que com ells intervenen s'acabarà el conflicte) Els 14 punts parlen de temes socials, econòmics un dels punts diu que les petites nacions tenen dret a l'autodeterminació LA LLIGA ho intenta aprofitar fent un projecte d'estatut Bases per l'autonomia de Catalunya i es topen amb un ambient nacionalista.

la resta d'Espanya ho entén com a un projecte separador (de Cambú) = protestes a Madrid i l'estatut no tira endavant per la vaga de la Canadenca 1917 NEIX PARTIT REPUBLICÀ CATALÀ (de republicans federals) Lluís Companys & Lairet 1922 Neix ACCIÓ CATALANA radicalització dins de La Lliga (dretes) 1922 Neix ESTAT CATALÀ (esquerres) de Macià 1er partit indepe (republicà) EL PROBLEMA MILITAR (El protectorat espanyol al Marroc) 1921 El desastre de Annual (zones del rif no estan sota control d'Espanya) el general Silvestre fa una campanya militar per "reconquerir" de forma poc preparada perquè els rifenys feien tribus armades.

(Adb-Dell-krim tenia la confiança de moltes tribus) Anaven massa ràpid i se'ls hi tiren a sobre les guerrillas, es retiren els espanyols i els altres segueixen fent mal (Silvestre mor) tot això arriba a la premsa espanyola Es fa una comissió per investigar els fets per buscar responsables per al desastre, Picasso comença a investigar (1922 - 23) i hi ha el cop d'estat (no es fa l'informe Picasso).

El rei està ficat al lío perquè va enviar un telegrama al Marroc dient "Olé a los hombres" 1923 PRONUNCIAMIENTO DE Primo de Rivera Intenció: Evitar conseqüències polítiques de l'expedient Picasso, Frenar auge de nacionalisme (ACCIÓ CATALANA & ESTAT CATALÀ), garantir ordre públic (800 atemptats), incapacitat del govern de resoldre problemes, triomf del feixisme a Itàlia 1923 - 30 DICTADURA MIGUEL PRIMO DE RIVERA (anomenant capità general de Catalunya) amb suport ded'Alfons XII 1923 - 25 EL DIRECTORI MILITAR (dictadura) MANIFEST on Alfons XIII li demana a Mussolini que li creï el govern (tots militars) Tancament de les corts + suspensió de la Constitució del 76 MESURES POLÍTIQUES & SOCIALS: Eliminen els partits, creació de UNIÓ PATRIÒTICA (1924) que no té competidors (sistema de partit únic) per adoctrinar, eliminació dels drets i llibertats, eliminació de sindicats (CNT perseguida, UGT & PSOE col·labora), anticatalanisme.

1923 Es prohibeix l'ús del català (idiomes no oficials) en actes oficials, s'erradica el català a l'ensenyament 1924 Lossada prohibeix "La santa Espina" 1925 Suspensió de la Mancomunitat 1925 Desembarcament d'Alhucemas: Operació militar hispano francesa contra Ab-Del-Krim 1925 - 30 El directori civil (provinent d'UNIÓ PATRIÒTICA no militars) La dictadura és el règim institucionalització de la dictadura 1926 Intervencionisme estatal econòmic el govern entra en l'economia (controla els sectors econòmics, fortes inversions estatals (al ferrocarril, carreteres, camps i indústria), crea empreses que monopolitzen els mercats: CAMPSA, TELEFÒNICA) gran endeutament estatal, es van donar ajudes 1926 El corporativisme moral.

Es crea la OCN (organització corporativa nacional) Eduardo Aunós la crea per regular les relacions laborals, condicions de treball (té influència de l'església + de Mussolini) Eduardo Aunós diu CORPORATIVISME no hi ha sindicats, tot des de l'estat, OCN = comitès paritaris (es reuneixen uns que representen els treballadors, uns que representen els patrons i el cap de taula representa al govern i allà resolen tots els problemes) 1928 L'OPOSICIÓ A LA DICTADURA d'Intel.lectuals i estudiants (Unamuno exiliat) els socialismes no tots ho recolzen (Largo caballero PSOE -UGT, Indalecio, Prieto), els anarquistes evolucionen radicalment (CNT - FAI), radicalització del catalanisme (Macià) 1926 FETS DE PRATS DE MOLLÓ exèrcit d'alliberament contra dictadura (els van detenir i jutjar a França), els republicans són responsables del canvi de règim (ALIANÇA REPUBLICANA + LERROUX + PARTIT REPUBLICÀ FEDERAL + MANUEL AZAÑA + LLUÍS COMPANYS), l'exèrcit està dividit i s'expressa en oposició una part, la patronal retira el suport 1927 Asamblea nacional consultiva (objectiu) 1929 Projecte de constitució 1930 Dimissió de Primo de Rivera pels opositors, crisi econòmica i el rei no volia que la dictadura afectés a la monarquia 1930 Govern de Dámaso Berenguer ("LA DICTABLANDA") el rei li demana que torni a lo d'abans (dimissió el mateix any) 1930 Reunió de l'oposició a la monarquia a St.

Sebastià per fer caure la monarquía (ALIANÇA REPUBLICANA - Azaña + Lerroux, PARTIT RADICAL SOCIALISTA - Marcel.lí Domingo, DRETA LIBERAL REPUBLICANA - Maura + Niceto Alcalà - Zamora, ACCIÓ CATALANA - Carrasco, ESTAT CATALÀ - Aiguader, FEDERACIÓ REPUBLICANA GALLEGA - Casares Quiroga + Indalecio Prieto) Vaga general amb militar i Comité revolucionari quan cau la monarquia ells es poden al poder (zamora) des/1930 La sublevació de Jaca: s'avançen els militars a la vaga (F.

Galán execució) 14/abril/1931 Eleccions municipals s'escull si es vol república o monarquia segons el partit que guanyi (guanya república i el rei abdica) PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA La proclama el comité revolucionari són el govern provisional BLOC D. LA SEGONA REPÚBLICA (1931 - 1936) trim 2 ANTECEDENTS: Els militars de Jaca volen fer caure la monarquia + dimissió de Dámaso Berenguer + "Dictablanda" dimissió de Primo (1931) 12/abril/1931 ELECCIONS MUNICIPALS per fer-li sentir al poble que importa la seva opinió (estan votant si volen República / monarquia). guanyen monarquia als pobles i a les grans ciutats guanya República.

14/abril/31 EUFÒRIA PER LA REPÚBLICA si el rei es queda creu que hi haurà un conflicte civil abdica i els de St.

Sebastià s'atribueixen els poders del govern provisional sent del comitè revolucionari i comença a actuar Eleccions de les corts constituents comencen a canviar Espanya per decret (ells mateixos se'ls aproven), no per lleis: ÀMBIT AGRARI: el propietari d'unes terres no està obligat a contractar a gent de fora, agafen a gent més barata de fora CANVI a: DECRET DE TERMES MUNICIPALS: contractar a gent del municipi per baixar l'atur i DECRET DEL TREBALL FORÇÓS: tens l'obligació de treballar el teu camp, si no expropiació ÀMBIT SOCIAL-LABORAL: (Largo Caballero UGT): assegurances accidents laborals, decret jurats mixtos, descriminalització de la vaga ÀMBIT MILITAR: (Manuel Azaña): Jurament de fidelitat a la República (qui no ho faci amb una certa edat Decret del retir de la fidelitat (retiro amb paga i et quedes com a reserva), Suprimeix el càrrec de capità general, Es revisen els ascensos, Tancament de l'acadèmia de Franco (Zaragoza), Derogada (sense vigor) la llei de jurisdiccions ÀMBIT TERRITORIAL: es declara la República catalana (14/4/31) abans que l'espanyola (La declara Macià) Generalitat provisional Decret organització de serveis de la Generalitat (Lluís Nicolau D'Olwer) ÀMBIT EDUCATIU: 6.000 escoles + increment de mestres CONTEXT NACIONAL & INTERNACIONAL: Europa es troba en dictadures + context de crisi democràtica.

Hi ha una pujada de l'atur, devaluació de la pesseta + caiguda de producció. EPISODIS POLÈMICS (abril - juny) 1. 14/abril se saben els resultats el rei abdica + Macià proclama la República abans que Madrid 2. Envien 3 homes de Madrid a parlar amb Macià per dir-li que no pot proclamar la República catalana, però tindrà autonomia. Generalitat 3. 7/maig Conflicte amb l'església: Cardenal Segura escriu una pastoral ficant-se en terreny polític (fa una crida als catòlics per cuidar els seus drets) 4. 10/maig Inauguració cercle monàrquic: posen la marxa monàrquica a tot volum els cremen els cotxes i assalten l'ABC (diari monàrquic) 5.

10 & 11/maig Conflicte anticlerical: cremen esglésies perquè està associada amb la monarquia i els privilegis no hi ha reacció del govern (crítica) 28/juny/1931 ELECCIONS A CORTS CONSTITUENTS: PSOE és el partit més votat 28/juny - set/12/1931 TREBALL DE LES CORTS intensos debats: - República integral (1 sola) compatible amb regions autònomes (només 3) - projecte laïcista (separació estat i església) Zamora dimiteix, Maura també La presidència va a Azaña (ministre de guerra) i Largo Caballero segueix amb la reforma social i laboral.

(Jornada 8h, llei de contracte laboral, llei dels jurats mixtes (comitès paritaris = militars a favor dels propietaris jurats mixtos = estat a favor dels treballadors) - sufragi femení (les dones no poden votar, però sí ser escollides.

Clara Campoamor, Victòria Kent) Clara Campoamor = partir republicà radical (per ser humans tenim drets = JUSNATURALISME raons naturals) Victòria Kent = partit republicà socialista (defensa que posponguin el reconeixement del dret a votar per a quan la dona estigui conscienciada (si no està influïda pel marit / capellà) 1/des/1931 Intent d'eliminar el vot a la dona(no funciona) guanyen dretes 9/des/1931 Aprovació constitució republicana (Espanya és una república democràtica de trabajadores, tothom és igual davant la llei, té propietat privada i l'estat pot expropiar) 3r PERÍODE 1r BIENNI (12/1931 - 11/1931): Azaña segueix sent el cap d'estat i Alcalà Zamora president (tenen mala relació) dominen esquerres 1832 (via parlamentària) es continua fent la reforma agrària LLEI DE LA REFORMA AGRÀRIA OBJECTIUS: final del LATIFUNDISME (moltes terres juntes i un sol propietari), penalitzar l'absentisme dels propietaris, estimular l'esforç productiu.

MITJANS: expropiació & indemnització, repartició de les terres entre els jornalers (molt lent), creació d'Institut de reforma agrària PROBLEMES: xoca amb interessos dels propietaris, oposició de centredreta, incapacitat per indemnitzar, lentitud en repartir terres (fracàs) 1932 AUTONOMIA A COMUNITATS Catalunya té preparat l'estatut quan s'aprova la constitució. Campanya contra l'estatut "GUERRA DEL ESTATUTO CATALÁN" ("no compreu productes catalans") agost/1932 SANJURJADA: militar (Sanjurjo) a Sevilla.

Motivació: aturar els canvis de la reforma agrària + parar estatut català1933 LLEI RE CONGREGACIONS (reforma eclesiàstica): entra en detall del que pot fer l'església + separació d'estat - església.

(ho veuen com un atac) EVOLUCIÓ DE L'ANARQUISME (1931 - 1933) _________________________________________________________________________________________________________________________ finals s.XIX 1910 pistolerismes Primo 1931 1933 1936 divisió: anarcocomunistes (atemptats) FAI Oliver, Durruti (faistes) Comunisme llibertari (via insurrecció) anarcocol·lectivistes (CNT) Congrés Sants Pestaña, Peiró Sindicalisme pur CNT: sindicalisme pur (Àngel Pestaña, Joan Peiró) volen aprofitar per millorar les condicions de vida (trentistes) CNT: branca revolucionaria (Faistes = García Oliver, Ascaso i Durruti) volen societat sense classes MANIFIESTO DE LOS 30: el "treintismo" com a anarquisme moderat.

critiquen els faistes perquè no és moment per anar contra la República (moderats) EPISODIS D'INSURRECCIÓ: 1932 ELS FETS DE FÍGOLS: vaga general, prenen el control de la mina (no deixen de treballar i proclamen el comunisme llibertari amb la idea que s'extingies, però acaben entregant-se) 1. 1932 LA REVOLTA DES DE DALT 2. 1933 ELS FETS DE CASAS VIEJAS: (Cadis) els jornalers ocupen terres, es fan amb el poble i proclamen el comunisme llibertari (s'enfronten contra polis). Azaña envia a la GUÀRDIA D'ASSALT, la gent es tanca en una casa que acaben incendiant (Azaña defensa als guardes investigació i Azaña queda en evidència. dimiteix). Alcalà Zamora no el recolza. BIENNI CONSERVADOR (NOV.

1933 - 1936) bienni negre problemes amb el govern d'Azaña ELECCIONS AL NOV. Reorganització als partits de dretes: FEIXISTES: JONS (1931) -Oneismo Redondo + FALANGE ESPAÑOLA (1933) -Jose Antonio Primo de Rivera = FE DE LA JONS (fusió sense èxit) MONÀRQUICS: RENOVACIÓN ESPAÑOLA (1933) -Calvo Soleto CATÒLICS: CEDA (1933) -Gil Robles defensa el catolicisme nov.1933 ELECCIONS guanyen les dretes (Gil Robles), però criden a Lerroux (accepta) pel descrèdit del govern d'Azaña, voten les dones, els anarquistes en mans dels faistes els diuen als seus que no votin.

Gil Robles segueix volent fer la reforma + amnistia als militars de Sanjurjada i Lerroux no accepta (dimiteix maig 1934) *INDULT: tens sentència, però no presó (et perdonen els càrrecs) *AMNISTIA: s'anul·la tot el procés judicial maig 1934 SAMPER PRESIDENT (mateix partit que Lerroux) persona feble com a líder que accepta l'amnistia (dimiteix i torna Lerroux) oct 1934 2n GOVERN DE LERROUX: vol garantia del suport de la CEDA (demanen que 3 dels ministres siguin de la CEDA) REVOLUCIÓ OCT 1934 3 focus: MADRID: 5 oct. vaga general per PSOE & UGT (Largo Caballero) que dura hores, s'enfronten a les forces de l'ordre i acaben detinguts. BCN: 6 oct.

(Lluís Companys = president) proclama l'estat català tenint en compte que les institucions estan en mans dels seus enemics s'enfronten les forces de la Generalitat i les forces de l'ordre (els catalans es rendeixen i acaben detinguts) ASTÚRIES: 5 - 19 oct. (Zona minera insurrecció. agafen el poder dels pobles amb armes i proclamen la república socialista asturiana) ajunten 30.000 homes 6 oct a Madrid, Franco coordina la resposta a Astúries per apagar-ho. Militars van poble per poble avançant i enfrontant-se als miners (porten efectius d'Àfrica) CONSEQÜÈNCIES: tortures a detinguts, mala imatge del govern, corrupció exagerada que tenia efecte en la política.

1935 ESTRAPERLO (patent de ruleta trucada de Strauss & Pearl) els detenen i Strauss explica que subornen al govern perquè anés més ràpid el procés de patentar-la (desprestigi de PRR) govern de Chapaprieta (dura 2 mesos per corrupció) hi ha molts canvis de govern per corrupció. des 35 - gen 36 CAMPANYA D'ELECCIONS: molta duresa (només extrems + discursos simplistes) FRONT POPULAR: republicans d'esquerres / centre esquerra (Azaña), socialistes, catalanistes d'esquerres FRONT NACIONAL: CEDA, renovación española (Calvo Otero), carlins, La lliga, partit agrari feb 1936.

ELECCIONS: guanya el front popular (no per molt) govern d'esquerres + estat d'alarma (Azaña cap d'estat i Casares Quiroga president) LA PRIMAVERA NEGRE marcat per la violència (Madrid, Sevilla, etc) dels grups extrems ideològics al carrer (armats) Cada vegada hi ha més grups de joves ajudant de manera violenta a grups polítics (Falange, JSU, PC) guerra armada d'ideologies LA CONSPIRACIÓ MILITAR UME (Unión militar española) volen acabar amb la república n'hi ha pacients (Franco) i impacients (han de deixar que el govern provoqui inestabilitat) UMRA (Unión militar republicana antifeixista) no farien un cop d'estat Els que són impacients han de tenir converses molt discretes i han de fer un pla per aconseguir-ho (General Mola) PLA MOLA: la 2a quinzena de juliol s'anaven a aixecar, però un doble atemptat (12, 13 jul) ho avança.

12/jul Teniente Castillo (membre de la guàrdia d'assalt amb ideologia socialista) havia intervingut a la primavera negra i allà mor un familiar de Primo 13/jul Homes de Castillo van a casa de Calvo Soleto, el maten i el deixen al cementeri activen el pla mola abans del previst.

(17/7 a Melilla) LA GENERALITAT REPUBLICANA (1a part 1931 - 1936*) ANTECEDENTS: Estat català (1922) + Partit Republicà Català (1917) = ERC (1931) 12/abril/1931 ELECCIONS MUNICIPALS reclamen la República (conflicte entre Companys i Macià) *Aiguader a St.Sebastià (punt clau) Zamora (màxima autoritat) envia a 3 ministres de Madrid (Marcel·lí Domingo -PRRS, Fernando de los Rios -PSOE, Nicolau d'Olwer -Acció catalana) amb l'objectiu que renunci a la república catalana (ho aconsegueixen), però aconsegueix la Generalitat (Macià com a president provisional) i envia a Núria una comissió d'experts per redactar l'esborrany de l'avantprojecte de l'estatut Avantprojecte de l'estatut de Núria (estiu del 31) agost/1931 Referèndum(del govern de Catalunya) 99% vots a favor des/1931 Aprovació constitució republicana (ara es revisa l'avantprojecte) hi va haver una campanya contra l'estatut 1932 (Azaña president) Azaña recolza el projecte d'autonomia de Catalunya (no convenç les corts, però Catalunya se sent acompanyada 9/9/1932 Aprovació de l'estatut de Núria: Catalunya és una regió autònoma dins de l'estat espanyol (tenen justícia, ordre públic = mossos, Dret civil, ensenyament, govern + parlament, tribunal de cassació) nov/1932 ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA + ½ per ERC (el poble està d'acord amb l'Estatut), Macià president no provisional nov/1933 Impacte de les eleccions generals del 33 (guanya CEDA = dretes) derrota a Macià 25/des/1933 Mort de Macià Conflicte ERC - La lliga aprovació de Llei de contractes de conreu (obliguen als propietaris a complir unes lleis que beneficien als treballadors) *RABASSAIRE: treballador del camp que tenien el contracte de la RABASSA MORTA (si se't moren les plantes perds la terra i la recupera el propietari) abril 1934 Madrid nomès borra una part d'aquesta llei (Catalunya no la pot aprovar per si mateixa) 6/oct/1934 Companys parla amb Batet (màxima autoritat militar de Catalunya) per demanar-li que es posi a les seves ordres (no ho pot fer) i Batet va contra Companys (van detenir als de la Generalitat en un vaixell de BCN i els van condemnar a 30 anys) es va suspendre l'estatut de Catalunya 1935 CONSELL DE LA GENERALITAT = substitució de la Generalitat (purament administratiu) presidents de La lliga, CEDA, Radicals (Joan Pich i Pon) 1936 ELECCIONS 2 grans blocs: Esquerres unides en "Front d'esquerres" i dretes en "Front popular".

(guanya esquerres i treuen als presoners catalans) BIENNI NEGRE (Lluís Companys) Lluis Companys substitueix a Macià, conviu amb la CEDA & Lerroux (complica tot molt) Feb - Jul = OASI CATALÀ (a la resta d'Espanya hi ha molta violència i a Catalunya no) 1935 neix POUM (partit obrer unificació marxista -Andreu Nin) 1936 neix PSUC (partit socialista unificat català -Joan Comorera) OBRA DE LA GENERALITAT CATALANA (esperit de modernització heretat de la mancomunitat) ________________________________________________________________________________________________________________________ 1931 1932 1933 1934 1935 1936 consell de cultura autonomia de la UB llei dones decret interrupció embaràs aprovació mapa comarcal Consell de cultura (renovació pedagògica): 1931 Escola normal (formació de mestres) 1931 Institut - escola (estudis secundaris) 1931 Escoles de treball, biblioteques, premsa i llibres en català 1933 Autonomia a la UB (els hi arriba la base d'estudis del ministeri, però els donen marge per fer modificacions) POLÍTICA SOCIAL & SANITARIA: l'Institut d'Artur Forçós (vol pal.liar consequències socio-econòmiques del desocupament) i lleis per protegir als ciutadans en cas de malaltia, invalidesa, etc.

Es busca igualar jurídicament els sexes 1934 llei catalana sobre la capacitat jurídica de la dona i els cònjuges + eliminació del principi d'autoritat marital 1932 llei de divorci i del matrimoni civil + desaparició de fills legítims (fora del matrimoni) i naturals (dins del matrimoni) assistència sanitaria: construir hospitals a zones menys poblades + campanyes de vacunació + control de malalties 1936 Decret de l'interrupció de l'embaràs ajustat al que deia la llei TERRITORI: 1936 La Generalitat encarrega un estudi per la divisió comarcal de Catalunya BLOC D. LA GUERRA CIVIL (1936 - 1939) trim 3 TEMA 1.

EL COP D'ESTAT feb/1936 ELECCIONS on guanya el front popular (esquerres) trobades entre persones d'alta graduació i li encarreguen a Mola que organitzi un pla que dissenya des de Pamplona. Allunyen a Franco a Canàries, Queipo de Llano a Sevilla i Goded a les Balears perquè els veien com a gent perillosa. (després de les eleccions hi havia hagut la primavera negra) 12 - 13/jul Castillo & Calvo Sotelo motiu per avançar el cop d'estat 17/jul (Melilla) Yague s'aixeca contra el seu superior (Romerales) i com aquest es manté fidel a la república, el maten i van avançant pel Rif.

*ÚLTIMA DIRECCIÓ DE MOLA: atmosfera de terror i quan s'aixequin qui estigui amb ells bé i qui estigui en contra els maten, no volen presoners. 17-19/jul Des de fora de l'exèrcit un irlandès civil va a buscar a Franco amb el "Dragon Rapide" (avioneta) a Canàries i el porta a Tetuán 18/jul (s'aixequen a la península) Mola declara l'estat de guerra a Pamplona (l'argument oficial és frenar el comunisme i el no oficial és frenar les reformes del front popular), Queipo de Llano s'aixeca a Sevilla (es salta la constitució), en molts llocs de la península s'aixequen. A Catalunya hi havia silenci.

es tanquen els guardia civils i famílies al Alcazar de Toledo, a fora els republicans els intenten fer caure. Arriben Franco, etc.

i alliberen l'Alcazar abans d'anar a Madrid (objectiu final) 19/jul Franco té en control totes les tropes africanes i surten els militars a BCN (Goded és responsable de Catalunya), molta resistència popular i fracassa (acaba mort Goded) 20/jul/1936 divisió a Espanya (triomf a la Meseta nord, Extremadura, Aragó, Rif, Galícia, Sevilla, Córdoba i Cadis el front nacional), COMENÇA LA GUERRA 1A FASE: GUERRA DE LES COLUMNES (jul/1936 - des/1936) *Columnes = grups d'homes armats que van en columnes agrupades en servei del seu bàndol ideològic MOVIMENT DELS SUBLEVATS (nacionals): 1. De Galicia a las cuencas mineras (Astúries, Cantábria…) 2.

(Mola) Pamplona a País Basc (*Irún per controlar els intercanvis amb França) i a Madrid 3. (Queipo de Llano) de Sevilla a Madrid ("Matanza de Badajoz" per respondre a la direcció de Mola de causar terror, per fer-ho es desvien cap a Badajoz els homes de Yague) 4. De Tetuan a Sevilla, Jerez… per entrar als militars i armes des del Marroc (no és fàcil perquè l'armada s'ha mantingut fidel a la república i bloquegen el pas 21-23/jul a Tetuan, Franco entra en contacte amb empresaris i persones afiliades al partit alemany nazi (Johannes Benhart, Adolf Leidingheit i Beigbeder) que li fan arribar una carta a Hitler demanant ajuda arriben a Espanya avions alemanys "Junker 52" 5.

"Cruce del estrecho": moviment on van creuar aquests militars amb una mena de pont aeri. Aconsegueixen fer una connexió entre nord i sud. MOVIMENTS REPUBLICANS 1A FASE l'exèrcit republicà no està format únicament per soldats, sinó que també per persones afiliades a partits polítics 1. "Les columnes cap a Aragó" (surten de diferents punts de València i Catalunya) per recuperar ciutats que té el front nacional.

(algunes columnes volien fer guerra i revolució a la vegada perquè són anarquistes) els costa obtenir armes, organització i formació columna Durruti va cap a Zaragoza (els motiva dient que allà hi ha germans obrers en mans dels feixistes) els avisa que potser han de perdre la vida en combat. arriben a Bujaraloz (aprop de Zaragoza) i emet un bando al poble (comunicat des de l'ajuntament col·lectivització) i tot passa a ser propietat del poble per fer la revolució "El miliciano" (del fotògraf Robert kappa) foto on un militar és abatut per l'enemic a l'exèrcit republicà hi ha dones (al nacional no) anant al front i algunes sent capitanes 2.

"L'expedició de balears" (Menorca = republicana i Mallorca que té aeroport de Porto Cristo + Ibiza = nacional) els republicans volen conquerir Mallorca (agost - set./1936) i per fer-ho havien d'organitzar 2 columnes: columna URIBARRI + soldats republicans portada per Bayol (fracàs) 1927 nacionals envoltant Madrid per conquerir (fan molta resistència) els nacionals fan 2 intents de fer-la caure: gen/1937 "Batalla de Jarama" (1a batalla important) fracassa. Sabien que com agafessin Madrid podrien fer un camí cap a València i els republicans van contra atacar amb ajuda de brigades internacionals de voluntaris.

Aquesta batalla la guanyen els republicans perquè aguantes la pressió març/1937 "Batalla de Guadalajara" entra la "Corpo truppe voluntarie (CTV) com a "voluntaris" italians perquè havien signat un pacte internacional de no intervenció i Mussolini envia tropes voluntàries (fracàs) gen/1937 "La campanya del sud" els nacionals aconsegueixen Màlaga març - oct/1937 "la campanya del nord" els nacionals volen País Basc i Astúries. de St. Sebastià a Bilbao a Santander a les mines (es fan amb la franja) de St.

Sebastià a Bilbao hi ha Guernica (un símbol de la pàtria basca, lligat als furs) maig/1937 "bombardeig de Guernica" Alemanys bombardegen ("Legió Condor" = avions alemanys) Guernica és un símbol de la barbària de la guerra i la república li demana a Picasso que pinti el "Guernica" 6 - 25/jul "Batalla de brunette" Els republicans van intentar frenar els atacs del nord fent la batalla que va recuperar molt poca part del territori i va tenir baixes *Miaja = republicans vs.

Varela = nacional Mola mor a l'ofensiva, ell es el màxim representant del nord hivern 1937 - 1938 EL FRONT D'ARAGÓ gen - feb/1937 "La batalla de Terol" els nacional van veure que Terol era un punt dèbil dels republicans perquè els talles la zona si avançava cap al mar (Terol està en mans de nacionals i republicans ho guanyen al cap de 2 setmanes el perden). 15/abril arriben a Vinaroz i es talla la franja republicana (es complementa amb la primera ofensiva sobre Catalunya abril/1938 Caiguda de Lleida, Balaguer i Tremp.

El primer que fa Franco en arribar a Lleida és derogar l'estatut (ofensiva terrestre) estiu/1938 final 2na fase = desesperació pels republicans jul - nov/1938 "la batalla de l'Ebre" els republicans a un costat i nacionals a l'altre. general Rojo coordina l'operació (republicà) 25/jul s'estabilitza la línia de front (4 mesos de desgast d'agost a nov. + contraofensiva nacional forta) els republicans no ho aguanten i marxen d'allà fugint (Lister = comandà republicà) TERCERA FASE (comença amb la batalla de l'ebre nov./1938 - abril/1939) 23/des./1938 2na ofensiva sobre Catalunya.

Van ràpid perquè els republicans tenen la sensació d'haver perdut la guerra exili + repressió sobre el vençut des/1938 bombardeigs 15/gen Tarragona, 26/gen BCN, 4/feb Girona (en mans de nacionals) molts republicans marxen a l'exili 28/març/1939 "Ocupació de Madrid" els nacionals volen conquerir Madrid i els republicans mantenen resistència. Abans que arribessin els nacionals, va fer un cop Casado dins de l'exèrcit republicà i intenta negociar amb Franco perquè els vençuts no tinguin conseqüències, accepta una derrota sense condicions.

30 - 31/març cauen Alicante, Valencia, etc hi ha focus de resistència 1/abril/1939 es comunica FINAL DE LA GUERRA des de Burgos perquè havia estat la capital dels nacionals (el último parte de guerra firmat per Franco) TEMA 3: INTERNACIONALITZACIÓ DEL CONFLICTE El significat de la guerra espanyola a nivell internacional = democràcia vs. dictadura (context anys 30). Des de l'any 20 molts estats cauen en dictadures. Hi ha un "fràgil equilibri", la dictadura nega la democràcia i al revés. *Nacionales = Berlín, Roma dictadura. Rojos = París, Londres democràcia i es fa un "Pacte de no-intervenció" que consisteix a no enviar armes, soldats…

per les seves fronteres (promogut per França) i el "Comitè de no-intervenció" són els encarregats de vigilar que es compleixi (molts països incompleixen) PODER AL BÀNDOL REPUBLICÀ: jul - oct: poder formalment constituït, d'acord amb les regles de la constitució + fragmentació de poder (en mans de sindicats…) comitès, milícies, consells (alguns revolucionaris com la UGT, CNT) col·lectivització de terres, ocupació i confiscació d'indústries pel comunisme, violència de rereguarda (s'aprofita el context de guerra per ajustar comptes) EVOLUCIÓ DEL PODER FORMAL: (Azaña = president de la república durant tota la guerra) Casares Quiroga (1er president durant la guerra) és president el 18/jul i dimiteix el mateix dia 19/jul Barrio president i veu que el poble necessita armes, no les dona i dimiteix el mateix dia per això Giral = president i dona armes que alimenten la fragmentació 20/jul Largo caballero = president (equilibri entre revolució i no) per centralitzar la fragmentació i incorpora anarquistes al govern (Federica Montseny ministra al govern de coalició) + desaparició de les milícies = unificació.

Dimiteix pels "Fets de Maig" maig/1937 Negrín (PSOE) aparta anarquistes del poder + presència comunista (Stalin). maig/1938 "El programa dels 13 punts" (iniciativa de Negrín) la república està perdent la guerra (abans de l'Ebre) i envia un missatge nacional i internacional.

BÀNDOL NACIONAL: l'exèrcit assumeix la responsabilitat de construir l'estat (no previst) i com no hi ha una idea concreta que volen, fan mesures anti revolucionàries 20/jul (Burgos) "Junta de defensa nacional" (president = Cabanellas) mentre esperen a Sanjurjo per ser president (està a Portugal) mor a l'avió "Boletín oficial" informa de la part militar i social set/1936 Franco nomenat "GENERALÍSSIMO" perquè Hitler demana un comandament únic, la junta nomina a Franco (cap d'exèrcit = cap de govern) oct/1936 Franco anomenat cap del govern (oficialment) organitza una altra junta ("Junta técnica del estado") per unificar forces polítiques, evita el nom de partit i li diran "FET DE LA JONS" (abril/1937) i el símbol és el yugo i fletxes gen/1938 "Llei administració central de l'estat" la llei li confirma a Franco que és cap d'estat i caudillo d'Espanya (descriptor de salvador de la pàtria) gen/1938 "govern d'integració" intensa activitat legislativa abans d'acabar la guerra.

L'església recupera el poder en educació, etc. (llei al 1938 del "Fuero de trabajo" = idea d'un sindicat vertical que farà una suma de lleis que formant la base legal lleis fonamentals) 1939 "llei de responsabilitats polítiques" llei repressora que busca castigar als enemics per les seves idees i responsabilitats (efectiva des de l'octubre del 34) Companys serà detingut i entregat a les autoritats espanyoles per ser executat a Montjuïc 1938 "derogació d'estatuts" basc i català. única llengua oficial és el castellà 1938/39 "llei de depuració de càrrecs públics funcionaris" a gent amb el càrrec en època de república els hi donen temps per demostrar la seva ideologia TEMA 5.

LA GENERALITAT REPUBLICANA (1936 - 1939) 18/jul (Catalunya) calma tensa on militars es preparen per sortir aquella nit des de les casernes a zones de poder i es troben resistència per drenar l'ofensiva militar (Goded encara no arribat) la CNT, FAI els ha convocat per resistència + forces de la generalitat Goded truca a Arangueren (cap de guàrdia civil) per demanar ajuda i es manté fidel a la república, el porten a la ràdio i l'obliguen a llegir un comunicat de rendició. jul/1936 "Victòria moral de la CNT-FAI" pel seu gran poder de convocatòria nova etapa: cotxes pintats i armats amb CNT pintat (Companys fragmenta el poder i els hi concedeix als anarquistes en senyal d'agraïment) 1.

ETAPA REVOLUCIONARIA DE LA GENERALITAT (jul - oct /1936) jul/1936 "Comitè central de milícies antifeixistes" (CCMA) 11/ago/1936 "consell d'economia de la generalitat" pretén posar en ordre l'economia del país. La generalitat no socialista aprova el "pla de transformació socialista del país" toca indústria, serveis públics, propietat privada, etc. set/1936 CNT entra al govern (integra a tothom de la CCMA per tenir el poder organitzat i formal) dissolució CCMA oct/1936 "decret de col·lectivitzacions" no les frena, les vol controlar i regular 2.

ETAPA DE LA RECUPERACIÓ DE PODER PER PART DE LA GENERALITAT (oct/1936 - maig/1937) caracteritzat per les tensions dins del govern 3/maig/1937 CNT controla l'edifici de comunicacions i la guàrdia d'assalt els va a fer fora per ordre d'Eusebi Rodríguez del PSUC (mateix govern), la CNT es nega i comença un enfrontament armat de 3 dies "Fets de maig" dimissió de Largo Caballero i Azaña nomena Negrín. Negrín il·legalitza el POUM. 3. ETAPA DE TENSIONS ENTRE GENERALITAT I GOVERN CENTRAL (1938 - 1939) el govern de Madrid se'n va a València i al 1938-39 a Catalunya "patrulles de control" = membres d'organitzacions obreres que fan de polis. "Checas" = comissaries improvisades.

"Paseos" = anar a buscar a algú per detenir-lo i matar-lo per la seva ideologia ECONOMIA DESPRÉS DELS FETS DE MAIG (1937 - 1939) 1938-39 indústries de guerra es deixen de fabricar altres coses com aliments per fer-ho servir com a fàbriques d'objectes bèl.lics 1937-39 bombardejos a catalunya (molts italians als carrers) 1938 manca d'aliments, fam, estraperlo = contraban RURALITZACIÓ 1939 la generalitat a l'exili MOVIMENTS MIGRATORIS: Campanya de Madrid a València i Catalunya, Campanya del Nord a França i URSS, Campanya de Catalunya a França BLOC E: FRANQUISME TRIM 3 quan la dictadura està present en TOTS els aspectes de la vida = DICTADURA TOTALITARIA (URSS).

Franquisme = dictadura personal (el règim agafa el seu nom i no pots separar-lo de la dictadura). fan veure a Franco com al salvador de la pàtria IDEARI DE FRANCO: Jose Antonio Primo de Rivera posa les idees i explica en anglès que és el feixisme español (no militar), Franco és militar i té al cap valors militars i tradicionals (disciplina, obediencia…) "FAMILIES" (pilars) I PRINCIPIS IDEOLÒGICS: 1. EXÈRCIT i NACIONALPATRIOTISME: visió d'Espanya com a gloriosa ("no se ponia el sol" LATAM, Filipines) fortament centralitzada. 2.

ESGLÉSIA i NACIONALCATOLICISME: (religió única i oficial d'Espanya perquè volen adoctrinar religiosament la població des de la docència) l'església va considerar la guerra una "croada contra el comunisme" i quan passa el temps, l'església es va separant. 3. FALANGE i NACIONALSINDICALISME: (sindicat vertical (OSE = organización sindical española) de partit únic, cooperació entre grups. En acabar la guerra van enterrar a Jose Antonio Primo de Rivera (fundador de La Falange) * any 40 = anys blaus (pel color de la Falange) 1934 neix la "Sección femenina" de la Falange. Dones van a ajudar en auxilio social, hospitals...

(creada per Pilar Primo de Rivera) "àngel de la llar" * "UNA (estat unitari) GRANDE (grande España) Y LIBRE (españa seguirà el seu destí sense tenir en compte el context internacional)" TEMA 2: FASE TOTALITARIA (1939 - 1945): ha acabat la guerra, però coincideix amb la 2a GM 1/set/1939 2a GM invasió d'Alemanys a Polonia (detonant). El ministre de defensa d'exterior (Beigbeder) diu que Espanya es declara neutral, però els alemanys pressionen (1940) i Serrano Suñer ("el cuñadísimo") el substitueix perquè és un enamorat dels nazis i va cap allà per reunir Franco amb Hitler. 23/oct/1949 "Reunió d'Hendaia" entre Franco i Hitler a França (terra dels alemanys molt a prop de la frontera amb Espanya).

Els alemanys volen que Franco s'uneixi al eje i Franco li demana a canvi el territori del nord d'Àfrica que era dels francesos. Hitler li diu que no perquè sinó es trencaria l'equilibri que hi havia i no hi ha acord.

Diuen que parlarien dies més tard per confirmar la decisió (mai més tornen a tenir contacte) 7/des/1940 Espanya diu que no a la petició d'Alemanya, però canvia el seu estat a "NO BEL.LIGERÀNCIA" (poden ajudar, però no formen part del conflicte) i envien a "voluntaris" falangistes al front de l'est perquè Hitler trenca el pacte de no atac amb la URSS i va la división azul española (1941 - 1943), també envien materials (wolframi) 1942 - 1944 Compte de Jordana (nou ministre) declara Espanya neutral POLÍTICA INTERIOR: (es fa la dictadura a base de lleis fonamentals) 1942 "Ley constitutiva de las cortes" crea corts com a instrument de col.laboració amb Franco (funció consultiva) membres = procuradors (triats per Franco o no) 1945 (context de final de GM) operació maquillatge 1945 "Fuero de los españoles": reconeixement de drets dels espanyols, limitats per l'interès de la nació (ex.

llibertat d'expressió, però per defensar el règim) 1945 "Ley del referendum nacional": regula i estableix l'ús del referèndum (Franco li diu a la població que votar pressionant-los "buenos o malos españoles") 1947 "Primera llei de successió": defineix Espanya com un regne per la tradició monàrquica, però no vol un cap d'estat que sigui rei. (el fill d'Alfons XIII, Juan de Borbón i Franco no el crida perquè vol ser ell el cap d'estat, Juan s'enfada i es torna antifranquista. Franco li diu a Juan que li porti al seu fill Juan Carlos perquè creixi al seu costat i acabi sent el rei.

Li tocava a Carles Hug de Borbó ser successor per part dels carlins.) LA REPRESSIÓ (lleis NO fonamentals) 1939 "Llei de reposnsabilitats polítiques": llei retroactiva (regent des del 1934) que castiga als republicans (Companys) 1939 "Llei de repressió de la masoneria i el comunisme": persegueix col.lectius específics 1941 "Llei de seguretat de l'estat": maten a tot aquell que va lluitar contra el règim persecució de grups armats 1943 "Llei de rebel.lió militar": persegueix a tot aquell intent de rebel.lació militar INSTITUCIONS DE REPRESSIÓ (1939 1945) - Tribunals militars: sentències de mort o presó - Presons (al 1939 - 1940 hi ha el núm.

més alt d'interns) (Model a BCN, Prolier a Madrid) els obliguen a fer missa i els presos són ateus - Camps de concentració: els presos podien formar part de "Batallones de trabajadores" (treballar en una obra pública cobrant molt poc, però poden baixar la condena) ex. la construcció de "El valle de los caídos" (estava pensat per enterrar només a nacionals, però van acabar enterrant també a republicans.), va ser construït al 1940 i inaugurat al 1950 i van portar a Jose Antonio Primo de Rivera allà al 1959. Quan va morir Franco, el van enterrar al seu costat.

"El terror fred": aparten a gent de càrrecs públics (escoles, ajuntaments…) per ser republicans (no els maten, però perden la feina), la persona té 10 dies per contestar a la carta d'acomiadament i intentar defensar-se i si no ho fa, entenen que no vol la feina.

"Genocidi cultural català" (intent d'eliminar la cultura): persegueixen llengües no oficials (a l'administració, ensenyament, rètols, marques, noms de persones) i castellanització de la toponímia (noms dels llocs i carrers) + prohibició de signes d'identitat (senyera, himne, balls) AÏLLAMENT INTERNACIONAL: (1945 - 1950) (la 2a GM la guanyen les democràcies i Espanya els havia donat per perduts) 1945 "Creació de la ONU" (per evitar la 3a GM) Espanya ha d'entrar per evitar patir conseqüències 12/des/1946 ONU veta l'entrada a Espanya i ho justifiquen dient que son feixistes en un document on primer parlen del seu passat, després del deu present (aïllar Espanya i pressionar-la per fer-la una democràcia per poder entrar a la ONU) i també diu que es trenquin totes les relacions diplomàtiques amb Espanya (consulats, embaixades…) 1947 "llei de successió" llei sotmesa a referèndum que va crear el "Consell de Regència" (té la responsabilitat d'ocupar el lloc de Franco com a regent en cas de que ell no pugui fer la tasca per mort sobtada, malaltia…) i el "Consell del Regne" (com a institució que aconsella a Franco en coses com el seu successor) 1947 "Espanya queda fora del pla Marshall": EEUU fa una injecció de capital a Europa per recuperar les seves economies (promocionat per Marshall).

Els diners van només a la part Occidental d'Europa (no comunistes) polarització (a Espanya no li arriben diners perquè havien ajudat a Hitler, però ser anticomunistes va salvar el règim) FASE TOTALITÀRIA (1950 - 1959) 1953 "Concordat": tractat entre el Vaticà i Espanya on asseguren diners d'Espanya, l'educació…

per demostrar la gran influència de l'església catòlica al país 1953 "Pactes de Madrid": EEUU veu Espanya com a amiga a través d'uns pactes (EEUU està a la guerra freda i li interessa Espanya per fer bases militars, tenir avions 24h carregats de matèria atòmica…) Espanya permet construir bases aereas americanas en terres espanyoles (quan entres estas en sòl americà) i a canvi rebien diners i materials de defensa Espanya surt de l'aïllament 1955 "Ingrés d'Espanya a la ONU" per ser anticomunista i gràcies a l'influència que tenía EEUU a la ONU 1956 "Independència del Marroc" 1958 "Ley fundamental de los principios del movimiento naiconal": sintetitza i actualitza les altres lleis (es reafirmen) els ciutadans poden participar en la política a través de les entitats naturals (si viuen en un municipi, si treballen (sindicat), sent cap de família) 1959 "Visita del president de EEUU" el president Eisenhower fa una visita per fer la foto oficial i donar a entendre que EEUU i Espanya són amigues ETAPA TECNOCRÀTICA (1959 - 1969) major evolució social i econòmica Els TECNOCRÀTICS (surten de l'Opus) es fiquen dins de càrrecs importants per intentar canviar la mentalitat econòmica i fer que entrin diners de fora (Franco no volia per no perdre llibertat) els tecnòcrates tractaven els números d'Espanya com si fossin els d'una empresa (anys 60 encara funcionaven els tribunals militars) 1962 "Escàndol internacional pel cas de Grimau": per ser comunista el van maltractar i matar la notícia va fer un revol internacional.

Vaticà i URSS en contra 1963 "Tribunal d'ordre públic (TOP)" tribunal civil per jutjar els delictes polítics (el règim està fent aquests canvis perquè el món està evolucionant i no es pot quedar enrere, però en realitat no ho vol) 1962 - 1965 "L'església catòlica es distancia del règim = concili vaticà II": es va replantejar tot a la misa (canviar la llengua de lectura de llatí a castellà…) Va passar de la Col.laboració a la dessidència (es van unir a l'altre grup, no al règim no a tota Espanya, a Catalunya i País Basc) 1966 "2na llei de Premsa" (la segona llei de censura) modifica elements de la llei anterior eliminació de la censura prèvia (el ministre que impulsa aquesta llei és Fraga, fundador del PP i el consideren "reformista") 1967 "(LOE) llei orgànica de l'estat" (llei fonamental que actualitza les anteriors) el concepte de "democràcia orgànica" diferent de "representativitat" (els poders representen), els espanyols poden participar a la vida política per organitzacions naturals (familia, municipi, sindicat vertical) i la LOE escull els representants de procuradors són caps de família 1967 "llei de llibertat religiosa" el concili vaticà II s'havia obert diàleg a altres religions 1966 "2na llei de successió" (no fonamental) el successor és Juan Carlos perquè ha passat tota la seva vida a Espanya "entrenat" pel règim i com que Franco és gran, cal solucionar el tema del seu successor 1966 "l'accident de Palomares" (Almeria) hi va haver un accident a l'aire pels avions americans i va sortir la càrrega atòmica que carregàven que va deixar anar el plutoni que portava.

Van trobar 3/4 bombes de material radioactiu. (Paco el de la bomba va dir on estava la 4a) 1966 Fraga porta a la premsa a banyar-se. 3A FASE: LA CRISI DEL RÈGIM (1969 - 1975) 1969 "El cas MATESA" (multinacional tèxtil) per aconseguir crèdits del banc van inflar les demandes (van arribar els diners, però no es van fabricar els tallers) 1969 Franco nomena vicepresident del govern a Carrero Blanco (porta molts anys al govern i és de total confiança) serà president 1970 "Procés de Burgos" càrreca contra ETA (ja ha tingut alguna intervenció armada) 17 membres d'ETA són jutjats i condemnats a mort (internacionalment volen parar les sentències de mort) Franco baixa la condemna a només presó.

1970 "Llei general d'educació" es va remodelar tot el sistema d'educació 1971 "Llei sindical" dona més autonomia als treballadors per triar representants (colaven comunistes al sindicat vertical) 1973 "Franco separa els càrrecs de cap d'estat i cap de govern": Carrero Blanco és cap de govern i Franco cap d'estat (la LOE ho permet) un comandant de la ETA estava espiant els moviments de Carrero Blanco (passava cada dia pels mateixos carrers) i el des/1973 posen explosius sota del paviment d'un dels carrers pels que anava i mort (el cotxe acaba anant per sobre d'un edifici i caient al pati d'una escola) 1973-1975 "Govern d'Arias Navarro" (president immobilista) endureix la repressió, vol màxima duresa (torna la pena de mort…) 1974 "Cas de Puig Antich" (MIL = banda armada amb idees anarquistes) Puig Antich es veu involucrat en un foc creuat entre la seva banda i la policía de BCN, mor un poli i li atribueixen el mort a Puig Antich la condemna és a mort i hi ha un intent de frenar l'execució (el van matar amb "garrot vil" escanyant-lo) 20/nov/1975 mort de Franco TEMA 3: OPOSICIÓ AL FRANQUISME 1939 enemics del règim: demòcrates, comunistes, separatistes (reconeguts pel règim com a enemics) "El cas de Manuel Cortés": (El topo de Mijas) havien creat un forat a la casa on va estar durant 30 anys fins al 1969 on van prescriure els seus delictes (ser republicà) i va poder sortir.

OPOSICIÓ AL FRANQUISME (1939 - 1950) Vinculats al moviment obrer (PSOE, CNT, PCE il.legalitzats) es plantejaven ajudar a les families dels companys tancats (Santiago Carrillo, Dolores Ibarruri "La passionaria") els comunistes estan a l'exili i tracten de moure coses a l'interior, segueixen intentant tenir esperit revolucionari GUERRILLES URBANES: BCN i Madrid (grups d'homes armats formant guerrillas) GUERRILLES RURALS: "Maquis" hi ha qui resisteix a la muntanya amagat (a la península) 1944 "Operació reconquista" els maquis intenten entrar a la península per la Vall d'Aran (fracàs) sumen molts homes i armes (francesos resisteixen a…

Història d'Espanya: De la Restauració a la Transició

Índex

1. Antecedents de la Restauració

Flashcards

Preguntes tipus test

2. El Règim de la Restauració (1a Etapa)

Flashcards

Preguntes tipus test

3. El Règim de la Restauració (2a Etapa)

Flashcards

Preguntes tipus test

4. El Desastre del 98 (Antecedents)

Flashcards

Preguntes tipus test

5. Crisi del Sistema (1912-1918)

Flashcards

Preguntes tipus test

6. La Descomposició del Sistema (1918-1923)

Flashcards

Preguntes tipus test

7. Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

Flashcards

Preguntes tipus test

8. La Segona República (1931-1936)

Flashcards

Preguntes tipus test

9. Bienni Conservador (Nov. 1933 - 1936)

Flashcards

Preguntes tipus test

10. La Generalitat Republicana (1a part 1931 - 1936*)

Flashcards

Preguntes tipus test

11. La Guerra Civil (1936 - 1939)

Flashcards

Preguntes tipus test

12. La Generalitat Republicana (1936 - 1939)

Flashcards

Preguntes tipus test

13. El Franquisme

Flashcards

Preguntes tipus test

14. La Transició (1975 - 1980)

Flashcards

Preguntes tipus test

Text del document

Més apunts d'Història d'Espanya