Història d'Espanya: De la Restauració a la Segona República

I 144 flashcards i 97 preguntes més al document.

Text del document

TEMA 1: LA RESTAURACIÓ ESPANYA s. XIX: fracàs de la revolució liberal (política) - A Espanya hi ha el liberalisme amb defectes és poc democràtic. 2 grans partits tenen el poder polític - El rei, la noblesa, l'església i l'exèrcit tenen molt poder polític disfunció, la gent està molt marcada per la ideologia de l'església. - Estat molt centralista: tot ho decideix el govern de Madrid, NO HI HA AUTONOMIA. - Hi ha dos partits, la resta estan totalment marginats. sufragi censitari masculí per a majors de 20 anys que tenen un mínim de renda (vota només el 5% de la població) poble poc representat al govern. - hi ha REPRESSIÓ POLÍTICA d'opositors (dissolen manifestacions amb violència…) ESPANYA s.

XIX: fracàs de la revolució industrial (economia) - La única indústria es troba a Catalunya: tèxtil Biscaia: metalúrgica i siderúrgica) Asturies (mineria) - La indústria no ha estat reeixida perquè la noblesa tenia molt poder polític. Noblesa rendista i latifundista: tenen milers d'hectàrees que llogaven a jornalers/bracers per a fer-hi agricultura i ramaderia extensiva (grans extensions de terra i s'espera a que plogui, no s'optimitza). D'aquesta manera no cal tenir molta producció per guanyar diners perquè tenen moltes terres. producció pobra terra d'Espanya poc productiva 90% espanyols no són nobles i viuen de l'agricultura pobresa. TOT AIXÒ PROVOCA QUE: 1.

No hi hagi inversió en la indústria 2. població espanyola empobrida (la banca i el ferrocarril si que ajuda a la indústria, però són empreses estrangeres) - La meitat sud d'Espanya són bracers / jornalers, pagesos que treballen només quan els propietaris els reclamen en alguns moments de l'any VIURE EN MISÈRIA I EN UNA SITUACIÓ DEPLORABLE. Conseqüència: poca industrialització pocs obrers feblesa del moviment obrer. comença a penetrar l'anarquisme (idea universal, no hi ha d'haver fronteres) FTRE: Federació de Treballadors de la Regió Espanyola. 1868 - 1874: SEXENNI iniciat pel general Prim. - obertura de llibertats premsa…

- sufragi universal masculí - democratització d'Espanya 1 - entren al govern partits revolucionaris - expulsen la reina Isabel II 1a república. Tot això provoca un estat de caos i descontrol (73-74). intents cantonalistes (independitzar-se d'Espanya) Cartagena Múrcia POLÍTICS TRADICIONALS DEMANEN UNA ESPANYA ORDENADA PER A QUE PUGUI PROGRESSAR. Alfons XII (fill d'Isabel II) està exiliat a Anglaterra i vol tornar a Espanya. Cànovas del Castillo polític que el guia. 1 DE DESEMBRE 1874: MANIFEST DE SANDHURST Firmat per Alfons XII però ideat per Cànovas - connotació del desordre polític espanyol solució: monarquia constitucional parlamentària tindrà en compte la conveniència de la nació.

- es proposa a ell mateix com a rei d'Espanya, però no arbitrari, diu que qui ho decidirà tot serà el parlament / les corts. - els problemes d'Espanya acabaran quan ell sigui rei d'una monarquia constitucional parlamentària. General Martínez Campos COP D'ESTAT Acaba la I república i propclama la reinstauració de la monarquia Alfons XII i Cànovas ho accepten. GENER DEL 1875: ALFONS XII ARRIBA A ESPANYA i fa a Cànovas president del govern. CANVIS: 1. militars no poden pertànyer a la política espanyola 2. règim parlamentari, vol transmetre la idea d'una democràcia 3.

hi ha d'haver dos partits dinàstics que permeten l'ordre, la estabilitat i respecte per la monarquia tenint poder a les corts i minoritzant els partits revolucionaris. règim de oligarquia minoria de gent rica però es busca mantenir els privilegis dels rics. 1976: 1r pas: fer una constitució la constitució durarà fins el 1931 - Sobirania compartida entre el rei i les corts poder polític a les corts, però el rei pot decidir dissoldre-les i convocar eleccions sempre que ho cregui necessari (Alfons XII mai ho va fer). - Constitució oberta/ambigua pel que fa als drets dels ciutadans (deliberadament), diu que els futurs governs s'encarreguin de dir quins drets tenen els espanyols.

- El rei té el poder executiu rei nomena el president del govern acostuma a triar el que ha guanyat les eleccions. - Corts bicamerals i congrés triat pel sufragi (no universal, però deixa obert a altres governs que decideixin el sufragi més convenient. cambra baixa: congrés fa el 80% aprox de les lleis cambra alta: senat retoca les lleis que fa el congrés 2 El senat es diu cambra alta perquè hi ha molts nobles. - Les administracions locals no són triades pels ciutadans. diputacions = regeixen les províbcies ajuntaments - Estat confessional (catòlic), el govern promou econòmicament l'església catòlica, però tolera les altres religions.

- Tot el poder polític el té Madrid, Espanya és un estat centralitzat. - Abolició dels furs: lleis que estableixen molta autonomia al País Basc. Ja que, volen igualar tots els espanyols. Els furs: - els bascos no han de fer la mili - els bascos no han de pagar impostos Igualment se'ls permet una certa economia fiscal i poder a les diputacions com a recompensa per les guerres carlines. Per què impulsa les lleis?

1875: conjuntura favorable per Cànovas del Castillo i Alfons XII Acaben les guerres carlines (País Basc, València, Catalunya i Aragó), des del segle XVI tenien lleis pròpies, en pedre-les lluiten els carlins vs els espanyols per recuperar les lleis ja que declaren que són territoris fora d'Espanya. També acaba la guerra dels 10 anys a cuba (1878) i guanya Espanya. PAU DE ZANJÓN: el govern d'Espanya es compromet a que en un futir breu portarà moltes millores i certa autonomia a Cuba. Cànovas no ho compleix rebelions. Torn dinàstic / pacífic (1875-1902) per a que hi hagi estabilitat el govern s'alterna entre dos grans partits partido liberal conservador, dirigit per Cànovas.

partido liberal funcionista, dirigit per Mateo Sagasta. Simulen ser rivals i pacten alternar-se el govern, de quina manera? Decideixen noves eleccions amb el rei, planegen els resultats torn pacífic s'alternen els escons de les corts i guanyen am majories absolutes, ho fan falsejant les eleccions per donar una aparença de democràcia i així aconseguir l'estabilitat. CARACTERÍSTIQUES DELS DOS PARTITS PARTIT LIBERAL CONSERVADOR, Canovàs PARTIT LIBERAL FUNCIONALISTA, Sagasta 1. dretes 2. sufragi censitari 3. restrictiu 1. esquerres 2. sufragi universal masculí 3. proper a menys repressió dels drets i 3 CARACTERÍSTIQUES DELS DOS PARTITS 4. immobilisme social (no impulsa millores socials) 5.

defensa l'estat confessional, pensa que el govern ha de subvencionar l'església catòlica 6. cuba: duresa amb els rebels cubans, són intransigents. 7. base electoral: rics, nobles, església, alta butgesia, gent religiosa… ambient rural. partidari d'intervenir amb millores socials. 4. laïcisme, vol la separació de l'església i el govern. 5. donar autonomia als rebels cubans, són transigents, volen arribar a acords. 6. base electoral: gent culta, educats, estuidiants, liberals, obrers ciutats. COM ACONSEGUEIXEN L'ALTERNANÇA? ENCASELLAT (1976 - 1917) 1. Sagasta i Cànovas es reuneixen en privat amb el rei per demanar un canvi de govern (quan hi ha revoltes/problemes/molt temps governant un). 2.

El rei dissol les corts eleccions per a noves corts que determinaran el nou govern, abans de fer les noves eleccions el rei nomena un nou govern per a que les prepari (govern de transició). Aquest govern de transició guanya les eleccions de manera folgada FALSEJAMENT, però igualment dona la imatge de democràcia. 3. El ministre de governació (conegut com a elector) diu als governadors civils de les províncies qui ha de guanyar. 4. Els governadors de les províncies parlen amb els cacics1 de cada comarca / districte i aquest coacciona els ciutadans dient a qui ha de votar. Els capellans són afins als cacics i col·laboren per coaccionar el poble.

Cuneros: persones enviades del partit a zones on no hi ha representació del seu partit polític per poder guanyar encara que no tinguin relació amb el districte on han anat, pot ser que a Galícia enviin un andalús. L'encasellat ajuda a que no hi hagi representació ni influència militar dins del govern i a mantenir els carlins, regionalistes, republicans i socialistes fora del poder. Sistema: caciquisme. Trampes i coaccions per l'encasellat 1. Fer votar morts se'ls introduia al cens electoral 2. Fer votar immigrants que ja no estaven empadronats a Espanya 3. TUPINADES: incloure dins l'urna paperetes fictícies 4. Coaccions dels cacics, amenaces, pressions… 5.

Els sacerdots/capellans com a líders espirituals els coaccionaven (relacionat amb l'anterior) 1875 - 1898: estabilitat i avenços progressius per part del partit liberal no hi havia exercit representat al govern no hi havia revoltes per part dels opositors avenços polítics modernitzacó l'enta, equiparant-se amb la resta d'Europa (països liberals) Es van fer de manera progressiva per evitar el caos que va provocar el sexenni. 1 Persona rica terratinent que controlava les voluntats del poble perquè els lloga les terres i els pot manipular té molta influència en el poble. 4 80`s: 1. sufragi universal als ajuntaments 2.

1887 llei d'associacions polítiques (partits polítics no representats poden tenir més llibertats) 3. llei del jurat democratització de la justícia jurat popular 4. codi civil (juntament amb 'anterior: modernització del dret) 5. 1890: sufragi universal pels homes de més de 25 anys 1885: mor Alfons XII: ACTE DEL PARDO Cànovas i Sagasta es reuneixen amb Maria Cristina (viuda i embarassada) i acorden el fet de continuar el tractat de fer trampes a les eleccions i que ella serà reina fins que el seu fill sigui major d'edat. Alfons XII no intervenia gaire en la política així que ella havia de seguir en la mateixa línia, i ho fa. OPOSICIÓ ALS PARTITS DINÀSTICS 1.

Republicans / republicanisme - exigeixen avenços socials, l'estat ha d'invertir en ajudar els desafavorits - laïcisme, l'estat no ha de subvencionar l'església - La base electoral està composta per obrers i treballadors de les ciutats. PARTITS: 1. Partit republicà democràtic federal: Francesc Pi Margall el dirigeix, és molt progressista, centralitzat a Barcelona, molt federal demanen molta autonomia per a totes les regions d'Espanya. 2. Salmerón i Castelar: més moderat i POSSIBILISTES2 , volen autonomia però no tanta. Després de la mort de Pi Margall: 1903: Salmerón i Lerraux funden UNIÓN REPUBLICANA guanyen força 1905 força més votada a Barcelona 2.

Carlinisme 1875: fi de les guerres carlines carlinisme perd influència al país basc i a navarra ja que havien perdut les guerres. Els carlins volen entrar en política i es beneficien de quan el 1887 Sagasta va fer la llei d'associacions: Vazquez de Mella funda un protopartit COMUNIÓN TRADICIONALISTA. IDEOLOGIA: Déu, furs, pàtria, rei 1. estat confessional 2. el 1714 havien perdut tots els FURS3 i els volen recuperar 3. Pàtria: sagrada indivisibilitat d'espanya, nacionalistes espanyols. 4. Rei: pensen que qui ha de ser rei són els descendents de Carles. 3. Socialisme 1879: pablo iglesias funda el PSOE. IDEOLOGIA: 1.

Partit socialista 3 Lleis pròpies de Navarra i el País Basc, els donaven privilegis polítics des de feia segles. Un dels privilegis era que no havien de pagar impostos a Madrid i que els seus joves no calia que anessin a l'exèrcit. 2 Entenen el joc electoral i saben que hi ha corrupció, enlloc de denunciar-lo accepten entrar-hi per poder arribar a les corts 5 2. Marx idea del socialisme, abolició de la propietat privada i pensava que els mitjans de producció i les infraestructures han de ser de l'estat. 3. Extrema esquerra 4. TAmbé es beneficien de les reformes de Sagasta.

1887 es forma la UGT sindicat que depen del PSOE diferència entre sindicat i partit: - el sindicat no fa política - defensa el poble des del carrer amb vagues, manifestacions, enllaços estan dins les fàbriques. "El socialista" propaganda, diari que defensa el PSOE Té influència a Madrid, al País Basc i Astúries. No té influència a Barcelona perquè allà abraaven el republicanisme de Pi Margall i posteriorment l'anarquisme. CONDICIONS DE VIDA DE LA (POCA) CLASSE OBRERA 1. Maquinisme No artesans, fins la revolució industrial la producció era feta en tallers (petits establiments) per artesans.

Amb l'establiment de les fàbriques hi ha obrers no qualificats i hiper especialitzats en una part concreta del procés productiu. Qualsevol persona pot fer la seva feina perquè no cal tenir cap qualitat. Provoca que: hi ha molta mà d'obra i sentiment de que els obrers són reemplaçables. 2. Salari Els obrers cobraven 3 pessetes al dia, però al camp 1 pesseta al dia. Molta gent del camp vol ser obrera no puja el salari perquè hi ha encara més mà d'obra 3. Desregulació laboral i no legislació garantista no hi ha lleis garantistes, el patró pot imposar les normes/lleis que vulgui, no hi ha protecció al treballador. Falten regulacions de: 1.

Jornada (la seva jornada havia arribat a ser de 70h setmanals) 2. Salari 3. Edat (hi havia treball infantil) 4. seguretat (hi havien molts accidents laborals) El treball infantil i el de les dones era infa remunerat. CONSEQÜÈNCIA: enfortiment del moviment obrer i comença a aparèixer l'Anarquisme. ANARQUISME: (influïts pels italians: Fanelli) Apareix entre el 1890-1910 anys forts. - Moviment internacionalista vol destruir les fronteres perquè no hi ha d'haver ni països ni governs. - Volen suprimir la política no hi ha d'haver institucions polítiques - S'ha de suprimir la repressió cossos policials, exèrcit… - Ha de desaparèixer la propietat privada la propietat ha de ser col·lectiva.

Es divideix en dos corrents: 1. ANARCOSINDICALISTA: més pacífic, per arribar a l'anarquisme s'ha de fer una lluita obrera no violenta, basada en el convenciment, vagues i manifestacions. 6 2. ACCIÓ DIRECTA/COMUNISTES LLIBERTARIS: fan la propaganda del fer, són més violents, cal violència per arribar a l'anarquisme i per arribar a un anarquisme just. Atemptats, des de 1892: (ACCIÓ DIRECTA) - 1893, bomba al Liceu (atemptat contra la burgesia) desenes de morts - 1893, atemptat contra Martínez Campos, general que va proclamar la restauració - 1896, a la processó del Corpus (església) desenes de morts - 1897, A.

Cánovas del Castillo - s XX: atemptats contra Alfons XIII (2), Maura (2), Canalejas (mor), Dato (mor), Setmana tràgica (crema de convents; 100 morts) Per què els anarquistes estaven en contra de l'església? L'església i la religió eren líders espirituals i predicaven com ser un bon cristià, les virtuts cristianes són la resignació i acceptació, així que són aliats de els patrons, ja que els seus obrers per ser bons cristians no s'estan revelant i estan acceptant viure sota condicions precàries còmplices de l'explotació. Per que els polítics també són culpables de la vida pobra de l'obrer?

- A la guerra hi havia d'anar tothom que no pogués pagar el rescat, qui s'ho podia pagar eren els patrons. - Toleraven l'explotació. Això passa molt a Catalunya (província de Barcelona) i Andalusia (finques agrícoles), on els jornalers pateixen moltes injustícies per culpa dels latifundis. 1902: vaga a Barcelona Per la jornada de 9 hores (els treballadors poden fer fins a 11-12 hores al dia de feina), és una vaga general en lloc de per oficis. resposta del govern: repressió total, hi ha 12 morts i 300 detinguts durant un temps indefinit (no cobren misèria per les famílies). la vaga FRACASA, però l'anarquisme comença a créixer.

1895-1898: CRÍSI A CUBA I GUERRA Cuba és una província (no colònia) d'Espanya, els cubans es perceben com a maltractats per espanya. ESPANYA IMPORTA DE CUBA: cafè, cotó, tabac i sucre a un preu molt baix. ESPANYA EXPORTA A CUBA: blat espanyol tèxtil català a un preu molt alt. l'illa de cuba té molt dèficit comercial greuge envers la resta d'espanyols. - Cuba no està representada a les corts i no poden votar, però igualment han de pagar impostos. - El comerç cubà amb altres països (sobretot EUA) està limitat per Espanya. 1878: Cànovas signa les promeses de Zanjón, acaba la guerra i promet que hi haurà millores a les condicions de Cuba. El partit conservador no les compleix.

1891: s'aprova un nou "aranzel cànovas" que diu que comprar coses de fora d'Espanya és més car. EL QUE CUBA EXPORTA: cada vegada ven menys a Espanya, està estancat. cada vegada EUA és el soci comercial preferent IMPORTACIONS: comparat amb les exportacions, no hi ha gran canvi, l'aranzel ha fet que Cuba no importi molts productes. 7 Criolls: havien fundat el partit liberal cubà demanen autonomia llibertat a la península rebaixes fiscals representació a les corts AMB L'ARANZEL DE CÀNOVAS ES RADICALITZEN I COMENCEN LA GUERRA, PENSEN QUE NOMÉS MILLORARAN LA SITUACIÓ SI S'INDEPENDITZEN D'ESPANYA.

GUERRA DEL 1895-1898: José Martí (líder polític): 1892 funda el partit revolucionari Cubà i són els que preparen la guerra Antonio Maceo (líder militar) prepara la guerra Espanya envia 200.000 soldats 41.000 moren en 3 anys, molts moren per mala nutrició i malalties. Es calcula que van lluitar uns 40.000 cubans. L'exèrcit espanyol era de lleves, reclutats, no molt ben preparats. El terreny era hostil i l'enemic du a terme la guerra de "guerrillas" la població civil cubana camuflava l'enemic i costava molt saber qui era qui atacs sorpresius, emboscades… la guerra va malament.

Cànovas envia el general Weyler com a líder per guanyar la guerra intensifica les campanyes militars i fa operacions molt contundents. Tàctica de las "trochas"--> segmentar l'illa de cuba i fortificar a base de soldats aïlla parts de l'illa per separat i la priva de queviures. Els fa passar gana i intensifica les operacions militars indiscriminades (no distingeix la població civil dels guerrillers). CRIMS DE GUERRA. Conseqüències: - Es frenen els avenços dels cubans - Campanyes de desprestigi per part d'EUA, que ven la imatge d'espanya com a criminals de guerra i país antiquat.

- A Espanya hi ha molta gent que posa en dubte que Cuba hagi de ser espanyola gent progressista a finals del 1897 Angiolillo (anarquista) mata a Cànovas sagasta president Sagasta intenta prendre mesures per acabar la guerra de cuba destitueix Weyler 8 intenta convèncer els cubans amb millores de les condicions i autonomia Els dirigents cubans estan assessorats per EUA i ho rebutges, a més tenen una portura maximalista (no volen negociar, o tot o res) volen la independència si o si. Febrer 1898: fase final 1.

explosió de "Maine" cuirassat de suport d'EUA, hi ha morts i acusen els espanyols, EUA vol controlar econòmicament cuba (ideologia de Monrow, que deia que amèrica havia de ser pels americans). 2. EUA fa oferta de comprar Cuba per 300.000.000 pesetes. 3. Espanya ho rebutja per honor 4. ABRIL: EUA envia un ultimàtum (escrit pel parlament vertadera democràcia) on diu que Espanya s'ha d'haver rendit abans del dia de Sant Jordi (23) / accedir a vendre cuba. Si no ho fan EUA li declararà la guerra a Espanya. 1r paràgraf: justificació de perquè es veuen "obligats" a fer això la justificació és moral, no diuen que ho fan per tenir el control econòmic de cuba.

3r paràgraf: explica que faran fer el que calgui s'interpreta com declarar una guerra. 5. Espanya rebutja l'ultimàtum per honor comença la guerra a l'abril i acaba el juliol líder EUA és McKinley líder espanyol és l'Almirall Cervera 2 de juliol 1898: episodi més dur: derrota de Santiago de Cuba Tropes espanyoles surten de la badia on estaven amb els cuirassats (un es deia biscaia) i fora la badia està ple de cuirassats d'EUA, Cervera es vol rendir però el govern no el deixa per honor, sagasta defensa la operació missió suicida. Surten a lluitar contra els cuirassats d'Estats Units EUA destrossa Espanya: mor un estadouinidenc (per una explosió) i 35 espanyols. CONSEQÜÈNCIES: 1.

Derrota humiliant d'Espanya 2. Moltes baixes espanyoles 3. Tecnològicament espanya molt endarrerida Desembre: tractat de parís 1. Espanya perd Cuba, Puerto Rico i les FIlipines, els seus últims territoris. 9 CRÍSI TRANSVERSAL TOTAL: política, economia, moralitat desprestigi d'espanya APAREIX LA GENERACIÓN DEL 98: Grup d'escriptors que fan crítiques a espanya com per exemple Unamuno. Què critiquen? 1. Espanya analfabeta: hi ha nens que treballen des dels 9 o 10 anys i les nenes no estudien, això provoca l'analfabetisme i que l'església sigui molt influent. 2. Industrialització: és molt feble, els vaixells de guerra eren molt febles comparats amb els d'EUA.

Hi ha molta població rural no hi ha classe mitjana perquè tothom és pagès no hi ha gent crítica. 3. Agricultura: és poc productiva, Espanya és un país molt poc desenvolupat. 4. Exèrcit: humiliat tant a les FIlipines com a Cuba, l'honor té massa pes. Estats Units escombra militarment Espanya. A més l'exèrcit espanyol funciona a base de lleves (reclutament anar a morir pràcticament) i la gent rica podia pagar el rescat i no haver d'anar-hi, era portar els pobres a la mort. 5. Política: caciquisme, hi ha liberalisme teòric, a la pràctica és fraudulent.

Desprestigi dels 2 grans partits la resta guanyen quota electoral (electors) auge nacionalisme basc i català auge moviment obrer (socialistes i republicans) Regeneracionisme Corrent de pensament, filosofia. Joaquin Costa. Difón que cal regenerar/modificar Espanya: - agricultura - política - cultura - indústria - economia - analfabetisme El seu lema és escuela y despensa Què diu Joaquin oficialment hi ha liberalisme, democràcia, llibertats… A la pràctica no. Cervell: cal millorar l'escola, UNIVERSALITZAR l'educació, estendre-la. Com ha de ser? més científica i laica. es va fundar un conjunt d'escoles: Institución libre de enseñanzas per Giner de los Ríos, és una educació crítica.

estómac: una acricultura/ramaderia molt més productiva, deixant l'agricultura extensiva per produir molt més. Cal difondre la propietat territorial als bracers proposa repartir terres (latifundis) als pagesos pobres, als anys 30 es fa. Econòmicament a cuba s'ha perdut producte barat i mercat per l'economia espanyola, Espanya ja no ven a Cuba. Espanya perd ingressos. 1899-1900: govern de Sivela. 10 Ministre: Polavieja intenta el regeracionisme i la modernització d'Espanya, diu que s'ha tractar bé Catalunya perquè és un motor d'Espanya. aconseguir autonomia a Catalunya perquè si va bé Espanya també. Catalunya es queixa de que el País Basc tenia una situació molt millor (fiscalment).

Sivela no fa cas a Polavieja i augmenta la pressió fiscal. El ministre d'hisenda (Villaverde) és qui el convenç. augment de la fiscalitat a les empreses (impostos) empresaris catalans més afectats. burgesia catalana no ho accepta 1899 TANCAMENT DE CAIXES. TANCAMENT DE CAIXES: Els empresaris de Catalunya es neguen a pagar impostos (insubmissió fiscal). Dr Robert (alcalde de BCN) recolza els empresaris i es nega a recaptar els impostos el destitueixen. A partir d'aquí es funda la "lliga regionalista" 1r partit catalanista demana molta autonomia i l'home més important és Francesc Cambó. 1902: vaga per les 9h Per evitar degradació d'Espanya calen reformes (1902-1909).

els dos grans partits veuen que s'han d'impulsar reformes moderades. Antonio Maura: fa el lema "La revolución des de arriba" partit conservador Ha d'haver-hi reformes impulsades pel govern per evitar revolucionaris greus. Reformes Maura: vol reudir el caciquisme i les trampes electorals, va atenuar el caciquisme. 1907, llei d'administració electoral, llei electoral: - sufragi obligatori: si no votes pagues més impostos més participació de l'administració del ministeri de justícia evitar el caciquisme. - provocar el proteccionisme gravar aranzels productes de fora (a favor de l'economia catalana). - promeses de més autonomia a les diputacions i ajuntaments.

- inici d'una certa legislació garantista i millora condicions de vida dels treballadors, regula el dret de vaga, llei per reduir els accidents laborals, límits de treball infantil. - 1908: institut nacional de previsió govern ajuda econòmicament a persones amb dificultats és un embrió de la futura seguretat social. Problema de Maura: Marroc intensificació de la campanya militar al Marroc per soldats de lleva (classes populars perquè no podien pagar el rescat). Continua existint la repressió contra aquells que es rebel·lin Ministre de governació interior tancar diaris, exiliar membres, intensificar acció contra tavernes, casinos, bars… elements radicalitzats detinguts sense garantia.

PITJOR MOMENT: SETMANA TRÀGICA A L'ESTIU DE 1909 tot això va provocar un auge del republicanisme, socialisme, regionalistes bascos i catalans. Juliol 1909: setmana tràgica: implica canvi de govern pel liberal: canalejas 1910: es funda la CNT primer sindicat anarquista. 11 1910-12: Canalejas fa reformes més ambicioses que Maura: 1. Llei de cadenat: prohibició de nous ordes religiosos a Espanya es treu pes a l'església a l'educació. Menys influència i més límits. 2. Canvis en la fiscalitat: impostos més progressius, s'apugen a les rendes més altes. 3. Llei de reclutament: prohibició del rescat, tothom ha de fer el servei militar. 4. Es fan algunes reformes favorables als obrers. 5.

llei de mancomunitats per a tots Espanya: permet a les diputacions unir-se en una mancomunitat per fer serveis, es començaran a fer organismes per una regió. És aprovada per un govern posterior perquè Canalejas és assassinat. només ho demana Catalunya 1914 es crea la mancomunitat de Catalunya. 6. Llei de cases barates: ajudes i crèdits tous per permetre a les classes baixes comprar-se una casa inversió. OPOSICIÓ 1. Republicans: 1903: es crea Unión Republicana (3r partit amb més diputats) eren laics i treu més vots a les ciutats. Impulsat per Salmerón i guanyen les eleccions a 1. València 2. Barcelona 3. Madrid Demanen recuperar la constitució de la 1a república, volen un estat federal.

Alejandro Lerraux: 1908: escissió (desertor) de Unión Republicana és més radical que els altres republicans. 1908: funda el Partit Republicà Radical. És populista, crida a la violència contra l'església anticlerical, denúncia l'església com a còmplice de l'explotació dels obrers cal violència davant la resignació/acceptació. Un polític populista fa un discurs a les classes pobres. El seu partit és totalment centralista, pensa que qui demana autonomia són els burgesos que guanyen autonomia, els obrers no guanyaran res en realitat. La setmana tràgica serà un trampolí per lerraux, ja que les masses van ser reprimides per Maura gran auge de Lerraux. 2.

Catalanisme: 1914: es funda la mancomunitat de Catalunya. Lliga Regionalista i Partit Radical els més votats Lliga regionalista: partit burgès (classe mitjana-alta) demana més autonomia per Catalunya, vol autonomia fiscal i política (sobretot fiscal). Pateix alguna escissió, gent més progressista srt de la lliga perquè pensen que és massa conservadora. CNR: Centre Nacionalista Republicà més progressista, republicà i rupturista amb Espanya. CADCI: dependents del comerç i de la indústria. Altres nacionalistes: País Basc: Partit Nacionalista Basc (PNB) fundat per Sabino Arena evoluciona: s. XIX: racista, antiespanyol, immigrants castellans fora…

Partit essencialista extremadament nacionalista basc, parlen dels bascos com a raça superior. Eren contraris a la indústria perquè hi treballaven "maquetos", immigrants castellans que treballaven a Biscaia i contaminaven la raça. s. XX: canvia, el PNB vol guanyar-se també a les classes altes, a Barcelona hi ha sinergies entre rics i el partit regionalista, el PNB vol sinergies amb la banca i la classe alta s'ha de modernitzar. 12 Per què vol créixer el PNB? perquè tenia dos competidors: 1. Carlisme 2. Partit conservador donava suport a la industria = rivalitat. 3. Carlisme Segueix sent un partit minoritari, només al país basc i Navarra. 1919: Vázquez de Mella funda el Partit Tradicionalista.

1917-1923: anys molt convulsos i carlisme demana un cop d'estat, a les eleccions no té gaires oportunitats. 4. Socialisme: Defensa el marxisme PSOE: fundat el 1879 des del 1909: s'estableixen constants aliances amb el republicanisme 1910: es funda la conjunció republicana / socialista (llistes electorals) i el 1910 el PSOE aconsegueix el 1r diputat. 1917: escissió a la revolució russa s'ha imposat el socialisme, hi ha gent a Espanya que volen imitar els socialistes de Rússia, volen fer un cop d'estat. 1921: Partit Comunista d'Espanya, els sectors més moderats i el majoritari segueix amb el PSOE i vol seguir amb la democràcia.

JULIOL 1909: SETMANA TRÀGICA Marroc estava dividit entre francesos i espanyols pel colonialisme. A principis del segle XX Alemanya ajuda als marroquins que volen independència per poder extreure recursos. 1906: es fa la conferència d'Algesires tractat de pau i s'acorda que Espanya rep una part del RIF (nord del Marroc) i zona rica en minerals Espanya vol retenir el RIF. Cabiles: aldeans, grups de rebels marroquins armats, conjunt de guerrillers marroquins independentistes… Cada cop hi ha més atacs a combois miners (soldats i civils Espanyols) Espanya envia lleves més grans a Melilla.

1909: Barranc del lobo atacs on van morir molts espanyols Espanya fa una lleva desproporcionada, les zones enviaven més soldats dels que podien gent de més de 25 anys va ser triada per anar al servei militar. Barcelona va haver de portar molta gent (eren pares de família misèria per la família) Els rics podien pagar el rescat i evitar anar a la guerra. Finals de juliol 1909: vaga general a Barcelona Gent benestant va a acomiadar la lleva de joves pobres que marxa cap a Àfrica provocació, perquè els rics no han d'anar a morir. Joves de Barcelona es neguen a embarcar cap a Àfrica vaga general i destrossen equipaments religiosos (uns 100 edificis). ultratges, ofenses… Per què a l'església?

L'església era còmplice perquè predicava la resignació, condemnava les protestes. La vaga escala a vaga general perquè volen que s'acabin les lleves amples i aturar la guerra al Marroc. Repressió: Maura (partit conservador) i de la Cierva (ministre de governació molt dur) diu que és una revolta separatista i declara l'estat de guerra suspendre drets i llibertats. 13 envia molts soldats contra qui s'ha rebel·lat setmana tràgica s'aturen els transports la producció també es fan barricades per frenar l'exèrcit En sis dies hi ha més de 100 morts i milers de detinguts durant temps indefinit misèria per les famílies. L'anarquisme estava creixent molt i predomina a la revolta.

Es fan 5 judicis (consells de guerra) que desemboquen en 5 penes de mort. Un dels 5 Francesc ferrer i Guàrdia, considerat instigador o autor del pensament. Havia impulsat l'escola moderna, molt progressista, tenia vincles amb l'anarquisme… Conseqüències: 1. Inestabilitat dels dos partits dinàstics Maura cau en picat 2. Forta condemna internacional, es critica Espanya sobretot per l'execució de Francesc Ferrer. 3. Auge enorme de l'anarquisme 1910 es funda la CNT 4. lliga regionalista / catalanisme perden votants, crisi molt gran perquè desapareix solidaritat catalana. La lliga regionalista era burgesa i donava suport a Maura i a la repressió. Partits d'esquerres treuen molts resultats.

"PROBLEMA" CATALÀ Cu-Cut: revista satírica que depèn del diari "la veu de catalunya" eren de la lliga regionalista. Finals 1905: Cu-Cut publica un acudit ofensiu cap a l'exèrcit oficials de Barcelona s'enfaden i van a la seu del diari i la destrueixen. Conseqüència: polèmica, el president del govern espanyol (Montero Ríos, Partit conservador) vol sancionar els oficials que ho han fet exèrcit es revolta i donen suport als seus oficials, fan un manifest de suport. Alfons XIII destitueix Montero Ríos i ordena formar govern a Segismundo Moret els militars no són sancionats. i el nou govern porta a l es corts la llei de jurisdiccions: qui ofengui la pàtria, la bandera…

serà jutjat pel tribunal militar. Això es veu com a un atac per a Catalunya i una retallada de la llibertat d'expressió. 1906: Solidaritat Catalana moviment impulsat per la lliga regionalista lliga + republicans + carlins (per què? defensava recuperar l'autonomia de Catalunya) Hi havia alguns polítics liberals. Vol abolir la llei de jurisdiccions i arribar a l'autogovern de Catalunya. Eleccions 1907: 41/44 escons de Catalunya, èxit brutal, l'èxit acaba amb la setmana tràgica.

Prat de la Riba: polític més important amb Cambó president de la diputació de Barcelona i parla amb els altres presidents de les diputacions de Catalunya impulsa la unió de les quatre diputacions, la creació d'un organisme per a tot el país autogovern i autonomia. Quan es negocia? 1910-1912 amb el govern de Canalejas (Partit Liberal) i dona l'OK, 1912 mor Canalejas i es demora. 1914 Eduardo Dato (president d'Espanya) fa oficial la fundació de la Mancomunitat de Catalunya., que durarà fins la dictadura de Primo de Rivera. 14 Prat de la Riba mor al 1917 i és substituït per Puig de Cadafalch.

L'organisme té pressupost, és bastant important, però no té autogovern embrió de la futura autonomia política. Gran acció en (inversions): 1. Infraestructures: gran pressupost en biblioteques, ferrocarrils, camins i carreteres, telefonia… Voluntat de connectar les diferents comarques que estaven aïllades més de la meitat del pressupost. 2. Cultura: difusió i promoció de la cultura i educació, 1907 s'havia fundat el IEC (Institut D'estudis Catalans) i la mancomunitat el subvenciona. Hi ha la voluntat de normativitzar el català (Pompeu Fabra) o es funden noves escoles Montessori més modernes i menys religioses. També inverteix en FP. 3. Beneficència: petits centres de salut, asil…

incipients dels serveis socials. El catalanisme arriba a una entesa més o menys favorable amb Espanya. ANARQUISME Venint de la setmana tràgica 1910: Salvador Seguí (conegut com a el noi del sucre) era obrer i funda la confederació nacional del treball (CNT), un sindicat que vol que sigui transversal, sigui quina sigui la ideologia. Salvador Seguí ja havia fundat la solidaritat obrera, responent la burgesia i en contra de l'autoritarisme de Maura, volen millores socials. 1920 la CNT té mig milió d'afiliats. VAGA DE LA CANADENCA, gran obra de CNT 1919: Barcelona Traction (empresa canadenca que subministra l'electricitat a Barcelona.

vol abaixar els sous vagues petites vol acomiadar una petita part (oficines) els acomiada i exigeix a la resta de treballadors que ocupin els seus llocs, la resta de treballadors es nega i la fàbrica es declara en vaga indefinida. els treballadors d'altres empreses també fan vaga indefinida (dura tres setmanes) Es va aturar tot Barcelona la industria es va paralitzar, era un pols entre els treballadors i l'empresa. Reacció del govern: milers de sindicalistes detinguts, censura de premsa, amenaces, tancament de locals. Força l'empresa a negociar, els treballadors guanyen i es readmeten els treballadors acomiadats, hi ha algun augment salarial i els detinguts són alliberats.

S'aprova la llei de la jornada de 8h per a tot el país. 1917: TRIPLE CRÍSI 1. Març 1917 (economia): Primavera del 17 segona guerra mundial va fenomenal per l'economia espanyola, la macroeconomia va molt bé té molta superioritat comercial i explotacions. Però les exportacions provoquen: 1. Inflació enorme crisi inflacionària 2. Escassetat de productes 3. Els treballadors perden poder adquisitiu. 15 Es convoca una vaga general indefinida convocada per CNT (anarquistes, salvador seguí) i UGT (socialistes, largo caballero). La vaga és desarticulada per la guàrdia civil, però fins l'estiu el problema dels obrers queda en segon pla. 2.

Maig 1917 (militar): Protestes militars (sobretot a Barcelona) i es creen juntes de defensa, agrupacions d'oficials d'artilleria (les creen ells mateixos il·legalment). Són contraris als africanistes. Des que hi ha guerra al Marroc s'havia instaurat a l'exèrcit un sistema d'ascensos obert. - sempre s'havia ascendit de càrrec per antiguitat, ara s'ascendeix per mèrits de guerra. Els oficials d'artilleria estan a la rereguarda, qui hi ha a primera línia és la infanteria qui acumula més mèrits de guerra són els de primera línia i eren els militars africanistes. Eren els únics que ascendien, els d'artilleria no tenien ni l'oportunitat. Les juntes són contra el govern.

- Els militars eren públics, els seus salaris van pujar menys que els dels obrers - Problemes greus per Espanya, veuen el regionalisme (català i basc) com a una amenaça separatista. - Acusen els mals d'espanya als professionals de la política, acusen als dos grans partits dinàstics, ja que els rebels han estat causats pel caciquisme i la inestabilitat (corrupció). Els militars volen reformes. Juny: Prieto deté la junta de Barcelona (la més activa) altres oficials formen una junyta suprema desafiament. Alfons XIII destitueix Prieto (Partit Liberal) i ordena formar govern a Dato (Partit Conservador) i legalitza les juntes militars. El rei prem partida pels militars un altre cop com al Cu-Cut.

3. Juliol (política) Personatge important: Francesc Cambó Dato (partit conservador) es veu amenaçat i té por d'un cop d'estat (hi ha els militars enfadats i els polítics estan farts). Melquiades Alvarez abandona el partit liberal i funda un nou partit "partit reformista" i hi ha reunions clandestines, converses entre socialistes, republicans i partit reformista rumors d'un nou govern a l'ombra. Des de la vaga del març Espanya està en estat de guerra declarat suspesos els drets i llibertats (garanties constitucionals), líders sindicals (UGT i CNT) detinguts des de fa mesos, censura de premsa, les corts estan tancades no hi ha sessions de corts.

Qui porta Espanya és el govern (les corts és la institució més representativa del poble no hi ha representació). A més el govern té molta afinitat amb el rei. Conseqüència (juliol) assemblea de parlamentaris: Francesc Cambó convoca extraoficialment unes corts paral·leles als diputats i polítics (fins i tot militars, encara que no van anar-hi) a Barcelona i hi van uns més de 70. Demanen fi de la suspensió de les garanties constitucionals, que caigui l'estat de guerra, que s'obrin les corts i que es facin reformes polítiques molt profundes a Espanya. Es comença un debat sobre una nova constitució, ja que fa més de 40 anys que hi ha la mateixa. Qui hi va? 1.

Pablo Iglesias PSOE extrema esquerra 2. Lerraux Extrema esquerra 3. Lliga regionalista Dreta 16 4. Melquiades Alvarez Partit reformista centre Reacció de Dato: denuncia Cambó i tots els reunits acusats de fer un moviment separatista (no ho era) la repressió no és tant violenta Després: Els parlamentaris exigeixen a Dato i al rei que es facin eleccions a corts constituents (hauran d'elaborar una nova constitució) nova constitució: 1. més autonomia per les regions 2. reduir el paper polític del rei 3. que acabi la repressió política més drets i llibertats, més garanties 4.

que les corts tinguin un paper més important que el govern, que enlloc de que el govern controli les corts les corts controlin el govern. Agost L'UGT torna a posar sobre la taula les demandes del març i es torna a declarar vaga general revolucionària (no és pacífica, sabotegen el país). guàrdia civil reprimeix la vaga 4 cadenes perpètues, entre elles Largo Caballero. Exèrcit + Cambó també temen als socialistes, així que donen suport a Dato. Els militars volen penes de mort i que es mantingui l'estat de guerra Dato es nega Alfons XIII es reuneix amb els militars, dissol el govern i es fa el govern de concentració.

1875-1917: torn dinàstic per primer govern de concentració Partit Liberal Partit Conservador (de la Cierva i Antonio Maura) Lliga regionalista A partir del novembre del 1917: 1. Enorme inestabilitat (sobretot a Barcelona) 2. 18 governs en sis anys 3. Hi ha molts oficials a l'exèrcit, han "entrat" en política i tenen el suport d'Alfons XIII 4. Per primer cop guanyen algunes eleccions el partit que no les havia convocat fi del torn pacífic 5. Enorme activitat sindical obrera Inestabilitat: 1. Política, als governs part alta 2. Obrers, vagues part baixa 1917-1923: PISTOLERISME Quan acaba la primera guerra mundial Espanya ja no exporta, reducció d'exportacions atur, no cal produir tant.

BCN, CNT PISTOLERISME Hi havia sindicalistes (molts anarquistes) que assassinaven patrons i/o "gossos de l'amo" (treballadors ben situats que informaven el patró del que es treballava i comportaments dels obrers) són recíprocs, hi ha sindicalistes assassinats per la policia i el sindicat groc (sindicat minoritari fidel al patró i reben diners del patró, format per joves conservadors que havien vingut del camp). 17 És una guerra bruta entre els obrers i l'empresari.

La guàrdia civil fa assassinats selectius, Martínez Anido és el governador militar, recupera la llei de fugues i l'aplica amb freqüència habilita als policies a disparar els detinguts que fugin de la guàrdia civil a la pràctica es dispara quan s'alliberen els presoners i es fa servir la llei d'excusa. Martínez Anido acaba amb el pistolerisme desenes de detinguts i molts morts Persones importants que maten: 1. Salvador Seguí (fundador CNT) 2. Francesc Layret i més advocats que defensen sindicalistes 3.

També mor Dato, però no a Barcelona SINDICATS D'OFICI SINDICATS D'INDÚSTRIA Anteriorment: els treballadors estaven agrupats per ciutats i oficis, provocant que el moviment obrer i sindicalista fos més feble, dividit i inconnex. 1918 CNT: congrés de sants: s'uneixen els sindicats i la indústria i s'agruoen per branques, no oficis concrets SINDICATS D'INDÚSTRIA: més unitat d'acció. El clima de tensió de Catalunya es contàgia sobretot a Andalusia, La Manxa i Extremadura 1918-1921: TRIENNI BOLXEVIC: els jornalers ocupen els latifundis. ANNUAL, JULIOL 1921 (MARROC): Ofensives importants d'Abdel Krim contra els espanyols i el contraatac de Silvestre (general espanyol) és temerari.

molts efectius surten de Melilla cap a les muntanyes del RIF i ocupen massa territori, cada lloc que ocupa Silvestre, Abdel simula retirar-se provocant poques baixes marroquines i un exèrcit espanyol que avança i per tant es dispersa. Silvestre també entrega armes a marroquins "fidels" a Espanya a canvi de que lluitin amb ells. Quan l'exèrcit espanyol està molt dispersat pel RIF, Abdel Krim amb el seu exèrcit i el suport de la població contraataca hi ha molta salvatgia d'Abdel Krim envers els espanyols en 3 setmanes 11.000 morts 8.000 en combat 4.000 executats després d'haver-se rendit.

Abdel Krim fa presoners als oficials per rebre diners del rescat i quan passen unes setmanes el govern espanyol els paga molts diners. els polítics s'adonen de la gran quantitat de diners que ha donat el rei pels rescats, a més el rei diu "hay que ver lo cara que va la carne de gallina", desacreditant els soldats molta gent veu malament el rei. Grups polítics de l'oposició exigeixen responsabilitats Principal acusat: Silvestre Ordenen al general Picasso fer la investigació (militar investigació des de dins) Aquesta investigació s'eternitza i l'assumpte és opac, el contingut de la investigació no arriba mai al públic.

l'oposició veu que ningú assumirà les responsabilitats, ni el rei (que havia encoratjat Silvestre a fer aquella operació) ni els generals. 18 SETEMBRE 1923: PRIMO DE RIVERA FA UN COP D'ESTAT Primo de Rivera és el capità general de Barcelona i fa un cop d'estat a Barcelona amb l'objectiu d'acabar amb els desordres públics públics. Totes les guarnicions d'Espanya s'hi adhereixen, Alfons XIII l'acepta per evitar l'informe Picasso, que el criminalitza i anava a anar al congrés aquest mateix setembre (també és una causa del cop d'estat). L'església veu bé el cop d'estat, la burgesia (sobretot catalana) celebra el cop d'estat. Els partits dinàstics també l'accepten, però no amb tants ganes. CAUSES?

1. Conflictivitat general 2. Inestabilitat política (entre el 1917 i el 1923 hi ha canvi de govern cada mesos) 3. Radicalització i auge del catalanisme a. Francesc Macià Estat Català (independentista) b. Lluís Companys Partit Republicà Català (federal i d'esquerres) c. Acció Catalana (descontents amb la lliga, progressistes i bel·ligerants 1917: el catalanisme radical havia conversat amb la lliga regionalista per projectar un estatut d'autonomia per Catalunya i presentar-lo a les corts. A banda, García Prieto (Partit Liberal) i el Partit Reformista en reunions es projecta una nova constitució més progressista / moderna. 4.

Informe picasso DETONANT: diada nacional a Barcelona, s'escolten crits com "Muera Espanya", "Viva Abdel Krim", Berenguer (havia estat al Marroc) té bones relacions amb Primo de Rivera i el rei havia estat detingut. Primo de Rivera diu que una culpa el cop d'estat han estat els professionals de la política (partits dinàstics), ja que no han servit el país, sinó que s'han lucrat d'ell. Diu que els moviments obrers i separatistes han estat provocats per la ineficiència i inacció dels partits dinàstics. 1923-1930: DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA 1. Directori militar: a.

Es declara l'estat de guerra i dura fins el 1925 (massa) - Se suspenen les garanties constitucionals - Es prohibeixen els partits i sindicats - es prohibeixen les altres llengües b. Vol acabar amb el caciquisme, vol reformar Espanya, s'acaben les eleccions, però els ajuntaments seguiran existint (sent triats per Madrid). Vol treure poder als cacics locals, vol acabar amb la corrupció per millorar la vida dels espanyols. c. Bona sintonia amb el rei La ideologia de Primo de Rivera és el CORPORATIVISME, vol copiar Mussolini, nega la lluita de classe, si amb la lluita de classe la vida no ha millorat no ho farà, cal suprimir-la.

Crea els comitès paritaris: imposa negociacions constants entre els patrons i els empresaris davant la presència d'una persona del govern que ho arbitra (delegat governatiu) que ha de signar els acords. Primo de Rivera diu que la lluita era causada per la manca de negociació. El règim fa propaganda dels avenços i s'atribueix millores gràcies als "feliços anys 20" CONJUNTURA INTERNACIONAL FAVORABLE l'economia d'Espanya millora.

Impulsa polítiques garantistes, el govern posa normes als empresaris i els obliga a millorar les condicions de vida dels obrers (salaris més alts) 19 Dota de més pressupost l'Institut Nacional de Previsió (una mena de Seguretat Social) un exemple és que s'amplia el subsidi de maternitat. Primo de Rivera fa un gran impuls per la construcció d'infraestructures 1. Carreteres 2. Ferrocarrils 3. Telèfons i telègrafs 4. Embassaments xarxa elèctrica menys atur, va a treballar gent que abans treballava a l'agricultura guanyen més diners. No només és obra de Primo de Rivera, tota l'economia mundial funciona, per això també hi ha moltes exportacions dels productes espanyols.

Propaganda: els diaris tolerats pel règim diuen que tot és gràcies a Primo de Rivera. Modernització d'espanya Diplomàticament Espanya s'obre el món. La Societat de Nacions reconeix i legitima la dictadura de Primo de Rivera. al 1921 Espanya organitza l'exposició universal a Barcelona perquè la societat de Nacions li ho cedeix. "Murcianos": col·lectiu de pagesos murcians que als anys 20 va a treballar a la construcció de les infraestructures per l'exposició universal. Èxit de propaganda: Marroc 1925-1927:"Pacificació del RIF" derrota de Abd el Krim gràcies al desembarcament d'Alhucemas. propaganda positiva per la dictadura, encara que hi ha molta censura.

Abdel Krim també havia atacat els francesos, així que els francesos i els espanyols s'uneixen i el derroten. Rivera també PROFESSIONALITZA L'EXÈRCIT: l'estat inverteix en la professionalització de l'exèrcit, contracta soldats professionals. durant aquests anys es promociona la blanca d'infanteria i s'ascendeix per mèrits militars, sobretot es d'infanteria. 2. Directori civil: Canvien els ministres passen a ser civils, en destaca Calvo Sotelo. ja no són militars, significa que Rivera vol enquistar-se al govern. Funda més empreses (telefònica, enher, campsa) i nacionalitza empreses estrangeres com les de ferrocarrils.

Institucionalització de la dictadura (regeneracionisme econòmic segons alguns): Partit únic: Unión patriótica, la resta de partits polítics estan prohibits. Assemblea nacional consultiva: pseudoparlament consultiu que assessora el govern hi ha membres del clergat, UGT, empresaris, antics polítics, intel·lectuals (professors, escriptors), militars dona una imatge més representativa. Organització corporativa nacional/sindicat vertical: únic sindicat que s'accepta i tothom hi podrà participar, molta gent de la UGT hi participa. 20 CAIGUDA DE PRIMO DE RIVERA (1926 / 1927 – 1930) Des de diferents sectors de'l comença a retirar el suport: 1.

Catalanisme: Quan Primo de Rivera va fer el cop d'estat va prometre a Cambó (Lliga Regionalista) autonomia progressiva, institucions pròpies. Incompliment, prohibeix símbols catalanistes i persegueix el català (l'ús públic del català queda prohibit), l'escolarització és en castellà. 1925: suprimeix la mancomunitat de Catalunya, abans havia destituït Puig i Cadafalch que va ser substituit per Alfons Sala (empresari fidel). Perd del suport del catalanisme burgès de manera progressiva perquè Primo de Rivera ja portava massa temps al poder. 1926: Fets dels prats de Molló: s'intenta envair Catalunya per fer fora Primo de Rivera, la guàrdia civil i la policia francesa ho desarticulen desafiament.

HO FA FRANCESC MACIÀ 2. Intel·lectuals: Són perseguits: clausura de facultats acomiadament de professors censura Això passa perquè eren molt crítics de la falta de llibertats, l'intel·lectual més representatiu és Unamuno. 3. Part de l'exèrcit: El cos d'artilleria. Primo de Rivera restableix el sistema d'ascensos obert, el mima (ascensos per mèrits de guerra) infanteria africanista més privilegiats.

Cos d'artilleria és més intel·lectual i no està a primera línia no poden tenir mèrits de guerra no ascendeixen Primo de Rivera dissol el cos d'artillers cada vegada hi haurà més oficials republicans cops d'estat de l'exèrcit que volen aconseguir la república (tots abortats oel tribunal militar) 24/06/1926: Sanjuanada: Generals: Queipo de Llano, Ramon Franco, Fermín Galan Intent de cop d'estat delicte d'alta traïció, el normal seria la pena de mort, en lloc els van fer penes poc severes, són irrisòries, un missatge pel Rei i per Primo de Rivera de que molta gent dins del govern veu bé el canvi de govern.

Desembre 1930: últim cop d'estat: A l'estat de Jaca i sí que hi ha penes de mort (2) la duresa porta a la segona república, els dos afusellats són màrtirs (més ben explicat més endavant) 4. Moviment obrer: - Anarquisme: sempre ha estat en contra i funden la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) col·laboració amb els anarquistes portuguesos, volen créixer, fan sinergies. - Socialistes: estan dividits: 21 acomodats al sindicat de Primo de Rivera: ex Largo Caballero no a favor: cada cop hi ha més seguidors que defensen la república, ex Prieto.

Abans buscaven una república comunista, cada vegada hi ha més apropaments amb polítics republicans espanyols no comunistes s'allunyen del paradigma de la URSS 5. Patronals: A l'inici hi ha una bona relació, sobretot a Catalunya, amb el pas del temps es veu com la dictadura havia defensat més als treballadors que als empresaris (pujades salarials, comitès paritaris, impostos més progressius…) cada vegada la burgesia dona menys suport. 6. Rei: Cada vegada té menys amistat amb Primo de Rivera, havia assumit massa protagonisme, el rei no podia intervenir tant en política. la societat demana més llibertats Primo de Rivera està greument malalt.

Gener 1930: PRIMO DE RIVERA DIMITEIX: el substitueix Berenguer DICTABLANDA Berenguer és un dels culpables de l'annual. Berenguer i Alfons XIII prometen un retorn a la normalitat democràtica: restabliment dels partits polítics, eleccions, llibertats…) no s'avança en cap sentit. Agost 1930: PACTE DE SANT SEBASTIÀ Fet pels sectors oposats: - Republicans - Azaña - Lerraux - Socialistes - Largo Caballero - Prieto (més tard octubre) - Regionalistes - Bascos - Catalans - Gallecs - Intel·lectuals - Ortega i Gasset - Gregorio Marañon Volen la fi de la dictadura, hi ha gent de dretes i gent d'esquerres. Preveuen un cop d'estat pel 15 desembre a tots els cuartells d'Espanya.

Funden el comitè revolucionari: organisme intern i permanent. Volen utilitzar perquè no han funcionat (partits dinàstics) 22 El gran culpable és el REI Desembre 1930: COP D'ESTAT Fermín Galán amb un altre capità s'aixequen al 12 en lloc del 15: PRECIPITACIÓ, el comitè revolucionari l'avisa de que no ho faci, però el missatge no arriba. surt malament, Galan i l'altre capità són afusellats sumàriament un diumenge (sense garanties judicials i per justícia militar). No es fan més penes de mort per pressió social, molts del comitè revolucionari són empresonats. INICIS 1931: El cop d'estat té molta importància simbòlicament es destitueix Berenguer enra l'almirall Aznar.

Situació inaguantable: Aznar convoca un cicle electoral (eleccions de menys importants a més importants) (Algunes persones del comitè revolucionari segueixen detingudes) 12/04/1931: eleccions municipals per aconseguir ajuntaments democràtics. El comitè revolucionari planteja les eleccions municipals com a PLEBISCIT, si guanyen els republicans Alfons XIII haurà de marxar. Els republicans guanyen folgadament a les ciutats, els resultats generals són ajustats, ja que les zones rurals són més monàrquiques i seguia havent-hi influència de l'església.

12-14/04/1931: Alfons XIII dubta Molta gent li diu que abdiqui (militars, guàrdia civil, politics…) 14/04/1931: Alfons XIII abdica segona república Alcalá Zamora (president del govern i de la república) govern tradicional amb el partit polític Derecha Liberal Conservadora) Resultats de les eleccions Proclamació de la II república 23