Història d'Espanya: De la Dictadura a la Transició Franquista (1923-1975)

I 105 flashcards i 71 preguntes més al document.

Text del document

DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) Introducció Primo de Rivera és capital general militar de Catalunya. Causes: 1. Decadència del sistema polític de la restauració, que hi havia perdut la connexió política amb les classes populars, que demanaven la democratització del sistema i millores socials. L'aparició del pistolerisme crea una situació d'inestabilitat molt important 2. La radicalització del nacionalisme, que ha canviat molt el seu discurs i les seves reivindicacions. El catalanisme polític del s.

XIX parla del regionalisme federalista, defensar el català, el dret català, i els documents conservadors sobretot les bases de Manresa estan insinuant com seria Catalunya si tingués autonomia lleument. A partir del s. XX comencen a aparèixer paraules com autonomia, nacionalisme. Quan comencen a aparèixer els partits d'esquerres aquests comencen a ser independentistes, el discurs ha canviat entre el s. XIX i el s. XX. La radicalització del regionalisme català desperta el radicalisme 3. No hi ha una oposició real contra la dictadura, les persones no van sortir al carrer per manifestar-se en contra del manifest 4.

La necessitat que té l'exèrcit de recuperar el seu prestigi després de la derrota del Annual al Marroc i el desig de controlar la situació com havien fet altres militars a segles anteriors. Suport: Primo de Rivera va tenir el suport de la institució que representa, els militars, també el recolza la monarquia, no hi ha cap indici que el rei estigui en contra o favor, però el rei no protesta, també se situa l'església aquesta va estar molt preocupada per l'anticlericalisme que va aparèixer a la Setmana Tràgica i que va provocar la crema de llocs religiosos (escoles, esglésies, convents…).

En l'àmbit econòmic, tots els patrons es van posar de costat de Primo de Rivera a causa de la guerra entre patrons i obrers, pel mateix motiu els terratinents del camp andalús també el van recolzar, ja que volien que tot acabés a favor seu. Primo de Rivera té com a model el feixisme de Benito Mussolini, aquest va fundar el 1920 el partit feixista Itàlia i vol instaurar un règim d'aquest estil. Va instaurar un règim autoritari, però no té un partit de masses, ni una ideologia, ni un programa concret de reformes que era típic del feixisme - Característiques del feixisme 1. Partit feixista 2. Estat totalitari 3. Anticomunista 4. Paramilitar 5. Veritats absolutes 6. Ús de la violència 7.

Líder carismàtic - Conseqüències del feixisme 1. Són conseqüència de la ideologia de persones que són antidemocràtiques 2. És conseqüència de la Primera Guerra Mundial El feixisme que vol implantar Primo de Rivera no tindrà èxit a Espanya, perquè no hi ha cap partit que suporti el feixisme com a Alemanya i Espanya. Directori militar: El directori militar és un període inicial que va de 1923 fins a 1925, la direcció de tot la tenien els militars. 1. En aquest període de 2 anys Primo de Rivera assumeix tots els poders de l'estat de manera provisional (executiu, legislatiu, judicial). 2. Se suspèn la constitució de 1876 (1876-1923), se suprimiran els drets constitucionals. 3.

Es van prohibir els partits polítics i els sindicats. 4. Es va establir la censura de premsa (escrita i ràdio). 5. Es vigila i controla l'ensenyament, tots els carrers d'ensenyament que no siguin leals al sistema són acomiadats i emplaçats. 6. Es van canviar els responsables de les diputacions i dels ajuntaments 7. L'exercit ho controla tot 8. Es crea un partit polític que es diu la unió patriòtica, però no és feixista 9. Es persegueixen els líders del sindicat de la CNT 10. Es potencien els sindicats lliures 11. Se suprimeix la mancomunitat de Catalunya el 1925 12.

Es prohibeix l'ús del català i dels símbols catalans, això sí que va crear controvèrsia a Catalunya perquè Primo de Rivera havia estat un general respectuós davant aquests. 13. La situació al Marroc se soluciona a Mèxic amb un desembarcament que és el desembarcament de lucemas, el líder nacional marroquí és detingut, ocupen el Rif i aquesta victòria va ser la recuperació del prestigi de l'exèrcit i la preponderància dels militars que estaven al Marroc. A partir de 1925 Primo de Rivera en comptes d'acabar amb la seva dictadura i tornar a donar pas a la monarquia constitucional intenta imitar al govern Itàlia de Mussolini i transita cap al directori civil (1925-1930).

En el directori civil el poder passa als civils i no als militars com anteriorment. En aquesta segona etapa crea un consell dirigit per ell mateix i s'inicia una etapa de dirigisme econòmic i social. Els programes feixistes dins del programa econòmic se centraven a millorar les infraestructures (la construcció d'infraestructures és clau per a l'economia del país, ja que aquesta dona treball a persones, millora la comunicació i s'utilitzen materials d'altres indústries). A les reformes socials milloren l'educació i són dels primers que van pagar les vacances.

Primo de Rivera a Espanya va imitar tot axó, el primer que va fer va ser fomentar les obres públiques que milloren l'economia i generen ocupació (carreteres, ferrocarrils, confederacions hidrogràfiques…), es continua treballant en l'electrificació del país i en l'extensió dels regadius. Va crear empreses, el 1924 va crear la compañia telefònica nacional de España, la segona companyia que va crear el 1927 va ser la companyia arrendataria del monopolio de petroleos SA, coneguda com a CAMPSA.

Altres esdeveniments més van ser l'exposició internacional el 1929 a Barcelona, assistien bastants països Europeus, Estats Units i Japó, aquesta exposició ensenyava les millores tecnològiques dels altres, aquesta va millorar la ciutat. El 1929 també es crea l'exposició iberoamericana a Sevilla, millorant la ciutat, i millorant la relació amb els països americans, Portugal i Brasil.

Les millores socials van ser: Van aparèixer les assegurances per malaltia (baixa) i el descans dominical Fi de la dictadura i del sistema: Primo de Rivera inicia la seva dictadura amb bastant consens inicial i amb l'oposició dels partits dinàstics, dels republicans, del partit comunista d'Espanya, de la CNT, d'alguns afiliats del PSOE i d'alguns intel·lectuals importants com Miguel Unamuno i alguns universitaris.

Aquesta oposició inicial va canviar amb el directori civil, ja que es va veure que aquesta dictadura s'estava allargant i no era una cosa temporal a causa de la situació, l'oposició va augmentar, afegint-se els burgesos, també els petits patrons i finalment part de l'exèrcit tampoc li donarà suport i el mateix rei. Davant que aquest comença a perdre el suport dimiteix el gener del 1930 i Alfons XIII anomena a un nou general, el general Berenguer cap de govern, amb l'objectiu de transitar de la dictadura a una monarquia constitucional (dicta blanca), aquest va rebre moltes crítiques perquè anava molt lent, i va dimitir.

El rei va proclamar un almirall que es deia Aznar amb l'objectiu de convocar unes eleccions, primer les municipals per democratitzar els país, aquestes eleccions es presenten en coalició, els nacionalistes, republicans, socialistes i els sindicats, aquesta coalició signada al pacte de San Sebastià. LA SEGONA REPÚBLICA LÍNIA CRONOLÒGICA: DE LA MONARQUIA A LA REPÚBLICA: Motius pels quals es va passar d'una monarquia a una república: 1. Suport inicial del rei a Primo de Rivera es va despertar desconfiança i recel entre el poble, quan Primo de Rivera dimiteix el rei encarrega al general Berenguer que faci una transició de la dictadura a la monarquia constitucional.

Les reformes que es realitzen durant un any no satisfan el poble (classes populars) i quan és substituït per l'almirall Aznar, la situació pel rei ja és complexa. Els governs d'aquests dos generals són febles. 2. El 17 d'agost de 1930 se signa el pacte de San Sebastià, aquest pacte agrupa partits d'oposició socialistes, republicans, nacionalistes, va ser un grup ampli d'esquerres. Signen aquest pacte amb l'objectiu de crear una política antimonàrquica i dirigit una revolta contra la monarquia. Els republicans han guanyat terreny i la monarquia ha passat a ser impopular. 3.

El 12 de desembre de 1930 es produeix la sublevació de Jaca que és un pronunciament contra la monarquia Espanyola d'Alfons XIII i dins del govern de Berenguer. Des que dimiteix Primo de Rivera entre alguns militars espanyols comença a tenir èxit la idea de la república, i es posen de costat dels que han signat el pacte de San Sebastià, aquesta insurrecció és dirigida per 2 capitans el seu objectiu és fer caure la monarquia i proclamar la república, aquesta insurrecció és reprimida i els capitans van ser jutjats en un consell de guerra i van ser afusellats.

Davant d'aquesta situació el govern d'Aznar per accelerar la democratització del país convoca unes eleccions municipals, les eleccions es van fer el 12 d'abril de 1931 i tenen un caràcter municipal perquè eren considerades les menys senzilles i les que menys influirien en el país. L'oposició va enfocar aquestes com un plebiscit (opinió en contra o a favor = referèndum, la resposta a aquest és sí o no) sobre la monarquia, les persones a favor del pacte de San Sebastià van votar en contra. Els resultats d'aquestes eleccions d'entre regidors i alcaldes va ser a favor dels partits que integraven el pacte de San Sebastià. Els republicans van guanyar unes 45 capitals de 50.

El rei Alfons XIII el 14 d'abril va marxar d'Espanya, fent un discurs dient que no vol que el país entri en guerra per ell i se'n va anar des de Cartagena fins a Itàlia. Comença a iniciar un exili i no tornarà a Espanya. Quan el rei marxa a tota Espanya es va proclamar de manera pacífica la república, i a Madrid Nizeto Alcalà Zamora proclama la república en nom del govern provisional sorgit del pacte de San Sebastià. Aquest moment va ser una situació de desgovern perquè no hi havia constitució, ni partits que guanyessin les eleccions, s'ha sortit d'una dictadura i el rei s'exilia.

El govern va sortir del pacte de San Sebastià i amb un acord van crear i govern provisional amb el qual van a Madrid, per poder crear un govern real van convocar eleccions legislatives. En el context internacional Aquest no va afavorir l'assentament d'aquest règim república perquè coincideix amb 2 fets molt importants: la crisi de 1929 (una crisi borsària que va passar dels Estats Units a Espanya) i l'assentament dels totalitarismes (els feixismes) Hitler i Mussolini, Hitler estava fent campanya política. 4. Francesc Macià quan guanyen els partits del pacte de san Sebastià proclama la república Catalana com a estat integrat a la federació ibèrica i forma un govern provisional.

Això no va ser del grat del govern provisional i van enviar a 2 representants del govern que eren simpatitzants de Catalunya a negociar amb Macià i el van convèncer de fer desaparèixer la república Catalana a canvi d'establir la Generalitat de Catalunya com a govern autònom. LA DINÀMICA POLÍTICA: PARTITS, ELECCIONS, LEGISLATURES Legislatura Període de temps en el que governa un partit o coalició. Habitualment després d'unes eleccions. En aquest període de la república es convoquen 3 eleccions al govern. Durant la república hi ha 3 legislatures es poden distingir en: 1. La primeta legislatura: Bienni progressista (1931 - 1933) 2. La segona legislatura: Bienni de dretes (1933 - 1935) 3.

La tercera legislatura: El frente popular (1936) Agrupem la diversitat de partits segons la seva ideologia: - Partits d'esquerres Tenen una ideologia republicana, accepten les autonomies. Són partidaris dels canvis econòmics i socials, rebutgen les institucions tradicionals com l'exercit, la monarquia i l'església. - Izquierda republicana (abans acción republicana): Partit de petits burgesos, amb molts intel·lectuals i professionals; volen reformes, però en forma no violenta.

Destaca Manuel Azaña - PSOE: Ideologia socialista; suport del sindicat UGT; partit obrerista de tendència moderada encapçalada per Francisco Largo Caballero - Partit comunista d'Espanya: Fundat el 1921 com a escissió del PSOE, encapçalat per José Díaz i Dolores Ibárruri - Partit radical socialista: De Marcel·lí Domingo - ERC: Fundat el 1931 i liderat per Francesc Macià i Lluís Companys - POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista): Fundat el 1935 i encapçalat per Andreu Nin.

Partit d'orientació Trotskista contra l'Estalinisme imperant en el comunisme - PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya): Fundat poc abans de començar la guerra dirigida per Joan Comorera - ORGA (Organització Republicana Gallega Autònoma): Liderat per Santiago Casares Quiroga, amb una ideologia afí a Izquiera Republicana. - Partits de dretes És un grup de persones defensores de la monarquia, són partidaris de mantenir l'estructura socioeconòmica del país, defensen la propietat privada i el capitalisme. Defensaven els valors tradicionals com família, propietat, religió, ordre… Partidaris de les institucions com exèrcit, església i altres.

Eren centralistes i no partidaris de les autonomies. - Partit agrari: Dreta republicana, liderat per Martínez de Velasco - CEDA (Confederació Española de Derechas Autónomas): Sorgit el 1933 a partir de la catòlica acción popular. Partit hegemònic de la dreta; liderat per José M Gil Robles - Renovación Española: Partit monàrquic borbònic. Liderat per Calvo Sotelo - Comunió tradicionalista: Monàrquics carlins. Manuel Conde - JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista): Partir fundat el 1931 per Ramiro Ledesma i Onésimo Redono. Ideologia propera al feixisme, paramilitar. - Falange Española: Partit fundat per José A.

Primo de Rivera el 1933 El 1934 es va fusionar amb les JONS i crearen FE - JONS. No tingueren gaire influència en el panorama polític d'aquests anys. - Lliga regionalista: Liderat en aquests moments per F. Cambó - Partits de centre Espai polític difícil de definir. Moderats predisposats a fer pocs canvis. Quan al tema social s'inclinaven més cap a posicions de dretes. - Partit radical: El vell partit d'Alexandre Lerroux. Anirà moderant el seu discurs radical anticlerical i anticatalanista - Partit progressista: Liderat per Niceto Alcalá Zamora - Partido republicano conservador: Dirigit per Miguel Maura - Acció catalana: Partit fundat el 1922; dirigit per Nicolau d'Olwer.

Partit de centredreta. - Partit nacionalista basc: Partit fundat el 1895 per Sabino Arana i que al llarg de la segona república anirà evolucionant cap a posicions de centreesquerra. - Sindicats - CNT: Confederació nacional de treballadors (anarquista) - UGT: Unió general de treballadors (sindicat del PSOE) - FAI: Federació Anarquista Ibèrica Durant aquesta època s'anirà polaritzant cada vegada més la població fins que s'enfrontin en la guerra civil.

1a LEGISLATURA: BIENNI PROGRESSISTA (REFORMISTA) (1931-1933) Després de les eleccions municipals (12 d'abril de 1931), es crearà un govern provisional amb representants dels partits que han signat el pacte de san Sebastià i que aniran ocupant càrrecs polítics i es proclama la república a reu d'Espanya. Aquest govern convoca eleccions i acords constituents (govern) el 28/06/1931. Aquestes eleccions les van guanyar els partits d'esquerres i són unes eleccions amb sufragi universal masculí. El president de la república serà Niceto Alcalá-Zamora i el del govern serà Manuel Azaña.

Comença així la primera legislatura de la república que durarà 2 anys i que és coneguda com el bienni progresista (reformista). Aquesta legislatura s'enfronta a molts reptes com crear una constitució i dirigir unes reformes que modernitzin el país La constitució de 1931 En aquests moments el país no té una constitució vigent. Aquesta constitució es discuteix durant uns 6 mesos i s'aprova sense consens el desembre de 1931 i entra en vigor. El vigor d'aquesta constitució va ser del 1931 al 1936 i 1939 (la gerra civil comença en aquesta època, en els llocs conquerits es va derogar aquesta constitució).

És la primera constitució autènticament democràtica de la història d'Espanya, és moderna però també polèmica en alguns elements. - Reconeix la sobirania nacional - El parlament unicameral - El sufragi universal Les dones poden votar - Defineix a Espanya com a un estat laic - Reconeix la separació de poders: - Legislatiu les corts/parlament (representen al poble) - Executiu president del govern (Tria els seus ministres) - Judicial Tribunals (Administren justícia en nom del poble.

Es contempla la institució de jurats populars) - Defineix el president de la república com a cap de l'estat (Segons aquesta constitució el president de la república es tria cada 6 anys) - Reconeix un ampli ventall de drets als Espanyols que hi havien estat malmesos durant la restauració. - Defineix Espanya com a una república democràtica de treballadors de tota mena. (Treballadors Concepte de política comunista) L'obra reformista El primer govern de la república va iniciar una sèrie de reformes/canvis, amb els objectius de millorar la vida dels sectors socials més populars d'Espanya (obrers, pagesos etc…), també volien modernitzar el país.

Aquests canvis són esperats per la població amb molta il·lusió i incidiran en els següents àmbits: - Religiós - Militar - Educatiu - Cultural - Agrari - Laboral - Autonòmic (territorial/autonomies). Reformes religioses: - Es produeix una separació total entre l'estat i l'església, ja que l'estat es defineix com a laic i es vol reduir la gran influència i poder que tenia l'església en la societat espanyola. Això es pot veure en l'article 26 i 27 de la constitució. - El 1933 es promulga la llei de congregacions que regula i fiscalitza: - Les activitats de les congregacions religioses.

- Es dissol la companyia de jesús (jesuïtes) - Se suprimeix el pressupost del clergat - Es dona la possibilitat del matrimoni civil laic i la possibilitat del divorci (Amb la victòria franquista de la guerra se'n van anul·lar tots els matrimonis que s'havien efectuat durant la segona república) Aquestes mesures van portar a un enfrontament entre l'església i el govern i les forces polítiques de dreta van fer seves les reivindicacions de l'Església catòlica, va ser un front d'oposició molt important. Reformes militars: - El primer que preocupa al govern d'Azaña és la fidelitat de l'exèrcit a la república, i per això es crea un decret de fidelitat a la república del 22 d'abril del 1932.

Aquest decret garanteix la fidelitat de l'exèrcit a la república. En l'exèrcit hi havia una desproporció entre el nombre d'oficiales i el nombre de soldats, entre 1931 i 1932 es van reduir els càrrecs de l'exercit. - El 1933 es publica la llei d'Azaña (ministre de defensa) aquest s'adona que l'exèrcit Espanyol està antiquat té molta burocràcia i hi ha un excedent d'oficials i que està lligat a la monarquia. En aquesta llei s'oferirà la jubilació anticipada a molts oficials conservant el grau que tenien i el sou.

- Creen una guàrdia de sal, el 30 de gener de 1932, era com un cos de policia i tenen l'objectiu de tenir una força policial per mantenir l'ordre públic i que fos fidel a la república (La guàrdia civil es crea el 1844, és una força armada especialitzada en infanteria i cavalleria. Creada per reial decret) - Es decideix tancar dues acadèmies militars de formació d'oficials. L'acadèmia militar de Zaragoza que estava dirigia pel general Francisco Franco Una part de l'exèrcit no va acollir aquests canvis amb positivitat, no es van oposar però no estaven d'acord Reformes educatives i culturals: Aquest àmbit era molt preocupant, el tema de l'educació no s'havia abordat.

El 1931 un 40% de la població encara era analfabeta (principalment en les zones rurals), ja que no hi havia recursos per anar a les escoles. En els articles del 48 al 50 de la constitució es van recollir les línies d'acció que reprendrà la república respecte a l'àmbit educatiu, aquestes reformes es destinen el 50% del pressupost econòmic del govern.

- Es crearan 10.000 aules entre 1931 i 1933 i es formaran 7.000 professors que puguin accedir al sistema educatiu - Creen les missions pedagògiques, era un projecte de solidaritat cultural patrocinat pel govern la república amb l'objectiu d'alfabetitzar i millorar el nivell educatiu i cultural dels sectors més enrederits de la població i dels que tenien un accés més difícil (camperols, obrers, nens en poblacions allunyades…), aquestes van durar fins al 1936. Garcia Lorca en la Barraca parla sobre aquestes missions pedagògiques.

- En l'àmbit pedagògic la república va ser moderna i a establir la coeducació (escoles mixtes) i va establir la no obligatorietat de la religió L'objectiu era crear una escola pública laica, a on pogués accedir tota la població i pedagògicament moderna (raonar i no pegar). Les escoles que van crear van ser molt eficaces. Reformes agràries: Va ser l'autèntica obsessió del govern de la república. Espanya el 50% de les famílies eren camperoles i vivien en el camp, en una situació de pobresa extrema (vivien malament), la situació al camp era la següent: El 60% dels pagesos eren jornalers aquests no tenien propietat (la terra no era seva treballaven per a un altre).

1 milió tenien una propietat petita o mitjana, un alt percent eren arrendataris (persona que té una terra llogada i té llibertat sobre aquesta), un 1% eren grans latifundis que tenien en total el 50% de la terra - La primera llei setembre de 1932 publiquen la llei de reforma agrària, aquesta llei volia solucionar un problema històric que era la desigualtat de la propietat de la terra a Andalusia, a on els latifundis estaven en mans de poques famílies i aproximadament 2 milions de jornalers vivien en condicions precàries. L'objectiu d'aquesta llei era treure els latifundistes i crear petits propietaris que modernitzes l'agricultura a Espanya i s'aprofitessin millor les terres.

Estableix aquesta llei la possibilitat d'expropiar terres amb indemnització o sense indemnització. Es podien expropiar terres abandonades o mal explotades. Per dur a terme aquesta llei es crea l'institut de reforma agrària conegut com a IRA que és un organisme oficial que va existir durant tota la república i que tenia la missió de repartir les terres expropiades a les famílies. Es va calcular que es van assentar en aquestes noves terres unes 60.000 famílies, però finalment després de 2 anys només unes 12.500 famílies van entrar-hi en aquestes terres.

Aquesta reforma laboral va generar que les classes dels terratinents i propietaris s'unissin políticament en els partits que no eren partidaris de les reformes, aquest va ser un front molt gran d'oposició entre els partits de dretes i esquerres. Reforma laboral: Aquesta reforma cerca la millora de les condicions laborals dels treballadors i treballadores, el ministre de treball és Largo Caballero (un sindicalista que forma part del PSOE i de la UGT), de seguida van començar a publicar decrets per millorar les condicions dels treballadors i millorar les relacions laborals.

- El 1931 es va publicar la llei de la jornada màxima labora, s'estableix la jornada laboral de 8 hores que era una reivindicació històrica del moviment obrer.

L'objectiu era equilibrar la vida personal i laboral - Llei de contractes de treball el 1931, es van regular els convenis col·lectius i es va establir el dret de vacances pagades 7 dies a l'any - Es va protegir el dret de vaga que en determinades condicions no podia ser motiu d'acomiadament - Llei de jurats mixtos el 1931, es creaven jurats amb representants de treballadors i patrons per mediar amb conflictes laborals i cercar solucions - Llei d'associacions professionals el 1932, va ser la primera llei sindical que regulava la formació i el funcionament dels sindicats enfortint el seu paper en la negociació col·lectiva i en la defensa dels drets laborals.

- Llei de terme municipal entre el 131 i el 1932 orientada al sector agrícola obligava els patrons a contractar treballadors del seu municipi per millorar l'ocupació local i reduir l'atur a les zones rurals. Reforma territorial/Nacionalista/Autonòmica: L'objectiu era establir les bases d'una Espanya més descentralitzada que atengui la realitat diversa territorial i que pugui donar autonomia a les zones que en aquell moment la demanava.

Catalunya va ser pionera en l'autogovern (els partits nacionalistes signen el pacte de San Sebastià), tot i que les divisions territorials van seguir marcant el debat durant la república, era complicat de controlar perquè les demandes eren d'una part de la població molt centralista (aquest proliferava en els partits de dretes i els militars). Les discussions sobre les autonomies territorials van generar resistències/desconfinament a què es posés en perill d'unitat d'Espanya - Catalunya: Va ser la primera regió a obtenir un Estatut d'Autonomia durant la república.

L'estatut de Núria aprovat en referèndum a Catalunya el 1931 (Aquest estatut es va aprovar abans que la constitució, aleshores no va entrar en vigor mai), aquest estatut va ser discutit a les corts Espanyoles i el van transformar en l'estatut de Catalunya el 1932 aquest era més conservador. Aquest estatut donava competències importants en educació, justícia, i govern intern, reconeixia el català com a llengua oficial. El setembre de 1932 s'aprova aquest estatut i Francesc Macià es converteix en el primer president de la generalitat - País Basc: Els esforços per crear un Estatut d'Autonomia van ser més complicats, el 1931 es crea l'estatut d'estella.

Aquest tenia un component fort confessional catòlic i no va ser aprovat per les corts de Madrid i això va generar tensions entre nacionalistes bascos i el govern república. El País Basc va aconseguir l'Estatut d'Autonomia durant el període de la guerra civil. - Galícia: El moviment nacionalista gallec va créixer durant aquest període, però no va obtenir un Estatut d'Autonomia durant el bienni progressista i aquests esforços es van trencar amb la guerra civil.

La qüestió autonomista La generalitat republicana La crisi del govern d'esquerres El 19232 es produeix un intent de cop d'estat d'un general anomenat Sanjurjo, aquest lidera un intent de sublevació que vol aconseguir el control de diverses ciutats d'Espanya començant per Sevilla ciutat de la qual ell és capital general. El 10 d'agost de 1932 lidera una sublevació a la ciutat amb el suport de conservadors monàrquics i alguna part de l'exèrcit, però no té el mateix suport en altes ciutats.

A Madrid aquest cop va ser desarticular per les forces reials al govern, Sanjurjo va ser detingut i en judici militar va ser condemnat a mort, però aquesta pena va ser commutada per cadena perpetua (a causa de la pressió social). Aquest fet reforça el govern, però tot i el fracàs del cop d'estat va augmentar la tensió política i social i la desconfiança de l'exèrcit envers el govern Entre 1932 i 1933 tenim una sèrie de revoltes pageses i obreres en diversos punts de la península (castiblanco, casas viejas i a la conca minera de l'alt Llobregat).

Andalusia era un bastió del moviment anarquista especialment de la CNT, aquests defensaven la insurrecció (revolta armada) com a medi per abolir l'estat i crear una societat basada en el comunisme llibertari (comunisme que defensava la CNT). El gener de 1933 la CNT convoca insurreccions en diverses zones d'Espanya. Casas viejas lidera aquestes resurreccions, però es queda aïllada de les altres. - Revolta de casas viejas: Casas viejas era un poble petit, molt pobre, la majoria de la gent era agrícola, però no tenien terres, vivien a costa dels terratinents.

El 10 de gener un grup d'anarquistes armats proclamen el comunisme llibertari a casas viejas assalten l'ajuntament i incendien documents oficials per malmetre l'autoritat de l'estat. El govern república envia la guardià civil i la guàrdia de sal per reprimir a aquests rebels que s'atrinxeren a la cabanya d'un camperol que era conegut com seis dedos, les forces de seguretat incendien la cabanya, això genera la mort de tots els rebels però també de la família. També van executar a altres persones del poble que estaven acusades. Les morts van ser de 19 -20 persones. Va provocar la crítica dels partits de dretes i dels radicals d'esquerres i va desacreditar el govern d'Azaña.

Aquest escàndol va desgastar al govern que va perdre el suport a les corts i va convocar eleccions municipals al mes d'abril on van guanyar els partits de dretes i el president de la república (Niceto Alcalá-Zamora) retira la confiança a Manuel Azaña. El novembre de 1933 es convoquen eleccions al govern 2a LEGISLATURA: BIENNI DE DRETES (CONSERVADOR/NEGRE) (1933-1935) Motius pels quals va guanyar la dreta: - En aquestes eleccions la dreta es presenta unida en un partit que ja existia anomenat la CEDA.

- Hi ha moltes divergències entre els republicans i els socialistes (hi ha desunió) - La CNT aconsella als seus afiliats l'abstencionisme en aquestes eleccions Niceto Alcalá-Zamora encomana a Alexandra Lerroux que formi govern i en aquest van entrar molts polítics de la CEDA.

Així comença un govern que dura també uns 2 anys dirigit per la dreta que tindrà un caràcter marcat antireformista, en el qual es posaran en qüestió les reformes fetes per l'anterior govern La revisió de les reformes S'inicia una ràpida revisió de les reformes fetes pel govern anterior: - Es paralitza la reforma agrària i es tornen algunes terres expropiades als seus propietaris - S'anul·la la llei de salaris - Se li dona l'amnistia al general Sanjurjo que s'exilia a Portugal i comença la conspiració per l'alçament - Es promocionen els militars que mostren una opinió antirepublicana - Es deroga la llei de congregacions, poden retornar els jesuïtes i se'ls restitueixen els seus béns, i es recupera el pressupost al clergat - S'inicia una política anti autonomista, davant l'actuació d'aquest govern els partits de l'esquerra radical es comencen a mobilitzar, i comencen a aparèixer posicions tan contràries i enfrontades que es fa molt difícil el diàleg.

Els fets d'octubre de 1934 Aquests fets són coneguts com la revolució d'Astúries. L'octubre de 1934 es fa una convocatòria general de vaga a tota Espanya, aquesta vaga té un seguiment irregular sobretot per la divisió entre la CNT i la UGT, i el govern en moltes zones pot recuperar la situació.

Catalunya en aquest context de vaga, Lluís Companys proclama l'estat català de la república federal Espanyola, aquesta insurrecció política a Catalunya va fracassar per la manca de suport general de la població i per la intervenció de l'exèrcit, Lluís Companys i el govern de la generalitat van ser empresonats i l'Estatut d'Autonomia va ser suspès A Astúries aquesta vaga es converteix en una insurrecció amb el lema de unios hermano proletarios, els treballadors es van unir i armar ocupant la conca minera i van arribar a assetjar la capital d'Oviedo i van arribar a establir una… . El govern envia l'exèrcit d'Àfrica.

Els obrers que treballaven a les conques mineres es van armar i van ocupar-hi aquestes zones i van assetjar Oviedo, van establir una organització militar i econòmica. El govern conservador va reaccionar de manera molt dura i amb contundència i envia l'exèrcit d'Àfrica que eren legionaris i forces del Marroc que estaven sota el comandament del general Francisco Franco, la repressió d'aquest exèrcit va ser duríssima amb més de 1300 morts uns 2900 ferits i molts detinguts amb afusellament sense judicis.

Aquests fets del 1934 Principalment, l'actuació tan contundent del govern i amb unes conseqüències tan greus a la població desacredita la legitimitat d'aquest govern per una part de la població i l'exercit va tornar a intervenir en la vida civil. La crisi del govern de dretes Les causes d'aquesta crisi van ser: 1. La poca consistència del mateix govern, aquest no va construir sinó tirar enrere reformes (les reformes del govern anterior) 2. Les conseqüències de la crisi de 1934 i l'actuació del govern va generar rebuig al govern 3. L'enduriment polític del govern pel que fa a determinades iniciatives reformistes 4.

Escàndols financers de corrupció que van anar emborsant el partit de la reux (la CEDA) 5. Disputes internes entre els sectors de la dreta A finals de 1935 Alcalá-Zamora encarrega a Portella Valladares que convoqui unes noves eleccions que es fixen el febrer de 1936. Aquestes eleccions les van guanyar el front popular, que és una coalició de partits d'esquerra 3a LEGISLATURA: EL FRENTE POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) El front popular Era una coalició electoral que tenia un programa de govern, els partits que el formaven eren izquierda republicana, union republicana, partit socialista, la unio general de tabajadores (UGT), el partido comunista i el partido obrero de unificación marxista.

En aquesta coalició es poden observar ideologies republicanes, socialistes, comunistes i sindicals Aquesta tercera legislatura durarà només del febrer fins al juliol perquè en aquest mes va començar el cop d'estat, van ser 4 mesos de govern a on les posicions polítiques ja estaran molt enfrontades i a on l'inici de la violència entre els partits farà difícil governar. El president de la república va ser a partir del maig de 1936 Manuel Azaña i el president del govern Santiago Casares Quiroga Continuació del reformisme L'objectiu del govern era donar continuïtat de les reformes del bienni progresista.

- Concessió d'amnistia política a Lluís companys i el govern de la generalitat - Es restableix la Generalitat de Catalunya, l'estatut i es comencen a tramitar els estatuts del País Basc i de Galícia - Es readmeten l'admissió dels treballadors i obrers acomiadats per represàlies polítiques - Represa de la reforma agrària - Continua la reforma educativa cultural Problemes interns i radicalització social 1. Polarització política amb un greu enfrontament entre la dreta i l'esquerra 2. Divergències en el mateix govern (partits de la coalició) tenien diferents opinions de com s'havien de fer les coses 3.

Hi ha una incomoditat amb els militars perquè tenen constància de què s'està organitzant una conspiració per donar un cop d'estat. Van enviar fora de la península i dispersar tots els militars de graduació. Tenen indicis de què qui està liderant aquesta conspiració va ser el general Sanjurjo des de Portugal i el general Mola 4. Aquesta polarització social va fer que es comencessin a produir esclats de violència i es produeixen dos assassinats de personalitats polítiques importants un de dretes i l'altre d'esquerres, un era tinent Castillo que era progressista i l'altre era el ministre Calvo-Sotelo que era de dretes.

Els 2 assassinats van tenir molt impacte social va generar que en aquesta situació es donés el cop d'estat / alzamiento. CATALUNYA: LA GENERALITAT REPUBLICANA (1931 - 1936) La recuperació de la generalitat (1931) Esquerra republicana que és el partit majoritari a Catalunya forma part del grup que forma part del pacte de San Sebastià, el govern d'Aznar convoca eleccions municipals l'abril de 1931 i aquestes eleccions a Catalunya va donar el resultat següent 3129 regidors republicans, 114 socialistes, 279 monàrquics i 1014 d'altres ideologies, van guanyar els republicans i socialistes.

Llavors davant d'aquesta conjuntura i el que va succeir a Madrid el 14 d'abril de 1931 Francesc Macià (líder d'esquerra republicana) proclama la república catalana, el govern de Madrid no accepta la proclamació d'aquesta república catalana i envia una comissió formada per polític simpatitzant de Catalunya (F. de los Rios, M. Domingo entre d'altres) per negociar amb Francesc Macià aquesta situació. L'objectiu d'aquestes personalitats és dissuadir a Francesc Macià que faci un pas enrere respecte a la república catalana. El resultat és que Francesc Macià renuncia a aquesta proclamació de la república catalana a canvi d'establir un govern autònom, que rebre el nom de Generalitat.

El 24 d'abril de 1931 es forma un govern provisional amb presència de republicans, socialistes i obrers, presidit per Francesc Macià. L'objectiu era elaborar un Estatut d'Autonomia en el bienni progressista. Estatut de 1932 i l'autogovern El primer estatut que crea aquest govern és l'estatut de Núria, aquest estatut s'elabora en el santuari. Aquest estatut és elaborat per 46 membres representants dels ajuntaments i dels principals partits polítics catalans. És el primer projecte d'Autonomia redactat per polítics catalans en el santuari de Núria. Característiques del projecte d'autonomia (estatut de Núria): 1.

Proposa un nivell elevat d'autogovern a Catalunya amb competències en l'educació, justícia i l'ordre públic. 2. Declarava el català com a única llengua oficial a Catalunya 3. Prevella la creació d'institucions pròpies: El parlament, la generalitat i altres organismes administratius catalans L'agost de 1931 aquest estatus es posa en referèndum, es voten aquestes eleccions amb sufragi universal masculí amb una participació d'un 75% i el resultat va ser que un 99% de l'escrutini dona una resposta afirmativa. Aquest estatut no va entrar en vigor perquè: 1. La constitució de la república encara no s'havia elaborat ni publicat legalment. 2.

Es va trobar amb l'oposició del govern i dels partits conservadors inclús d'alguns intel·lectuals reconeguts (Unamuno i Gasset) reaccionen en contra, ja que ho veien com una amenaça a la unitat d'Espanya. L'estatut és debatut en les corts generals de Madrid i el text va ser retallat significativament, es van suprimir competències que eren considerades excessives, especialment en educació, justícia i finances. L'aspecte més polèmic va ser que el català fos l'única llengua oficial de Catalunya, aleshores es va establir la cooficialitat del català i el castellà. Les discussions de l'estatut es van produir de maig a juliol de 1932, i a setembre de 1932 va ser aprovat amb el nom d'Estatut de 1932.

Característiques generals: 1. Es reconeix a Catalunya com a una entitat política amb personalitat pròpia 2. Contempla la creació d'institucions d'autogovern 3. Es restableix la Generalitat de Catalunya, el parlament unicameral (Poder legislatiu); un consell executiu (Govern de Catalunya, poder executiu) encapçalat pel president del govern i un tribunal de cassació (Poder judicial), per resoldre els conflictes legals dins de Catalunya. 4. El castellà i el català són les llengües oficials de Catalunya (hi ha cooficialitat) 5.

L'estatut concedia competències a Catalunya: Competències en cultura i educació (educació primària i secundària), en ordre públic (podia tenir una policia pròpia) i també competències en agricultura i obres públiques locals. Les institucions catalanes van començar a operar el 1933, va ser la primera vegada en la història contemporània que Catalunya tenia un autogovern. Aquest estatut va tenir una significació important perquè va servir de model per altres regions d'Espanya com el País Basc i Galícia. Els obstacles van ser: 1. A Catalunya hi havia sectors conservadors que no se situaven amb aquests sectors republicans. 2.

A fora de Catalunya existia l'oposició del conservadorisme i centralisme Durant la guerra civil entre 1936 i 1939 van intentar mantenir les funcions de la Generalitat, però al final la derrota militar va derogar la generalitat i l'estatut. El 1939 amb la victòria dels nacionals aboleixen la generalitat i l'estatut s'elimina. Evolució de la generalitat El 20 de novembre de 1932 es convoquen les primeres eleccions al parlament de Catalunya que van guanyar esquerra republicana, Francesc Macià va ser el primer president d'aquesta generalitat. Francesc Macià mor al Nadal de 1933, només va ser president 1 any.

Francesc Macià va formar part de la creació d'esquerra republicana, era conegut com l'avi. El successor de Francesc Macià va ser Lluís Companys fins a la guerra civil on serà afusellat. Situació a Catalunya (1933- 1936) La situació de Catalunya venia derivada de la conseqüència del crac del 29 (i és una situació conflictiva, una situació econòmica complexa amb molts problemes laborals i vagues. - Econòmicament Catalunya igual que Espanya pateix les conseqüències del crac de 1929, augmenta l'atur, la conflictivitat laboral, vagues… En aquest context es produeix l'aixecament de la conca minera de l'alt Llobregat promogut pels dirigents de la FAI (sindicat anarquista).

Azaña ordena l'actuació de l'exèrcit i de la guàrdia civil per reprimir aquest aixecament popular. Un altre problema important era els dels rabassaires, aquests eren arrendataris de terres, però tenien contractes anacrònics perjudicials, s'elabora la llei de contractes de conreu per donar més estabilitat a aquests contractes d'arrendament i dona la possibilitat a aquests pagesos de comprar la terra. Els propietaris i la lliga s'oposen a aquesta llei, la denuncien, la intenten declarar anticonstitucional tot i que finalment l'accepten amb algunes modificacions, aquest punt va ser el problema més greu entre els partits de dretes i els d'esquerres.

Fets d'octubre de 1934: L'octubre de 1934 esclata la revolta va Astúries, la generalitat no vol la violència, però també està en contra la política del govern i pren una decisió, li dona un caire polític a aquesta revolta. L'octubre de 1934 Lluís companys proclama l'estat català.

L'ajuntament se solidaritza, però el general Domingo Batet declara l'estat de guerra i la persecució contra el govern de la generalitat, tampoc va comptar amb el suport de les classes obreres aquesta proclamació de l'estat català, aquest va fracassar, Lluís companys i els consellers van ser condemnats a 30 anys de presó, es va suspendre l'estatut, se'n van anul·lar les reformes de la generalitat i va ser ocupat el parlament, es van destituir els càrrecs d'esquerra republicana de la majoria d'ajuntaments i tot que la generalitat no va desaparèixer se li van retirar totes les retribucions polítiques, només tenia funcions administratives.

ASPECTES ECONÒMICS DEL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX CONSIDERACIONS GENERALS: Etapes: Començaments de segle: Etapa de crisi econòmica. La pèrdua de les colònies (Filipines i Cuba, va ser la crisi del 1898) descens importacions i matèries primeres (Tot allò que Espanya obtenia d'aquests llocs ja no ho podien obtenir d'allà, els productes eren el sucre, cafè, coto…) també va perdre on mercat a on vendre productes espanyols. Primera Guerra Mundial (1914-1918): Inici de 4 anys de boom econòmic. La neutralitat espanyola augment exportacions (Grip Espanyola).

En aquesta guerra van participar països molt industrialitzats, la seva indústria estava dedicada a la producció d'armament com Espanya es va declarar neutral davant la guerra i la seva producció no estava només destinada a l'armament a causa d'això va rebre una gran demanda dels productes espanyols. Aquesta demanda va beneficiar principalment als propietaris de les empreses, però va perjudicar les classes populars a causa de la pujada dels preus de productes bàsics, els preus van pujar, ja que a causa de l'exportació els productes que van quedar aquí eren minoritaris i la demanda pujava, encara això va ser un moment d'auge econòmic. La postguerra. Etapa novament de crisi.

Amb la recuperació dels estats bel·ligerants la indústria espanyola torna a la realitat de preguerra: poca competitivitat i moltes empreses van entrar en crisi. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1929): Europa i USA viuen moments d'eufòria econòmica. Espanya també gaudeix de bonança econòmica. Les indústries s'estaven reconstruint i van regenerar els productes a més a més va sorgir el pagament a terminis. Crisi borsària del 29 (el crac del 1929): Aquí arriba cap als anys 1930-32. Disminució de les exportacions i la interrupció de les inversions estrangeres.

- Perquè i com es va produir Un dijous (dijous negre) molta gent que estava a la borsa va començar a vendre accions i ningú les va comprar, quan una acció surt a venda i ningú la compra es produeix una baixada dels preus, això va generar inquietud i en comptes de frenar aquesta situació més persones van començar a vendre accions, produint-se el pànic de devaluar els preus de les accions que té a casa i totes les accions posades a la venda no es compren i va generar que moltes persones tinguessin pèrdues econòmiques portant-los a la ruïna, persones que van demanar préstecs no podien pagar-los i els bancs van caure. Tot això va generar un efecte dominó que va arribar fins a Europa.

Espanya al principi no va tenir tants problemes perquè no tenia relació directa amb USA, però quan la resta de països europeus van caure Espanya també. Catalunya: - A Catalunya ja es dona una preeminència del sector industrial sobre l'agrícola [% de la població activa i producció industrial superen el sector primari], passa d'una economia primària a una secundària - Catalunya centre industrial i econòmic [+País Basc]. Resta Espanya, agrícola. - Canvi en l'estructura empresarial. A les empreses familiars existents s'hi sumen grans empreses de capital estranger amb interessos en noves indústries (electricitat, metal·lúrgia, química…).

- L'electricitat com a font d'energia contribueix al desenvolupament industrial. Es van crear empreses elèctriques i il·luminació dels centres urbans. Lentament, es van canviant els vapors i el carbó per l'electricitat. SECTOR PRIMARI (AGRARI): - L'agricultura espanyola i catalana viuen encara la crisi en el sector de la darreria del segle XIX: l'impacte de la fil·loxera; predomini de productes de secà, l'arribada de productes estrangers, la baixada de preus, l'existència de mercats reduïts, - Catalunya va trigar més temps per recuperar-se totalment de la fil·loxera.

- A partir de 1910 es dona una certa millora: augment producció de cereal, patata i productes de regadiu, introducció general dels adobs químics, augment de les zones de regadiu, augment de les exportacions agrícoles. - El camp continuava amb els problemes de propietat. El 65% dels pagesos són jornalers; continua el fenomen del latifundisme (Andalusia i Extremadura principalment). - Catalunya la situació era sensiblement millor que a la resta d'Espanya. Això provocarà tensions i conflictivitat. - A principis del segle XX es generalitza l'aparició de cooperatives (sobretot a Catalunya) amb l'objectiu de millorar la comercialització dels productes (oli, vi, …) SECTOR INDUSTRIAL: Electricitat.

Cap a mitjan segona dècada del S. XX l'electricitat comença a superar el vapor/carbó com a font d'energia per les indústries. Capital estranger: A partir de 1912 grans empreses com la Barcelona traction, light and power (La Canadenca, per ser de capital canadenc) produeix electricitat per moure fàbriques i mitjans de transport. És un exemple. Diversificació industrial: - Tèxtil . És encara la indústria més potent tot i que anirà perdent potència. - Química . Gran expansió. Productes: adobs, medicaments, explosius… - Siderometal·lúrgica País Basc com a gran centre. Altos Hornos de Vizcaya produeixen el 62% del ferro d'Espanya.

Al sud la Rio Tinto Company Limited produeix el 44% de coure de tot el món. Apareixen una sèrie d'empreses al voltant com el sector navilier, o com el sector dels transports (La Maquinista Terrestre i Marítima en el ferrocarril; la Hispano-Suïssa en cotxes de luxe; la Motor Ibèrica filial de la Ford; l'Elizalde en motors d'aviació; …) - Construcció Les obres públiques promouen l'aparició d'indústries cimenteres. SECTOR TERCIARI: Transports. Es produeixen força novetats a causa de la introducció del motor d'explosió i del motor dièsel. El transport per carretera rep un important impuls. El ferrocarril, però continua sent el rei del transport terrestre. Telecomunicacions.

Es creen les primeres emissores de ràdio (Ràdio Barcelona EAJ-1 la primera d'Espanya comença a emetre el 1924). Es dona un impuls a la xarxa telefònica i a la xarxa telegràfica. Comerç. Tal com ja hem vist abans el comerç d'importació–exportació estarà subjecte a la conjuntura econòmica i política internacional augmentant i disminuint segons condicions. Banca. Al primer terç del segle XX es produeix la decadència de la banca catalana i els bancs catalans van perdent força pes en relació amb Espanya. A la dècada dels 20 apareixen o es desenvolupen els grans bancs madrilenys (Hispano-americano 1902; Central; Español de Crédito; Popular), i bascos (Bilbao 1920; Vizcaya 1922).

Santander va aparèixer el 1857 i el Banco de Bilbao Vizcaya el 1857. Van apareixer aquests bancs perquè hi havia una siderúrgica que necessitava moltes inversions. LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA INTRODUCCIÓ: La guerra civil és un conflicte bèl·lic que enfronta dues ideologies diferents/oposades que comença el juliol de 1936 amb un cop d'estat (el alzamineto) i acaba sobre l'abril-maig de 1939 - Guerra civil Guerra intern d'un país, no hi ha un enemic extern, és intern entre els integrants del mateix país. En l'àmbit de les conseqüències és una de les pitjors, ja que els 2 bàndols estan centrats a destruir el mateix país, això produeix conseqüències econòmiques i socials, i pel dolor que queda.

- Memòria històrica La memòria història és fer record de fets que han passat aclarint aquests, dignificar els morts i ajudar a superar el conflicte. EL COP D'ESTAT DEL 18 DE JULIOL DE 1936 El cop d'estat causes i preparació 1. Els resultats de les eleccions de 1936 que inicien la 3a legislatura amb el front popular (coalició d'esquerres), fa que es prengui la decisió de dur a terme el cop d'estat per un acord a la radicalització de les esquerres que van guanyar. 2. Hi havia molt recel a un govern que tornes a posar en perill els interessos de l'oligarquia terratinent industrial (els propietaris que tenien més terres) i de l'església oficial.

- Oligarquia És una elit dirigent, el nivell més alt. 3. L'enfrontament entre 2 sectors antagònics de la societat espanyola que entre 1931 i 1936 s'enfronten políticament. De febrer a juliol de 1936 comença a aparèixer la violència i la tensió social augmenta i també les sospites d'un cop d'estat Del cop d'estat a la guerra El cop d'estat va estar preparat per l'UME (unió militar espanyola), des de 1932 a Espanya hi havia un general fixat, Sanjurjo, aquest va ser el líder de la conspiració, el govern de la república va espiar al general i van veure que hi havia més generals relacionats (Mola, Yagüe, Queipo de Llano, Godet, Fandul, Villegas).

La república dispersa els generals que consideren que poden ser conspiradors i alguns els allunya de Madrid. - Cop d'estat Empresonar o afusellar al govern existent i posar-se al seu lloc, per això sempre s'ocupen les capitals, ja que allà és on està el govern. Francisco Franco: Era el director de l'acadèmia general de Zaragoza que es van tancar amb les reformes militars del bienni progressista. També anteriorment Franco apareix com el cap de les tropes africanes que es van enviar a les revoltes d'Astúries. Es diu que Franco va ser l'útil en incorporar-se a la guerra.

Estrategia L'estratègia d'aquesta guerra va estar, començar a Àfrica amb les tropes africanes pujant per Gibraltar i pujant a Madrid mentre es van ajuntant la resta de tropes. També van decidir que el cop d'estat fos a juliol perquè hi ha bon temps (sense pluja, ni neu, poden navegar…) El fracàs del cop d'estat L'aixecament comença el 17 de juliol a Melilla el general Yagüe es revolta contra el govern de la República, la població va ser informada.

El 18 de juliol el general Franco es va traslladar en avioneta des de les Canàries fins a Melilla i es posa al capdavant de la insurrecció militar, el 19 de juliol el general Mola declara l'estat de guerra a Navarra, els dies 19 i 20 Galícia se suma als colpistes, el general Queipo de Llano suma una part d'Andalusia a la revolta, el general Goded se suma a la revolta a les Balears, el general Cabanelles es revolta a Saragossa i el dia 20 de juliol es prevé que el general Sanjurjo voli d'Estonil fins a la península per dirigir el cop d'estat.

Podem dir que a la majoria del país la insurrecció va fracassar, una part dels generals es van mantenir fidels al govern de la república, gran part de la flota (armada) i una part de l'aviació es van mantenir fidels i la insurrecció també va fracassar per la mobilització de les classes populars, va fracassar a Madrid, Barcelona, País Basc a la zona de llevant i algunes províncies d'Andalusia. Les tropes passen de Melilla a la península (les africanes liderades per Franco) el general Mola avança des de Navarra fins a Madrid, però l'avanç va estar més lent del que havien previst i van ser derrotats per les tropes de Madrid a la seva entrada.

El general Goded és derrotat i afusellat a Barcelona i després de la mort de Sanjurjo, Franco es va convertint en el líder dels rebels, és anomenat per una junta militar Generalíssim de l'exèrcit i cap de govern (aquest anirà canviant) del bàndol nacional i de l'Espanya nacional. Les persones que van frenar aquest cop d'estat van ser els obrers, ja que anteriorment els hi havien entregat armament per poder lluitar, aquestes persones anomenades milicià (persones que agafen un armament per defensar les seves ideologies).

Eren persones sense formació militar - Catalunya A Catalunya es crea el comitè central de milícies antifeixistes que coordinarà les accions dels sindicats, de la guàrdia de sal, dels mossos d'esquadra i de la guàrdia civil que són els que van derrotar les tropes que venien de les Balears del general Goded que es va rendir i que van afusellar El cop de la insurrecció va iniciar una guerra civil que va durar fins a l'abril de 1939. Durant l'estiu del 1936. - Zona nacional Marroc, Ceuta i Melilla, Andalusia, Navarra, Galícia, Castella i Lleó, Aragó i les Balears excepte Menorca.

- Zona republicana Madrid, Catalunya, Valencià, El País Basc, Astúries, Cantàbria, Castella la manxa i una part d'Andalusia Al principi de la guerra la república tenia molts elements a favor, ja que aquesta controlava els principals centres industrials de la perifèria (Barcelona i el País Basc) aquestes fabricaven l'armament (siderúrgica) també controlava zones d'agricultura d'exportació (zona del llevant i Catalunya) d'aquí sortien els diners per poder comprar tot el que es requeria a la guerra, molta part de l'aviació es va mantenir fidel a la república i controlaven l'or i els valors monetaris del banc d'Espanya.

Bona part de l'exèrcit s'havia revelat, però les classes obreres que s'havien armat van defensar la república a causa d'una motivació ideològica, bona part dels militars van anar amb el bàndol nacional, però l'armament dels obrers salvem la república. I els obrers tenen una motivació ideològica defensen una revolució econòmica. Pels insurrectes passar l'estret de Gibraltar i arribar a Cadis era vital per la seva estratègia i aquí va començar a aparèixer la intervenció de l'Alemanya feixista, Alemanya envia 20 Junkens 52 per transportar les tropes i la Itàlia feixista envia 11 Savoia 81. En una setmana 14.000 militars equipats amb el seu equip arriben a la península.

Ell 6 d'agost de 1936 un vaixell Alemany l'Ushamo arriba a Cadis amb un carregament de monicions, canons i avions de caça Henkel, sota la vigilància del cuirassat deutshland. El govern de la república va demanar ajuda a França Component internacional de la guerra En el moment en el qual intervenen França i Alemanya entra el component internacional. El 1936 Europa tenia 2 estats feixistes (des de 1933 Hitler és el canceller Alemany, el 1935 ja hi havia decretat les lleis de Nuremberg contra els jueus i el 1935 la bandera Alemanya era la bandera nazi). Comença l'annexió de territoris.

Hitler tenia la intenció de conquerir Europa ell volia fer el III Reich (Imperi), ell ja sabia el que faria en la seva estratègia militar, per Hitler era interessant recolzar a Franco, ja que Espanya era un país pròxim a França i des d'aquí podia rebre ajuda per conquerir França (ja que Espanya estratègicament és molt important), per Hitler era important que Espanya fos feixista. França va dubtar a ajudar, ja que no volia la guerra a causa del gran poder que Hitler tenia.

Tots els estats europeus van seguir amb detall i interès el desenvolupament de la Guerra Civil Espanyola i en algun cas van participar els estats feixistes són la Itàlia nazi i la Itàlia feixista van ajudar ràpidament els militars revoltats (bàndol nacional) i Hitler i Mussolini reconeixeran ràpidament el govern de Franco. La URS va recolzar el govern de la república augmentant la influència del partit comunista d'Espanya (PEE). Els estats democràtics Europeus no van donar suport al govern de la república perquè es va radicalitzar molt. En el 1936 els països com la Gran Bretanya, França, Bèlgica…

tenien 2 components enemics el feixisme Itàlia i el nazisme Alemany i, per altra banda, el comunisme de la URS (per això la guerra civil no és la repetició de la guerra mundial perquè aquesta no es movia amb l'extrem comunista de la URS). Aquests estats democràtics van fer el següent: - França sembla la que està disposada ajudar el govern de la república, però la Gran Bretanya no i cap de les dues vol tenir un enfrontament amb els estats feixistes. També tenen recel d'un triomf revolucionari comunista a Espanya. El setembre de 1936 es constitueix a Londres el comitè de no-intervenció signat per alguns països d'Europa en el que es comprometen en no ajudar a cap dels bàndols.

Aquesta decisió perjudicarà més el bàndol de la república que al nacional que sí que té el suport d'Itàlia i Alemanya. Espanya va tenir la poca fortuna d'esclatar en un moment a on Europa ja estava patint per una Segona Guerra Mundial. - El bàndol feixista que té clar que anirà a la guerra contra França ajuda sense reserves al bàndol nacional perquè estan alineats ideològicament - En canvi, la república només compta amb el suport de la URS i de les brigades internacionals (cos d'homes voluntaris de diverses nacionalitats que s'allisten per venir a lluitar a la guerra civil en el bàndol república) EVOLUCIÓ MILITAR DEL CONFLICTE Hi ha 6 etapes durant la guerra civil: 1.

Alzamiento Pas de l'estret de juliol a octubre de 1936. La victòria del Alzamiento estava supeditat a què les tropes que estaven a Àfrica poguessin arribar a la península, per tant, era molt important passar l'estret i aquest pas va ser possible gràcies a la intervenció de l'aviació alemanya i italiana i en una setmana uns 14.000 homes amb el seu equip corresponent van arribar a la peninsula. El 6 d'agost el vaixell alemnay ushamo arriba a cadis carregat amb munició 2.

Defensa de Madrid De novembre de 1936 a març del 1937 A Madrid els obrers es van armar i conscients que les tropes voldrien controlar la capital el general Miaja dirigeix la defensa de la ciutat, els republicans comptaven amb l'ajuda dels voluntaris de les brigades internacionals i també tenien material militar que provenia de la URS. L'exercit nacional puja des de cadis i Sevilla a Madrid i el general Franco dirigirà dues ofensives, la primera per la vall del Jarama el Febrer de 1937 i per Guadalajara el març de 1937.

L'exercit nacional es derrotat i fracasa, es diu que principalemtn ho va fer perque a l'ofensiva de Guadalajara o va en dur part del exerci Itàlia, pero aquesta derrota sobre Madrid va significar 2 coses, principalemtn que el cop d'estat hi havia fracsat perque no van poder arribar al govern i aixo va portar a la guerra civil 3. La campanya del nord Entre març i octubre de 1937 Ja trobem el general Franco com a cap de nacional que lidera les estratègies de guerra. Els nacionals després de la derrota a Madrid dissenyen una estratègia que deixi sense recursos i sense munició a l'exèrcit de la república i l'objectiu era la franja nord d'Espanya.

- El primer objectiu és la franja del cantàbric que estava bastant aïllat, va enviar les tropes des de Galícia. L'ocupació d'aquesta zona nord li dona el domini de la indústria siderúrgia pesada i la mineria (conca minera d'Astúries). El general Franco i l'exercit nacional disposava d'una concentració inmensa d'artilleria i municiñi i a partir de l'Abril de 1937 comença una campannya intesna i dura de bombaredigos a les ciutats (novetat de la guerra civil), la ciutat de guernica es bombardejada el 26 d'Abril de 1937 i la repercusió d'aquest bombardeig es va publicar en els diaris d'Espanya, va ser…