Història d'Espanya: Crisi de la Restauració i Dictadura de Primo de Rivera

I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.

Text del document

INDEX Crisis del 98 1 GUERRA DE CUBA (1895-1898) 1 1868 La guerra llarga (1868-1878) 1 1879-1880 Guerra Chiquita 1 1895-1898 LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA CUBANA 2 Perque es va reactivar la guerra? 2 Desenvolupament de la guerra de cuba 3 Conseqüències guerra de Cuba: 4 A nivell moral i ideologuic: 4 Nivell Economic: 4 Nivell politic 4 EL REGENACIONISME (1902-1931) 4 OPOSICIÓ AL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ 5 REPUBLICANISME 5 CARLISME 6 MOVIMENT OBRER 7 SOCIALISME 7 ANARQUISME 8 EL CATALANISME 8 ELS FETS DEL CU-CUT!

1905 9 Conflictes Interns a espanya 10 DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1909-1923) 10 Les guerres del Marroc 11 Conferència de Algeciras i Tractat de 1912 11 La guerra de Melilla 12 LA SETMANA TRÀGICA 12 LA CRISI DEL 1917 13 Crisis militar 14 Crisis econòmica i social 14 Crisi política 15 DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1917-1923) 16 Personatges Clau 17 Problemes socials i laborals 17 El pistolerisme (1920-1923) 18 Trienni Bolxevic (1918-1921) 19 El Desastre de Annual (1921) 19 LA DICTADURA DE PRIMO DE RIBERA(1923-1930) 20 Etapes: 20 Caracteristiques: 20 Cop de estat: 20 1ra etapa:El directori Militar (1923-1925) 20 1925 Va ser el Desenbarcament de Alhucemas 21 2a etapa: El directori Civil( 1925-1930) 21 Perque la dictaadurs es tambalea 21 La dicta Blanda 22 1.

Els origens del Catalanisme 23 La Renaixença 23 LES PRIMERES MANIFESTACIONS ANTICENTRALISTES: 24 El Republicanisme Federal 25 Valenti Almirall i el Centre Catala : 25 Lliga catalana: 26 Unio catalanista(1891) 26 Centre nacional Catala 27 La lliga Reguionalista 27 Crisis del 98 GUERRA DE CUBA (1895-1898) 1868 La guerra llarga (1868-1878) Causes: esclavitud = mà d'obra barata desigualtat social Nula representació política cubana: a Espanya perquè és una colònia (no tenen capacitat de decisicio ) Augment del nacionalisme cubà: influït x les idees que arriben del nacionalisme d'Europa Expansionisme dels EUA: Els Estats Units comença a ser potència mundial i vol dirigir Cuba (Espanya posava mesures proteccionistes perquè Cuba no comencí amb els EUA) El crit de yara (detonament de la guerra) Declaració pública de Yara liderat per Carlos Manuel de Cespedes ( president de Cuba) allibera als esclaus i la resposta d'Espanya va ser enviar l'exèrcit per parar la revolta .

Els espanyols estaven liderats per Arsenio Martinez Campos.

Arriben a un pacte, Pau de Zanjon ( 1878) entre Espanyols i Mambices ( guerrillers cubans) Pau de Zanjon: 1 Amnistia1 pels guerrillers que havien participat en l'aixecament Abolicio progresiva de la esclavitud Representació política de Cuba a institucions espanyoles 1879-1880 Guerra Chiquita Enfrontament aïllat, foralitzats i dispersos Guerrillers descontents amb la Pau de Zanón (1878) es renuncia a l'objectiu principal de la guerra (Independència) Martínez Campos i Polavieja aconsegueixen derrotar el nou aixecament NO hi ha una organització i un lideratge polític i militar Serveix d'experiencia per la guerra de 1898 José Martí crearà el partit revolucionari Cubà Partit liberal Autonomista : a traves de pactes i Criollo2 reformes amb l'estat español aconsegeix els drets i llibertats per la illa de cuba El partit liberal Autonomista fracasa, ja que com la representació cubana a les corts espanyoles era mínima i les eleccions es tractaven d'un sistema fraudulent els diputats que sortien per representar a cuba eren espanyols o a conveniència dels espanyols, això el que implica és que quan els cubans volien fer qualsevol cosa automàticament seria rebutjada.

Quan el Partit Liberal Autonomista va fracassar el Partit Revolucionari Cuba es va fer molt més important i popular. La societat cubana era una societat mestissa (negres, cubans, criolls) llavors això el que causava era una forta segregació racial. 1895-1898 LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA CUBANA Es una guerra de guerrilles (Població civil que agafa les armes i s'enfronta a les tropes espanyoles). Els cubans tindran a favor que coneixen el territori. (desgasta molt a l'exèrcit espanyol perquè no saben on i quan els atacaran) Els cubans estan amagats, fan atacs molt ràpids a les tropes espanyoles i després es tornen a amagar.

Aquesta guerra que va començar com un conflicte entre Cuba i Espanya l'any 1898 es va convertir en una guerra internacional perquè els EUA com que tenien interessos econòmics a cuba els va donar suport i van atacar Espanya. 2 Crioll: fill d'Espanyols nascut a Cuba té estudis 1 Pacte juridicopolític en el qual s'extingeixen les responsabilitats penals, d'una persona o grup de persones que an comes un delicte relacionat amb, les institucions polítiques d'un estat 2 Perque es va reactivar la guerra? El conflicte Cuba es reactiva a causa dels conflictes que no es van solucionar amb el pacte de Zanjón. Segregació racial: Els cubans negres o mestissos tenien menys drets.

Poca representació política: Espanya no els deixava autogovernar-se.(Falsa autonomia) Dominació econòmica: Cuba només podia comerciar amb Espanya provocant una política proteccionista. Incapacitat espanyola per fer front a les demandes autonomistes de cuba. Interès dels EUA a Cuba: Interès econòmic pel comerç i la posició estratègica.

Desenvolupament de la guerra de cuba començar igual que la guerra llarga amb el "Grito de Baire" (José Marín lidera aquest aixecament i tambe lluita a la guerra i mor en batalla amb els españols, ) La sublevació 3 s'estén d'orient cap a occident El conflicte es desenvolupa amb una guerra de guerrilles Martínez Campos és enviat per negociar amb els cubans i aturar la revolta pero fracassa.

Llavors Espanya endureixen la seva actuació i envien a Valeriano Weyer (destaca per la seva estratègia militar i la seva línia dura anomenada RECONCENTRACIÓ: Va forçar a desplaçar a totes les persones a traslladar-se a viure a les ciutats aïllant als guerrillers fent que no tinguessin lloc on menjar, més fàcil d'identificar-los i menys lloc on amagarse això va provocar fam malalties , epidèmies i alta mortalitat, ja que les ciutats cubanes no estaven preparades per tanta gent. Cuan mor Cannovas del castillo (1897) els liberals negocien amb cuba i substitueixen a Weyer i lis concedeixen: 1. l'autonomia, 2. el sufragui universal masculi, 3. igualtat de drets entre insulars i peninsulars 4.

autonomia alanzelaria pasen de guerra de guerrilles a guerra internacional: els cubans ja tenien el suport dels EUA ho rebutgen i necessiten una es excusa perquè EUA es fiqués a la guerra: Un vaixell nord-americà aparcat a l'Havana s'enfonsa i acusa a Espanya i declarant la guerra a Espanya. es una guerra ràpida, ja que els EUA es superior militarment. Va del Febrer de 1898 fins al desembre del mateix any. Era una pèrdua imminent i per això el desastre del 98. Durant la guerra hi va haver 2 batalles navals: Cavite (filipines) i a Santiago de Cuba (Cuba) acaben amb dues victòries contundents on aniquilen l'armada espanyola.

3 Aixecament de la població per les armes contar un poder establert 3 Espanya es rendeix i negocia amb els americans el desembre de 1898 es signa en Tractat de París on Espanya reconeix la independència de Cuba i renuncia a filipines, Puerto Rico i l'illa de Guam (que es tornen americanes) i Espanya rep una compensació econòmica .

Un cop Cuba obté la independència EUA ocupa l'illa amb l'excusa de "garantir la seva independència" Conseqüències guerra de Cuba: A nivell moral i ideologuic: Va significar un gran impacte a la societat espanyola considerat un trauma nacional ja que trenca el mite de l'imperi espanyol (el imperio donde no se pone el sol) pel fet que havia perdut totes les colònies i es descrita com una "nacio morivunda "( en crisis , en decadencia, sense colonies ) aquesta crisis moral e ideologuica / trauma nacional pq pasa de nacio imperial a nacio en decadencia. gracies a 1. Un sisitema politic corrupte 2. Un exercit ineficaç 3.

Politics incompetents pensen en el seu benefici propi Aquest impacte inpira a la generació del 984 que fan poemes sbre el desastre Nivell Economic: 1. Perdua dels mercats colonials inplicant al no acces a productes com el cacau ,cafè , tabac que son de alt valor economic aixo tambe implica perdua d'ingresos aumentant el deute public i pertant una pujadaa d'impostos i la pressio fiscal ( La Reforma Villaverde 5 )que proboca el Tancament de caixes (tanquen els negocis com a metode de protesta a la pujad de impostos que va tenir molta influencia a Catalunya )Raimundo fernandez Villaverde ( ministre de azienda) 2.

Al espanya tenir una economia devil hi havia inflacio baixa i es produeix una repatriació de capitals6 No hi ha un gran inpacte economica i no produeix una criss economica ja que mantenir a cuba era molt costos 6 Inversors de cuba que com es perd la colonia pasen a invertir a España .

5 Pujada d'impostos a la industria i al comerç , es coneix com a reforma villaverde ja que la va fer raimundo fernandez villaverde 4 Grup d'escriptors españols que impactats pel desastre del 98 começen a publicar obres desde un punt de vista critic de la situacio de españa 4 Nivell politic A nivell poltic no va significar el trencament del torn pacific pero si una crisis que va ser El Regenelacionisme EL REGENACIONISME (1902-1931) Moviment politc, social i cultural que inpacta pel desastre colonial del 98 comença a organitzarse amb l'objectiu de millorar i modernitzar l'estat. Desde un punt de vista racional i cientific analitzen les causes de les crisis politica del estat. 1.

Un dels motius es la corrupcio i el caciquisme 2. la nesesitat de millorar les infrastructures i la administracio local Joaquin Costa: ideòleg del regenacionalisme conegut com a regenacionalisme de ploma ja que teoritza i deixa per escrit com s'auria de millorar espanya i no te incidencia politica . Ell forma part de la unió nacional que no té incidència política i s'acaba dissolent i per la seva admiració a Pablo Iglesias (PSOE) i s'apropa més als moviments obrers. Acabara retirant-se de la política perquè arriba a la conclusió que la política és una merda.

Segona etapa de la Restauracio: L'asens al tro de alfons xiii Despres de la reguencia Aparicio de nous lideratges en els partis dinastics Antonio maura i francisco silvela ( partit conservador) Jose Canalejas( partit Liveral) OPOSICIÓ AL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ REPUBLICANISME Coalició: Unió republicana (1903) Unió de diverses tendències republicanes (unitaristes, possibilistes, federalistes, radicalistes) Cerquen la manera de aglutinar per fer front políticament i electoralment als dos partits Intent d'unir forces per fer front als dos partits dinàstics.

Nicolás Salmerón Melquíades Álvarez seran les dues personalitats visibles que lideraran la unió republicana per convertir-se en una alternativa als partits. 5 Lerrouxisme (Alejandro Lerroux) Abandona la unió republicana. La abandona perquè és massa moderada tant en el seu discurs i acció política. Marxa i crea el partit república radical l'any 1908. Organització polit repu cercabna a la classe obrera i es converteix en un partit molt popular entre els obrers. Alejandro es un periodista i política Ándalus. Es caracteritza per: tenir un discurs agressiu i populista.

Destaca per ser un anticlericalisme (s'acosien amb els rics, classes dominants i abandonen a les classes més humilds.) i anticatalanisme (perque culpa al catalanisme de la explotació de la claasse treballadora catalana perque els burgesos catalans son propietaris de les fabriques) Adapta el seu discurs a aquella part de la població que prové d'Andalusia, Extremadura, gent no catalanoparlant per guanyar vots. (tot es una estrategia) CARLISME Moviment ultra catolic, antiliberal i dinastic que no acceptaven la linea succesora d'isabel II perque per a ells Carles era el que havia de governar. Don Jaume de Borbó, és el fill de carles VII. Lidera el movim carliste pq es l'hereu del tro.

Germanofil (simpaties cap a Alemanya, la seva cultura i política, model d'orde) Juan vazquez de mella, lidera el carlisme, està a favor de fer acords polítics amb els partits de la restauració per aconseguir els seus objectius. Es mostra neutral perque posicionarse cap a un band podria perjudicar el moviment. Jaume i Juan s'enfronten. (s'enfroten entre ells = tensio per el lideratge i control del partit) Juan vazquez de mella abandona i el seus seguidors (mellistes) i crean la seva propia organització politica: Partit Catolic Tradicionalista l'any 1919. Creix la seva base social.

6 Requete (1907) Organització paramilitar del carlisme(conjunt de civils reben formació ideologica i militar per defensar per les armes la causa del carlisme) S'enfronten als republicans (ataquen a ……) i els obreristes (araquen a l'esglesia, els catalanistes,). 1931 amb l'arrivada de la segona republica s'uneixen a una organització carlista, la comunió tradicionalista. (Falange en el franquisme) MOVIMENT OBRER Qui aconseguira convertir-se en la oposició més solida de la restauració seran els obrers i els socialistes. 2na etapa pq es caracteritza: ens trobem en plena industrialització llavors: Augment en el nom de treballadors en eel sector industrial.

(classe treballadora augmenta) Conflictivitat laboral i socials (enfrontaments entre patronals i obrers) s'enfronten per les jornades de més de 8h, salaris baixos. 1902 gran vaga obrera a Barcelona. vaga obrera, es converteix en una vaga general de la classe treballadora, no te el suport de la UGT i per la seva influencia a catalunya. 1907 solidaritat obrera: Formada per grups anarquistes i diverses forces del moviment obrer catalan que s'ajunten per dfensar els interessos de la classe obrera i defensar-se de la represió de l'estat. Anarquisme moviment egemonic a catalunya. SOCIALISME El PSOE l'any 1910 liderat per pablo iglesies aconsegueix el seu primer diputat.

L'any 1920 el sindicat UGT va arribar al quart milió d'afiliats.(augmenta la seva força) Opten per la via del reformisme. comença a perdre força davant l'anarquista 7 participen en la política amb la via del reformisme per aconseguir beneficis q milloren la vida treballadora Participen en el capitalisme. l'any 1921 es funda a espanya una organització, el partit comunista d'Espanya (PCE). Neix en el marc de la III internacional La III internacional es una organitzacio internacional que agrupa totes les organitzacion obreres del món la crea Vladimir I. Lenin. Revolució russa ((aconsegueix el poder de l'estat) que se acorda en la III internacional?

que els treballadors q abandonen les vies revolucionaries llavors marxen del PSOE i formen part del PCE que si que aposta per la destrucció de l'estat i la via reformisme de forma gradual ANARQUISME Es la força politica hegemonica ( dominant) del moviment obrer, Opten per la accio directe, és a dir, ús de la violencia Solidaritat Obrera : organitzacio politica de ideologuia anarcosindicalista i totes les branques del moviment obrer. És creada a barcelona al 1907 ( la gran zona industrialitzada de cataluña ) pero al 1910 fracasa i s'acaba creant la CNT ja que van sorguir tensions entre anarquistes , socialistes i comunistes CNT (1910): organització de ideologuia anarquista revolucionaria.

la CNT avoga promou l'us de la vaga general revolucionaria com a metode de destruccio del estat i el sustema capitalista Liders CNT: Salvador Segui Ángel Pestaña Joan Pairo Els 3 són obrers que agafen un lideratge de la organització (CNT) per defensar els interessos de la classe obrera. 1923 cop d'estat de Primo de Rivera i acaba la restauració. Finalitza el torn pacífic i comença la dictadura de Primo de Rivera. La monarquia durara fins al 1931 que es proclamara la segona república. EL CATALANISME 8 El catalanisme durant la segona etapa de la restauració: El moviment catalanista es consolida i es diversifica.

Engega una nova etapa com a força de masses i hegemònica: La lliga regionalista (1901) No té programa dirigit als termes socials i laborals. A Catalunya es convertira en l'alternativa política als partits dinàstics. Els republicans radicals de Lerroux sera la seva força d'oposició. Patira discussions amb organitzacions clarament catalanistes i republicanes. Mancomunitat de Catalunya (1914): primera institució catalana. Llei de la mancomunitat: —--- Mancomunitat de Catalunya 1914: representa primera institució catalana ( La llei de Mancomunitats, dona peu a la Mancomunitat de Catalunya, no governa, sinó administra i s'encarrega de la llengua catalana, té representativitat del territori.

Lliga regionalista: —--- LA CANDIDATURA DELS QUATRE PRESIDENTS. És una personalitat de personalitats catalana que impulsa el centre nacional català i això consolida la lliga regionalista. És el primer gran partit de masses que té un programa polític, bases socials i òrgans de difusió, però no tenien un programa de reformes laborals i socials, per tant, s'allunya de la classe obrera. Sorgiran altres partits polítics amb aquest programa i que si que qüestionaran la monarquia. (clarament catalanistes i republicans) La lliga regionalista no aconsegueix arribar a tothom perquè va dirigit a la burgesia i per això es diversifica. La vaga general de 1902 que tampoc té èxit en la classe social obrera.

Obliga la lliga regionalista a definir-se com a un partit burges i conservador. S'inicia per un conflicte en els tramvies seguit d'una vaga en el sector metal·lúrgic que desembocara en una vaga general. Que passa a madrir? Comenca a sorgir un fort sentiment anticatalaniste i per aixo els diputats regionalistes comencen a ser rebuts amb hostilitat. El minim signe autonomista es catalogat separatista. ELS FETS DEL CU-CUT!

1905 Era una revista satirica que es mofava de Es produeix l'assalt a la revista i la veu de Catalunya per un grup de militars com a resposta a la ilustració es burlen del militar posantli roba molt gran que significa que l'excercit no celebra victories perque perden credibilitat despres de la derrota de l'any 1998. 9 El vanquet de la victoria: Joan Garcia Junceda: Opinió de l'exèrcit en el catalanisme. Publiquen una carta després de la destrucció de la revista i diuen que els catalans són xusma i que la solució a amenaces són els militars.

1906 s'aprova la llei de jurisdiccions: Aquesta llei es aprobada per l'estat que tots aquells delictes d'ultratge (ofensa) a Espanya i les seves institucions seran jutjades pels tribunals militars. D'aquesta manera donaven una cobertura i un marc legal a l'excercit i d'aquesta manera ja tenien la legimitat per jutjar. Tot aixo amb l'objectiu de contentar a l'excercit. Creen una organització politica que s'anomena solidaritat catalana (1906). Perceben que aquesta llei es un atac per a la democracia i la llibertat de expressió. Solidaritat catalana: organització que intenta aglutinar tot el mov catala i republica per fer front a la politica anticatalana del estat.

Això s'anomena el programa del Tívoli. (1907) Programa electoral: els objectius que tenen si guanyen les eleccions. Derogacio de la llei de juidiciocions i demanda x Catalunya d'organs d' autogovern el seu exsit es aclapador escombrant els antisolidaris(republicans/ seguidors de Lerroux) TE 2 Objectius. principals abolir de la llei de les jurisdiccions i una demanda de mes autonomia per a Catalunya. 1903-1905 La lliga regionalista ja no és tan popular perquè tenen competència republicana. Conflictes Interns a espanya 1. Les Guerres del marroc (1909-1927) Espanya i altres potencies europes es llença en una cursa colonial: per prestigui politic i per controlar els recursos de les colonies.

Espany volia recuperar el seu prestigui, l'excercit volia una gran campanya militar, ja tenia posecions al continent( ceuta i melilla) i per interesos economics de grans empresaris espanyols. Marroc era un territori muntayos , inestable politicament i habitat per diversos grups tribals 2. Setmana traguica 3. crisi de 1917 10 DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1909-1923) Els 3 factors que van ser clau en la descomposició del sistema van ser: Guerra del Marroc Setmana Tràgica Crisi del 1917 (militar, social, econòmica i política) Aquests 3 factors van ser problemes que no es van solucionar i que finalment va desembocar en el cop d'estat de Primo de Rivera l'any 1923.

Les guerres del Marroc A finals del segle XIX i principis del segle XX Espanya vol colonitzar Àfrica i Àsia amb l'objectiu de guanyar prestigi polític, crear imperis colonials i controlar i explotar els recursos naturals. Espanya volia dominar el Marroc per guanyar el prestigi i força que van perdre l'any 1898. Els motius pel qual Espanya volia conquerir el Marroc i no un altre país són: Espanya ja tenia Ceuta i Melilla que tenien proximitat geogràfica amb el Marroc. Per interessos econòmics, ja que empresaris espanyols volien explotar les mines que hi havia al Marroc i fer empresses alla.

Les dificultats que tenia el Marroc és que era un país independent governat per un sultà sense capacitat de controlar les tribus i estava habitat per diverses tribus que no acceptaven cap autoritat estrangera. També, el Marroc era un territori muntanyós, políticament inestable i difícil de sotmetre militarment i, per tant, per a Espanya era més fàcil tractar d'envair-lo. En aquest conflicte es trobaven potències com ara França, Alemanya i Gran Bretanya: Franca volia controlar el Marroc, ja que ja dominaven Algèria i Túnez. Alemanya volia el Marroc perquè també buscava prestigi internacional i tenir més colònies. Gran Bretanya volia assegurar Gibraltar i el pas del Mediterrani cap a l'índia.

Espanya com ja he dit tenia interessos polítics, militars i econòmics. 11 Conferència de Algeciras i Tractat de 1912 L'emperador alemany visita Tànger que és una ciutat del Marroc per donar suport a la seva independència de França. Aquesta visita i suport per part d'Alemanya va provocar tensions internacionals. Per evitar que esclates una guerra es va celebrar la conferència de Algeciras on es va decidir que el Marroc serà controlat per Espanya i França l'any 1905. L'any 1912 es va firmar el tractat del Marroc que estableix un protectorat francoespanyol (divisió del territori marroquí entre Espanya i França) on Espanya controlava la part més rica i poblada del Marroc.

Durant el període de temps entre 1905 i 1912 Espanya i França controlaven tot el Marroc fins que l'any 1912 es va firmar el tractat on s'acordava que Espanya governava una part del Marroc i França un altre. La guerra de Melilla L'any 1909 (Setmana Tràgica) va esclatar la guerra de Melilla per la reactivació de la resistència de les tribus marruquis les quals s'oposaven a qualsevol autoritat estrangera perquè Espanya volia construir vies de ferrocarrils per connectar Melilla amb el Marroc per poder transportar millor la mercancía i poder explotar les mines de ferro.

El problema va ser que les tribus marruquis van atacar a les tropes i als treballadors perquè ells no consideraven que el Marroc (on es trovaba la zona de control) fos territori Espanyol. La resposta d'Espanya a aquest atac de les tribus va ser enviar als reservistes, aquests eren homes que ja havien fet la mili i que en la seva majoria eren catalans i obrers, per tant, això va causar un malestar social a Catalunya que va acabar derivant-se en protestes. El 28 de juliol de 1909 es va produir el que es coneix com "el desastre del barranc del llop". Aquest desastre va ser una derrota de les tropes espanyoles en el barranc del llop per una emboscada que els havien fet les tribus marruquis.

Van morir molts soldats i va haver-hi molts ferits que en la seva majoria eren Catalans. Aquesta derrota es va produir per: Mala planificació militar. Falta de recursos. Mal equipament de l'exèrcit. Poca motivació de les tropes. 12 LA SETMANA TRÀGICA La Setmana Tràgica va ser una insurrecció/revolta popular a Barcelona l'any 1909. Va ser una revolta violenta, espontània i anticlerical provocada per enviar els reservistes catalans a lluitar al Marroc. El 26 de juliol es va crear un comitè de vaga format per anarquistes, socialista i lerrouxistes. El govern com a resposta a aquest comitè de vaga va ser enviar més tropes al Marroc i reprimint durament la revolta a Barcelona.

La vaga va fracasar per la falta de lideratge i objectius polítics clars. Francesc Ferrer i Guàrdia va ser acusat de ser un instigador de la Setmana Tràgica i va ser condemnat a mort. Per tant, la Setmana Tràgica va acabar amb la mort de Francesc Ferrer i Guàrdia i la dimissió d'Antonio Maura. LA CRISI DEL 1917 La coneguda crisis del 1917 va ser una crisi múltiple, és a dir, una crisi militar,politica,econòmica i social que es va produir durant el període de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i va marcar el principi del final del sistema de la restauració (1923).

Espanya es va mantenir neutral durant la Primera Guerra Mundial perquè el seu exèrcit no estava preparat pels següents motius: El seu exèrcit és incapaç d'iniciar una nova campanya militar. Divisió política espanyola. (No hi havia una posició clara perquè la casa reial, la jerarquia eclesiàstica i alts comandament de l'exèrcit eren germanòfils i els sectors populars, republicans, aliadòfils). -Per què es posicionen germanòfils? La casa reial perquè Alamània era una monarquia en aquell moment. L'església perquè era una societat religiosa. L'exèrcit perquè admirava la disciplina i autoritat que tenia i transmetia l'exèrcit alemany.

Interessos econòmics perquè empresaris tenien negocis a Alemanya. 13 -Per què eren aliadòfils? Negocis amb Anglaterra i França. Identificació ideològica perquè són sectors liberals i franca i Anglaterra són els països on sorgeix el liberalisme europeu del segle XIX. Els obrers percebien la guerra com una guerra de potències i interessos capitalistes. Ells deien que no tenien res a veure amb la guerra i que els que havien d'anar a lluitar eren els rics perquè ells eren els que tenien interessos. La última causa per la qual Espanya es mante neutral és: Conflicte extern que podia agreujar la crisi interna.

(tenien por d'agreujar la condició del país com per ficar-se a un conflicte internacional). Crisis militar Hi havia un conflicte entre els militars africanistes (per exemple Primo de Rivera i Franco) i els peninsulars, ja que els militars africanistes ascendien per mèrits de guerra i no per antiguitat, per això dintre de l'exèrcit comencen a sorgir desigualtats que causen descontentament. Les juntes de defensa estaven formades pels comandants i capitans que volien aconseguir millores salarials i ascens per antiguitat en l'exèrcit.

A això se'l coneix com a Escala tancada,on un grup reduït de persones prenien decisions, en aquest cas com que les juntes de defenses només estaven formades pels capitans i els comandants ells prenien les decisions, i per això aquest manifest de les seves reivindicacions a les juntes de defensa eren una escala tancada. Les juntes de defensa es van convertir en un grup de pressió política més. Manuel Garcia Prieto va intentar il·legalitzar les juntes de defensa però les juntes reaccionen augmentant la pressió i aconsegueixen que Manuel dimiteixi pel seu enfrontament amb les juntes i nomenat per Alfons XIII puja Eduard dato (conservador) l'any 1917.

Quan va pujar Eduardo es troba amb la crisi de 1917 i la seva resposta és concedir aquestes millores a l'exèrcit llavors l'exèrcit pensa que fent pressió poden aconseguir el que volen. La crisi militar finalitza perquè les juntes fan dimitir a Manuel i que Eduard satisfaça les demandes de l'exèrcit. Crisis econòmica i social La crisi social i econòmica estaven relacionades entre si.

14 La crisi econòmica venia derivada per la neutralitat d'Espanya en la guerra que beneficiava a l'economia perquè no havien de gastar diners en la guerra i així augmenta la demanda de producció perquè podien comerciar només dintre d'Espanya.(La siderúrgia basca, la metal·lúrgia catalana , la mineria asturiana i el sector tèxtil català.) Com que la producció augmentava també augmenta la demanda de productes espanyols i augmenta els beneficis, però cada cop que la demanda de productes augmentava el preu també ho feia i això provoca la inflació.

Per aquesta inflació sortien perjudicades les classes populars (classe obrera) perquè l'augment dels preus fa que no puguin comprar i això genera més tensió en la societat. Els preus augmenten i els salaris també però el preu està molt per sobre dels salaris de la gent i no permet que portin una vida estable, ja que no podien comprar i pagar les coses i això provoca una protesta general. Crisi política La crisi política era provocada pel fet que Eduardo Data no tenia la majoria parlamentària per poder governar i va haver de fer front a la crisi militar, social i econòmica, també ha de fer front a l'augment de les demandes d'autogovern dels partits nacionalistes.

La resposta de Eduardo a això va ser: Tancar les corts. (senat i congrés) Suspèn les garanties constitucionals. instaura la censura a la premsa. La resposta de la Lliga regionalista a Eduardo data va ser impulsar la Assemblea de Parlamentaris catalans amb l'objectiu de reformar l'estat, modernitzar-lo i aconseguir més autogovern. Aquesta assemblea és una reunió de representants polítics amb l'objectiu d'impulsar un procés de reformes amb l'objectiu de modernitzar l'estat i obtenir més autogovern mitjançant les corts constituents. (reunió dels representants polítics amb l'objectiu de crear redactar o reformar un nou text constitucional, jurídic i polític.

(Nova constitució)) Eduardo va prohibir la reunió per la creació d'una nova constitució i l'exèrcit es posiciona en contra de la assemblea i s'acaba dissolent. La lliga regionalista es fa enrere perquè ho troben molt antisistema i tenien temor a la radicalització de la classe treballadora. 15 La UGT i el PSOE van convocar una vaga general, però la vaga no va resultar un èxit perquè té una incidència desigual. (presenta més incidents a País Basc , Astúries i Barcelona) El govern proclama la llei marcial com a reacció a la vaga general. Aquest conglomerat de crisi acaba finalitzant amb un cop d'estat de Primo de Rivera l'any 1923 amb l'objectiu de restablir l'orde social i polític.

Abans d'això passen una sèrie de coses, però finalitzara amb el cop d'estat de Primo de Rivera (tot el que passa l'any 1917 fins a 1923 acaba amb el seu cop d'estat): El sistema polític estava en crisis des de l'any 1898 amb la pèrdua de Cuba. Per intentar salvar-lo es van formar governs de concentració nacional amb els liberals, conservadores i catalanistes com Francesc Cambó. L'objectiu era mantenir el sistema, però van fracasar a causa de les grans diferències entre els partits polítics. Concentració nacional: És quan els partits majoritaris formen un govern per intentar reconduir una situació de crisi política nacional.

El sistema bipartidista de la restauració (torn pacífic) acaba quan es formen els governs de concentració nacional que es formen a causa de la crisi. El torn pacífic està inactiu pel govern de concentració nacional amb l'objectiu de reprendre el sistema i un cop la crisi acabes, però no va funcionar per les diferències entre els partits, per tant, el torn pacífic va quedar inactiu i el sistema no va poder recuperar-se i finalment tota la inestabilitat acumulada des de l'any 1917 fins a l'any 1923 finalitza amb el cop d'estat de Miguel Primo de Rivera que va suspendre la constitució i els drets constitucionals així començant una dictadura.

DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1917-1923) Com ja sabem Espanya estava travessant una crisi política, econòmica i social i això causava una gran inestabilitat. Recordem que el sistema es trobava en decadència i s'havia substituït el torn pacífic temporalment pels governs de concentració nacional per tractar de restablir el sistema i solucionar els problemes. 16 Govern de concentració: Govern format per polítics de diferents partits que es constitueixen en períodes d'extrema crisi amb l'objectiu de restablir l'ordre i garantir estabilitat política. Aquestes crisis de l'any 1917 signifiquen el trencament de l'alternança per la formació dels governs de concentració nacional.

El problema que hi havia en els governs de concentració és que no tenien un lideratge polític clar i entre els polítics hi havia tanta diferència de pensament que va portar al fracàs dels governs de concentració. El fracàs dels governs de concentració nacional porta a la recuperació del torn pacífic, però això en comptes d'aportar estabilitat causa més inestabilitat perquè agreuja el descrèdit al sistema i implica un altre fracàs. Personatges Clau Francesc Cambó: Líder de la lliga regionalista Joaquin costa: Un dels líders del moviment regeneracionista. En els seus escrits feia servir una expressió que deia "Espanya necessita un cirurgià de ferro".

Amb això vol dir que per restablir l'ordre es necessita a algú que intervengui en un conflicte, sigui dur i autoritari. Tota aquesta inestabilitat va desembocar en el cop d'estat de Primo de Rivera amb el suport del rei Alfons XIII l'any 1923. Alfons li va donar suport al seu cop d'estat perquè es pensava que era la millor opció per solucionar els conflictes i posar ordre i estabilitat. Miguel Primo de Rivera es considera el cirurgià de ferro que aportava autoritat i estabilitat a Espanya. Francesc Layret: Era un dels advocats més importants del moment,formava part del Partit República Català i assessora jurídicament els membres de la CNT per fer front a la repressió de l'estat.

Va ser assassinat per un pistoler del sindicat lliure, la seva mort és una mostra dels assassinats selectius. 17 Problemes socials i laborals La situació seguia agreujant-se i sorgien més problemes socials i laborals com ara la agitació social i violència que es produeix al carrer. És un dels grans problemes als quals s'haurà d'enfrontar Primo de Rivera. El moviment obrer era encara més fort, especialment la CNT que era la forca hegemònica a Catalunya. El moviment obrer va augmentar perquè els treballadors estaven enfadats per l'increment del cost dels preus. Aquest descontentament dels treballadors va desenvolupar La vaga de la Canadenca l'any 1919.

Va ser una de les mobilitzacions obreres més importants de la història de Catalunya liderada per la CNT. A la vaga de la canadenca el que va ser fer una vaga que va durar 1,5 mesos i fins i tot van tallar la llum a Barcelona durant aquest mes i mig degut a que els treballadors de la canadenca van anar a la vaga. Com a resposta l'exèrcit va intervenir a la canadenca i diferent barris de Barcelona amb l'objectiu de restablir la llum, l'aigua i el gas. Encara que intervenen és una gran victòria social del moviment obrer perquè gràcies a aquesta gran vaga s'aconsegueix la readmissió dels treballadors que van anar a la vaga de la canadenca i estableixen la jornada laborar de 8 h.

El pistolerisme (1920-1923) És una etapa de la història de Catalunya i Espanya que es caracteritza per la radicalització de les protestes de la classe treballadora. El pistolerisme és una forma de protesta radical a través d'atemptats a persones importants, aquest moviment era principalment format pels anarquistes. Això augmenta més les tensions socials i augmenta la conflictivitat social i als carrers hi havia molta violència entre els obrers. Patronal: Caps o amos de les empreses que manen i paguen als treballadors. La resposta de la patronal va ser crear els sindicats lliures.

Els sindicats lliures són organitzacions de falsos obrers controlades pels empresaris, de vegades contractaven pistolers per atacar als obrers i assassinar a persones importants. (Francesc Layret) Es crea per fer veure que hi ha obrers a favor de la patronal. L'exèrcit intervé creant la "Llei de fugues": És una mena de directriu política no oficial impulsada pel general Martínez Anido. Era una pràctica que consistia a autoritzar a disparar 18 als pistolers anarquistes que fugien i fins i tot quan no ho feien perquè volien reprimir el moviment anarquista. Legitimació de l'ús de la forca fins i tot quan no calia.

Va desmobilitzar bona part de la militància de la CNT perquè tenien por de ser assasinats, però una part de la militància de la CNT va optar per la via contrària, la via de la revolució, i per això l'any 1927 funden la FAI. (Federació anarquista ibèrica) Trienni Bolxevic (1918-1921) Va ser un període dintre de la descomposició de l'estat que té incidència on el moviment obrer és més fort (Andalusia i Extremadura). Va durar 3 anys i el seu nom està influenciat per la Revolució Russa de 1917. (los bolcheviques) Durant aquest període de 3 anys els obrers i campessis es revelen i ocupen les terres dels grans terratinents, també coneguts com a "senyoritos" i les reparteixen entre ells.

És una expressió de l'augment de les protestes del moviment obrer influenciat per les idees revolucionàries i el triomf de la Revolució Russa. El moviment obrer es fa més fort i demostra al govern que la idea que el moviment obrer governi deixa de ser una utopia. Les zones més afectades per aquest trienni van ser Andalusia i Extremadura, ja que era una zona molt pobre i tenien una mala distribució de les terres.

El Desastre de Annual (1921) Derrota militar española de espanya vs tribus rifenyes liderades per Abd-el-krim lider rebolucionari, estratega q va influar a altres com el Chec Evara , utilitzen el metode de la guerra de guerrilles , aconsegueixen infringuir a espanya ja que estava : mal equipades mal cordinades males decisions militars guarnicions aillades aixi que van atacar una per una sense posivilitat de ajudarse entre ells . Aquesta va ser una derrota humillant q va probocar 10.000 morts agreuguiant la tensio politia a espanya .

la concecuencia es el informe/ inbestigacio del congres dels diputats va fer el Expedient Picasso nomenat pel general Juan picasso que era el encarregat de descubrir el perque s'ha produit aixo.En el informe arriben a la conclusio de que el responsable es el general siovestre per la seves males deciscions i estrateguies, Tambe a aqut informe s'oculten 19 altres causes de aquest desaste com per exemple el rei influencia a silvestre sense tenir formacio militar aquest informe no va sortir mai a la llum. sent aquest una altre causa del cop de estat de prmo de rivera LA DICTADURA DE PRIMO DE RIBERA(1923-1930) Etapes: 1. Directori militar -> 1923-1925( govern format per militars) 2.

Directori civil->1925-1930( govern formats per civils afins a primo de rivera ) Caracteristiques: 1. Dictadura autoritaria pero no totalitaria 7 no hi ha llivertats democraticas pero permet el sindicat UGT 2. La sopressio de la constitucio dels partits i sindicats 3. politica economica intervencionista8 i protecionista (es fomenta laproduccio i consum del producte nacional) 4. Estat centralista, nacionalista espanyol i uniformista 5.

Societat i estat corporativista 9 Cop de estat: Produida el 13 de septembre de 1923 per imposar l'order social i asegurar la estabilitat politica de espanya cuan arriba al poder te 3 problematiques : la crisi politica marroc nascionalisme , noves demandes nacionalistes inestabilitat social probocada per la viollencia al carrer Dona aquest cop de estat amb el suport de Alfons 13 , hi ha un canvi de forma de govern ( monarquia constitucional-> dictadura militar) pero no un cambi de reguim sent Alfons 13 es el cap de estat i Primo de Rivera el president del govern 9 Organitzacio de la societat en corporacions d'oficis que pacten entre elles (neix en contar posisio el comunisme i socialisme ,per crear un nou mar de relacions laborals i socials basada en la armonia social ) 8 L'estat es converteix en un agent economic, pot fixar preus i determnar que s'ha de produir, en la dictadura es fomentava les obres públiques cosa que crea postos de treball i puja el deute 7 La dictadura de primo de rivera no buscava adesio del poble en la configuacio del estat atoritri 20 1ra etapa:El directori Militar (1923-1925) Estableix noves vases politiques del estat Supen la constitucio 1876, quedan suspeses les garanties constitucionals Disol les corts espanyoles ( corts i senat ) Depura els carrecs civils , tots els treballadors de ajuntaments, i de carrecs socials son sustituits per gent afi a el reguim ( persones catoliques i conservadores) Suspencio dels partits politics i sindicats ,sobretot la CNT que tambe controlaben Objectius del Regeneracionisme de primo de rivera com eliminar el casequise pero els cacics participen del nou estat creat entrant al partit unic ( La unio Patriotica 1924)10 per aconseguir influencia i poder 1925 Va ser el Desenbarcament de Alhucemas va seel final del conflicte amb el maroc , franca i españa acorden repartirse el marroc.

operaci militar conjunta entre tropes franceses i españoles i participen forçes navals aereas i terrestres. molt mes poderoses que les tropes rifenyes i saconsegueix una victoria militar q dona prestigui a la dictadura . ja que al 1927 primo de rivera aconsegueix el domini politic i militar de la seva part del marroc. Abd-el-krim es rendeix i se entrega a les autoritats franceses.que l' envian al exsili a la illa de reunio fent que no es pogues reunir las seves tropes 2a etapa: El directori Civil( 1925-1930) Aquesta etapa destaca pq es un periode on la dictadura pretendrà esdevenir estructural institucionalitzarse i legimititzar-se.

La dictadura vol traslladar el misatge a la poblaciao de que la dictadura a vingut a quedar-se perque primo de rivera cuan va fer el cop de estat va afirmar de que la dictadura era temporal , cosa que va canviar i hara vol quedar-se. deixem de veure militars i veure civils per aparentar que no es una Dictadura aquests civils formen part del partit del reguim. crea la asamblea nacional consultiva al 1927. No es representativa de la societat española ja que no te la capacitat de leguislar La economia a europa esta be evitant la tensio social aumenti .

La Dictadura troba un soport en la UGTes converteix en el sindicat del regim i legimitima la dictadura perque es torna reformista ( participa del sistema per aconseguir millores per la classe treballadora) volia aconseguir el lideratge de la Organitzacio Obrera a costa de la CNT. La unio dura fins a 19129 cuan el PSOE es torna contrari de la dictadura 10 copiada de musolini amb l'objectiu de dotar al reguim d'uan base social. Es el partit del reguim creat per Primo de Ribera 21 Perque la dictaadurs es tambalea 1. Esgotament de primo de Riverames la situacio de salut de Primo de Ribera ( diabetes) 2.

Canvi de la conjuntura Economica ( el crack del 2911 ) + españa que estava endeutada per les obres publiques 3. Movilitzacio politica de la opocisio ( republicans, naccionalistes i socialistes / anarqueistes)= pacte de san sebastia de 1930 12 4. La pedrdua de soports a la Dictadura: La burgesia -> ja no era la ma de fero que podia mantenir el ordre l'excercit -> Durant la dictadura primo de ribera avia afavorit als militars africanistes Alfons XIII-> primo de rivera cada cop tenia mes oposicio i pensava q si continuava donant-li suport si primo de rivera cau elll tambe ho faria. Ell volia tornar a la monarquia i primo volia una dictadura.

Al 1930 prim de rivera dimiteix i s'en va a frança i poc temps despres mor La dicta Blanda Cuan alfons fa dimitir a primo de rivera nomena a Damaso Berenger general del excercit español amb l'objectiu de liderar la tancisio politica de dictadura a monarquia constitucional. recuperar de manera progresiva les institucions progresives Pero ell no va diriguir l'estat cap a monarquia constitucional aixi que cau i alfons anomena a l'almirall Juan Bautista Aznar .Son els ultims intents de la momarquia de intentar de recumperar el seu poder i el seu prestigi despres de la dictadura de Primo de Rivera.

Juan bautista fa una conbocatoria de elecions per tornar a la normalitat politica controlant el sens i el vot amb l'objectiu de tornar al torn pacific . Les primeres elecions el 12 d'abril de 1931 son municipals ja que son las que mennys risc tenien i mes facil de controlar el vot . la poblacio ho concep com una mena d'eleccions on han d'escollir si seran una monarquia o una republica (Eleccions plebiscitaries).

A les grans ciutats les opcions d'una republica son masives i al camp la monarquia aixi que guaña la republica i la gent sur a reclamar , el 14 de abril de 1931 s'estableix la segona republica espanyola i Alfons 13 s'exsilia a roma pero no abdica ja que tenia la esperança de que tornes la monarquia i els seus hereus no tindrien poder. 12 Coalicio de forçes republicanes, nacionalistes i socialistes que tenen com a objectiu: 1. Acabar amb la dictadura 2. proclamar la republica 11 (El crack del 29, es una greu crisi economica q esclata a la borsa de nova york fruit de l'especulació financera i que te una afectació directa a Europa i Espanya) 22 CATALANISME 1.

Els origens del Catalanisme Nacionalisme: Doctrina política social cultura que a afirma qu totst els pobles tenen el dret a decidir sobre ells mateixos pel que fa a la seva sobirania. Es a dir decidir sobre el seu propi futur Nacio: el conjunt de individus que habiten sobre el mateix territori i que comparteixen lligams culturals i socials (com per exeple religuio ,llengua ,tradicions , historia i cultura) a mes que volen viure en comunitat.

El nacionalisme catala sorgeix perque en un moment determinat de la histora un seguit de intlectuals decideixen per apostar que catalunya excerceixi la seva sobirania perque dintre del context politicoi social de españa catalunya no ho podra fer el catalanisme politic sorgeix al segle XIX com un mobiment reibindicatiu de la llengua i la cultura catalana aquest mobiment cultural evoluciona a un mobiment politic conegut com catalanisme . Aixo va pasar perque la resposta del estat español es negativa a las demandes del catalanisme cultural al no obtenir resposta demanen autonomia. El Catalanisme té tres tendències: autonomista, federal i independentista. 1.

Autonomista Vol la seva pròpia sobirania. 2. Federal Que Catalunya sigui un espai dintre d'una Espanya federal 3. Independentista Catalunya com a estat propi i amb la seva sobirania.

La Renaixença moviment cultular equivalent al romanticisme al segle 19 cuan arriba a cataluña adopta particualritats del teritori creant la rnaixença .Vol recuperar la identitat catalana( llengua , cultura i tradicions ) ja que estava minoritzada a causa del Decret de Nova Planta 13 Las persones que participa a la renaixensa catalana son sectors benestants de la burgesia catalasna, intelectuals ,profesionals liberals( profesors, adbocats etz) acaben agafen sensibilitat per la cultura catalana i no poder parlar catala ni fer les seves tradiccions agafen 13 Un cop finalitza la guerra de Successió en Felip V de Borbó guanya, "castiga" a Catalunya perquè no li donava suport durant la guerra.

23 aquesta sensibilitat perque ells si tenien acces a educacio i cultura . Cosa que fa que als seus inicis el catalanisme era um mobiment elitista La renaixença s'inicia a l'any 1833 Amb el text " la Oda a la patria14 " de bonaventura Carles Aribau com regal a el banquer Gaspar de Remisa ja que viuen els dos a Madrid que era el centre de tot on podrien formar-se Per normalitzar la llengua catalana i que sigui tambe una llengua de pribilegui es recuperen els jocs Florals15 al 1859 Les clases populars parlen catala vulgar i de alli sorgeix una Renaixença popular En aquesta destacarien el teatre i els diaris satírics.

Josep Ansel Clavé crea es Cors de Clavé recuperant la musica popular catalana sent una manera de allunyarlos de les dueres condicions de vida de la clase treballadora i una manera de apropar la cultua als treballadors i treballadores Frederic Soler o me sconegut com "Srafi Pitarra" pioner del teatre popular satiric a catalunya utilitzava un llenguatge vulgar i fomentava la transmisio oral de la llengua catalana El teatre i els cors eren populars perque eren accecibles i perque no sabien lleguir, i com era oral ho podien entendre. La gent amb diners promovia aixo.

LES PRIMERES MANIFESTACIONS ANTICENTRALISTES: El catalanisme polític l'hem d'incidir en els seus orígens dins d'una sèrie de moviments populars anteriors que protesten i s'enfronten al poder centralista i uniformador de l'Estat. Sobretot les bullangues.16 i el carlisme. Aquestes primeres revoltes populars sorgeixen en el marc del estabilment de les relacions socials i economiques del capitalisme .probocan tensio social i desigualtas socials perque s'estaven separant per clases socials segon el seu nivell economic .

Les clases populars estava enfadada i ho esxpresaba am aquesta violencia descontrolada cap al estat, esglesia , excercit i autoritats politiques 16 Revoltes populars que es produeixen entre 1835-1833 sovint insurrecionals , hi ha un aixecament popular de gran part de la societat catalana i que sorguira per protestar o enfrontarse contra la centralitzacio politica , administrativa i economica.Ja que tot es decidia desde madrid sense tenir en copte les condicions de catalunya.Sorgeixen en un context de tensio social ( revolucio Industrial) 15 Certamen literari on es presentaven obres escrites en catala.

D' aqui sorgeixen grans escriptors com Jacint Verdaguer 14 Text que afalaga ( alaga ) a Catalunya 24 Aquests moviments no eren catalanistes. Només demanen demandes de centralització política La Jamancia: Una bullanga que tenia mas imjportancia a barcelona per acabar amb aquesta revolta, el general Espartero va bombardejar Barcelona El Republicanisme Federal El pioner de aquesta doctrina es Abdó Terrades ,intelectual burges alcalde Figeres. Aconsegueix gran suport popular pel seu carater progresista i el seu caracter antri centralisme El que volia era que el estat espanyol s'organitzes de manera federal es a dir q es repartis el poder entre els poders estatal, regionals i municipals.

Te diverses etapes: 1. 1940 amb Abdó Terrades S'inicia. 2. Durant el sexeni Democratic 1868-1874 agafa força. ja q s'expandeixen les ideas republicanes per tota la societat pel naixement del Naixement del partit republicà federal per Francesc Pi Maragall que defensava q espanya havia de garantir la participacio dels ciutadans i que el estat espanyol havia de ser el resultat de la unio dels diferents pobles de espanya i aquesta unio habia de ferse de manera voluntaria. 3.1873-1874 Primera República espanyola. Breu, però mostra l'acollida de l'ideari republicà en la població espanyola.

1869 pacte de Tortosa: acord politic entre les diferents organitzacions federals de catalunya ,valencia , arago i illes balears per intentar constituir desde els seus respectius territoris un estat federal espanyol Al voltant de la figura de Pi Maragall, trobarem altres figures com Valenti Almirall i Idelfons Cerdà Valenti Almirall i el Centre Catala : Passa de ser un republicanista federal, a ser pioner del catalanisme polític.i gent com valenti almirall representan aquesta evolucio ideologuica Deixen de creure que a espanya es pugui fer una Republica Federal i creuen que catalunya no pot ser lliure i prosperar com a resposta de que e pgui desenvolupar a nivel cultural, social i econòmic.

Valentí Almirall propugnava la descentralització política de l'estat espanyol i la implementació d'una república federal.

Tambe funda el diari Catala , la primera publicacio que es redacta en llengua catalana al 1879 25 Convoca el primer congres Catalanista17 al 1880 dos anys despres es crea el Centre catala 1882 18 tambe va ser un impulsor de Memorial de greuges 1885 i crea un llibre titulat "Lo Catalanisme" on explica com pensa el catalanisme Segon Congres Catalanisme on demanen a els participants que abandonesin els partits catalanistes Entre El segon congres catalanista , el centre catala i valenti almirall es redacta el memorial de greuges19 Aquest memorial es la primera acció política de rellevancia del catalanisme i que a més es un text unitari; està acordat per tots els catalanis El centre catala acaba desapareixent ja que no tenia el soport de la burgesia ja que deien que era massa lliberal i la clase treballadora no s'acostava ja que no tenen diners i tenien problemes mes grans Lliga catalana: Alguns dels membres del centre catala crea la lliga de catalunya 1887 ja que el centre catala fracasa que si te soport de la burgesia , es conservadora i sintonitza amb la burgesia pero tambe defensa l'oficialitat del catala ,iel dret civil catatla , proteccionisme i una politica totalment catalanista Aconsegueixen: Redacten un cata a la reina Maria Cristna de Absburg 1888 per demanar autonomia al 1889 recupera el dret juridic del codi civil catala de la corona de arago fent quetornen las lleis de la catalunya medieval i tenien les sebres propies lleis sent una victoria pel catalanisme Descentralitzacio: peticio de demandes que volen trapassar del estat a teritoris mes reduits la les competencies (petico de Autonomia ) Unio catalanista(1891) Organització que té com a objectiu aglutinar a totes les organitzacions catalanes sigui quina sigui la seva ideologia.

(consevador, etc) , la propagacio del catalanisem i crear un programa politic per tots els grups La gent de la lliga catalanista s'incorpora a la unio Catalanista Unio catalanista es la que cordina totes les entitats ( unio de totes les organitzacions) es crea conflicte per els diferents pensaments ( conservador , progresista etc) Base social: burgesia conservadora, intelectuals profesions liberals petits propietaris rurals. 19 Manifest politic cap al rei ( Alfons XII ) on critica el excesiu centralisme del estat, la protecio dels interesos economics de catalunya i la defensa del dret civil catala .

18 Organnitzacio inter clasista ( tant concerbador com progresistes ) 17 trobada de persones que simpatitzen amb la cultura catalana on s'intenta assentar les bases del catalanisme politic que encara sera envrionari i sibolitza la transicio del catalanisme cultural -> politic 26 Per asolir aquets objectius fan una assamblea a manrressa a1892 on s'acorda redactar les "Bases de manressa" on acorden regular les relacions polítiques, socials, econòmiques de catalunya.

Centre nacional Catala Es trenca la unio catalanista amb el tancament de caixes ja que el catalanisme dona suport a la protesta pero de maneres diferents Vaixar el to ,Accedir Aprofitar el tancament de caixes per aconseguir q el moviment catalanista sigui capaç de liderar la politica a catalunya La lliga Reguionalista Marxen alguns conservadors i formen el centre nacional catala (1900) i arriven a la conclusio de que han de fer politica tant a catalunya com a espanya i al 1901 s'ajunta amb la Unio Reguionalista (1899) que tenien diners i influencies creant al Lliga Reguionalista (1901) que es una lliga conservadora que defensa el benestar de les les clases altes catalana i es semblant a un partit politic actual.

Probocant que els progresistes disminueixen fins al 1906 ( Centre nacionalista Republica ) que es cuan trobem partits politics catalanistes Progresista L'evolucio del Catalanisme politic El catalanisme politic entra al segle XX en una dinamica politica del creixement i tota aquesta espansio del moviment es a partir del 1898 amb la gran crisi multiple provoca la caiguda proresiva dels partits dinastics i agafen avantatge els catalanistes i els republicans que pasen a controlar el panorama politic a catalunya sobretot parlarem de dues forçes politiques 1.

Republicanes (liga reguionalista = lliga de catalunya + unio catalanista) la burgesia catalana aconsegueix el poder politica a trabes de la lliga reguionalista conbertintse en el partit de la burgesia catalana aixo implica la creacio d'un nou panorama politic tornantse el partit mes important a partir del 1901. Trobem personatges importants com -Enric prat de la Riba -Fransesc Cambo -Jaume Carner… que representesn els sectors posibilistes ja que estan a favor de paticipar del sistema politic español ja que els afavoreix despres de la crisi del 1898 2.

Catalanistes (Solidaritat catalana)1906-1909 Al 1906 despres de la llei de juricdiccio es crea solidaritat catalana que es una aliança de diferents forçes politiques catalanes. trobarem a la lliga reguionalista , els carlins etz amb l'objectiu de fer front a la politica anticatalana q es fa desde madrid i 27 mostrar el seu rebuig a la llei de juricicions 20 ja que la consideren antidemocratica. Al 1907 es presenta al Programa del Tivoli i redacten un programa electoral anomenat programa del tivoli on diuen que s'ha de eliminar la llei de juricdiccio i demanda de autogovern a catalunya.

el seu exsit es molt important ja que dels 44 ,41 guanya solidaritat catalana LA CANDIDATURA DELS CUATRE PRESIDENTS 1901 La candidatura dels quatre presidents era una coalició electoral (ajuntament de diferents partits polítics que s'uneixen per presentar-se a les eleccions), la lliga sorgeix a partir d'aquesta victòria de la candidatura l'any 1901. -Lluis doménech i Muntaner. -Albert Rusiñol i Prats. -Sebastià Torres i Planes -El Dr.

Bartomeu Robert van pensar que com van guanyar les eleccions amb aquestes eleccions era hora de crear un partit polític que representi als sectors catalans i amb un programa politic clar.Es cuan decideixen crear la lliga reguionalista 1902 Vaga Obrera Es produeix una vaga obrera a Barcelona perque esclata un conflicte per les condicions laborals dels treballadors dels sectors dels trens vies. on el sector de la metalurguia dona soport que era el sector mes organitzat i convatiu que acava desencadenat e una vaga general al 1902 que s'esten a la resta de sectors.

L'estat reprimeix durament la vaga i la lliga s'espanta ( ja que son burgesos i conserbadors) amb por de que vagui a mes acaba donant soprt a la represio i aquest soport fa q part de la ciutadania s'allunyi del progecte de la lliga. A les seguents elsecions 1903 i 1905 els resultats de la lliga son menors + que la competencia republicana creix. Guanyen les elecions de 1907 i Enric Prat de a riva va ser nomenat a president de la diputacio de Barcelona 7 añs despres es fa la mancomunitat catalana 20 (llei que dona poder als tribunals militars per jutjar tots aquells delictes que ells consideraven que van en contra de l'estat) jutjaven els militars que no jutjava de manera imparcial.

28 LA LLIGA REGIONALISAT DINTRE DE LA SOLIDARITAT CATALANA El personatge mes destacat es Enric Prat de la Riab escriu un llibre que s'anomena La Nacionalitat Catalana l' any 1906 on escriu el seu ideari i el de la lliga on destaquem 2 ideas 1. Es planteja una reforma deñl estat español que ha de estar diriguida per la burgesia catalana sent una manera de influenciar dins l'estat espanyol 2.

la reclamacio de autogovern de catalunya pero sense renuncia a la participacio de la politica espanyola per poder aplicar les mesures que els afaborien al 1909 solidaritat catalana es trenca degut a les seves diferents formes de pensar dins de la organitzacio Progecte de llei de la administracio local del gover de maura: volia donar mes competencies/funcions a les administracio local (descentralitzar el estat per donar mes funcionsa a els ajuntaments i probincies) i fracasa ja que aquest carrecs pasarien a escollirse per sufragui corporatiu21 El presupost de cultura del ajuntament de barcelona( 1908): Es presenta un pressupost del que es gastaran en la cultura on es fomentara el catala, les escoles municipals, la coeducacio22 i la neutralitat religuiosa va provocar la opocisio de la part mes conservadora per conservar el beneficis de la esglesia.

La setmana Traguica(1909):Insurrecció popular de reservistes (civils que podien anar a la guerra) a la guerra del Marroc, això provoca una insurrecció i l'estat ho reprimeix amb violència.Solidaritat catalana i solidaritat catalana es va posicionar a favor del govern i va provocar el trencament final de solidaritat catalana.

22 educacio igualitaria entre homes i dones 21 organitzar la societat a trabes de grups / gremis ( 1 vot x persona /1 vot x grup -> delegats 1 vot 29 Mancomunitat de catalunya (1914-1925) primera institucio de autogovern desde el 1714( que va ser suprimida pel decret de nova planta) que excerceix el seu poder desde 1914 fins al 1925 cuan va ser suprimida per la dictadura de Primo de Rivera es la mancomunia (unir) les 4 diputacions de…