1. La revolució "des de dalt" de Maura
Flashcards
- Quin polític conservador va impulsar la 'revolució des de dalt'?
- Antoni Maura.
- Què va establir la Conferència d'Algesires el 1906?
- Un protectorat franco-espanyol al Marroc.
- Quin any va tenir lloc la Setmana Tràgica a Barcelona?
- 1909.
- Quin tipus de caràcter va adquirir la revolta de la Setmana Tràgica?
- Antimilitar i anticlerical.
Preguntes tipus test
- Quin era l'objectiu principal de la 'revolució des de dalt' impulsada per Antoni Maura?
- a) Crear una dictadura militar.
- b) Regenerar el sistema polític des del govern.
- c) Promoure una revolució popular 'des de baix'.
- d) Abolir la monarquia i instaurar una república.
Resposta: b) Regenerar el sistema polític des del govern.. Antoni Maura va impulsar la 'revolució des de dalt' amb l'objectiu de regenerar el sistema polític des del govern, reformant l'administració i promovent reformes socials.
- Quina conferència va establir el protectorat franco-espanyol al Marroc?
- a) Conferència de París.
- b) Conferència de Berlín.
- c) Conferència d'Algesires.
- d) Conferència de Versalles.
Resposta: c) Conferència d'Algesires.. La Conferència d'Algesires (1906) va establir un protectorat franco-espanyol al Marroc, atorgant a Espanya el control del Rif i Ifni.
- Quin esdeveniment va desencadenar una forta protesta popular a Barcelona el 1909?
- a) La publicació d'un acudit ofensiu contra l'exèrcit.
- b) L'enviament de reservistes al Marroc.
- c) L'assassinat d'un líder sindical.
- d) La proclamació de la República.
Resposta: b) L'enviament de reservistes al Marroc.. L'enviament de reservistes casats i amb família per a la guerra del Marroc va desencadenar una forta protesta popular que va culminar en la Setmana Tràgica.
2. La guerra del Marroc
Flashcards
- Què va ser la Conferència d'Algesires?
- Va ser una conferència que va establir un protectorat franco-espanyol al Marroc el 1906.
- Quines regions del Marroc va obtenir Espanya després de la Conferència d'Algesires?
- El Rif al nord i l'enclavament d'Ifni a la costa atlàntica.
- Què va desencadenar la Setmana Tràgica de 1909?
- L'enviament de reservistes casats i amb família a la guerra del Marroc.
- Quin caràcter va adquirir la revolta de la Setmana Tràgica?
- Un fort caràcter antimilitar i anticlerical.
Preguntes tipus test
- Quins eren els principals interessos d'Espanya al nord d'Àfrica a principis del segle XX?
- a) Exclusivament recuperar el prestigi militar perdut.
- b) Únicament motius econòmics com mines i ferrocarrils.
- c) Una combinació de motius econòmics i el desig de recuperar prestigi militar.
- d) Principalment expandir la influència cultural espanyola.
Resposta: c) Una combinació de motius econòmics i el desig de recuperar prestigi militar.. L'interès d'Espanya al Marroc responia tant a motius econòmics (mines, ferrocarrils) com polítics (recuperar el prestigi de l'exèrcit).
- Què va establir la Conferència d'Algesires de 1906 respecte al Marroc?
- a) Va concedir a Espanya el control total del Marroc.
- b) Va declarar la independència del Marroc.
- c) Va establir un protectorat franco-espanyol al Marroc.
- d) Va cedir el Marroc a França i Espanya per complet.
Resposta: c) Va establir un protectorat franco-espanyol al Marroc.. La Conferència d'Algesires (1906) va establir un protectorat franco-espanyol al Marroc, on Espanya va obtenir el Rif al nord i l'enclavament d'Ifni.
- Quin va ser un detonant directe de la Setmana Tràgica de 1909?
- a) L'augment dels impostos a Barcelona.
- b) L'enviament de reservistes casats i amb família a la guerra del Marroc.
- c) La detenció de Francesc Ferrer i Guàrdia.
- d) La proclamació de la República a Catalunya.
Resposta: b) L'enviament de reservistes casats i amb família a la guerra del Marroc.. L'enviament de reservistes casats i amb família a la guerra del Marroc va ser un detonant directe de la Setmana Tràgica.
3. La Setmana Tràgica del 1909
Flashcards
- Què va ser la 'revolució des de dalt' de Maura?
- Un projecte per regenerar el sistema polític des del govern.
- Què va establir la Conferència d'Algesires de 1906?
- Un protectorat franco-espanyol al Marroc.
- Quin any va començar la Setmana Tràgica?
- 1909.
- Quin era el lema dels liberals i republicans contra Maura?
- "Maura no!"
Preguntes tipus test
- Quin esdeveniment va desencadenar la Setmana Tràgica de 1909 a Barcelona?
- a) L'assassinat d'un polític important.
- b) La convocatòria d'una vaga general contra la guerra del Marroc.
- c) Un conflicte entre sindicats rivals.
- d) La proclamació d'una república catalana.
Resposta: b) La convocatòria d'una vaga general contra la guerra del Marroc.. La Setmana Tràgica va ser desencadenada per una vaga general convocada en protesta per l'enviament de reservistes a la guerra del Marroc.
- Quin caràcter va adquirir la revolta durant la Setmana Tràgica?
- a) Pacifista i ecologista.
- b) Antimilitar i anticlerical.
- c) Nacionalista i conservador.
- d) Anarquista i sindicalista.
Resposta: b) Antimilitar i anticlerical.. La revolta va manifestar un fort rebuig cap a l'exèrcit i l'Església, reflectint un sentiment antimilitarista i anticlerical.
- Quina va ser la conseqüència immediata de la repressió de la Setmana Tràgica a nivell polític?
- a) L'establiment d'una dictadura militar.
- b) La dimissió d'Antoni Maura com a cap de govern.
- c) La formació d'un govern de concentració nacional.
- d) La proclamació de la Segona República.
Resposta: b) La dimissió d'Antoni Maura com a cap de govern.. La repressió va generar una onada de protestes i crítiques que van forçar la dimissió de Maura, portant Alfons XIII a encarregar el govern als liberals.
4. Republicans i socialistes
Flashcards
- Qui va ser el fundador del Partido Republicano Radical?
- Alejandro Lerroux
- Quin lema van utilitzar liberals i republicans per exigir la dimissió de Maura?
- "Maura no!"
- Quins partits van formar Solidaritat Catalana?
- Catalanistes, republicans (excepte el partit de Lerroux) i carlins
- Què defensava el Programa del Tívoli?
- La derogació de la Llei de Jurisdiccions i l'autogovern de Catalunya
Preguntes tipus test
- Quin partit va liderar Alejandro Lerroux, conegut pel seu discurs anticatalanista i demagògic?
- a) Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)
- b) Partit Republicà Radical
- c) Lliga Regionalista
- d) Unió Republicana
Resposta: b) Partit Republicà Radical. Alejandro Lerroux va ser el fundador i líder del Partido Republicano Radical, caracteritzat pel seu discurs anticatalanista i demagògic dirigit a les classes populars.
- Quin va ser el principal objectiu de la Unión Republicana, liderada per Nicolás Salmerón?
- a) Promoure el catalanisme conservador a Catalunya.
- b) Consolidar el socialisme a través del sindicat UGT.
- c) Obtenir bons resultats en les grans ciutats espanyoles.
- d) Fomentar la dictadura de Primo de Rivera.
Resposta: c) Obtenir bons resultats en les grans ciutats espanyoles.. La Unión Republicana, liderada per Nicolás Salmerón, va tenir com a objectiu principal obtenir bons resultats electorals a les grans ciutats d'Espanya.
- Què va provocar la formació de Solidaritat Catalana el 1907?
- a) El rebuig a la Llei de Jurisdiccions, que sotmetia a jurisdicció militar les ofenses contra l'exèrcit i la unitat d'Espanya.
- b) L'auge del lerrouxisme a Catalunya.
- c) La crisi de la Lliga Regionalista.
- d) La necessitat de donar suport a la dictadura de Primo de Rivera.
Resposta: a) El rebuig a la Llei de Jurisdiccions, que sotmetia a jurisdicció militar les ofenses contra l'exèrcit i la unitat d'Espanya.. La formació de Solidaritat Catalana va ser una resposta al rebuig de la Llei de Jurisdiccions, que sotmetia les ofenses contra l'exèrcit i la unitat d'Espanya a jurisdicció militar.
5. El lerrouxisme
Flashcards
- Qui liderava el lerrouxisme?
- Alejandro Lerroux
- Quin tipus de discurs feia servir el lerrouxisme?
- Demagògic, anticlerical i aparentment revolucionari
- A qui s'adreçava el lerrouxisme?
- A les classes populars de Barcelona
- Què va passar amb el lerrouxisme després de la Setmana Tràgica?
- Va perdre suport i es va traslladar a Madrid
Preguntes tipus test
- Quin era l'objectiu principal del lerrouxisme a Barcelona?
- a) Promoure el catalanisme conservador.
- b) Impulsar un discurs demagògic i anticlerical adreçat a les classes populars.
- c) Fomentar la unitat entre les forces republicanes i catalanistes.
- d) Donar suport a la política de la Lliga Regionalista.
Resposta: b) Impulsar un discurs demagògic i anticlerical adreçat a les classes populars.. El lerrouxisme es caracteritzava per un discurs demagògic, anticlerical i aparentment revolucionari, dirigit a les classes populars de Barcelona.
- Després de la Setmana Tràgica, quin canvi va experimentar el lerrouxisme?
- a) Es va radicalitzar i va intensificar el seu discurs anticatalanista.
- b) Va moderar el seu discurs i es va traslladar a Madrid.
- c) Va unir forces amb la Lliga Regionalista.
- d) Va perdre tot el seu suport i va desaparèixer.
Resposta: b) Va moderar el seu discurs i es va traslladar a Madrid.. Després de la Setmana Tràgica, el lerrouxisme va perdre suport a Catalunya, va moderar el seu discurs i es va traslladar a Madrid.
- Quin grup social principal donava suport a la Lliga Regionalista?
- a) Els obrers industrials.
- b) La burgesia i les classes mitjanes urbanes i rurals.
- c) Els militars africanistes.
- d) Els pagesos sense terres.
Resposta: b) La burgesia i les classes mitjanes urbanes i rurals.. La Lliga Regionalista tenia com a base social principal la burgesia i les classes mitjanes urbanes i rurals.
6. L'auge del catalanisme conservador
Flashcards
- Qui va liderar la Lliga Regionalista?
- Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó
- Quin any van tenir lloc els Fets del Cu-Cut!
- 1905
- Què defensava el Programa del Tívoli?
- La derogació de la Llei de Jurisdiccions i l'autogovern de Catalunya
- Què va ser la Llei de Jurisdiccions?
- Una llei que sotmetia a jurisdicció militar les ofenses contra l'exèrcit i la unitat d'Espanya
Preguntes tipus test
- Qui liderava la Lliga Regionalista, el partit amb més suports durant l'auge del catalanisme conservador?
- a) Nicolás Salmerón
- b) Alejandro Lerroux
- c) Enric Prat de la Riba
- d) Pablo Iglesias
Resposta: c) Enric Prat de la Riba. Enric Prat de la Riba, juntament amb Francesc Cambó, liderava la Lliga Regionalista, que era el partit amb més suports durant aquest període.
- Quin era el principal objectiu del Programa del Tívoli, impulsat per Solidaritat Catalana?
- a) Promoure l'anticlericalisme a Catalunya
- b) Derogar la Llei de Jurisdiccions i defensar l'autogovern de Catalunya
- c) Expandir el republicanisme lerrouxista
- d) Consolidar el poder de la Lliga Regionalista
Resposta: b) Derogar la Llei de Jurisdiccions i defensar l'autogovern de Catalunya. El Programa del Tívoli, defensat per Solidaritat Catalana, tenia com a objectiu principal la derogació de la Llei de Jurisdiccions i l'autogovern de Catalunya.
- Què va provocar la desintegració de Solidaritat Catalana?
- a) L'aliança amb el Partit Radical de Lerroux
- b) El suport de la Lliga a la repressió de la Setmana Tràgica
- c) La fundació de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR)
- d) L'èxit electoral a les eleccions de 1907
Resposta: b) El suport de la Lliga a la repressió de la Setmana Tràgica. La Setmana Tràgica i el suport de la Lliga a la dura repressió del govern van provocar la desintegració de Solidaritat Catalana.
7. La Solidaritat Catalana
Flashcards
- Què va ser Solidaritat Catalana?
- Una candidatura unitària que agrupava catalanistes, republicans (excepte el partit de Lerroux) i carlins per a les eleccions de 1907.
- Quin era l'objectiu principal del Programa del Tívoli?
- La derogació de la Llei de Jurisdiccions i l'autogovern de Catalunya.
- Quin esdeveniment va portar a la desintegració de Solidaritat Catalana?
- La Setmana Tràgica.
- Què va ser la Llei de Jurisdiccions?
- Una llei que sotmetia a jurisdicció militar les ofenses contra l'exèrcit i la unitat d'Espanya.
Preguntes tipus test
- Quins grups formaven part de Solidaritat Catalana?
- a) Catalanistes, socialistes i anarquistes
- b) Republicans, carlins i lerrouxistes
- c) Catalanistes, republicans (excepte lerrouxistes) i carlins
- d) Socialistes, anarquistes i lerrouxistes
Resposta: c) Catalanistes, republicans (excepte lerrouxistes) i carlins. Solidaritat Catalana va ser una coalició que agrupava catalanistes, republicans (excepte els del partit de Lerroux) i carlins.
- Quin era l'objectiu principal del Programa del Tívoli, impulsat per Solidaritat Catalana?
- a) Promoure la industrialització de Catalunya
- b) Derogar la Llei de Jurisdiccions i aconseguir l'autogovern de Catalunya
- c) Fomentar l'agricultura a Catalunya
- d) Crear un nou sistema educatiu a Catalunya
Resposta: b) Derogar la Llei de Jurisdiccions i aconseguir l'autogovern de Catalunya. El Programa del Tívoli defensava la derogació de la Llei de Jurisdiccions i l'autogovern per a Catalunya.
- Quin esdeveniment va marcar l'inici de la crisi i posterior desintegració de Solidaritat Catalana?
- a) Els Fets del Cu-cut!
- b) La Setmana Tràgica
- c) L'aprovació de la Llei de Jurisdiccions
- d) El Pacte de Sant Gervasi
Resposta: b) La Setmana Tràgica. La Setmana Tràgica va provocar la desintegració de Solidaritat Catalana, especialment pel suport de la Lliga a la repressió del govern.
8. El reformisme liberal de Canalejas
Flashcards
- Quins eren els tres àmbits principals del reformisme liberal de Canalejas?
- Separació Església-Estat, Llei de reclutament, Llei de mancomunitats.
- Què establia la 'ley del candado'?
- Limitava la creació de nous ordres religiosos.
- Quin efecte va tenir l'assassinat de Canalejas?
- Va marcar el final de l'etapa regeneracionista liberal.
- Quina va ser la posició d'Espanya durant la Primera Guerra Mundial?
- Neutral.
Preguntes tipus test
- Quina era la principal finalitat de la 'revolució des de dalt' impulsada per Antoni Maura?
- a) Aprofundir en el caciquisme existent a Espanya.
- b) Regenerar el sistema polític des del govern.
- c) Promoure una revolució popular des de baix.
- d) Augmentar el poder de la Corona sobre l'executiu.
Resposta: b) Regenerar el sistema polític des del govern.. Antoni Maura buscava regenerar el sistema polític espanyol des del govern, acabant amb el caciquisme i reformant l'administració per evitar una revolució popular.
- Quina llei de Canalejas va generar oposició entre els sectors catòlics?
- a) Llei de reclutament.
- b) Llei de mancomunitats.
- c) Ley del candado.
- d) Llei d'administració local.
Resposta: c) Ley del candado.. La 'ley del candado' limitava la creació de nous ordres religiosos, fet que va provocar l'oposició dels sectors catòlics a les polítiques de Canalejas.
- Què va permetre la Llei de mancomunitats impulsada per Canalejas?
- a) La creació de nous partits polítics a Espanya.
- b) La unió de diputacions per gestionar serveis públics.
- c) L'augment de la influència de l'Església en l'Estat.
- d) La reducció del servei militar obligatori.
Resposta: b) La unió de diputacions per gestionar serveis públics.. Aquesta llei permetia que les diputacions s'unissin per gestionar serveis públics, facilitant la creació de la Mancomunitat de Catalunya.
9. L'impacte de la Gran Guerra
10. El procés de formació de la Mancomunitat
Flashcards
- Qui va impulsar la 'revolució des de dalt'?
- Antoni Maura
- Què va establir la Conferència d'Algesires (1906) respecte a Espanya?
- Un protectorat franco-espanyol al Marroc, on Espanya va obtenir el Rif.
- Quina llei va limitar la creació de nous ordres religiosos durant el govern de Canalejas?
- La 'ley del candado'
- Quin any es va aprovar la Llei de Mancomunitats?
- 1913
Preguntes tipus test
- Quin objectiu principal perseguia Antoni Maura amb la seva 'revolució des de dalt'?
- a) Crear un estat fort i evitar una revolució popular.
- b) Afavorir la vella oligarquia i mantenir el caciquisme.
- c) Promoure una revolució popular 'des de baix'.
- d) Debilitar l'executiu respecte de la Corona.
Resposta: a) Crear un estat fort i evitar una revolució popular.. Antoni Maura buscava regenerar el sistema polític des del govern, creant un Estat fort i evitant una revolució popular.
- Quina llei va impulsar Canalejas per separar l'Església i l'Estat?
- a) Llei de Reclutament
- b) Llei del Candado
- c) Llei de Mancomunitats
- d) Llei de Jurisdiccions
Resposta: b) Llei del Candado. Canalejas va impulsar la 'ley del candado', que limitava la creació de nous ordres religiosos, provocant l'oposició dels sectors catòlics.
- Quin any es va constituir la Mancomunitat de Catalunya?
- a) 1907
- b) 1913
- c) 1914
- d) 1919
Resposta: c) 1914. La Mancomunitat de Catalunya es va constituir el 6 d'abril de 1914.
11. La constitució de la Mancomunitat
Flashcards
- Qui va autoritzar la Mancomunitat amb funcions administratives?
- El govern d'Eduardo Dato el 1913.
- Quines institucions es van crear durant el procés de formació de la Mancomunitat?
- L'Institut d'Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya.
- Quines eren les dues línies d'actuació principals de la Mancomunitat?
- Creació d'infraestructura bàsica i foment de la llengua i cultura catalanes.
- Quins serveis públics va millorar la Mancomunitat?
- Xarxa viària, serveis postal i telefònic.
Preguntes tipus test
- Quin objectiu principal perseguien els catalanistes amb la Mancomunitat?
- a) Millorar les infraestructures, modernitzar l'educació i fomentar la cultura catalana.
- b) Crear un nou partit polític català amb influència a Espanya.
- c) Declarar la independència de Catalunya.
- d) Eliminar les diputacions provincials.
Resposta: a) Millorar les infraestructures, modernitzar l'educació i fomentar la cultura catalana.. Els catalanistes buscaven millorar les infraestructures, modernitzar l'educació i promoure la llengua i cultura catalanes mitjançant la Mancomunitat.
- Quin any es va constituir la Mancomunitat de Catalunya?
- a) 1907
- b) 1914
- c) 1923
- d) 1931
Resposta: b) 1914. La Mancomunitat de Catalunya es va constituir el 6 d'abril de 1914.
- Qui va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya?
- a) Francesc Cambó
- b) Enric Prat de la Riba
- c) Alfons Sala
- d) Puig i Cadafalch
Resposta: b) Enric Prat de la Riba. Enric Prat de la Riba va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya.
12. L'obra de la Mancomunitat
Flashcards
- Qui va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya?
- Enric Prat de la Riba.
- Quins serveis va millorar la Mancomunitat a les zones rurals?
- Serveis postals i telefònics.
- Quin organisme va promoure la unificació ortogràfica del català?
- L'Institut d'Estudis Catalans.
- Què es va protegir amb el Servei de Conservació de Monuments?
- El patrimoni cultural.
Preguntes tipus test
- Quins van ser els dos àmbits principals d'actuació de la Mancomunitat de Catalunya?
- a) Desenvolupament industrial i promoció del turisme.
- b) Creació d'infraestructures i foment de la cultura catalana.
- c) Expansió colonial i modernització de l'exèrcit.
- d) Reforma agrària i construcció d'habitatge social.
Resposta: b) Creació d'infraestructures i foment de la cultura catalana.. La Mancomunitat es va centrar en la creació d'infraestructures per al desenvolupament econòmic i en el foment de la llengua i la cultura catalanes.
- Quina va ser una de les inversions clau de la Mancomunitat en l'àmbit econòmic?
- a) Construcció de centrals nuclears.
- b) Millora de la xarxa viària i serveis postals i telefònics.
- c) Desenvolupament de la indústria automobilística.
- d) Foment de la pesca d'altura.
Resposta: b) Millora de la xarxa viària i serveis postals i telefònics.. La Mancomunitat va invertir en la millora de la xarxa viària i en l'extensió dels serveis postals i telefònics, incloent-hi zones rurals.
- Quin organisme va dirigir la unificació ortogràfica del català durant l'època de la Mancomunitat?
- a) La Universitat de Barcelona.
- b) L'Institut d'Estudis Catalans.
- c) El Centre Excursionista de Catalunya.
- d) L'Ateneu Barcelonès.
Resposta: b) L'Institut d'Estudis Catalans.. L'Institut d'Estudis Catalans, sota la direcció de Pompeu Fabra, va ser l'encarregat de la unificació ortogràfica del català.
13. La consolidació del sindicalisme de masses
Flashcards
- Què va ser Solidaritat Obrera?
- Una federació d'associacions obreres apolítica d'inspiració anarquista.
- Quin era l'objectiu principal de la CNT?
- Enderrocar el capitalisme i substituir-lo per una societat sense propietat ni classes.
- Quins eren els principals líders de la CNT?
- Salvador Seguí, el “Noi del Sucre”, i Ángel Pestaña.
- Què van ser els Ateneus Obrers?
- Espais per difondre l'educació i millorar el nivell cultural dels treballadors.
Preguntes tipus test
- Quin objectiu principal tenia la CNT segons el text?
- a) Fomentar la col·laboració entre classes socials.
- b) Enderrocar el capitalisme i substituir-lo per una societat sense classes.
- c) Participar en eleccions per canviar el sistema polític.
- d) Negociar millores laborals amb la burgesia.
Resposta: b) Enderrocar el capitalisme i substituir-lo per una societat sense classes.. La CNT es definia com un sindicat revolucionari amb l'objectiu d'enderrocar el capitalisme i substituir-lo per una societat sense propietat ni classes.
- Quina va ser la principal característica de Solidaritat Obrera en el moment de la seva creació el 1907?
- a) Una organització vinculada al partit socialista.
- b) Una federació d'associacions obreres apolítica d'inspiració anarquista.
- c) Un sindicat que defensava la participació en el govern.
- d) Una aliança entre sindicats i partits republicans.
Resposta: b) Una federació d'associacions obreres apolítica d'inspiració anarquista.. El 1907, diverses societats obreres d'inspiració anarquista van crear Solidaritat Obrera, una federació d'associacions obreres apolítica.
- Quins sectors de la societat van donar suport inicialment a la dictadura de Primo de Rivera?
- a) Obrers, pagesos i intel·lectuals.
- b) Rei, Exèrcit, alta burgesia i part de les classes mitjanes.
- c) Església, sindicats i partits polítics.
- d) Estudiants, professors i artistes.
Resposta: b) Rei, Exèrcit, alta burgesia i part de les classes mitjanes.. La dictadura va comptar amb el suport del rei, l'Exèrcit, l'alta burgesia i part de les classes mitjanes.
14. La crisi del 1917
Flashcards
- Què va ser la 'revolució des de dalt' impulsada per Antoni Maura?
- Un projecte per regenerar el sistema polític des del govern, acabant amb el caciquisme i reformant l'administració.
- Què va desencadenar la Setmana Tràgica de 1909 a Barcelona?
- L'enviament de reservistes casats i amb família a la guerra del Marroc.
- Què defensava el Programa del Tívoli de Solidaritat Catalana?
- La derogació de la Llei de Jurisdiccions i l'autogovern de Catalunya.
- Quina llei va impulsar Canalejas per limitar la creació de nous ordres religiosos?
- La ley del candado.
Preguntes tipus test
- Quina va ser una de les principals demandes del manifest conjunt que van signar la CNT i la UGT el 1916?
- a) L'augment dels salaris per als treballadors industrials.
- b) La contenció dels preus davant l'augment causat per la Primera Guerra Mundial.
- c) La reducció de la jornada laboral a sis hores.
- d) El dret a la vaga per a tots els sectors laborals.
Resposta: b) La contenció dels preus davant l'augment causat per la Primera Guerra Mundial.. El manifest conjunt de la CNT i la UGT exigia al govern la contenció dels preus per pal·liar els efectes de la inflació provocada per la Primera Guerra Mundial, que afectava el nivell de vida de les classes populars.
- Quins sectors socials van donar suport al cop d'estat de Primo de Rivera el 1923?
- a) Només l'exèrcit i l'Església.
- b) El rei, l'exèrcit, l'alta burgesia i part de les classes mitjanes.
- c) Els sindicats obrers i els partits republicans.
- d) Els pagesos i els petits comerciants.
Resposta: b) El rei, l'exèrcit, l'alta burgesia i part de les classes mitjanes.. El cop d'estat de Primo de Rivera va comptar amb el suport del rei, l'Exèrcit, l'alta burgesia i part de les classes mitjanes, que veien en la dictadura una solució a la crisi política i social.
- Quina va ser la principal conseqüència de la fi de la Primera Guerra Mundial per a l'economia espanyola?
- a) Un augment de les exportacions i una època de prosperitat.
- b) Una greu crisi econòmica marcada per la inflació i l'augment de l'atur.
- c) Una modernització de la indústria i la creació de nous llocs de treball.
- d) Una major inversió estrangera i un creixement del sector serveis.
Resposta: b) Una greu crisi econòmica marcada per la inflació i l'augment de l'atur.. La fi de la Primera Guerra Mundial va provocar una caiguda de les exportacions i va abocar l'economia espanyola a una greu crisi, marcada per la inflació, la baixa demanda i l'augment de l'atur.
15. Crisi econòmica i conflictivitat social
Flashcards
- Què va provocar la fi de la Primera Guerra Mundial en l'economia espanyola?
- Una caiguda de les exportacions i una greu crisi econòmica.
- Quina empresa va ser el centre del conflicte vaguístic de 1919 conegut com la vaga de La Canadenca?
- L'empresa subministradora d'electricitat a Barcelona i la seva àrea industrial, La Canadenca.
- Quin dret laboral va ser reconegut com a resultat de la vaga de La Canadenca?
- La jornada laboral de vuit hores.
- Què va provocar la radicalització del conflicte després de la vaga de La Canadenca?
- L'incompliment de la readmissió dels treballadors acomiadats.
Preguntes tipus test
- Quina va ser una de les conseqüències de la fi de la Primera Guerra Mundial per a l'economia espanyola?
- a) Un augment de les exportacions.
- b) Una disminució de l'atur.
- c) Una greu crisi marcada per la inflació.
- d) Una major demanda de productes espanyols.
Resposta: c) Una greu crisi marcada per la inflació.. La fi de la Primera Guerra Mundial va provocar una caiguda de les exportacions i va abocar l'economia espanyola a una greu crisi, caracteritzada per la inflació, la baixa demanda i l'augment de l'atur.
- Quin sector es va veure especialment afectat per la crisi econòmica després de la Primera Guerra Mundial?
- a) L'agricultura a Andalusia.
- b) La indústria a Catalunya.
- c) La mineria a Astúries.
- d) La pesca al País Basc.
Resposta: b) La indústria a Catalunya.. Catalunya, com una de les zones més industrialitzades d'Espanya, es va veure particularment afectada per la crisi econòmica que va seguir a la Primera Guerra Mundial.
- Quin va ser l'acord més important aconseguit durant la vaga de La Canadenca de 1919?
- a) L'augment salarial per a tots els treballadors.
- b) La jornada laboral de vuit hores.
- c) El dret a la vaga sense represàlies.
- d) La creació de sindicats per empresa.
Resposta: b) La jornada laboral de vuit hores.. La vaga de La Canadenca, que va durar un mes i mig, va concloure amb un acord que reconeixia la jornada laboral de vuit hores, un avenç significatiu per als drets laborals.
16. Els anys del pistolerisme
Flashcards
- Què va ser el pistolerisme?
- Un període de violència entre 1916 i 1923 amb uns 800 atemptats i 226 morts.
- Quins dos bàndols es van enfrontar durant el pistolerisme?
- Sindicats i patronal.
- Què era la Llei de fugues?
- La pràctica de disparar contra detinguts en suposats intents de fuga.
- Qui era Martínez Anido?
- El governador civil de Barcelona que protegia els pistolers de la patronal.
Preguntes tipus test
- Quina va ser la principal causa de la radicalització dels sindicats i la patronal a Catalunya durant els anys del pistolerisme?
- a) La manca de diàleg entre les parts.
- b) La conflictivitat laboral i la violència social.
- c) La intervenció de l'exèrcit en els conflictes laborals.
- d) La influència de la dictadura de Primo de Rivera.
Resposta: b) La conflictivitat laboral i la violència social.. La conflictivitat laboral va intensificar les postures tant dels sindicats com de la patronal, portant a la radicalització i a l'ús de la violència.
- Quina era la tàctica utilitzada pel governador civil Martínez Anido que permetia disparar contra detinguts en suposats intents de fuga?
- a) Llei de fugues.
- b) Llei marcial.
- c) Llei de repressió.
- d) Llei de protecció.
Resposta: a) Llei de fugues.. La Llei de fugues era una pràctica repressiva que permetia a les forces de l'ordre disparar contra els detinguts sota la justificació d'un intent de fuga.
- Què va ser la Federació Patronal i quin era el seu objectiu durant els anys del pistolerisme?
- a) Un sindicat d'obrers que buscava millores laborals.
- b) Una organització d'empresaris que contractava pistolers per assassinar dirigents obrers.
- c) Una associació de polítics que volien acabar amb la violència.
- d) Un grup de militars que volien imposar l'ordre a Catalunya.
Resposta: b) Una organització d'empresaris que contractava pistolers per assassinar dirigents obrers.. La Federació Patronal era una organització d'empresaris que va respondre a la conflictivitat laboral contractant pistolers per reprimir el moviment obrer.
17. La guerra al protectorat: Annual
Flashcards
- Qui va dirigir els rifenys al Desastre d'Annual?
- Abd el-Krim
- Quin any va tenir lloc el Desastre d'Annual?
- 1921
- Quina va ser la conseqüència de l'Expedient Picasso?
- Va intensificar el debat polític i social i va generar por a l'Exèrcit.
- Què va exigir la societat després del Desastre d'Annual?
- L'abandonament del Marroc i responsabilitats polítiques
Preguntes tipus test
- Quin era l'objectiu principal de l'avanç espanyol cap a Alhucemas el 1921?
- a) Establir una base naval permanent.
- b) Expandir el control sobre el protectorat.
- c) Negociar un tractat de pau amb Abd el-Krim.
- d) Construir una nova línia de ferrocarril.
Resposta: b) Expandir el control sobre el protectorat.. L'avanç cap a Alhucemas el 1921 formava part d'una política d'expansió al protectorat espanyol al Marroc.
- Qui dirigia les forces rifenyes que van derrotar les tropes espanyoles a Annual?
- a) Emilio Mola
- b) Francisco Franco
- c) Abd el-Krim
- d) Manuel Fernández Silvestre
Resposta: c) Abd el-Krim. Abd el-Krim era el líder de les forces rifenyes que van infligir una derrota significativa a les tropes espanyoles a Annual.
- Quina va ser la conseqüència immediata del Desastre d'Annual a Espanya?
- a) L'ocupació del Marroc per part de França.
- b) Una crisi política i commoció social.
- c) La dimissió del rei Alfons XIII.
- d) La fi de la Primera Guerra Mundial.
Resposta: b) Una crisi política i commoció social.. El Desastre d'Annual va provocar una forta commoció social i una crisi política a Espanya, amb protestes i demandes de responsabilitats.
18. El cop d'estat militar de Primo de Rivera
Flashcards
- Qui va liderar el cop d'estat de 1923?
- Miguel Primo de Rivera
- En quina data es va produir el cop d'estat de Primo de Rivera?
- 13 de setembre de 1923
- Quin càrrec ocupava Primo de Rivera abans del cop d'estat?
- Capità general de Catalunya
- Què va impedir el cop d'estat de Primo de Rivera?
- Que se'n coneguessin les conclusions de l'expedient Picasso
Preguntes tipus test
- Quin càrrec ocupava Miguel Primo de Rivera abans de liderar el cop d'estat de 1923?
- a) Ministre de la Guerra
- b) Capità general de Catalunya
- c) Governador Civil de Barcelona
- d) Director de la Guàrdia Civil
Resposta: b) Capità general de Catalunya. Miguel Primo de Rivera era el capità general de Catalunya abans de liderar el cop d'estat de 1923.
- Quin objectiu principal va justificar Primo de Rivera per dur a terme el cop d'estat de 1923?
- a) Restaurar la monarquia absoluta
- b) Establir una república parlamentària
- c) Posar fi al bloqueig del règim constitucional i regenerar el país
- d) Unir Espanya i Portugal en un sol regne
Resposta: c) Posar fi al bloqueig del règim constitucional i regenerar el país. Primo de Rivera va justificar el cop com una solució al bloqueig del règim constitucional i va presentar un programa regeneracionista per posar fi al desgovern, el caciquisme, la corrupció i la conflictivitat obrera, i garantir la unitat nacional.
- Quin era un dels problemes principals que Primo de Rivera volia solucionar amb el seu cop d'estat, segons el text?
- a) La fam a Espanya
- b) El caciquisme
- c) La pesta
- d) La guerra freda
Resposta: b) El caciquisme. Primo de Rivera va justificar el cop com una solució al bloqueig del règim constitucional i va presentar un programa regeneracionista per posar fi al desgovern, el caciquisme, la corrupció i la conflictivitat obrera, i garantir la unitat nacional.
19. La construcció d'un règim dictatorial
20. L'organització corporativa de l'Estat
Flashcards
- Quin model va inspirar l'organització corporativa de l'Estat durant la dictadura de Primo de Rivera?
- El feixisme italià
- Quina funció tenia l'Assemblea Nacional Consultiva?
- Una funció només consultiva i sota control del govern
- Quin era l'objectiu de la Unión Patriótica?
- Reforçar el suport social al règim
- Com va intervenir l'Estat en l'àmbit laboral?
- Mitjançant l'Organització Corporativa Nacional
Preguntes tipus test
- Quin model va institucionalitzar la dictadura de Primo de Rivera per substituir la representació democràtica?
- a) Model parlamentari
- b) Model corporatiu inspirat en el feixisme italià
- c) Model de sufragi universal
- d) Model de monarquia absoluta
Resposta: b) Model corporatiu inspirat en el feixisme italià. La dictadura de Primo de Rivera va adoptar un model corporatiu inspirat en el feixisme italià per a la governança, que va reemplaçar la representació democràtica per una representació d'interessos socials controlada pel govern.
- Quina funció tenia l'Assemblea Nacional Consultiva durant la dictadura de Primo de Rivera?
- a) Funció legislativa plena
- b) Funció executiva
- c) Funció només consultiva i sota control del govern
- d) Funció judicial
Resposta: c) Funció només consultiva i sota control del govern. L'Assemblea Nacional Consultiva, creada durant la dictadura de Primo de Rivera, tenia una funció exclusivament consultiva i estava sotmesa al control del govern, sense poder legislatiu real.
- Quin era l'objectiu principal de l'Organització Corporativa Nacional durant la dictadura de Primo de Rivera?
- a) Fomentar la conflictivitat laboral
- b) Reduir la conflictivitat laboral mitjançant comitès paritaris
- c) Eliminar els sindicats obrers
- d) Promoure la vaga general
Resposta: b) Reduir la conflictivitat laboral mitjançant comitès paritaris. L'Organització Corporativa Nacional es va crear per reduir la conflictivitat laboral mitjançant comitès paritaris de patrons i obrers, promovent la col·laboració i el diàleg sota la supervisió de l'Estat.
I 108 flashcards i 72 preguntes més al document.
Text del document
HISTÒRIA UNITAT 8 RESUM La revolució "des de dalt" de Maura Després del fracàs, Silvela va abandonar la política i va deixar pas a Antoni Maura, que va protagonitzar el principal intent reformista dels conservadors. Maura va impulsar la denominada "revolució des de dalt", un projecte per regenerar el sistema polític des del govern, acabant amb el caciquisme, reformant l'administració, promovent reformes socials i reclamant més independència de l'executiu respecte de la Corona. El seu objectiu era crear un Estat fort, apartar la vella oligarquia i evitar una revolució popular "des de baix".
En aquesta línia va impulsar diverses reformes: La Llei electoral La Llei d'administració local Impuls a la política social Foment en la industria nacional La guerra del Marroc A partir de 1906, Espanya va continuar la seva expansió al nord d'Àfrica. La Conferència d'Algesires (1906) va establir un protectorat franco-espanyol al Marroc, pel qual Espanya va obtenir el Rif, al nord, i l'enclavament d'Ifni a la costa atlàntica. L'interès espanyol responia tant a motius econòmics (mines, ferrocarrils i obres públiques) com polítics, ja que es volia recuperar el prestigi de l'exèrcit.
Els militars africanistes defensaven aquesta política amb l'objectiu de convertir Espanya en una potència colonial. Tot i això, la presència espanyola va ser resistida per les tribus berbers organitzades en cabiles. Els atacs dels rifenys van obligar a reforçar la presència militar, especialment a partir de 1909, quan les tropes espanyoles van ser derrotades al barranc del Llop. La guerra del Marroc i el sistema de lleves eren molt impopulars, i l'enviament de reservistes casats i amb família va desencadenar una forta protesta popular.
La Setmana Tràgica del 1909 La mobilització contra la guerra va començar al port de Barcelona el 18 de juliol de 1909, quan un comitè de vaga va convocar una vaga general. L'esclat popular va desbordar els convocants i va derivar en una revolta espontània amb barricades, enfrontaments amb les forces de l'ordre i l'incendi d'edificis religiosos. La revolta, que va durar una setmana, va adquirir un fort caràcter antimilitar i anticlerical. La declaració de l'estat de guerra i la intervenció de l'exèrcit, després de durs combats amb nombroses víctimes, van posar fi als fets.
La repressió posterior va ser molt dura: es van celebrar consells de guerra i es van dictar 17 condemnes a mort, de les quals se'n van executar cinc, entre elles la de Francesc Ferrer i Guàrdia, acusat injustament de ser l'inspirador ideològic. La repressió de la Setmana Tràgica va provocar una onada de protestes a Europa i fortes crítiques al govern de Maura. Liberals i republicans, amb el lema "Maura no!", van exigir la seva dimissió, fet que va portar Alfons XIII a encarregar el govern als liberals.
Republicans i socialistes Va néixer la Unión Republicana al voltant de Nicolás Salmerón, que va obtenir bons resultats en algunes grans ciutats, on va destacar Alejandro Lerroux, fundador del Partido Republicano Radical. Paral·lelament va aparèixer el Partido Reformista. D'altra banda, el PSOE va consolidar-se amb Pablo Iglesias i Largo Caballero com a principals dirigents, aquest últim al capdavant del sindicat socialista UGT. El lerrouxisme Alejandro Lerroux liderava un moviment republicà molt anticatalanista, adreçat a les classes populars, amb un discurs demagògic, anticlerical i aparentment revolucionari, que va tenir una gran influència entre les classes populars de Barcelona.
Després de la Setmana Tràgica, va perdre bona part del seu suport a Catalunya, va moderar el discurs i es va traslladar a Madrid. L'auge del catalanisme conservador El partit amb més suports era la Lliga Regionalista, liderada per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó, amb un programa definit a La nacionalitat catalana (1906). La seva base social era sobretot la burgesia i les classes mitjanes urbanes i rurals, tot i que va haver de fer front a l'expansió del republicanisme lerrouxista..
La Solidaritat Catalana L'any 1905 van tenir lloc els Fets del Cu-cut!, quan un grup de militars va assaltar la seu d'aquesta revista i del diari La Veu de Catalunya per un acudit considerat ofensiu per l'exèrcit. El govern va suspendre les dues publicacions i va aprovar la Llei de Jurisdiccions (1907), que sotmetia a jurisdicció militar les ofenses contra l'exèrcit i la unitat d'Espanya . El rebuig a aquesta llei va provocar la formació de Solidaritat Catalana per a les eleccions de 1907, una candidatura unitària que agrupava catalanistes, republicans (excepte el partit de Lerroux) i carlins.
El seu programa, el Programa del Tívoli, defensava la derogació de la llei i l'autogovern de Catalunya. Solidaritat Catalana va obtenir un gran èxit electoral (41 dels 44 escons catalans). Tot i això, la Setmana Tràgica va provocar la seva desintegració, especialment pel suport de la Lliga a la dura repressió del govern. El catalanisme d'esquerres La crisi de Solidaritat Catalana va afavorir l'apropament de les forces republicanes d'esquerra, que van fundar la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR). Tanmateix, la posterior aliança de la UFNR amb el Partit Radical de Lerroux, en el Pacte de Sant Gervasi, va ser castigada a les eleccions.
El reformisme liberal de Canalejas L'acció reformista del govern de Canalejas es va centrar en tres àmbits. En primer lloc, la separació de l'Església i l'Estat amb la ley del candado, que limitava la creació de nous ordres religiosos i va provocar l'oposició dels sectors catòlics. En segon lloc, la Llei de reclutament, que feia obligatori el servei militar en temps de guerra i eliminava la redempció en metàl·lic, tot i mantenir els soldats de quota. Finalment, Canalejas va impulsar la Llei de mancomunitats (1913), que permetia unir diputacions per gestionar serveis públics.
Aprovada definitivament el 1914 sota el govern d'Eduardo Dato, va fer possible la Mancomunitat de Catalunya, sense que altres regions s'hi adherissin. L'afebliment dels partits dinàstic L'assassinat de Canalejas per un atemptat anarquista va marcar el final de l'etapa regeneracionista liberal i va agreujar la crisi dels partits del torn. L'impacte de la Gran Guerra El govern d'Eduardo Dato va declarar la neutralitat d'Espanya a la Primera Guerra Mundial (1914-1918), tot i que la societat es va dividir entre germanòfils i aliadòfils. La neutralitat va provocar una forta expansió econòmica, ja que Espanya va subministrar productes als països en guerra.
L'augment de la producció va generar inflació i pujada de preus, fet que va empitjorar les condicions de vida de les classes populars. Les exportacions van beneficiar sobretot la siderúrgia basca, la mineria asturiana i les indústries catalanes, afavorint l'enriquiment d'alguns sectors. El procés de formació El procés per aconseguir la Mancomunitat va ser llarg i complex. Els catalanistes volien millorar infraestructures, modernitzar l'educació i fomentar la llengua i la cultura catalanes, objectius impulsats des de la Diputació de Barcelona sota la presidència d'Enric Prat de la Riba. Es van crear institucions com l'Institut d'Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya.
La Diputació va proposar la mancomunació de les quatre diputacions catalanes. Tot i el suport de Canalejas, el projecte aprovat el 1912 va ser bloquejat pel Senat. Finalment, el 1913, el govern de Dato va autoritzar la Mancomunitat amb funcions administratives. La constitució de la Mancomunitat La Mancomunitat de Catalunya es va constituir el 6 d'abril de 1914. Comptava amb una presidència, ocupada per Enric Prat de la Riba, i una assemblea que designava un consell permanent de vuit membres.
Va actuar com una delegació de les funcions de les quatre diputacions catalanes i només va disposar del pressupost que aquestes tenien prèviament, sense que hi hagués cessió de noves competències ni modificacions pressupostàries. La Lliga Regionalista hi va tenir sempre una presència majoritària i va impulsar una política orientada al desenvolupament cultural i a la modernització econòmica i social de Catalunya. La Mancomunitat va tenir tres presidents: Prat de la Riba fins al 1917, Puig i Cadafalch fins al 1923 i Alfons Sala fins al 1925, any en què va ser abolida pel dictador.
L'obra de la Mancomunitat La Mancomunitat de Catalunya va desenvolupar dues línies d'actuació principals: la creació d'una infraestructura bàsica de serveis públics i administratius per afavorir el desenvolupament econòmic, i el foment de la llengua i la cultura catalanes mitjançant un ampli projecte cultural i educatiu. En l'àmbit econòmic, va invertir en la millora de la xarxa viària i dels serveis postal i telefònic, fent arribar el telèfon a zones rurals, i va impulsar un pla d'acció agrària per modernitzar la producció agrícola i ramadera mitjançant escoles de tècnics, camps d'experimentació, granges model i el foment del cooperativisme.
En l'àmbit cultural, es va consolidar la llengua catalana amb la creació de biblioteques i estudis normals, així com amb la tasca de l'Institut d'Estudis Catalans, que va promoure la unificació ortogràfica dirigida per Pompeu Fabra. També es va protegir el patrimoni cultural amb el Servei de Conservació de Monuments. Finalment, es va impulsar la renovació pedagògica, introduint mètodes com el de Maria Montessori, i es van crear escoles tècniques i administratives per formar professionals i funcionaris. La consolidació del sindicalisme de masses L'obrerisme organitzat va experimentar un fort augment de la militància sindical.
El sindicalisme socialista, representat per la UGT, va créixer de manera estable i va incrementar notablement la seva afiliació. A Catalunya, l'anarcosindicalisme va tenir un gran impuls i, el 1907, diverses societats obreres d'inspiració anarquista van crear Solidaritat Obrera, una federació d'associacions obreres apolítica, que el 1910 va promoure la fundació de la CNT. La CNT es definia com un sindicat revolucionari, amb l'objectiu d'enderrocar el capitalisme i substituir-lo per una societat sense propietat ni classes.
La seva ideologia es basava en l'apoliticisme i la unitat sindical, i l'acció revolucionària contra la burgesia i el capital s'havia de dur a terme mitjançant vagues i boicots fins a assolir la vaga general. Els seus principals líders van ser Salvador Seguí, el "Noi del Sucre", i Ángel Pestaña. Cultura obrera i ateneus populars Les organitzacions obreres van prendre consciència de la necessitat de difondre l'educació i millorar el nivell cultural dels treballadors. Amb aquest objectiu van impulsar la creació d'Ateneus Obrers i iniciatives escolars renovadores, com l'Escola Moderna fundada per Francesc Ferrer i Guàrdia.
La crisi del 1917 Els desequilibris econòmics provocats per la Primera Guerra Mundial van empitjorar el nivell de vida de les classes populars. El 1916, la CNT i la UGT van convocar una vaga i van signar un manifest conjunt que exigia al govern la contenció dels preus, fet que va provocar una dura resposta governamental. La situació es va agreujar l'estiu de 1917 amb una crisi general de tres dimensions. En l'àmbit militar, els oficials de mitjana i baixa graduació, contraris als ascensos per mèrits de guerra, es van organitzar en Juntes de Defensa i van culpar el govern dels problemes de l'Exèrcit.
En l'àmbit polític, els partits de l'oposició, davant el tancament de les Corts, es van reunir a Barcelona en l'Assemblea de Parlamentaris, impulsada per la Lliga Regionalista, i van exigir un govern provisional. En l'àmbit social, els sindicats van convocar una vaga general, amb seguiment desigual i incidents violents sobretot a Madrid, Barcelona, el País Basc i Astúries. La resposta del govern va ser repressiva: es va declarar la llei marcial, es va reprimir la vaga amb l'exèrcit i consells de guerra, es va dissoldre l'Assemblea de Parlamentaris i es van desactivar les Juntes de Defensa.
Tot i que la coincidència dels tres conflictes podria haver fet caure el sistema de la Restauració, la por a una revolució social en va garantir la continuïtat. Crisi económica i conflictivitat social La fi de la Primera Guerra Mundial va provocar una caiguda de les exportacions i va abocar l'economia espanyola a una greu crisi, marcada per la inflació, la baixa demanda i l'augment de l'atur. Aquesta situació va afectar especialment Catalunya, una de les zones més industrialitzades. El conflicte vaguístic més destacat va ser la vaga de La Canadenca el 1919, empresa subministradora d'electricitat a Barcelona i la seva àrea industrial.
La vaga, que va durar un mes i mig, va concloure amb un acord que reconeixia la jornada laboral de vuit hores. Tanmateix, l'incompliment de la readmissió dels treballadors acomiadats va reactivar el conflicte i va provocar una radicalització que va derivar en violència social. Entre 1918 i 1921 també hi va haver importants mobilitzacions al sud d'Espanya, sobretot a Andalusia, impulsades principalment per grups anarquistes i caracteritzades per l'ocupació de terres. La resposta del govern va ser repressiva: va declarar l'estat de guerra, va empresonar els líders pagesos i va il·legalitzar les organitzacions obreres.
Els anys del pistolerisme La conflictivitat laboral va provocar una forta radicalització tant dels sindicats com de la patronal, especialment a Catalunya. Els empresaris van crear la Federació Patronal, van contractar pistolers a sou per assassinar dirigents obrers i van utilitzar sovint el locaut. També es va fundar el Sindicat Lliure per frenar el sindicalisme anarquista, que, amb el suport de la patronal i de les autoritats, va protagonitzar accions violentes contra la CNT. Davant aquesta situació, alguns grups vinculats a la CNT van respondre amb atemptats contra autoritats, patrons i forces de l'ordre.
Entre aquests grups destacava Els Solidaris, on militaven figures com Buenaventura Durruti. El governador civil de Barcelona, el general Martínez Anido, va aplicar una política de protecció dels pistolers de la patronal i una dura repressió, incloent-hi la pràctica de la Llei de fugues, que permetia disparar contra els detinguts en suposats intents de fuga. Aquesta espiral de violència va donar lloc al període del pistolerisme (1916-1923), amb uns 800 atemptats i 226 morts, entre els quals el president del govern Eduardo Dato, dirigents sindicals com Salvador Seguí, el "Noi del Sucre", i l'advocat laboralista Francesc Layret.
Concentració i descomposició política La crisi del 1917 va agreujar la inestabilitat política. Per fer-hi front, es van formar governs de concentració que integraven els partits dinàstics (liberals i conservadors) i la Lliga Regionalista, fet que va trencar el torn de partits. El fracàs d'aquests governs va comportar el retorn al torn dinàstic, però, tot i el frau electoral, cap partit va aconseguir una majoria parlamentària estable. A Catalunya, la Lliga i els dirigents de la Mancomunitat van impulsar una campanya a favor de l'autonomia, i el 1919 es va presentar a Madrid un Projecte d'Estatut de Catalunya, que va ser finalment rebutjat.
La guerra al protectorat: Annual La presència espanyola al Marroc va ser impulsada per l'Exèrcit, especialment pels militars africanistes, i pel suport del rei Alfons XIII. Després de la Primera Guerra Mundial, el 1919, Espanya va iniciar una política d'expansió al protectorat i el 1921 va avançar cap a Alhucemas, en una operació mal planificada que va acabar amb el desastre d'Annual. Els rifenys, dirigits per Abd el-Krim, van provocar una retirada desordenada amb més de 13.000 morts. El desastre va causar una forta commoció social i protestes contra la guerra.
Republicans i socialistes van exigir l'abandonament del Marroc i responsabilitats polítiques, fet que va portar a la creació de l'expedient Picasso. La investigació va implicar militars, partits dinàstics i el rei, va intensificar el debat polític i social i va generar por a l'Exèrcit. El cop d'estat de Primo de Rivera (1923) va impedir que se'n coneguessin les conclusions. El cop d'estat militar El govern de García Prieto va intentar reformar la Constitució per reduir la influència de l'Església i limitar els poders del rei, però el projecte va quedar bloquejat per l'oposició del rei, l'Exèrcit i l'Església. El malestar militar per l'expedient Picasso va agreujar la situació.
Per frenar les reformes i impedir el debat sobre l'expedient, Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya, va protagonitzar un cop d'estat el 13 de setembre de 1923. El rei es va negar a destituir els colpistes i el govern va dimitir. Primo de Rivera va justificar el cop com una solució al bloqueig del règim constitucional i va presentar un programa regeneracionista per posar fi al desgovern, el caciquisme, la corrupció i la conflictivitat obrera, i garantir la unitat nacional. La dictadura va comptar amb el suport del rei, l'Exèrcit, l'alta burgesia i part de les classes mitjanes, i inicialment va tenir poca oposició política.
La construcció d'un règim dictatorial La dictadura de Primo de Rivera va tenir dues fases. Entre 1923 i 1925 va governar el Directori Militar, i a partir de 1925 es va instaurar el Directori Civil, tot i que l'exèrcit va continuar tenint un paper important. Les primeres mesures del Directori Militar van ser la suspensió de la Constitució, la dissolució de les Corts, el cessament de les autoritats civils, la prohibició de partits polítics i sindicats, la militarització de l'ordre públic i la repressió de l'obrerisme més radical (cenetistes i comunistes). També es van dissoldre els ajuntaments, substituïts per juntes de vocals, i es van suspendre els mecanismes electorals.
En la primera etapa de la dictadura, el conflicte del Marroc va ser prioritari. El 1925, amb el suport de França, es va dur a terme el desembarcament d'Alhucemas, que va provocar la derrota d'Abd el-Krim, que es va rendir als francesos, i va permetre a l'exèrcit espanyol consolidar el control de tot el protectorat marroquí. L'organització corporativa de l'Estat La dictadura de Primo de Rivera va institucionalitzar el règim mitjançant un model corporatiu, inspirat en el feixisme italià, que substituïa la representació democràtica per la representació d'interessos socials.
Es va crear una Assemblea Nacional Consultiva, formada per representants de corporacions i institucions públiques, amb una funció només consultiva i sota control del govern. Per reforçar el suport social al règim es va fundar la Unión Patriótica, partit oficial integrat principalment per catòlics, funcionaris i cacics rurals, i es va reactivar el Somatén per al manteniment de l'ordre públic. En l'àmbit laboral, l'Estat va intervenir mitjançant l'Organització Corporativa Nacional, amb comitès paritaris de patrons i obrers per reduir la conflictivitat, amb la col·laboració inicial de la UGT i la persecució de la CNT i l'anarcosindicalisme.