Història d'Espanya: Bloc B (1912-1931)

• a) Francesc Macià
• b) Salvador Seguí
• c) José Canalejas
• d) Alfons Sala

Resposta: c) José Canalejas. José Canalejas, president del govern, va ser assassinat el 1912, provocant una crisi que va requerir la intervenció del rei Alfons XIII per designar un nou president.

• a) Liberals i Demòcrates
• b) Romanones i García Prieto
• c) Mauristes i Idóneos
• d) Radicals i Socialistes

Resposta: c) Mauristes i Idóneos. El Partit Conservador es dividia principalment en dues faccions: els Mauristes, que donaven suport a Maura, i els Idóneos, que donaven suport a Dato.

• a) 1910, promoure el centralisme
• b) 1914, modernitzar Catalunya
• c) 1923, suprimir les diputacions
• d) 1931, proclamar la República

Resposta: b) 1914, modernitzar Catalunya. La Mancomunitat de Catalunya es va crear el 1914 amb un esperit de modernització, buscant donar a Catalunya una estructura de govern pròpia.

• a) El rei Alfons XIII
• b) L'Assemblea General
• c) El president del govern espanyol
• d) Els electors per sufragi universal masculí

Resposta: b) L'Assemblea General. El president de la Mancomunitat era escollit per l'Assemblea General, un dels òrgans principals de la Mancomunitat.

• a) 48 diputats
• b) 72 diputats
• c) 96 diputats
• d) 120 diputats

Resposta: c) 96 diputats. L'Assemblea General de la Mancomunitat estava formada per 96 diputats, dels quals 36 eren de Barcelona i 20 per cada una de les altres diputacions.

• a) Promoure la industrialització de Catalunya
• b) Millorar la productivitat agrària
• c) Fomentar l'ús de noves tecnologies en el camp
• d) Diversificar l'economia catalana

Resposta: b) Millorar la productivitat agrària. La Mancomunitat va crear escoles de tècnics agraris per tal de millorar la productivitat agrària, que en aquella època era baixa.

• a) Fomentar la industrialització ràpida de Catalunya.
• b) Modernitzar i catalanitzar la societat catalana.
• c) Declarar la independència de Catalunya.
• d) Crear un exèrcit català.

Resposta: b) Modernitzar i catalanitzar la societat catalana.. La Mancomunitat buscava modernitzar Catalunya en tots els àmbits, incloent la llengua i la cultura.

• a) Francesc Macià
• b) Enric Prat de la Riba
• c) Josep Puig i Cadafalch
• d) Alfons Sala

Resposta: b) Enric Prat de la Riba. Enric Prat de la Riba va ser el primer president de la Mancomunitat, jugant un paper clau en el catalanisme.

• a) La creació d'un nou sistema monetari català.
• b) La unificació ortogràfica del català a través de l'IEC.
• c) La construcció de grans monuments a Barcelona.
• d) La promoció del castellà com a llengua oficial.

Resposta: b) La unificació ortogràfica del català a través de l'IEC.. L'IEC (Institut d'Estudis Catalans) va ser clau en la unificació de l'ortografia catalana.

• a) L'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo.
• b) La invasió de Polònia per Alemanya.
• c) L'enfonsament del Lusitania.
• d) La Revolució Russa.

Resposta: a) L'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo.. L'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran, hereu de l'Imperi Austrohongarès, a Sarajevo, va ser l'esdeveniment que va desencadenar la Primera Guerra Mundial.

• a) Els aliadòfils.
• b) Els germanòfils.
• c) Els neutralistes.
• d) No va mostrar preferència.

Resposta: b) Els germanòfils.. El rei Alfons XIII inicialment simpatitzava amb els germanòfils, que admiraven l'ordre i la disciplina alemanya.

• a) La disminució de la producció interna.
• b) La demanda dels països involucrats en la guerra.
• c) La fi de les restriccions comercials.
• d) L'augment de la mà d'obra disponible.

Resposta: b) La demanda dels països involucrats en la guerra.. Els països involucrats en la guerra compraven productes a Espanya, cosa que va provocar un augment de les exportacions.

• a) La manca de recursos per als militars destinats al Marroc.
• b) La pèrdua de control del poder civil sobre el militar i el descontent amb el sistema d'ascensos.
• c) La pressió dels sindicats per millorar les condicions laborals dels militars.
• d) La influència de la Primera Guerra Mundial en l'exèrcit espanyol.

Resposta: b) La pèrdua de control del poder civil sobre el militar i el descontent amb el sistema d'ascensos.. La crisi militar de 1917 va ser causada principalment per la pèrdua de control del poder civil sobre el militar i el descontentament dels militars amb el sistema d'ascensos, que consideraven injust.

• a) L'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria a Sarajevo.
• b) La invasió de Polònia per Alemanya.
• c) La Revolució Russa.
• d) La crisi econòmica de 1929.

Resposta: a) L'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria a Sarajevo.. La Primera Guerra Mundial va ser desencadenada per l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria a Sarajevo, que va desestabilitzar l'equilibri de poder a Europa.

• a) Una reunió de diputats i senadors per donar suport al govern de Dato.
• b) Un congrés obrer per reclamar millores salarials.
• c) Un parlament paral·lel creat davant el tancament de les Corts per Dato.
• d) Una assemblea militar per discutir els ascensos a l'exèrcit.

Resposta: c) Un parlament paral·lel creat davant el tancament de les Corts per Dato.. L'Assemblea de Parlamentaris va ser un parlament paral·lel creat per diputats i senadors davant el tancament de les Corts per Dato, amb l'objectiu de reclamar garanties constitucionals i autonomia per a les regions.

• a) L'assassinat de Salvador Seguí.
• b) La vaga de La Canadenca.
• c) El Congrés de Sants.
• d) El Desastre d'Annual.

Resposta: b) La vaga de La Canadenca.. La vaga de La Canadenca, el 1919, va ser un esdeveniment clau que va desencadenar una crisi social important a Catalunya, augmentant la tensió entre treballadors i patrons.

• a) Afavorir la substitució de treballadors en vaga.
• b) Reduir l'impacte de les vagues en la producció.
• c) Augmentar la capacitat de pressió dels treballadors.
• d) Facilitar la negociació amb els patrons.

Resposta: c) Augmentar la capacitat de pressió dels treballadors.. Salvador Seguí buscava augmentar la capacitat de pressió dels treballadors reorganitzant els sindicats per branques de producció, de manera que les vagues tinguessin un impacte més gran i dificultessin la substitució de treballadors.

• a) L'augment dels salaris.
• b) La jornada màxima de 6 hores.
• c) La dimissió del govern.
• d) L'alliberament dels presos.

Resposta: d) L'alliberament dels presos.. Una de les principals demandes durant la vaga de La Canadenca va ser l'alliberament de la majoria dels presos, que es va convertir en un motiu central de discussió.

• a) Facilitar la substitució de treballadors en cas de vaga.
• b) Reduir l'impacte de les vagues en la producció.
• c) Augmentar la capacitat de negociació dels propietaris.
• d) Generar un major impacte en la producció i dificultar la substitució de treballadors.

Resposta: d) Generar un major impacte en la producció i dificultar la substitució de treballadors.. Agrupar els sindicats per branques de producció permetia que les vagues afectessin tota la cadena productiva, dificultant la substitució de treballadors i augmentant l'impacte de la protesta.

• a) La prohibició de les vagues a tot el territori català.
• b) La reducció dels salaris dels treballadors.
• c) L'establiment de la jornada màxima de 8 hores.
• d) L'augment de la repressió contra els sindicats.

Resposta: c) L'establiment de la jornada màxima de 8 hores.. La vaga de La Canadenca va aconseguir, entre altres coses, l'establiment de la jornada màxima de 8 hores, una fita històrica per als drets laborals.

• a) Sol·licitar la independència total de Catalunya.
• b) Topar amb un sistema rígid (centralista).
• c) Obtenir una major autonomia per a Catalunya dins d'Espanya.
• d) Eliminar les campanyes en contra de la Lliga.

Resposta: c) Obtenir una major autonomia per a Catalunya dins d'Espanya.. La Lliga Regionalista buscava una major autonomia per a Catalunya dins d'Espanya, aprofitant el context dels 14 punts de Wilson.

• a) Negociar millores salarials amb els patrons.
• b) Eliminar físicament els líders sindicals i els treballadors organitzats.
• c) Promoure la col·laboració entre treballadors i patrons.
• d) Crear sindicats d'ofici per protegir els treballadors.

Resposta: b) Eliminar físicament els líders sindicals i els treballadors organitzats.. Els pistolers tenien com a objectiu principal eliminar físicament els líders sindicals i els treballadors organitzats per debilitar el moviment obrer.

• a) Una estratègia dels treballadors per ocupar les fàbriques.
• b) Una llei que protegia els drets dels sindicats.
• c) El tancament de fàbriques per part dels empresaris per pressionar els treballadors.
• d) Un acord entre patrons i treballadors per evitar vagues.

Resposta: c) El tancament de fàbriques per part dels empresaris per pressionar els treballadors.. El 'locaut' era el tancament de fàbriques per part dels empresaris com a mesura de pressió contra els treballadors durant el pistolarisme.

• a) El sector més moderat i reformista.
• b) El sector liderat per Salvador Seguí.
• c) El sector més radical, organitzat en la FAI.
• d) El sector que promovia la col·laboració amb els empresaris.

Resposta: c) El sector més radical, organitzat en la FAI.. El sector més radical de la CNT, organitzat en la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), va donar suport a la lluita armada durant el pistolarisme.

• a) El dret a la lliure circulació de mercaderies.
• b) El dret a l'autodeterminació de les regions dins de grans imperis.
• c) La creació d'una societat de nacions.
• d) La reducció d'aranzels entre països.

Resposta: b) El dret a l'autodeterminació de les regions dins de grans imperis.. El punt clau dels 14 punts de Wilson que va influir en el problema nacionalista va ser el dret a l'autodeterminació de les regions dins de grans imperis, ja que va inspirar moviments catalanistes a reivindicar més autonomia.

• a) Integrar Catalunya dins d'un sistema centralista.
• b) Modernitzar l'economia espanyola.
• c) Aconseguir una major autonomia per a Catalunya.
• d) Eliminar les diputacions provincials.

Resposta: c) Aconseguir una major autonomia per a Catalunya.. L'objectiu principal de la Lliga Regionalista en presentar les Bases per a l'autonomia de Catalunya era aconseguir una major autonomia per a Catalunya dins d'Espanya.

• a) Van ser aprovades immediatament pel govern central.
• b) Van ser rebutjades a causa de la Vaga de la Canadenca i l'oposició a Madrid.
• c) Van ser negociades i implementades gradualment.
• d) Van ser la base per a la Constitució de la Segona República.

Resposta: b) Van ser rebutjades a causa de la Vaga de la Canadenca i l'oposició a Madrid.. Les Bases per a l'autonomia de Catalunya no van ser aprovades a causa de la Vaga de la Canadenca i l'oposició del govern central a Madrid, que va impedir que tiressin endavant.

• a) La manca de reconeixement social.
• b) Els ascensos injustos que afavorien els africanistes.
• c) La manca de recursos per a les seves unitats.
• d) La interferència del poder civil en les decisions militars.

Resposta: b) Els ascensos injustos que afavorien els africanistes.. Els 'junteros' es queixaven principalment del sistema d'ascensos, que consideraven injust perquè afavoria els militars destinats al Marroc ('africanistes') en detriment dels peninsulars.

• a) Alfons XII.
• b) Amadeu I.
• c) Alfons XIII.
• d) Felip V.

Resposta: c) Alfons XIII.. Alfons XIII va prendre partit pels junteros, garantint l'alliberament dels seus líders detinguts i provocant la dimissió del govern de García Prieto.

• a) L'augment de la influència militar en la política exterior.
• b) La recuperació del control civil sobre l'exèrcit.
• c) La pèrdua de control del poder civil sobre el militar.
• d) La modernització de l'exèrcit espanyol.

Resposta: c) La pèrdua de control del poder civil sobre el militar.. La crisi militar de 1917 simbolitza la pèrdua de control del poder civil sobre el militar, anticipant la influència de l'exèrcit durant la resta del segle XX.

• a) L'auge del comunisme a Espanya
• b) L'augment del poder de l'església
• c) El descontent de l'exèrcit pel desastre d'Annual
• d) La pressió de França per intervenir a Espanya

Resposta: c) El descontent de l'exèrcit pel desastre d'Annual. El descontent de l'exèrcit pel desastre d'Annual va ser un factor clau per justificar el cop d'estat de Primo de Rivera.

• a) Fomentar l'autonomia regional
• b) Frenar l'auge dels nacionalistes catalans i bascos
• c) Promoure el diàleg amb els nacionalistes
• d) Integrar els nacionalistes al govern

Resposta: b) Frenar l'auge dels nacionalistes catalans i bascos. La Dictadura de Primo de Rivera buscava frenar l'auge dels nacionalistes, especialment a Catalunya i el País Basc.

• a) Oposició total i clandestina
• b) Suport incondicional al règim
• c) Un paper ambigu, col·laborant amb el règim
• d) Lideratge de la resistència armada

Resposta: c) Un paper ambigu, col·laborant amb el règim. La UGT va adoptar una posició ambigua, col·laborant amb el règim en alguns aspectes.

• a) Modernitzar l'exèrcit espanyol.
• b) Fomentar el desenvolupament industrial.
• c) Adoctrinar les idees de Primo de Rivera.
• d) Promoure la descentralització administrativa.

Resposta: c) Adoctrinar les idees de Primo de Rivera.. La Unió Patriòtica va ser un partit únic creat per Primo de Rivera per difondre i consolidar les seves idees i polítiques.

• a) Creació de noves escoles catalanes.
• b) Promoció de la cultura catalana a l'estranger.
• c) Prohibició del català en actes oficials i escoles.
• d) Finançament de la Mancomunitat de Catalunya.

Resposta: c) Prohibició del català en actes oficials i escoles.. Durant el Directori Militar, es va prohibir l'ús del català en actes oficials i es va erradicar de les escoles, reflectint una política anticatalanista.

• a) Fomentar la lliure competència entre empreses.
• b) Regular les relacions laborals segons la doctrina social de l'Església i el corporativisme feixista.
• c) Promoure la vaga general com a eina de pressió laboral.
• d) Eliminar la intervenció estatal en l'economia.

Resposta: b) Regular les relacions laborals segons la doctrina social de l'Església i el corporativisme feixista.. L'OCN es va crear per regular les relacions laborals i les condicions de treball d'acord amb la doctrina social de l'Església i el corporativisme de la Itàlia feixista, buscant la cooperació entre classes.

• a) Va ser nomenat president de la Generalitat de Catalunya.
• b) Va ser detingut per les autoritats espanyoles.
• c) Va haver d'exiliar-se a França.
• d) El seu exèrcit va ser detingut a la frontera per les autoritats franceses.

Resposta: d) El seu exèrcit va ser detingut a la frontera per les autoritats franceses.. Després dels Fets de Prat de Molló, l'exèrcit de Macià va ser detingut a la frontera per les autoritats franceses, frustrant el seu intent d'alliberament nacional.

• a) Negociar amb el govern espanyol una major autonomia per a Catalunya.
• b) Derrocar la dictadura de Primo de Rivera per la força.
• c) Sumar forces a mesura que avançava per alliberar Catalunya.
• d) Establir una república independent a França.

Resposta: c) Sumar forces a mesura que avançava per alliberar Catalunya.. Francesc Macià pretenia crear un exèrcit que anés sumant forces a mesura que avançava per alliberar Catalunya, tot i que aquest pla va ser frustrat.

• a) Dissenyar polítiques econòmiques per modernitzar Espanya.
• b) Assessorar el govern en matèria de política exterior.
• c) Preparar una constitució que recolzés el règim dictatorial.
• d) Supervisar les eleccions municipals i garantir la transparència.

Resposta: c) Preparar una constitució que recolzés el règim dictatorial.. L'Assemblea Nacional Consultiva, creada pel règim en crisi, tenia com a tasca principal preparar una constitució que recolzés la dictadura de Primo de Rivera.

• a) Aprovar un nou estatut d'autonomia per a Catalunya.
• b) Evitar les conseqüències de l'expedient Picasso i frenar l'auge dels nacionalistes.
• c) Instaurar una república democràtica a Espanya.
• d) Promoure una aliança militar amb França i el Marroc.

Resposta: b) Evitar les conseqüències de l'expedient Picasso i frenar l'auge dels nacionalistes.. El cop d'estat de Primo de Rivera va tenir com a objectiu principal evitar les conseqüències polítiques de l'expedient Picasso, que investigava el desastre d'Annual, i frenar l'auge dels nacionalistes catalans i bascos.

• a) Una política de liberalització total dels mercats.
• b) Un fort intervencionisme estatal i increment de les inversions públiques.
• c) Una reducció dràstica de la despesa pública per equilibrar el pressupost.
• d) Un foment exclusiu de la inversió estrangera en el sector industrial.

Resposta: b) Un fort intervencionisme estatal i increment de les inversions públiques.. Durant el Directori Civil, el govern va adoptar un fort intervencionisme estatal en l'economia, creant empreses que monopolitzaven sectors clau i augmentant les inversions públiques en infraestructures.

• a) Organitzacions clandestines de treballadors que organitzaven vagues.
• b) Òrgans integrats per representants de treballadors, empresaris i el govern per regular les relacions laborals.
• c) Tribunals militars encarregats de jutjar els opositors al règim.
• d) Associacions de propietaris agrícoles que defensaven els seus interessos.

Resposta: b) Òrgans integrats per representants de treballadors, empresaris i el govern per regular les relacions laborals.. Els comitès paritaris eren òrgans creats per regular les relacions laborals, integrats per representants de treballadors, empresaris i el govern, amb l'objectiu d'evitar la conflictivitat social i promoure la cooperació de classes.

• a) Consolidar la monarquia d'Alfons XIII.
• b) Planificar el retorn a un règim republicà.
• c) Reformar la Constitució de 1876.
• d) Donar suport a la dictadura de Primo de Rivera.

Resposta: b) Planificar el retorn a un règim republicà.. El Pacte de Sant Sebastià va ser un acord entre diverses forces polítiques per enderrocar la monarquia i establir una república.

• a) Acció Catalana.
• b) Estat Català.
• c) Unión Patriótica.
• d) Aliança Republicana.

Resposta: c) Unión Patriótica.. Unión Patriótica era el partit únic creat per Primo de Rivera per donar suport a la seva dictadura, i per tant, no va participar en un pacte per canviar el règim.

• a) Negociar amb el govern monàrquic.
• b) Organitzar una oposició pacífica a la dictadura.
• c) Planificar la transició després de la caiguda de la monarquia.
• d) Donar suport a Primo de Rivera.

Resposta: c) Planificar la transició després de la caiguda de la monarquia.. El Comitè Revolucionari va ser l'encarregat de preparar la transició cap a la república un cop enderrocada la monarquia.

• a) L'èxit immediat i la proclamació de la República.
• b) La neutralització dels sublevats per la resta de l'exèrcit a Jaca.
• c) La dimissió del rei Alfons XIII.
• d) Una vaga generalitzada a tot Espanya.

Resposta: b) La neutralització dels sublevats per la resta de l'exèrcit a Jaca.. La Sublevació de Jaca va ser ràpidament controlada, amb els sublevats neutralitzats per la resta de l'exèrcit a la mateixa Jaca.

• a) Van ser alliberats immediatament pel govern.
• b) Van ser jutjats per un consell de guerra i alguns condemnats a mort.
• c) Van ser exiliats a França.
• d) Van ser integrats a l'exèrcit regular.

Resposta: b) Van ser jutjats per un consell de guerra i alguns condemnats a mort.. Després de ser neutralitzats, els participants de la Sublevació de Jaca van ser sotmesos a un consell de guerra, on alguns van ser condemnats a mort.

• a) Va tenir un impacte massiu i va forçar la caiguda del govern.
• b) Va ser decisiva per a l'èxit de la sublevació.
• c) No va tenir l'impacte esperat.
• d) Va ser recolzada per tot l'exèrcit.

Resposta: c) No va tenir l'impacte esperat.. La vaga que havia d'acompanyar la Sublevació de Jaca no va aconseguir l'impacte que s'esperava, debilitant la força del moviment.

• a) Manuel Azaña
• b) Niceto Alcalá-Zamora
• c) Francesc Macià
• d) Santiago Casares

Resposta: b) Niceto Alcalá-Zamora. Després de l'abdicació del rei, Niceto Alcalá-Zamora va ser qui va assumir la presidència del comitè revolucionari.

• a) El Pacte de Sant Sebastià
• b) La Sublevació de Jaca
• c) Les eleccions municipals de 1931
• d) La proclamació de la República

Resposta: c) Les eleccions municipals de 1931. El comitè va decidir que les eleccions municipals de 1931 es considerarien un referèndum sobre la continuïtat de la monarquia.

• a) El Pacte de Jaca
• b) El Pacte de Sant Sebastià
• c) El Pacte de Madrid
• d) El Pacte de Barcelona

Resposta: b) El Pacte de Sant Sebastià. El Pacte de Sant Sebastià, celebrat a l'agost de 1930, va establir les bases i les idees per al canvi de règim que portaria a la proclamació de la República.