Història del Franquisme: Característiques, Suports i Oposició

• a) L'exèrcit
• b) El partit únic FET i JONS
• c) L'església
• d) Els sindicats lliures

Resposta: d) Els sindicats lliures. Els sindicats lliures estaven prohibits durant el franquisme, ja que el règim només permetia el Sindicat Vertical controlat per l'Estat.

• a) Separació de poders i llibertat d'expressió
• b) Concentració de poder en la figura de Franco
• c) Descentralització administrativa i autonomia regional
• d) Pluralisme polític i eleccions democràtiques

Resposta: b) Concentració de poder en la figura de Franco. El règim autocràtic es caracteritza per la concentració de tot el poder en la figura de Francisco Franco, sense separació de poders ni llibertat d'expressió.

• a) Promoure la lliure expressió i el debat polític
• b) Inculcar la ideologia franquista a la societat
• c) Defensar els drets dels treballadors i les llibertats civils
• d) Fomentar la diversitat cultural i el pluralisme ideològic

Resposta: b) Inculcar la ideologia franquista a la societat. Les organitzacions de masses com el Front de Joventuts i la Sección Femenina van ser creades per difondre la ideologia franquista i assegurar el suport al règim.

• a) Gestionar l'economia del país.
• b) Donar suport ideològic i quadres dirigents al règim.
• c) Negociar acords internacionals.
• d) Organitzar la resistència contra Franco.

Resposta: b) Donar suport ideològic i quadres dirigents al règim.. Les famílies polítiques donaven suport ideològic i proporcionaven figures per a càrrecs importants, com ministres i governadors.

• a) Anarquistes, comunistes i socialistes.
• b) Falangistes, carlins, monàrquics i l'Església.
• c) Republicans, demòcrates i liberals.
• d) Ecologistes, feministes i pacifistes.

Resposta: b) Falangistes, carlins, monàrquics i l'Església.. Les 'famílies polítiques' incloïen falangistes (FET y de las JONS), carlins, monàrquics, l'Església i l'Exèrcit, que compartien una ideologia conservadora i autoritària.

• a) Eliminant-les sistemàticament.
• b) Equilibrant el poder entre elles per evitar que cap guanyés massa influència.
• c) Donant-los el control total de l'economia.
• d) Permetent-los crear partits polítics independents.

Resposta: b) Equilibrant el poder entre elles per evitar que cap guanyés massa influència.. Franco equilibrava el poder entre les 'famílies polítiques' per assegurar que cap d'elles es tornés prou forta com per desafiar la seva autoritat.

• a) Classes altes, petits i mitjans propietaris agrícoles i l'església
• b) Classes populars i víctimes de les repressions
• c) Classes mitjanes i sectors amb tradició democràtica republicana
• d) Només l'exèrcit i els falangistes

Resposta: a) Classes altes, petits i mitjans propietaris agrícoles i l'església. El franquisme va rebre el suport de les classes altes, els petits i mitjans propietaris agrícoles, i l'Església, que veien en el règim una garantia per als seus interessos i privilegis.

• a) Donar suport ideològic i proporcionar quadres dirigents al règim
• b) Oposar-se a Franco i defensar la democràcia
• c) Repartir-se el poder econòmic del país
• d) Negociar amb els partits d'esquerra a l'exili

Resposta: a) Donar suport ideològic i proporcionar quadres dirigents al règim. Les 'famílies' polítiques, com falangistes, carlins, monàrquics i l'Església, donaven suport ideològic al règim i proporcionaven ministres i governadors, però Franco les utilitzava per equilibrar el poder.

• a) Perquè les 'famílies' polítiques tenien objectius diferents i interessos contraposats
• b) Perquè Franco no confiava en cap dels seus col·laboradors
• c) Perquè hi havia constantment intents de cop d'estat
• d) Perquè l'exèrcit estava dividit en faccions rivals

Resposta: a) Perquè les 'famílies' polítiques tenien objectius diferents i interessos contraposats. El règim franquista era desunit perquè les diferents 'famílies' polítiques tenien objectius diferents i només estaven unides per la figura de Franco i el seu rebuig al comunisme.

• a) Falangistes (FET y de las JONS)
• b) Carlins (tradicionalistes)
• c) Socialistes (PSOE)
• d) Monàrquics (alfonsins)

Resposta: c) Socialistes (PSOE). Els socialistes no van donar suport a Franco, ja que eren un dels seus principals opositors.

• a) Controlar l'economia del país
• b) Donar suport ideològic i proporcionar dirigents al règim
• c) Organitzar la resistència contra Franco
• d) Negociar amb els països estrangers

Resposta: b) Donar suport ideològic i proporcionar dirigents al règim. Les famílies polítiques donaven suport ideològic i quadres dirigents (ministres, governadors, etc.) al règim.

• a) Perquè Franco no tenia el control total del poder
• b) Perquè les famílies polítiques tenien objectius diferents i a vegades contradictoris
• c) Perquè l'exèrcit no donava suport a Franco
• d) Perquè hi havia una forta oposició interna al règim

Resposta: b) Perquè les famílies polítiques tenien objectius diferents i a vegades contradictoris. Les famílies tenien objectius diferents (per exemple, els falangistes volien un estat feixista i els monàrquics volien el retorn del rei).

• a) Que Espanya li vengués petroli a baix cost.
• b) Que Espanya entrés immediatament a la Segona Guerra Mundial.
• c) Que Espanya cedís territoris al nord d'Àfrica a Alemanya.
• d) Que Espanya alliberés els presoners alemanys.

Resposta: b) Que Espanya entrés immediatament a la Segona Guerra Mundial.. Hitler volia que Espanya s'unís a la Segona Guerra Mundial, però les demandes de Franco van impedir un acord immediat.

• a) Perquè Franco no volia involucrar Espanya en un conflicte internacional.
• b) Perquè Espanya estava en una situació econòmica molt precària després de la Guerra Civil.
• c) Perquè Franco temia una invasió aliada si s'unia a l'Eix.
• d) Perquè la majoria de la població espanyola s'oposava a entrar a la guerra.

Resposta: b) Perquè Espanya estava en una situació econòmica molt precària després de la Guerra Civil.. La situació econòmica d'Espanya després de la Guerra Civil era molt precària, cosa que va impedir l'entrada al conflicte.

• a) L'enviament de la División Azul al front rus.
• b) La compra de material militar a Alemanya.
• c) La nacionalització de la banca espanyola.
• d) La creació d'un nou partit únic.

Resposta: a) L'enviament de la División Azul al front rus.. Ramón Serrano Suñer va proposar l'enviament de la División Azul per donar suport a Alemanya al front rus.

• a) Llei de Successió a la Prefectura de l'Estat
• b) Fuero de los Españoles
• c) Llei Constitutiva de les Corts
• d) Fuero del Trabajo

Resposta: d) Fuero del Trabajo. El Fuero del Trabajo de 1938 va ser la primera llei fonamental del règim franquista i prohibia els sindicats lliures i les vagues, establint el Sindicat Vertical.

• a) Llei de Referèndum Nacional
• b) Llei de Successió a la Prefectura de l'Estat
• c) Fuero de los Españoles
• d) Llei Constitutiva de les Corts

Resposta: b) Llei de Successió a la Prefectura de l'Estat. La Llei de Successió a la Prefectura de l'Estat de 1947 definia Espanya com un Regne, però Franco es reservava el dret vitalici de ser Cap d'Estat i de decidir el seu successor.

• a) Garantir la llibertat d'expressió
• b) Permetre l'elecció democràtica dels procuradors
• c) Donar una aparença de suport popular al règim
• d) Establir la separació de poders

Resposta: c) Donar una aparença de suport popular al règim. La Llei de Referèndum Nacional de 1945 permetia a Franco convocar referèndums, però com que no hi havia llibertat d'expressió, els resultats eren sempre favorables al govern, donant una aparença de suport popular.

• a) Democràcia Orgànica
• b) Central Nacional Sindicalista
• c) Estat de Guerra
• d) Autarquia

Resposta: a) Democràcia Orgànica. La 'Democràcia Orgànica' era el concepte utilitzat pel règim franquista per oposar-se a la democràcia parlamentària liberal, argumentant que la representació del poble es feia a través d'unitats naturals com la família, el municipi i el sindicat, en lloc de partits polítics.

• a) Defensar els drets dels treballadors
• b) Controlar els treballadors i evitar la lluita de classes
• c) Promoure la lliure associació sindical
• d) Fomentar la negociació col·lectiva

Resposta: b) Controlar els treballadors i evitar la lluita de classes. El Sindicat Vertical, creat mitjançant la Ley de Unidad Sindical, tenia com a objectiu principal controlar els treballadors i evitar la lluita de classes, integrant obligatòriament obrers i empresaris en una mateixa organització sota el control de l'Estat.

• a) 1945
• b) 1947
• c) 1948
• d) 1951

Resposta: c) 1948. L'estat de guerra oficial es va mantenir fins al 1948, permetent que qualsevol oposició fos jutjada per consells de guerra militars.

• a) Fomentar la cultura catalana per integrar-la a Espanya.
• b) Promoure el desenvolupament econòmic de la regió.
• c) Erradicar la identitat catalana i imposar la cultura castellana.
• d) Establir un diàleg obert amb els sectors catalanistes moderats.

Resposta: c) Erradicar la identitat catalana i imposar la cultura castellana.. L'objectiu principal era la uniformització absoluta de l'Estat sota la cultura castellana, prohibint l'ús del català i abolint les institucions catalanes.

• a) La Generalitat de Catalunya.
• b) L'Institut d'Estudis Catalans.
• c) L'Acadèmia de la Llengua Catalana.
• d) Totes van ser prohibides.

Resposta: d) Totes van ser prohibides.. El franquisme va abolir l'Estatut d'Autonomia de 1932 i va prohibir totes les institucions catalanes, incloent la Generalitat i l'Institut d'Estudis Catalans.

• a) Els obrers i camperols.
• b) L'alta burgesia industrial i els grans propietaris.
• c) Els intel·lectuals i artistes catalans.
• d) Els sindicats i partits d'esquerra.

Resposta: b) L'alta burgesia industrial i els grans propietaris.. El règim va comptar amb el suport de l'alta burgesia industrial, grans propietaris i financers que volien ordre social.

• a) Lliure comerç amb països europeus.
• b) Autosuficiència i producció interna.
• c) Inversió estrangera massiva.
• d) Reforma agrària integral.

Resposta: b) Autosuficiència i producció interna.. L'autarquia es defineix com una política econòmica que busca l'autosuficiència, on l'Estat intenta produir tot el que necessita per no dependre de l'exterior.

• a) Banc d'Espanya.
• b) Institut Nacional d'Indústria (INI).
• c) Cambra de Comerç.
• d) Ministeri d'Agricultura.

Resposta: b) Institut Nacional d'Indústria (INI).. L'Institut Nacional d'Indústria (INI) es va crear el 1941 per fundar empreses públiques estratègiques davant la falta d'inversió privada.

• a) Lliurement als mercats.
• b) Mitjançant cartilles de racionament.
• c) Per subhasta pública.
• d) A través d'organitzacions benèfiques.

Resposta: b) Mitjançant cartilles de racionament.. L'Estat controlava la producció i distribució d'aliments mitjançant cartilles de racionament a causa de la insuficiència de la producció.

• a) L'augment de la inversió en tecnologia agrícola.
• b) La millora de les condicions laborals dels camperols.
• c) El retorn de les terres expropiades als seus antics amos.
• d) La creació de cooperatives agrícoles.

Resposta: c) El retorn de les terres expropiades als seus antics amos.. La contrareforma agrària va implicar la devolució de les terres expropiades durant la República als terratinents, revertint les reformes prèvies.

• a) Fomentar la creació de noves empreses col·lectives.
• b) Retornar les empreses col·lectivitzades als seus propietaris originals.
• c) Augmentar la participació dels treballadors en la gestió empresarial.
• d) Modernitzar les indústries a través de la inversió pública.

Resposta: b) Retornar les empreses col·lectivitzades als seus propietaris originals.. La descol·lectivització va consistir en retornar les empreses que havien estat col·lectivitzades durant la Guerra Civil als seus antics propietaris.

• a) Suport econòmic mitjançant donacions anònimes.
• b) Informació sobre moviments de tropes franquistes.
• c) Menjar i refugi a les zones rurals.
• d) Suport diplomàtic a través de contactes internacionals.

Resposta: c) Menjar i refugi a les zones rurals.. La població rural ajudava els maquis donant-los menjar i refugi, ja sigui per solidaritat ideològica, parentiu o per la repressió que patien.

• a) Excombatents franquistes que no es van rendir el 1939.
• b) Excombatents republicans que no es van rendir el 1939.
• c) Membres de la Guàrdia Civil contraris al règim.
• d) Voluntaris estrangers descontents amb la política aliada.

Resposta: b) Excombatents republicans que no es van rendir el 1939.. Els maquis estaven formats majoritàriament per excombatents republicans que no es van rendir al final de la Guerra Civil el 1939.

• a) PSOE
• b) CNT
• c) PCE
• d) Front Nacional de Catalunya

Resposta: c) PCE. La invasió de la Vall d'Aran el 1944 va ser liderada pel PCE, amb l'esperança d'obtenir ajuda dels Aliats per enderrocar Franco.

• a) Per por a les represàlies del PCE.
• b) Per ordres directes del govern francès.
• c) Per solidaritat ideològica, parentiu o per la forta repressió que patien.
• d) Per interès econòmic, ja que els maquis pagaven per l'ajuda.

Resposta: c) Per solidaritat ideològica, parentiu o per la forta repressió que patien.. La població rural donava suport als maquis per solidaritat ideològica, vincles familiars o a causa de la repressió que patien per part de la Guàrdia Civil.

• a) Un augment abusiu del preu del bitllet del tramvia.
• b) La destitució de l'alcalde de Barcelona.
• c) La declaració de l'estat d'excepció.
• d) La prohibició de les vagues per part del règim franquista.

Resposta: a) Un augment abusiu del preu del bitllet del tramvia.. La Vaga de Tramvies de Barcelona de 1951 va ser provocada per un augment abusiu del preu del bitllet del tramvia, fet que va indignar la població i va portar a un boicot massiu.

• a) La detenció de tots els participants en la vaga.
• b) La declaració de l'estat d'excepció a Barcelona.
• c) Una derrota moral per al franquisme i l'anul·lació de l'augment de tarifes.
• d) L'augment del suport popular al règim franquista.

Resposta: c) Una derrota moral per al franquisme i l'anul·lació de l'augment de tarifes.. La Vaga de Tramvies va ser una derrota moral important per al franquisme, ja que va obligar el règim a anular l'augment de tarifes i a destituir l'alcalde de Barcelona i el governador civil.

• a) Van ser vagues pacífiques sense incidents.
• b) Van ser organitzades exclusivament per sectors conservadors.
• c) Van obligar el règim a declarar l'estat d'excepció durant quatre mesos.
• d) Van tenir un suport massiu de l'Església.

Resposta: c) Van obligar el règim a declarar l'estat d'excepció durant quatre mesos.. Les Vagues d'Astúries de 1958 van ser una gran vaga minera que va obligar el règim a declarar l'estat d'excepció durant quatre mesos per recuperar el control de la situació.