Història del Catalanisme: Renaixença i Catalanisme Polític

I 24 flashcards i 16 preguntes més al document.

Text del document

HISTÒRIA DEL CATALANISME MATERIALS D'HISTÒRIA D'ESPANYA I DE CATALUNYA INTRODUCCIÓ El catalanisme apareix al segle XIX, primer com a moviment reivindicatiu de la llengua i la cultura catalanes (catalanisme cultural) i més tard afegint-s'hi la reivindicació política (autonomista, federal o independentista) (catalanisme polític). El nacionalisme català cal inserir-lo en el context de l'expansió dels nacionalismes europeus, sobretot arran del moviment del Romanticisme.

Els nacionalismes perifèrics hispànics (català, basc i gallec) van ser l'exponent de les reivindicacions de les nacionalitats històriques d'un Estat espanyol que, essent liberal i aparentment democràtic, tenia un règim centralista i uniformador, que menystenia els particularismes nacionals dels pobles no castellans. El catalanisme cultural: la renaixença PRIMERA PART LA RENAIXENÇA I LA LLENGUA CATALANA CATALUNYA Anys 1830 – 1850 Expansió del ROMANTICISME Difusió dels ideals NACIONALISTES Configuració d'un Estat liberal i centralista a Espanya Va aparèixer amb força el moviment de LA RENAIXENÇA "La Renaixença" no tenia un projecte polític propi.

Moviment social i cultural que pretenia la recuperació de la llengua i dels trets d'identitat nacional de Catalunya ARIBAU I L'ODA A LA PÀTRIA El 1833 Bonaventura Carles Aribau publicà l'Oda a la Pàtria, i J. Rubió i Ors reivindicava l'ús escrit del català al Diario de Barcelona. ELS JOCS FLORALS 1859 – Primers "JOCS FLORALS" a Barcelona que impulsen la llengua catalana com a llengua de cultura literària.

L'EDAT D'OR DE LA LITERATURA CATALANA Entre els anys 1870 i 1880 es publiquen les considerades obres magistrals d'autors com Àngel Guimerà o Mossèn Cinto Verdaguer Mossèn Cinto Verdaguer Àngel Guimerà EL PAPER DE LA PREMSA Va tenir molta importància la proliferació de la premsa popular, sovint de caire satíric, en l'extensió de l'ús del català escrit. 1872 1870 1880 LA RENAIXENÇA POPULAR Anselm Clavé i els seus "cors" o el teatre de Serafí Soler "Pitarra" van constituir un català menys elitista i més "del carrer". Foren peces clau de la RENAIXENÇA POPULAR. EL SEGLE XIX A CATALUNYA: DE LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA A LA INDUSTRIALITZACIÓ 1.

El "vapor" La España Industrial, a Sants, va tenir fins a 2500 treballadors el 1880. 2. La Colònia Borgonyà, a Sant Vicenç de Torelló (Osona). Empresa tèxtil a la riba del riu Ter. EL SEGLE XIX A CATALUNYA: DE LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA A LA INDUSTRIALITZACIÓ El catalanisme polític SEGONA PART SEGLE XIX: ROMANTICISME VS. NACIONALISME "La Llibertat guiant al poble", d'Eugène Delacroix (1830). Museu del Louvre. SEGLE XIX: ROMANTICISME VS. NACIONALISME Dècada dels anys 30 del S.

XIX a Europa EXPANSIÓ DEL MOVIMENT CULTURAL DEL ROMANTICISME APARICIÓ I AUGE DE L'IDEARI POLÍTIC DEL NACIONALISME FORMACIÓ I CONSOLIDACIÓ A ESPANYA D'UN ESTAT LIBERAL I CENTRALISTA A Catalunya sorgí amb força el moviment de la RENAIXENÇA EL ROMANTICISME I EL PASSAT HISTÒRIC El ROMANTICISME, com a moviment artístic i cultural, va néixer al Regne Unit i a Alemanya a finals del S. XVIII i es va estendre per tota Europa a partir de 1820, després de les guerres napoleòniques. Idea de "passat històric" i recerca de mites i herois en èpoques llunyanes (Edat Mitjana) Construcció d'una personalitat pròpia i identitària de la comunitat nacional.

Recerca de trets d'identitat nacional propis i diferenciadors, que dotin d'una "història" a la Nació. La llegenda de Guifré el Pilós i les "quatre barres" NACIONALISME I ESTATS NACIONALS Desenvolupament del NACIONALISME Ideari polític que defèn que cada "poble" o "nació" ha de comptar amb un Estat propi independent i sobirà. Entén com a "nació" un col·lectiu o comunitat amb una llengua, una història i unes tradicions que la caracteritzen i la diferencien de la resta, i on els seus membres en tenen consciència i s'hi senten identificats. Nacions sense Estat Imperis plurinacionals Nacions fragmentades La situació a Europa presentava ...

EUROPA A MITJANS DEL SEGLE XIX LA CONSTRUCCIÓ D'UN ESTAT LIBERAL A ESPANYA El regnat d'Isabel II (1833 – 1868) va comportar el final de l'Antic Règim a Espanya i l'inici en la construcció d'un Estat modern, liberal i centralitzat, que volia deixar enrere les estructures socials i econòmiques feudals que encara subsistien. D'esquerra a dreta, el general Baldomero Espartero, el general Ramon Narváez i el general O'Donnell, protagonistes polítics d'aquest període, on van anar alternant-se moderats i progressistes en el poder.

CAP A LA UNIFORMITZACIÓ POLÍTICA DE L'ESTAT El 1833 el Govern va decidir la divisió administrativa de l'Estat en províncies, segons un criteri uniformitzador i igualitari, basant-se en els territoris dels antics regnes peninsulars. Fou un pas molt important per a una major eficàcia del control governamental sobre el territori. La divisió provincial s'ha mantingut gairebé igual fins el segle XXI, amb alguns petits canvis (per exemple, Canàries era originalment una única província).

LES GUERRES CARLINES: LA LLUITA PER LA TRADICIÓ El tradicionalisme carlí o carlisme defensava el manteniment de les estructures polítiques i socials pròpies de l'Antic Règim a partir de la idea de "legitimitat dinàstica" en la figura de Carlos Maria Isidro (germà de Ferran VII) i els seus successors. El carlisme va tenir una forta implantació al País Basc, Navarra, el Maestrat i a Catalunya (àrees rurals de l'Alt Urgell, el Ripollès, la Cerdanya...). Això s'explica per la seva defensa de les tradicions i dels antics furs i per la idea de la preeminència de l'Església sobre la societat i la seva oposició al liberalisme imposat des del nou Estat isabelí.

Esquerra – Carlos Maria de Borbón y Àustria-Este, pretenent a la Corona Espanyola entre 1868 i 1903. Dreta – mapes de la 1a i la 3a guerra carlina. PRIMERA GUERRA CARLINA 1833 – 1839 SEGONA GUERRA CARLINA (o Guerra dels Matiners) 1846 – 1849 TERCERA GUERRA CARLINA 1872 – 1876 La Creu de Borgonya o de Sant Andreu és la bandera del Carlisme LES "BULLANGUES" Entre 1833 i 1843 es van produir revoltes a diverses ciutats catalanes, sobretot a Barcelona, anomenades BULLANGUES, de caràcter insurreccional i amb un fort contingut social, i també contra la política uniformitzadora del Govern.

El cicle de "bullangues" de 1842 – 1843 va acabar amb el bombardeig de Barcelona ordenat pel govern del general Espartero. EL REPUBLICANISME FEDERAL CATALÀ El 1868, amb la revolució que foragità la monarquia d'Isabel II, es va fundar el Partit República Democràtic Federal, liderat per Francesc Pi i Margall, i que va tenir una forta implantació a Catalunya, València i les Balears. Tenia una ideologia progressista, democràtica i federalista. Francesc Pi i Margall (dalt) i Estanislau Figueres (dreta), foren líders del republicanisme federal català.

El REPUBLICANISME FEDERAL defensava la constitució d'Estats independents i sobirans per a cada nació ibèrica, i la configuració d'una República federal Espanyola per la unió voluntària i solidària d'aquests Estats. 1869 – Signatura del Pacte Federal de Tortosa entre els republicans de Catalunya, Aragó, València i Balears. LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA La PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA va durar només 11 mesos, del febrer de 1873 al gener de 1874, i va tenir 4 presidents diferents. Estanislau Figueres – febrer a juny 1873 Francesc Pi i Margall – juny a juliol 1873 Nicolás Salmerón – juliol a setembre 1873 Emilio Castelar – setembre 1873 a gener 1874 DEBAT REPÚBLICA FEDERAL VS. UNITÀRIA.

TERCERA PART VALENTÍ ALMIRALL I EL NAIXEMENT DEL CATALANISME POLÍTIC EL FEDERALISME A LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Cops d'Estat del Gral. Pavía (gener 1875) i del Gral. Martínez Campos (desembre 1875). INICI DEL PERÍODE DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Regnat d'Alfons XII (1876 – 1885) Implantació del "sistema canovista" Final de l'experiència democràtica del SEXENNI REVOLUCIONARI i dels anhels federalistes de la frustrada PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA. Amb la Restauració, el republicanisme federalista perd suport i presència a Catalunya. El 1883, el PRDF va celebrar un Congrés a Barcelona, presidit per Josep Ma. Vallès i Ribot.

Aquest Congrés va elaborar un projecte de Constitució de l'Estat Català dins la Federació Ibèrica, de caràcter fortament democràtic, pactista i descentralitzat. VALENTÍ ALMIRALL VALENTÍ ALMIRALL I LLOZER (1841 – 1904). Nascut a Barcelona, es va formar en Filosofia, Dret i Periodisme. De família benestant i tradició comerciant i amb moltes propietats. Militant del PRDF, va fundar i dirigir el diari El Estado Catalán (en castellà), entre 1869 i 1873. que exercia com a portaveu del republicanisme federal. Al 1881 Valentí Almirall va trencar amb Pi i Margall i amb el PRDF, i va centrar el seu discurs en el catalanisme polític de signe progressista.

Valentí Almirall és considerat el "pare del catalanisme" L'IDEARI D'ALMIRALL Almirall creia que la regeneració política i moral d'Espanya passava per la descentralització i el reconeixement de la identitat nacional catalana. La modernització d'Espanya requeria que prèviament es constituís un ESTAT CATALÀ (i un Estat Valencià, un Estat Castellà, un Estat Andalús ...), i en la posterior federació voluntària dels pobles ibèrics en pla d'absoluta igualtat. Valentí Almirall representava l'opció progressista i republicana del catalanisme polític, i proposava un model federal i democràtic com a solució política per a Espanya.

(allunyat dels postulats tradicionalistes i del lligam amb l'Església catòlica propis del catalanisme més conservador). Almirall va exposar el seu ideari polític al llibre LO CATALANISME, publicat l'any 1886. EL PRIMER CONGRÉS CATALANISTA (1880) El 1880, Valentí Almirall va convocar el PRIMER CONGRÉS CATALANISTA a Barcelona. El Congrés aplegà les tendències del catalanisme de l'època, del republicanisme federal i dels sectors intel·lectuals de La Renaixença. Aquest Primer Congrés es va dur a terme entre el 9 d'octubre i el 14 de novembre de 1880, i hi van participar un 1200 congressistes.

Es va arribar a tres grans acords polítics: Defensa del DRET CIVIL CATALÀ Creació de l'ACADÈMIA DE LA LLENGUA CATALANA Creació del CENTRE CATALÀ Com a entitat permanent per coordinar el moviment catalanista. LA QÜESTIÓ DEL DRET CIVIL CATALÀ EL SEGON CONGRÉS CATALANISTA (1883) El 1883 el CENTRE CATALÀ va convocar el SEGON CONGRÉS CATALANISTA Malgrat el fracàs del Segon Congrés, el Centre Català va convocar una Assemblea el 1885 a Barcelona amb la presència de les principals forces econòmiques, socials, polítiques i culturals de Catalunya. Es va concloure en la importància d'establir una vida política catalana pròpia.

Es va defensar el proteccionisme econòmic i el manteniment del dret civil català (el Govern tenia la intenció de derogar-lo). Es van produir fortes discrepàncies ideològiques que van portar a la seva clausura. L'Assemblea era fruit dels esforços d'Almirall per convertir el catalanisme en una força unitària i interclassista. EL MEMORIAL DE GREUGES (1885) El document es titulava "Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña" i fou presentada al Rei per una comissió encapçalada per Joaquim Rubió i Ors. El principal acord d'aquesta Assemblea de 1885 fou la redacció i presentació al Rei d'un document que recollís les demandes i expectatives del moviment catalanista.

EL MEMORIAL DE GREUGES Fou presentat a Alfons XII el 10 de març de 1885. Fou el primer gran acte polític unitari del catalanisme amb transcendència a Espanya. Recollia les principals reivindicacions pròpies dels sectors catalanistes: defensa del proteccionisme econòmic, del dret civil català, etc. EL FRACÀS D'ALMIRALL Valentí Almirall, dibuixat per Ramon Casas. 1897 – 1899 Dècada dels 1880 Fracàs definitiu del projecte de Valentí Almirall i del Centre Català Des de la perspectiva del moviment obrer, Almirall obviava la qüestió social, i el seu catalanisme era considerat "burgès". Des de la perspectiva de la burgesia, els alertava el republicanisme i el progressisme polític d'Almirall.

D'aquest fracàs en va sorgir un moviment catalanista més conservador, de signe burgès, i fidel als principis polítics del règim de la Restauració. QUARTA PART LA LLIGA DE CATALUNYA I LES BASES DE MANRESA CAP A UN CATALANISME CONSERVADOR El 1887 va néixer la LLIGA DE CATALUNYA, amb personatges polítics de gran projecció social com Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó o Eusebi Güell, i intel·lectuals com Àngel Guimerà, Lluís Doménech i Muntaner, o Josep Puig i Cadafalch... Va néixer com l'opció del catalanisme conservador propi d'una burgesia que començava a allunyar-se dels partits dinàstics.

Sectors dissidents del Centre Català (sectors més conservadors) Centre Escolar Catalanista (fundat un any abans) Promoció de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, Defensa de la política econòmica proteccionisme, Defensa del manteniment del Dret Civil Català, Idea del català com a llengua oficial a Catalunya, Idea de bones relacions amb altres regions de l'Estat, i Obertura a presentar-se a les eleccions (politicisme). Enric Prat de la Riba Eusebi Güell va destacar en ... TORRAS I BAGES I EL VIGATANISME VIGATANISME – Corrent del catalanisme conservador fortament vinculat a l'Església Catòlica i a l'entorn de la ciutat de Vic.

Hi destaquen Jaume Collell, el bisbe Josep Morgades i sobretot el també bisbe de Vic, Josep Torras i Bages. El 1892 Torras i Bages va publicar "La Tradició Catalana", on recollia el seu ideari ètic en el qual relacionava el seu catalanisme amb la tradició catòlica. El moviment catalanista catòlic va tenir en el diari La Veu de Montserrat el seu òrgan de difusió, i va donar-se a conèixer en les campanyes per la celebració del mil·lenari de Montserrat, o a favor que els bisbes que es nomenessin a Catalunya fossin catalans.

Torras i Bages defensà que l'esperit de Catalunya estava fortament lligat a les arrels cristianes, i a les idees de família i propietat, i presentava un fort rebuig a la idea de canvi social. EL MISSATGE A LA REINA REGENT (1888) Acte inaugural de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, amb la reina regent Maria Cristina d'Habsburg. Es va celebrar al recinte de la Ciutadella. Document presentat a la reina Maria Cristina a Barcelona, en l'acte d'inauguració de l'Exposició Universal el maig de 1888. Redactat per Àngel Guimerà, recollia les aspiracions polítiques del catalanisme conservador, liderat per la Lliga de Catalunya.

El Missatge demanava l'autonomia política de Catalunya i una relació confederal amb l'Estat, i prenia com a model i referència el passat medieval i la monarquia austrohongaresa. El Missatge també presentava reivindicacions com l'oficialitat de la llengua catalana, el dret civil català i la voluntarietat de l'allistament a l'Exèrcit. El 1889, la Lliga de Catalunya aconseguí del Govern de Madrid la retirada del projecte de Llei que anul·lava el Dret Civil Català, fet que fou considerat el primer èxit polític del catalanisme a nivell estatal. La Unió Catalanista pretenia unir tots els grups catalanistes sota un programa de tipus regionalista..

Aquest èxit va portar a la fundació, l'any 1891, de la Unió Catalanista, a instàncies de Joan Josep Permanyer, Narcís Verdaguer i Àngel Guimerà. Va obtenir el suport de la burgesia catalanista i de la Catalunya rural, no dominada pel moviment obrer internacionalista hegemònic a les àrees urbanes i industrialitzades. Es van manifestar dins la Unió veus que optaven per convertir-la en partit polític, i participar en les eleccions, i defenent una idea d'autogovern per a Catalunya. 1892 – Convocatòria d'una Assemblea a Manresa, on s'aprovaren les Bases per a la Constitució Regional Catalana.

LES BASES DE MANRESA (1892) Bases per a la Constitució Regional Catalana (conegudes com...) BASES DE MANRESA Celebració de l'Assemblea 25 – 27 de març de 1892 President Lluís Doménech i Muntaner Secretari Enric Prat de la Riba President de la comissió redactora del document Josep Torras i Bages, bisbe de Vic Referent ideològic Constitucions catalanes Aquest document, titulat com a Bases per a la Constitució Regional Catalana, recollia l'ideari catalanista conservador i tradicionalista de la Unió Catalanista, i tenia el seu referent en les institucions medievals de l'antic Principat de Catalunya. Català com a única llengua oficial i càrrecs públics reservats als nascuts a Catalunya.

Poder judicial (tribunal suprem regional) i executiu (5 o 7 secretaris o ministres) propis i exclusius. Poder legislatiu per a unes Corts Catalanes (d'elecció corporativa) compartit amb el Rei. Exèrcit voluntari, cos d'ordre públic i moneda propis per a Catalunya ... EL TRENCAMENT AMB EL TORN DINÀSTIC DÈCADA DELS ANYS 1890 – 1900 El discurs del catalanisme va anar agafant maduresa política i ampliant les seves bases socials. DESASTRE DEL 98 Pèrdua de les colònies (Cuba i Filipines) Expansió del discurs REGENERACIONISTA en la política espanyola. Programa del General Camilo Polavieja, que s'apropà a la Unió Catalanista amb una proposta de descentralització de l'Estat.

Configuració d'un Govern liderat per Francisco Silvela i el propi Polavieja, que van acabar incomplint les promeses al catalanisme i fracassant en les expectatives de regeneració política. El fracàs de Polavieja va acabar de desprestigiar els partits dinàstics a Catalunya, i la burgesia catalana els va anar retirant la seva confiança i lleialtat política ... S'anà imposant la tendència politicista del catalanisme, que vola participar activament en el joc polític i electoral del règim. GOVERN SILVELA – POLAVIEJA General Camilo García de Polavieja y del Castillo Francisco Silvela y de La Vielleuze. Fou Cap del Govern de 1899-1900, i de 1902 -1903.

LA UNIÓ REGIONALISTA (1899) Al tombant de segle, s'anava consolidant la idea que Catalunya havia d'assolir la seva autonomia política dins de l'Estat, i participar activament de la regeneració política i moral d'Espanya. L'increment de la pressió fiscal a Catalunya per part del Govern de Silvela va provocar el ... TANCAMENT DE CAIXES (octubre de 1899) Moviment de protesta de comerciants i botiguers de Barcelona contra els nous impostos i les taxes superiors a Madrid, amb la negativa de pagar les contribucions. Va acabar amb la declaració de l'estat de guerra per part del Govern. L'alcalde Bartomeu Robert va dimitir.

L'octubre de 1899 es va formar la UNIÓ REGIONALISTA, amb personatges importants de la indústria i del camp català, i també amb membres destacats del moviment del "tancament de caixes" i de l'antiga "Junta Regional Organizadora de Adhesiones" al programa regeneracionista del general Polavieja. LA CANDIDATURA DELS QUATRE PRESIDENTS (1901) Els "quatre Presidents" eren: Lluís Doménech i Muntaner, expresident de l'Ateneu Barcelonès, Albert Rusiñol i Prats, expresident del Foment del Treball Nacional, Sebastià Torres i Planas, expresident de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial, i El Dr.

Bartomeu Robert, expresident de la Societat Econòmica Barcelonina d'Amics del País i exalcalde de Barcelona. Un grup escindit de la Unió Catalanista, amb noms com E. Prat de la Riba o F. Cambó, van formar el Centre Nacional Català, amb la intenció de participar en les eleccions. UNIÓ REGIONALISTA CENTRE NACIONAL CATALÀ El 1901, ambdós grups van formar una coalició electoral per a les eleccions legislatives del 19 de maig, coneguda com "Candidatura dels 4 presidents". Aquesta candidatura va obtenir el triomf clar i va desbancar per primera vegada al partits dinàstics a Catalunya.

CINQUENA PART LA LLIGA REGIONALISTA I LA SOLIDARITAT CATALANA LA FUNDACIÓ DE LA LLIGA REGIONALISTA El 25 d'abril de 1901 la UNIÓ REGIONALISTA i el CENTRE NACIONAL CATALÀ van decidir fusionar-se per crear un nou partit política: la LLIGA REGIONALISTA. Aquesta unió es va veure consolidada pel triomf electoral de la candidatura dels 4 presidents al mes de maig. El primer Secretari de la Lliga Regionalista fou el gironí Ferran Agulló i Vidal, i com a primer President del partit fou escollit el Dr. Bartomeu Robert, l'exalcalde de Barcelona durant els fets del "tancament de caixes". A la fotografia, Ferran Agulló i Vidal (1863 – 1933). El Dr. Robert va morir l'abril de 1902.

El va succeir en la presidència del partit Albert Rusiñol i Prats. LA VEU DE CATALUNYA L'1 de gener de 1899 va aparèixer per primer cop el diari en català LA VEU DE CATALUNYA, fundat i dirigit per Enric Prat de la Riba, i que va estar als carrers fins al gener de 1937, en plena guerra civil. Fou un dels diaris més llegits i més influents de Catalunya durant aquests anys. La Veu de Catalunya fou el principal òrgan de difusió de la Lliga Regionalista, d'ideologia conservadora i catalanista. Fou un diari molt modern, amb seccions especialitzades, i un equip de periodistes, corresponsals i col·laboradors que li van donar molt de prestigi.

LES ELECCIONS MUNICIPALS DE 1901 El novembre de 1901 es van convocar eleccions municipals i la Lliga Regionalista va presentar candidatures pròpies a l'Ajuntament de Barcelona i a molts altres municipis catalans. També hi van presentar candidatura els republicans, davant els candidats dels partits dinàstics. RESULTATS DE LES ELECCIONS MUNICIPALS A BARCELONA EL 1901 LLIGA REGIONALISTA – 11 regidors (va guanyar en vots) REPUBLICANS – 11 regidors PARTITS DINÀSTICS – 4 regidors Era la primera vegada que el Partido Conservador i el Partido Liberal no tenien l'hegemonia política a Catalunya, i es veien relegats a una posició marginal.

A partir de 1901, el debat polític a Catalunya es mantindria, i fins a la Segona República, entre aquestes dues forces: els catalanistes de la LLIGA REGIONALISTA // els REPUBLICANS L'HEGEMONIA POLÍTICA DE LA LLIGA La Lliga Regionalista es va consolidar com la gran força política del catalanisme burgès i conservador del primer terç del segle XX. La Lliga va dominar l'escena política catalana fins a l' època de la dictadura de Primo de Rivera (1923 – 1930) i l'arribada de la II República (1931). Les seves bases foren sobretot les classes benestants de la mitjana i petita burgesia catalana: industrials, comerciants, empresaris, professional liberals urbans ...

La Lliga també va tenir una forta implantació en l'àmbit rural, amb un important arrelament entre els grans i mitjans propietaris de terres de les comarques interiors de Catalunya. Un míting de la Lliga a Tarragona. Es considera a la Lliga com el primer partit polític "modern" d'Espanya, dotat d'una estructura i d'una organització que la convertien en una força dinàmica i eficaç. Una organització eficient El partit disposava d'un sistema d'afiliació i de representació interna, de fonaments estatutaris, d'una organització electoral i de casals del partit a tot el territori català.

Afiliats i Estatuts Els líders més carismàtics i coneguts de la Lliga Regionalista foren Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, Joan Ventosa i Ramon d'Abadal. Cambó i Ventosa van arribar a ser ministres en diferents Governs del regnat d'Alfons XIII, i Enric Prat de la Riba va ser president de la Mancomunitat de Catalunya. LA LLIGA, UN PARTIT POLÍTIC "MODERN" EL PROJECTE POLÍTIC DE LA LLIGA El projecte polític de la Lliga es basà en la reivindicació autonomista, la denúncia contra la corrupció política del Govern i en favor del reformisme polític i modernització de l'Estat.

La Lliga també va posar en el centre del seu projecte la defensa dels interessos econòmics de les classes benestants de la burgesia i del proteccionisme. També fou una ferma defensora de l'ordre públic, davant la inquietant activitat del moviment obrer a Catalunya i l'expansió de l'internacionalisme anarquista entre el proletariat català. La lliga va manifestar des del primer moment una clara voluntat d'intervenció en la política espanyola i d'influència i cooperació envers la governabilitat de l'Estat.

Francesc Cambó i Batlle (1876 – 1947) ELS INCIDENTS DEL "CU-CUT!" Es van produir la nit del 25 de novembre de 1905, quan un grup d'oficials de l'Exèrcit destinats a Barcelona van assaltar i incendiar la seu del setmanari satíric Cu-Cut! i altres locals com el de La Veu de Catalunya, per l'ofensa per la publicació d'un acudit que ironitzava sobre la incapacitat dels militars espanyols d'obtenir "victòries" ... L'acudit era obra del caricaturista Joan Garcia Junceda LA "LEY DE JURISDICCIONES" DE 1906 Noticia de "ABC" del 26 de marzo de 1906.

Editorial de "La Veu de Catalunya", del 24 de marzo de 1906 A les exigències expressades des de Catalunya que el Govern castigués als culpables dels assalts, li van seguir una campanya de recolzament als militars fins i tot pel propi Alfonso XIII. La publicació del Cu-Cut! fou suspesa per decret governamental. El mes de març de 1906, el Govern liberal presidit per Segismundo Moret va aconseguir l'aprovació a les Corts de la Ley de Jurisdicciones, que castigava amb l'aplicació del codi militar les ofenses contra l'Exèrcit. Això fou entès als cercles catalanistes com una provocació i va portar a una gran campanya contra aquesta Llei a Catalunya.

LA SOLIDARITAT CATALANA En el context de la campanya a Catalunya contra la Ley de Jurisdicciones, la Lliga Regionalista va aconseguir liderar una gran coalició de partits i formacions catalanistes, des de l'esquerra republicana fins als carlins, que es va anomenar SOLIDARITAT CATALANA. La SOLIDARITAT CATALANA va aconseguir 41 dels 44 escons que li tocaven a les circumscripcions catalanes a les eleccions generals de 1907, i també va obtenir el control de nombrosos Ajuntaments catalans, entre ells l'Ajuntament de Barcelona. Enric Prat de la Riba, membre de la Lliga Regionalista i en nom de la Solidaritat Catalana, va ocupar el càrrec de President de la Diputació de Barcelona (1907 – 1917).