1. El redreçament cultural: la Renaixença
Flashcards
- Què va ser la Renaixença?
- Moviment cultural que reivindicava l'ús públic i literari de la llengua catalana.
- Quin objectiu tenien els Jocs Florals?
- Restaurar, promoure i difondre la llengua catalana.
- Qui va escriure l'oda 'La Pàtria'?
- Bonaventura Carles Aribau.
- Què defensava la Renaixença Popular?
- El 'català que ara es parla'.
Preguntes tipus test
- Quin objectiu principal tenien els Jocs Florals durant la Renaixença?
- a) Fomentar l'ús del català antic
- b) Restaurar, promoure i difondre la llengua catalana
- c) Premiar obres religioses en català
- d) Celebrar la cultura castellana a Catalunya
Resposta: b) Restaurar, promoure i difondre la llengua catalana. Els Jocs Florals van ser creats amb l'objectiu de revitalitzar i promoure l'ús de la llengua catalana en la literatura i la cultura.
- Quin era el propòsit principal de la revista 'La Renaixença'?
- a) Promoure la restauració de la monarquia
- b) Difondre la cultura i la llengua catalanes
- c) Criticar la societat burgesa catalana
- d) Fomentar el comerç entre Catalunya i Espanya
Resposta: b) Difondre la cultura i la llengua catalanes. 'La Renaixença' va ser una de les principals publicacions que va contribuir a la difusió de la llengua i la cultura catalanes durant aquest moviment.
- Qui va ser l'autor de l'oda 'La Pàtria', considerada un dels símbols de la Renaixença?
- a) Jacint Verdaguer
- b) Joan Maragall
- c) Bonaventura Carles Aribau
- d) Àngel Guimerà
Resposta: c) Bonaventura Carles Aribau. Bonaventura Carles Aribau va escriure 'La Pàtria', un poema que exalta la llengua i la cultura catalanes, convertint-se en un símbol del moviment de la Renaixença.
2. Els primers moviments anticentralistes
Flashcards
- Què eren les bullangues?
- Manifestacions anticentralistes urbanes al segle XIX.
- Quin període històric va propiciar el creixement del federalisme a Catalunya?
- El Sexenni Democràtic (1868-1874).
- Qui va ser el principal teòric del federalisme a Espanya?
- Francesc Pi i Margall.
- Quin era l'objectiu del carlisme a les zones rurals?
- Recuperar els furs abolits pel centralisme liberal.
Preguntes tipus test
- Quin objectiu perseguien els sectors progressistes catalans durant el regnat d'Isabel II?
- a) Reduir les atribucions dels ajuntaments i diputacions.
- b) Mantenir l'statu quo centralista.
- c) Reclamar més atribucions per als ajuntaments i diputacions.
- d) Abolir les diputacions provincials.
Resposta: c) Reclamar més atribucions per als ajuntaments i diputacions.. Durant el regnat d'Isabel II, els sectors progressistes catalans buscaven una descentralització del poder, reclamant més autonomia per a les institucions locals com els ajuntaments i les diputacions.
- Quins moviments populars van manifestar un caràcter anticentralista entre 1835 i 1843?
- a) Les bullangues i el carlisme.
- b) Només les bullangues a les zones urbanes.
- c) El federalisme i el republicanisme.
- d) Només el carlisme a les zones rurals.
Resposta: a) Les bullangues i el carlisme.. Entre 1835 i 1843, tant les bullangues a les zones urbanes com el carlisme a les zones rurals van ser expressions de descontentament i oposició a la centralització del poder.
- Quin era el principal objectiu del carlisme a les zones rurals durant les primeres revoltes populars?
- a) Instaurar un règim liberal.
- b) Recuperar els furs.
- c) Promoure la centralització.
- d) Abolir els ajuntaments.
Resposta: b) Recuperar els furs.. El carlisme, fort a les zones rurals, buscava la recuperació dels furs, que eren els antics privilegis i lleis propis de cada territori, abolits pel centralisme liberal.
3. Els inicis del catalanisme polític
Flashcards
- Qui va ser un dels principals impulsors del catalanisme polític?
- Valentí Almirall
- Quin any es va fundar el Centre Català?
- 1882
- Què es va denunciar en el Memorial de Greuges?
- El centralisme
- Quin any es va presentar el Memorial de Greuges a Alfons XII?
- 1885
Preguntes tipus test
- Quin era un dels principals objectius del Centre Català, fundat per Valentí Almirall?
- a) Promoure exclusivament la cultura catalana a través de les arts.
- b) Fomentar el catalanisme no només literari i cultural, sinó també polític.
- c) Donar suport als partits dinàstics existents a Catalunya.
- d) Crear un nou partit federalista sota el lideratge de Pi i Margall.
Resposta: b) Fomentar el catalanisme no només literari i cultural, sinó també polític.. El Centre Català, impulsat per Valentí Almirall, buscava expandir el catalanisme més enllà de l'àmbit cultural, incorporant-lo a l'esfera política per influir en les decisions i el futur de Catalunya.
- Què reclamava el Memorial de Greuges presentat a Alfons XII?
- a) La independència total de Catalunya.
- b) La supressió del dret civil català.
- c) El manteniment del dret civil català i proteccionisme econòmic.
- d) L'annexió de Catalunya a França.
Resposta: c) El manteniment del dret civil català i proteccionisme econòmic.. El Memorial de Greuges defensava el manteniment de les particularitats catalanes, especialment el dret civil, i sol·licitava mesures proteccionistes per a l'economia catalana.
- Quin va ser un dels factors que van contribuir al declivi del Centre Català?
- a) El suport unànime de la burgesia i els sectors populars a les seves propostes.
- b) La capacitat d'Almirall per unir totes les faccions polítiques catalanes.
- c) La inviabilitat de la proposta d'Almirall i el seu fracàs en atreure suport de la burgesia i els sectors populars.
- d) L'èxit immediat de la seva proposta de fundar una organització política interclassista.
Resposta: c) La inviabilitat de la proposta d'Almirall i el seu fracàs en atreure suport de la burgesia i els sectors populars.. El Centre Català va perdre força a causa de la manca de suport tant de la burgesia com dels sectors populars, així com per la dificultat de la proposta d'Almirall de crear una organització política interclassista.
4. El catalanisme conservador
Flashcards
- Què és el Vigatanisme?
- Moviment cultural i intel·lectual impulsat per membres de les institucions eclesiàstiques de Vic.
- En quins valors reposa l'esperit de Catalunya segons Torras i Bages?
- Família, propietat i religió.
- Qui va ser el redactor de les Bases de Manresa?
- Enric Prat de la Riba.
- Quin tipus d'autogovern buscava la Unió Catalanista?
- Un ampli autogovern per a Catalunya.
Preguntes tipus test
- Quin moviment va ser impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques de Vic?
- a) La Renaixença
- b) El Vigatanisme
- c) El Modernisme
- d) El Noucentisme
Resposta: b) El Vigatanisme. El Vigatanisme va ser un moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques de Vic, que buscaven un espai dins del liberalisme més conservador.
- Quin era l'esperit de Catalunya segons 'La tradició catalana' de Torras i Bages?
- a) La llibertat, la igualtat i la fraternitat
- b) La família, la propietat i la religió
- c) La cultura, la llengua i la nació
- d) El treball, l'estalvi i el progrés
Resposta: b) La família, la propietat i la religió. Segons 'La tradició catalana', l'esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i la religió, elements considerats fonamentals per a la societat catalana tradicional.
- Quin tipus d'estratègia regionalista defensava Torras i Bages?
- a) Una estratègia allunyada de l'acció política
- b) Una estratègia d'intervenció directa en la política espanyola
- c) Una estratègia de col·laboració amb els partits dinàstics
- d) Una estratègia revolucionària per a la independència
Resposta: a) Una estratègia allunyada de l'acció política. Torras i Bages defensava una estratègia regionalista allunyada de l'acció política, prioritzant la regeneració moral i espiritual de Catalunya a través de la religió i la tradició.
5. La maduració del catalanisme polític: la Lliga Regionalista
Flashcards
- Quines dues entitats es van unir per formar la Lliga Regionalista?
- Centre Nacional Català i Unió Regionalista
- Quin any es va fundar la Lliga Regionalista?
- 1901
- Qui eren Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó?
- Figures clau de la Lliga Regionalista
- Quin diari era el principal òrgan de difusió de la Lliga Regionalista?
- La Veu de Catalunya
Preguntes tipus test
- Quines dues entitats es van unir per formar la Lliga Regionalista el 1901?
- a) El Centre Nacional Català i la Unió Catalanista
- b) La Unió Regionalista i el Centre Català
- c) La Lliga de Catalunya i el Centre Nacional Català
- d) El Centre Català i la Unió Catalanista
Resposta: a) El Centre Nacional Català i la Unió Catalanista. La Lliga Regionalista va sorgir de la unió del Centre Nacional Català i la Unió Regionalista el 1901.
- Quin era l'objectiu principal de la candidatura dels quatre presidents?
- a) Modernitzar l'economia catalana
- b) Combatre el republicanisme a Catalunya
- c) Arrencar el poder local als partits dinàstics
- d) Promoure la cultura catalana a Espanya
Resposta: c) Arrencar el poder local als partits dinàstics. La candidatura dels quatre presidents tenia com a objectiu principal arrabassar el poder local i la representació política a Madrid als partits dinàstics.
- Qui va ser el principal ideòleg del catalanisme conservador i del pas cap a una concepció nacionalista?
- a) Valentí Almirall
- b) Enric Prat de la Riba
- c) Francesc Cambó
- d) Josep Torras i Bages
Resposta: b) Enric Prat de la Riba. Enric Prat de la Riba va ser el principal ideòleg del catalanisme conservador i del pas cap a una concepció nacionalista.
6. La concepció plural d'Espanya: nacionalismes i regionalismes
Flashcards
- Qui va fundar el Partit Nacionalista Basc (PNB)?
- Sabino Arana
- Què és O Rexurdimento?
- Un moviment de redescobriment de la llengua i cultura gallegues
- Què reivindicava Blasco Ibáñez a València?
- Les singularitats valencianes i la recuperació de les institucions
- Quin any es va fundar el PNB?
- 1895
Preguntes tipus test
- Quin factor va impulsar el nacionalisme basc a finals del segle XIX?
- a) La industrialització i l'abolició dels furs
- b) L'auge del comerç marítim
- c) La reforma agrària i la immigració gallega
- d) L'expansió colonial espanyola
Resposta: a) La industrialització i l'abolició dels furs. La industrialització va modificar la societat tradicional basca amb l'arribada d'immigrants, i l'abolició dels furs va ser un factor clau en l'impuls del nacionalisme basc.
- Quin era l'objectiu principal de l'Assemblea d'Antequera de 1883?
- a) Redactar una constitució federal regional per a Andalusia
- b) Promoure la industrialització d'Andalusia
- c) Reclamar la independència d'Andalusia
- d) Fomentar el turisme a Andalusia
Resposta: a) Redactar una constitució federal regional per a Andalusia. L'Assemblea d'Antequera de 1883 va tenir com a objectiu principal redactar una constitució federal regional per a Andalusia, dins d'un context de revolta cantonal.
- Què reivindicava Blasco Ibáñez en relació amb València?
- a) La recuperació de les institucions i les singularitats valencianes
- b) La construcció d'un port marítim a València
- c) La promoció del turisme a València
- d) La creació d'una universitat a València
Resposta: a) La recuperació de les institucions i les singularitats valencianes. Blasco Ibáñez reivindicava la recuperació de les institucions i les singularitats valencianes, en un context de renaixença cultural valenciana.
I 36 flashcards i 24 preguntes més al document.
Text del document
© EDITORIAL VICENS VIVES De la Renaixença cultural al catalanisme polític Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES *Qüestió clau: Quins factors expliquen l'aparició i consolidació del catalanisme com a força política? ÍNDEX 1. El redreçament cultural: la Renaixença 2. Els primers moviments anticentralistes 3. Els inicis del catalanisme polític 4. El catalanisme conservador 5. La maduració del catalanisme polític: la Lliga Regionalista 6. La concepció plural d'Espanya: nacionalismes i regionalismes Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES 1.
El redreçament cultural: la Renaixença La persistència de la identitat catalana La Renaixença de la llengua i la cultura catalanes La Renaixença popular Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES 1. El redreçament cultural: la Renaixença Un segle després de la promulgació dels Decrets de Nova Planta Consciència d'identitat col·lectiva La persistència de la identitat catalana A més de la llengua pròpia, la societat catalana va mantenir els costums i les tradicions Viu en la parla quotidiana de la majoria de la població Emprat com a llengua escrita per a cançons, llibres religiosos, d'entreteniment…
adreçats a un públic popular Català desaparegut pràcticament com a llengua de cultura Sense presència en les esferes de l'administració estatal, en l'ensenyament o en la vida oficial eclesiàstica Abandonat per bona part de les elits catalanes com a llengua d'ús públic i de comunicació escrita Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES 1.
El redreçament cultural: la Renaixença Estudi de les arrels de la literatura, la història, el dret i el folklore catalans Recuperació i reivindicació de la identitat pròpia Passat medieval (Manuel Milà i Fontanals i Pròsper de Bofarull) Història de Catalunya (Víctor Balaguer, Antoni de Bofarull, Antoni Aulèstia i Pijoan) L'oda a La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau (1833) La Renaixença de la llengua i la cultura catalanes Lo Gaiter del Llobregat, de Joaquim Rubió i Ors (1841) Pioners Voluntat de descobrir la pàtria perduda i d'assimilar-la a la llengua materna Celebració dels moderns Jocs Florals (1859) Dret català (Estanislau Reynals i Rabassa, Francesc Permanyer i Tuyet i Manuel Duran i Bas) Agrupava nombrosos intel·lectuals i erudits Objectiu: restaurar, promoure i difondre la llengua catalana Renaixença: moviment cultural que reivindicava l'ús públic i literari de la llengua catalana Preservar la puresa de la llengua: es premiava textos escrits en català antic o català literari Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES 1.
El redreçament cultural: la Renaixença Incorporació del català a publicacions: La Renaixença, Diari Català, La Campana de Gràcia o L'Esquella de la Torratxa Instruments de difusió de la llengua en l'espai públic La Renaixença popular Frederic Soler (Serafí Pitarra): autor de teatre Josep Anselm Clavé: polític, poeta, dramaturg i músic Abdó Terrades: polític i escriptor Membres Moviment sorgit al marge de la Renaixença literària Defensa del "català que ara es parla" Celebració dels Jocs Florals Participació de capes molt més àmplies de la societat Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES 2.
Els primers moviments anticentralistes Les primeres revoltes populars i l'anticentralisme Les propostes foralistes del carlisme El federalisme Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES 3. Els inicis del catalanisme polític Valentí Almirall i el Centre Català El Memorial de Greuges i "Lo catalanisme" El declivi del Centre Català La Lliga de Catalunya i el missatge a la reina Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES 3. Els inicis del catalanisme polític Almirall, un dels principals impulsors del catalanisme polític Tendències diverses: federalisme republicà, corrent de la Jove Catalunya…
Programa reivindicatiu: defensa de la llengua i del dret civil, divisió comarcal de Catalunya i exigència de proteccionisme econòmic Trenca amb el partit federalista de Pi i Margall (1881) Inacabat per les discrepàncies entre sectors Valentí Almirall i el Centre Català Catalanisme no només literari i cultural, sinó polític Crítica dels partits dinàstics. Crida als polítics catalans perquè s'impliquessin en organitzacions estrictament catalanes Primer Congrés Catalanista (1880) Fundació del Centre Català (1882) Segon Congrés Catalanista (1883) Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES 3.
Els inicis del catalanisme polític Presentació del Memorial de Greuges a Alfons XII (1885) Denúncia del centralisme Afirmació del particularisme català Demanda de proteccionisme Reclamació del manteniment del dret civil català Fundar una organització política interclassista com a força política per intervenir en les eleccions Aproximació del moviment catalanista a la burgesia El Memorial de Greuges i "Lo catalanisme" Inviabilitat de la proposta d'Almirall El declivi del Centre Català Va fracassar tant entre la burgesia com entre els sectors populars Impulsar una forta tasca d'agitació al marge de les institucions oficials Desaparició del Centre Català i pèrdua d'influència d'Almirall Publicació de "Lo catalanisme" (1886) Almirall hi estableix les bases ideològiques del catalanisme progressista Particularisme català, motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d'Espanya Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES 3.
Els inicis del catalanisme polític Fundació de la Lliga de Catalunya (1887) Escissió del Centre Català Oficialitat de la llengua catalana Defensa del dret civil català Defensa del proteccionisme Política exclusivament catalanista Missatge a la reina regent (1888).
Autonomia per Catalunya Fundada per una nova generació d'intel·lectuals conservadors: Guimerà, Verdaguer, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Prat de la Riba Reivindicacions El govern accedeix a canviar la redacció del Codi Civil per tal de respectar el dret civil català La Lliga de Catalunya i el missatge a la reina 1889: campanya en defensa del dret civil propi Presentat a la reina Maria Cristina durant la seva visita a Barcelona per la inauguració de l'Exposició Universal Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES 4.
El catalanisme conservador El catalanisme tradicionalista: Torras i Bages La formació de la Unió Catalanista Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES 4.
El catalanisme conservador Vigatanisme: moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques de Vic Estat liberal Posicions integristes i antiliberals El catalanisme tradicionalista: Torras i Bages La tradició catalana (1892): Esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i la religió Edat Mitjana idealitzada, model de valors Estratègia regionalista allunyada de l'acció política Part del clero cerca un espai dins el liberalisme més conservador Jaume Collell i el bisbe Josep Morgades Setmanari La Veu de Montserrat Josep Torras i Bages Campanyes a favor de la celebració del mil·lenari de Montserrat (1881) Restauració del monestir de Ripoll (1883) Exigència que els bisbes fossin catalans Bona part del clergat català arrenglerat amb carlisme Clergat, protagonista principal en la regeneració de la societat catalana: Catalunya serà cristiana o no serà Restauració Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES 4.
El catalanisme conservador La formació de la Unió Catalanista Fundació Unió Catalanista (1891) Entitat que coordinava tots els grups catalanistes comarcals Base social: mitjans propietaris, comerciants, professions liberals i intel·lectuals Bases de Manresa (1892) Programa polític, Bases per a la Constitució Regional Catalana Redactor: Enric Prat de la Riba, principal ideòleg del catalanisme conservador i del pas cap a una concepció nacionalista Plena sobirania de Catalunya en el govern interior Competències absolutes en legislació, educació, justícia, ordre públic…
Oficialitat de la llengua catalana Càrrecs públics exercits només pels catalans Tensió entre les faccions contràries a la participació en política i les favorables en convertir la Unió en una organització política Dificultats Propagació idees regionalistes i programa comú per tots els grups catalanistes Objectiu Obtenció d'un ampli autogovern per a Catalunya Primera actuació internacional: Missatge a Sa Majestat Jordi I, rei dels hel·lens Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES 5.
La maduració del catalanisme polític: la Lliga Regionalista L'impacte de la crisi del 1898 Cap a una nova política catalanista La candidatura dels quatre presidents Un partit de nova mena: la Lliga Regionalista Un nou escenari polític per a Catalunya Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES 5.
La maduració del catalanisme polític: la Lliga Regionalista Crític amb el sistema de la Restauració i els partits dinàstics Nou programa polític Fracàs del projecte regeneracionista de Silvela-Polavieja Protesta ciutadana del Tancament de Caixes Més protagonisme en la política espanyola i catalana Creació d'un partit per presentar-se a les eleccions Desprestigi dels partits dinàstics L'impacte de la crisi del 1898 El catalanisme en surt reforçat Consolidació d'una nova generació d'intel·lectuals i activistes Unió Regionalista (1899) Creada pels dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Catalunya Centre Nacional Català (1900) Demanava una autonomia política i administrativa per a Catalunya Format per joves professionals: Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Jaume Carner, Lluís Duran i Ventosa Favorables a la intervenció del catalanisme en la política per la via electoral abril del 1901 Candidatura unitària Cap a una nova política catalanista Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES 5.
La maduració del catalanisme polític: la Lliga Regionalista Van ser elegits com a diputats Albert Rusiñol Industrial: expresident del Foment del Treball Nacional La candidatura dels quatre presidents Bartomeu Robert Doctor: Expresident de la Societat d'Amics del País Sebastià Torres Lluís Domènech i Montaner Arquitecte: expresident de l'Ateneu Barcelonès Comerciant: president de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial Convenciment que "Calia arrabassar el poder local i la representació política a Madrid als partits dinàstics" Esgotament dels partits dinàstics i del sistema polític de la Restauració Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES 5.
La maduració del catalanisme polític: la Lliga Regionalista La Veu de Catalunya: principal òrgan de difusió Primera formació política moderna espanyola Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó Trenca el monopoli electoral dels partits dinàstics Es dota d'una organització eficaç i d'un modern aparell propagandístic Influència entre els industrials, comerciants i professionals de Barcelona Posterior expansió per tot Catalunya: propietaris agraris Programa polític: aplega la majoria dels sectors benestants del país Després de l'èxit electoral de la candidatura unitària Obté 11 regidors a l'Ajuntament de Barcelona (eleccions municipals) Un partit de nova mena: la Lliga Regionalista Nova entitat política sorgida de la unió del Centre Nacional Català i la Unió Regionalista (1901) Contra el sistema de la Restauració A favor de l'autonomia de Catalunya Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES 5.
La maduració del catalanisme polític: la Lliga Regionalista Un nou escenari polític per a Catalunya Primer terç segle XX: hegemonia disputada entre republicans i catalanistes Sorgiment sindicalisme obrer De caràcter anarquista i apolític Molta importància en la vida social catalana Grans mobilitzacions reivindicatives Republicanisme Divergències respecte a les relacions amb l'obrerisme i la qüestió catalana (lerrouxisme) Predomini conservador de la Lliga qüestionat per sectors més progressistes Catalanisme Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES 6.
La concepció plural d'Espanya: nacionalismes i regionalismes Arana i el nacionalisme basc Els orígens del galleguisme Valencianisme, aragonesisme i andalusisme Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES 6.
La concepció plural d'Espanya: nacionalismes i regionalismes Arana i el nacionalisme basc Fundació del Partit Nacionalista Basc (PNB) de Sabino Arana (1895) Defensa dels valors tradicionals bascos Singularitat de l'ètnia basca Exaltació del basc Idealització de la societat preindustrial Rebuig cap a la immigració espanyola Integrisme religiós catòlic Factors que el van impulsar L'abolició dels furs La industrialització va modificar la societat tradicional amb l'arribada d'immigrants Corrent defensor de la llengua i cultura basca Des del 1901 es va anar moderant el discurs cap a tendències autonomistes.
Suport de la burgesia basca i més èxit electoral Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES 6. La concepció plural d'Espanya: nacionalismes i regionalismes Els orígens del galleguisme O Rexurdimento (mitjan s. XIX) Redescobriment de la llengua i cultura gallegues. Influència de Rosalía de Castro Aprovació del projecte de Constitució per a l'Estat Galaic Assemblea Federal de la Regió Gallega (1887) Caràcter més polític encara que el moviment era més minoritari. Destaquen Manuel Murguía o Alfredo Brañas Història – De la Renaixença cultural al catalanisme polític © EDITORIAL VICENS VIVES 6.
La concepció plural d'Espanya: nacionalismes i regionalismes Valencianisme, aragonesisme i andalusisme VALÈNCIA Renaixença Moviment cultural de reivindicació de la llengua i cultura pròpia Destaquen Teodor Llorente i Constantí Llombart ANDALUSIA Blasco Ibáñez reivindica les singularitats valencianes i la recuperació de les institucions Durant la revolta cantonal del 1873 es redacta el Manifest dels Federals d'Andalusia Reclamen uns estats confederats andalusos Assemblea d'Antequera (1883) en què s'aprova la Constitució Federal Regional per a Andalusia Estudi del folklore andalús a través grup d'intel·lectuals (Ateneu de Sevilla) ARAGÓ Incipient burgesia impulsa defensa dret civil i recuperació patrimoni cultural aragonès Foralisme carlí Joaquín Costa (regeneracionisme) Història 2n de Batxillerat De la Renaixença cultural al catalanisme polític