Historia de España: La Construcción del Estado Liberal (1833-1874)

Y 34 flashcards y 24 preguntas más en el documento.

Texto del documento

1. La primera guerra carlina (1833-1840) Dues opcions enfrontades. L'any 1833, els sectors absolutistes partidaris de Carles Maria Isidre, van iniciar una insurrecció armada, que va derivar en una guerra civil. No va ser només una qüestió dinàstica, sinó un conflicte de gran contingut social i ideològic. Els carlins s'agrupaven ideològicament sota el lema Déu, Pàtria i Rei, que representava els interessos del legitimisme absolutista (Altar i Tron) La preeminència social de l'Església, el manteniment de les estructures econòmiques de l'Antic Règim i la conservació d'un sistema foral particularista enfront de la centralització política liberal.

La revolta es va desplegar per zones rurals del País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó i València i tenir el suport social de sectors contraris al liberalisme: 1. Membres del clergat 2. Part de la petita noblesa agrària 3. Oficials reaccionaris de l'Exèrcit 4. Artesans arruïnats i pagesos arrendataris. 5. Part de la pagesia es va unir al carlisme pel temor de veure's expulsats de les seves terres per la reforma de la propietat i els nous impostos estatals. La causa isabelina va tenir el suport; 1. L'alta noblesa, dels funcionaris reformistes 2. Un sector de la jerarquia eclesiàstica. 3.

La burgesia i els sectors populars (participació en la Milícia Nacional) El conflicte també va presentar una dimensió internacional en una Europa dividida entre absolutistes i liberals: Els carlins van tenir el suport de potències contrarevolucionàries com Rússia, Prússia, Àustria i Nàpols. Els liberals van rebre l'ajuda de França i el Regne Unit amb les quals van signar la Quàdruple Aliança del 1834. El desenvolupament del conflicte. Carles Maria Isidre va reivindicar els seus drets dinàstics en el Manifest d'Abrantes, poc després de la mort del seu germà, i no van trigar a produir-se insurreccions armades.

Els carlins es van fer forts a les zones muntanyoses de Navarra, el País Basc i Catalunya i també a zones aïllades de València i Aragó, on van organitzar els seus efectius en partides armades. L'any 1834, Carles Maria Isidre es va instal·lar a la zona carlina i va aconseguir organitzar un petit Estat i formar un exèrcit comandat per Zumalacárregui.

HISTÒRIA D'ESPANYA Unitat 1 / 2 / 3 DEPARTAMENT GEOGRAFIA I HISTÒRIA La guerra es va desenvolupar en les etapes següents: Entre el 1833 i el 1835, es va produir l'estabilització i avançament de l'exèrcit carlí, fins a la mort del general Zumalacárregui A Catalunya, els carlins van aconseguir controlar bona part de la territori interior (Solsonès, Lluçanès i Berguedà) i de la muntanya tortosina,. Allà van enllaçar amb les partides de Ramon Cabrera, que actuava a la zona del Maestrat i del Baix Aragó i va va aconseguir reunir un exèrcit de més de 15 000 homes.

Entre el 1835 i el 1837, aprofitant el moment més crític de la regència, els carlins van organitzar expedicions militars per trencar el seu aïllament,a El 1837, una expedició reial encapçalada per Carles d'Àustria va arribar, després de passar per Aragó i Catalunya, a les portes de Madrid amb la intenció de pactar amb la regent, però va ser repel·lida per les tropes liberals. En totes dues expedicions, va quedar palès el poc suport de la població civil amb què comptaven fora de les seves zones d'influència. De nou, va fracassar un intent de prendre Bilbao gràcies a la victòria del general isabelí Baldomero Espartero a la batalla de Luchana.

Entre el 1837 i el 1839 es va desenvolupar l'ofensiva isabelina sota el comandament d'Espartero, que va constatar la feblesa del carlisme i l'escissió carlina entre els transaccionistes de Maroto i els intransigents o apostòlics de Cabrera. A Catalunya, cap al 1838 els liberals van anar recuperant ciutats com Ripoll i Solsona i es va fer evident la impossibilitat d'un triomf carlí. Finalment, Maroto va acordar amb Espartero la signatura del Conveni de Vergara el 1839. L'acord preveia el manteniment dels furs a les províncies basques i Navarra, així com la integració de l'oficialitat carlina en l'exèrcit reial.

A partir del 1839, només les partides de Cabrera van continuar resistint a la zona del Maestrat fins que van ser derrotades el 1840, fet que va suposar la retirada cap a França i l'exili del pretendent carlí. Conseqüències de la guerra. Les conseqüències de la guerra es poden dividir en: Demogràfiques. El nombre de morts va ser molt elevat, amb episodis de crueltat en forma de represàlies i venjances que van sembrar el terror en la població. Polítiques. La guerra va consolidar la divisió del liberalisme espanyol en moderats i progressistes i, al mateix temps, va situar en el lideratge els militars que van protagonitzar els principals pronunciaments del període fins al 1874. Econòmiques.

La guerra va incrementar el deute, va condicionar els objectius de la desamortització i va dificultar el desenvolupament industrial. 2 El procés de la revolució liberal (1833-1843) El règim de l'Estatut Reial. Davant la insurrecció carlina, la regent Maria Cristina i el Consell de govern, van concedir una amnistia als liberals i, al mateix temps, van buscar un acord dinàstic. En realitat, pretenien mantenir la línia política anterior i "sense innovacions perilloses".

HISTÒRIA D'ESPANYA Unitat 1 / 2 / 3 DEPARTAMENT GEOGRAFIA I HISTÒRIA L'any 1834, però, amb un país en guerra i amb la necessitat de sumar suports, la regent va haver d'acceptar la inclusió en el govern de liberals moderats i promulgar un Estatut Reial. Es tractava d'una carta atorgada per formar unes Corts estamentals amb dues cambres que no tenien atribucions legislatives, sinó un caràcter consultiu i subordinat al monarca. El sufragi es limitava a una minoria de la població (0,15%), que pagava una contribució estipulada o reunia determinades capacitats.

Aquest sistema polític va consolidar la divisió entre liberals moderats, partidaris d'unes reformes molt limitades, i liberals progressistes, defensors de recuperar l'obra legislativa de les Corts de Cadis. Al mateix temps, els atacs carlins a poblacions, l'increment del deute i el malestar social, accentuat per l'epidèmia de còlera del 1834, van derivar en crítiques a la inacció del govern i en una animadversió popular cap al clero regular, acusat de connivència amb els carlins. Els sectors progressistes apostaven pels canvis. L'accés dels progressistes al poder. El detonant final de la crisi del règim de l'Estatut van ser les revoltes ciutadanes de l'estiu del 1835.

Les bullangues van començar a Reus i es van estendre a Barcelona i a altres indrets de Catalunya i de la resta d'Espanya (Saragossa, València, Màlaga, Madrid...). Van comportar: 1. La crema de convents 2. L''atac a les autoritats impopulars,. 3. L'incendi de fàbriques, com el Vapor Bonaplata de Barcelona, que anticipava la nova conflictivitat industrial. El malestar va propiciar de nou la formació de juntes revolucionàries de signe progressista, com la de Barcelona, que a la pràctica va assumir el govern del Principat. Les juntes reclamaven canvis reals i la reactivació del programa de reformes del 1812 i el 1823.

Per eixamplar el suport liberal i establir l'autoritat i l'ordre públic, la regent va nomenar un nou govern, encapçalat per un liberal progressista, Juan Álvarez Mendizábal. 1. El primer objectiu era militar, derrotar el carlisme, i, per això, va convocar una lleva de 100 000 homes. 2. El segon era polític, transformar l'Estat en un sentit liberal i, per tant, calia reformar l'Estatut Reial. 3. El tercer, econòmic, implicava impulsar una reforma agrària amb l'aprovació dels decrets de desamortització de terres eclesiàstiques i la supressió de les congregacions religioses.

L'ambiciós programa de canvis va provocar que Maria Cristina, arran de les veus contràries a les mesures, destituís Mendizábal i donés el govern als moderats. Per als progressistes, aquesta decisió suposava un retorn al punt de partida i, l'estiu del 1836, es va iniciar a Andalusia un ampli moviment revolucionari a favor de la Constitució del 1812. Les revoltes i motins, amb la consegüent formació de juntes, es van estendre per tota la Península i un motí va obligar la regent a acceptar la Constitució del 1812. HISTÒRIA D'ESPANYA Unitat 1 / 2 / 3 DEPARTAMENT GEOGRAFIA I HISTÒRIA El progressista Calatrava va ser convocat a formar govern, amb Mendizábal com a ministre d'Hisenda.

El desmantellament de l'Antic Règim. Durant el curt període de temps dels governs progressistes de Mendizábal (1835-1836) i Calatrava (1836-1837) es van desmantellar les estructures econòmiques de l'Antic Règim i es va implantar un règim liberal, constitucional i una monarquia parlamentària. El nou govern va convocar eleccions, que van donar una majoria progressista. Les noves Corts van redactar una nova Constitució (1837), més breu que la del 1812 Tots aquests canvis tenien l'objectiu que la Constitució fos acceptada per les diferents opcions liberals (progressistes i moderats). La Constitució del 1837 reunia els principis bàsics del progressisme: La sobirania nacional.

Una àmplia declaració de drets dels ciutadans i alguns principis moderats La introducció d'una segona cambra de designació reial (el Senat) La sobirania compartida, la concessió d'amplis poders a la Corona El finançament del culte catòlic. Un sufragi restringit als més grans de 25 anys que paguessin una renda mínima de contribució, la qual cosa va permetre ampliar el dret a vot al 2,4% de la població.(sufragi censatari) La Constitució especificava que les colònies serien governades per lleis d'excepció, al marge de la Constitució, i es va donar cobertura al lucratiu negoci esclavista cubà. La liberalització del sistema econòmic.

El nou sistema liberal va impulsar una reforma agrària (noves relacions de treball i mercat capitalistes i impulsar la propietat privada) Els components essencials de la reforma agrària van ser aquests tres: L'abolició dels senyorius, ja iniciada a les Corts de Cadis, va eliminar definitivament la jurisdicció senyorial i va afavorir que la terra passés en mans dels antics senyors com a propietat privada. La desvinculació de mayorazgos va permetre que la noblesa pogués vendre lliurement les terres que fins aleshores estaven unides a perpetuïtat a una família o institució.

La desamortització de béns del clero regular (1836) i secular (1841) va ser precedida de la dissolució dels ordes religiosos, excepte els dedicats a l'ensenyament i a l'assistència sanitària, i el seu patrimoni va ser confiscat per l'Estat. Els béns nacionalitzats van ser venuts en subhasta pública i adquirits amb diners o amb vals de deute públic. La desamortització, inspirada per Mendizábal, perseguia tres objectius: 1. Obtenir recursos per proveir l'exèrcit liberal 2. Disminuir el dèficit d'Hisenda 3. Forjar una nova classe de propietaris defensors del règim liberal. Aquest procés es va completar amb: 1. L'abolició dels delmes: 2.

Abolició dels privilegis de la Mesta i dels gremis, que van consolidar la llibertat de contractació i la llibertat d'indústria. 3. L'eliminació de les duanes interiors va establir la llibertat de comerç, que va afavorir la creació d'un mercat nacional. HISTÒRIA D'ESPANYA Unitat 1 / 2 / 3 DEPARTAMENT GEOGRAFIA I HISTÒRIA La tornada al poder dels moderats (1837-1840). Aprovada la Constitució, es van convocar noves eleccions (octubre del 1837), que van guanyar els moderats.

va durar fins al desembre del 1840, es van establir alguns dels principis liberalisme moderat: El recurs permanent a suspendre el funcionament de la Constitució, Governar de manera autoritària mitjançant decrets Restringir les llibertats ciutadanes. Es va frenar la desamortització Es va pretendre limitar la llibertat de premsa Disminuir el pes de la Milícia Nacional. Van existir sempre dos models enfrontats pel que fa a la concepció del govern municipal: 1. Electiu, el progressista 2. Centralista, el moderat. El caciquisme era molt important.

En aquest context, els progressistes es van sentir expulsats del sistema i el 1840 van reiniciar un nou cicle de revoltes ciutadanes que van provocar la formació de juntes revolucionàries en ciutats com Madrid o Barcelona. La regència d'Espartero (1840-1843). Espartero va dissoldre les juntes i va convocar eleccions que van donar la majoria als progressistes. S'havia de resoldre si la regència seria única o de tres persones, com defensaven bona part dels progressistes. Espartero va optar per la regència única i va governar amb un marcat personalisme que el va aïllar de sectors progressistes crítics amb la seva gestió.

L'any 1841, es va produir un moviment militar contra Espartero liderat per O'Donnell, que va acabar amb el fallit intent d'assalt al palau i la repressió d'alguns dels generals participants. La regència inicialment va permetre: 1. Un impuls de les llibertats, l 2. L'auge de la premsa amb publicacions, fins i tot, de caràcter republicà 3. Un incipient associacionisme obrer. 4. Es va reactivar la venda de béns del clero (regular i secular) a un ritme més ràpid que a l'etapa anterior. 5. Van ser escollits els primers regidors republicans a ciutats com Sevilla, València i Barcelona.

Una de les seves actuacions de més transcendència va ser la negociació d'un aranzel lliurecanvista que suposadament havia d'obrir el mercat espanyol als teixits de cotó anglesos (1842). La indústria tèxtil catalana es va sentir amenaçada i en les queixes es van involucrar la burgesia i les classes populars, que veien perillar els seus llocs de treball. El malestar popular va precipitar, el novembre del 1842, l'esclat d'una insurrecció a Barcelona. S'hi va formar una junta popular, però Espartero va aplicar un càstig exemplar: el bombardeig de la ciutat. Quan Barcelona va rendir-se, es van ordenar detencions massives i execucions, i es va imposar una multa a la ciutat.

El desprestigi d'Espatero va anar en augment i el 1843, la confluència de l'oposició progressista i els generals moderats va derivar en l'aixecament que portaria el regent a l'exili. 1. La Junta de Catalunya va plantejar formar una Junta central i, davant la negativa governamental, els sectors populars barcelonins van promoure la Jamància, una insurrecció que va durar entre setembre i novembre del 1843 i es va estendre per altres ciutats catalanes. 2. La ciutat va ser novament bombardejada, aquest cop pel progressista Prim, que va sufocar la revolta.

Davant aquesta situació i la inconveniència de nomenar una nova regència, les Corts van avançar la majoria d'edat d'Isabel II i la van proclamar reina als tretze anys. HISTÒRIA D'ESPANYA Unitat 1 / 2 / 3 DEPARTAMENT GEOGRAFIA I HISTÒRIA 3 La Dècada Moderada (1844-1854) Les bases del règim moderat. Les eleccions del 1844 van donar la majoria als moderats, que van formar un govern presidit pel general Narváez, que va impulsar una política basada en els principis del liberalisme moderat o doctrinari. El seu objectiu era: Clausurar l'etapa revolucionària Implantar un règim que garantís l'estabilització política a través de reformes institucionals Fortes mesures repressives.

El règim moderat es va basar en: 1. El predomini de l'oligarquia propietària (noblesa i burgesia compradora de béns nacionals) 2. Els sectors financers amb el suport de la Corona. Les noves Corts van aprovar la Constitució del 1845, que delimitava el règim de llibertats en virtut del model censatari, i la Llei electoral del 1846 va establir un sufragi més restringit. Els moderats van buscar millorar les seves relacions amb l'Església, per la qual cosa van paralitzar el procés desamortitzador i van signar un Concordat amb la Santa Seu (1851) L'Estat es comprometia a: 1. Sostenir l'Església espanyola amb el pressupost del culte i del clero 2.

La concessió d'àmplies competències en matèria d'educació 3. El reconeixement del catolicisme com a religió oficial del país. El desenvolupament de l'estat liberal moderat. L'estructura de l'estat liberal moderat es basava en els principis de centralisme, uniformitat i jerarquització per mitjà de diversos objectius: Centralitzar i jerarquitzar l'administració a partir de les lleis d'administració local i provincial del 1845, que va instituir un sistema jeràrquic de control: governadors civils, diputacions i ajuntaments.

Es va posar especial atenció en el control del poder municipal, reduint el paper que els municipis que tenien més mobilització política a través de les juntes i la Milícia Nacional. Crear un ordre jurídic unitari. HISTÒRIA D'ESPANYA Unitat 1 / 2 / 3 DEPARTAMENT GEOGRAFIA I HISTÒRIA Implantar un sistema electoral basat en el control del vot rural. Això va afavorir la manipulació constant dels resultats electorals per part del Govern. Racionalitzar i augmentar els ingressos de la Hisenda Pública amb la reforma fiscal, que va centralitzar el sistema impositiu en mans de l'Estat.

Assegurar el manteniment de l'ordre públic i, per això, es va substituir, el 1844, la Milícia Nacional per la Guàrdia Civil, un cos armat amb estructura militar que es va encarregar de l'ordre públic i de protegir persones i propietats a les zones rurals. La crisi del moderantisme. Els nombrosos governs moderats no van aconseguir donar estabilitat política a l'Estat, i la vida política no es desenvolupava a les Corts, sinó al voltant de la Cort i que buscaven el favor reial o governamental.

El 1849, però, va sorgir el Partit Demòcrata, que va defensar el sufragi universal i la llibertat d'associació, va atreure sectors del progressisme i va aglutinar nuclis republicans pròxims al socialisme utòpic. En el Partit Moderat, hi cohabitaven diferents corrents amb el centre en Narváez. El sector més conservador va tenir la seva etapa de govern que reduïa el règim parlamentari a favor d'una espècie de dictadura tecnocràtica de representativitat mínima: Permitia governar per decret Suspendre de manera indefinida les corts Restringia encara més el cens electoral. La proposta va fracassar per l'oposició d'un sector del mateix moderantisme.

En aquest context, els puritans, el grup moderat més pròxim al progressisme, i alguns sectors de l'exèrcit van optar de nou pel pronunciament militar. 4 El Bienni Progressista (1854-1856) La revolució del 1854. El monopoli del poder moderat i una nova crisi de subsistències van desembocar en la revolució del 1854. A Vicálvaro del pronunciament militar del general O'Donnell va fracasar. Progressistes i demòcrates van donar suport a les jornades revolucionàries de juliol del 1854 a ciutats com Saragossa, Barcelona, València i Madrid, i van reactivar les juntes locals. Isabel II va acceptar un govern presidit pel progressista Espartero i va nomenar ministre de Guerra a O'Donnell.

El govern va recuperar la legislació anterior al 1844 en matèries com el sistema electoral, la llibertat d'impremta, la descentralització i la democratització dels poders locals i provincials. Les Corts van aprovar un projecte de Constitució (1856) que la Corona no va arribar a sancionar. La nova legislació econòmica. El govern progressista va impulsar reformes rellevants que van donar lloc a una etapa de desenvolupament i expansió econòmica. Les Corts van aprovar una nova Llei de Desamortització civil i eclesiàstica (1855), obra de Pascual Madoz, que va afectar especialment la propietat municipal d'ús col·lectiu (béns propis i comunals).

HISTÒRIA D'ESPANYA Unitat 1 / 2 / 3 DEPARTAMENT GEOGRAFIA I HISTÒRIA Amb la venda i privatització d'aquests béns es van aconseguir recursos per a la Hisenda i es va desenvolupar l'agricultura de mercat en benefici de la nova burgesia agrària i en detriment dels petits pagesos, desposseïts de les terres comunals. També es va aprovar la Llei general de ferrocarrils (1855), que regulava i incentivava la construcció de línies ferroviàries, i oferia amplis avantatges fiscals i subvencions a les empreses constructores. Tot això va atreure inversors estrangers, sobretot francesos i britànics.

Una Llei de societats bancàries i creditícies del 1856 va contribuir al sorgiment d'un mercat financer modern. Aquesta legislació es va completar amb noves iniciatives, com: La posada en marxa del sistema de telègraf L'ampliació de la xarxa de carreteres El foment de les societats per accions El desenvolupament de la mineria. Els problemes socials. Les mesures reformistes del Govern no van millorar les condicions de vida de les classes populars, que van veure com a la crisi de subsistències i el consegüent augment dels preus i una epidèmia de còlera que va provocar una mortalitat molt elevada. El malestar social va derivar en un greu clima de conflictivitat social.

A Catalunya, amb més forta presència obrera, es van declarar vagues a les fàbriques i la revolta es va estendre per la ciutat. Els treballadors demanaven la millora dels salaris i la reducció de la jornada laboral. La resposta va ser mètodes repressius del capità general de Catalunya (proclamació de l'estat de setge, prohibició de les associacions obreres, detenció de treballadors i execució de Josep Barceló, un dirigent obrer) tot plegat van provocar la primera vaga general el 2 de juliol del 1855, que es va estendre per les zones industrials de Catalunya. Durant els primers mesos del 1856, la conflictivitat es va estendre també pel medi rural amb motins i incendis de finques i fàbriques.

La crisi del Bienni Progressista. Davant la conflictivitat social del 1856, O'Donnell va promoure mesures repressives molt dures que van provocar l'enfrontament amb Espartero. La intervenció directa de la reina, que va nomenar O'Donnell president del govern, va fer que un grup de diputats progressistes i demòcrates, amb el suport de la Milícia Nacional, presentessin una moció de censura a O'Donnell i la sol·licitud perquè la reina sancionés la Constitució. La resposta va ser la repressió, fins i tot es va canonejar el Congrés dels Diputats.

Finalment, desarmada també la Milícia a ciutats com Barcelona i Saragossa, es va imposar la facció de l'exèrcit afí a O'Donnell, que va posar fi al Bienni: Va tancar les Corts Va suprimir la Milícia Va destituir ajuntaments i diputacions i Va anul·lar la llibertat de premsa. El cop contrarevolucionari havia triomfat. La reacció moderada. Després del cop del 1856, la reina va tornar a nomenar Narváez president, i va restablir la política moderada, conservadora i autoritària.

HISTÒRIA D'ESPANYA Unitat 1 / 2 / 3 DEPARTAMENT GEOGRAFIA I HISTÒRIA Les eleccions del 1857 van donar majoria moderada i van inaugurar una breu legislatura (1857-1858) que va permetre la promulgació de la Llei d'instrucció pública del ministre Moyano (1857). Mantenia la divisió de l'ensenyament en tres graus (primària, secundària i universitària) Reconeixia a l'Església la inspecció del sistema educatiu. L'any 1900, la mitjana nacional de població alfabetitzada era del 57% dels homes i el 33% de les dones, la qual cosa mostra el poc impacte que va tenir la llei. Les males collites va donar lloc a mobilitzacions de demòcrates, republicans i grups de jornalers reclamant feina i salaris dignes.

El govern de Narváez va intensificar la repressió. Fins al 1866 van ser anys d'expansió econòmica i d'increment dels recursos d'Hisenda, que es van gastar en una política exterior activa. Espanya va participar en operacions militars que pretenien refer la seva imatge com a potència colonial i fomentar el nacionalisme espanyol. Es van dur a terme diverses campanyes de caràcter internacional: L'expedició a Cotxinxina (1858-1863) en col·laboració amb França, pretenia establir un port per potenciar l'enviament a Cuba de culis xinesos en règim de semiesclavitud. Les campanyes militars del Marroc (1859-1860), capitalitzades per O'Donnell i el progressista Prim.

La intervenció a Mèxic (1862) es va portar a terme juntament amb francesos i britànics per exigir al govern mexicà el cobrament dels deutes endarrerits. Espanyols i britànics van acabar retirant-se per desavinences amb els francesos. La crisi final del sistema (1863-1868). El 1863 es va radicalitzar l'autoritarisme i el fort intervencionisme de la reina, van provocar una gran inestabilitat política. L'oposició creixia i s'enfortia, especialment en l'àmbit universitari, les crítiques al règim isabelí va derivar en els successos de la Nit de Sant Daniel del 1865 a la Universitat de Madrid.

Els progressistes, demòcrates i republicans van responsabilitzar Isabel II de ser exclosos i del mal funcionament de les institucions, i van decidir fer un pronunciament. L'any 1866, la revolta dels sergents de la caserna de San Gil es va convertir en una revolta popular a Madrid i va ser durament reprimida amb l'afusellament dels implicats. El govern de Narváez va tancar les Corts i va optar per la repressió davant la inestabilitat política i econòmica. La situació va empitjorar arran de la crisi de subsistències del 1866, que va provocar l'augment dels preus i el malestar popular.

Progressistes i demòcrates exiliats van signar el Pacte d'Oostende per posar fi a la monarquia d'Isabel II amb una acció revolucionària, formar un govern provisional i convocar Corts Constituents elegides per mitjà del sufragi universal masculí. El 1867, després de la mort d'O'Donell, es van incorporar al Pacte d'Oostende els unionistes, amb bona part de la cúpula militar. A partir d'aleshores, amplis sectors de la societat van coincidir a fer un gir a la situació, que ja no podia consistir només en un canvi de govern. 6 El Sexenni Democràtic (1868-1874) La gloriosa revolució del 1868.

En el malestar social que va portar a la revolució del 1868, hi van confluir la crisi política del règim isabelí, el descrèdit de la monarquia i una crisi econòmica que es va manifestar en forma de: Crisi financera, originada per la manca de rendibilitat de les inversions ferroviàries. Crisi industrial, originada per la pujada del preu de la matèria primera del sector tèxtil i per la caiguda de la demanda, cosa que va provocar el tancament d'empreses i l'augment de l'atur. HISTÒRIA D'ESPANYA Unitat 1 / 2 / 3 DEPARTAMENT GEOGRAFIA I HISTÒRIA Crisi de subsistències, provocada per una successió de males collites que va donar lloc a l'encariment del preu del blat.

El moviment revolucionari es va iniciar el setembre del 1868 amb la revolta de l'esquadra a Cadis, comandada per Topete, que, juntament amb Prim i Serrano, va signar el Manifest "Espanya amb honor". El pronunciament va ser seguit per un moviment insurreccional a moltes ciutats, on es van constituir juntes revolucionàries que exigien: Sufragi universal Dret d'associació Eliminació de l'impost de consums Supressió de les lleves Educació de franc Dret al treball Abolició de la pena de mort i de l'esclavitud. A Barcelona es va formar una Junta de Catalunya que va nomenar nous càrrecs, va formar la Milícia Nacional i va iniciar l'enderroc de la Ciutadella, símbol del poder borbònic.

La dualitat de poders inicial es va resoldre amb el nomenament d'un Govern provisional encapçalat per Prim, amb cinc progressistes i quatre unionistes, i amb el general Serrano com a nou regent. El Govern provisional i la Constitució del 1869. El canvi polític girava al voltant de dos eixos fonamentals: 1. Democratitzar el règim liberal mitjançant el sufragi universal masculí i l'ampliació de les llibertats bàsiques de reunió, associació, expressió, ensenyament i cultes. 2. Liberalitzar l'economia i impulsar el lliure canvi, per la qual cosa es van reduir els aranzels, i es va crear la pesseta, que va proporcionar estabilitat a l'economia.

Les eleccions de gener del 1869, mitjançant sufragi universal masculí, van donar lloc a unes Corts Constituents que van elaborar una nova Constitució, que contenia dues novetats bàsiques: Un catàleg ampli de drets i llibertats del ciutadà, que recollia: Les llibertats de culte Ensenyament, reunió i associació i impremta El judici per jurat La inviolabilitat del domicili, L'abolició de la pena de mort La descentralització administrativa La reforma del sistema de govern de les províncies d'ultramar. L'adopció de la monarquia democràtica: limitava els poders de la Corona i reforçava la sobirania nacional a través del poder legislatiu.

El poder executiu quedava en mans del govern, responsable davant les Corts, i es va dotar d'independència el poder judicial. El nou sistema polític monàrquic va generar un desencís popular que va derivar en conflictivitat social. La pagesia pretenia un repartiment de la terra Ales ciutats s'hi produïen aldarulls contra els consums (restablert) Les lleves La pujada de preus. L'auge del republicanisme federal va tenir tot un seguit d'aixecaments els mesos de setembre i octubre del 1869. A Catalunya, la revolta es va estendre a diverses ciutats, però el govern de Prim va imposar l'Estat de guerra i la repressió va ser molt dura.

HISTÒRIA D'ESPANYA Unitat 1 / 2 / 3 DEPARTAMENT GEOGRAFIA I HISTÒRIA La monarquia d'Amadeu de Savoia (1871-1873). Les Corts van establir una regència que va ratificar Prim i Serrano en els seus càrrecs i va iniciar la cerca d'un nou rei. L'escollit va ser Amadeu de Savoia, un home amb una concepció democràtica de la monarquia i fill de Víctor Manuel II, el rei unificador d'Itàlia. La seva candidatura va ser votada a les Corts i proclamat rei el gener del 1871, pocs dies després de l'assassinat de Prim,que li donava suport. Es va crear una gran inestabilitat governamental.

A més de la fragmentació dels seus partidaris i d'una forta oposició, Amadeu I va haver d'enfrontar-se a greus problemes: Van esclatar dues guerres: un alçament carlí (1872-1876) en defensa del nou pretendent, Carles VII, i el conflicte colonial a Cuba, que s'havia iniciat amb el "grito de Yara" del 1868. L'oposició dels republicans va derivar en moviments insurreccionals, especialment a Catalunya i Andalusia, les demandes eren: Un estat republicà i federal S'hi incloïen el repartiment de terres L'abolició de les lleves i l'esclavitud.

L'incipient moviment obrer es va estendre, especialment al Llevant i Andalusia, Les elits tradicionals es van aglutinar entorn del liberalisme conservador liderat per Antonio Cánovas del Castillo, que defensava el retorn dels Borbons en la persona d'Alfons XII. La conjunció de conflictes simultanis, la forta oposició política en tots dos extrems ideològics i la incapacitat de canalitzar els problemes per part dels diferents governs va convèncer Amadeu I de renunciar al tron, el 10 de febrer del 1873. La proclamació de la Primera República. Després de l'abdicació d'Amadeu de Savoia, unes Corts, majoritàriament monàrquiques van decidir proclamar la República amb 258 vots a favor i 32 en contra.

La Primera República es va inaugurar amb un govern format pel Partit Radical de Ruiz Zorrilla, que tenia majoria a les Corts, i els federals, de les files dels quals va sortir el primer president, Estanislau Figueras. Es va mantenir la vigència de la Constitució del 1869, sense els articles monàrquics, fins que unes noves Corts constituents organitzessin la nova forma d'Estat. En un context de confrontació, es va trencar el govern de coalició i Figueras va procedir a formar-ne un de nou, netament republicà. Es van convocar eleccions constituents que van guanyar àmpliament els republicans. Les diferents concepcions republicanes. La Primera República començava enmig de tensions polítiques.

Per als monàrquics era una sortida d'emergència, mentre que en el republicanisme es confrontaven dues concepcions: 1. Els radicals i republicans unitaris, liderats per Manuel Ruiz Zorrilla i Emilio Castelar, defensaven una república unitària, la continuació del procés democratitzador de la Constitució del 1869 i posicions més conservadores des del punt de vista social. 2. Els republicans federals, encapçalats per Pi i Margall, defensaven una república federal amb ampliació de drets democràtics, laïcisme, reducció de l'intervencionisme militar, abolició de l'esclavitud i reformes socials mitjançant la intervenció de l'Estat en favor de les classes populars.

Dins del federalisme: HISTÒRIA D'ESPANYA Unitat 1 / 2 / 3 DEPARTAMENT GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1. Els anomenats "benèvols" eren partidaris d'emprendre les reformes gradualment i del respecte a la legalitat a partir d'unes Corts Constituents. Plantejaven la federació "des de dalt". 2. Els "intransigents" volien accelerar els canvis mitjançant insurreccions populars i plantejaven la federació "des de baix". L'intent de república democràtica i federal. El juny es va formar un nou govern presidit per Pi i Margall amb l'objectiu prioritari d'elaborar una nova Constitució i activar les reformes socials.

La proposta de Constitució Republicana Federal del 1873 seguia la del 1869 amb relació a la implantació: 1. La democràcia 2. Al reconeixement d'amplis drets i llibertats. 3. La seva novetat consistia a presentar una concepció federal de l'Estat. Dissenyava una nova divisió territorial que estructurava la nació espanyola com una federació de 17 estats, entre ells Cuba i Puerto Rico, atorgava a cadascun dels estats regionals la seva pròpia constitució i una àmplia autonomia economicoadministrativa. Mentre van estar obertes les Corts es van presentar projectes sobre reformes socials dedicats al repartiment de terres, la devolució als pobles de les terres d'aprofitament comú.

Els problemes de la República. La Primera República va haver d'enfrontar-se des de l'inici a greus problemes que van paralitzar l'acció del govern. El va la intensificar els conflictes preexistents. La insurrecció carlina es va estendre per Catalunya, les províncies basques i el Maestrat, i el conflicte es va perllongar fins al 1876. La República no va aconseguir frenar la insurrecció cubana, malgrat les propostes d'integrar Cuba i Puerto Rico com a territoris de la Federació espanyola i l'abolició de l'esclavitud. El més greu va arribar a causa de la impaciència del republicanisme intransigent, les societats obreres, les milícies urbanes i els pagesos andalusos.

La proclamació de cantons federals, amb governs autònoms i legislació pròpia va ser la conseqüència d'aplicar de manera directa l'estructura federal des de baix i el desig d'avançar en les reformes socials. (Aixecament esdevingut en diversos llocs del País Valencià, d'Andalusia i de Múrcia, el juliol de 1873, amb objecte d'instaurar un règim federal per als antics estats històrics, les províncies i els municipis (els cantons).) Va haver de fer front a l'aïllament internacional.

Excepte els Estats Units i Suïssa, cap potència va reconèixer la República espanyola, a la qual veien com un règim revolucionari que podia posar en perill l'estabilitat d'una Europa majoritàriament burgesa i conservadora. Pi i Margall, al capdavant del govern, va dimitir davant la disjuntiva d'haver de posar fi a la revolta cantonalista per les armes. Va ser substituït per Salmerón, que va iniciar un primer viratge nomenant militars conservadors com Pavía i Martínez Campos per frenar el moviment cantonal. Salmerón va abandonar el govern el setembre, arran del seu desacord amb l'aplicació dels tribunals militars contra els cantonalistes.

Per substituir-lo es va nomenar Emilio Castelar, republicà unitari, que va dur a terme un segon viratge, governant per decret al marge de les Corts. Davant això, els republicans federals en van provocar la caiguda mitjançant una moció de censura. El nou gir a l'esquerra va precipitar el cop d'estat del general Pavía que, amb forces de la Guàrdia Civil, va irrompre a les Corts el 3 de gener. HISTÒRIA D'ESPANYA Unitat 1 / 2 / 3 DEPARTAMENT GEOGRAFIA I HISTÒRIA La liquidació de la República.

El tomb definitiu de la República es va produir quan el poder va passar a una coalició d'unionistes i progressistes, encapçalada pel general Serrano, que va imposar un règim autoritari: Va dissoldre les Corts Va suspendre les garanties constitucionals Va aplicar la censura de premsa Va il·legalitzar els federals Va suspendre ajuntaments i diputacions. Enfrontat als republicans, pretenia incorporar els conservadors, però la majoria dels monàrquics havien optat pel retorn dels Borbons. El 29 de desembre del 1874, el general Martínez Campos va encapçalar un pronunciament a Sagunt que va proclamar rei d'Espanya Alfons XII. Poc abans, Isabel II havia abdicat en el seu fill.

S'iniciava així la Restauració monàrquica.