Història Contemporània d'Espanya: Liberalisme i Democràcia

• a) El Sexenni democràtic.
• b) La Primera República Espanyola.
• c) La Restauració Borbònica.
• d) La Dictadura de Primo de Rivera.

Resposta: c) La Restauració Borbònica.. La Restauració Borbònica, iniciada amb el restabliment de la monarquia en la persona d'Alfons XII, va significar la fi de la inestabilitat política del Sexenni democràtic.

• a) Un sistema de partit únic.
• b) L'alternança en el poder de dos grans partits dinàstics.
• c) Una democràcia parlamentària plena amb multipartidisme.
• d) Un règim militar amb suport civil.

Resposta: b) L'alternança en el poder de dos grans partits dinàstics.. El sistema canovista es basava en l'alternança en el poder de dos partits dinàstics, el Partit Conservador i el Partit Liberal, un mecanisme conegut com a torn pacífic.

• a) Perquè només contemplava els drets i llibertats bàsiques.
• b) Perquè no establia un sistema de govern definit.
• c) Perquè s'havia de complementar amb nombroses lleis orgàniques.
• d) Per permetre l'adaptació dels conservadors i liberals al turnisme.

Resposta: d) Per permetre l'adaptació dels conservadors i liberals al turnisme.. La Constitució de 1876 era molt esquemàtica per permetre als conservadors i liberals adaptar-se al turnisme i evitar així els constants pronunciaments i canvis de govern.

• a) Per proclamar la República el 1931.
• b) Per instaurar un sistema liberal i democràtic.
• c) Per regenerar la política nacional i eliminar el caciquisme.
• d) Per donar més poder als sindicats i promoure manifestacions.

Resposta: c) Per regenerar la política nacional i eliminar el caciquisme.. La dictadura de Primo de Rivera va ser promoguda el 1923 per restaurar l'ordre i regenerar la política nacional, en un context de crisi de la Restauració.

• a) El govern de Cánovas del Castillo.
• b) El govern de Primo de Rivera.
• c) Les corts constituents de la República.
• d) Alfons XIII directament.

Resposta: a) El govern de Cánovas del Castillo.. La Constitució del 1876 es va aprovar durant el govern de Cánovas del Castillo i es caracteritzava per ser esquemàtica per facilitar l'alternança de conservadors i liberals (turnisme).

• a) Exclusivament al rei.
• b) Compartida entre el rei i les Corts.
• c) Exclusivament a les Corts.
• d) Al govern i al cap de l'exèrcit.

Resposta: b) Compartida entre el rei i les Corts.. La Constitució del 1876 establia una sobirania compartida entre el rei i les Corts, un sistema que buscava l'equilibri de poders en el context de la Restauració.

• a) Perquè va ser redactada molt ràpidament sense gaire detall.
• b) Per permetre l'adaptació dels conservadors i liberals al turnisme.
• c) Perquè només incloïa els drets i llibertats fonamentals, sense més precisions.
• d) Perquè era una constitució provisional, a l'espera d'una de més completa.

Resposta: b) Per permetre l'adaptació dels conservadors i liberals al turnisme.. La Constitució de 1876 va ser dissenyada per permetre el turnisme entre conservadors i liberals. Per aconseguir-ho, es va redactar de manera esquemàtica, amb principis bàsics que ambdós partits podien interpretar i adaptar, evitant així constants pronunciaments i canvis de govern dràstics.

• a) La llibertat de culte i la separació Església-Estat.
• b) L'aconfessionalitat de l'estat, amb llibertat religiosa.
• c) El catolicisme com a religió oficial de l'estat.
• d) La coexistència de diverses religions sense una oficialitat.

Resposta: c) El catolicisme com a religió oficial de l'estat.. La Constitució de 1876 establia clarament el catolicisme com la religió oficial de l'estat, amb un caràcter centralista. Aquesta disposició la diferencia de les constitucions posteriors que van tendir cap a la laïcitat o l'aconfessionalitat.

• a) Sufragi censatari per a homes i dones.
• b) Sufragi universal masculí per a majors de 21 anys.
• c) Sufragi universal per a homes i dones majors de 18 anys.
• d) Sufragi universal per a homes i dones majors de 23 anys.

Resposta: d) Sufragi universal per a homes i dones majors de 23 anys.. La Constitució de 1931 va ser pionera en Espanya en establir el sufragi universal per a homes i dones, sempre que fossin majors de 23 anys. Aquest va ser un avanç significatiu respecte a constitucions anteriors, que limitaven el vot per gènere o per criteris censitaris.

• a) Una monarquia parlamentària.
• b) Una república democràtica de treballadors de tota classe.
• c) Una república federal amb àmplia autonomia per a totes les regions.
• d) Un estat confessional amb privilegis per a l'Església.

Resposta: b) Una república democràtica de treballadors de tota classe.. La Constitució del 31 va definir Espanya com una república democràtica de treballadors de tota classe, no com una monarquia parlamentària ni una república federal.

• a) Es va mantenir la religió catòlica com a oficial.
• b) Es va atorgar més poder a l'Església en l'àmbit educatiu.
• c) Va passar a ser aconfessional i es van retallar els privilegis de l'Església.
• d) Es va prohibir la pràctica de qualsevol religió en l'àmbit públic.

Resposta: c) Va passar a ser aconfessional i es van retallar els privilegis de l'Església.. L'Estat durant la República va passar a ser aconfessional, la qual cosa implicava una separació entre l'Església i l'Estat i la retallada dels privilegis eclesiàstics.

• a) La nacionalització de totes les grans propietats agràries.
• b) La prohibició de la propietat privada de la terra.
• c) La redistribució de terres basant-se exclusivament en l'expropiació sense compensació.
• d) L'usdefruit, on les terres no treballades passaven el seu domini útil als jornalers.

Resposta: d) L'usdefruit, on les terres no treballades passaven el seu domini útil als jornalers.. La reforma agrària de la Segona República es basava en l'usdefruit, permetent que si les terres no es treballaven, el domini útil es transmetés als jornalers, amb l'objectiu de distribuir la terra i millorar les condicions de vida dels treballadors del camp.

• a) Per controlar la societat sota l'amenaça d'anar a l'infern.
• b) Per promoure una societat laica i moderna.
• c) Per impulsar la llibertat de culte a Espanya.
• d) Per establir una democràcia cristiana.

Resposta: a) Per controlar la societat sota l'amenaça d'anar a l'infern.. El franquisme va utilitzar la moral tradicional i catòlica com a part de la seva ideologia nacionalcatolicista per controlar la societat, no per promoure una societat laica o impulsar la llibertat de culte.

• a) El Fuero del Trabajo.
• b) La Llei de Responsabilitats Polítiques.
• c) La Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado.
• d) La Constitució del 31.

Resposta: d) La Constitució del 31.. La Ley Constitutiva de las Cortes simulava un poder legislatiu sotmès a Franco. La Constitució del 31 va ser suprimida, i els altres eren Lleis Fonamentals del règim.

• a) Va mantenir la Constitució del 31 amb algunes reformes.
• b) Va suprimir la Constitució del 31 i va prohibir els partits polítics.
• c) Va permetre la coexistència de diversos partits polítics sota control estatal.
• d) Va reformar el parlament per adaptar-lo al nou règim.

Resposta: b) Va suprimir la Constitució del 31 i va prohibir els partits polítics.. La dictadura franquista va suprimir la Constitució del 31, va prohibir els partits polítics (excepte FET-JONS) i els sindicats lliures, i va anul·lar el parlament i les lleis aprovades, no els va mantenir ni reformar.

• a) Per promoure la llibertat de culte.
• b) Com a eina de control social basat en la moral catòlica.
• c) Per establir un estat laic a Espanya.
• d) Per fomentar la diversitat religiosa.

Resposta: b) Com a eina de control social basat en la moral catòlica.. La ideologia nacionalcatolicista de Franco utilitzava la moral tradicional i catòlica com a eina de control social, amenaçant amb l'infern per mantenir l'ordre.

• a) Només pels partits polítics clandestins.
• b) Exclusivament pels sindicats i grups terroristes.
• c) Per moviments obrers, estudiantils, veïnals i feministes.
• d) Principalment per l'Església i sectors dissidents del règim.

Resposta: c) Per moviments obrers, estudiantils, veïnals i feministes.. Al final del franquisme, l'oposició es va unir a través de moviments obrers, estudiantils, veïnals i feministes, a més de les divisions internes dins del propi règim.

• a) Les penes de mort van ser commutades per la pressió nacional i internacional.
• b) Les condemnes a mort es van mantenir i es van executar immediatament.
• c) No hi va haver cap repercussió internacional per les condemnes.
• d) Els condemnats van ser absolts de tots els càrrecs.

Resposta: a) Les penes de mort van ser commutades per la pressió nacional i internacional.. El Procés de Burgos va condemnar a mort i a cadena perpètua membres d'ETA, però la pressió nacional i internacional va aconseguir commutar les penes de mort, demostrant l'impacte d'aquesta pressió.