1. L'Antic Règim (segle XVIII)
Flashcards
- Què és l'Antic Règim?
- Model polític, social i econòmic dominant a Europa durant el segle divuit.
- Quins poders concentra el rei en la monarquia absoluta?
- Els poders legislatiu, executiu i judicial de manera exclusiva.
- Què eren les terres amortitzades o de mans mortes?
- Terres nobles o eclesiàstiques que no es podien comprar ni vendre lliurement.
- Quina funció tenien els gremis?
- Associacions d'ofici que regulaven l'artesania, fixaven preus i evitaven la competència.
Preguntes tipus test
- Com es fonamenta i s'organitza el poder del monarca en la monarquia absoluta del segle divuit?
- a) El rei comparteix el poder executiu amb les corts parlamentàries estamentals.
- b) L'autoritat del rei emana del pacte constitucional acordat amb els tres estaments.
- c) La noblesa controla de manera exclusiva el poder judicial mentre el rei governa.
- d) El rei concentra els poders legislatiu, executiu i judicial per legitimitat divina.
Resposta: d) El rei concentra els poders legislatiu, executiu i judicial per legitimitat divina.. A la monarquia absoluta, el monarca concentra en exclusiva tots els poders de l'Estat (legislatiu, executiu i judicial) i la seva autoritat es justifica per origen diví.
- Quina funció econòmica i fiscal diferenciava el Tercer Estat dels estaments privilegiats?
- a) El Tercer Estat gaudia d'exempcions fiscals en l'artesania i el comerç urbà.
- b) El Tercer Estat assumia el pagament d'impostos i mantenia les classes altes.
- c) El Tercer Estat participava en el govern a canvi de finançar la monarquia.
- d) El Tercer Estat concentrava la propietat de les terres i no pagava tributs.
Resposta: b) El Tercer Estat assumia el pagament d'impostos i mantenia les classes altes.. Els no privilegiats (pagesia, classes populars urbanes i burgesia) eren els qui sostenien econòmicament l'estructura social mitjançant el pagament d'impostos, en contrast amb la noblesa i el clergat que n'estaven exempts.
- Quina era la situació legal de les terres conegudes com a amortitzades o de mans mortes?
- a) Eren propietats nobiliàries o eclesiàstiques que no es podien comprar ni vendre.
- b) Eren terrenys destinats exclusivament al cultiu intensiu per part dels gremis.
- c) Eren dominis públics que l'Estat subhastava lliurement per obtenir ingressos.
- d) Eren parcel·les comunals sotmeses a lliure compravenda en el mercat urbà.
Resposta: a) Eren propietats nobiliàries o eclesiàstiques que no es podien comprar ni vendre.. Gran part de les terres de la noblesa o de l'Església estaven amortitzades, cosa que impedia la seva transmissió mercantil o la lliure compravenda al mercat.
2. La Guerra de Successió Espanyola (1701–1715)
Flashcards
- Quin esquema resumeix el conflicte dinàstic de 1700?
- Què va establir el Pacte de Gènova de 1705?
- Una aliança de suport mutu entre representants catalans i els austriacistes en la Guerra de Successió.
- En quina data va capitular Barcelona davant les tropes borbòniques?
- L'11 de setembre de 1714, després d'un setge de catorze mesos en solitari.
- Què va abolir el Decret de Nova Planta de 1716 a Catalunya?
- Les constitucions, les corts, la Generalitat, el Consell de Cent i les institucions pròpies catalanes.
Preguntes tipus test
- Per quin motiu la Corona d'Aragó va fer costat majoritàriament a l'Arxiduc Carles d'Àustria?
- a) Perquè el testament final de Carles Segon l'assenyalava com a hereu legítim indiscutible.
- b) Perquè buscava establir un model monàrquic d'origen parlamentari britànic.
- c) Per la por a perdre els seus furs, corts i institucions davant el centralisme borbònic.
- d) Per l'obligació derivada d'un tractat defensiu subscrit amb la monarquia francesa.
Resposta: c) Per la por a perdre els seus furs, corts i institucions davant el centralisme borbònic.. La Corona d'Aragó va donar suport a l'Arxiduc Carles perquè defensava el model foral i pactista tradicional, davant el temor de la uniformització centralista que representava Felip d'Anjou.
- Què va motivar que la Gran Bretanya i Holanda retiressin el seu suport a l'Arxiduc Carles l'any 1711?
- a) La derrota militar irreversible soferta a la ciutat assetjada de Barcelona l'any 1711.
- b) La signatura d'un tractat de pau secret entre Felip d'Anjou i els estats holandesos.
- c) La manca absoluta de fons financers per mantenir les tropes navals a la península.
- d) L'herència del tron de l'Imperi Austríac per part de Carles, evitant una concentració de poder.
Resposta: d) L'herència del tron de l'Imperi Austríac per part de Carles, evitant una concentració de poder.. L'any 1711 l'Arxiduc Carles va heretar el tron imperial austríac, fet que va impulsar els seus aliats a retirar el suport militar per por que Àustria acumulés un poder desmesurat a Europa.
- Quines van ser les condicions principals acordades al Tractat d'Utrecht de 1713?
- a) La coronació imperial de Felip Cinquè a Viena amb la cessió de tot el territori peninsular a la corona britànica.
- b) El reconeixement de Felip Cinquè renunciant a unir-se amb França i cedint Gibraltar i Menorca a Gran Bretanya.
- c) El manteniment íntegre de les institucions catalanes a canvi de rendir pacíficament totes les fortificacions.
- d) La divisió de la península Ibèrica en dos regnes independents sota les dinasties Borbó i Habsburg.
Resposta: b) El reconeixement de Felip Cinquè renunciant a unir-se amb França i cedint Gibraltar i Menorca a Gran Bretanya.. El Tractat d'Utrecht va reconèixer Felip V com a rei d'Espanya amb la condició de renunciar a la unió dinàstica amb França i cedir territoris a Europa, entre ells Gibraltar i Menorca a la Gran Bretanya.
3. La Il·lustració i el Despotisme Il·lustrat
Flashcards
- Quin sistema polític sintetitza aquest esquema?
- El despotisme il·lustrat, que combina monarquia absoluta i reformes il·lustrades.
- Quin és el lema del despotisme il·lustrat?
- 'Tot per al poble, però sense el poble'.
- Quin rei és el màxim representant del despotisme il·lustrat a Espanya?
- Carles III (1760–1788).
Preguntes tipus test
- Observa l'esquema sobre el conflicte dinàstic de 1700 . Quin model defensava Felip d'Anjou enfront de l'Arxiduc Carles?
- a) Un model basat en el centralisme i l'absolutisme d'origen francès.
- b) Un model parlamentari amb separació efectiva dels tres poders estatals.
- c) Un model confederal que atorgava sobirania plena a la Corona d'Aragó.
- d) Un model pactista i foral amb respecte a les institucions autònomes.
Resposta: a) Un model basat en el centralisme i l'absolutisme d'origen francès.. Felip d'Anjou, representant de la dinastia Borbó provinent de França, defensava un model centralista i absolutista, a diferència del model pactista i foral de l'Arxiduc Carles.
- Quin era el principi fonamental que caracteritzava el despotisme il·lustrat durant el segle XVIII?
- a) La introducció del sufragi universal masculí per escollir els representants.
- b) La renúncia voluntària del monarca als seus poders executiu i legislatiu.
- c) L'adopció de reformes econòmiques i educatives sense cedir el poder polític.
- d) L'abolició immediata de la societat estamental i dels privilegis tradicionals.
Resposta: c) L'adopció de reformes econòmiques i educatives sense cedir el poder polític.. El despotisme il·lustrat va ser una forma de govern absolutista que aplicava reformes il·lustrades en economia, infraestructura i educació, però sense renunciar a la concentració de poder en la corona.
- Per quina raó es van frenar les reformes il·lustrades a Espanya l'any 1789?
- a) Per la victòria militar de les tropes britàniques a la península Ibèrica.
- b) A causa de l'oposició armada dels camperols sotmesos a contractes d'emfiteusi.
- c) Per la por a la propagació de la Revolució Francesa cap a territori espanyol.
- d) A causa del col·lapse financer provocat pel projecte de Llei Agrària.
Resposta: c) Per la por a la propagació de la Revolució Francesa cap a territori espanyol.. Amb l'esclat de la Revolució Francesa el 1789, es van tancar les fronteres i es van aturar les reformes il·lustrades per por que les idees revolucionàries s'estenguessin a Espanya.
4. La Guerra del Francès i la crisi de l'Antic Règim (1808–1814)
Flashcards
- Quin tractat de 1807 va permetre l'entrada de tropes franceses a Espanya?
- El Tractat de Fontainebleau, que autoritzava travessar el territori peninsular per envair Portugal.
- Qui eren els afrancesats durant la Guerra del Francès?
- Reformistes i liberals que van donar suport a Josep I Bonaparte per modernitzar Espanya.
- Quin sistema reflecteix aquest esquema?
- El despotisme il·lustrat, basat en la unió de monarquia absoluta i reformisme sense participació popular.
- On rau la sobirania segons la Constitució de Cadis de 1812?
- En la nació espanyola de manera col·lectiva i mai en exclusivitat en el rei.
Preguntes tipus test
- Quin acord va permetre l'entrada de les tropes de Napoleó a Espanya amb el pretext d'envair Portugal?
- a) El Pacte de Gènova
- b) El Tractat de Fontainebleau
- c) Les abdicacions de Baiona
- d) El Tractat d'Utrecht
Resposta: b) El Tractat de Fontainebleau. El Tractat de Fontainebleau de 1807 va autoritzar les tropes franceses a creuar la península per envair Portugal, pas previ a l'ocupació espanyola.
- Per quin motiu principal els anomenats afrancesats van donar suport a Josep I Bonaparte?
- a) Perquè pretenien fragmentar el territori en diversos regnes autònoms
- b) Perquè aspiraven a restaurar l'ordre feudal més tradicional
- c) Perquè exigien el retorn incondicional del rei Ferran VII
- d) Perquè veien la monarquia francesa com una via de modernització
Resposta: d) Perquè veien la monarquia francesa com una via de modernització. Els afrancesats eren reformistes i liberals convençuts que el projecte de Josep I permetria modernitzar el país sense sotmetre'l a convulsions revolucionàries.
- Quin model polític en crisi sintetitza aquest esquema conceptual?
- a) El despotisme il·lustrat, que promovia millores sense cedir sobirania
- b) La monarquia parlamentària liberal, que establia la divisió de poders
- c) L'estructura foral clàssica, que mantenia les institucions catalanes
- d) El nou model constitucional, que garantia els drets ciutadans a Cadis
Resposta: a) El despotisme il·lustrat, que promovia millores sense cedir sobirania. L'esquema representa el despotisme il·lustrat, en què la monarquia absoluta mantenia tot el poder executant reformes sota la màxima de governar per al poble però sense ell.
5. El regnat de Ferran VII (1814–1833)
Flashcards
- Quina decisió va prendre Ferran VII en tornar el 1814?
- Va anul·lar la Constitució de 1812, va restablir l'absolutisme i va perseguir els liberals.
- Què va aconseguir el pronunciament de Riego el 1820?
- Va obligar Ferran VII a jurar la Constitució de Cadis, encetant el Trienni Liberal.
- Què establia la Pragmàtica Sanció de Ferran VII?
- Anul·lava la Llei Sàlica perquè la seva filla Isabel pogués heretar el tron espanyol.
- Quins tres principis defensaven els carlins?
- Defensaven la monarquia absoluta, la religió catòlica i el manteniment dels furs tradicionals.
Preguntes tipus test
- Quin esdeveniment va forçar Ferran VII a jurar la Constitució de Cadis l'any 1820?
- a) La intervenció militar enviada per les potències de la Santa Aliança.
- b) L'aixecament armat dels sectors carlins en defensa dels furs tradicionals.
- c) La signatura i promulgació immediata de la Pragmàtica Sanció reial.
- d) El pronunciament militar del coronel Rafael del Riego a Cabezas de San Juan.
Resposta: d) El pronunciament militar del coronel Rafael del Riego a Cabezas de San Juan.. El coronel Rafael del Riego es va revoltar a Cabezas de San Juan el 1820, obligant el monarca a jurar la Constitució de 1812 i iniciant el Trienni Liberal.
- Per quin motiu les potències de la Santa Aliança van enviar els Cent Mil Fills de Sant Lluís el 1823?
- a) Per donar suport a la regent Maria Cristina davant la revolta carlina.
- b) Per restaurar el poder absolut de Ferran VII i derrocar el règim liberal.
- c) Per obligar la monarquia a aplicar les reformes de la Constitució de Cadis.
- d) Per protegir les colònies americanes de les insurreccions d'independència.
Resposta: b) Per restaurar el poder absolut de Ferran VII i derrocar el règim liberal.. L'any 1823, les potències absolutistes europees van enviar l'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís per restablir l'absolutisme monàrquic de Ferran VII.
- Quina finalitat va tenir la promulgació de la Pragmàtica Sanció per part de Ferran VII?
- a) Garantir el manteniment dels furs i el règim econòmic foral a Catalunya.
- b) Anul·lar la Llei Sàlica perquè la seva filla Isabel pogués heretar la corona.
- c) Restablir el model polític basat en la sobirania nacional de les Corts.
- d) Reconèixer el seu germà Carles Maria Isidre com a successor legítim al tron.
Resposta: b) Anul·lar la Llei Sàlica perquè la seva filla Isabel pogués heretar la corona.. La Pragmàtica Sanció va derogar la Llei Sàlica per tal d'assegurar que la filla del rei, la infanta Isabel, pogués esdevenir la reina legítima.
6. La construcció de l'Estat liberal (1833–1868)
Flashcards
- Quin lema sintetitzava l'ideari del carlisme durant la Primera Guerra Carlina?
- Déu, Pàtria i Rei, en defensa de l'absolutisme, la tradició catòlica i el sistema foral.
- Què van ser les bullangues barcelonines del període de les regències?
- Aixecaments populars urbans de caràcter anticlerical i reivindicatiu desenvolupats entre 1835 i 1843 a Barcelona.
- Quin succés militar va culminar la revolta contra el govern d'Espartero a Catalunya?
- El bombardeig militar de la ciutat de Barcelona l'any 1842.
- Quin esquema sintetitza les diferències de sobirania entre moderats i progressistes?
Preguntes tipus test
- Quin va ser el propòsit principal de la Desamortització de Mendizábal aprovada el 1836?
- a) Retornar les propietats confiscades a l'Església per aconseguir el suport papal.
- b) Finançar l'exèrcit liberal i consolidar una classe de propietaris afins al règim.
- c) Repartir parcel·les gratuïtes entre els jornalers per frenar l'èxode rural.
- d) Modernitzar les tècniques agrícoles mitjançant ajuts directes als arrendataris.
Resposta: b) Finançar l'exèrcit liberal i consolidar una classe de propietaris afins al règim.. La desamortització impulsada per Mendizábal el 1836 va expropiar i subhastar béns eclesiàstics amb la finalitat d'aconseguir ingressos per sufragar la despesa militar enfront del carlisme i crear nous propietaris fidels a la causa liberal.
- Quina política del general Espartero va desencadenar una forta oposició a Catalunya i el bombardeig de Barcelona el 1842?
- a) La introducció d'un aranzel proteccionista contrari al comerç exterior català.
- b) L'obligació de reclutar lleves forçoses per intervenir en les colònies americanes.
- c) L'aprovació de mesures lliurecanvistes sumades al seu estil de govern autoritari.
- d) L'abolició immediata del dret civil català i de les institucions familiars.
Resposta: c) L'aprovació de mesures lliurecanvistes sumades al seu estil de govern autoritari.. El govern autoritari d'Espartero i l'adopció de directrius econòmiques lliurecanvistes, perjudicials per a la indústria catalana, van generar motins ciutadans que el general va reprimir bombardejant Barcelona el 1842.
- Quina concepció de la sobirania defensaven els liberals moderats durant el regnat d'Isabel II?
- a) Sobirania popular resident directament en assemblees municipals.
- b) Sobirania compartida de manera indivisa entre la Corona i les Corts.
- c) Sobirania nacional atribuïda de forma única a les Corts elegides.
- d) Sobirania d'origen diví exercida en exclusiva pel monarca absolut.
Resposta: b) Sobirania compartida de manera indivisa entre la Corona i les Corts.. El liberalisme moderat postulava la sobirania compartida entre la Corona i les Corts, conferint a la reina un ampli paper polític, a diferència dels progressistes, que defensaven la sobirania nacional radicada a les Corts.
7. El Sexenni Democràtic (1868–1874)
Flashcards
- Qui va liderar el pronunciament de 1868 a Cadis?
- Els generals Prim, Serrano i Topete, provocant l'exili de la reina Isabel II.
- Quins principis definien la Constitució de 1869?
- Caràcter democràtic, sufragi universal masculí, llibertat de culte i àmplia declaració de drets.
- Per quins motius va fracassar Amadeu I?
- Falta de suports, conflictivitat social, oposició dels republicans i la Tercera Guerra Carlina.
- Quina taula sintetitza les diferències doctrinals del liberalisme isabelí?
Preguntes tipus test
- Quin esdeveniment va donar inici al Sexenni Democràtic el setembre de 1868?
- a) Una vaga general revolucionària organitzada per les classes populars a Madrid.
- b) Un acord parlamentari entre absolutistes carlins i republicans federals.
- c) La renúncia voluntària d'Isabel II davant les pressions de les corts moderades.
- d) Un pronunciament militar a Cadis encapçalat per Prim, Serrano i Topete.
Resposta: d) Un pronunciament militar a Cadis encapçalat per Prim, Serrano i Topete.. La Revolució Gloriosa va arrencar amb el pronunciament militar iniciat a Cadis pels generals Joan Prim, Francisco Serrano i l'almirall Juan Bautista Topete, fet que va forçar l'exili d'Isabel II.
- Quina novetat institucional clau va introduir la Constitució espanyola de 1869?
- a) La prohibició estricta de la llibertat de culte per mantenir l'ordre públic.
- b) La implantació immediata d'un estat federal amb caràcter laic i republicà.
- c) El reconeixement del sufragi universal masculí i una àmplia carta de drets.
- d) El retorn a la sobirania compartida exclusiva entre el monarca i el senat.
Resposta: c) El reconeixement del sufragi universal masculí i una àmplia carta de drets.. La Constitució de 1869 va ser la primera d'arrel plenament democràtica a Espanya, establint el sufragi universal masculí, la llibertat religiosa de culte i un ampli ventall de drets ciutadans.
- Quins dos corrents liberals comparen aquests models de sufragi i drets?
- a) El corrent demòcrata i el pensament conservador.
- b) El liberalisme moderat i el liberalisme progressista.
- c) El republicanisme federal i el republicanisme unitari.
- d) L'absolutisme carlí i el liberalisme doctrinari.
Resposta: b) El liberalisme moderat i el liberalisme progressista.. La taula reflecteix l'oposició prèvia al Sexenni entre moderats (sufragi restringit, confessionalitat) i progressistes (sufragi més ampli, llibertat d'impremta), base dels canvis democràtics posteriors.
8. La Renaixença i els orígens del catalanisme polític
Flashcards
- Què va ser la Renaixença cultural?
- Moviment de recuperació de la llengua, la història i la cultura catalanes iniciat a la dècada de 1830.
- Quin esquema sintetitza els factors originaris del catalanisme?
- Què és el proteccionisme econòmic?
- Mesura basada en aplicar aranzels a les importacions estrangeres per protegir la producció industrial autòctona.
Preguntes tipus test
- Quin corrent del liberalisme defensava el model proteccionista reivindicat per la indústria catalana davant el lliurecanvisme?
- a) El liberalisme moderat.
- b) L'absolutisme borbònic.
- c) El liberalisme progressista.
- d) El republicanisme unitari.
Resposta: a) El liberalisme moderat.. A la comparació de models econòmics es reflecteix clarament que el liberalisme moderat defensava el proteccionisme, mentre que el liberalisme progressista defensava el lliurecanvisme i el mercat obert.
- Quin dirigent va defensar la proposta d'estructuració federal de l'Estat que va influir en el catalanisme polític?
- a) Francesc Pi i Margall.
- b) Bonaventura Carles Aribau.
- c) Baldomero Espartero.
- d) Ramón María Narváez.
Resposta: a) Francesc Pi i Margall.. El republicanisme federal va ser defensat per Francesc Pi i Margall com una fórmula de descentralització que va constituir un dels factors clau del catalanisme polític.
Glossari de conceptes clau per a l'examen
Flashcards
- Què va ser el Decret de Nova Planta?
- Normes de Felip V del 1716 que van suprimir els furs i institucions catalanes per imposar el model castellà.
- Què és una desamortització?
- Expropiació estatal de béns de mans mortes per a la seva venda en subhasta pública.
- Què defineix un pronunciament militar?
- Sublevació d'una facció de l'exèrcit amb l'objectiu de transformar el govern o el règim polític.
- Què caracteritza un Estat federal?
- Unió de regions autònomes amb lleis i institucions pròpies que comparteixen un govern central comú.
Preguntes tipus test
- Quin va ser l'objectiu fonamental del Decret de Nova Planta aplicat a Catalunya el 1716?
- a) Establir una monarquia constitucional amb separació estricta entre poders de govern.
- b) Promoure la descentralització provincial i l'autonomia legislativa de la Corona d'Aragó.
- c) Abolir les institucions autònomes per imposar l'estructura administrativa castellana.
- d) Reconèixer el dret foral tradicional a canvi d'una nova contribució fiscal a la Corona.
Resposta: c) Abolir les institucions autònomes per imposar l'estructura administrativa castellana.. El Decret de Nova Planta va suprimir les corts, els furs i les institucions pròpies catalanes per implantar el model centralista de Castella.
- En què consistia exactament el procés de desamortització durant el segle dinou?
- a) En el repartiment gratuït de parcel·les agrícoles entre la pagesia sense propietats.
- b) En l'expropiació estatal de terres de mans mortes per subhastar-les públicament.
- c) En la compra obligatòria de fàbriques privades per part de l'Estat per evitar fallides.
- d) En la imposició d'aranzels duaners per frenar l'entrada de productes agrícoles forans.
Resposta: b) En l'expropiació estatal de terres de mans mortes per subhastar-les públicament.. La desamortització va implicar la confiscació pública de béns immobles en mans no productives per vendre'ls en subhasta.
- Quina característica diferencia principalment un Estat federal d'un Estat unitari?
- a) El caràcter democràtic de les seves eleccions legislatives mitjançant sufragi censatari.
- b) La dependència exclusiva de totes les províncies respecte d'una única seu judicial.
- c) La coexistència de territoris amb institucions pròpies sota un govern central comú.
- d) L'absència total d'un govern central encarregat de coordinar els afers d'interès comú.
Resposta: c) La coexistència de territoris amb institucions pròpies sota un govern central comú.. L'Estat federal agrupa territoris amb institucions i lleis particulars que deleguen competències comunes en el govern central, mentre que l'unitari centralitza tot el poder sota una sola legislació.
I 10 flashcards i 11 preguntes més al document.
Text del document
RESPOSTA 1. Preguntes tipus Test Compte amb les errades: Les preguntes incorrectes descompten del valor d'una de bona. 1/3 2. Comentari de Font Històrica (Text / Imatge / Gravat / Mapa) Per respondre correctament al comentari de font, cal seguir aquests quatre passos obligatoris: 1. Dades bàsiques i descripció breu: Identificar si és font primària o secundària, el tipus (iconogràfica, textual, mapa), l'autor, el destinatari (públic o privat) i fer una descripció breu del contingut. 2. Context històric: Situar breument l'element en el seu marc cronològic i en els fets històrics clau. 3.
Anàlisi / Resposta a la pregunta: Respondre directament a les preguntes plantejades sobre la font o relacionar-la amb el seu significat intern. 4. Interpretació i reflexió: Explicar les conseqüències històriques, l'impacte o la seva rellevància/actualitat. 1. L'ANTIC RÈGIM (SEGLE XVIII) Definició Model polític, social i econòmic dominant a Europa durant el segle XVIII. Monarquia Absoluta Concentració de poders: El rei ostenta en exclusiva els poders legislatiu, executiu i judicial. Origen diví: S'argumenta que l'autoritat del monarca procedeix directament de Déu. Societat Estamental Privilegiats: Noblesa i clergat (alt i baix). No paguen impostos i tenen acaparat el poder polític i econòmic.
No privilegiats (Tercer Estat): Pagesia, classes populars urbanes i burgesia. Mantenen les classes altes mitjançant el pagament d'impostos. Ruptura: La Revolució Francesa (1789) acaba amb aquesta estructura a França, mentre que a Espanya perdura durant més temps. Economia de Subsistència i Agrària Producció agrària: Orientada a l'autoconsum i subjecta a crisis de subsistència. Control gremial: L'artesania i el comerç urbà estan regulats per gremis (associacions d'ofici que fixen preus, condicions i eviten la competència). Propietat de la terra: Gran part de les terres estan "amortitzades" (mans mortes, noble o eclesiàstiques), de manera que no es poden comprar ni vendre lliurement. 2.
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701–1715) Origen del Conflicte La mort sense descendència directa de Carles II "El Hechizado" el 1700 i el canvi en el seu testament inicien el conflicte per la successió al tron. Candidats al Tron Felip d'Anjou (Felip V): Representant de la dinastia Borbó; partidari del model absolutista, centralista i unificador francès. Arxiduc Carles d'Àustria: Representant de la dinastia Habsburg; partidari del model foral i pactista tradicional.
CONFLICTE DINÀSTIC (1700) FELIP D'ANJOU ARXIDUC CARLES (Borbó - França) (Habsburg - Àustria) Model centralista i absolutista Model pactista i foral Suport: Castella, França Suport: Corona d'Aragó, Gran Bretanya, Holanda, Àustria Conflicte Intern i Internacional Corona de Castella: Dona suport majoritàriament a Felip V. Corona d'Aragó (Catalunya, Aragó, València i Balears): Dona suport a l'Arxiduc Carles per la por a perdre les seves institucions, corts i furs davant del centralisme borbònic. Pacte de Gènova (1705): Els representants catalans i els austriacistes signen una aliança de suport mutu.
Gran Aliança Europeu: Potències com Gran Bretanya, Holanda i Àustria s'alien contra França i Espanya per evitar un superestat borbònic a Europa. Resolució del Conflicte 1707 - Batalla d'Almansa: Derrota austriacista clau que permet a Felip V ocupar els regnes de València i Aragó. 1711: L'Arxiduc Carles hereta el tron de l'Imperi Austríac. Gran Bretanya i Holanda retiren el seu suport militar per evitar que Àustria acumuli massa poder. Tractat d'Utrecht (1713): Es reconeix Felip V com a rei d'Espanya a canvi de renunciar a la unió dinàstica amb França i de cedir territoris a Europa (com Gibraltar i Menorca a Gran Bretanya).
Resistència Catalana i Setge de Barcelona: Abandonada pels aliats internacionals, Catalunya decideix mantenir la resistència en solitari. 11 de setembre de 1714: Caiguda de Barcelona després de 14 mesos de setge. Conseqüències per a Catalunya Ocupació i repressió: Construcció de la fortalesa de la Ciutadella per vigilar i reprimir la població barcelonina. Decret de Nova Planta (1716): Abolició de les constitucions, corts, la Generalitat, el Consell de Cent i les institucions pròpies de Catalunya. Imposició del centralisme: Substitució de les lleis autònomes pel sistema administratiu i legislatiu de Castella.
Llengua oficial: Imposició del castellà com a única llengua oficial de l'administració. Pressió fiscal: Multiplicació de la càrrega tributària mitjançant impostos de quota com el Cadastre. Conservació del Dret Civil Català: Única excepció mantinguda per a la gestió del règim econòmic familiar i l'herència. 3. LA IL·LUSTRACIÓ I EL DESPOTISME IL·LUSTRAT La Il·lustració Definició: Moviment intel·lectual del segle XVIII basat en l'ús de la raó, el pensament crític, la ciència i el progrés. Principis polítics: Crítica a l'absolutisme, defensa de la divisió de poders (Montesquieu), la sobirania nacional i el contracte social (Rousseau), i els drets naturals de l'individu.
El Despotisme Il·lustrat Concepte: Forma de govern absolutista que adopta reformes il·lustrades en educació, infraestructura i economia sense cedir poder polític. Llema: "Tot per al poble, però sense el poble". Exemple a Espanya: Regnat de Carles III (1760–1788). DESPOTISME IL·LUSTRAT MONARQUIA ABSOLUTA IDEES IL·LUSTRADES (Sense renúncia al poder) (Modernització i educació) "Tot per al poble, però sense el poble" Reformes Econòmiques i Socials a Espanya Liberalització: Llibertat de preus i de circulació del blat, supressió progressiva del control gremial. Repoblació i agrarisme: Projecte de Llei Agrària (impulsat per Jovellanos) per convertir la terra en mercaderia.
Tanmateix, les reformes no van resoldre el problema estructural de la concentració de la propietat. Aturada reformista: El 1789, amb l'esclat de la Revolució Francesa, es tancuen les fronteres i es frenen les reformes per por a la propagació revolucionària. Situació demogràfica i regional: Nord i Est (Catalunya): Desenvolupament de petita propietat o contractes d'emfiteusi. Catalunya passa de 470.000 a 900.000 habitants al segle XVIII i comença el seu procés de protoindustrialització. Centre i Sud: Predomini de latifundis i jornalers en situació de pobresa. 4.
LA GUERRA DEL FRANCÈS I LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM (1808–1814) Antecedents Tractat de Fontainebleau (1807): Espanya autoritza les tropes de Napoleó Bonaparte a creuar territori peninsular per envair Portugal. Invasió i abdicacions: Napoleó ocupa punts estratègics, força les abdicacions de Baiona i nomena el seu germà, Josep I Bonaparte ("Pepe Botella"), nou rei d'Espanya. Guerra de la Independència / Guerra del Francès (1808–1814) Inici: Aixecament popular el 2 de Maig de 1808 a Madrid i posterior repressió (afusellaments del 3 de Maig reflectits per Goya). Bàndols: Afrancesats: Reformistes i liberals que donen suport a Josep I per modernitzar el país.
Resistència (Patriotes): Opositors a la presència francesa, dividits entre absolutistes i liberals. Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812 ("La Pepa") En una ciutat assetjada però no ocupada, les Corts elaboren la primera Constitució espanyola, promulgada el 19 de març de 1812: Sobirania Nacional: El poder resideix en la nació espanyola i no en el rei. Divisió de poders: Executiu (Rei/Govern), Legislatiu (Corts unicamerals) i Judicial (Tribunals). Sufragi Universal Masculí Indirecte (per a homes de més de 25 anys). Drets i llibertats: Igualtat davant la llei, llibertat d'impremta i dret de propietat.
Reconeixement reial: Es reconeix Ferran VII com a rei legítim, però subjecte a la Constitució. 5. EL REGNAT DE FERRAN VII (1814–1833) Restabliment de l'Absolutisme (1814–1820) En tornar de l'exili, Ferran VII ("El Deseado") anul·la la Constitució de 1812, restableix les institucions absolutistes i persegueix els liberals. Trienni Liberal (1820–1823) Pronunciament de Riego: El coronel Rafael del Riego es revolta a Cabezas de San Juan i obliga Ferran VII a jurar la Constitució de Cadis. Caiguda: El 1823, les potències absolutistes europees (Santa Aliança) envien els Cent Mil Fills de Sant Lluís per restaurar el poder absolut del rei.
Dècada Ominosa (1823–1833) i Crisi Successòria Retorn a l'absolutisme, repressió política i pèrdua de la majoria de les colònies americanes. Problema Successori: Ferran VII promulga la Pragmàtica Sanció per anul·lar la Llei Sàlica i permetre que la seva filla Isabel hereti el tron. A la seva mort el 1833, esclata el conflicte armat entre dos bàndols: Carlins: Partidaris del germà del rei, Carles Maria Isidre. Defensen l'absolutisme, la religió i els furs. Isabelins / Liberals: Partidaris de la regent Maria Cristina i de la petita Isabel II. 6. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL (1833–1868) A. Les Regències (1833–1843) 1.
Regència de Maria Cristina (1833–1840) Primera Guerra Carlina (1833–1840): Enfrontament entre el carlisme ("Déu, Pàtria i Rei") i el liberalisme. Desamortització de Mendizábal (1836): Expropiació i venda de béns eclesiàstics per finançar l'exèrcit liberal i crear una classe de propietaris afins. Bullangues: Motins populars a Barcelona de caràcter anticlerical i reivindicatiu. 2. Regència d'Espartero (1840–1843) General progressista que assumeix el poder. El seu govern autoritari i les polítiques lliurecanvistes provoquen insurreccions a Catalunya, culminant amb el bombardeig de Barcelona el 1842. B.
El Regnat d'Isabel II (1843–1868) Comparison entre els dos grans corrents del liberalisme governant: Aspecte Liberalisme Moderat Liberalisme Progressista Sobirania Compartida entre la Corona i les Corts. Nacional / Popular (centrada en les Corts). Sufragi Censatari molt restringit (alta burgesia/noblesa). Censatari més ampli o universal masculí. Drets i Religió Confessionalitat de l'Estat i restricció de llibertats. Major llibertat d'impremta i d'experiència religiosa. Model Econòmic Proteccionista. Lliurecanvista / Mercat obert. Dècada Moderada (1844–1854): Govern de Narváez i Constitució de 1845. Creació de la Guàrdia Civil (1844) per al manteniment de l'ordre al medi rural.
Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners (1846–1849) a Catalunya. Bienni Progressista (1854–1856): Desamortització general de Madoz (1855) i Llei General de Ferrocarrils. Crisi Final del Sistema (1856–1868): Autoritarisme, marginació de l'oposició, escàndols de la cort i crisi econòmica de subsistències. 7. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868–1874) La Revolució de 1868 ("La Gloriosa") Pronunciament militar a Cadis encapçalat pels generals Prim, Serrano i Topete que destrona Isabel II i la força a l'exili. Etapes del Sexenni 1. Govern Provisional i Constitució de 1869: Primera constitució democràtica d'Espanya.
Estableix el sufragi universal masculí, la llibertat de culte i una àmplia declaració de drets. 2. Regnat d'Amadeu I de Savoia (1871–1873): Monarca italià triat per les Corts. FracaSSA per la manca de suports, la conflictivitat social, l'oposició dels republicans i l'esclat de la III Guerra Carlina. 3. Primera República Espanyola (1873–1874): Proclamada el febrer de 1873. Enfrontada a la divisió interna entre Republicans Unitaris i Republicans Federals (projecte de Pi i Margall). Té 4 presidents en un sol any (Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar) i fa front a la insurrecció cantonal, la guerra carlina i la guerra a Cuba.
Final del Sexenni El cop d'Estat del general Pavía (gener de 1874) i el pronunciament de Martínez Campos a Sagunt (desembre de 1874) posen fi a la República i restauren la monarquia borbònica en la figura d'Alfons XII. 8.
LA RENAIXENÇA I ELS ORÍGENS DEL CATALANISME POLÍTIC FACTORS ORIGINARIS CARLISME REDREÇAMENT CULTURAL PROTECCIONISME ECONÒMIC (Defensa dels furs) (Renaixença culta i popular) (Defensa de la indústria) REPUBLICANISME FEDERAL (Pi i Margall) CATALANISME POLÍTIC Catalanisme Conservador Catalanisme Progressista Renaixença Cultural: Moviment de recuperació de la llengua, la història i la cultura catalanes iniciat als anys 1830 (Oda a la Pàtria d'Aribau el 1833 i restauració dels Jocs Florals el 1859). Factors del Catalanisme Polític: Carlisme: Manteniment del sentiment de reivindicació foral.
Proteccionisme: Exigència de la burgesia industrial catalana de polítiques duaneres davant el lliurecanvisme de Madrid. Federalisme: Proposta d'estructuració de l'Estat defensada per Francesc Pi i Margall. GLOSSARI DE CONCEPTES CLAU PER A L'EXAMEN Decret de Nova Planta: Conjunt de decrets de Felip V (1716 a Catalunya) que van abolir els furs, les corts i les institucions autònomes de la Corona d'Aragó, imposant el model de Castella. Furs / Dret Foral: Lleis, institucions i privilegis històrics propis d'un territori. Despotisme Il·lustrat: Sistema polític absolutista del segle XVIII que s'apropia de certes reformes il·lustrades sense permetre la participació ciutadana.
Desamortització: Expropiació per part de l'Estat de béns o terres en mans no productives ("mans mortes") per posar-les a la venda en subhasta pública. Pronunciament: Rebel·lió d'un sector de l'exèrcit adreçada a canviar el govern o el règim polític vigent. Llei Sàlica: Normativa que exclou les dones de la línia de successió al tron. Bullangues: Revoltes populars urbanes i de caràcter progressista a Catalunya entre 1835 i 1843. Proteccionisme: Mesura econòmica basada en l'aplicació d'aranzels als productes estrangers per protegir la producció autòctona. Exili: Expulsió o fugida d'una persona del seu país per raons de persecució política. Estat Federal vs.
Unitari: Federal: Estat compost per territoris autònoms que comparteixen un govern central per a matèries comunes però conserven lleis i institucions pròpies. Unitari: Estat centralitzat on tot el territori es regeix per un sol centre de poder polític i la mateixa legislació.