Guerra Civil Espanyola: Causes, Desenvolupament i Conseqüències

I 48 flashcards i 32 preguntes més al document.

Text del document

LA GUERRA CIVIL (1936-1939): 1. Causes: - Remotes: la manera en com es va fer la revolució liberal, l'exèrcit acostumat a intervenir en la política, el retard en la modernització i industrialització, analfabetisme i voluntat d'imitar la Revolució Russa. - Properes: conflictivitat als carrers, por i incertesa sobre el futur de la burgesia, enfrontament de les dues mentalitats a Espanya, els interessos de les potències internacionals, demagògia d'alguns líders polítics. Dreta: grups marcadament feixistes i partidaris d'un règim totalitari. Falange Espanyola: J.A. Primo de Rivera, s'ajunta amb les JONS (Redondo i Ledesma). Primo de Rivera serà detingut i empresonat a Alacant.

Carlins (tradicionalistes o requetès): Navarra i País Basc, és un sector perjudicat per les reformes del govern (catòlics, terratinents, industrials). Esquerra: PSOE: grup radical de Largo Caballero, grup més moderat o socialdemòcrata d'Indalecio Prieto. Forma part de la segona internacional. PCE: J. Díaz i D. Ibárruri, creixerà molt durant la guerra civil. CNT FAI. 2. Preparació del cop d'Estat: Un grup de militars dirigits pel Gnrl. Mola, apodat 'el director', preparen un cop d'Estat. El govern intenta dispersar als militars dels quals no se'n refiaven a diferents parts d'Espanya.

El pla era una sublevació a diferents parts del país de manera ràpida i violenta per fer-se amb el control del poder polític i social. Si el cop d'Estat triomfava a Madrid, seria el millor dels casos, però ja sabien que no passaria perquè els militars que estaven a Madrid no eren simpatitzants del cop d'Estat. Volien fer presoners a les autoritats i líders polítics i sindicals. Les tropes sublevades confluiran a Madrid per fer-se amb el govern. A més del suport militar es comptarà amb l'ajuda econòmica de civils com J. March, terratinents, industrials i partits d'extrema dreta.

El Govern sap que s'està coent algo, però ho subestima i no reacciona a temps perquè es pensava que ho podrien controlar amb facilitat com la Sanjurjada. 3. Inici del cop d'Estat: El detonant del cop d'Estat és l'assassinat de Calvo Sotelo on molts militars com Franco decideixen sumar-se en l'últim minut al cop d'Estat. 17/7/1936 es subleven les primeres tropes a Melilla i tomaran els quartels i aeròdroms d'Àfrica (Espanya). El govern subestima el cop d'Estat i creu tenir el control de la situació. 18/7/1936 insurrecció generalitzada al llarg de la península. Aquesta data passa a ser el 'Dia del alzamiento nacional'.

No tot l'exèrcit es subleva, si hi haurà una gran participació en l'exèrcit de terra, però la marina i l'aviació es mantenen fidels a la república. Franco, que estava a les illes Canàries, va agafar un avió, 'Dragon Rapide', per anar a Àfrica i liderar les tropes africanes de l'exèrcit espanyol. Franco coneixia molt bé a aquella gent i era molt admirat. Del dia 18 al 20-21 es van traslladar a la península, això va ser complicat, però J. March va posar molts vaixells i els italians de Mussolini van anar a l'estret de Gibraltar per ajudar a traspassar els militars espanyols a la península. A Madrid: L'encarregat de sublevar les tropes a Madrid era Fanjul.

Va sublevar-se al conegut com a 1 'Cuartel de la Montaña' però no és capaç de sortir al carrer, ja que estava ple de policies i milicians republicans. Decideix atrinxerar-se, però no és capaç de resistir i al dia següent el quartel és assaltat per milicians armats. El cop d'Estat a Madrid fracassa. A Barcelona: El pla de Mola era que el Gnrl. Godet, que estava a Mallorca, sublevés les tropes a les illes Balears i seguidament agafés un avió per agafar les rendes de la situació a Barcelona. A Barcelona es mantenien fidels a la república la Guàrdia d'Assalt, la Guàrdia civil, els mossos d'esquadra, l'aviació militar de l'aeroport del Prat i les milícies.

A moltes parts d'Espanya, la Guàrdia civil es revela però a Barcelona no. Goded li diu a Aranguren que sublevi les tropes, però no ho farà. Goded agafa un hidroavió i aterra al port de Barcelona on li estaven esperant els republicans (ell pensava que era Aranguren i els nacionals sublevats). Goded és detingut i se l'obliga a fer un comunicat que deia a tots els sublevats que s'havien de rendir. Un mes després (12-8-1936) és jutjat i condemnat a mort. És afusellat al Castell de Montjuïc. Sanjurjo que havia d'anar a Burgos, mor estrellat en un avió. 4.

Divisió d'Espanya: Republicans Nacionals Geogràficament Astúries, Cantàbria, País Basc, Sud Aragó, >Catalunya, València, Madrid, Múrcia, Castella-la Manxa, Menorca, Extremadura i part d'Andalusia. Galícia, Navarra, Aragó, Castella-lleó, Andalusia occidental, Canàries, Marroc, Nord Extremadura i les Illes Balears. Econòmicament Gran part de la indústria i mineria, agricultura d'hortà i reserves d'or del banc d'Espanya. Agricultura de secà, compten amb aportacions econòmiques de persones riques i altres països. Militarment Suport internacional Major part de la flota i aviació, guàrdies d'assalt, part de la guàrdia civil, milícies dels partits i sindicats. Dissolveixen l'exèrcit de terra.

Armes i materials de l'URSS, brigades internacionals (voluntaris europeus i americans, no tenien cap experiència). Anglaterra i França fan el comitè de no-intervenció (decideixen Major part de l'exèrcit de terra, sobretot africanistes que estaven més preparats, milícies dels requetès i de Falange Española. Armes i homes d'Alemanya i Itàlia. 'Legión Cóndor' (aviació alemanya). 2 ser neutrals i no participar en el conflicte). Socialment Classes urbanes i obreres industrials i del camp, membres de partits republicans i d'esquerres, sindicats obrers, intel·lectuals. Terratinents, classes altes, industrials, alta jerarquia de l'Església, partits monàrquics i de dretes.

Repressió Sacerdots, religiosos, polítics de dretes, terratinents, industrials, partits de dreta catòlics. Sindicalistes, militars que no s'han sublevat, polítics de partits d'esquerres oi de partits nacionalistes, càrrecs oficials. Poder Poder formal: el govern central, l'autonòmic, els alcaldes, però qui realment tenia el poder i cometen abusos, detencions i assassinats són els milicians de partits i sindicats. Moltes vegades actuen per revenges personals. En mans dels militars, però en alguns casos els falangistes també es van prendre la justícia pel seu compte. 5.

La guerra en zona republicana: 5.1 Govern en els primers moments de la sublevació: El 17 de juliol de 1936 Casares Quiroga és el cap de govern. Es veu sobrepassat per la situació i dimiteix al dia següent. El substitueix Martínez Barrio amb la condició que Azaña li donés permís per negociar amb els sublevats i també amb la condició de la lleialtat del Font Popular. Martínez Barrio no aconsegueix la seva idea de pacificar la situació i es nega a donar armes al poble. Acaba dimitint el dia 19 de juliol. Nomenen a José Giral, que dona les armes al Front Popular. La por que tenien en donar les armes era com les recuperaven després, ja que eren organitzacions revolucionàries.

5.2 Govern de José Giral (juliol-setembre de 1936): A Catalunya: 1. Creació de les milícies populars. Tot el pes de la guerra serà sostingut per les milícies. Actuaran de forma descontrolada fent repressió de la zona republicana. 2. Les milícies populars formen el comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Estan totes les forces d'esquerra representades incloses la CNT i la Generalitat. L'1 d'octubre desapareix. 3. Col·lectivitzacions (sobretot a Catalunya). Anarquistes volien acabar amb la propietat privada. Les empreses comencen a ser gestionades per treballadors. Els amos o fugien o els assassinaven o passaven a fer les pitjors feines.

La Generalitat no té força per oposar-se i decideix intentar donar cobertura legal a totes aquestes col·lectivitzacions Decret sobre col·lectivitzacions. A la resta d'Espanya: 3 Comença una revolució popular social i política, encapçalada per anarquistes i la UGT. Els anarquistes es prenen la guerra com fer una revolució i els del PSOE i comunistes creuen que primer s'ha de guanyar la guerra. Comença una gran onada d'anticlericalisme per part dels republicans. 5.2 Govern de Largo Caballero (setembre de 1936 - maig de 1937): Giralt dimiteix i es decideix a Largo Caballero (socialista revolucionari) com a nou president del Govern.

Apodat com el 'Govern de la Victòria', compta amb el suport de republicans, socialistes, comunistes i alguns ministres anarquistes (decideixen intervenir en el govern com a situació excepcional. El govern recupera el poder: elimina les juntes i comitès, recompon el poder de l'Estat, redirigeix la guerra, militaritza les milícies dels partits i crea l'exèrcit popular. Madrid continua sent assetjada i el govern decideix traslladar el govern a València. Problemes del govern de Largo Caballero: distanciament de comunistes i anarquistes, fets de maig del '37. Fets de maig del '37: La CNT i el POUM volen fer la guerra i la revolució al mateix temps.

PSUC, ERC i UGT volen guanyar la guerra i després restaurar l'estat, pensen que noi toca una revolució en aquells moments. S'acaben enfrontant. Quan a Barcelona fracassa l'aixecament militar, l'edifici de telefònica queda en mans de la CNT. La generalitat vol recuperar el control de l'edifici, ja que era un punt clau per on passaven totes les comunicacions del país. La generalitat manda a les forces (mossos i guàrdia d'assalt) per desallotjar els anarquistes, però són rebuts a trets. S'inicia un enfrontament armat al voltant de l'edifici de telefònica. La situació no s'acaba pacificant fins que la generalitat demana reforços al govern central.

Largo Caballero envia els reforços i acaba derrotant als anarquistes i trotskistes (comunistes partidaris de Trotski). Conseqüències: la CNT perd molta influència. El POUM desapareixerà degut a la mort dels seus líders durant els fets de maig. Desapareix Andreu Nin /es diu que va ser traslladat a Madrid i assassinat per comunistes). La Generalitat perd poder davant el govern central. Les milícies passen a integrar-se a l'exèrcit republicà controlat per comissaris comunistes. Augment de poder dels comunistes (PSUC).

Per últim, el govern de Largo Caballero col·lapsa i és substituït per Juan Negrín que era un dirigent del partit socialista, però es va apropar molt al partit comunista durant el seu govern. 5.3 Govern de Juan Negrín (maig de 1937 - març 1939): L'estratègia de Negrín era intentar internacionalitzar el conflicte. Intenta convèncer a França i Anglaterra perquè ajudin a la república, però no mouen un dit. Negrín opta per elaborar un document anomenat 'Els 13 punts de Negrín' que eren 13 condicions que poguessin acceptar els dos bàndols per concloure el conflicte armat.

Alguns d'ells són: alt al foc, els dos bàndols es comprometien a fer fora a les tropes estrangeres, convocatòria d'eleccions, elaborar una altra constitució i corts constituents, amnistia pels presos de la guerra, etc. Franco no té cap incentiu de negociar i no fa cas a Negrín. Van avançant els mesos i la situació no fa més que empitjorar. Negrín vol donar-li la volta i prepara una gran ofensiva. Negrín volia resistir ('No pasarán') perquè volia fer coincidir la guerra a Espanya amb la guerra a Europa. Negrín no ho aconsegueix, Catalunya cau a la 4 batalla de l'Ebre.

El Coronel Casado, republicà i encarregat de la defensa de Madrid, entén que la guerra està perduda i fa un autocop d'Estat a Madrid contra el govern republicà per entregar la ciutat de Madrid a Franco sense una última gran batalla on haurien hagut amb moltes víctimes. A finals de març de 1939 Madrid és ocupada pels nacionals i l'1 d'abril de 1939 es dona per finalitzada la Guerra Civil. 6. La guerra en zona nacional: Els militars es converteixen en el focus de poder, s'estableix Burgos com la capital sublevada. Es crea a Burgos la 'Junta de Defensa Nacional', farà les funcions de govern (25/7/1936). Es va triar com a president del govern al Gnrl. Cabanelles.

Mesures de la Junta: es prohibeixen les activitats dels partits polítics que no donen suport a la sublevació (els seus dirigents són detinguts, empresonats i fins i tot alguns són afusellats). Es paralitzen les reformes iniciades en els governs anteriors així com les col·lectivitzacions que es fan a la zona republicana. S'estableix un control de l'activitat financera pública i privada. Es crea una moneda pròpia que no té canvi amb la moneda republicana. Es controlen els bancs que queden en zona nacional. Es suprimeix la legislació republicana (estatuts d'autonomia i constitució de 1931). Es va creant una nova legislació al bàndol nacional.

Es respecta la influència de l'Església, aquesta dona suport a públicament el nou règim de forma continuada (pastoral col·lectiva dels bisbes). Inici del Franquisme: a partir de l'1 d'octubre de 1936, els militars triaran a Franco com a Cap de Govern i Generalíssim dels Exèrcits per haver aconseguit avançar d'Àfrica a la península i per l'alliberament de l'Alcàsser de Toledo, a més tenia molt bona relació amb els alemanys i els italians. El Gnrl Mola mor l'any 1937 en un accident aeri. S'estableix a Salamanca el Quartel General. Franco necessita un govern i crea la 'Junta Técnica del Estado'.

És un òrgan que servirà per assessorar a Franco en les seves decisions encara que l'última paraula sempre la tindrà ell. Està integrada per militars però també alguns civils (falangistes i carlins). Només es toleren els partits que recolzen als sublevats (Falange Española, Comunión Tradicionalista i alguns monàrquics de la CEDA). El nombre d'afiliats de Falange Española es disparen durant la guerra i distingeixen entre 'camisas viejas', els afiliats d'abans de la guerra i els 'camisas nuevas', els afiliats durant i després de la guerra. Hi ha tensions internes que desemboquen en un enfrontament armat conegut com els 'Successos de Salamanca' l'abril de 1937 entre falangistes i carlins.

Els falangistes comencen a reclamar la figura de Primo de Rivera, ja que havia estat molt temps ausent. El problema és que havia mort afusellat a una presó, però Franco ho va ocultar per no revolucionar als seguidors falangistes. L'any 1937 Franco crea el partit únic amb el Decret d'unificació a causa dels successos de Salamanca. Crea un partit únic en la zona nacional, 'Falange Esapñola Tradicionalista de las Juntas Ofensivas Nacionales Sindicalistas' (FET de las JONS) més tard 'Movimiento Nacional'. Franco serà el líder d'aquest partit. Els líders tradicionals dels partits fusionats que es van oposar com Hedilla seran apartats.

Franco controla: 5 - 'El frente de juventudes' a través del qual es té cura de la ideologia de la joventut. - 'Delegación Nacional de Deportes' - Secció femenina s'encarregava de la formació de la dona amb valors molt tradicionals. La presidenta era Pilar Primo de Rivera. - La 'Central Nacional Sindicalista' sindicat únic / vertical. 6.1 Noves lleis: El nou Estat Franquista comença a fer lleis anomenades lleis fonamentals durant la guerra: El Fur de Treball (març de 1938), suposa l'organització feixista i corporativa de la producció. Integració obligatòria de treballadors i patrons en sindicats verticals. També es prohibeix el dret a vaga.

No són lleis fonamentals (després de la guerra): S'instaura per decret la Censura Prèvia doble (política i religiosa) i es controlen tots els mitjans de comunicació. Lleis favorables a l'església: fi del matrimoni civil i del divorci, religió oficial, finançament i gran protagonisme social (ensenyament, actes públics, exèrcit…). Abans d'acabar la guerra s'aprova una llei molt important en els primers anys del franquisme, la Llei de Responsabilitats Polítiques (febrer 1939) on es legalitzava la repressió, tribunals mixtos militars, jutges i falangistes jutjaran els vinculants als partits d'esquerra.

6.2 Inici i abans dels nacionals cap a Madrid (juliol-novembre 1936): Franco i Yagüe entren a la península i avancen cap al nord ocupant la part esquerra d'Andalusia. El Gnrl. Mola aconsegueix tancar la connexió de la frontera de França amb el País Basc. Des de Galícia es dirigiran cap A Oviedo. Per altra banda, els republicans (milicians, forces d'ordre públic i la resta de l'exèrcit encapçalats pel Gnrl. Miaja i el Gnrl. Rojo organitzaven la defensa de Madrid ('No pasaran').

Des de Catalunya, el Capità Bayo intenta recuperar les illes Balears, però rep ordres de tornar a València, que va ser on es va establir el govern republicà degut a la proximitat del front a Madrid (a la Ciutat Universitària). Badajoz cau davant dels nacionals i és fortament reprimida. Franco, que hauria d'haver anat cap a Madrid, decideix anar a alliberar Toledo on el Gnrl. Moscardó estava atrinxerat a l'Alcasser de Toledo (era on es concentraven tots els nacionals de Toledo). Això alentirà l'arribada dels nacionals a Madrid. El dia 27/9/1936 cau Toledo i Franco guanya molta fama i prestigi. 7.

Fases militars de la guerra: 7.1 Batalles al voltant de Madrid (desembre 1936- març 1937): Franco pensa una estratègia, abans d'un atac frontal, decideix aïllar Madrid per deixar-la de banda de Barcelona i València. Els republicans intentaran justament el contrari, intentant allunyar la pressió de Madrid. Batalla del Jarama els republicans aconsegueixen una victòria defensiva. Paren l'avanç dels nacionals i recuperen algunes zones molt petites per tenir una mica més 'd'oxigen'. Batalla de Guadalajara els italians són derrotats pels republicans. Una altra victòria 6 defensiva que aconsegueix alentir els avenços nacionals.

Franco es replanteja una nova estratègia, es planteja aparcar Madrid, assumeix que serà una guerra més llarga i es centrarà en la zona nord. La campanya del Nord acaba sent una victòria pels nacionals que acaba amb la caiguda de Gijón l'octubre de 1937. Els republicans obren altres línies de conflicte per obligar l'exèrcit nacional a prescindir del Nord. Es coneixeran com les Batalles de Brunete, només aconseguiran alentir l'ocupació del nord. També es va obrir un altre conflicte a Aragó, la Batalla de Belchite, on els republicans van intentar fer una gran ofensiva cap a Terol.

Van destinar molts soldats i van acabar guanyant encara que els va costar moltes baixes republicanes i només van recuperar una petita part de territori que més tard es va tornar a perdre. Belchite queda totalment en ruïnes i Franco decideix no reconstruir-lo després de la guerra, es va construir un altre poble al costat. 7.1 L'avanç nacional cap al Mediterrani (novembre 1937- juny 1938): Franco prescindeix de Madrid per una qüestió estratègica. Els nacionals inicien la Campanya d'Aragó. Els republicans reorganitzaran l'exèrcit (Gnrl. Rojo, estratega republicà) i ocupen Terol a la Batalla de Terol.

No aconsegueixen resistir i els nacionals es fan amb el control de la ciutat al cap de poques setmanes. El maig del 1938 les tropes nacionals arriben al Mediterrani avançant pel Maestrat aconsegueixen aïllar a Catalunya de la resta de la zona republicana. València era el punt de mira dels nacionals perquè era on estava el govern i des del Llevant mandaven tots els subministraments a Madrid. És per això que el govern (Azaña) es trasllada a Barcelona. 7.2 La Batalla de l'Ebre i l'ocupació de Catalunya (juliol 1938 - febrer 1939): Els republicans preparaven una última estratègia per desviar l'atenció dels nacionals cap a València i poder donar la volta al conflicte.

El dia 25 de juliol de 1938 els republicans comencen a travessar el riu Ebre i construeixen passarel·les temporals per poder passar materials pesats. Aconsegueixen ocupar una petita part de territori a l'altre costat del riu. També aconsegueixen l'atenció dels nacionals. Franco decideix enviar les tropes destinades al LLevant cap a l'Ebre. És una batalla llarga i de molt desgast, on més baixes hi ha i on es decanta la balança. A aquestes altures de la guerra, l'aviació republicana havia estat destruïda, a diferència dels nacionals, on l'aviació alemanya i italiana bombardejaven la zona republicana de l'Ebre i fins i tot de Barcelona.

La idea de Franco amb els reforços era iniciar la contraofensiva nacional, va ser tremendament lenta per recuperar el poc troç de terra que els republicans havien ocupat (juliol-novembre). A Europa es va fer la conferència de Múnich (setembre 1938), que va generar moltes expectatives en zona republicana, però encara no esclata la guerra a Europa. Negrín decideix retirar dels camps de batalla a les brigades internacionals amb la intenció que Franco també retirés als alemanys i italians. El dia 16 de novembre de 1938 els nacionals recuperen tot el territori ocupat pels republicans. L'exèrcit republicà queda totalment massacrat i molts soldats republicans fugen cap a la frontera.

Pràcticament, el bàndol nacional es troba amb una autopista per ocupar Catalunya. Barcelona cau sense posar cap resistència el 26 de gener de 1938 sense haver-hi una última batalla. El dia 9 de febrer els nacionals arriben a la frontera amb França. 7 Aquesta batalla deixa 16.000 morts. Azaña dimiteix i marxa a l'exili, també o farà Companys. Amb la Batalla de l'Ebre, els republicans segueixen tenint una gran part del territori d'Espanya, però no tenien com defensar-lo. Els republicans utilitzen una última bala obrint un nou front a Extremadura, però és un fracàs. L'1 d'abril es dona per finalitzada la guerra després de l'entrega de Madrid als nacionals i més tard la caiguda de València. 8.

Efectes de la guerra: 8.1 En zona republicana: A la retaguàrdia, els represaliats republicans seran 120 mil i els nacionals seran 50 mil. Aquesta repressió, a zona republicana es donarà sobretot quan comença la guerra i al final de la guerra quan veien que la tenien perduda. Consistia en 'paseos', anaven a casa d'alguna persona, el ficaven a una furgoneta, l'assassinaven i el deixaven tirat en alguna cuneta o fossa. 'Txeques', eren presons populars on es practicava la tortura per aconseguir informació sobre activitats de la 'quinta columna' (es va utilitzar aquest terme per fer referència a tota persona que simpatitzava amb els nacionals i pertanyien a zones republicanes.

'Sacas', assalts a presons en zones republicanes per assassinar els presos. Durant i després de la guerra hi haurà un gran èxode sobretot, després de la Batalla de l'Ebre, molta gent s'exodarà a França. Els més poderosos econòmicament, s'exiliaran a Mèxic. També hi haurà gent que s'exiliarà a l'URSS, sobretot els republicans comunistes. Molts nens seran enviats a Rússia i seran anomenats com 'Niños de Rusia'. Moltes dones i nens són enviats a camps de refugiats i els homes són enviats a camps de concentració.

8.2 En zona nacional: Repressió contra els membres de partits polítics i organitzacions sindicals que no recolzaven el cop d'Estat, contra tots els càrrecs electes que no donessin suport a la sublevació, contra militars, guàrdies civils i guàrdies d'assalt que no es van afegir al cop d'Estat i van participar en l'exèrcit republicà. A partir de 1937 s'aplica la Llei de Responsabilitats Polítiques. A la zona nacional es vivia una mica millor que a la republicana respecte a condicions, fam… però encara així no es vivia bé. 8