El Franquisme: Dictadura i Transició a Espanya

• a) Dictatorial i totalitari
• b) Democràtic i liberal
• c) Socialista i comunista
• d) Anarquista i llibertari

Resposta: a) Dictatorial i totalitari. Durant el franquisme, es va imposar un règim dictatorial i totalitari, eliminant els sindicats lliures i promovent el nacionalisme.

• a) Un programa de reconstrucció econòmica
• b) Un instrument de repressió contra els vençuts
• c) Un pla per a la reconciliació nacional
• d) Una reforma educativa per a la joventut

Resposta: b) Un instrument de repressió contra els vençuts. La Causa General va ser un instrument de repressió contra els vençuts, utilitzat per justificar la persecució i el càstig.

• a) La llibertat d'expressió
• b) El dret a la vaga
• c) Un sindicat únic
• d) L'autonomia universitària

Resposta: c) Un sindicat únic. El Fuero del Trabajo, una de les Lleis Fonamentals, establia un sindicat únic, eliminant la llibertat sindical.

• a) Cap del govern, cap d'Estat i generalíssim
• b) President del govern, cap de l'exèrcit i ministre d'Economia
• c) Cap d'Estat, ministre de Defensa i secretari general del partit
• d) President de les Corts, cap de l'oposició i capità general

Resposta: a) Cap del govern, cap d'Estat i generalíssim. Durant el Franquisme, Franco acumulava el càrrec de cap del govern, cap d'Estat i generalíssim.

• a) La llibertat de vaga
• b) La negociació col·lectiva
• c) Un sindicat únic
• d) La representació proporcional dels treballadors

Resposta: c) Un sindicat únic. El Fuero del Trabajo establia un sindicat únic, eliminant la llibertat sindical.

• a) Un parlament unicameral
• b) Corts consultives, no democràtiques
• c) Un senat amb representació territorial
• d) Un sistema bicameral amb sufragi universal

Resposta: b) Corts consultives, no democràtiques. La Ley de Cortes establia unes Corts consultives, però no democràtiques, ja que no eren elegides lliurement.

• a) Autosuficiència econòmica
• b) Obertura comercial
• c) Integració europea
• d) Liberalització financera

Resposta: a) Autosuficiència econòmica. L'autarquia buscava l'autosuficiència econòmica d'Espanya, reduint la dependència de l'exterior.

• a) Per controlar la inflació
• b) Per distribuir aliments escassos
• c) Per afavorir el mercat negre
• d) Per augmentar les exportacions

Resposta: b) Per distribuir aliments escassos. Les cartilles de racionament eren necessàries per distribuir aliments i productes bàsics a causa de l'escassetat generalitzada.

• a) Política oficial del govern
• b) Sistema de comerç internacional
• c) Economia submergida per sobreviure
• d) Estratègia per augmentar la producció

Resposta: c) Economia submergida per sobreviure. El mercat negre i l'estraperlo van sorgir com a respostes a la manca de productes i a les restriccions del racionament, permetent a la gent sobreviure.

• a) La seva neutralitat durant la guerra
• b) El suport a les potències aliades
• c) Ser considerat un règim feixista
• d) La manca de recursos econòmics

Resposta: c) Ser considerat un règim feixista. Després de la Segona Guerra Mundial, Espanya va ser aïllada pels països guanyadors a causa de la seva ideologia feixista, el que va portar a la condemna de l'ONU el 1946 i l'exclusió del Pla Marshall.

• a) Retirada d'ambaixadors i exclusió del Pla Marshall
• b) Bloqueig comercial i embargament econòmic
• c) Intervenció militar i ocupació del territori
• d) Expulsió d'organitzacions internacionals i aïllament diplomàtic

Resposta: a) Retirada d'ambaixadors i exclusió del Pla Marshall. La condemna de l'ONU el 1946 va implicar la retirada d'ambaixadors i l'exclusió d'Espanya del Pla Marshall, un programa d'ajuda econòmica per a la reconstrucció d'Europa.

• a) Va aprofundir l'aïllament internacional i la crisi econòmica
• b) Va beneficiar Franco a causa del seu anticomunisme
• c) Va provocar una guerra civil i la caiguda del règim
• d) Va impulsar la democratització i l'obertura política

Resposta: b) Va beneficiar Franco a causa del seu anticomunisme. Malgrat l'aïllament inicial, la Guerra Freda va beneficiar Franco a causa del seu anticomunisme, el que va portar a una gradual obertura i al suport d'alguns països occidentals.

• a) 1953
• b) 1955
• c) 1957
• d) 1959

Resposta: a) 1953. L'any 1953, Espanya va signar acords amb els EUA, establint bases militars a canvi d'ajuda econòmica, un pas important en l'obertura exterior del règim franquista.

• a) Augmentar la intervenció estatal en l'economia.
• b) Modernitzar les institucions catalanes.
• c) Posar fi a l'autarquia i liberalitzar l'economia.
• d) Promoure la cultura catalana en l'àmbit familiar.

Resposta: c) Posar fi a l'autarquia i liberalitzar l'economia.. El Pla d'Estabilització de 1959 va tenir com a objectiu principal posar fi a la política autàrquica del règim franquista, liberalitzant l'economia i obrint-la a la inversió estrangera.

• a) Només el sector tèxtil
• b) Només el sector turístic
• c) Metal·lúrgia, química, energètica i construcció
• d) Només el sector agrari

Resposta: c) Metal·lúrgia, química, energètica i construcció. Durant la industrialització accelerada, a Catalunya van destacar sectors com la metal·lúrgia, la química, l'energètica i la construcció, impulsant l'economia catalana.

• a) Promoció activa del català en tots els àmbits.
• b) Restricció total de l'ús del català en qualsevol context.
• c) Prohibició de l'ús del català a l'escola, comunicació i administració.
• d) Foment del bilingüisme en les institucions.

Resposta: c) Prohibició de l'ús del català a l'escola, comunicació i administració.. Durant el primer franquisme, es va prohibir l'ús del català a l'escola, la comunicació i l'administració, imposant el castellà com a llengua oficial.

• a) L'Institut d'Estudis Catalans.
• b) La Generalitat de Catalunya.
• c) El Parlament de Catalunya.
• d) Totes les anteriors.

Resposta: b) La Generalitat de Catalunya.. Durant el primer franquisme, la Generalitat de Catalunya va ser abolida, ja que representava un símbol d'autonomia catalana que el règim dictatorial volia eliminar.

• a) L'organització de festivals i concerts en català.
• b) La creació de partits polítics clandestins.
• c) El manteniment de la cultura catalana en l'àmbit familiar i religiós.
• d) La publicació de diaris i revistes en català.

Resposta: c) El manteniment de la cultura catalana en l'àmbit familiar i religiós.. Malgrat les prohibicions, la cultura catalana va sobreviure i es va transmetre en l'àmbit familiar i religiós, convertint-se en un espai de resistència cultural.

• a) Fomentar l'autarquia i l'aïllament internacional d'Espanya.
• b) Expandir la influència política de l'Opus Dei en el govern.
• c) Incorporar criteris de racionalitat i eficàcia econòmica per assegurar la continuïtat del règim.
• d) Augmentar la repressió política i social contra els dissidents.

Resposta: c) Incorporar criteris de racionalitat i eficàcia econòmica per assegurar la continuïtat del règim.. L'objectiu principal era modernitzar l'economia espanyola i assegurar l'estabilitat del règim a través de criteris de racionalitat i eficàcia econòmica.

• a) L'augment de la influència comunista i la pressió de la Unió Soviètica.
• b) La mala situació econòmica, la pressió dels organismes internacionals, l'augment de les protestes socials i la recuperació econòmica d'Europa.
• c) L'expansió del mercat negre i l'estraperlo.
• d) La manca d'inversió estrangera i la baixa productivitat industrial.

Resposta: b) La mala situació econòmica, la pressió dels organismes internacionals, l'augment de les protestes socials i la recuperació econòmica d'Europa.. La combinació d'una economia deficient, la pressió internacional, el descontentament social i les oportunitats econòmiques a Europa van impulsar la necessitat d'una reforma tècnica.

• a) Eren principalment militars d'alt rang sense experiència econòmica.
• b) Tenien un perfil més tècnic i estaven vinculats a l'Opus Dei o elits econòmiques.
• c) Eren líders sindicals amb un fort suport de la classe obrera.
• d) Provenien de partits polítics clandestins i havien estat opositors al règim.

Resposta: b) Tenien un perfil més tècnic i estaven vinculats a l'Opus Dei o elits econòmiques.. Aquests nous polítics, coneguts com a tecnòcrates, tenien una formació tècnica i sovint estaven lligats a l'Opus Dei o cercles econòmics influyentes.

• a) Augmentar la intervenció de l'Estat en l'economia.
• b) Fomentar l'autarquia i l'aïllament econòmic.
• c) Posar fi a la intervenció de l'Estat i liberalitzar l'economia.
• d) Limitar les importacions de productes estrangers.

Resposta: c) Posar fi a la intervenció de l'Estat i liberalitzar l'economia.. El Pla d'Estabilització de 1959 tenia com a objectiu principal posar fi a la intervenció de l'Estat en l'economia, promovent la liberalització comercial i financera.

• a) Augmentar els salaris dels treballadors.
• b) Limitar els crèdits i congelar els salaris.
• c) Augmentar la despesa pública en infraestructures.
• d) Reduir els tipus d'interès bancari.

Resposta: b) Limitar els crèdits i congelar els salaris.. Per reduir la inflació, es van limitar els crèdits i es van congelar els salaris, a més d'augmentar els tipus d'interès bancari.

• a) Augmentant la despesa de l'Estat i reduint la recaptació fiscal.
• b) Mitjançant una reforma fiscal que augmentava la recaptació i limitava la despesa de l'Estat.
• c) Reduint la inversió en sectors industrials clau.
• d) Eliminant tots els organismes estatals.

Resposta: b) Mitjançant una reforma fiscal que augmentava la recaptació i limitava la despesa de l'Estat.. Per limitar el dèficit públic, es va implementar una reforma fiscal que augmentava la recaptació i limitava la despesa de l'Estat.

• a) Fomentar l'autarquia i l'aïllament econòmic d'Espanya.
• b) Promoure una economia basada en la planificació indicativa i les inversions.
• c) Nacionalitzar tota la indústria i el sector serveis.
• d) Eliminar completament la inversió privada en l'economia.

Resposta: b) Promoure una economia basada en la planificació indicativa i les inversions.. Els Plans de Desenvolupament buscaven una economia amb planificació indicativa, combinant inversions públiques i privades per impulsar el creixement.

• a) Francisco Franco
• b) Laureà López Rodó
• c) Carrero Blanco
• d) José Solís Ruiz

Resposta: b) Laureà López Rodó. Laureà López Rodó va ser la figura clau en la direcció i implementació dels Plans de Desenvolupament Econòmic i Social entre 1965 i 1975.

• a) Augmentar els aranzels per protegir la indústria nacional.
• b) Corregir les debilitats industrials existents.
• c) Fomentar la inversió en el sector agrícola.
• d) Reduir la despesa pública en infraestructures.

Resposta: b) Corregir les debilitats industrials existents.. Les accions estructurals dels Plans de Desenvolupament estaven dirigides a corregir les debilitats presents en el sector industrial espanyol.

• a) 1940
• b) 1950
• c) 1960
• d) 1970

Resposta: c) 1960. La industrialització accelerada a Catalunya va començar a la dècada de 1960, superant l'economia espanyola a partir de 1950.

• a) Primari i quaternari
• b) Secundari i terciari
• c) Primari i terciari
• d) Només el sector secundari

Resposta: b) Secundari i terciari. Durant la industrialització accelerada, els sectors secundari i terciari van ser els que van experimentar un creixement més significatiu.

• a) Augment dels salaris i inversió local
• b) Baixos salaris, importació tecnològica i inversió estrangera
• c) Augment dels preus i exportació de productes
• d) Disminució de la demanda de béns de consum

Resposta: b) Baixos salaris, importació tecnològica i inversió estrangera. La millora de la productivitat va ser impulsada per baixos salaris, la importació de tecnologia i la inversió estrangera.

• a) Augment dels preus dels productes.
• b) Disminució de les exportacions.
• c) Augment de la demanda de béns de consum.
• d) Disminució dels salaris dels treballadors.

Resposta: c) Augment de la demanda de béns de consum.. La millora de la productivitat, gràcies a salaris baixos, importació de tecnologia i inversió estrangera, va reduir els preus, afavorint les exportacions i augmentant la demanda de béns de consum.

• a) 10 comarques industrials.
• b) 5 comarques industrials.
• c) 2 comarques agrícoles.
• d) 3 comarques pesqueres.

Resposta: b) 5 comarques industrials.. Durant la industrialització, el 70% de la concentració econòmica a Catalunya es trobava en només 5 comarques industrials.

• a) Augment de la mà d'obra i equilibri en l'oferta i la demanda.
• b) Mà d'obra barata i desequilibri entre oferta i demanda.
• c) Disminució dels latifundis i minifundis.
• d) Augment de la població activa agrària.

Resposta: b) Mà d'obra barata i desequilibri entre oferta i demanda.. La crisi de l'agricultura tradicional va ser causada per la mà d'obra barata i el desequilibri entre l'oferta i la demanda de productes agrícoles.

• a) Disminució del sector hostaler
• b) Augment del sector bancari
• c) Disminució de les importacions
• d) Disminució de les exportacions

Resposta: b) Augment del sector bancari. El boom turístic va portar a un augment del sector hostaler i bancari a causa de la gran afluència de turistes i la necessitat de serveis financers.

• a) Disminució de la urbanització i del comerç
• b) Augment de la indústria i disminució del transport
• c) Augment de la urbanització i de les xarxes comercials
• d) Disminució del transport i les comunicacions

Resposta: c) Augment de la urbanització i de les xarxes comercials. La terciarització va ser impulsada per l'augment de la urbanització, l'expansió de les xarxes comercials i millores en transport i comunicacions.

• a) Independència econòmica del capital estranger
• b) Augment de la inversió en el sector agrari
• c) Dependència del capital estranger
• d) Disminució de les divises del turisme

Resposta: c) Dependència del capital estranger. El creixement econòmic va dependre en gran mesura del capital estranger, incloent inversions, divises del turisme i remeses d'emigrants.

• a) Un augment de la inversió estrangera en el sector agrari.
• b) Un èxode rural degut a l'abandonament del camp.
• c) Una disminució de la dependència de patents estrangeres.
• d) Un augment de la productivitat en el sector agrari.

Resposta: b) Un èxode rural degut a l'abandonament del camp.. La polarització de la indústria i els serveis va provocar l'abandonament del camp, cosa que va generar un èxode rural.

• a) L'augment de la inversió en el sector agrari.
• b) La independència econòmica d'Espanya.
• c) La dependència de la inversió estrangera.
• d) L'expansió del sector terciari.

Resposta: c) La dependència de la inversió estrangera.. Malgrat la millora en la renda, la dependència de la inversió estrangera va ser un factor que va mantenir Espanya per sota dels nivells europeus.

• a) Un augment de la independència tecnològica.
• b) Un desenvolupament del sector agrari.
• c) Una disminució de la inversió estrangera.
• d) Una dependència de la inversió estrangera.

Resposta: d) Una dependència de la inversió estrangera.. La compra de patents i maquinària va implicar una major dependència de la inversió estrangera per a l'economia espanyola.

• a) L'augment de les migracions exteriors.
• b) Les millores en les condicions de vida i la política natalista.
• c) El descens de la industrialització.
• d) La disminució de la natalitat.

Resposta: b) Les millores en les condicions de vida i la política natalista.. Les millores en les condicions de vida i la política natalista van ser factors clau que van contribuir a l'augment de la natalitat durant el baby boom a Espanya.

• a) L'augment de la inversió estrangera en el sector agrícola.
• b) La mecanització i modernització de l'agricultura, que va deixar pagesos sense feina.
• c) La disminució de la població urbana.
• d) L'augment de les oportunitats de treball en el sector agrícola.

Resposta: b) La mecanització i modernització de l'agricultura, que va deixar pagesos sense feina.. La mecanització i modernització de l'agricultura van provocar un èxode rural, ja que molts pagesos van perdre la feina i van migrar a les ciutats.

• a) A les zones rurals de muntanya.
• b) Al cinturó industrial de Barcelona.
• c) A les zones costaneres per al turisme.
• d) A les àrees agrícoles de l'interior.

Resposta: b) Al cinturó industrial de Barcelona.. Els migrants interns a Catalunya es van instal·lar principalment al cinturó industrial de Barcelona, on hi havia més oportunitats de treball.

• a) Principalment de països europeus com Alemanya i França.
• b) Principalment d'Andalusia, Extremadura, Castella i Aragó.
• c) Principalment de països llatinoamericans com Argentina i Mèxic.
• d) Principalment de regions del nord d'Àfrica com el Marroc i Algèria.

Resposta: b) Principalment d'Andalusia, Extremadura, Castella i Aragó.. El text indica que la majoria dels immigrants provenien d'Andalusia, Extremadura, Castella i Aragó, no d'Europa, Llatinoamèrica o el nord d'Àfrica.

• a) En zones rurals a l'interior de Catalunya, dedicades a l'agricultura.
• b) En el centre de Barcelona, en barris benestants.
• c) En el cinturó industrial de Barcelona, sota condicions precàries.
• d) En zones turístiques a la costa, treballant en el sector serveis.

Resposta: c) En el cinturó industrial de Barcelona, sota condicions precàries.. El text especifica que els immigrants es van instal·lar al cinturó industrial de Barcelona, i que això va provocar la saturació de les infraestructures i el barraquisme.

• a) La construcció de nous hospitals i escoles.
• b) El desenvolupament de barris ben planificats amb serveis socials.
• c) L'aparició del barraquisme, amb barris mal equilibrats i precaris.
• d) La millora de les xarxes de transport públic.

Resposta: c) L'aparició del barraquisme, amb barris mal equilibrats i precaris.. El text diu que la saturació de les infraestructures va conduir al barraquisme, caracteritzat per barris precaris i sense serveis.

• a) Sector agrícola
• b) Sector industrial i de serveis
• c) Sector miner
• d) Sector pesquer

Resposta: b) Sector industrial i de serveis. El sector industrial i de serveis va créixer significativament a Catalunya, arribant al 85% de la societat, transformant l'estructura social.

• a) Expansió de les zones rurals
• b) Saturació de les infraestructures i aparició del barraquisme
• c) Disminució de la població a les grans ciutats
• d) Millora de les condicions de vida a les zones industrials

Resposta: b) Saturació de les infraestructures i aparició del barraquisme. Les migracions interiors van provocar la saturació de les infraestructures i l'aparició del barraquisme a causa de la gran afluència de persones a les ciutats.

• a) Disminució de les indústries i augment dels serveis
• b) Augment de la població rural i disminució de la burgesia urbana
• c) Creixement de les indústries i els serveis
• d) Disminució de la classe obrera i augment dels funcionaris de l'Estat

Resposta: c) Creixement de les indústries i els serveis. El creixement de les indústries i els serveis va ser un factor clau en la transformació de l'estructura social a Catalunya.

• a) Llei de Seguretat Social
• b) Llei General d'Educació
• c) Llei de Premsa
• d) Llei Orgànica de l'Estat

Resposta: b) Llei General d'Educació. La Llei General d'Educació de 1970 va ser la que va reformar el sistema educatiu durant el franquisme, millorant el nivell de la població i augmentant la inversió pública.

• a) L'augment de l'analfabetisme
• b) La disminució de la societat de consum
• c) La popularització de l'automòbil
• d) El declivi de la inversió pública

Resposta: c) La popularització de l'automòbil. L'augment del poder adquisitiu va portar a la popularització de l'automòbil, com el Seat 600, i a l'expansió de la societat de consum amb electrodomèstics i altres productes.

• a) Un major suport al règim
• b) Un distanciament del règim
• c) Un augment dels hàbits religiosos
• d) Un apropament al Concili Vaticà I

Resposta: b) Un distanciament del règim. La renovació de l'Església, derivada del Concili Vaticà II, va portar a un distanciament del règim franquista, ja que la gent va començar a deixar els hàbits tradicionals.

• a) Promoure una major repressió política i social.
• b) Incorporar criteris de racionalitat i eficàcia econòmica per assegurar la continuïtat del règim.
• c) Aïllar Espanya de les influències internacionals.
• d) Fomentar l'autarquia i l'autosuficiència econòmica.

Resposta: b) Incorporar criteris de racionalitat i eficàcia econòmica per assegurar la continuïtat del règim.. L'objectiu principal del govern dels tecnòcrates era modernitzar l'economia espanyola per assegurar la continuïtat del règim franquista, incorporant criteris de racionalitat i eficàcia econòmica.

• a) A la primera etapa, caracteritzada per l'autarquia i l'aïllament internacional.
• b) A la fase final del règim, durant la Transició.
• c) A la segona etapa, marcada pel "desarrollismo" i l'obertura econòmica.
• d) A la fase inicial de la Guerra Civil Espanyola.

Resposta: c) A la segona etapa, marcada pel "desarrollismo" i l'obertura econòmica.. El govern dels tecnòcrates es vincula a la segona etapa del franquisme, durant el període conegut com a "desarrollismo", caracteritzat per l'obertura econòmica i la modernització del país.

• a) Principalment militars i membres del partit FET i JONS.
• b) Majoritàriament polítics veterans de la Falange.
• c) Figures destacades de l'Església Catòlica i membres de l'Opus Dei.
• d) Nous polítics amb perfil tècnic, alguns vinculats a l'Opus Dei o a elits econòmiques.

Resposta: d) Nous polítics amb perfil tècnic, alguns vinculats a l'Opus Dei o a elits econòmiques.. Els tecnòcrates eren nous polítics amb un perfil més tècnic, alguns dels quals estaven vinculats a l'Opus Dei o a elits econòmiques, i buscaven aplicar criteris de racionalitat i eficàcia a l'economia.

• a) Tribunal Suprem de Justícia
• b) Tribunal d'Ordre Públic (TOP)
• c) Audiència Nacional
• d) Consell de Guerra

Resposta: b) Tribunal d'Ordre Públic (TOP). El Tribunal d'Ordre Públic (TOP) va ser creat el 1963 per jutjar delictes polítics fora de l'àmbit militar, en un intent de suavitzar la imatge de la dictadura a l'exterior.

• a) Llei de Seguretat Social
• b) Llei de Convenis Col·lectius
• c) Llei Orgànica de l'Estat
• d) Llei de Premsa

Resposta: b) Llei de Convenis Col·lectius. La Llei de Convenis Col·lectius permetia als obrers negociar salaris i condicions laborals, tot i que amb les limitacions pròpies del règim franquista.

• a) Llei de Successió
• b) Llei de Representació Familiar
• c) Llei Orgànica de l'Estat
• d) Llei de Llibertat Religiosa

Resposta: b) Llei de Representació Familiar. La Llei de Representació Familiar va ser una de les lleis franquistes que, aparentment, ampliava certs drets, com el de vot als caps de família.

• a) 1955
• b) 1962
• c) 1970
• d) 1975

Resposta: b) 1962. El text indica que Espanya va ser rebutjada a la CEE l'any 1962 per no ser considerada un país democràtic.

• a) Tractat d'Integració Econòmica
• b) Tractat de Lliure Comerç
• c) Tractat Preferencial
• d) Tractat de Cooperació Duanera

Resposta: c) Tractat Preferencial. El text especifica que l'any 1970 es va signar un Tractat Preferencial que va afavorir les exportacions espanyoles.

• a) Sàhara Occidental
• b) Guinea Equatorial
• c) Ifni
• d) Ceuta

Resposta: c) Ifni. Segons el document, l'Ifni va ser cedit al Marroc l'any 1969.

• a) L'escàndol de la corrupció policial
• b) L'escàndol MATESA per frau fiscal
• c) L'escàndol de les tortures a Burgos
• d) L'escàndol de la Marxa Verda

Resposta: b) L'escàndol MATESA per frau fiscal. L'escàndol MATESA, vinculat a un frau fiscal en l'exportació de maquinària tèxtil, va ser la causa directa de l'expulsió dels tecnòcrates del govern franquista.

• a) Una major obertura política i liberalització de la premsa
• b) Un augment de la influència dels tecnòcrates en el govern
• c) Un enduriment de la política i la repressió per part de Carrero Blanco
• d) La legalització dels sindicats

Resposta: c) Un enduriment de la política i la repressió per part de Carrero Blanco. Després de l'escàndol MATESA, Carrero Blanco va respondre amb un enduriment de la política i un augment de la repressió per mantenir el control i l'ordre en el règim.

• a) Una disminució de la violència policial i les detencions
• b) Un augment de les garanties judicials per als detinguts
• c) Un augment de les detencions i la violència policial
• d) La fi dels consells de guerra

Resposta: c) Un augment de les detencions i la violència policial. L'Estat d'Excepció declarat després de l'escàndol MATESA va significar un increment notable de les detencions i l'ús de la violència policial com a mesura repressiva.

• a) UGT
• b) CCOO
• c) CNT
• d) CSIF

Resposta: b) CCOO. CCOO (Comissions Obreres) va ser un sindicat independent que va impulsar la lluita laboral durant el franquisme, utilitzant tant accions legals com il·legals per defensar els drets dels treballadors.

• a) Vagues generals coordinades
• b) Infiltració en els jurats d'empresa
• c) Negociacions directes amb el govern
• d) Creació de sindicats verticals

Resposta: b) Infiltració en els jurats d'empresa. Les CCOO van utilitzar els jurats d'empresa per infiltrar-se i defensar els drets laborals, aprofitant les estructures existents per promoure els seus objectius.

• a) Només estudiants i obrers
• b) Estudiants, obrers i militars
• c) Estudiants, organitzacions veïnals, eclesiàstics i militars
• d) Només organitzacions veïnals i eclesiàstics

Resposta: c) Estudiants, organitzacions veïnals, eclesiàstics i militars. L'oposició antifranquista va ser diversa i va incloure moviments estudiantils, socials (organitzacions veïnals), eclesiàstics i militars, reflectint un ampli descontentament amb el règim.

• a) Unió Democràtica de Catalunya (UDC)
• b) Front Obrer de Catalunya (FOC)
• c) Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)
• d) Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

Resposta: c) Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El PSUC va ser la principal força comunista a Catalunya durant el franquisme, jugant un paper important en l'oposició al règim.

• a) FOC i MSC
• b) UDC i CDC
• c) PNB i PSOE
• d) AP i UCD

Resposta: a) FOC i MSC. El FOC (Front Obrer de Catalunya) i el MSC (Moviment Socialista de Catalunya) van ser altres partits socialistes clandestins que van participar activament en l'oposició al franquisme a Catalunya.

• a) Un grup de suport al règim franquista
• b) Una organització que coordinava l'oposició antifranquista a Catalunya
• c) Un sindicat vertical controlat pel règim
• d) Una associació cultural per promoure el folklore català

Resposta: b) Una organització que coordinava l'oposició antifranquista a Catalunya. La Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, creada el 1969, va ser una plataforma que coordinava l'oposició política al franquisme a Catalunya, unint diversos partits i organitzacions.

• a) Un moviment polític armat
• b) Un moviment civil catalanista
• c) Un moviment religiós clandestí
• d) Un moviment sindical internacional

Resposta: b) Un moviment civil catalanista. Durant el franquisme, va emergir un moviment civil catalanista que buscava la represa cultural de Catalunya, incloent la llengua i les tradicions.

• a) La Vanguardia
• b) Serra d'Or
• c) El Mundo
• d) Hola

Resposta: b) Serra d'Or. Serra d'Or va ser una de les primeres revistes en català que va emergir durant la represa cultural a Catalunya durant el franquisme, jugant un paper important en la promoció de la llengua i la cultura catalana.

• a) Es va celebrar un festival de música clàssica
• b) Es va produir un incendi accidental
• c) Es va detenir un dirigent per repartir fulls de mà catalanistes
• d) Es va inaugurar una nova exposició d'art

Resposta: c) Es va detenir un dirigent per repartir fulls de mà catalanistes. L'any 1960, al Palau de la Música de Barcelona, es va detenir un dirigent per repartir fulls de mà catalanistes i entonar cançons en català, un acte de resistència cultural contra el règim franquista.

• a) L'establiment d'un govern d'unitat nacional amb la participació de l'oposició.
• b) Una major obertura del règim cap a les demandes democràtiques.
• c) L'agreujament de les tensions internes entre immobilistes i oberturistes dins del règim.
• d) La dissolució immediata del partit únic i la convocatòria d'eleccions lliures.

Resposta: c) L'agreujament de les tensions internes entre immobilistes i oberturistes dins del règim.. L'assassinat de Carrero Blanco va exacerbar les tensions internes, ja que va eliminar una figura clau per a la continuïtat del règim i va obrir un període d'incertesa sobre el futur del franquisme.

• a) Accelerar la transició cap a la democràcia a través de reformes profundes.
• b) Unir les faccions immobilistes i oberturistes del règim franquista.
• c) Dissoldre les Corts i convocar eleccions constituents.
• d) Negociar amb els grups terroristes per posar fi a la violència política.

Resposta: b) Unir les faccions immobilistes i oberturistes del règim franquista.. El govern d'Arias Navarro va ser un intent de reconciliar les postures immobilistes i oberturistes dins del règim, buscant una evolució controlada sense renunciar als principis fonamentals del franquisme.

• a) Una declaració d'intencions per mantenir l'immobilisme i la repressió política.
• b) Un pla per a l'evolució cap a un sistema participatiu amb més poder a les Corts i reformes.
• c) La legalització dels partits polítics i la convocatòria d'un referèndum constitucional.
• d) L'inici d'un diàleg amb els grups d'oposició per negociar una transició pacífica.

Resposta: b) Un pla per a l'evolució cap a un sistema participatiu amb més poder a les Corts i reformes.. 'Espíritu del 12 de Febrero' representava un intent d'Arias Navarro d'impulsar una evolució controlada del règim cap a una major participació, encara que limitat per la pressió dels sectors més conservadors.

• a) 1968
• b) 1971
• c) 1975
• d) 1978

Resposta: b) 1971. L'Assemblea de Catalunya es va fundar el 1971, i va ser un organisme que va reclamar 'Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia'.

• a) Reclamar l'ingrés d'Espanya a la CEE.
• b) Promoure la reforma del sistema educatiu franquista.
• c) Llibertat, amnistia i un estatut d'autonomia per a Catalunya.
• d) Fomentar la industrialització de Catalunya.

Resposta: c) Llibertat, amnistia i un estatut d'autonomia per a Catalunya.. L'Assemblea de Catalunya va ser un organisme unitari que va reclamar 'Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia' per a Catalunya.

• a) PSOE, UGT i PNB
• b) PCE, CCOO i ERC
• c) CDC, UDC i PSUC
• d) AP, UCD i CDS

Resposta: a) PSOE, UGT i PNB. La Plataforma de Convergència Democràtica, formada el 1975, incloïa el PSOE, la UGT i el PNB, entre altres forces.

• a) La publicació de la Llei d'Associacions.
• b) L'assassinat de Carrero Blanco per ETA.
• c) La dimissió d'Arias Navarro.
• d) L'aprovació de la Constitució de 1978.

Resposta: b) L'assassinat de Carrero Blanco per ETA.. L'assassinat de Carrero Blanco per ETA el 1973 va ser un punt d'inflexió que va desestabilitzar el règim franquista, ja que Carrero Blanco era vist com el successor de Franco i garantia la continuïtat del règim.

• a) La integració d'Espanya a la CEE.
• b) La independència de Guinea Equatorial.
• c) La cessió del Sàhara Occidental al Marroc.
• d) L'aprovació de la Llei de Reforma Política.

Resposta: c) La cessió del Sàhara Occidental al Marroc.. L'Acord de Madrid, signat el 14 de novembre de 1975, va suposar que Espanya cedia el territori del Sàhara Occidental al Marroc, en un context de desestabilització interna i pressió internacional.

• a) Administrar el Sàhara Occidental sota control espanyol.
• b) Promoure la integració del Sàhara al Marroc.
• c) Lluitar per la independència del Sàhara Occidental.
• d) Facilitar la Marxa Verda organitzada pel Marroc.

Resposta: c) Lluitar per la independència del Sàhara Occidental.. El Front Polisario va ser una organització nacionalista creada el 1973 amb l'objectiu de lluitar per la independència del Sàhara Occidental del domini espanyol.

• a) Oberturistes, immobilistes i rupturistes
• b) Reformistes, rupturistes i immobilistes
• c) Immobilistes, reformistes i rupturistes
• d) Rupturistes, oberturistes i reformistes

Resposta: c) Immobilistes, reformistes i rupturistes. Després de la mort de Franco, les forces del règim es van dividir principalment en immobilistes, que s'oposaven a qualsevol canvi; reformistes, que buscaven una transició gradual cap a la democràcia; i rupturistes, que advocaven per una ruptura total amb el règim franquista i l'establiment immediat d'una democràcia.

• a) Mantenir el sistema franquista sense canvis significatius
• b) Transformar el sistema franquista cap a un model més obert
• c) Col·laborar amb els rupturistes per establir una democràcia
• d) Negociar amb els reformistes per modernitzar el règim

Resposta: a) Mantenir el sistema franquista sense canvis significatius. Els immobilistes, també coneguts com el 'búnker', volien mantenir l'estructura i els principis del règim franquista sense fer canvis significatius. S'oposaven a qualsevol forma de liberalització o democratització.

• a) Una reforma progressista cap a la democràcia
• b) Un programa que apostava pels immobilistes
• c) Una ruptura total amb el règim franquista
• d) Una aliança amb els partits d'oposició

Resposta: b) Un programa que apostava pels immobilistes. El govern d'Arias Navarro, tot i que va proclamar a Joan Carles I com a rei, va seguir un programa que s'alineava amb els principis dels immobilistes, implementant lleis restrictives i sense permetre l'existència de partits polítics.

• a) Va mantenir les estructures del franquisme sense canvis.
• b) Va desmantellar el franquisme i va convocar eleccions democràtiques.
• c) Va reforçar el poder dels sindicats verticals.
• d) Va abolir la monarquia i va instaurar una república.

Resposta: b) Va desmantellar el franquisme i va convocar eleccions democràtiques.. La Llei de Reforma Política va ser clau perquè va desmantellar les institucions franquistes i va permetre la convocatòria d'eleccions democràtiques, marcant un punt d'inflexió en la transició.

• a) Mantenir el règim franquista sense canvis.
• b) Instaurar una dictadura militar.
• c) Realitzar una reforma progressista dins del sistema franquista.
• d) Abolir la monarquia i instaurar una república.

Resposta: c) Realitzar una reforma progressista dins del sistema franquista.. El govern de Suárez buscava transformar el règim franquista des de dins, implementant reformes que permetessin una transició cap a la democràcia.

• a) Partits d'ideologia feixista i nacionalsindicalista.
• b) Partits d'ideologia comunista i anarquista.
• c) Partits d'ideologia demòcrata cristiana, liberal i socialdemòcrata.
• d) Partits d'ideologia nacionalista basca i catalana.

Resposta: c) Partits d'ideologia demòcrata cristiana, liberal i socialdemòcrata.. La UCD va ser una coalició de partits que representaven una àmplia gamma d'ideologies de centre, des del democristianisme fins al socialdemocratisme, units per la defensa de la democràcia.

• a) La dissolució de la Generalitat de Catalunya.
• b) La restauració de la Generalitat de Catalunya.
• c) La creació d'una nova Constitució Espanyola.
• d) L'abolició de totes les lleis franquistes.

Resposta: b) La restauració de la Generalitat de Catalunya.. L'Assemblea de Parlamentaris Catalans de 1977 va demanar principalment la restauració de la Generalitat de Catalunya, que havia estat abolida durant el règim franquista.

• a) 1975
• b) 1976
• c) 1977
• d) 1978

Resposta: c) 1977. Josep Tarradellas va retornar a Catalunya el 1977, després de 30 anys d'exili, per restablir la Generalitat Provisional.

• a) PSUC
• b) UCD
• c) AP
• d) PSC

Resposta: c) AP. Aliança Popular (AP) va ser la força política que es va oposar al restabliment de la Generalitat Provisional el 1977.

• a) 15
• b) 17
• c) 19
• d) 21

Resposta: b) 17. El text indica que hi ha 17 comunitats autònomes a Espanya.

• a) Parlament, Govern i president autonòmic
• b) Ajuntament, Consell i alcalde
• c) Diputació, Govern i conseller
• d) Senat, Govern i delegat

Resposta: a) Parlament, Govern i president autonòmic. Segons el text, cada comunitat autònoma inclou un Parlament, un Govern i un president autonòmic.

• a) Augmentar la inversió pública
• b) Reduir la despesa pública
• c) Aumentar la inflació
• d) Liberalitzar el mercat laboral

Resposta: b) Reduir la despesa pública. Els Pactes de la Moncloa tenien com a objectiu principal aturar la inflació i fer reformes, incloent-hi la reducció de la despesa pública.

• a) Augment de les exportacions.
• b) Disminució de l'atur.
• c) Baixa de l'activitat econòmica a Catalunya.
• d) Augment de la taxa de natalitat.

Resposta: c) Baixa de l'activitat econòmica a Catalunya.. La crisi va provocar una disminució general de l'activitat econòmica, incloent-hi la de Catalunya.

• a) Augmentar la despesa pública.
• b) Acelerar la inflació.
• c) Aturar la inflació i fer reformes econòmiques.
• d) Devaluar la pesseta sense control.

Resposta: c) Aturar la inflació i fer reformes econòmiques.. Els Pactes de la Moncloa buscaven estabilitzar l'economia espanyola mitjançant el control de la inflació i la implementació de reformes estructurals.

• a) Exportacions, inversió i turisme.
• b) Importacions, producció i natalitat.
• c) Salaris, ocupació i estalvi.
• d) Innovació, desenvolupament i recerca.

Resposta: a) Exportacions, inversió i turisme.. La crisi va impactar negativament en les exportacions, la inversió i el turisme, afectant el creixement econòmic general.

• a) La manca de suport internacional i la feblesa econòmica.
• b) La resistència dels immobilistes franquistes, el colpisme militar i el terrorisme.
• c) L'absència de consens polític i la manca de lideratge.
• d) La divisió de l'oposició i la manca de suport popular.

Resposta: b) La resistència dels immobilistes franquistes, el colpisme militar i el terrorisme.. La resistència dels franquistes immobilistes, els intents de cop d'estat militars i les accions terroristes van ser factors que van posar en perill la consolidació de la democràcia.

• a) Un pla per a la integració d'Espanya a la Unió Europea.
• b) Un intent de cop d'estat militar per part de sectors immobilistes.
• c) Una campanya de promoció del turisme a Espanya.
• d) Un programa de reformes econòmiques per modernitzar el país.

Resposta: b) Un intent de cop d'estat militar per part de sectors immobilistes.. L'Operació Galàxia va ser un dels intents de cop d'estat militar per part de sectors immobilistes que buscaven frenar la consolidació de la democràcia.

• a) Terrorisme internacional d'Al-Qaeda.
• b) Terrorisme d'extrema esquerra (GRAPO).
• c) Terrorisme d'extrema dreta i ETA.
• d) Terrorisme separatista basc (ETA).

Resposta: c) Terrorisme d'extrema dreta i ETA.. Tant el terrorisme d'extrema dreta com el d'organitzacions com ETA van generar inestabilitat i van dificultar la consolidació del sistema democràtic.

• a) 1977
• b) 1979
• c) 1981
• d) 1982

Resposta: b) 1979. Segons el text, l'any 1979, dos anys després de les eleccions anteriors, la UCD va tornar a aguantar al govern.

• a) PSOE
• b) PSC
• c) PSUC
• d) ERC

Resposta: b) PSC. El text indica que a Catalunya, el PSC va obtenir resultats similars a la UCD en les eleccions.

• a) Crisi de la UCD
• b) Crisi econòmica
• c) Accions d'ETA
• d) Pressió internacional

Resposta: d) Pressió internacional. El text menciona la crisi de la UCD, la crisi econòmica i les accions d'ETA com a factors que van contribuir a la dimissió d'Adolfo Suárez. La pressió internacional no s'esmenta.

• a) Restaurar la monarquia absoluta a Espanya.
• b) Paralitzar la democràcia i reforçar el paper de l'exèrcit.
• c) Instaurar un règim comunista a Espanya.
• d) Dissoldre les Corts i convocar noves eleccions.

Resposta: b) Paralitzar la democràcia i reforçar el paper de l'exèrcit.. El cop d'estat del 23F va ser un intent de frenar el procés democràtic i donar més poder a les forces armades.

• a) Adolfo Suárez.
• b) Calvo Sotelo.
• c) Tejero.
• d) Carrero Blanco.

Resposta: c) Tejero.. El tinent coronel Antonio Tejero Molina va ser el cap visible de l'assalt al Congrés durant el 23F.

• a) Va donar suport als colpistes en un discurs televisiu.
• b) Va mantenir silenci durant tota la jornada.
• c) Va desautoritzar els insurrectes i va defensar la democràcia en un missatge per televisió.
• d) Va fugir d'Espanya per evitar represàlies.

Resposta: c) Va desautoritzar els insurrectes i va defensar la democràcia en un missatge per televisió.. El rei va condemnar el cop d'estat en un missatge televisiu, jugant un paper clau en el seu fracàs.

• a) Adolfo Suárez va ser nomenat president del govern.
• b) Es va dissoldre el Parlament i Suárez va abandonar el partit.
• c) Es va aprovar la Llei del Divorci.
• d) Es va demanar l'entrada a l'OTAN.

Resposta: b) Es va dissoldre el Parlament i Suárez va abandonar el partit.. La crisi de la UCD va portar a la dissolució del Parlament i a l'abandonament del partit per part d'Adolfo Suárez.

• a) Un pacte entre UCD i PSOE per limitar les competències autonòmiques.
• b) La legalització del divorci a Espanya.
• c) L'entrada d'Espanya a l'OTAN.
• d) La dissolució del Parlament.

Resposta: a) Un pacte entre UCD i PSOE per limitar les competències autonòmiques.. La LOHPA (Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic) va ser un pacte entre UCD i PSOE per limitar les competències de les comunitats autònomes.

• a) Acord Nacional d'Ocupació
• b) Llei del Divorci
• c) Pacte per limitar les competències autonòmiques
• d) Pacte amb ETA

Resposta: d) Pacte amb ETA. Durant el govern de la UCD es va dur a terme l'Acord Nacional d'Ocupació, la Llei del Divorci, i el pacte per limitar les competències autonòmiques, però no es va dur a terme cap pacte amb ETA.

• a) Partit Popular (PP)
• b) Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)
• c) Convergència i Unió (CiU)
• d) Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

Resposta: b) Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). El PSOE, liderat per Felipe González, va obtenir una victòria aclaparadora a les eleccions generals de 1982, marcant l'inici d'una nova etapa política a Espanya.

• a) Avançar cap a un estat totalitari
• b) Lluitar contra la crisi econòmica i avançar cap a l'Estat del Benestar
• c) Fomentar l'autarquia econòmica
• d) Limitar les llibertats individuals

Resposta: b) Lluitar contra la crisi econòmica i avançar cap a l'Estat del Benestar. El programa del PSOE es va centrar en la modernització de l'economia i la creació d'un sistema de benestar social que garantís serveis bàsics per a la ciutadania.

• a) Restricció dels casos d'avortament
• b) Ampliació dels casos d'avortament
• c) Privatització del sistema sanitari
• d) Eliminació de la Seguretat Social

Resposta: b) Ampliació dels casos d'avortament. El govern socialista va ampliar els supòsits legals per a la interrupció voluntària de l'embaràs, un tema controvertit que va generar un intens debat social.

• a) CiU
• b) PSUC
• c) PSC
• d) ERC

Resposta: c) PSC. El PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya) va néixer de la fusió de dos grups socialistes catalanistes que formaven part del PSOE.

• a) PSUC
• b) CiU
• c) ERC
• d) PP

Resposta: b) CiU. CiU (Convergència i Unió) és una coalició que agrupa Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya.

• a) Un partit de dreta catalana
• b) Un partit nacionalista amb crisis internes
• c) Un partit comunista
• d) Un partit socialista

Resposta: c) Un partit comunista. El PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) és descrit com un partit amb tendències comunistes.