La Restauració Borbònica i la Transició a la Democràcia

I 142 flashcards i 95 preguntes més al document.

Text del document

Paola González Escarp LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1931) Degut a les males condicions d'Espanya després del Sexenni Democràtic, només es contemplava la monarquia borbònica com a única solució per sortir d'aquesta mala situació. L'1 de desembre de 1874, Alfons Xll va fer públic des de l'exili a Gran Bretanya el Manifest de Sandhurst, on es posava a disposició dels espanyols ja que volia arreglar la situació sent rei. El pronunciament de Sagunt, dirigit pel general Martínez Campos, va accelerar la proclamació d'Alfons Xll com a nou rei.

Cánovas no vol retornar a l'època d'Isabel II, vol implantar un nou sistema polític sense enfrontaments civils i intervencionisme militar (separar l'exèrcit dels civils = més pau). Vol: elaborar una Constitució que "construeixi" un sistema polític estable crear un sistema basat en el bipartidisme i el falsejament electoral - Torn pacífic entre conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta) La constitució de 1876 La constitució del 1876 és conservadora o poc progressista. Està inspirada pels valors de la monarquia, la religió i la propietat on les classes socials benestants, l'Església i l'exèrcit li donaran un ampli suport.

Característiques: - Un enfocament conservador de la divisió de poders basat en la sobirania compartida entre les Corts i el rei. El rei podia vetar lleis. - El rei tenia un paper moderador per damunt dels partits polítics. Era el cap de l'exèrcit, eligia lliurement el cap de govern. La funció legislativa corresponia a unes Corts bicamerals, amb un Senat, i un Congrés dels Diputats. - El tipus de sufragi que s'utilitzaria quedava a decisió del govern. Els conservadors van establir el vot censatari, limitat als contribuents principals, cosa que incloïa només el 3% de la població. El sufragi universal masculí es va aprovar amb un govern liberal, tot i que va tenir una eficàcia reduïda.

- El reconeixement del catolicisme com a religió oficial de l'Estat, que assignava a l'Església un paper destacat a l'educació. - El caràcter centralista del sistema que posava ajuntaments i diputacions sota el control del govern i garantia la unitat de les mateixes lleis a tot el país, ja que els furs bascos es van suprimir (lleis pròpies) Paola González Escarp Bipartidisme i torn pacífic Cànovas va proposar un sistema bipartidista on els dos partits dinàstics s'altenrnarien el poder pacíficament sense haver de recórrer a l'exèrcit. Els dos partits dinàstics eren el conservador liderat per Cánovas i el liberal liderat per Sagasta.

L'alternança regular en el poder entre els partits del torn quedava garantida per una peculiar manera de formació de govern. Quan un govern experimentava el desgast de la seva gestió, o senzillament quan els líders polítics consideraven necessari un canvi, se suggeria al rei el nomenament d'un nou govern. (el nou president del govern era sempre el líder de l'oposició). Al llarg del període que va transcórrer entre el 1876 i el 1898, el torn va funcionar amb regularitat: de les 10 eleccions que es van celebrar, els conservadors van guanyar 6 i 4 els liberals.

Falsejament electoral i caciquisme Encasellament caciquisme falsejament resultats L'encasellament o encasillado el feia el ministre, el qual escollia on anava cada membre i com serien els resultats. (ex: 40% no i 60% sí un cop tenien els resultats els falsejaven fins a aconseguir aquest 40% i 60%). El caciquisme era exercit per els cacics els quals eren grans terratinents d'àmbit rural amb una gran influència sobre; treballadors, obrers, camperols… , aquest el que feia era comprar vots o obligar a la gent amb un poder menor al seu a votar el que l'afavoris. Eren el punt d'unió entre el poder local i el govern i el govern tenia els controlats i tothom sabia qui eren.

El falsejament electoral era una forma d'amanyar els vots per aconseguir que sortís el partit de l'interès, entre aquestes pràctiques trobem la falsificació del cens, la tupinada o "pucherazo" que es basava en la introducció de papertetes no procedents d'un votant dins la urna o bé les treien, canvi de dades (235 vots 835 vots) o la crema d'urnes. Paola González Escarp Les forces polítiques de l'oposició Al 1881 el primer govern de Sagasta va legalitzar tots els partits polítics. Això va animar partits d'oposició a presentar candidatures.

Fora del sistema quedaven els republicans, ultracatolics, nacionalistes i socialistes: - El republicanisme Es dividien principalment en dos grups: el partit liderat per Emilio Castelar (Partido Republicano Posibilista) i el Partit Republicà Progressista liderat per Ruiz Zorrilla, a resta del republicanisme es va unir en el Partit Republicano Centralista de Salmerón, que estava al centre. A Catalunya el principal partit era el Partit Republicà Democràtic Federal de Pi i Maragall. - Obrerisme PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol) fundat el 2 de maig de 1879 per Pablo Iglesias. Qui són: proletariat No està en contra de l'estat, sinó que aspira a tenir un estat controlat pels obrers.

Per arribar al comunisme, volen entrar al sistema per canviar-lo (no capitalisme, no classes socials, no propietat privada, repartició de béns...) - UGT (Unión General de Trabajadores) fundada l'agost de 1888 a Barcelona gràcies a la llei d'associacions competeix amb els anarquistes per aconseguir afiliats defensa l'acció política per a aconseguir: - reformes socials - reformes laborals - representació obrera - Anarquisme Els corrents anarquistes es van mantenir en la il·legalitzats secció espanyola de l'AIT (Associació Internacional de Treballadors) i el 1881 van canviar el nom i va passar a ser la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE).

- Carlisme El carlisme és un grup ideològica del segle XIX que defensa una idea nacional, ultracatòlica i conservadora que neix el 1883 per Carles Ma Isidre. Paola González Escarp La crisi d'ultramar Estats Units era el client principal de Cuba, compraven tabac i sucre i els interessava molt la independització de Cuba perquè Espanya posava uns impostos molt alts i això feia que els productes fossin molt cars. INSURRECCIÓ (1895 - 1898) La guerra s'inicia el 1895, després de la revolta dels independentistes cubans es coneix com "El Grito de Baire".

Cánovas envia al general Martínez Campos pero aquest es troba amb un exèrcit cuba ben armat i preparat, per tant no es veu capaç i al 1896 des d'Espanya es decideix substituir Martínez Campos pel general Valeriano Weyler. Ell aplica mètodes repressius: camps de concentració on concentra els camperols reclosos en poblacions tancades i aïllades. Alhora, a Filipines comença una rebel·lió. (per a Espanya Filipines era un punt per comerciar amb Xina, i no hi havia gaires militars) Al 1897 Espanya ofereix l'autonomia a Cuba (no independència), però com que Cuba ara estava guanyant no l'accepten i volen continuar amb la guerra. A més, tenen el suport d'Estats Units.

Els Estats Units porten un vaixell (Maine) cuirassat a l'Havana i a l'abril del 1898 pateix una explosió al mateix port. Estats Units diu que això ha estat provocat pels Espanyols, tot i que mai hi ha hagut cap prova al respecte. Aquesta és l'excusa per declarar la guerra a Espanya. El 18 d'abril de 1892 Estats Units declara la guerra a Espanya i envia vaixells de guerra a Filipines i Cuba. Última batalla Batalla de Santiago. Espanya perd milers de soldats, els guanyen de manera humiliant. Només tenen l'opció de demanar la pau. 1898 es signa la Pau de París i Espanya es compromet a deixar Cuba, Puerto Rico i Filipines, que passen a ser protectorat d'Estats Units.

Paola González Escarp Les conseqüències del desastre del 98 La pèrdua de les colònies d'ultramar es coneix com el "desastre del 98". Tot i que la crisi estava anunciada de feia temps, aquest desastre farà que sigui la primera gran crisi del sistema polític de la Restauració. Crisi moral El desenllaç de la guerra de Cuba genera una crisi moral a Espanya, hi ha un clima de decepció i Espanya es veu com un país en decadència, moribund. Espanya és considerada una nació moribunda Crisi econòmica Aquesta guerra NO va provocar una crisi econòmica.

Espanya es va quedar endeutada, però els que compensen la balança són els empresaris i burgesos que tornen de Cuba a Espanya amb els seus diners i maquinàries. Crisi política Tampoc hi ha una crisi política greu. Tot i que va haver-hi canvis, el sistema de la Restauració continua amb el torn dinàstic. Hi ha un intent per a replantejar el sistema (regeneracionisme). El regeneracionisme Sorgeix el moviment regeneracionista liderat per l'intel·lectual Joaquín Costa. Costa defensava la necessitat d'impulsar el país, modernitzant l'economia, la societat i la política.

Per a ell la regeneració Espanya havia de començar a l'escola primària perquè població completament analfabeta i defensava que volia acabar amb el sistema d'educació d'Espanya i amb el caciquisme i frau electoral. 1898: Polavieja acusa els polítics espanyols de corruptes i d'haver portat als espanyols i l'exèrcit a la derrota Manifest regeneracionista de Camilo Polavieja Proposa que Espanya ha de fer una sèrie de reformes descentralitzes i administratives Proposta ben rebuda per part de la burgesia catalana que crearà la Junta Regional d'Adhesions al Programa del General Polavieja.

Paola González Escarp LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) Alfons XIII arriba al tron amb majoria d'edat l'any 1902 i s'inicia la segona etapa de la restauració, estará al tron fins al 1931 amb l'arribada de la segona República. Al 1899 hi ha el fracàs del primer govern regeneracionista i la Reina regnant era Maria Cristina i per tant apareix un nou govern conservador liderat per Silvela. Aquest nou govern tenia com a objectiu pagar els deutes de la guerra fent un augment de tributs i creant nous impostos. Però tot això va comportar certes conseqüències per Catalunya com el Tancament de Caixes.

Alfons XII feia intents de reforma que s'anomenava REGENERACIÓ, amb l'objectiu d'acabar amb el caciquisme i el falsejament electoral. Dins del seu sistema trobem els partits del torn dinàstic o els que fan la "revolució des de dalt" els qual son: Partit conservador de Maura i el Partit liberal de Canalejas. Reformisme conservador (A. Maura) A 1904 Maura es fa càrrec del nou govern i té com a objectius: Regenerar el sistema amb les "masses neutres" Configurar un Estat fort Desbancar els cacics Impedir el protagonisme de les classes populars Com ho farà? Amb la reforma electoral Al 1907 crea Dins del govern també: aplica mesures proteccionistes i integra el catalanisme Reformisme liberal (J.

Canalejas) Al 1910 apareix Canalejas amb un nou govern liberal, té com a objectius: Atreure sectors populars Limitar poder de l'església Separació església i Estat amb la Llei de "candado" 1910 Reforma sistema de quintes amb la Llei de reclutament 1912 Millora condicions laborals Respon al nacionalisme amb la Llei de Mancomunitats 1912 fi del projecte reformista o regeneracionista Assassinat de Canalejas Paola González Escarp Les forces polítiques de la restauració L'oposició a la restauració és per part del: republicanisme, carlisme, nacionalisme, i els socialistes i anarquistes.

La unión Republicana 1903 per Nicolás Salmerón Dins del seu programa trobem: Restaurar la constitució de 1869 Proclamar la república Convocar corts constituents Será important a les zones urbanes on hi ha un vot més lliure i hi ha poca influència dels cacics. El lerrouxisme El republicà Alejandro Lerroux, establert a Barcelona, feia servir un discurs radical, demagògic i anticlerical, utilitzava una retòrica populista que va atreure amplis sectors de les classes populars barcelonines. Era profundament anticatalanista i vinculava aquest moviment als interessos de la burgesia i de l'Església. Al 1908 Lerroux va fundar el Partido Republicano Radical.

La setmana tràgica 1909-1917 Causes: Conflicte del Marroc Després del desastre del 98 Espanya penetra al nord d'Àfrica, es va crear la Conferència d'Algesires (1906) i el Tractat Hispanofrancès (1912) van comportar l'establiment d'un protectorat francoespanyol al Marroc. A Espanya li van concedir una franja al nord, el Rif. Aquesta penetració la van afavorir els interessos econòmics i van voler restaurar els prestigi de l'exèrcit, amb això pretenien convertir a Espanya en una nova potència colonial. La presència dels espanyols al marroc va estar contestada per les tribus berbers que s'organitzaven en cabiles.

Els rifenys van atacar continuadament als espanyols aconseguint la derrota de les tropes al barranc del llop 1909. Aquí és quan el govern va enviar tropes formades per reservistes (persones que ja s'han encarregat de fer el seu treball com a militars i son obligades a tornar a anar a la guerra). Paola González Escarp La setmana tràgica de Barcelona L'enviament de reservistes va ser el que va provocar un important moviment de protesta popular a Barcelona, conegut com la Setmana Tràgica, que va tenir el suport d'anarquistes, socialistes i republicans.

La revolta a Barcelona es va allargar durant una setmana i va donar lloc a un moviment que va adquirir un fort component antimilitarista i anticlerical. Als carrers es van aixecar barricades, es van produir enfrontaments amb les forces de l'ordre i es van incendiar establiments religiosos. Hi va haver ferits i morts, la qual cosa va radicalitzar més el moviment insurreccional i va derivar cap a l'actuació incontrolada de grups. La repressió posterior va ser molt dura: centenars de persones detingudes, condemnats a mort i executats.

L'afusellament del fundador de l'Escola Moderna, Ferrer i Guàrdia, que no havia participat directament en els esdeveniments, i el procés del qual va generar grans protestes dins i fora d'Espanya. Conseqüències polítiques: La Setmana Tràgica va tenir conseqüències polítiques que van comportar una desestabilització dels partits del torn dinàstic i la caiguda del govern de Maura.

El rei va dissoldre les Corts i va entregar el poder al líder liberal Canalejas que fins al seu assassinat (1912) La mancomunitat de Catalunya 1914-1925 Va ser aprovada per Canalejas al 1912 pero la va aplicar Dato, era la proposta per fer una agrupació de les 4 diputacions (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona) les qual eren governades per la Lliga Regionalista. Enric Prat de la Riba fou el primer president (1914-1917) Josep Puig i Cadafalch en fou en segon (1917-1923) Fou abolida per Primo de Rivera Paola González Escarp La crisi del 1917 Al principi del 1917 a Espanya hi havia una situació de descontentament social que es va agreujar per la Primera Guerra Mundial.

La crisi va esclatar el març del 1917, quan la CNT i la UGT van convocar una vaga per protestar per l'encariment dels productes de primera necessitat. El pistolerisme El desastre d'annual: El problema del Marroc El domini del protectorat del Marroc tenia el suport d'un part de l'exèrcit (militars africanistes) i d'Alfons Xlll. Algunes empreses espanyoles també van mostrar interès per construir ferrocarrils i explotar els recursos miners. Hi va haver un segon moment crític l'estiu del 1921, quan les tropes espanyoles van començar un avanç desde Melilla per tal d'ocupar el territori.

L'acció que va estar mal dirigida i planificada pel general Silvestre, però que tenia el vistiplau del rei, va acabar en l'anomenada derrota d'Annual (1921). El desastre d'Annual va provocar un impacte terrible en una opinió pública, que ja era contrària a la guerra. Hi va haver moltes protestes i els diputats republicans i socialistes van reclamar al Parlament l'abandonament del Marroc i la petició de responsabilitats pels fets. Paola González Escarp DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1931) La dictadura de Primo de Rivera va del 1923 a 1931, es va dur a terme a causa de la decadència de la restauració i la constant inestabilització del país.

L'objectiu principal del cop d'estat era acabar amb la corrupció i el frau electoral, i per tant, amb el caciquisme. Es va produir una reorganització de l'estat la qual es va dividir en dues fases. La primera fase es el Directori militar que va del 1923 al 1925 on s'elimina la constitució de 1876 i es dissolen les cambres, juntament s'eliminen els partits polítics i els sindicats, i per últim s'assoleix el conflicte amb Marroc i Primo de Rivera amb l'ajut de França duen a terme el Desembarcament d'Alhucemas, que va ser un dels majors èxits d'ell.

La segona fase es el Directori civil el que va del 1925 a 1930 aquí és on es crea l'Assemblea Nacional Consultiva i es forma un únic partit polític que s'anomena Unión patriótica. La vaga de la canadenca de 1919 On tots els treballadors que havien quedat acomiadats o sense treball degut a la Primera guerra mundial lluiten per els seus drets. Principalment mitjançant mediació s'arriba a un acord amb la patronal on es promet tornar a donar feina a tots els acomiadats, millorar els salaris o fins i tot instaurar la històrica jornada de 8h.

Però tot això se'n va a norris quan la patronal no compleix i els treballadors tornen a la vaga, aquí es un es torna a declarar l'estat de guerra, pero la patronal amenaça amb el tancament de totes les fàbriques si no es troba a la feina. Per tant, a l'Abril la vaga s'acaba. Llei de Jurisdiccions de 1906 On es posen sota jurisdicció militar, totes les ofenses cap a l'exèrcit, la patria o els seus símbols, ja siguin fet de manera oral o escrita. Solidaritat catalana de 1906 Tota la gent que estava en contra d'aquesta llei la va crear i era una coalició electoral formada per: Carlins, Republicans i la Lliga regionalista. No van sumar el Lerrouxistes i els partits dinàstics.

A les eleccions de 1907 la Solidaritat catalana va presentar una candidatura conjunta i un programa comú anomenat Programa del Tívoli de 1907 el qual defensava l'abolició de la llei de jurisdiccions i la necessitat de dotar a Catalunya d'òrgans d'autogovern, obté 41 de 44 escons. Paola González Escarp EL CATALANISME POLÍTIC (1833-1931) Paola González Escarp LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936) El dia 12 d'abril de 1931 es duen a terme unes eleccions municipals convocades per Almirall Aznar. Hi ha una gran participació del 70% i guanyen els republicanosocialistes.

(obviament a les ciutats son mes republicasn i socialistes, als llocs rurals son monàrquics) A Catalunya després de la victòria d'ERC Lluís Companys va proclamar la República al balcó de l'ajuntament de Barcelona, és quan Alfons XIII decideix marxar d'Espanya. I es forma el govern provisional amb Alcalá-Zamora i Manuel Azaña. Per tant es fan unes noves eleccions a les Corts Constituents (28 i 31 juny) amb l'objectiu de redactar i aprovar una nova constitució, la constitució de 1931. Aquesta nova constitució tenia un caràcter democràtic i progressista on Espanya sera definida com una República de treballadors de totes les classes socials, amb un caràcter idealista i pacifista.

També la caracteritzava una sobirania popular amb corts unicamerals i la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial). I una sèrie de drets i llibertats com: igualtat davant la llei, educació i feina, l'educació primària gratuita, matrimoni civil i divorci, vot femení. Per part dels partits polítics trobem la dreta (burgesos, industrials, església o feixistes) i l'esquerra (obrers, comunistes, pagesos o anarquistes). Paola González Escarp El Bienni Progressista (1931 a 1933), va fer diverses reformes per modernitzar l'estat: La reforma agraria Espanya era un país agrícola (la meitat de la població es dedicava a l'agricultura). En el camp hi havia sobretot jornalers (anaven per dies).

Quan no era època de collita no tenien feina. La terra es dividia en latifundis i les famílies nobles i l'església eren principalment els que posseïen la terra. Aquesta divisió suposava un problema perquè la majoria de la població no tenien accés a la terra i a més els jorns eren molt curts. Es va fer la llei de reforma agraria de 1932 objectiu d'aquesta era resoldre el problema d'un accés a la terra desigual mitjançant la creació d'una classe mitjana rural. Aquesta llei permetia expropiar sense indemnització les terres d'una part de la noblesa, mentre que les terres que s'estaven treballant d'una manera deficient es podien expropiar indemnitzant els propietaris.

De l'aplicació de la llei es va encarregar l'Institut de la Reforma Agrària (IRA). Tot això va comportar conseqüències degut a la frustració entre la pagesia i la forta oposició dels grans propietaris que controlaven el 50% de la terra. Es produeix la Revolta dels Jornalers de Casas Viejas al 1933, com eren inspirats per l'anarquisme aquests van anar a la caserna de la guardia civil a atacar i van ser brutalment afusellats. Quan surt això als diaris s'aprofita per als dos bàndols: - Conservadors aprofiten per anar en contra del govern, "falta ordre".

- Jornalers en contra del govern perquè no els recolza TOTHOM EN CONTRA DE LA REPÚBLICA La reforma religiosa El govern de la república té com a objectiu separar l'estat de l'església. L'anticlericalisme sorgeix com a resposta de l'abús de les institucions religioses (església) en l'àmbit del poder, econòmic... Quan arriba el govern progressista vol canviar això, canviar l'educació, els matrimonis, el finançament de l'església. (L'església es posa en contra de la reforma i fa protestes.) L'objectiu de les reformes de l'Església era limitar la influencia d'aquesta i secularitzar la societat espanyola.

Es va establir la no confessionalitat de l'estat i la llibertat de culte, es va permetre el divorci i el matrimoni civil i es forma la Llei de congregacions de 1933 la qual limita la possessió de béns als ordes religiosos. Paola González Escarp La reforma militar L'objectiu d'aquesta era modernitzar l'estructura de l'exèrcit i assegurar l'obediència al poder civil. Es va tancar l'Acadèmia militar de Saragossa i es va crear la Guàrdia d'Assalt (republicana). Tot això va comportar conseqüències i el 10 d'agost de 1932 va tenir lloc la Sanjurjada, que va ser una revolta militar i el primer intent de cop d'estat en contra de la República.

I Sanjurjo será condemnat a pena de mort i s'anirà a l'exili. La reforma educativa L'objectiu principal de reforma era estendre l'educació primària universal i reduir les elevades taxes d'analfabetisme. Tot això amb una educació laica, pública i igualitària juntament amb la coeducació i l'incorporació de noves assignatures (esports, plàstica). La renovació de l'educació basada en els següents principis: escola unificada, gratuïta, obligatòria, laica, llibertat de càtedra, nova pedagogia basada en l'escola moderna. Conseqüències: El fet d'apartar l'església de l'educació (educació laica) generarà la "guerra escolar" (entitats educatives confessionals que protestaran).

La reforma laboral L'objectiu principal d'aquesta reforma era millorar les condicions generals dels treballadors en l'àmbit urbà i en el camp. I es va instaurar el Decret de termes municipal que obligava a la contractació de jornalers locals i el Decret del treball forçós el qual establia que els terratinents no podien deixar sense treballar les seves terres. S'introdueixen drets laborals com: Establiment de la jornada màxima de 8 hores i les 40 hores setmanals. Es van estimular salaris i es va establir un salari mínim. Establiment de períodes de vacances. Es van reforçar les inspeccions de treball. Es van reconèixer drets socials: Seguretat social i assegurança de malaltia obligatòria.

S'introdueixen algunes mesures per a la igualtat de gènere a l'àmbit laboral (dret de les dones a treballar, la baixa per maternitat...) La salut pública també va ser objecte d'atenció i es van crear institucions encarregades de coordinar l'acció sanitària. Paola González Escarp Oposició a les reformes Les reformes no van satisfer gairebé a ningú: els conservadors s'hi van oposar i els obrers i pagesos es van radicalitzar per la lentitud d'alguns canvis. La crisi de la coalició d'esquerres Les reformes empreses per la República generen fortes resistències entre els sectors conservadors (patronal, Església i Exèrcit) i entre els revolucionaris (anarquistes i comunistes).

Problemes econòmics (atur, repartiment agrícola desigual, escassa competitivitat, desequilibri balança comercial, etc.) Increment de la conflictivitat social i les vagues. La forta repressió duta a terme pel govern d'Azaña tindrà un punt de no retorn amb la matança de Casas Viejas, (1933). Es desmunta la coalició i es convoquen noves eleccions. LA GUERRA CIVIL (1936-1939) EL FRANQUISME 1939-1975) Paola González Escarp LA TRANSICIÓ I LA DEMOCRÀCIA (1975-1986) El 22 de novembre del 1975 Joan Carles de Borbó va ser proclamat rei d'Espanya i va disposar que Carlos Arias Navarro continués al capdavant del govern, el qual va frenar qualsevol possible reforma.

- 1947 Llei de Successió (Franco decidirà qui serà el rei) - 1948 Joan Carles va a Espanya per educar-se amb el franquisme - 1969 Joan Carles nomenat successor El govern de Carlos Arias Navarro 1975 - 1976 Carles Arias Navarro serà el 1r cap de govern de la monarquia, fins al juliol de 1976, ell tenia la intenció de continuar amb el franquisme. El rei força la dimissió d'Arias Navarro i aconsegueix imposar com a president del govern a Adolfo Suárez, polític reformista. Els principals partits democràtics reclamaven una ruptura política amb el règim franquista i rebutjaven el govern d'Arias Navarro.

Exigien l'amnistia pels presos polítics, les llibertats polítiques i sindicals i eleccions lliures. També volien recuperar els Estatus d'Autonomia (CT i PB). Juliol 1976 Arias Navarro és destituït i el rei nomena com a nou president a Adolfo Suárez. El govern d'Adolfo Suárez 1976 - 1979 1976 el rei nomena Adolfo Suárez cap de govern per substituir a Navarro. No va ser ben rebut ni a l'interior ni a l'exterior. El sector més conservador el considerava massa reformista, però els d'esquerres deien que s'havia format amb les franquistes, per tant, al principi no agradava gaire a ningú.

De totes maneres, va començar unes reformes per sortir del sistema franquista: (clau per anar a la democràcia) - Legalitza partits polítics - Llei de reforma política - Noves eleccions (1977) - Nova constitució La legalització del Partit Comunista de España (PCE) al 1977 suposarà una crisi de govern i l'enfrontament amb els sectors immobilistes del règim. Paola González Escarp Les eleccions del 1977 Les eleccions generals del 15 de juny de 1977 van donar com a resultat un sistema clarament bipartidista. 15 juny 1977 eleccions guanya UCD sense majoria governarà la UCD (Suárez) Adolfo Suárez inicia un govern i portarà a terme una reforma institucional i legal per anar a la democràcia.

Van ser eleccions històriques primeres eleccions lliures des del 1936. La constitució de 1978 La nova constitució serà escrita per diputats, en general, de centre, amb algunes idees d'esquerres. - Espanya passarà a ser una monarquia parlamentària amb un sistema democràtic. Idees clau: - Defineix Espanya com un estat social i democràtic de dret. - Estableix que s'organitza com una monarquia parlamentària. - Estableix que la Corona té una funció representativa. - Regula la separació de poders i instaura el tribunal Constitucional - Desenvolupa una àmplia declaració de drets i llibertats. - Estableix una organització basada en comunitats autònomes regulades per un Estatut.

Crisi econòmica i pactes de la Moncloa La transició va coincidir amb una greu crisi econòmica internacional provocada per la pujada dels preus del petroli. Per fer front a la crisi es va arribar a un consens polític i social molt ampli que es van concretar en la signatura dels Pactes de la Moncloa (octubre 1977). Objectius reforma de l'economia + reforma jurídica i política El cop d'estat del 23-F Paola González Escarp 29 gener 1981 Suárez dimiteix el govern proposa a Leopoldo Calvo Sotelo com a nou president. La dimissió de Suárez va ser aprofitada per intentar un cop d'estat. Els parlamentaris van quedar retinguts 14h.

Alhora, a València també es va donar un cop d'estat, en què Jaime Milans del Bosch va treure els tancs. A València el cop d'estat va tenir èxit. Els militars esperaven que altres també s'ajuntessin, però no va funcionar. A la nit, el rei Joan Carles I per la tele va fer una declaració dient que estava en contra del cop ordenant a l'exèrcit respectar l'ordre constitucional. El govern de Calvo Sotelo 1981-1982 Dos dies després del cop, Calvo Sotelo va ser nomenat president del govern. De totes maneres, es va discutir molt la seva gestió perquè no podia evitar la descomposició de la UCD.

28 octubre 1982 eleccions guanya PSOE amb majoria absoluta (serà la primera vegada que hi ha un president socialista a Espanya).