1. El cop d'Estat i l'esclat de la Guerra
Flashcards
- Qui va iniciar l'aixecament militar a Melilla?
- Coronel Juan Yagüe
- A on es va dirigir Franco després de l'aixecament?
- A la Península, al capdavant de l'exèrcit d'Àfrica
- Quines ciutats van ser clau en el triomf inicial del cop d'Estat?
- Pamplona, Sevilla, Saragossa i Mallorca
- Qui va substituir Casares Quiroga com a President del Govern?
- José Giral
Preguntes tipus test
- Quin coronel va iniciar l'aixecament militar a Melilla el 17 de juliol de 1936?
- a) José Sanjurjo
- b) Juan Yagüe
- c) Manuel Goded
- d) Francisco Franco
Resposta: b) Juan Yagüe. El coronel Juan Yagüe va ser qui va iniciar l'aixecament militar a Melilla, marcant l'inici del cop d'Estat.
- A quina regió es va dirigir Franco al capdavant de l'exèrcit d'Àfrica després de l'aixecament militar?
- a) Catalunya
- b) Andalusia
- c) La Península
- d) Les Illes Balears
Resposta: c) La Península. Després de l'aixecament, Franco es va dirigir cap a la Península al capdavant de l'exèrcit d'Àfrica per unir-se a la revolta.
- En quines ciutats va triomfar el cop d'Estat liderat per Mola, Queipo de Llano, Cabanellas i Goded?
- a) Madrid, València, Bilbao i Sevilla
- b) Pamplona, Sevilla, Saragossa i Mallorca
- c) Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida
- d) Cadis, Huelva, Còrdova i Granada
Resposta: b) Pamplona, Sevilla, Saragossa i Mallorca. El cop d'Estat va triomfar a Pamplona (Mola), Sevilla (Queipo de Llano), Saragossa (Cabanellas) i Mallorca (Goded).
2. La internacionalització del conflicte
Flashcards
- Què va ser el Comitè de No Intervenció?
- Un grup de 27 estats que intentaven evitar la participació estrangera en la Guerra Civil Espanyola.
- Què eren les Brigades Internacionals?
- Voluntaris estrangers que van lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil Espanyola.
- Què va ser la Legió Còndor?
- Una unitat militar alemanya que va donar suport al bàndol nacional.
- Quin paper va jugar l'URSS en la Guerra Civil Espanyola?
- Va proporcionar armament i suport al bàndol republicà a canvi de l'Or de Moscou.
Preguntes tipus test
- Quins països van formar part del Comitè de No Intervenció durant la Guerra Civil Espanyola?
- a) Alemanya i Itàlia
- b) Unió Soviètica i Mèxic
- c) França i Gran Bretanya
- d) Portugal i El Vaticà
Resposta: c) França i Gran Bretanya. França i Gran Bretanya van formar part del Comitè de No Intervenció, tot i que la seva política va ser criticada per no evitar la intervenció d'altres potències.
- Quina va ser la principal raó per la qual la Guerra Civil Espanyola va ser vista com un conflicte internacional?
- a) Per la intervenció directa dels Estats Units
- b) Per la formació d'un bloc de països no alineats
- c) Per ser un preludi de la Segona Guerra Mundial amb ideologies enfrontades
- d) Per l'aïllament diplomàtic d'Espanya
Resposta: c) Per ser un preludi de la Segona Guerra Mundial amb ideologies enfrontades. La Guerra Civil Espanyola va ser vista com un preludi de la Segona Guerra Mundial a causa de l'enfrontament entre ideologies feixistes i democràtiques, i la intervenció de potències estrangeres.
- Quin tipus d'ajuda va proporcionar la Legió Còndor durant la Guerra Civil Espanyola?
- a) Ajuda humanitària i mèdica
- b) Suport aeri i armament
- c) Entrenament militar a les tropes republicanes
- d) Mediació diplomàtica entre els bàndols
Resposta: b) Suport aeri i armament. La Legió Còndor, enviada per Alemanya, va proporcionar principalment suport aeri i armament al bàndol nacional durant la Guerra Civil Espanyola.
3. La Zona Republicana
Flashcards
- Qui va presidir el Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya?
- Lluís Companys
- Quin decret va legalitzar les col·lectivitzacions durant la Guerra Civil?
- Decret de Col·lectivitzacions
- En quin any es van produir els 'Fets de Maig' a Barcelona?
- 1937
- Quins partits i sindicats principals van participar en els 'Fets de Maig'?
- CNT, POUM, PSUC, UGT
Preguntes tipus test
- Quin era l'objectiu principal del govern de José Giral durant els primers mesos de la Guerra Civil?
- a) Establir una economia completament col·lectivitzada
- b) Guanyar la guerra i mantenir l'Estat republicà
- c) Dissoldre tots els partits polítics i sindicats
- d) Negociar la pau amb el bàndol franquista
Resposta: b) Guanyar la guerra i mantenir l'Estat republicà. El govern de José Giral prioritzava guanyar la guerra i mantenir l'Estat republicà per sobre de la revolució social.
- Quina va ser una de les mesures econòmiques més destacades durant la zona republicana?
- a) La privatització de totes les empreses industrials
- b) La creació de zones franques per atraure inversió estrangera
- c) Les col·lectivitzacions d'empreses i terres
- d) L'augment dels impostos a la burgesia
Resposta: c) Les col·lectivitzacions d'empreses i terres. Una de les mesures econòmiques més destacades va ser la col·lectivització d'empreses i terres, legalitzada pel Decret de Col·lectivitzacions.
- Quins grups van formar part del govern d'unitat antifeixista liderat per Largo Caballero?
- a) Republicans, socialistes, comunistes i anarcosindicalistes
- b) Només socialistes i comunistes
- c) Republicans i monàrquics
- d) Anarquistes i falangistes
Resposta: a) Republicans, socialistes, comunistes i anarcosindicalistes. El govern de Largo Caballero va incloure representants dels republicans, socialistes, comunistes i anarcosindicalistes, reflectint la unitat antifeixista necessària per guanyar la guerra.
4. La Zona Insurrecta
Flashcards
- Qui va ser nomenat Cap d'Estat i Generalíssimo dels exèrcits a la zona insurrecta?
- Francisco Franco
- Quin tipus d'Estat es va establir a la zona nacional durant la Guerra Civil Espanyola?
- Estat totalitari
- Què era el Fuero del Trabajo?
- Un conjunt de lleis inspirades en el feixisme italià que regulaven les relacions laborals
- Quins grups socials donaven suport a la zona insurrecta?
- Falangistes, carlins, catòlics conservadors, monàrquics, militars conservadors, alguns regionalistes catalans i republicans de dretes.
Preguntes tipus test
- Quin era l'objectiu principal de la Junta de Defensa Nacional després de la mort de Sanjurjo?
- a) Establir una república democràtica.
- b) Governar el territori controlat pels insurrectes.
- c) Negociar la pau amb el govern republicà.
- d) Promoure una revolució social.
Resposta: b) Governar el territori controlat pels insurrectes.. La Junta de Defensa Nacional es va crear per governar el territori controlat pels militars revoltats després de la mort de Sanjurjo.
- Quin partit va sorgir de la unificació de Falange i els carlins durant la zona insurrecta?
- a) Unión Patriótica.
- b) Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
- c) Comunión Tradicionalista.
- d) Renovación Española.
Resposta: b) Falange Española Tradicionalista y de las JONS.. El decret d'unificació d'abril de 1937 va donar lloc a Falange Española Tradicionalista y de las JONS, que es va convertir en el partit únic de la zona insurrecta.
- Quina va ser una de les primeres mesures adoptades per la Junta de Defensa Nacional després de la mort de Sanjurjo?
- a) Convocatòria d'eleccions generals.
- b) Suspensió de la Constitució.
- c) Legalització de tots els partits polítics.
- d) Implementació de la Reforma Agrària.
Resposta: b) Suspensió de la Constitució.. La Junta de Defensa Nacional, com a part de les seves primeres mesures, va suspendre la Constitució per consolidar el seu poder i desmantellar l'ordre constitucional existent.
5. Evolució del Conflicte Bèl·lic
Flashcards
- Quin era l'objectiu principal del bàndol insurrecte en la lluita per Madrid?
- La presa de Madrid
- En quin mes i any les tropes franquistes van arribar a les portes de Madrid?
- Octubre de 1936
- A quina ciutat es va traslladar el Govern de la República el 6 de novembre de 1936?
- València
- Quines batalles van tenir lloc al Jarama i a Guadalajara el 1937?
- Victòries republicanes
Preguntes tipus test
- Quin va ser el primer objectiu del bàndol insurrecte en l'evolució del conflicte bèl·lic?
- a) L'ocupació del nord d'Espanya
- b) La presa de Madrid
- c) L'arribada al Mediterrani
- d) L'ofensiva contra Catalunya
Resposta: b) La presa de Madrid. El primer objectiu del bàndol insurrecte va ser la presa de Madrid per a controlar la capital i donar un cop decisiu a la República.
- Després de travessar l'Estret de Gibraltar, amb quina zona sublevada van enllaçar les tropes de l'Àfrica?
- a) Catalunya
- b) Andalusia
- c) El Nord
- d) Aragó
Resposta: c) El Nord. Després de travessar l'Estret de Gibraltar, les tropes de l'Àfrica van enllaçar amb la zona sublevada del Nord, consolidant així el control territorial.
- Quina batalla va marcar una victòria de l'Exèrcit Popular davant les tropes italianes?
- a) Batalla del Jarama
- b) Batalla de Guadalajara
- c) Batalla de Brunete
- d) Batalla de Belchite
Resposta: b) Batalla de Guadalajara. La Batalla de Guadalajara va ser una victòria significativa per a l'Exèrcit Popular, ja que van derrotar les tropes italianes que donaven suport al bàndol franquista.
I 40 flashcards i 27 preguntes més al document.
Text del document
4. LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939) Història 2n Btx Ins La Serreta Jordi Viaplana i Ferraté Cronologia personatges clau - Juan Yagüe - José Sanjurjo - Manuel Goded - Francisco Franco - Santiago Casares Quiroga - José Giral - Francisco Largo Caballero - Frederica Montseny - Josep Tarradellas - Juan Negrín conceptes clau - Alçament militar - Comitè de No-Intervenció - Brigades Internacionals - Legió Cóndor - Comitè de Milícies Antifeixistes - Decret de Col·lectivitzacions - Exèrcit Popular de Catalunya - Junta de Defensa Nacional - Junta Técnica del Estado - Falange Española Tradicionalista y de las JONS - Primer Govern de Franco - Fuero del Trabajo - Batalla de l'Ebre 1.
EL COP D'ESTAT I L'ESCLAT DE LA GUERRA Melilla, coronel Juan Yagüe s'estén per tot el Protectorat 17 de juliol 1936 s'inicia l'aixecament militar 18 de juliol 1936 resta de guarnicions militars s'afegeixen a l'aixecament Falange, carlins, Renovación Española i la CEDA Franco es dirigeix cap a la Península al capdavant de l'exèrcit de l'Àfrica Triomf del cop d'Estat Pamplona (Mola) Sevilla (Queipo de Llano) Saragossa (Cabanellas) Mallorca (Goded) manca de reacció del Govern el 17 i 18 de juliol Triomf del cop d'Estat en algunes zones dimissió de Casares Quiroga nomenament de José Giral com a President del Govern 19 de juliol lliurament d'armes als sindicats i partits del Front Popular part de l'exèrcit lleial a la República resistència popular Guàrdia d'Assalt Fracàs del cop d'Estat divisió en 2 bàndols GUERRA CIVIL Insurrecció a Catalunya dirigida pel general Manuel Goded 18 de juliol dirigeix el pronunciament a Mallorca i Eivissa 19 de juliol vola a Barcelona per ocupar-la troba resistència de forces de l'ordre i organitzacions obreres Goded deté Llanos de la Encomienda assalt a Capitania General detenció de Goded fracàs del cop d'Estat a Catalunya 1.1 la consolidació dels bàndols a finals de juliol de 1936 queden establerts els 2 bàndols INSURRECTES (autoanomenats Nacionals) classes altes monàrquics catòlics falangistes tradicionalistes oposats a les reformes de la República REPUBLICANS classes mitjanes i populars socialistes comunistes anarquistes intel·lectuals voluntat de "restablir l'ordre" defensaven la legitimitat republicana grups que aspiraven a la revolució socialista o anarquista grups d'inspiració feixista 2.
LA INTERNACIONALITZACIÓ DEL CONFLICTE Guerra Civil coneguda internacionalment com La Guerra d'Espanya FRA GB URSS vista com el preludi de la Segona Guerra Mundial 27 estats FEIXISME vs DEMOCRÀCIA Comitè de No Intervenció 60.000 (18.000 morts) Brigades Internacionals (voluntaris contra el feixisme) George Orwell, Ernst Hemingway opinió democràtica progressista organitzacions obreres intel·lectuals d'esquerres armament pagat amb l'Or de Moscou GER ITA Legió Cóndor Corpo Truppe Volontaire El Vaticà POR 20.000 voluntaris 3. LA ZONA REPUBLICANA L'esquerra volia aprofitar per engegar la Revolució vs 3.1.
govern de José Giral (juliol – setembre 1936) dissolució de l'exèrcit formació de brigades de voluntaris estructura de poder popular partits i sindicats d'esquerres comitès locals substitueixen els ajuntaments dualitat de poder El Govern i alguns sectors de l'esquerra prioritzaven guanyar la Guerra Estat (República) Poder revolucionari Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya (presidida per Lluís Companys) Clima de revolució social Catalunya València Astúries Andalusia part d'Aragó La Manxa CNT-FAI, POUM, UGT Repressió espontània contra sospitosos Església, burgesia, propietaris ... assassinats, detencions, saquejos, crema de convents, requisaments...
molts es passen al bàndol franquista afusellament de J.A. Primo de Rivera Economia de guerra Col·lectivitzacions empreses indústries terres legalitzades pel Govern (Decret de Col·lectivitzacions) comitès d'obrers es posen al capdavant de les empreses 4.500 empreses controlades per comitès 2.000 col·lectivitzacions 3.2.
govern de largo caballero (setembre 1936 – maig 1937) estiu 1936 petició d'un govern d'unitat antifeixista necessitat de centrar esforços en guanyar la guerra frenar el terror revolucionari 5 de setembre 1936 formació del Govern republicans socialistes comunistes 4 ministres anarcosindicalistes Francisco Largo Caballero president Frederica Montseny (salut) Joan Garcia Oliver (justícia) Joan Peiró (indústria) Diego Abad de Santillán (economia) seu a València 26 de setembre 1936 dissolució del Comitè de Milícies Antifeixistes a Catalunya formació d'un govern d'Unitat Popular presidit per Josep Tarradellas POUM Acció Catalana Republicana PSUC ERC CNT Substitució de Comitès Locals per Ajuntaments Centralització de serveis policials Militarització de les milícies Exèrcit Popular de Catalunya 3.2.1.
Els fets de maig de 1937 derrotes militars de la República tensions entre Comunistes i Republicans prioritat guanyar la guerra i tenir un govern fort POUM i CNT aprofundir en les col·lectivitzacions Revolució Social negativa a formar part d'un exèrcit regular 3 de maig1937 CNT i POUM prenen l'edifici de la Telefònica forces de la Generalitat n'inicien el desallotjament lluita entre CNT + POUM vs PSUC + UGT + ERC extensió de la lluita per tota Barcelona barricades, enfrontaments armats... el Govern de la República envia la Guàrdia d'Assalt derrota dels anarquistes 200 morts profunda crisi de govern tensions entre República i Generalitat caiguda de Largo Caballero 3.3.
govern de Negrín (maig 1937– març 1939) Fets de Maig del 37 enforteixen posicions comunistes URSS demana que es persegueixins els trotskistes Il·legalització del POUM i detenció dels seus líders (assassinat d'Andreu Nin) negativa de Largo Caballero dimiteix nou Govern de Juan Negrín (sense CNT ni UGT) objectiu prioritari: guanyar la guerra centralització política i militar reforç de l'exèrcit popular novembre 1937 trasllat del govern a Barcelona abril 1938 el Govern elabora programa de 13 punts per l'armistici rebutjat per Franco intent de guanyar temps resistir fins al final esperant la internacionalització del conflicte setembre1938 Hitler ocupa els Sudets GB i FRA signen l'Acord de Múnic Les democràcies europees cedeixen davant el feixisme Negrín insisteix en RESISTIR ÉS VÉNCER Gener - febrer1939 pèrdua de Catalunya polítics i intel·lectuals marxen a l'exili Febrer 1939 GB i FRA reconeixen Franco com a cap d'Estat Azaña dimiteix com a president de la República (a París) 4.
LA ZONA INSURRECTA diversitat de suports - Falangistes - Carlins - Catòlics conservadors - Monàrquics borbònics - Militars conservadors - Regionalistes catalans (alguns) - Republicans de dretes (alguns) objectius monarquia tradicional règim feixista dictadura militar autoritària rebuig a la Repúbica i les transformacions socials 20 de juliol 1936 mort de Sanjurjo creació de la Junta de Defensa Nacional (formada per militars) encarregada de governar el territori sublevat primeres mesures prohibició de partits polítics suspensió de la Constitució paralització de la Reforma Agrària escullen Franco com a cap de l'Alzamiento 1 octubre1936 decret nomenant Franco Cap d'Estat i Generalíssimo dels exèrcits 1 octubre1936 decret nomenant Franco Cap d'Estat i Generalíssimo dels exèrcits substitució de la Junta de Defensa per la Junta Técnica del Estado seu a Valladolid i Burgos comandament únic militar i administratiu inspirat en els models feixistes de GER i ITA partit únic: Falange Española abril 1937 decret d'unificació de Falange i Carlins líder únic i fort Falange Española Tradicionalista i de las JONS 30 gener 1938 formació del Primer Govern de Franco desaparició de la Junta Técnica concentració de poders en una sola persona Estat inspirat en el feixisme model social basat en el conservadorisme i el catolicisme seu a Burgos primeres mesures - abolició de la legislació republicana - supressió de les llibertats - supressió dels Estatuts d'Autonomia - Aniquil·lació i repressió dels vençuts març 1938 aprovació del Fuero del Trabajo inspirat en el feixisme italià sindicat únic prohibició de vagues i reivindicacions obreres important influència de l'Església catòlica Estat confessional derogació del matrimoni civil i el divorci establiment del culte religiós en l'ensenyament pressupost estatal per al clero Zona nacional: ESTAT TOTALITARI 5.
EVOLUCIÓ DEL CONFLICTE BÈL·LIC 5.1. la lluita per Madrid (juliol 1936 – març 1937) 1r objectiu bàndol insurrecte: presa de Madrid juliol 1936 tropes de l'Àfrica travessen l'Estret de Gibraltar (amb Yagüe) per enllaçar amb zona sublevada del Nord eliminació de la resistència de Badajoz ocupació de Toledo octubre 1936 tropes franquistes a les portes de Madrid Govern de la República decreta la mobilització general 6 novembre 1936 trasllat del Govern de la República a València situació dels fronts novembre 1936 maniobres per aïllar Madrid febrer 1937 Batalla del Jarama victòria republicana març 1937 Batalla de Guadalajara victòria de l'Exèrcit Popular davant les tropes italianes 5.2.
l'ocupació del nord (abril– octubre 1937) Franco canvia d'estratègia trasllat de la lluita al Cantàbric evolució dels fronts d'est a oest 26 abril 1937 bombardeig de Gernika juny 1937 ocupació de Bilbao juliol 1937 Batalla de Brunete ofensives republicanes per desviar l'atenció del Nord agost 1937 Batalla de Belchite 5.3. l'arribada al mediterrani (novembre 1937 – febrer 1939) intent republicà de recuperar territoris perduts Batalla de Terol exèrcit franquista engega la Campanya d'Aragó arribada de l'exèrcit franquista al Mediterrani territori de la República partit en 2 situació dels fronts juliol 1938 situació dels fronts desembre 1937 5.3.1.
la batalla de l'Ebre 25 juliol 1938 atac republicà entre Mequinensa i Amposta ocupació republicana de Gandesa resposta franquista enviament de tropes reforç de GER i ITA novembre 1938 replegament exèrcit republicà 16 novembre 1938 fi de la Batalla 115 dies 30.000 morts 75.000 ferits 15.000 presoners ofensiva franquista després de la Batalla de l'Ebre 5.4. ofensiva contra Catalunya (novembre 1938 – febrer 1939) 7 gener Lleida 15 gener Reus i Tarragona 25 gener Rubí 26 gener Barcelona 4 febrer Girona 7 febrer Puigcerdà i Figueres 12 febrer Molló exili cap a FRA Generalitat, Govern, polítics, sindicats... 5.5.
fi de la guerra (febrer– abril 1939) 28 març 1939 rendició de Madrid ocupació ràpida de la resta del territori republicà 1 abril1939 Fi de la Guerra Civil