Esclat de la Guerra Civil
Flashcards
- Quin esdeveniment polític va marcar l'inici de la planificació del cop d'estat militar a Espanya?
- La victòria del Front Popular el febrer de 1936 va precipitar l'inici de la planificació d'un cop d'estat militar per part de l'Exèrcit i les forces de la dreta conservadora i reaccionària.
- Qui va coordinar el complot militar i qui era el futur 'cap de l'Estat' designat?
- El complot va ser coordinat pel general Emilio Mola i el futur 'cap de l'Estat' previst era José Sanjurjo.
- Quins grups i sectors van donar suport a l'organització del complot militar?
- Entre els suports al complot militar hi havia la CEDA, els monàrquics, els carlins, l'Església Catòlica, Falange, altres grups d'ultradreta, sectors de l'Exèrcit i l'oligarquia econòmica.
- Quins esdeveniments clau van afectar José Antonio Primo de Rivera i la Falange Española abans de l'esclat de la guerra?
- José Antonio Primo de Rivera va perdre l'acta de diputat a les eleccions de febrer de 1936 i va ser empresonat al març sota l'acusació de tinença d'armes. La Falange va ser il·legalitzada per la seva campanya de violència.
Preguntes tipus test
- Quin esdeveniment polític es considera el punt d'inici de la planificació del cop d'estat militar que va portar a la Guerra Civil?
- a) La declaració de la Segona República Espanyola.
- b) L'assassinat de José Calvo Sotelo.
- c) La victòria del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936.
- d) La il·legalització de la Falange Española.
Resposta: c) La victòria del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936.. La victòria del Front Popular el febrer de 1936, una coalició republicana-socialista, va significar la represa de les polítiques reformistes, un fet que va impulsar l'Exèrcit i la dreta conservadora a iniciar la planificació del cop d'estat militar.
- Qui va ser el principal coordinador del complot militar i qui era el líder designat per assumir la direcció de l'Estat?
- a) Francisco Franco i José Calvo Sotelo.
- b) Emilio Mola i José Sanjurjo.
- c) Queipo de Llano i Goded.
- d) José Antonio Primo de Rivera i Varela.
Resposta: b) Emilio Mola i José Sanjurjo.. El general Emilio Mola va ser el coordinador principal del complot militar, mentre que José Sanjurjo estava previst que fos el futur 'cap de l'Estat' un cop el cop tingués èxit.
- Com va afectar la radicalització política a José Antonio Primo de Rivera i la Falange abans del cop d'estat?
- a) Va guanyar un escó de diputat i va dirigir el cop d'estat des de la presó.
- b) Va ser alliberat de presó just abans del cop d'estat i va liderar la Falange en la rebel·lió.
- c) Va perdre la seva acta de diputat i es va desvincular completament de la Falange i la conspiració.
- d) Va ser empresonat i la Falange il·legalitzada, però va continuar dirigint el partit des de la presó i en contacte amb la conspiració.
Resposta: d) Va ser empresonat i la Falange il·legalitzada, però va continuar dirigint el partit des de la presó i en contacte amb la conspiració.. La Falange va ser il·legalitzada per la seva campanya de violència als carrers. No obstant això, José Antonio Primo de Rivera va continuar dirigint el partit des de la presó i va mantenir contacte amb la conspiració militar, buscant-ne la direcció política.
Internacionalització del Conflicte
Flashcards
- Quin significat internacional va tenir la Guerra Civil Espanyola?
- La Guerra Civil Espanyola va ser vista com un preludi de la Segona Guerra Mundial.
- A quins països va sol·licitar Franco suport militar al començament del conflicte?
- Franco va sol·licitar el suport militar de l'Alemanya nazi i de la Itàlia feixista.
- Quins dos països van promoure la signatura de l'acord internacional de No-Intervenció?
- El Regne Unit i França.
- Quan es va signar l'acord de No-Intervenció i quants països hi van participar inicialment?
- L'acord de No-Intervenció es va signar l'agost de 1936 i va incloure 27 països europeus més els Estats Units, Itàlia i Alemanya.
Preguntes tipus test
- A quins països va recórrer el general Franco per obtenir suport militar al començament de la Guerra Civil Espanyola?
- a) França i el Regne Unit
- b) Estats Units i la Unió Soviètica
- c) Alemanya nazi i Itàlia feixista
- d) Portugal i Mèxic
Resposta: c) Alemanya nazi i Itàlia feixista. El document estableix clarament que Franco va sol·licitar suport militar a l'Alemanya nazi i a la Itàlia feixista, sent el principal interlocutor amb Roma i Berlín.
- Quins dos països van ser els principals impulsors de l'acord internacional de No-Intervenció durant la Guerra Civil Espanyola?
- a) Alemanya i Itàlia
- b) Regne Unit i França
- c) Estats Units i la Unió Soviètica
- d) Portugal i Mèxic
Resposta: b) Regne Unit i França. El document indica que el Regne Unit i França van promoure la signatura d'un acord internacional de No-Intervenció l'agost de 1936.
- Quants països van signar l'acord de No-Intervenció l'agost de 1936?
- a) 27 països europeus més els Estats Units
- b) Només les grans potències europees
- c) Tots els països membres de la Societat de Nacions
- d) Únicament les nacions amb interessos directes a Espanya
Resposta: a) 27 països europeus més els Estats Units. El document esmenta que l'acord de No-Intervenció va ser signat per 27 països europeus més els Estats Units, incloent-hi Itàlia i Alemanya.
Bàndols en Conflicte
Flashcards
- Quin tipus d'organitzacions van exercir el control efectiu sobre el territori i les forces d'ordre públic a la zona republicana al principi de la guerra?
- Les milícies armades vinculades a partits d'esquerra i a sindicats.
- Quins van ser els dos eixos principals de l'acció del nou Govern republicà presidit per Francisco Largo Caballero?
- La formació d'un Exèrcit popular i el trasllat del Govern i les institucions de l'Estat a València.
- Quin partit a Catalunya, de filiació prosoviètica, era partidari de col·laborar amb el Govern 'burgès' d'ERC i prioritzar guanyar la guerra?
- El PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya).
- Quins grups a Catalunya prioritzaven els objectius revolucionaris i la destrucció de la República 'burgesa' per sobre de guanyar la guerra?
- La CNT (i la FAI) i el POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista).
Preguntes tipus test
- Quines entitats van exercir el control efectiu sobre el territori i l'ordre públic a la zona republicana durant les primeres setmanes de la Guerra Civil?
- a) L'exèrcit lleial a la República.
- b) Les forces d'ordre públic oficials.
- c) Les milícies armades vinculades a partits d'esquerra i a sindicats.
- d) Els comitès de defensa locals creats pel govern.
Resposta: c) Les milícies armades vinculades a partits d'esquerra i a sindicats.. Al principi de la guerra, tant el Govern de la República a Madrid com la Generalitat a Barcelona van perdre el control efectiu sobre el seu territori i les forces d'ordre públic. Aquest control va ser assumit per les milícies armades vinculades a partits d'esquerra i a sindicats.
- Qui va impulsar la constitució del Comitè de les Milícies Antifeixistes de Catalunya el 21 de juliol de 1936?
- a) Lluís Companys.
- b) Francisco Largo Caballero.
- c) Josep Tarradellas.
- d) Diego Martínez Barrio.
Resposta: a) Lluís Companys.. El Comitè de les Milícies Antifeixistes de Catalunya va ser creat el 21 de juliol de 1936 a instàncies del President de la Generalitat, Lluís Companys, amb l'objectiu de controlar i coordinar les diverses milícies armades que havien sorgit.
- Quin dels següents NO va ser un dels eixos d'acció del nou Govern republicà format el 4 de setembre de 1936 i presidit per Francisco Largo Caballero?
- a) La formació d'un Exèrcit popular.
- b) El trasllat del Govern i de les institucions de l'Estat a València.
- c) La remodelació del Govern de la Generalitat a Catalunya.
- d) La priorització de la revolució social immediata.
Resposta: d) La priorització de la revolució social immediata.. Els eixos d'acció del nou govern de Largo Caballero van ser la formació d'un Exèrcit popular i el trasllat del Govern i les institucions de l'Estat a València. La priorització de la revolució social immediata era una postura d'altres grups dins del bàndol republicà, no un eix del govern centralitzat.
Repressió i Terror durant la Guerra
Flashcards
- Quin grup va tenir una gran responsabilitat en la pràctica del "terror roig" a la zona republicana?
- La Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
- Què eren les "patrulles de control" esmentades en el context del "terror roig"?
- Eren grups que duien a terme revenges, agressions i assassinats contra persones vinculades amb l'Església, partits de dreta o classes benestants.
- Quants religiosos van ser assassinats durant la Guerra Civil, segons el document?
- Aproximadament 6.900 religiosos.
- Quin esdeveniment de repressió massiva va tenir lloc a Paracuellos del Jarama entre novembre i desembre de 1936?
- Les "Matances de Paracuellos".
Preguntes tipus test
- Quin general va ordenar i organitzar la massacre de Badajoz el 14 d'agost de 1936?
- a) General Mola
- b) Francisco Franco
- c) General Juan Yagüe
- d) General Queipo de Llano
Resposta: c) General Juan Yagüe. La massacre de Badajoz, on es van executar milers de republicans, va ser organitzada pel general Juan Yagüe.
- Quina de les següents NO és una forma de repressió associada directament amb el "terror roig" esmentada al document?
- a) Txeques
- b) Sacas
- c) Paseos
- d) Bombardejos aeris
Resposta: d) Bombardejos aeris. Les txeques, sacas i paseos eren pràctiques repressives del "terror roig". Els bombardejos aeris eren una tàctica militar, no una forma de repressió directa del "terror roig" en la rereguarda.
- Quin era un dels objectius principals de la repressió franquista, a part de l'eliminació de l'oposició i la represàlia?
- a) Purificar la societat i eliminar qualsevol dissensió.
- b) Negociar la pau amb els republicans.
- c) Facilitar l'evacuació de civils.
- d) Promoure la reconciliació nacional.
Resposta: a) Purificar la societat i eliminar qualsevol dissensió.. La repressió franquista tenia com a objectiu un procés planificat i sistemàtic per "purificar" la societat i eliminar qualsevol element de dissensió o oposició, construint un "Nuevo Estado Español".
Fases de la Guerra
Flashcards
- Quin era l'objectiu principal de l'exèrcit insurrecte en la primera fase de la guerra?
- L'objectiu inicial dels insurrectes era la conquesta de Madrid.
- Quin va ser el resultat de la Batalla de Madrid el novembre de 1936?
- La Batalla de Madrid, que va tenir lloc el novembre de 1936, va resultar en una victòria republicana.
- Qui va utilitzar l'eslògan 'No Pasarán!' i en quin context?
- L'eslògan 'No Pasarán!' va ser utilitzat per Dolores Ibárruri, coneguda com 'La Pasionària', durant la defensa de Madrid.
- Per què va ser significatiu el setge de l'Alcàsser de Toledo per al lideratge de Franco?
- El setge de l'Alcàsser de Toledo (21 de juliol - 27 de setembre de 1936) va ser important perquè, tot i ser un desviament de l'objectiu principal de Madrid, va permetre a Franco aconseguir una gesta heroica que va enfortir el seu lideratge.
Preguntes tipus test
- Quin era l'objectiu militar principal de la primera fase de la guerra per part dels insurrectes?
- a) Tallar el nord republicà
- b) Assegurar Andalusia
- c) Conquerir Madrid
- d) Dividir el territori republicà en dos
Resposta: c) Conquerir Madrid. L'objectiu principal de l'exèrcit insurrecte en la fase inicial de la guerra, després del cop d'estat, era la conquesta de Madrid per posar fi ràpidament a la República.
- Quina va ser la conseqüència més significativa del setge de l'Alcàsser de Toledo per a Franco?
- a) Va permetre la ràpida caiguda de Madrid.
- b) Va consolidar el lideratge de Franco amb una gesta heroica.
- c) Va ser una victòria decisiva per a la República.
- d) Va ser el punt final de la guerra.
Resposta: b) Va consolidar el lideratge de Franco amb una gesta heroica.. El setge de l'Alcàsser de Toledo va ser un desviament de l'objectiu inicial de Madrid, però la seva 'alliberació' per les tropes de Franco va ser una gesta que va enfortir el seu lideratge i la seva aureola heroica.
- Quin va ser el resultat de la Batalla de Madrid al novembre de 1936?
- a) Victòria republicana
- b) Victòria franquista
- c) Resultat incert
- d) No va tenir un impacte significatiu
Resposta: a) Victòria republicana. La Batalla de Madrid, ocorreguda el novembre de 1936, va ser una victòria republicana que va impedir la caiguda de la capital en mans dels insurrectes.
La vida durant la guerra: dificultats i fenòmens
Flashcards
- Quines van ser algunes de les principals dificultats per a la subsistència durant la Guerra Civil Espanyola?
- La manca de diners en metàl·lic, l'extensió del mercat negre i l'escassetat d'aliments i materials bàsics.
- Qui poblava la rereguarda durant la guerra?
- La rereguarda estava poblada majoritàriament per dones, nens, gent gran, ferits, malalts i refugiats, a més dels soldats de permís o descans.
- Quin canvi significatiu es va produir en el rol de les dones durant la Guerra Civil?
- Les dones van assumir tasques, feines i funcions que tradicionalment havien estat considerades 'masculines'.
- Què va ser la 'lleva del biberó'?
- La 'lleva del biberó' es refereix a la mobilització de joves molt joves per incorporar-los a l'exèrcit republicà, nascuts entre 1920 i 1922.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents opcions NO es considera una dificultat directa per a la subsistència de la població durant la Guerra Civil Espanyola, segons el text?
- a) Manca de diners en metàl·lic.
- b) Escassetat d'aliments.
- c) La 'lleva del biberó'.
- d) Extensió del mercat negre.
Resposta: c) La 'lleva del biberó'.. La manca de diners en metàl·lic, l'extensió del mercat negre i l'escassetat d'aliments i materials bàsics van ser dificultats directament relacionades amb la subsistència. La 'lleva del biberó' va ser un fenomen de mobilització militar de joves, no una dificultat de subsistència pròpiament dita, tot i que va tenir un impacte social significatiu.
- Qui poblava majoritàriament la rereguarda durant la Guerra Civil Espanyola?
- a) Principalment soldats en actiu i personal militar.
- b) Dones, nens, gent gran, ferits i refugiats.
- c) Només ferits i malalts atesos en hospitals de campanya.
- d) Exclusivament civils que no participaven en el conflicte.
Resposta: b) Dones, nens, gent gran, ferits i refugiats.. La rereguarda estava principalment poblada per dones, nens, gent gran, ferits, malalts i refugiats, així com soldats de permís, ja que els homes en edat de combatre es trobaven majoritàriament al front.
- Quin va ser un canvi notable en el rol de les dones durant la Guerra Civil, especialment en la rereguarda?
- a) Van mantenir exclusivament les seves tasques domèstiques tradicionals.
- b) Van ser mobilitzades massivament al front de batalla.
- c) Es van dedicar principalment a l'assistència sanitària.
- d) Van assumir tasques i feines tradicionalment 'masculines'.
Resposta: d) Van assumir tasques i feines tradicionalment 'masculines'.. Una de les conseqüències socials de la guerra va ser que les dones van haver d'assumir tasques i rols que tradicionalment havien estat exercits per homes, a causa de la seva absència al front o la necessitat de mà d'obra en sectors estratègics.
Imatges de la Guerra Civil Espanyola
Flashcards
- Què representa la imatge de la desfilada de la victòria a Madrid el maig de 1939?
- Simbolitza la victòria del bàndol Franquista i l'establiment del nou règim després de la Guerra Civil Espanyola.
- Quin és el propòsit principal del Valle de los Caídos, segons les imatges i el context?
- És un monument construït sota el règim de Franco per commemorar els caiguts de la Guerra Civil, amb una forta càrrega simbòlica del nacionalcatolicisme.
- Esmenta un símbol associat al bàndol Nacionalista que apareix a les imatges.
- El jou i les fletxes de la Falange, la creu carlina o símbols religiosos com la creu de la 'Cruzada'.
- Esmenta un símbol associat al bàndol Republicà que apareix a les imatges.
- El puny enlairat, el martell i la falç, o els escuts de la CNT, FAI, POUM, PSUC o les Brigades Internacionals.
Preguntes tipus test
- Quin era l'objectiu principal del pòster de propaganda 'HABLAR DE LA FALANGE ES NOMBRAR A ESPAÑA'?
- a) La Falange era un partit minoritari i regional.
- b) La Falange era sinònim de la nació espanyola.
- c) La Falange era un partit d'oposició democràtica.
- d) La Falange promovia l'autonomia de les regions.
Resposta: b) La Falange era sinònim de la nació espanyola.. El pòster 'HABLAR DE LA FALANGE ES NOMBRAR A ESPAÑA' tenia com a objectiu equiparar la Falange amb la identitat nacional espanyola, presentant-la com l'única representació veritable del país.
- Quin dels següents grups NO apareix explícitament representat com a part del front Republicà a les imatges?
- a) POUM
- b) CNT
- c) CEDA
- d) Brigades Internacionals
Resposta: c) CEDA. Les imatges del bàndol Republicà mostren clarament els símbols i afiliacions del POUM, CNT, FAI, PSUC i les Brigades Internacionals. La CEDA, en canvi, era un partit de dretes que va donar suport al bàndol sublevat.
- El pòster que mostra un home escombrant elements com 'Bolshevism' i 'Separatism' representa la ideologia de quin bàndol?
- a) Republicà
- b) Anarquista
- c) Nacionalista
- d) Brigades Internacionals
Resposta: c) Nacionalista. El pòster que representa un home escombrant elements com 'Bolshevism', 'Injustícia Social', 'Politiqueros', 'Masones', 'FAI' i 'Separatismo' és una clara manifestació de la ideologia del bàndol Nacionalista, que buscava eliminar aquests elements que considerava perjudicials per a la 'Nova Espanya'.
I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.
Text del document
T5 HISTÒRIA D'ESPANYA Guerra Civil (1936 - 1939) 1. ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL 3. BÀNDOLS 4. REPRESSIÓ I TERROR DURANT LA GUERRA 2. INTERNACIONALITZACIÓ DEL CONFLICTE 5. FASES DE LA GUERRA 1. ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL: victòria del Front Popular Victòria FRONT POPULAR (febrer 1936). Coalició republicana – socialista Represa de les polítiques reformistes. INICI DE LA PLANIFICACIÓ DEL COP D'ESTAT MILITAR Exèrcit i les forces de la dreta conservadora i reaccionària. 1.
ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL: organització del complot Suport: CEDA, monàrquics, carlins, Església Catòlica, Falange i altres grups d'ultradreta, sectors de l'Exèrcit* i l'oligarquia econòmica Coordinat pel general Emilio Mola i com a futur "cap de l'Estat", José Sanjurjo. Complicitat d'alts càrrecs de l'Exèrcit com els generals Queipo de Llano, Goded, Varela o Cabanelles. 1. ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL: organització del complot Participació de les tropes espanyoles del Protectorat 1. ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL: radicalització política José Antonio Primo de Rivera perd l'acta de diputat a les eleccions de febrer de 1936. El mes de març és empresonat sota l'acusació de tinença d'armes.
La Falange és il·legalitzada per la seva dura campanya de violència als carrers. Des de la presó, José Antonio continua dirigint el partit i està en estret contacte amb la conspiració militar, de la qual aspira a tenir-ne la direcció política. http://www.youtube.com/watch?v=hSyaBgyDaAs 1. ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL: espiral de violència Març – juliol de 1936 Fort increment de la violència política i radicalització de les bases dels partits polítics. (provisió d'armes i ensinistrament militar) Juliol de 1936 Dia 13 – Assassinat del líder de Renovación Española José Calvo Sotelo Aquests fets precipiten la data de l'aixecament militar. 1.
ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL: el pla del general Mola (...) Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser extremadamente violenta, de manera que reduzca lo antes posible a un enemigo fuerte y bien organizado. Naturalmente, serán encarcelados los dirigentes de los partidos políticos, las sociedades y los sindicatos desafectos al Movimiento y les serán aplicados castigos ejemplares para ahogar los movimientos de rebeldía o huelgas. (...) Conquistado el poder, se instaurará una dictadura militar que tendrá como misión restablecer el orden público. (…) Instruccions reservades del general Mola, juliol de 1936. 1.
ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL: 17-18/07 cop d'estat al protectorat 17 de juliol:Protectorat Espanyol del Marroc. Franco L'endemà (18 de juliol) diverses guarnicions militars es sumen a la rebel·lió. Una part de l'Exèrcit i de la Guàrdia Civil roman del a la República, i sindicats i partits d'esquerra armats presenten resistència contra els insurrectes. Comença la GUERRA CIVIL ESPANYOLA. Sanjurjo i Mola moren "Sólo se sublevó un general de los ocho capitanes generales que mandaban las ocho regiones militares en que estaba dividido el país.
Del total de veintiún oficiales generales de mayor graduación dentro del Ejército, diecisiete permanecieron fieles al Gobierno de la República y tan sólo cuatro se sumaron al alzamiento. Los seis generales de la Guardia Civil se mantuvieron asimismo fieles al Gobierno republicano. El comandante en jefe de la aviación imitó su ejemplo. Del total de 59 generales de brigada, 42 se mantuvieron fíeles a la República y 17 se sublevaron contra ella. El 18 de julio de 1936 el general Franco tenía en su contra a la mitad del Ejército. Hizo fusilar a los dieciséis generales que no pudieron abandonar a tiempo el territorio que él controlaba.
Ahora bien, ¿que ocurrió en realidad el día 18 de julio de 1936? Un grupo de militares, apoyado por falangistas, carlistas y monárquicos, atacó las residencias de los oficiales superiores del Ejército, y los capitanes generales fueron destituidos o fusilados. El general Franco, comandante militar de las islas Canarias, se nombró a sí mismo comandante en jefe del Ejército de Marruecos, después de haber hecho encarcelar al titular del puesto, el general de división don Agustín Gómez Morato." Antonio Alonso Baño ministro de la República española en el exilio. Este artículo fue publicado en Le Monde el 20 de julio de 1971. Se reproduce a petición expresa del autor.
https://elpais.com/diario/1980/07/18/espana/332719207_850215.html#?prm=copy_link 1. ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL: 17-18/07 cop d'estat a la península Els militars insurrectes (Cabanelles a Saragossa, Queipo de Llano a Sevilla, Saliquet a Salamanca, Goded a Mallorca) prenen el poder i assassinen a les autoritats que no es sumen a la rebel·lió. A Barcelona, Goded (des de Mallorca) era l'encarregat de dirigir la insurrecció, ja que el comandant militar, el general Francisco Llano de la Encomienda, va romandre del a la República.
JULIOL 36 Espanya dividida en dos JULIOL 36 Espanya dividida en dos ZONA SOTA CONTROL REPUBLICÀ Andalusia, sud i centre d'Extremadura, La Manxa, Madrid, Múrcia, València, Menorca, Catalunya, part oriental d'Aragó, País Basc (excepte Àlaba), Cantàbria i Astúries. ZONA SOTA CONTROL INSURRECTE Canàries, Protectorat de Marroc, Balears (excepte Menorca), les ciutats de Cádiz, Sevilla i Córdoba, Galícia, nord d'Extremadura, ciutat d'Oviedo, Castella i Lleó, Navarra, La Rioja i Àlaba. Ressò internacional:preludi de la Segona Guerra Mundial. 2. INTERNACIONALITZACIÓ DEL CONFLICTE Franco sol·licita el suport militar de l'Alemanya nazi i de la Itàlia feixista. Principal interlocutor amb Roma i Berlín.
La ota italiana cobreix bona part del transport de les tropes del Marroc a Cadis. Regne Unit i França van promoure la signatura d'un acord internacional de No-Intervenció (Agost 36) per 27 europeus + EEUU (Itàlia i Alemanya) 2. INTERNACIONALITZACIÓ DEL CONFLICTE: acords de no-intervenció Control de les costes espanyoles per impedir l'arribada d'armament. Itàlia i Alemanya van incomplir els acords. 2. INTERNACIONALITZACIÓ DEL CONFLICTE: suport internacional 2. INTERNACIONALITZACIÓ DEL CONFLICTE: suport internacional als sublevats 2.
INTERNACIONALITZACIÓ DEL CONFLICTE: suport internacional als sublevats El creuer italià Eugenio di Savoia va bombardejar Barcelona des de la costa el 13 de febrer de 1937. 2. INTERNACIONALITZACIÓ DEL CONFLICTE: suport internacional als republicans Suport soviètic 2. INTERNACIONALITZACIÓ DEL CONFLICTE: suport internacional als republicans BRIGADES INTERNACIONALS Unitats militars formades per voluntaris vinguts d'arreu del Món. Iniciativa de la Internacional Comunista, i organitzada pels Partits Comunistes de la Unió Soviètica i de França. Van venir ns a uns 60.000 efectius, i van lluitar des de l'octubre de 1936 ns al setembre de 1938 . (Tierra y Libertad, K. Loach).
BATALLÓ FRANCÈS COMUNA DE PARIS Les regions a les quals els insurrectes són derrotats per les forces lleials a la República i per la resistència popular dels sindicats obrers armats (milícies armades de liació política que tenen el control efectiu de l'ordre públic i sobre el propi territori). 3. BÀNDOLS Les regions on els militars insurrectes i els grups armats de carlins i falangistes prenen el control de les poblacions i de les institucions: procés de depuració per liquidar qualsevol tipus d'oposició. Política de "depuració i neteja".
El Govern (Casares Quiroga va presentar la seva dimissió el dia 19 de juliol /José Giral Pereira) lliura armes als sindicats obrers per intentar acabar amb la insurrecció a les zones que encara controlaven. 3. BÀNDOL REPUBLICÀ Tant el Govern de la República a Madrid com la Generalitat a Barcelona perden el control efectiu sobre el seu territori i sobre l'Exèrcit i les forces d'ordre públic. Són les milícies armades vinculades a partits d'esquerra i a sindicats els que realment exerceixen aquest control.
El 21 de juliol es constitueix el Comitè de les Milícies Antifeixistes de Catalunya, a instancia de Lluís Companys, com un intent de controlar i coordinar la multitud de milícies armades de partits i sindicats que havien sorgit des de l'aixecament militar. A Catalunya.. 3. ORGANITZACIÓ DEL BÀNDOL REPUBLICÀ: Comité de milícies antifeixistes El Comitè fou creat el dia 21 de juliol de 1936 pel President de la Generalitat Lluís Companys, a instàncies de la CNT i de la FAI. Control de l'acció política i militar de les milícies. Dissolta l'1 d'octubre de 1936. 3.
ORGANITZACIÓ DEL BÀNDOL REPUBLICÀ: Comité de milícies antifeixistes La desorganització i disparitat de les forces antifeixistes afavoreix l'avenç imparable de les tropes de Franco, i força a assolir una nova organització centralitzada a la zona republicana. 4 de setembre de 1936. Formació d'un Govern presidit per Francisco Largo Caballero (PSOE), amb presència de ministres republicans, comunistes i anarquistes. EIXOS DE L'ACCIÓ DEL NOU GOVERN: - La formació d'un Exèrcit popular. - Trasllat del Govern i de les institucions de l'Estat a València. (es va deixar la ciutat de Madrid en mans d'una Junta de Defensa).
A Catalunya, el Govern de la Generalitat també es va remodelar (setembre de 1936) per incloure consellers de diversos partits i sindicats: ERC, PSUC, POUM, UGT, CNT i altres, amb Josep Tarradellas (ERC) com a Conseller Primer. La Generalitat recupera el control del país. 3. ORGANITZACIÓ DEL BÀNDOL REPUBLICÀ: fer la revolució o guanyar la guerra? Col·laborar amb el Govern de la República i de la Generalitat per guanyar la guerra (i ajornant per tant l'assoliment dels objectius revolucionaris propis de la ideologia de cada partit.
Posar en marxa la revolució social i prioritzar per tant la consecució d'una societat llibertària de forma immediata, amb abolició de la propietat privada i de la societat de classes). A Catalunya, el PSUC (Partit Socialista Uni cat de Catalunya), de liació prosoviètica, era partidari de la col·laboració amb el Govern "burgès" d'ERC i de la prioritat de guanyar la guerra. En canvi, la CNT (i sobretot la FAI) i el POUM (Partit Obrer d'Uni cació Marxista) prioritzaven els objectius revolucionaris i la destrucció de la República "burgesa".
MAIG 1937 : LA GUERRA DINS LA GUERRA REPUBLICANS SOCIALISTES COMUNISTES (PSUC) vs ANARQUISTES [CNT] COMUNISTES [POUM] (TROTSKISTES) Organitzar un estat fort i centralitzat per assegurar la victòria de la guerra Continuar la revolució social per guanyar la guerra i transformar la vida quotidiana BÀNDOL REPUBLICÀ https://www.youtube.com/watch?v=VZfioF2x7Zc 3. ORGANITZACIÓ DEL BÀNDOL REPUBLICÀ: col·lectivitzacions Moltes empreses són "col·lectivitzades" pels seus treballadors organitzen la producció i l'administració de les empreses. Primeres setmanes: fugida empresaris - problemes subministrament - manca de mà d'obra Octubre de 1936 Decret de Col·lectivitzacions: legalitza el procés.
https://www.youtube.com/watch?v=HkDzz53oEzs 3. ORGANITZACIÓ DEL BÀNDOL REPUBLICÀ: economia de guerra a Catalunya Pretenia regular tota l'activitat econòmica del país i posar-la al servei de l'objectiu de guanyar la guerra. Creació de la Comissió d'Indústries de Guerra (CIG) i del Consell d'Economia de Catalunya, formada pel Govern i els principals partits i sindicats catalans. - Expropiació d'empreses i terres - Control sobre la banca - Intervenció del govern sobre el sistema nancer - Regulació dels salaris i dels preus - Municipalització del sòl urbà - Control sobre els proveïments de productes bàsics. Fàbrica Elizalde, refugi antiaeri 3.
ORGANITZACIÓ DEL BÀNDOL INSURRECTE El general José Sanjurjo mor en un accident d'aviació el dia 20 de juliol. 3. ORGANITZACIÓ DEL BÀNDOL INSURRECTE 24/07: es constitueix a Burgos una "Junta de Defensa Nacional". Miguel Cabanellas president. El 29/09 el general Franco pren el relleu. 3. ORGANITZACIÓ DEL BÀNDOL INSURRECTE: de la Junta de Defensa a la Junta Técnica del Estado 29/09/36: La Junta de Defensa nomena a FRANCO Cap del Govern i Generalísimo de los Ejércitos, "mientras dure la guerra" Aval del reconeixement de Mussolini i de Hitler.
1/10/36: Franco ABOLEIX la Junta de Defensa i CREA la Junta Técnica del Estado (Valladolid i Burgos) Comandament absolut de la guerra i Cap de l'Estat de la zona insurrecta. Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol, 1892 – Madrid, 1975) 3. ORGANITZACIÓ DEL BÀNDOL INSURRECTE: de Generalísimo a Caudillo d'Espanya Abril de 1937 – Franco ordena la fusió dels diferents partits i grups polítics en la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, el "Partit Únic". El gener de 1938 Franco crea el seu primer Gobierno Nacional a Burgos i s'autoproclama Caudillo de España. (Führer/Duce) 3.
ORGANITZACIÓ DEL BÀNDOL INSURRECTE: partit únic Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista: Feixistes de la Falange Española + Tradicionalistes carlins Franco assumeix el lideratge i la direcció política. 3. ORGANITZACIÓ DEL BÀNDOL INSURRECTE: l'església catòlica La jerarquia eclesiàstica redacta i publica una Pastoral col·lectiva (1 de juliol de 1937) de suport a Franco, quali cant la guerra com una "Cruzada". (Vist-i-plau del Papa Pius XI) In uència ideològica sobre el nou règim: "nacionalcatolicisme" 3.
ORGANITZACIÓ DEL BÀNDOL INSURRECTE: el primer govern de Franco - Presidència del nou Govern: General Francisco Franco - Vicepresident i Ministre d'exteriors: general Gómez Jordana - Ministre de defensa: General Dávila - Ministre de governació: Ramón Serrano Suñer (cunyat de Franco). El nou Govern comença a legislar per liquidar l'ordenació republicana en els territoris sota el seu control militar, i imposar un Estat corporatiu feixista inspirat en el model italià. La primera "Ley Fundamental" (Març 1938) Patrulles de control: revenges, agressions i assassinats a persones vinculades amb l'Església, partits de dreta o de classes benestants.
Aparició de bandes que amb el pretext revolucionari es dedicaven a delinquir. Gran part de la pràctica del "terror roig" va recaure en membres de la FAI. 4. REPRESSIÓ I TERROR DURANT LA GUERRA: terror roig Txeques Sacas Paseos "Matances de Paracuellos", 7 de novembre i el 4 de desembre de 1936, 2400 víctimes 6.900 religiosos assassinats, i gairebé 20.000 esglésies i edificis religiosos incendiats. Construcció del "Nuevo Estado Español." - Eliminació de qualsevol oposició a la rereguarda i com a represàlia contra els desafectes a l'Alzamiento. - Voluntat d'estendre la por a la població i com a arma per a la guerra. 4.
REPRESSIÓ I TERROR DURANT LA GUERRA: bàndol franquista Procés de repressió plani cada i sistemàtica per "puri car" la societat i eliminar qualsevol element de dissensió o oposició en el nou règim. L'arribada de les tropes franquistes: pànic i la fugida massiva d'aquells que més tenien que témer les represàlies. "El 14 d'agost de 1936, després de la caiguda de Badajoz, uns 4.000 refugiats i republicans extremenys foren concentrats a la plaça de braus de la ciutat i executats per ordre del general Juan Yagüe, que va organitzar la matança com un espectacle públic. Els fets van tenir un ampli ressò a la premsa internacional." 4.
REPRESSIÓ I TERROR DURANT LA GUERRA: bàndol franquista Febrer de 1939. Permet sistematitzar la repressió contra els republicans vençuts. Va estar vigent ns a l'any 1969. La Llei perseguia i castigava no només tot aquell que d'alguna manera hagués col·laborat amb la República durant la guerra (encara que no fos amb armes), sinó també a les persones vinculades amb els fets de la revolució d'octubre del 34 a Astúries o a Catalunya o per altres fets des d'aquell any. 4. REPRESSIÓ I TERROR DURANT LA GUERRA: bàndol franquista Ley de responsabilidades políticas (1939) La conquesta del territori pels insurrectes Objectiu : MADRID Batalla de Madrid nov.
1936 Victòria republicana Aïllar Madrid de València feb.-març 1937 Triomf republicà Canvi d'estratègia abril - octubre 1937 Tallar el nord republicà Assegurar Andalusia Guernika 26 abril 1937 Ocupació de Bilbao 19 juny 1937 Finals de 1937 La república perd el nord de la península Objectiu : tallar el territori republicà en dos. feb. 1938 Ofensiva cap a Aragó, Lleida la part del mediterrani La Batalla de l'Ebre jul-nov 1938 derrota republicana replegament de Catalunya Invasió de Catalunya Gen.-Feb. 1939 500.000 refugiats cap a França Conquesta de Madrid març-abril 1939 1 d'abril : Franco declara el nal de la guerra 5. FASES DE LA GUERRA 5. FASES DE LA GUERRA 5.
FASES DE LA GUERRA: esdeveniments importants EL SETGE DE L'ALCÀSSER DE TOLEDO 21 de jul. de 1936 – 27 de set. de 1936 Fracàs de la insurrecció a Toledo, (800 guàrdies civils i 400 soldats de l'Acadèmia d'infanteria es refugien a la fortalesa de l'Alcàsser). Setge de tres setmanes (8.000 milicians/ bombardejos republicans/ dinamita) L'Alcàsser és "alliberat" per les tropes de Franco, que es desvia del seu objectiu de Madrid, per aconseguir una gesta que faci créixer la seva aureola heroica i con rmar així el seu lideratge. 5. FASES DE LA GUERRA: esdeveniments importants La Batalla de Madrid setembre 36 - març 37 Ofensives republicanes al front de Madrid : Febrer del 37 – Batalla del Jarama .
Març del 37 – Batalla de Guadalajara Derrota dels italians. Fracàs de l'intent d'ocupació, aturat per les brigades internacionals http://www.youtube.com/watch?v=o3iKa8jOweA Eslògan que va utilitzar Dolores Ibárruri ("La Pasionària", líder del PCE), en la defensa de Madrid. 5. FASES DE LA GUERRA: esdeveniments importants La Batalla del nord, abril - octubre 1937 Febrer de 1937: ocupació de Màlaga i estabilitzen el front a prop d'Almeria. Abril del 37: bombardeig alemany sobre Guernika i altres poblacions de Biscaia. Juny del 37: Ocupació de Bilbao.
Contraofensiva republicana com intent de distreure la pressió al front del nord: - Batalla de Brunete (Madrid) – juliol de 1937, resultat incert/ gran nombre de pèrdues humanes. - Batalla del Belchite (front d'Aragó) – agost - setembre, victòria republicana. - Batalla de Terol (front d'Aragó) – desembre 37 - febrer 38, victòria dels franquistes. 5. FASES DE LA GUERRA: esdeveniments importants La Batalla d'Aragó Març - Abril del 38 Març del 38: Inici de la campanya d'Aragó de l'exèrcit franquista, baixant l'Ebre cap a Catalunya. 3 d'abril: Ocupació de Lleida i Gandesa.
15 / 16 d'abril: l'Exèrcit de Franco arriba a la Mediterrània per Vinaròs i Benicarló, partint en dos el territori republicà i aïllant Catalunya de la resta del territori. La Batalla de l'Ebre juliol - novembre del 38 Última gran ofensiva republicana per procurar aturar l'avenç franquista. Després de l'èxit inicial de l'ofensiva, Franco utilitza totes les forces disponibles, inclosos alemanys i italians, i efectua una contraofensiva que obliga els republicans a la retirada cap al nord. 5.
FASES DE LA GUERRA: esdeveniments importants L'ocupació de Catalunya Novembre de 1938 – febrer de 1939 Després de la victòria de l'Ebre, Franco ordena l'atac nal a Catalunya i supera la línia Ebre-Segre-Noguera Pallaresa. Caiguda de Reus i Tarragona – 15 de gener Arribada a la línia del riu Llobregat – 25 de gener Caiguda de Barcelona – 26 de gener Caiguda de Girona – 4 de febrer. Entre el 9 i el 12 de febrer les tropes franquistes arriben a la frontera francesa. Entre el gener i el febrer de 1939 creuen la frontera amb França unes 500.000 persones, entre elles Azaña, Negrín, Companys i el govern de la Generalitat i el Govern basc. 5.
FASES DE LA GUERRA: nal de la guerra El 27 de febrer, França i el Regne Unit reconeixen al govern de Franco com el govern legítim d'Espanya. Al dia següent, Azaña (refugiat a França) dimiteix com a President de la República. 1 d'abril de 1939 "La guerra ha terminado" 28 de març – Caiguda de Madrid 29 de març – Caiguda d'Almeria 30 de març – Caiguda de València i d'Alacant. Batalla de Madrid novembre 1936 Bombardejos de Guernika 26 abril 1937 Batalla de l'Ebre juliol-novembre 1938 Bombardejos de Barcelona 16-18 març 1938 La retirada gener 1939 Freqüents talls en el subministrament d'aigua potable i llum elèctrica. Manca de diners en metàl·lic. Moneda i vals locals.
Extensió del mercat negre Escassetat d'aliments en els mercats, i de tot tipus de matèries primeres Escassetat de tot tipus de materials i productes (material i personal sanitari) Rereguarda: poblada de dones, nens i nenes i gent gran, a més de ferits i malalts, refugiats i els soldats de permís o descans. ( Comissariat d'Assistència als Refugiats i Ajuntaments) En general, les dones es van fer càrrec de tasques, feines i funcions que ns aleshores havien estat tradicionalment "masculines".
LA VIDA DURANT LA GUERRA: di cultats per a la subsistència Lleva del biberó Solidaritat internacional Bombardejos i refugis antiaeris LA VIDA DURANT LA GUERRA: fenòmens Madrid, 19 de maig 1939 : des le de la victoria https://www.youtube.com/watch?v=CFBN-gBmAU8 Valle de los Caídos, Madrid https://www.youtube.com/watch?v=PD F4bZ6AzHQ&ab_channel=ElPa%C3% ADs https://www.youtube.com/watch?v=qk CmJRo82h0 https://www.youtube.com/watch?v=Bm MmZnjHprs Els dos fronts Republicans/es Els dos fronts Republicans/es 1. UN PAYS DIVISÉ EN DEUX OCTUBRE 1936 reorganització de l'exèrcit republicà (Ejército Popular de la Rep.) Sublevats / Insurrectes ( los "nacionales") CEDA Els dos fronts