Guerra Civil Espanyola (1936-1939): Causes, Desenvolupament i Conseqüències

Apunts sobre la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), incloent-hi les causes, l'aixecament militar, la divisió de la península, el context internacional, els primers mesos de guerra, la política en ambdós bàndols, les operacions militars, la fase final, l'ocupació de Catalunya, l'exili i les conseqüències.

Història d'Espanya · Selectivitat (PAU Catalunya)

10 pàgines · 18 temes · 190 flashcards · 133 preguntes tipus test

Índex

  1. Antecedents i Causes de la Guerra Civil · p. 1
  2. L'Aixecament Militar i la Divisió de la Península · p. 1-2
  3. La Guerra en el Marc Internacional · p. 2
  4. Primers Mesos de la Guerra · p. 3
  5. La Política al Bàndol Republicà · p. 3-4
  6. L'Aixecament a Barcelona i la Situació de la Generalitat · p. 4-5
  7. L'Obra de Govern de la Generalitat · p. 4-5
  8. La Política al Bàndol Sublevat · p. 6
  9. La Vida a la Rereguarda · p. 6
  10. Les Operacions Militars de l'Any 1937 · p. 6-7
  11. Els Fets de Maig de 1937 i la Política al Bàndol Republicà (2a etapa) · p. 7
  12. Fase Final de la Guerra (1938-1939) · p. 8
  13. Els Mesos Previs a la Batalla de l'Ebre (1938) · p. 8
  14. La Batalla de l'Ebre · p. 8
  15. L'Ocupació de Catalunya i la Retirada · p. 9
  16. Camí de l'Exili · p. 9
  17. L'Esperança Republicana i les Conseqüències de la Guerra · p. 10
  18. La Consolidació de l'Estat Franquista Durant la Guerra · p. 10

Antecedents i Causes de la Guerra Civil

Flashcards

Quin va ser l'antecedent principal de la Guerra Civil Espanyola?
La continuació del xoc ideològic i polític de la Segona República, entre el sector conservador i el govern d'esquerres.
Quins grups componien el sector conservador en els antecedents de la guerra?
El clericalisme, la propietat agrària i els grans industrials.
Quins grups dins del món d'esquerres tenien un posicionament més radical?
Anarquistes i socialistes.
Què va ser la Sanjurjada de 1932?
Va ser un intent de cop d'Estat organitzat per propietaris agraris, sectors de l'oficialitat militar i l'extrema dreta, amb l'objectiu de derrocar el govern republicà.

Preguntes tipus test

  1. Quin factor es considera l'antecedent principal de la Guerra Civil Espanyola segons el text?
    • a) La Gran Depressió de 1929.
    • b) La continuació del xoc ideològic i polític de la Segona República.
    • c) L'ascens del feixisme a Europa.
    • d) Els moviments independentistes a les colònies espanyoles.

    Resposta: b) La continuació del xoc ideològic i polític de la Segona República.. El document estableix clarament que l'antecedent principal va ser la continuació del xoc ideològic i polític que ja s'arrossegava des de la Segona República, amb una divisió creixent entre el sector conservador i el govern d'esquerres, incloent la radicalització interna d'aquest últim.

  2. Quin grup dins de l'espectre d'esquerres tenia un posicionament més radical?
    • a) Els republicans moderats.
    • b) Els liberals progressistes.
    • c) Els anarquistes i socialistes.
    • d) Els centristes demòcrates.

    Resposta: c) Els anarquistes i socialistes.. El text especifica que dins del món d'esquerres, els anarquistes i socialistes tenien un posicionament més radical, la qual cosa contribuïa a la divisió ideològica general que va desembocar en la guerra.

  3. La 'Sanjurjada' de 1932 va ser un intent de cop d'Estat amb quin objectiu principal?
    • a) Establir una monarquia parlamentària.
    • b) Derrocar el govern republicà.
    • c) Protegir les reformes agràries.
    • d) Promoure la industrialització del país.

    Resposta: b) Derrocar el govern republicà.. La Sanjurjada de 1932 és descrita com un intent de cop d'Estat organitzat per sectors conservadors i militars amb la finalitat específica de derrocar el govern republicà, sent un precedent directe del cop de 1936.

L'Aixecament Militar i la Divisió de la Península

Flashcards

Quin esdeveniment va ser el detonant immediat que va impulsar els militars indecisos a avançar amb el Cop d'Estat?
L'assassinat de José Calvo Sotelo a Madrid el 1936.
Quan i on es va produir el primer aixecament militar de la Guerra Civil Espanyola?
El 17 de juliol de 1936, a Melilla, per part dels africanistes.
Com van aconseguir les tropes africanes, comandades per Franco, desplaçar-se cap a la Península?
Amb l'ajuda de l'aviació alemanya i italiana.
Quines zones de la Península van veure el triomf del cop militar el 18 de juliol de 1936?
Navarra, Castella Lleó, Galícia, Aragó, Mallorca, Eivissa, Sevilla, Vitòria, Còrdova i Oviedo.

Preguntes tipus test

  1. Quin esdeveniment va ser el factor clau que va fer que els militars indecisos avancessin amb el Cop d'Estat?
    • a) El triomf del Front Popular a les eleccions de 1936.
    • b) L'intent de cop d'Estat de Sanjurjo el 1932.
    • c) L'assassinat de José Calvo Sotelo.
    • d) L'arribada de Franco a Tetuan des de les Canàries.

    Resposta: c) L'assassinat de José Calvo Sotelo.. L'assassinat de José Calvo Sotelo va ser el factor decisiu que va fer que els militars que encara dubtaven es decidissin a dur a terme el Cop d'Estat, que ja estava planificat.

  2. On i quan va començar el primer aixecament militar que va donar lloc a la Guerra Civil Espanyola?
    • a) A Madrid el 18 de juliol de 1936.
    • b) A Barcelona el 19 de juliol de 1936.
    • c) A Sevilla el 18 de juliol de 1936.
    • d) A Melilla el 17 de juliol de 1936.

    Resposta: d) A Melilla el 17 de juliol de 1936.. El primer aixecament militar que va marcar l'inici de la Guerra Civil Espanyola es va produir a Melilla el 17 de juliol de 1936, encapçalat pels africanistes.

  3. Quina va ser la reacció inicial del govern de la República davant l'aixecament militar?
    • a) Va ordenar la mobilització general immediata.
    • b) Va fer un comunicat tranquil·litzant la població.
    • c) Va demanar ajuda internacional urgent.
    • d) Va declarar l'estat de guerra a tota la península.

    Resposta: b) Va fer un comunicat tranquil·litzant la població.. Després de l'aixecament, el govern de la República va emetre un comunicat per tranquil·litzar la població, no per alarmar-la. Això va ser una de les seves primeres reaccions públiques davant els esdeveniments.

La Guerra en el Marc Internacional

Flashcards

Quin va ser el paper del Regne Unit i França al començament de la Guerra Civil Espanyola?
Van mantenir la neutralitat i van crear el Comitè de No Intervenció.
Quines dues potències europees van incomplir l'acord de no intervenció i van donar suport al bàndol nacional?
Alemanya i Itàlia.
Quina unitat militar alemanya va ser enviada per Hitler per donar suport al bàndol nacional?
La Legió Còndor.
A més d'armament i avions, quina altra forma de control territorial van exercir les marines italiana i alemanya durant la guerra?
Van controlar el territori marítim per assegurar els subministraments.

Preguntes tipus test

  1. Quin dels següents països va donar suport al bàndol nacional, incomplint el Comitè de No Intervenció?
    • a) Regne Unit
    • b) França
    • c) Itàlia
    • d) Rússia

    Resposta: c) Itàlia. Itàlia, juntament amb Alemanya, va incomplir l'acord de no intervenció i va donar suport militar i material al bàndol nacional.

  2. Quina de les següents afirmacions descriu millor l'ajuda rebuda per la República en comparació amb la del bàndol nacional?
    • a) La República va rebre una ajuda similar en quantitat i qualitat.
    • b) La República va rebre una ajuda superior en tecnologia.
    • c) L'ajuda a la República no es podia comparar amb la del bàndol nacional, sent equipament antic i costós.
    • d) La República només va rebre ajuda econòmica, sense armament.

    Resposta: c) L'ajuda a la República no es podia comparar amb la del bàndol nacional, sent equipament antic i costós.. S'especifica que l'ajuda a la República no es podia comparar amb la que rebia el bàndol nacional, sent equipament antic i utilitzat, i que l'ajuda soviètica va costar molts diners.

  3. Quants homes va enviar Itàlia per donar suport al bàndol nacional?
    • a) 10.000
    • b) 30.000
    • c) 50.000
    • d) 70.000

    Resposta: d) 70.000. Itàlia va enviar 70.000 homes per entrenar l'exèrcit del bàndol nacional.

Primers Mesos de la Guerra

Flashcards

Quina va ser una de les primeres operacions militars clau dels sublevats per traslladar tropes africanes a la península?
Controlar l'Estret de Gibraltar per traslladar les tropes africanes a la península.
Quin esdeveniment tràgic va ocórrer després que les tropes de Yagüe i Mola s'unissin al nord, específicament a Sevilla?
La Massacre de Badajoz, on 4.000 persones van morir a la plaça de toros.
Quines dues localitats van ser objectiu del bàndol nacional per tancar la frontera amb França?
Irun i Guipúzcoa.
Quines tres ciutats clau eren l'objectiu principal dels sublevats per assolir la capital?
Madrid, Toledo i Guadalajara.

Preguntes tipus test

  1. Quina va ser la primera operació militar clau per als sublevats durant els primers mesos de la Guerra Civil Espanyola?
    • a) Controlar l'Estret de Gibraltar per traslladar les tropes africanes.
    • b) Assolir la capital, Madrid, sense resistència.
    • c) Tancar la frontera amb Portugal per evitar el subministrament republicà.
    • d) Unir les tropes de Yagüe i Mola a Barcelona.

    Resposta: a) Controlar l'Estret de Gibraltar per traslladar les tropes africanes.. Una de les primeres operacions militars crucials per al bàndol nacional va ser el control de l'Estret de Gibraltar, essencial per poder traslladar les tropes africanes, considerades les més experimentades, a la península i així reforçar l'aixecament.

  2. Quin esdeveniment amb 4.000 morts va tenir lloc a la plaça de toros després de la unió de les tropes de Yagüe i Mola al nord de Sevilla?
    • a) La Batalla de Jarama.
    • b) La Massacre de Badajoz.
    • c) El Setge de l'Alcàsser de Toledo.
    • d) L'ocupació d'Irun.

    Resposta: b) La Massacre de Badajoz.. La Massacre de Badajoz va ser un esdeveniment particularment sagnant que va ocórrer després que les tropes de Yagüe i Mola s'unissin al nord de Sevilla, amb un balanç de 4.000 morts a la plaça de toros, convertint-se en un símbol de la brutalitat del conflicte.

  3. Quina ciutat va ser assetjada des de l'inici de la guerra i va provocar que el govern republicà es mobilitzés a València per seguretat?
    • a) Barcelona.
    • b) Sevilla.
    • c) Madrid.
    • d) Bilbao.

    Resposta: c) Madrid.. Madrid va ser la capital que el govern republicà va decidir mobilitzar a València per motius de seguretat, davant l'avanç de les tropes sublevades i l'amenaça d'assetjament a la ciutat.

La Política al Bàndol Republicà

Flashcards

Quin va ser el període en què José Giral va ser president republicà?
Entre juliol i setembre de 1936.
Quines van ser les principals dificultats del govern de José Giral?
La seva capacitat limitada per controlar el territori de la rereguarda i la dificultat per organitzar un exèrcit unificat, ja que molts batallons no lluitaven amb l'exèrcit republicà oficial.
Per què Francisco Largo Caballero va incloure anarquistes en el seu govern el 1936?
Va oferir als anarquistes entrar al govern per tal de controlar-los i que col·laboressin amb l'exèrcit de la República, frenant la revolució i centrant-se en la guerra.
Quins grups es van enfrontar durant els Fets de Maig de 1937 a Barcelona?
L'enfrontament entre la CNT-FAI i el POUM (sectors més revolucionaris) i les forces del govern de la Generalitat.

Preguntes tipus test

  1. Qui va ser el primer president del govern republicà després de l'inici del conflicte, col·locat per Manuel Azaña?
    • a) Manuel Azaña
    • b) José Giral
    • c) Francisco Largo Caballero
    • d) Juan Negrín

    Resposta: b) José Giral. José Giral va ser el president republicà entre juliol i setembre de 1936, just després de l'inici de la guerra. Manuel Azaña el va col·locar en el càrrec.

  2. Quin va ser el motiu principal pel qual Francisco Largo Caballero va incloure ministres anarquistes en el seu govern?
    • a) Per obtenir més suport internacional de països afins a l'anarquisme.
    • b) Per impulsar una revolució social més profunda a tot el territori republicà.
    • c) Per controlar els milicians i els grups que feien la guerra pel seu compte, unificant l'esforç bèl·lic.
    • d) Per democratitzar completament les estructures de poder en el si de la República.

    Resposta: c) Per controlar els milicians i els grups que feien la guerra pel seu compte, unificant l'esforç bèl·lic.. Largo Caballero va oferir als anarquistes carteres ministerials amb l'objectiu principal de controlar les milícies i unificar els esforços bèl·lics sota el govern republicà, frenant la revolució espontània que s'havia generat.

  3. Quines van ser les dues faccions principals que es van enfrontar durant els Fets de Maig de 1937 a Barcelona?
    • a) CNT-FAI i POUM contra les forces del govern de la Generalitat.
    • b) PSOE i ERC contra la CNT-FAI.
    • c) Anarquistes contra comunistes estalinistes.
    • d) Govern republicà central contra la Generalitat de Catalunya.

    Resposta: a) CNT-FAI i POUM contra les forces del govern de la Generalitat.. Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona van ser un enfrontament armat entre els sectors més revolucionaris, representats principalment per la CNT-FAI i el POUM, i les forces del govern de la Generalitat, amb el suport del PSUC i ERC.

L'Aixecament a Barcelona i la Situació de la Generalitat

Flashcards

Després del fracàs del cop d'Estat a Barcelona, qui va assumir el poder real a la ciutat?
El poder real va quedar en mans dels milicians, principalment de la CNT i el POUM, ja que la Generalitat no tenia la capacitat de recuperar el control.
Quines organitzacions de milicians van tenir el poder real a Barcelona després del fracàs del cop d'Estat?
La CNT (Confederació Nacional del Treball) i el POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista).
Quina entitat es va crear a Barcelona com a resultat de l'acord entre Lluís Companys i la CNT?
Lluís Companys va acordar amb la CNT la creació del Comitè de Milícies Antifeixistes.
Quina organització predominava dins del Comitè de Milícies Antifeixistes?
Predominava la CNT, amb el suport del Front d'Esquerres i altres sindicats.

Preguntes tipus test

  1. Quina va ser la conseqüència immediata del fracàs del cop d'Estat a Barcelona el 19 de juliol de 1936?
    • a) La Generalitat va aconseguir ràpidament restablir el control de la ciutat.
    • b) El cop d'Estat va triomfar i els militars van prendre el control total de Barcelona.
    • c) El poder real va recaure en mans dels milicians com la CNT i el POUM.
    • d) Lluís Companys va decretar la llei marcial i va dissoldre totes les milícies.

    Resposta: c) El poder real va recaure en mans dels milicians com la CNT i el POUM.. El cop d'Estat a Barcelona va fracassar, deixant el poder real en mans dels milicians, ja que la Generalitat no tenia la capacitat de reprendre el control efectiu de la situació.

  2. Què va ser el Comitè de Milícies Antifeixistes a Barcelona?
    • a) Una organització de caràcter purament militar sota el comandament de la Generalitat.
    • b) Un govern paral·lel que controlava aspectes clau de la ciutat, amb predomini de la CNT.
    • c) Un òrgan consultiu creat per la República per coordinar les defenses de la rereguarda.
    • d) Una aliança de partits conservadors per oposar-se als milicians anarquistes.

    Resposta: b) Un govern paral·lel que controlava aspectes clau de la ciutat, amb predomini de la CNT.. El Comitè de Milícies Antifeixistes va ser un govern paral·lel que controlava la gestió dels ajuntaments, les comunicacions i el dia a dia a Barcelona, predominant la CNT.

  3. Quina de les següents era una funció primordial del Comitè de Milícies Antifeixistes?
    • a) Organitzar milicians per al front i garantir l'ordre públic a la rereguarda.
    • b) Negociar amb els militars rebels per aconseguir una treva.
    • c) Establir un nou sistema econòmic basat en la propietat privada.
    • d) Dissoldre totes les organitzacions sindicals i polítiques de la ciutat.

    Resposta: a) Organitzar milicians per al front i garantir l'ordre públic a la rereguarda.. Entre les funcions del Comitè de Milícies Antifeixistes s'incloïa l'organització de milicians per al front i el control de la rereguarda, així com la garantia de l'ordre públic mitjançant patrulles de control.

L'Obra de Govern de la Generalitat

Flashcards

Quin va ser l'estat de la Generalitat a Barcelona després del fracàs del cop d'Estat?
La Generalitat va tenir una capacitat limitada per recuperar el control, i el poder real va quedar en mans dels milicians (CNT i POUM).
Quin període de temps abasta l'obra de govern de la Generalitat a la qual es refereix el document?
El govern de concentració va tenir lloc de setembre de 1936 fins als Fets de Maig de 1937.
Quines van ser les prioritats principals del govern de la Generalitat durant aquest període?
Les prioritats van ser assegurar l'ordre públic, gestionar els refugiats de guerra i recuperar el sistema judicial.
Qui va ser el primer conseller encarregat de formar el govern de concentració de la Generalitat el setembre de 1936?
Josep Tarradellas va ser el primer conseller encarregat de formar un govern amb totes les forces obreres, incloent la CNT i la dissolució del Comitè de Milícies Antifeixistes.

Preguntes tipus test

  1. Durant quin període es va desenvolupar principalment l'obra de govern de la Generalitat, segons el document?
    • a) De juliol de 1936 a març de 1937
    • b) De gener de 1937 a desembre de 1938
    • c) De setembre de 1936 a maig de 1937
    • d) De maig de 1937 a abril de 1939

    Resposta: c) De setembre de 1936 a maig de 1937. El document especifica que l'obra de govern de la Generalitat es va estendre de setembre de 1936 fins als Fets de Maig de 1937, el que coincideix amb la tercera opció.

  2. Com es va caracteritzar la situació de la Generalitat a Barcelona immediatament després del fracàs del cop d'Estat del 19 de juliol de 1936?
    • a) Va tenir un control total sobre tots els batallons i milícies des del primer moment.
    • b) Va tenir una capacitat limitada per recuperar el control, amb el poder real en mans dels milicians.
    • c) Va dissoldre immediatament totes les milícies i va formar un exèrcit unificat.
    • d) Es va centrar exclusivament en la guerra i va delegar tot el control intern als comitès locals.

    Resposta: b) Va tenir una capacitat limitada per recuperar el control, amb el poder real en mans dels milicians.. Després del fracàs del cop d'Estat a Barcelona, el poder real va quedar en mans dels milicians de la CNT i el POUM, limitant la capacitat de la Generalitat per recuperar el control.

  3. Quins líders destacats van participar en la formació del govern de concentració de la Generalitat el setembre de 1936?
    • a) Manuel Azaña, Francisco Largo Caballero i Lluís Companys.
    • b) Juan Negrín, Indalecio Prieto i Federica Montseny.
    • c) José Giral, Diego Martínez Barrio i Andreu Nin.
    • d) Josep Tarradellas, Andreu Nin i Joan Morera.

    Resposta: d) Josep Tarradellas, Andreu Nin i Joan Morera.. El document menciona que Josep Tarradellas va ser l'encarregat de formar un govern amb totes les forces obreres, incloent Andreu Nin (POUM) i Joan Morera (PSUC), a més de la CNT, UGT, Unió de Rabassaires i ERC.

La Política al Bàndol Sublevat

Flashcards

Qui va ser nomenat cap del govern i Generalísimo de los Ejércitos, i en quina data?
Francisco Franco va ser nomenat cap del govern i Generalísimo de los Ejércitos l'1 d'octubre de 1936.
Quin esdeveniment clau va consolidar el poder de Franco el juny de 1937?
La mort d'Emilio Mola el juny de 1937, juntament amb la de Sanjurjo, va consolidar el poder de Franco per seguir governant.
Quin era l'objectiu principal de la marcada jerarquia de poder militar al bàndol sublevat?
L'objectiu de la jerarquia de poder militar era centralitzar les operacions militars i evitar divisions internes al bàndol sublevat.
Quin partit únic va sorgir de la fusió de falangistes i carlins, i en quina data?
Els falangistes i carlins es van fusionar en el Partit únic anomenat Falange Española Tradicionalista y de las JONS l'abril de 1937.

Preguntes tipus test

  1. Quin càrrec va assumir Francisco Franco l'1 d'octubre de 1936?
    • a) Cap militar de totes les forces sublevades.
    • b) Cap del govern provisional a Burgos.
    • c) Cap del govern i Generalísimo de los Ejércitos.
    • d) Líder polític dels falangistes.

    Resposta: c) Cap del govern i Generalísimo de los Ejércitos.. El document estableix clarament que Francisco Franco va ser nomenat 'cap del govern i Generalísimo de los Ejércitos' l'1 d'octubre de 1936, no només Generalísimo ni cap militar.

  2. Quin era el propòsit principal de la fusió dels falangistes i carlins en la Falange Española Tradicionalista y de las JONS?
    • a) Permetre la llibertat d'associació política.
    • b) Centralitzar el poder i evitar divisions internes entre els partidaris del cop.
    • c) Crear un front ampli amb tots els partits de dretes.
    • d) Establir un sistema parlamentari democràtic.

    Resposta: b) Centralitzar el poder i evitar divisions internes entre els partidaris del cop.. La fusió dels falangistes i carlins en la Falange Española Tradicionalista y de las JONS tenia com a objectiu principal centralitzar el poder i evitar divisions internes, així com unificar el suport al cop.

  3. Quin esdeveniment, segons el text, va ser crucial per a la consolidació del poder de Franco?
    • a) La mort d'Emilio Mola i Sanjurjo.
    • b) La victòria a la Batalla de Madrid.
    • c) El reconeixement internacional per part de França.
    • d) La creació del primer govern a Burgos.

    Resposta: a) La mort d'Emilio Mola i Sanjurjo.. El text indica que la mort de Mola (juny 1937) i Sanjurjo van ser clau per consolidar el poder de Franco, ja que eren les 'dues cares més destacades del Cop d'Estat'.

La Vida a la Rereguarda

Flashcards

Quines van ser les principals violacions de drets humans que es van produir a la rereguarda durant la Guerra Civil Espanyola?
Els bombardejos sistemàtics d'objectius civils, les confiscacions de béns, els empresonaments i les execucions arbitràries sense judici.
Qui eren les principals víctimes de la repressió a la zona sublevada?
Obrers, sindicalistes, polítics d'esquerres, periodistes, mestres i intel·lectuals.
Qui eren les principals víctimes de la repressió a la zona republicana?
Religiosos, industrials, propietaris, polítics conservadors i professionals liberals.
Quines van ser les principals dificultats a les zones urbanes republicanes?
La fam i l'escassetat d'aliments, agreujades per la dificultat d'aprovisionament de material bèl·lic i aliments a causa del bloqueig naval i la no intervenció d'altres països.

Preguntes tipus test

  1. Quin era l'objectiu principal dels bombardejos sistemàtics d'objectius civils per part del bàndol sublevat?
    • a) Per destruir infraestructures militars exclusivament.
    • b) Per desmoralitzar l'enemic (govern republicà).
    • c) Per provar l'eficàcia de la seva aviació.
    • d) Per obligar la població a rendir-se immediatament.

    Resposta: b) Per desmoralitzar l'enemic (govern republicà).. Els bombardejos sistemàtics d'objectius civils eren una tàctica utilitzada pel bàndol sublevat amb la finalitat explícita de desmoralitzar l'enemic, és a dir, el govern republicà i la seva població.

  2. Quins grups socials eren les principals víctimes de la repressió a la zona sublevada?
    • a) Religiosos i propietaris.
    • b) Industrials i professionals liberals.
    • c) Obrers i sindicalistes.
    • d) Militars i funcionaris públics.

    Resposta: c) Obrers i sindicalistes.. A la zona sublevada, les víctimes principals de la repressió eren majoritàriament obrers, sindicalistes, polítics d'esquerres, periodistes, mestres i intel·lectuals, considerats opositors al règim.

  3. Qui constituïa el grup principal de víctimes a la zona republicana?
    • a) Religiosos i propietaris.
    • b) Mestres i periodistes.
    • c) Sindicalistes i obrers.
    • d) Polítics d'esquerres i intel·lectuals.

    Resposta: a) Religiosos i propietaris.. A la zona republicana, la repressió es va dirigir principalment contra religiosos, industrials, propietaris, polítics conservadors i professionals liberals, que eren percebuts com a part de l'ordre antic o contraris a la revolució.

Les Operacions Militars de l'Any 1937

Flashcards

Quines forces aèries van ser responsables del bombardeig de Guernica?
El bombardeig de Guernica va ser dut a terme per la Legió Còndor, composta per aviació italiana i alemanya.
Quan van caure Bilbao i Astúries sota control franquista durant el 1937?
La caiguda de Bilbao va tenir lloc el 19 de juny de 1937, i la d'Astúries a l'octubre de 1937.
Per què el bombardeig de Guernica és considerat un punt d'inflexió en la història militar?
Guernica va ser un objectiu simbòlic de les arrels de la cultura basca i la primera vegada que es va utilitzar el bombardeig de població civil com a tàctica de guerra.
Qui eren els maquis durant la Guerra Civil Espanyola?
Els maquis eren soldats (comunistes) derrotats que s'amagaven a la muntanya (zones de Lleó i Astúries) i lluitaven guerres de guerrilles contra les tropes franquistes.

Preguntes tipus test

  1. Quin grup d'aviació va ser el responsable del bombardeig de Guernica el 24 d'abril de 1937?
    • a) Aviació soviètica i brigades internacionals.
    • b) Legió Còndor (aviació italiana i alemanya).
    • c) Forces aèries britàniques i franceses.
    • d) Aviació republicana i mexicana.

    Resposta: b) Legió Còndor (aviació italiana i alemanya).. El bombardeig de Guernica va ser dut a terme per la Legió Còndor, que era una unitat aèria composta per aviació italiana i alemanya, donant suport al bàndol nacional.

  2. Quin va ser el resultat de les operacions militars al nord d'Espanya a finals de 1937?
    • a) Part de la zona nord va romandre sota control republicà.
    • b) Les forces republicanes van aconseguir reconquerir Bilbao i Astúries.
    • c) Tota la zona nord va quedar sota control franquista.
    • d) La situació del front nord es va mantenir inalterada fins al 1938.

    Resposta: c) Tota la zona nord va quedar sota control franquista.. Després de la caiguda de Bilbao al juny i Astúries a l'octubre, la zona nord de la península va quedar completament sota control franquista a finals de 1937.

  3. Què caracteritzava principalment els maquis durant la Guerra Civil Espanyola?
    • a) Soldats derrotats que s'amagaven a la muntanya i lluitaven guerres de guerrilles.
    • b) Unitats d'elit de l'exèrcit republicà que van realitzar operacions d'intel·ligència.
    • c) Grups de voluntaris internacionals que van combatre al front d'Aragó.
    • d) Civils que organitzaven la resistència passiva a les zones ocupades.

    Resposta: a) Soldats derrotats que s'amagaven a la muntanya i lluitaven guerres de guerrilles.. Els maquis eren soldats derrotats, principalment comunistes, que es van amagar a la muntanya (zones de Lleó i Astúries) i van continuar lluitant amb tàctiques de guerrilla, buscant contacte amb la zona urbana per a obtenir subministraments.

Els Fets de Maig de 1937 i la Política al Bàndol Republicà (2a etapa)

Fase Final de la Guerra (1938-1939)

Els Mesos Previs a la Batalla de l'Ebre (1938)

La Batalla de l'Ebre

L'Ocupació de Catalunya i la Retirada

Camí de l'Exili

L'Esperança Republicana i les Conseqüències de la Guerra

La Consolidació de l'Estat Franquista Durant la Guerra

I 150 flashcards i 103 preguntes més al document.

Text del document

La guerra civil espanyola (1936-1939) ANTECEDENTS Continuació del xoc ideològic i polític de la 2a República: entre el sector conservador (clericalisme, propietat agrària, grans industrials) i govern d'esquerres. - dins del món d'esquerres tenien un posicionament + radical (anarquistes, socialistes) Els diferents punts de vista dels dos sectors arriben al punt més àlgid de divisió GUERRA LES CAUSES DE FONS Confrontació ideològica: El conflicte reflecteix una lluita social i política de fons, amb desigualtats socials i econòmiques que venien de segles enrere, qüestions mal resoltes durant la 2a República.

Sanjurjada (1932) intent de cop d'Estat organitzat per propietaris agraris, sectors de l'oficialitat militar i l'extrema dreta - va ser un primer intent de derrocar el govern republicà Radicalització social s'intensifica després de la victòria del Front Popular el 1936 CATALUNYA qüestió autonòmica, punt central de l'enfrontament - els conservadors espanyols veien la descentralització del poder com una amenaça a la unitat d'Espanya confrontació amb les forces nacionalistes catalanes CAUSES IMMEDIATES Complot militar (Unión Militar Española: oficials de l'exèrcit contraris a la República) dirigit per Emilio Mora - amb el suport de Falange, Carlins i l'ala dreta de la CEDA (es mobilitzaran activament entre el dia 18 i 19 per tota la península per executar el Cop d'Estat) Unificació Falangisme + Carlisme sector bàndol nacional, colpista Van enviar a diferents llocs de la peninsula als encarregats del Cop d'Estat (Franco, Emilio Mora, Manuel Goded, Queipo de Llano, Millán-Astray, Varela…) L'AIXECAMENT MILITAR Assassinat de José Calvo Sotelo - 1936, Madrid - els militars indecisos decideixen avançar amb el Cop d'Estat després de l'assassinat.

1r aixecament a Melilla africanistes (17 juliol 1936) Franco arriba a Tetuan des de les Canàries comandament de les tropes africanes Les tropes es desplacen cap a la Península amb l'ajuda de l'aviació alemanya i italiana - aixecament es produeix entre els dies 18 i 19 de juliol El govern de la República fa un comunicat tranquil·litzant les població. Aixecament Nacional arreu de tota la península, trenquen relacions amb el govern republicà - BCN: anarquistes aconsegueixen frenar el cop. Algunes comunitats poden aturar-lo, però el govern de la República continuarà.

EXTENSIÓ DE L'AIXECAMENT A LA PENÍNSULA (18 JULIOL 1936) Triomf del cop: - Va triomfar a Navarra, Castella Lleó, Galicia, Aragó, Mallorca, Eivissa, Sevilla, Vitòria, Còrdova, Oviedo.

Zones que van resistir: - No va triomfar a Barcelona, Madrid, Menorca, València, Girona, Figueres, La Seu d'Urgell i Lleida La República té més territori i població, principals ciutats industrials i reserves d'or (Madrid) - els militars africans (els + experts) es van mobilitzar a la península (estan a l'Àfrica) Sanjurjo es trasllada a Burgos accident a l'avioneta (ell era la persona que havia de ser el líder dels sublevats) AIXECAMENT A BARCELONA (19 JULIOL 1936) Aixecament a Barcelona va començar el 19 de juliol 1936 dirigit pel capità Lòpez Varela - no tothom estava convençut, no tots els soldats van mobilitzar-se Anarquistes i comunistes (CNT) estaven alertats, assalten la Generalitat per a obtenir armes, van frenar els soldats sublevats - CNT controla la ciutat, els carrers i les comunicacions (ocupen telefònica) atac contra polítics conservadors i l'Església als primers mesos de guerres (morirà més gent a la rereguarda que en el front) Manuel Goded capturat després de ser obligat a anunciar pel ràdio que el cop havia fracassat i havia d'aturar-se a tota la península LA DIVISIÓ DE LA PENÍNSULA Fracàs del cop ràpid: - Mola volia un cop ràpid a tota la península, però fracassa - Península dividida centres urbans importants en mans de la República.

La República controla la Guàrdia Civil, part de les tropes de guarnició, aviació i armada. Els sublevats compten amb l'expert exèrcit colonial. LA GUERRA EN EL MARC INTERNACIONAL Situació a Europa: El conflicte d'Espanya es viu a tota Europa (enfrontament entre dictadures i democràcies) - Regne Unit i França mantenen la neutralitat, creant el comitè de no intervenció. - Hitler i Mussolini incompliran aquest acord i donaran suport al bàndol nacional.

Ajuda al bàndol nacional: Itàlia envia 70.000 homes per entrenar al seu exèrcit Alemanya envia la Legió Condor (centenar d'avions, armament i tancs) - la marina italiana i alemanya controlaran el territori Ajuda a la República: Rússia envia equipament antic i pilots d'avió Mèxic envia armes i ajuda econòmica.

contrapès al feixisme - Aquesta ajuda no es pot comparar amb la que rep el bàndol nacional equipament no és nou, està utilitzat (l'ajuda soviètica va costar molts diners a l'exèrcit) Brigades Internacionals -Voluntaris de 54 països es van unir al bàndol republicà (contra el feixisme) -La majoria no eren militars i van ser formats per la República -Es retiren quan la guerra pràcticament es perd per la República George Orwell va lluitar al front d'Aragó i va escriure sobre la seva experiència.

Hemingway, periodista, va difondre la causa republicana ELS PRIMERS MESOS DE GUERRA Primeres operacions militars: - Controlar l'Estret de Gibraltar (Andalusia) traslladar les tropes africanes a la península - Pes de Sevilla: Unir les tropes de Yagüe i Mola al nord Massacre de Badajoz: 4.000 morts a la plaça de toros. - Control de la frontera amb França: Irun, Guipúzcoa per tancar la sortida cap a França (estratègia de bloqueig) - Assolir la capital: Madrid, Toledo i Guadalajara Madrid va mobilitzar el govern a València per seguretat - Setge de l'Alcàsser a Toledo: Una victòria estratègica per les tropes nacionals Fins a l'1 d'octubre de 1936, el sector nacional no tenia un líder clar.

- Francisco Franco centralitza el poder polític i militar i es converteix en el Cap del Govern del Partit Nacional EL FRONT DE MADRID - Madrid va ser assetjada des de l'inici de la guerra 1937 - Batalles Jarama i Guadalajara - els republicans van aturar els avenços franquistes, impedint que els nacionals arribessin a Madrid.

Novembre de 1936 les tropes franquistes van fracassar a la Batalla de Madrid, tot i comptar amb l'ajuda alemanya i italiana i una superioritat numèrica notable Franco decideix canviar l'estratègia militar, establir altres objectius deixa de centrar-se en Madrid (resistirà fins al 1939) LA POLÍTICA AL BÀNDOL REPUBLICÀ Manuel Azaña col·loca a José Giral president republicà entre juliol i setembre de 1936 - capacitat limitada per controlar el territori (rereguarda), amb molts batallons que no lluitaven amb l'exèrcit republicà, dificultats per organitzar un exèrcit José Giral dimiteix.

Francisco Largo Caballero (PSOE) president del govern 1936 - ofereix als anarquistes entrar al govern per a controlar-los entren 4 anarquistes de ministres (volen frenar la revolució i fer la guerra) Aquests anarquistes han d'aconseguir que els milicians de les ciutats i rereguarda entreguin les armes i col·laborin amb l'exèrcit de la República. EL GOVERN DE CONCENTRACIÓ Govern de Largo Caballero va lluitar per controlar els grups que feien la guerra pel seu compte a través de les milícies dels partits i sindicats.

- L'acció política de Largo Caballero s'ha de compaginar amb atendre la guerra (bàndol nacional) Fets de Maig 1937 - BCN Enfrontament entre CNT-FAI i POUM (sectors més revolucionaris) i les forces del govern de la Generalitat Edifici de Telefònica ocupat pels anarquistes - Largo Caballero dimiteix Juan Negrín (entren els comunistes al govern) Trasllat de la capital a València (evitar la caiguda del govern a Madrid) Mobilització or del Banc d'Espanya Unió Soviètica per finançar l'ajuda militar (preu alt) després de la guerra, Espanya va quedar-se sense or (Unió Soviètica no torna l'or) L'AIXECAMENT A BARCELONA I LA SITUACIÓ DE LA GENERALITAT Cop d'Estat fracassa a BCN poder real en mans dels milicians (CNT i POUM) - la Generalitat no té la capacitat de recuperar el control Organització dels comitès (poble, barri, fàbrica) - els obrers prenen el control de les empreses (molts empresaris no tornen) Lluís Companys acorda amb la CNT: Comité de Milícies Antifeixistes - predomina la CNT, amb el suport del Front d'Esquerres i sindicats - govern paral·lel (controlarà la gestió dels ajuntaments, comunicació, dia a dia) Funció del Comitè: - organització de milicians per al front i control de la rereguarda - garantir l'ordre públic amb patrulles de control Problemes a la rereguarda: - carrers sota el control de patrulles armades incontrolades - alguns milicians s'excedeixen fent robatoris i crims (episodis violents contra Església, conservadors) Setembre 1936 - Es dissol el Comitè es forma un govern amb presència de totes les forces CNT, UGT, Unió de Rabassaires, POUM, PSUC, amb ERC.

L'OBRA DE GOVERN DE LA GENERALITAT (set 36 - maig 37) Govern de concentració fins als Fets de Maig Prioritats: Assegurar l'ordre públic (gestionava els refugiats de guerra) Catalunya continua rebent refugiats Setembre 1936: Josep Tarradelles (primer conseller) encarregat de formar un govern amb totes les forces obreres (incloent la CNT i la dissolució del Comitè) Andreu Nin líder del POUM Joan Morera PSUC - Recuperació del sistema judicial, que havia desaparegut durant els primers mesos de revolució.

Problema principal: control de l'ordre públic (desarmament de la població civil i desmantellament de barricades) EL DECRET DE COL·LECTIVITZACIONS Intervenció econòmica fi a la propietat privada - CNT controla la conselleria d'economia Els propietaris de les empreses tenen por per la seva seguretat, treballadors confisquen les fàbriques, tallers i mitjans de comunicació: empreses col·lectivitzades Aplicació radical del comunisme llibertari a la zona oest de Lleida i Aragó: propietat privada, explotació i la moneda - Dret de col·lectivitzacions (octubre 1936) Recuperació de la producció catalana Els treballadors controlaven la direcció i els beneficis de les empreses (ex: CEPSA) - Comité d'Indústries de Guerra reorientació de la indústria per produir material de guerra Indústria tèxtil, química, mecànica, automòbils: fabricar armes i materials explosius L'OBRA DE GOVERN DE LA GENERALITAT - Salvament del patrimoni cultural català: Protecció contra destruccions i bombardejos franquistes o per part d'anarquistes Coordinat per Ventura Gassol, es van amagar tresors artístics, esglésies, monestirs, museus, biblioteques fins i tot a les cases de la població civil - Es buidaran les Esglésies, portaran el patrimoni al Palau de la Generalitat o fora de BCN.

Educació: Consell de l'Escola Nova Unificada: unificació i modernització del currículum educatiu Institut Escola: pla pilot d'ensenyament secundari públic durant la guerra Universitat Autònoma: va mantenir les portes obertes durant la guerra - Comissariat de Propaganda (dirigit per Jaume Miravitlles) Campanyes de propaganda per a la població civil: consells d'higiene, seguretat en bombardejos, contribució a la guerra.

Producció de llibres, obres de teatre, pel·lícules i cursos per als soldats al front OBRA SANITÀRIA I ASSISTENCIAL DE LA GENERALITAT - Assistència als refugiats acollida de milers de refugiats fugint de territoris ocupats pels franquistes (finals 1936: 300.000 refugiats, finals 1938: 1 milió refugiats) Comité d'Ajuts als Refugiats: allotjament, alimentació, educació infantil i suport sanitari - Organització sanitària: Creació d'un sistema hospitalari nou i serveis d'assistència social Campanyes massives de vacunació, hospitals de sang i serveis d'emergència Ús d'esglésies per acollir ferits i refugiats (falta d'infraestructures) LA POLÍTICA AL BÀNDOL SUBLEVAT - Franco és nomenat cap del govern i Generalísimo de los Ejércitos (1 octubre 1936) assumeix el poder militar i polític (concentració de poders en els territoris que controla) - Emilio Mora mor (juny 1937) havia dissenyat el Cop d'Estat *les dues cares més destacades del Cop d'Estat (Mola i Sanjurjo) han mort, consolidant el poder de Franco per seguir governant.

Jerarquia de poder militar molt marcada: Objectiu: centralitzar les operacions militars i evitar divisions internes Fusionen els falangistes i carlins en el Partit únic: Falange Española Tradicionalista y de las JONS (abril 1937) *Algunes persones falangistes i carlines havien donat suport al Cop, han agafat armes i han actuat 31 gener 1938 Primer govern presidit per Franco a Burgos - es comencen a fer lleis que substitueixen les del govern republicà Model de societat nacionalcatòlica: Presència constant de l'exèrcit i l'Església en l'espai públic Règim amb símbols (retòrica) i salutacions feixistes Recuperació de la influència de l'Església Inspiració en el feixisme (Hitler, Mussolini) LA VIDA A LA REREGUARDA Bombardejos sistemàtics d'objectius civils per desmoralitzar l'enemic (govern republicà) - Confiscacions de béns, empresonaments, execucions arbitràries sense judici Zona sublevada: víctimes principals: obrers, sindicalistes, polítics d'esquerres, periodistes, mestres, intel·lectuals Zona republicana: víctimes principals: religiosos, industrials, propietaris, polítics conservadors i professionals liberals - Fam a les zones urbanes republicanes, dificultats d'aprovisionament de material bèl·lic i aliments No intervenció d'altres països, bombardejos, bloqueig naval (nacionals ocupen la marina italiana, alemanya - zona del Mediterrani) l'ajuda soviètica no pot arribar Mercat negre compra directa als pagesos, només es declara una part de la collita CARTILLES DE RACIONAMENT - es reparteixen cupons entre les famílies per comprar aliments bàsics a les botigues assignades Fam, escassetat d'aliments descens de l'esperança de vida, episodis de malalties que ja havien desaparegut LES OPERACIONS MILITARS DE L'ANY 1937 Franco organitza una mobilització general, formació militar de les tropes sublevades - Exèrcit republicà: voluntaris mal equipats amb gran entusiasme i convicció ideològica - Caixes de reclutament obligatòries als dos bàndols Operacions al nord: - Bombardeig de Guernica (24 abril 1937) - Cantàbria (ciutat basca) per part de la Legió Còndor (aviació italiana i alemanya) 70% cases destruïdes Metrallatge de civils fugint Primera vegada que s'utilitza el bombardeig de població civil (Guernica no era un objectiu militar) Guernica: símbol de les arrels de la cultura basca (atacada pel franquisme) - Caiguda de Bilbao (19 juny 1937) i Astúries (octubre 1937) Finals 1937: Tota la zona nord sota control franquista Els maquis: - Resistència armada: soldats (comunistes) derrotats que s'amaguen a la muntanya (zones de Lleó i Astúries), lluitant guerres de guerrilles Contacte amb la zona urbana per aconseguir aliments i armament.

No exclusiu de la Guerra Civil s'havia donat en la 2na GM a França ELS FETS DE MAIG DE 1937 - Divisions internes dins del govern republicà: anarquistes, comunistes del POUM, PSUC, socialistes i republicans amb ideals diferents - Des de gener 1937 crisi política, violència interna (assassinats polítics) Bàndols: - CNT-FAI i POUM: promouen la revolució, excloent els partits de la burgesia - ERC, PSUC i UGT: volen restablir l'ordre i crear un exèrcit per guanyar la guerra 3 maig 1937 Generalitat intenta ocupar l'Edifici de Telefònica, controlat pels anarquistes des del Cop d'Estat Lluita armada a BCN que dura 3 dies i provoca 300 morts, +1.000 ferits Derrota dels revolucionaris: POUM il·legalitzat i CNT expulsada del govern Conseqüències: - Generalitat perd influència, poder - Govern: Largo Caballero dimiteix per les desavinences internes Juan Negrín (+ moderat, socialista) amb l'ajuda del PCE (comunista) - canvi de tendència, entren els socialistes al govern - Octubre 1937: govern republicà es trasllada València BCN - tenen por de no tenir sortida, els nacionals volen ocupar el Mediterrani LA POLÍTICA AL BÀNDOL REPUBLICÀ (2a etapa) - Govern presidit per Juan Negrín (a partir dels Fets de Maig 1937) - Partit amb + influència PCE, aliat amb el PSOE i sectors d'ERC Objectiu crear un exèrcit únic sota un comandament centralitzat per fer front als franquistes Divisions internes dins del bàndol republicà, amb molts conflictes entre els diferents partits polítics FASE FINAL DE LA GUERRA (1938-1939) Objectiu nacionals avançar cap al Mediterrani per aïllar Catalunya Ofensives republicanes: (tenen lloc a l'hora de les batalles del nord) "Per a donar + oxigen a la zona nord" - Batalla de Brunete (juny 1937) intent de distreure les forces nacionals a Madrid - Batalla de Belchite (agost 1937) es volia atraure tropes nacionals del nord cap a Saragossa, no es va aconseguir l'objectiu (destrucció absoluta del poble) CATALUNYA - Bombardejos freqüents sobre objectius estratègics i població civil (5.000 morts, 6.000 ferits) aviació italiana des de Mallorca Front de l'Aragó (on es concentra la guerra): - Ofensiva a Terol (desembre 1937): Victòria republicana (un dels pocs èxits de la República, de curta durada) la ciutat estava al territori republicà (aconsegueixen que Madrid resisteixi) condicions climàtiques (-30ºC): els nacionals van haver de retirar-se Març 1938: Franco obre un nou front des de la Vall d'Aran fins al Maestrat, dispersant les seves tropes.

ELS MESOS PREVIS A LA BATALLA DE L'EBRE (1938) Febrer 1938 - Reconquista de Terol: els nacionals recuperan Terol un mes i mig després Objectiu Franco aïllar Catalunya de València i atacar-la pel nord Abril 1938: Entrada a Catalunya - les tropes franquistes ocupen Lleida i arriben a Vinaròs (pel Mediterrani, 14 abril) - Franco dicta una llei suprimint l'Estatut de Catalunya i el Parlament a la resta de territori sí que tenia vigència, en el territori ocupat pels franquistes no.

Batalla del Segre (abril 1938) - Els republicans concentren esforços al front Segre, fins al gener de 1939 - Mobilització de tropes per a la defensa de l'Ebre, reclutament de lleves cada vegada + joves (quintas del biberó) LA BATALLA DE L'EBRE (25-07-1938) 3 mesos de durada Fructosa pels interessos de la República: van aconseguir avançar alguns km - Pobles que van ser + importants: Miravet, Flix, Móra d'Ebre, Mequinensa - República: agafen per sorpresa als nacionals que estan a l'altre costat del riu (4.000 presoners) "èxit" - Nacionals: Obren comportes dels embassaments, els cabals de l'Ebre augmenten molt, Franco envia aviació alemanya i italiana a la zona Exèrcit republicà: 20.000 morts i 50.000 ferits (joves de la "quinta del biberó", 17 anys) Exèrcit franquista: 10.000 morts i 50.000 ferits Juan Negrín ordena als Brigadistes Internacionals la seva retirada d'Espanya (pressionat per la Comunitat Internacional) - Conferència de Munic: França i Anglaterra permeten la invasió de Txecoslovàquia (debilitat de les democràcies davant el nazi-feixisme) ELS 13 PUNTS DE NEGRÍN (abril 1938) Comunicat internacional, intent de buscar solució al conflicte - convida al sector nacional a abandonar el conflicte, no va tenir cap conseqüència Punts que s'havien de seguir per a resoldre de manera pacífica el conflicte: L'OCUPACIÓ DE CATALUNYA I LA RETIRADA - 23 desembre 1938 Atac simultani pel nord (Ebre) i pel sud (Lleida) - 15 gener 1939: Ocupació de Tarragona - 26 gener 1939: Ocupació de BCN 9 febrer 1939: Tancament de la frontera amb França pel Pertús, la població desitja que s'acabi la guerra - La Garriga Brigadistes intenten resistir, però els bombardejos franquistes ho dificulten 29 febrer 1939: Azaña dimiteix i s'exilia a França Regne Unit i França reconeixen el govern franquista General Casado: Enfrontament a Madrid entre els partidaris de la rendició (casadistes) i els partidaris de la resistència (negrinistes) guanyen els casadistes - 28 març 1939: Caiguda de Madrid, en 3 dies cau la costa valenciana 1 abril 1939: Franco emet l'últim comunicat de guerra.

Fi de la guerra civil CAMÍ DE L'EXILI Avanç franquista: provoca un allau de fugitius que es retiren cap a la frontera francesa (170.000 solats, 11.000 homes adults, 64.000 dones, 68.000 nens) població civil que pateix per la vinculació amb la República (sindicats, patits) 36.000 persones travessen la frontera fins al 10 febrer 1939 frontera tancada - Han de passar pels Pirineus (gener, condicions climàtiques fred), gana, malalties - Aviació nacional continua bombardejant les columnes de gent que marxen Refugiats en camps improvisats a la costa d'Argelers condicions de vida precàries Catalunya perd 5% població de l'any 1936 L'ESPERANÇA REPUBLICANA - Setembre 1939 - Invasió de Polònia per part de les tropes hitlerianes (inici de la 2a GM) Guerra civil espanyola va acabar 3 mesos abans que comences la 2a GM Alguns republicans van creure que la intervenció de les potències occidentals a la 2a GM podia evitar el triomf franquista Franco va mantenir el poder aliat amb Mussolini (Itàlia feixista) i Hitler (Alemanya nazi) LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA País destrossat: - Mig milió de morts durant la guerra - 650.000 morts a la postguerra immediata Mig milió de persones marxen a l'exili França.

alguns de la zona del Llevant Mediterrani van a Algèria perquè no poden entrar a Catalunya +114.000 desapareguts: La seva mort no es va certificar ni es van trobar les seves restes (majoria població civil, enterrats en fosses comunes) - durant la dictadura, no es van obrir les fosses comunes ni es van reconèixer les víctimes Repressió franquista: +100.000 executats per la nova justícia política franquista Molts van morir en condicions terribles a les presons 120.000 persones moren de fam, pobresa i malalties Infraestructures destruïdes: Carreteres, indústries, xarxes ferroviàries, ponts, maquinària destruïts Situació econòmica deplorable: no quedaven recursos com l'or, el país queda enfonsat en la misèria Condicions de vida difícils: Primer anys de postguerra molt durs per a la població: falta d'aliments, manca de petroli, subministrament energètic (Europa en la 2a GM) conjuntura econòmic negativa LA CONSOLIDACIÓ DE L'ESTAT FRANQUISTA DURANT LA GUERRA Sector franquista: ha fet la guerra i ha construït un nou Estat en paral·lel (Nova Espanya) - Llei d'administració Central de l'Estat (1938) (responsabilitat dels ministres directament amb el cap del govern) - Derogació de la legislació social republicana - Fuero del Trabajo (1938): Lleis laborals, creació de l'únic sindicat, Sindicat de Falange - Llei de Premsa i Impremta: control de la informació - Llei de Responsabilitats polítiques: Persecució de les actituds contràries a la pàtria i dictadura (Ex: Lluís Companys detingut 1940) - Abolició governs basc i català (fi autonomia a les regions)

Més apunts d'Història d'Espanya

Exàmens, temes i apunts de Història d'Espanya

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat