Examen Pau historia modelo

I 27 flashcards i 20 preguntes més al document.

Text del document

Proves d'accés a la universitat Història Sèrie 1 Espai per a la correcció Espai per a la revisió Qualificació Comprovació 2a correcció Exercici 1 1.1 1.2 1.3 Exercici 2 Exercici 3 Exercici 4 Suma de notes parcials Qualificació final 2026 Ubicació del tribunal .................................................................................. Número del tribunal .................................................................................... Etiqueta de l'estudiant Etiqueta de correcció Etiqueta de qualificació Indiqueu les opcions triades: Exercici 2: Opció A Opció B Exercici 3: Opció A Opció B 2 L'examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts.

Feu els exercicis 1 i 4, i responeu a TOTES les qüestions que s'hi plantegen. En els exercicis 2 i 3, trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a TOTES les qüestions de l'opció triada. Indiqueu a la portada de l'examen les opcions que heu escollit. Les respostes han de ser clares i han d'estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gra- matical, lèxica i ortogràfica. Exercici 1. Anàlisi crítica de fonts Llegiu els dos textos següents i responeu a les tres qüestions que es plantegen a continuació. [2,5 punts en total] Text A. Una visió republicana sobre la dona. ¡Las mujeres!

¿Cómo puede decirse que cuando las mujeres den señales de vida por la República se les concederá como premio el derecho a votar? ¿Es que no han luchado las mujeres por la República? ¿Es que al hablar con elogio de las mujeres obreras y de las mujeres universitarias no se está cantando su capacidad? Además, al hablar de las mujeres obreras y universitarias, ¿se va a ignorar a todas las que no pertenecen a una clase ni a la otra? ¿No sufren estas las consecuencias de la legislación? ¿No pagan los impuestos para sostener al Estado en la misma forma que las otras y que los varones?

¿No refluye sobre ellas toda la consecuencia de la legislación que se elabora aquí para los dos sexos, pero solamente dirigida y matizada por uno? ¿Cómo puede decirse que la mujer no ha luchado y que necesita una época, largos años de República, para demostrar su capacidad? Y ¿por qué no los hombres? ¿Por qué el hombre, al advenimiento de la República, ha de tener sus derechos y han de ponerse en un lazareto los de la mujer? Font: Discurs de Clara Campoamor (diputada del Partido Republicano Radical a les Corts Constituents de la Segona República) en defensa del dret de la dona al sufragi en la Constitució de la Segona República. Octubre del 1931. Text B. La idea de dona segons la Falange.

Cada día habríamos de dar gracias a Dios por habernos privado a la mayoría de las mujeres del don de la palabra, porque si lo tuviésemos, quién sabe si no caeríamos en la vanidad de hacer exhibi- ción de ello en las plazas. […] Que vuestra labor sea callada, porque las Secciones Femeninas, cuanto menos sean percibidas y menos sean vistas, mejor. Que el contacto con la política no os ponga en intrigas y habilidades impropias de las mujeres. Nosotras hemos de atender solo a aquello que nos corresponde, y hemos de dejar que sean los hombres, porque es a ellos a quienes corresponde, los que resuelvan todas las complicaciones que comporta el gobierno de la nación.

Las Secciones Femeninas han de tener, respecto de sus jefes, una actitud de obediencia y de subordinación absoluta. Porque este es siempre el papel que corresponde a la mujer en la vida, la sumisión al hombre. Font: Discurs de Pilar Primo de Rivera en el Consejo Nacional de la Sección Femenina de la FET y de las JONS. Barcelona, 1941. 1.1. Identifiqueu dues idees fonamentals del text A i expliqueu-les amb les vostres paraules. [0,5 punts] 3 1.2. Identifiqueu dues idees fonamentals del text B i expliqueu-les amb les vostres paraules. [0,5 punts] 1.3.

A partir dels textos anteriors, expliqueu quina imatge de les dones es tenia en els règims de la Segona República i el franquisme i quin paper es proposava assignar-los. [1,5 punts] 4 Exercici 2. Situeu-vos en el temps utilitzant termes històrics Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió que s'hi planteja. Indiqueu a la portada de l'examen l'opció escollida. [2,5 punts: 1,5 punts pel contingut de la redacció i 0,2 punts per l'ús adequat de cadascun dels cinc termes històrics proposats.

La manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,25 punts.] OPCIÓ A Pertanyeu al sindicat de la CNT i, el 1923, els dirigents d'aquesta organització us dema- nen que redacteu un balanç detallat i rigorós del que han significat les lluites socials a Espanya i, especialment, a la Catalunya de la Primera Guerra Mundial fins al cop d'estat de Miguel Primo de Rivera. Cal que el vostre escrit inclogui d'una manera adequada els cinc termes següents: Sindicat Únic, pistolerisme, trienni bolxevic, La Canadenca i patronal.

Subratlleu en el vostre escrit cadascun d'aquests termes. OPCIÓ B Sou una noia que entra a treballar a la casa d'una família burgesa a la Barcelona de finals del segle xix. A partir de la vostra experiència, feu una descripció de les classes socials de l'Es- panya dels primers anys de la Restauració. Cal que el vostre escrit inclogui d'una manera ade- quada els cinc termes següents: proletariat, eixamples, Liceu, Exposició Universal de Barcelona i èxode rural. Subratlleu en el vostre escrit cadascun d'aquests termes. 5 6 Exercici 3. Exposeu un tema a través dels descriptors del glossari Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió que s'hi planteja.

Indiqueu a la portada de l'examen l'opció escollida. [2,5 punts: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,25 punts] OPCIÓ A El 13 de setembre de 1923 i el 17-18 de juliol de 1936 es van produir dos cops d'estat que van tenir com a resultat la implantació dels respectius règims dictatorials. Exposeu d'una manera raonada i clara dues semblances i dues diferències entre ambdós cops d'estat i feu una breu contextualització històrica dels moments en què van tenir lloc.

OPCIÓ B Expliqueu raonadament dues característiques del sistema polític de la Restauració esta- blert a partir del 1875 i dues característiques del sistema sorgit del procés de transició demo- cràtica dels anys setanta del segle xx. Feu una breu contextualització històrica de cada període. 7 8 Exercici 4. Poseu a prova els vostres sabers Encercleu la lletra de la resposta correcta de les deu qüestions següents, tenint en compte els contextos històrics proposats. [2,5 punts: cada resposta correcta val 0,25 punts.

Per cada resposta errònia es descomptaran 0,08 punts; per les qües- tions no contestades no hi haurà cap descompte.] Context històric: Treballeu de periodista a la televisió pública espanyola i heu d'entrevistar una família que va emigrar d'Andalusia a Barcelona durant la dècada dels anys seixanta del segle xx. Voleu que us expliquin les seves vivències en aquell procés migratori i els canvis que va experimentar la societat catalana en aquells anys. Responeu a les qüestions següents triant la resposta que s'ajusti més bé al que us han contestat. 4.1.

L'arribada massiva d'immigrants a Catalunya va posar en evidència un greu problema de manca d'habitatges i va donar pas, en un primer moment, al fenomen conegut com a a) territorialisme. b) urbanisme. c) barraquisme. d) residencialisme. 4.2. No tots els moviments migratoris dels anys seixanta foren de caràcter interior (a dins d'Espanya). També es va produir un procés migratori cap a l'estranger, que es dirigí principalment a) a Llatinoamèrica. b) al nord d'Àfrica. c) a Alemanya, Suïssa i Bèlgica. d) a la Unió Soviètica. 4.3.

El fenomen del barraquisme esdevingué un problema social de gran magnitud que les autoritats franquistes van voler solucionar amb la construcció d'habitatges als extra- radis de les grans ciutats espanyoles. Aquests habitatges es van construir amb materi- als de baixa qualitat i, a més, aquests barris perifèrics no es van dotar de serveis bàsics. Aquesta pràctica va originar el fenomen dels a) barris sud. b) barris dormitori. c) barris residencials. d) barris gueto. 4.4. Als anys seixanta i setanta del segle xx, la manca de serveis i d'habitatges dignes en els barris perifèrics de les grans ciutats va donar lloc al sorgiment d'organitzacions de pro- testa social com a) els clubs de petanca.

b) les associacions de veïns. c) els concilis vaticans. d) els sindicats d'estudiants. 4.5. Quin model d'automòbil utilitari es va posar de moda entre els sectors treballadors dels anys seixanta i principis dels setanta? a) El Simca 1000. b) El Seat 600. c) El Fiat Panda. d) El Renault 5. 9 Context històric: El 23 de febrer de 1981 un destacament de la Guàrdia Civil va entrar al Con- grés dels Diputats de Madrid amb l'objectiu de fer un cop d'estat. En aquell moment formàveu part del cos de lletrats (advocats) del Congrés.

La vostra presència a la seu del poder legislatiu espanyol i els vostres coneixements sobre les causes i les conseqüències del cop d'estat us han de permetre respondre a les qüestions següents triant la resposta que més s'ajusti al que va succeir a Espanya entre 1978 i 1981. 4.6. Qui era el cap de l'Estat en la jornada del 23-F? a) Adolfo Suárez. b) Joan Carles I. c) Leopoldo Calvo-Sotelo. d) Felipe González. 4.7. Quin era el principal partit polític de l'oposició en el Congrés dels Diputats el 1981? a) El Partido Comunista de España. b) La Unión de Centro Democrático. c) La Unión Nacional (Fuerza Nueva). d) El Partido Socialista Obrero Español. 4.8.

Què s'estava debatent al Congrés dels Diputats el 23-F? a) Una moció de censura contra el govern presidit per Adolfo Suárez. b) Una moció de confiança contra el govern de Felipe González. c) La investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo com a president del govern. d) La creació d'una comissió parlamentària per a investigar la corrupció del govern de Leopoldo Calvo-Sotelo. 4.9. Quin d'aquests personatges va comandar el destacament de la Guàrdia Civil que va entrar violentament al Congrés dels Diputats el 23-F de 1981? a) El tinent general Manuel Gutiérrez Mellado. b) El general Jaime Milans del Bosch. c) El general Alfonso Armada. d) El tinent coronel Antonio Tejero Molina. 4.10.

El 1978 es va desarticular un primer cop d'estat contra el règim constitucional-demo- cràtic que tingué el singular nom de a) operació Dinamita. b) operació Darth Vader. c) operació Galàxia. d) operació Basilea. Espai per a la correcció 4.1 4.6 4.2 4.7 4.3 4.8 4.4 4.9 4.5 4.10 Total 10 [Si us cal, podeu utilitzar aquesta pàgina per a acabar de contestar els exercicis.] 11 [Si us cal, podeu utilitzar aquesta pàgina per a acabar de contestar els exercicis.] L'Institut d'Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l'edició d'aquesta prova d'accés. Etiqueta de l'estudiant Comprovació i 2a correcció: 3a correcció: