Estudi de la Segona República Espanyola i Catalunya Autònoma (1931-1936)

I 36 flashcards i 27 preguntes més al document.

Text del document

TEMA 3. La Segona República (1931 - 1936) Aina Subirana 2n de Batxillerat B Història, 2n trimestre Curs 2023/2024 HISTÒRIA. Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 TEMA 3. La Segona República i la Catalunya Autònoma (1931 - 1936) 0. Introducció i cronologia La 2a República serà la primera vegada que a l'Estat Espanyol hi haurà un govern democràtic. Els ciutadans tindran drets, hi haurà eleccions… 2 HISTÒRIA. Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 1. La proclamació de La República i el període constituent 1.1. De les municipals del 31 a la República 12 d'abril 1931 eleccions municipals (convocades per Almirall Aznar).

Hi ha una participació massiva (70%) i guanyen la conjunció republicanosocialista. Resultats: - Ciutats guanyen clarament els republicans i socialistes (conjunció republicanosocialista) - Rural el vot era més condicionat i s'imposen les candidatures monàrquiques - País Basc i Navarra guanya la coalició de Carlins i PNB (Partit Nacional Basc). A Catalunya, després de la victòria d'ERC, Lluís Companys va proclamar la República des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona. Algunes hores després, Francesc Macià va proclamar la República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques. El mateix dia (14 d'abril) Alfons XIII decideix abandonar Espanya.

Els que van firmar el Pacte de Sant Sebastià van constituir un govern provisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora, i Manuel Azaña en serà el cap de govern. Aquest govern estava integrat per diversos partits republicans. 12 abril eleccions 14 abril - Surten els resultats es proclama la República a Barcelona i després es va encadenant per Espanya.

- A Catalunya guanya ERC Lluís Companys proclama la República a l'ajuntament Macià declara la República Federal (no centralista) (EUA) - Alfons XIII marxa a l'exili - Es crea un govern provisional amb Niceto Alcalá-Zamora de president, i Manuel Azaña de cap de govern A Catalunya la proclamació de la República Catalana crea un conflicte amb el govern provisional. Alguns ministres van a Barcelona per negociar amb Macià (li demanen que afluixi, ja que podria suposar una amenaça per a la República) que Catalunya tingui un règim d'autonomia a canvi de què ell acceptés la futura decisió de les Corts Constituent en relació amb l'estructura de l'estat.

21 d'abril Alcalá-Zamora va a Barcelona per signar l'acord. Mesures que pren el govern provisional: Amnistia pels presos polítics (que s'elimini la pena, com si mai hagués passat) Proclamació de llibertats polítiques i sindicals Designació d'alts càrrecs de l'Administració 3 HISTÒRIA. Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 Convocatòria d'eleccions a Corts Constituents (28 de juny, guanyen els republicanosocialistes) s'ha de fer una nova constitució. Primers problemes: Conflictivitat social amb sindicats que demanen rapidesa amb les reformes. Oposició de la burgesia i l'església contra la República. L'oposició de l'Església provoca la reacció anticlerical del poble.

Es cremen esglésies i convents. (el moviment obrer va en contra de l'església, que s'ha posicionat públicament en contra de la república) Eleccions a les Corts Constituents (juny del 31) guanya la coalició republicanosocialista (amb gran majoria). En les eleccions es trien els parlamentaris que formaran el parlament, que seran els encarregats de redactar la nova Constitució. (un cop acabada el govern es dissoldrà i hi haurà noves eleccions) Objectiu redactar i aprovar una nova Constitució. 1.2. El nou règim republicà 1.2.1. La constitució del 1931 Les persones que van guanyar les eleccions fan una Constitució. Es va aprovar amb 368 vots a favor i 89 vots en contra.

Caràcter democràtic i progressista Espanya serà definida com una República de treballadors de totes les classes socials Caràcter idealista i pacifista Estat integral (un únic estat) però s'accepten governs autònoms Sobirania popular1 Corts unicamerals Divisió de poders molt accentuada (legislatiu, parlament; executiu, govern i president; judicial) Mandats de sis anys Drets i llibertats Igualtat davant la llei, l'educació i la feina No discriminació per raó d'origen, sexe o riquesa Educació primària gratuïta 1 Sobirania popular: Idea per la qual el poder de governar-se és del poble. El poble és sobirà, té poder de decisió. = sobirania nacional. 4 HISTÒRIA.

Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 Facultat del govern per expropiar béns (ús social) si vull fer un tren, que ajuda a la població, però ha de passar pel teu camp, et puc expropiar el teu terreny Es concedia el vot femení Laïcitat de l'estat Matrimoni civil i divorci 1.3. El sufragi femení i els drets de les dones Juny 1931 les dones encara no van poder votar, però un decret del maig del 31 permetia que es presentessin i fossin elegibles a les eleccions. A les eleccions a corts constituents se'n van triar 3: Clara Campoamor Partit Republicà Radical (PRR), principal defensora del dret de vot femení, va ser la diputada més significada en la defensa del vot femení.

Victoria Kent Partit Republicà Radical Socialista (PRRS), volia que el vot fos atorgat de forma gradual, primer en eleccions municipals abans que generals. Margarita Nelken Partit Socialista Obrer Espanyol, per problemes de nacionalitat no va posseir el seu escó fins després del debat. A Catalunya les sufragistes2 més destacades van ser: Carme Karr, Francesca Bonnemaison i Rosa Maria Arquimbau i Cardil. La primera vegada que les dones van poder votar a Espanya va ser el 1933. 30 setembre - 1 octubre del 1931 Debat parlamentari es va fer el debat respecte del dret de vot de les dones.

S'oposaven la majoria dels diputats del Partit Republicà Radial, Partit Republicà Radical Socialista i Acció Republicana (AC). Victòria Kent A favor la majoria dels socialistes, diputats catalanistes, alguns republicans i els conservadors de la Lliga Regionalista i del Partit Agrari. Clara Campoamor A la votació hi van participar un 60% dels diputats (molta abstenció). Resultats: 161 vots a favor i 121 en contra.

1a vegada que s'admetrà el vot femení a Espanya A partir d'aquí s'introdueixen noves lleis en relació amb les dones: - Llei del divorci - Anul·lació del delicte d'adulteri aplicat només a les dones - Responsabilitats legals dels pares vers els fills tinguts fora del matrimoni - Regulació del treball femení - Baixes i ajudes a la maternitat - Regulació de l'avortament i dispensament d'anticonceptius 2 Sufragisme: moviment que defensa el dret de vot de les dones. 5 HISTÒRIA. Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 Les últimes lleis només es van poder dur a terme a Catalunya. Es destaca la figura de Federica Montseny líder de la CNT, va ser la primera ministra dona d'Europa Occidental.

A l'inici de la dictadura es van eliminar tots els avenços esmentats. El dret de vot va ser eliminat per a tothom (dictadura) i la dona va tornar a ser considerada inferior a l'home. 1.4. Els partits i sindicats a la II República Gran afiliació real. Els partits s'hauran d'unir en coalicions electorals per aconseguir majories absolutes. Coalicions electorals s'ajunten diversos partits polítics per presentar-se a les eleccions. ESQUERRES DRETES Igualtat social (l'objectiu) Individu Llibertat - intervenció de l'estat en l'economia - col·lectivitat per davant de la propietat individual No volen propietat privada, ja que porta a diferències socials.

Liberalisme econòmic capitalisme Propietat privada base de l'herència Laïcitat de l'Estat Religió oficial catòlics Caràcter progressista defensen la transformació i el canvi social Caràcter conservador no defensen el canvi, defensen el que és tradicional Obrerisme Utopia quan imagines un futur ideal Privilegis Normalment són: - Obrers - Comunistes, socialistes, marxistes - Pagesia sense terres - Anarquistes* extrema esquerra - Demòcrates Són: - Burgesos - Industrials - Església - Feixistes* extrema dreta 6 HISTÒRIA. Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 1.4.1. Classificació dels partits esquerra-dreta 2. Les reformes del Bienni Reformista (1931 - 1933) 2.0.

Introducció a les reformes del Bienni progressista El govern de coalició presidit per Manuel Azaña format per l'aliança entre republicans progressistes, socialistes i membres d'ERC (Lluís Companys en va ser ministre) va posar en marxa un programa reformista republicà que es va desenvolupar entre octubre de 1931 i setembre de 1933. La II república va dur a terme reformes que feia temps que estaven pendents i que eren indispensables per modernitzar l'estat. 7 HISTÒRIA.

Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 Les reformes pretenien solucionar alguns dels problemes del país, i són: religiosa, modernització de l'exèrcit, agrària, de l'Estat centralista, l'obra educativa i cultural i laboral. - Manuel Azaña líder del bienni republicanosocialista (republicà) - Largo Caballero del PSOE (socialista) 2.1. La reforma religiosa Context: L'església, abans de cap canvi per la república, ja es va posicionar en contra perquè no volia perdre poder. El govern de la república té com a objectiu separar l'estat de l'església. L'anticlericalisme sorgeix com a resposta de l'abús de les institucions religioses (església) en l'àmbit del poder, econòmic…

En aquell moment no hi havia seguretat social, se suposava que les institucions religioses eren les que havien d'ajudar als pobres, però no ho feien. A més, durant la dictadura de Primo de Rivera, l'església controlava l'educació. L'església controla els matrimonis, la natalitat… Té molt de poder. Quan arriba el govern progressista vol canviar això, canviar l'educació, els matrimonis, el finançament de l'església… L'església es posa en contra de la reforma i fa campanyes i protestes. Les reformes de l'església i laïcisme Objectiu: limitar la influència de l'Església i secularitzar la societat espanyola.

S'estableix la no confessionalitat de l'estat, la llibertat de culte i la supressió del pressupost de culte i clero. Es permet el divorci (i podrà ser demanat tant per la dona com per l'home, cosa que fins aleshores no era així) i el matrimoni civil. Secularització dels cementiris Es prohibeix la dedicació de l'església a l'educació. La Llei de Congregacions (1933) limita la possessió de béns als ordes religiosos i preveu la possibilitat de la seva dissolució, cosa que es va fer amb la Companyia de Jesús. Conseqüències: Les mesures generaran forta polèmica en un país amb majoria catòlica. La jerarquia estarà en contra de les mesures.

El govern expulsarà al cardenal Segura per la seva posició hostil. El conservadorisme s'alinearà contra la República "roja y atea". L'església va fer una sèrie de declaracions en contra de la República i com a resposta es van succeir una sèrie d'accions anticlericals entre el 10 i 13 de maig del 1931 i el govern provisional va expulsar el cardenal Segura, que era qui havia fet les declaracions) 8 HISTÒRIA. Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 2.2. La modernització de l'exèrcit La reforma militar: Objectiu: modernitzar l'estructura de l'exèrcit i assegurar l'obediència al poder civil.

Promulgació de la Llei de Retir i l'Oficialitat (1931), que oferia als oficials la possibilitat de retirar-se voluntàriament i en òptimes condicions. Supressió de rangs tradicionals i reducció del nombre d'unitats i oficials. Tancament de l'Acadèmia militar de Saragossa, planter dels sectors més colpistes de l'exèrcit. Creació de la Guàrdia d'Assalt, força d'ordre públic fidel a la República. Conseqüències: La reforma seria rebuda com una agressió a la tradició militar per part d'un sector de l'exèrcit (africanistes). El 10 d'agost de 1932 tindrà lloc la "Snajurjada", revolta militar i primer intent de cop d'estat contra la República.

Sanjurjo serà condemnat en consell de guerra a pena de mort. Se li commutarà i es permetrà el seu exili. 9 HISTÒRIA. Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 2.3. La reforma agrària Context: (apunts fets a classe, mirar millor del full perquè queda millor amb esquema i colors) Problema agrari d'Espanya: Espanya era un país agrícola (½ de la població es dedicava a l'agricultura). En el camp hi havia sobretot jornalers (anaven per dies, jorns). Quan no era època de collita no tenien feina. La terra es dividia en latifundis (grans extensions de terra). Les famílies nobles i l'església eren principalment els que posseïen la terra.

Aquesta divisió suposa un problema perquè la majoria de la població no tenien accés a la terra i a més els jorns eren molt curts. Latifundis: grans propietaris que posseeixen grans extensions de terres (sobretot al sud d'Espanya). Conseqüències: com que els jornalers tenien sous baixos hi havia desigualtat econòmica i un endarreriment del progrés agrícola. A més, la ramaderia estava en mal estat, els animals estaven mal cuidats. Condicions dels jornalers: només tenien ingressos durant l'època de la collita i no hi havia seguretat social. Per tant, havien de viure durant l'any amb el sou de la collita.

Rebien un molt mal tracte per part dels capatassos, i si no els feien cas eren castigats per la guàrdia civil. L'església tampoc els ajudava. Hi havia una "aliança" per part de la policia, els nobles i l'església en contra dels jornalers. Quan els jornalers comencen a rebre idees revolucionàries… Les idees anarquistes i comunistes es comencen a difondre pels jornalers. "La terra per a qui la treballa" el que motiva la reforma Volen una reforma que modifiqui l'estructura de la propietat de la terra per donar terres als que no en tenen i la necessiten. el que es demana al govern de la República. El govern de la república farà la Llei de Bases de la reforma agrària del 1932.

Crea un institut de reforma agrària serà l'encarregat de gestionar les reformes agràries (oferir crèdits als camperols). I també serà el responsable de gestionar les expropiacions de les terres (treure la propietat). 10 HISTÒRIA. Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 Les expropiacions eren: - Voluntàries - Involuntàries: si hi havia terres abandonades i no les volien donar, mal cultivades o les que eren comprades per especulació. Aquestes terres expropiades eren oferides per l'institut i eren donades a camperols. Els grans propietaris no van estar d'acord amb la reforma. A més, el govern de la reforma es va trobar que això era un procés complicat.

Els jornalers, en veure que no avança, no hi ha canvis, s'enfaden amb el govern de la reforma i perden part de la confiança que hi tenien posada. Jornalers enfadats + propietaris enfadats = conflictes dubten de la reforma 1933 revolta de Jornalers a Casas Viejas Inspirats per l'anarquisme, destitueixen l'alcalde i van a la caserna de la guàrdia civil a atacar. El govern posa molta repressió (comencen a disparar els jornalers), tot de manera molt bèstia per part del govern, que se suposava que eren progressistes. Quan surt això als diaris s'aprofita per als dos bàndols: - Conservadors aprofiten per anar en contra del govern, "falta ordre".

- Jornalers en contra del govern perquè no els recolza TOTHOM EN CONTRA DE LA REPÚBLICA Conseqüència: eleccions 1933 La Llei de reforma agrària (1932) Objectiu: resoldre el problema d'un accés a la terra desigual. Crear una classe mitjana rural, propietària de les seves explotacions. Permetia expropiar sense indemnització les terres d'una part de la noblesa, mentre que les terres que s'estaven treballant d'una manera deficient es podien expropiar indemnitzant els propietaris. De l'aplicació de la llei es va encarregar l'Institut de la Reforma Agrària (IRA), el qual disposava d'un pressupost anual per indemnitzar els propietaris expropiats i s'encarregava d'assentar les famílies pageses.

Conseqüències: Complexitats legals i pressupostàries van limitar l'impacte de la reforma (a finals del 1933 només 4.000 pagesos havien estat assentats dels 60.000 que s'esperaven). La reforma va generar frustració entre la pagesia i forta oposició dels grans propietaris, els quals controlaven el 50% de la terra. 11 HISTÒRIA. Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 2.4. L'obra educativa i cultural La reforma educativa: Objectiu: estendre l'educació primària universal i reduir les elevades taxes d'analfabetisme. Dedicació de molts recursos a la reforma de l'ensenyament. Es defensa una educació laica, pública i igualitària.

S'intenta dignificar la figura del mestre ("passar més gana que un mestre"): increment de sous, dotació de noves places, papers de dinamitzadors culturals en les comunitats. S'impulsaran les Missions Pedagògiques i s'obriran Cases de Cultura, Biblioteques estables, colònies escolars, ets. es construeixen escoles, es fan colònies d'estiu… S'incorporen noves assignatures: esports, jocs a l'aire lliure, la música, i/o l'educació visual i plàstica. Es proposa la coeducació, homes i dones passaran a estudiar junts. La nova escola volia difondre els ideals de la república d'igualtat i respecte de drets civils: volia formar persones ciutadanes.

Van impulsar la renovació de l'educació basada en els següents principis: escola unificada, gratuïta, obligatòria, laica, llibertat de càtedra, nova pedagogia basada en l'escola moderna. Conseqüències El fet d'apartar l'església de l'educació (educació laica) generarà la "guerra escolar" (entitats educatives confessionals que protestaran). 2.5. Les reformes sociolaborals Context: (queda millor als apunts s. XIX inicis s. XX La major part de la població espanyola treballava al camp. - A Catalunya i País Basc també a la indústria. - A Astúries i Andalusia també mineria.

Les feines que feien a Espanya eren al camp, indústria o mineria, que eren uns llocs de treball molt precaris i tenien molt males condicions de treball: condicions dures, salaris baixos (més baix si era dona, i mig sou femení si era nen), explotació infantil, llargs períodes de treball, no seguretat laboral… 12 HISTÒRIA. Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 Els sous de les dones els rebia l'home, elles no tenien independència econòmica. Les dones no tenien descans després del part, i no podien alletar els seus fills perquè treballaven jornades molt llargues i sense descans. Els homes també tenien unes condicions terribles.

Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera es calma la situació, no hi havia tants moviments per part dels obrers, per tant, els burgesos ja hi estan d'acord, ja els va bé. Més endavant, amb tanta repressió que hi havia, la burgesia, els catalans i altres es van posar en contra de la dictadura. Eleccions 1931 en els resultats els socialistes tenen molt pes, i això es veu a la nova constitució que es fa té molta influència socialista. Es reactiva la CNT i es torna a despertar el moviment obrer. 1933 a Casas Viejas es produeix un aixecament anarquista.

El govern va enviar a l'exèrcit i aquest va començar a disparar pel poble, a totes les persones, indiferentment de si eren culpables o no, joves o adultes… Els revoltats van ser molt reprimits aquest fet (Casas Viejas) va ser el detonant per les eleccions del 1933. 13 HISTÒRIA. Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 Les reformes sociolaborals: Objectiu: millorar les condicions generals dels treballadors, tant en l'àmbit urbà com al camp. S'aprova una nova legislació sociolaboral gràcies a la tasca del socialista Largo Caballero. Es va aprovar la Llei de contractes de treball que regulava la negociació col·lectiva.

Decret de termes municipals: obligava a la contractació de jornalers locals. Decret del treball forçós: establia que els terratinents no podien deixar sense treballar les seves terres. Llei de jurats mixtos: establia la participació de representants obrers a les taules de negociació, sobretot al marc agrari. S'introdueixen drets laborals com: Establiment de la jornada màxima de 8 hores i les 40 hores setmanals. Es van estimular salaris i es va establir un salari mínim. Establiment de períodes de vacances. Es van reforçar les inspeccions de treball. Es van reconèixer drets socials: Seguretat social i assegurança de malaltia obligatòria (atur i assegurança de retir obligatòria).

S'introdueixen algunes mesures per a la igualtat de gènere a l'àmbit laboral (reconeix el dret de les dones a treballar, la baixa per maternitat…) La salut pública també va ser objecte d'atenció i es van crear institucions encarregades de coordinar l'acció sanitària en matèries com la recerca, la higiene social, l'assistència psiquiàtrica o les malalties infeccioses. Llei de coordinació sanitària. 2.6. La reforma de l'estat centralista Context: En el pacte de Sant Sebastià es van reunir diferents partits i van semi-pactar que el nou estat no tindria una estructura centralista.

Per tant, a la constitució del 1931 havien de decidir quina estructura hi hauria, ja que s'ha d'escriure a la constitució. En la constitució del 1931 es diu que: - Límits de l'estat irreductibles es prohibeix la possibilitat d'independència d'un territori. - Poden ser mancomunades les províncies limítrofes (poden unir-se les que estiguin de costat) i han de compartir temes culturals, històrics… Faran un òrgan administratiu i polític dins de l'estat (el document que faran és un estatut, l'òrgan polític i administratiu serà regulat per un estatut). 14 HISTÒRIA.

Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 La reforma territorial: Objectiu: permetre a les nacionalitats històriques accedir a l'autonomia. Catalunya inicia el procés amb la creació de la Generalitat i l'aprovació de l'Estatut de 1932. Al País Basc es redacta (juny 1931) un projecte d'Estatut (Estatut d'Estrella), el qual serà rebutjat per confessional, poc democràtic i incompatible amb la Constitució de 19931. Serà aprovat l'octubre de 1936 gràcies a la deriva del PNB cap a posicions més centralistes. A Galícia el procés serà més lent. El juny de 1936 se sotmetrà un projecte d'Estatut a plebiscit.

Conseqüències: La reforma territorial serà un dels punts d'erosió més evidents de la República. Les dretes conservadores es mostraran contràries als intents del govern republicà per tal de descentralitzar l'Estat. 2.7. L'oposició a les reformes Les reformes no van satisfer gairebé a ningú: els conservadors s'hi van oposar i els obrers i pagesos es van radicalitzar per la lentitud d'alguns canvis. Per un costat, el reformisme republicà es va trobar amb l'oposició dels grans propietaris agraris, la jerarquia de l'Església catòlica, una part de l'exèrcit i sectors de les classes altes mitjanes. El 1932, un cop d'estat dirigit pel general Sanjurjo, va ser frenat pel govern.

Les forces de la dreta es van reagrupar en la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) Va sorgir un grup de caràcter feixista, la Falange Española. Els monàrquics i els carlistes es van unir a l'oposició. Des de l'obrerisme, la UGT es va radicalitzar. Grups d'anarquistes van apostar per la insurrecció armada liderats sobretot per la CNT. Hi va haver diversos aixecaments (com el de Casas Viejas, 1933). 2.8. La crisi de la coalició d'esquerres Les reformes empreses per la República generen fortes resistències entre els sectors conservadors (patronal, Església i Exèrcit) i entre els revolucionaris (anarquistes i comunistes).

Problemes econòmics (atur, repartiment agrícola desigual, escassa competitivitat, desequilibri balança comercial, etc.) Increment de la conflictivitat social i les vagues. La forta repressió duta a terme pel govern d'Azaña tindrà un punt de no retorn amb la matança de Casas Viejas, (1933). Es desmunta la coalició i es convoquen noves eleccions. 15 HISTÒRIA. Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 3. La Catalunya Autònoma 3.1. La Generalitat provisional La proclamació de la República feta per Companys des de l'Ajuntament de Barcelona va provocar un clima d'eufòria republicana.

Poques hores després, Francesc Macià va proclamar la "República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques". El govern provisional que s'havia constituït a Madrid, va obligar Macià a retirar la República Catalana. Com a contrapartida, però, va acceptar la creació d'un govern autònom provisional, la Generalitat, i l'elaboració d'un Estatut. Les negociacions entre Catalunya i el govern provisional van comportar la desaparició de la República catalana i el reconeixement d'un govern autonòmic, la Generalitat de Catalunya. La nova institució recollia les competències de les 4 diputacions i Francesc Macià fou proclamat president fins l'aprovació de l'Estatut. 16 HISTÒRIA.

Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 3.2. L'Estatut de Núria Una comissió d'experts va elaborar un projecte d'Estatut que definia el marc institucional de l'autonomia catalana i les competències que havia d'assumir. Es van reunir a Núria i van redactar un avantprojecte que va ser entregat al govern el juny de 1931. Va ser aprovat mitjançant plebiscit popular (referèndum) celebrat el 2 d'agost amb el 99% dels vots a favor. Una vegada el resultat és majoria a favor es porta la proposta a Madrid. Quan el portes a Madrid els diuen que s'han d'esperar a tenir la Constitució espanyola feta. Finalment, el maig de 1032 l'Estatut es debat al congrés. 3.2.1.

Idees de l'Estatut de Núria Definia Catalunya com un Estat autònom dins de la República Espanyola. (com USA) Sobirania nacional, representada per la Generalitat. Declarava el català llengua oficial, juntament amb el castellà. Preveia la possibilitat de federar-se amb altres territoris de la llengua catalana. La Generalitat assumia competències exclusives en: ensenyament, cultura, policia i ordre públic, sanitat, obres públiques, agricultura, dret civil, ordenació territorial, règim municipal i tribunals de justícia. Demana la gestió dels impostos directes, mentre que els indirectes eren gestionats per l'administració central. 3.2.2.

La discussió a les corts espanyoles - Govern central Partidari de concedir a Catalunya una autonomia moderada. - Parlamentaris catalans Reclamaven l'aprovació de l'Estatut de Núria i, per tant, una àmplia autonomia. - Oposició de dretes Consideraven que l'autonomia posava en perill la unitat d'Espanya i la seva llengua. Quan es va debatre l'Estatut al congrés es van iniciar reaccions contra l'Estatut per part de la dreta espanyola i els que van en contra del separatisme, perquè defensen el centralisme, una única llengua (caràcter uniforme)… Fan campanyes en contra de l'Estat. conjunció entre les idees dels conservadors i de l'estat unificat. 17 HISTÒRIA.

Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 3.3. L'Estatut d'Autonomia de 1932 L'Estatut aprovat va ser diferent del de Núria, tot i que conservava les institucions bàsiques, el Parlament i el Consell o Govern de la Generalitat. Catalunya es constituïa en regió autònoma dins l'estat espanyol (en comptes d'Estat) Amb una sobirania limitada (en comptes de nacional) El català i el castellà eren declarades llengües oficials (en comptes de només el català) La majoria de les competències eren compartides amb l'estat (en comptes d'exclusives) Els impostos seran administrats per Madrid, el sistema de finançament era insuficient (no tenen gestió dels impostos directes) 3.4.

La Generalitat Republicana Presidents de la Generalitat republicana: Francesc Macià (1931-1933) i Lluís Companys (1933-1940). 3.4.1. Les forces polítiques catalanes La classe obrera catalana votava majoritàriament ERC, però s'organitzava sindicalment a través de la CNT. En aquests sindicats convivien dues faccions: Anarcosindicalistes partidaris de combinar l'estratègia revolucionària amb la defensa dels interessos concrets i quotidians de la classe obrera, i veien la República i l'autonomia de manera positiva. 18 HISTÒRIA.

Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 Integrats dins de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) consideraven el règim republicà com a mera continuació del sistema monàrquic, i postulaven que calia desestabilitzar-lo per implantar la societat anarquista. Des del congrés d'abril de 1932, els anarcosindicalistes van quedar en minoria i els anarquistes integrats dins la FAI van controlar la major part del sindicat, la qual cosa va contribuir a la radicalització del moviment obrer. Aprovat l'Estatut, s'havia d'escollir el parlament. 20 de novembre del 1932 eleccions.

Es van presentar: Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) defensava un model social republicà, progressista, laic i d'esquerra moderada. Lliga Regionalista tenia un projecte conservador catòlic oposat al reformisme social i al laïcisme de les esquerres. Va guanyar clarament ERC (56 escons) i la Lliga queda a l'oposició (16 escons). Francesc Macià va ser elegit president de la Generalitat i Lluís Companys va ser nomenat president del Parlament. Macià mor el Nadal del 1933 i és substituït per Lluís Companys. 3.5.

La Tasca de govern L'acció de govern de la Generalitat republicana es va desenvolupar durant molt poc temps, ja que al mes d'octubre de 1934 l'Estatut va ser suspès i el seu govern empresonat. Depenien del finançament de Madrid i del traspàs de competències. El ritme de traspassos va ser lent al principi i van quedar bloquejats amb l'accés de la dreta al govern central. La capacitat real de govern de la Generalitat es trobava limitada pel contingut de la Constitució i de l'Estatut i, sobretot, per la dependència financera del govern de Madrid. 19 HISTÒRIA. Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 Les actuacions de la Generalitat.

L'obra de govern va ser molt àmplia si tenim en compte que la seva durada efectiva només va ser de dos anys. Va iniciar una tasca ambiciosa de transformació del país, però els objectius es van veure frustrats pels Fets d'Octubre de 1934 —que van portar a la suspensió de la Generalitat— i, sobretot, per l'esclat de la Guerra Civil l'any 1936. Actuacions en l'àmbit econòmic: En l'àmbit econòmic la generalitat crea serveis d'estadística, l'Institut d'Investigacions econòmiques i les Caixes de Dipòsits.

També impulsa la creació de cooperatives i de centres d'experimentació agrària i es va intentar resoldre el problema dels pagesos arrendataris (reducció del 50% de les rendes que els rabassaires pagaven als propietaris i l'elabora una llei per poder accedir a la propietat de la terra). Es farà la Llei de Contractes de Conreu abaixa el preu, per tant, es facilita que es puguin comprar. No agradarà als propietaris ni al parlament portarà conflictes. Actuacions en la política social: En l'àmbit social, mitjançant la Llei de bases del 1934, s'organitzen serveis en Sanitat i Assistència social de la Generalitat. Es vol millor la sanitat i la salut pública.

Es va intentar millor la xarxa d'hospitals, l'assistència als malalts, l'atenció psiquiàtrica. Es van fer campanyes de prevenció, vacunació i higiene. També es creen organismes per ajudar a les famílies que estaven a l'atur, com l'Institut Contra l'Atur Forçós (ICAF) i el Consell de Treball. Es van organitzar serveis d'assistència i previsió social. Actuacions en l'ensenyament i la cultura: En l'ensenyament i la cultura s'intenten reprendre tasques educatives anteriors (Ferrer i Guàrdia). Es desenvolupa un ensenyament públic en català.

Es van crear escoles d'ensenyament secundari i professional Es van instaurar les escoles per formar mestres Es va dotar d'autonomia la Universitat de Barcelona Es van millorar les condicions laborals i salarials dels i les mestres Es va introduir la coeducació i la laïcitat Es van seguir les pautes dels moviments de renovació pedagògica Es van organitzar colònies d'estiu per a nens Es va ampliar la xarxa de biblioteques popular, d'arxius i museus 20 HISTÒRIA.

Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 També s'intenta normativitzar la utilització de la llengua: Es publica el Diccionari de Pompeu Fabra Es fomenta la premsa en català S'introdueix el català a tots els nivells d'ensenyament Millora de la condició de la dona: Es crea la base jurídica necessària per a la construcció d'un país democràtic i modern i igualitari. Llei sobre la Capacitat Jurídica de la Dona (1934) amb aquesta llei s'elimina l'autoritat del marit i s'establia la igualtat entre la parella. Les dones van poder tenir passaport, tenir professions o càrrecs sense el permís del marit, fer actes jurídics, fer ús del sou independentment de l'home…

La nova divisió territorial: Es van crear 38 comarques (no es va aprovar fins al 1936). 4. Els problemes de la coalició republicanosocialista 4.1. Un context econòmic desfavorable A part dels problemes de l'economia espanyola (atur agrícola, repartiment de les terres…) es van unir la crisi del 1929 i l'augment de l'atur. La República, a més, va generar desconfiança entre l'empresariat industrial i els grans propietaris agrícoles i la inversió privada va disminuir notablement. L'empitjorament de l'economia va fer augmentar la conflictivitat social. Les vagues i les insurreccions i les ocupacions de terres van augmentar progressivament.

Pitjor economia + conflictivitat social + vagues, insurreccions i ocupacions 4.2. Una conflictivitat social. Els revolucionaris La voluntat revolucionària dels partits i sindicats d'esquerra puja les tensions. La CNT va veure l'ocasió per al seu projecte revolucionari. 21 HISTÒRIA. Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 4.2.1. La radicalització de l'obrerisme La conflictivitat social va viure el seu punt àlgid el 1932 quan s'hi van sumar els sectors més radicals del socialisme com la UGT liderada per Largo Caballero i l'organització socialista la Federació de Treballadors de la Terra.

El Partit Comunista, dirigit des del 1932 per José Díaz, també va augmentar la seva filiació amb més d'11.000 membres. Els anarquistes i comunistes partidaris de la lluita revolucionària van defensar la insurrecció i van promoure importants revoltes, ocupació i col·lectivització de terres. Com hem vist anteriorment, aquests pagesos i jornalers sindicats exigien reformes més ràpides i profundes. Els anarquistes van promoure algunes revoltes com: - Els miners de l'Alt Llobregat a Catalunya (1932) - Pagesos a Andalusia: Casas Viejas (gener del 1933) També els socialistes van promoure revoltes pageses com les de Castilblanco a Extremadura.

La violència va incrementar i va erosionar l'autoritat del govern. La repressió en contra dels camperols va fer créixer el descontentament popular, la violència i les crítiques contra el govern d'esquerres d'Azaña que va ser acusat d'utilitzar mètodes dictatorials i de ser responsable directe de la matança de Casas Viejas. Després dels fets de Casas Viejas hi haurà una vaga general el febrer de 1933. Els socialistes es van qüestionar si podien continuar fent costat al govern i els republicans radicals de Lerroux es van aproximar a la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) Tots aquests fets desgasten la coalició de republicans i socialistes i provoquen una crisi de la coalició.

El president de la república retira la confiança al govern i Azaña dimiteix. Alcalá Zamora convoca eleccions per al 19 de novembre del 1933. 22 HISTÒRIA. Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 4.3. La reorganització de les dretes Davant les reformes de l'esquerra (131), els sectors descontents s'organitzen al voltant de partits conservadors o les noves organitzacions feixistes i autoritàries per oposar-se al govern. Centredreta es reestructura pel Partido Radical de Lerroux. (atrau empresaris, comerciants i propietaris agrícoles) Dreta monàrquica i catòlica i conservadora impulsa campanyes contra la reforma religiosa, agrària i l'estatut de Catalunya.

Destaquen: - La Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) Jose Mª Gil Robles (principal partit) - Renovación Española José Calvo Sotelo - Comunión Tradicionalista carlins Grups radicals de dretes: Apareixen grups d'extrema dreta amb ideologia antidemocràtica, antisocialista, ultranacionalista i violenta (grups paramilitars). - JONS (Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista) (1931) Ramiro Ledesma Ramos. Va fer el primer intent orgànic de feixisme espanyol - Falange Española (1933) José Antonio Primo de Rivera. Promou un estat totalitari i centralista de caràcter corporativista.

Aquests dos grups són feixistes i s'uneixen el 1934 Falange Espñola y de las JONS UME (Unión Militar Española) va ser un grup secret de militars en què hi havia molts dels militars que donaran el cop d'estat. Apunt: per diferenciar un partit conservador, de dretes, d'un de l'extrema dreta o feixista és per la violència. L'extrema dreta utilitzava la violència. La falange (feixistes): afirmen un bon futur pel país, projecte nacional; defensen el nacionalisme, un poble, una unitat uniforme; defensen l'imperialisme, "el meu país és superior", i la violència per aconseguir-ho, per conquerir; defensen la propietat privada i van en contra del comunisme.

Defensen un estat autoritari, per això acaben traient lleis i posant restriccions. Són anticomunistes, però també anticapitalistes (són intervencionistes) i defensen la propietat privada sistema autàrquic (autarquia), defensen la idea que cada estat hauria de créixer amb els seus propis recursos i les seves propietats (proteccionisme econòmic, "tirar endavant amb el que tens"), la prosperitat. 23 HISTÒRIA. Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 El partit té una estructura paramilitar, i a primera línia hi ha les malícies. Adopten el jou i les fletxes, la bandera vermella negra, la camisa blava i vestimenta paramilitar. Himne: "Cara al Sol".

1937 Falange Española Tradicionalista de las JONS (feixistes + carlins) Franco màxima autoritat. Carlins: volen que torni la monarquia (república com a enemic, de l'extrema dreta. Tenien malícies paramilitars (els Requetés). 5. El bienni conservador (1933 - 1936) 5.1. Les eleccions i el canvi de govern El govern republicanosindicalista acaba en crisi. 19 de novembre 1933 eleccions El govern del bienni 1933-1936 serà el de Lerroux (president del govern), perquè s'ajunta amb altres partits. El programa que presenta la CEDA es basa en els fonaments de la religió, la pàtria, família, propietat, ordre i treball.

Aquests eren els principis de les dretes, i venint dels problemes amb el primer bienni, van guanyar. guanyen dretes - perquè mobilitzen el sector conservador les esquerres estaven fragmentades i molts anarquistes (CNT) es van abstenir de votar, cosa que va fer baixar vots a les esquerres el govern serà presidit per Lerroux Causes de la victòria de les dretes: mobilització dels sectors conservadors, coalició de les dretes, les esquerres estan separades i importants masses obreres es van abstenir a petició de la CNT. 24 HISTÒRIA. Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 5.2.

La paralització de les reformes L'objectiu principal del govern de dretes serà capgirar la política reformista del bienni progressista. Es frena la reforma agrària: retorn de les terres a la noblesa, s'anul·la la cessió de terres als pagesos i s'estableix la llibertat de contractació (sous baixos). oposició de Catalunya (Llei de contractes) Es contraresta la reforma religiosa: s'aprova el pressupost de culte i clero i negociacions amb el Vaticà. S'atura l'ensenyament laic. Amnistia contra els militars revoltats (Sanjurjo s'exilia a Portugal). Destitució dels ajuntaments republicans i socialistes. La legislació sociolaboral no és respectada. 5.3.

La radicalització obrera i la revolta asturiana de 1934 Davant la paralització de les reformes, els obrers, socialistes, anarquistes… que ja estaven enfadats perquè les reformes eren lentes, estan més enfadats es radicalitza el PSOE i la UGT Juny 1934 vaga general dels obrers Aquest moviment serà molt reprimit i la CEDA demanarà entrar al govern. Octubre 1934 Lerroux accepta i entren 3 ministres de la CEDA al govern (3 cartes ministerials). Això fa revoltar encara més els obrers (+ vagues, + revoltes…) sobretot a Cat. i Astúries. La revolució d'octubre a Astúries 5 octubre 1934 revolta de miners a Astúries Entre el 5 i el 18 d'octubre de 1934 a Astúries hi va haver una revolució obrera.

El PSOE, la UGT i la CNT van dirigir els miners armats i es va proclamar el comunisme. Uns 30.000 revolucionaris van formar l'anomenat Exèrcit Roig, que es va enfrontar a la guàrdia civil i l'exèrcit. La revolució va ser reprimida brutalment per l'exèrcit, dirigit, entre d'altres, pel general Franco. A conseqüència d'aquests fets hi va haver més d'un miler de morts. Aquests miners tenies explosius (per la seva feina) i els van utilitzar per explotar les casernes de la guàrdia civil. Volien aconseguir el control per organitzar-se ells mateixos. Es convoca l'estat de guerra i s'envia l'exèrcit a Astúries, però no el normal (per por que canviï de bàndol) sinó el colonial (d'Àfrica).

Dirigit per Franco, Yagüe i Ochoa. Va haver-hi bombardejos, saquejos… una repressió molt forta en què es van matar obrers, civils… També va haver-hi molts detinguts (+30.000) i quasi no cabien a la presó. Feien afusellaments (i els tiraven a les cunetes), escarni públic, tortura… Volien crear terror. 25 HISTÒRIA. Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 5.4. Els fets d'octubre de 1934 a Catalunya A Catalunya el govern de la Generalitat continuava en mans dels republicans (Lluís Companys, ERC). I a Espanya entren els conservadors (Lerroux i CEDA) això crea conflictes. L'enfrontament es produeix amb la qüestió Rabassaire i la Llei de Contractes de 1934.

Aquesta llei garantia l'accés a la propietat de les terres que treballaven mitjançant el pagament als propietaris d'uns preus taxats pel govern. Els propietaris organitzats a l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i, amb el suport de la Lliga Catalana, es van mostrar contraris a la llei i la van enviar al Tribunal de Garanties Constitucionals que la va anul·lar. El govern no va acceptar l'anul·lació i va aprovar una llei pràcticament idèntica a l'anterior. La proclamació de l'Estat Català La vaga general declarada el 5 d'octubre + l'entrada de 3 ministres de la CEDA al govern de Lerroux, un dia després van provocar la reacció de Companys.

6 d'octubre Lluís Companys programa l'Estat Català dins la República Federal Espanyola i convoca la vaga general (CNT no dona suport) El govern proclama l'estat de guerra a Catalunya i el general Domènec Batet va detenir al govern català. Ni el poble ni els sindicats van seguir la crida, només els Mossos i les malícies d'Estat Català podien oferir oposició armada, així que l'endemà Companys es va rendir davant l'exèrcit. L'Estatut d'Autonomia va ser suspès, i el govern de la Generalitat, empresonat i condemnat a 30 anys de presó i hi va haver 3.500 detinguts més.

Conseqüències: - 74 morts i molts ferits - El govern central dissol l'autonomia i suspèn l'estatut i uns 150 ajuntaments alcaldes de dretes - El govern de la generalitat detingut i condemnat a 30 anys de presó - S'intervé en entitats públiques (UB), es tanquen diaris - Es van detenir milers de persones i empresonar pagesos, obrers, autoritats i funcionaris - Els pagesos beneficiats per la Llei de Contractes van ser suspesos 5.5. De la repressió a la dissolució de les Corts Amb la crisi del 1934 els governs de centredreta es van trencar. Les diferències entre radicals i cedistes eren cada cop més grans.

La duríssima repressió (més de 30.000 persones empresonades, els judicis, les prohibicions de la premsa socialista i comunista, etc) va despertar les simpaties de la població pels presos i els perseguits polítics. 26 HISTÒRIA.

Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 A partir del maig del 1935 el govern va comptar amb 5 ministres de la CEDA: Gil-Robles (ministre de guerra que va anomenar Francisco Franco cap de l'Estat Major Central de l'Exèrcit) i va demanar una reforma de la constitució que recollia: - Modificació molt restrictiva de les autonomies - Abolició del divorci - Creació d'un senat - Negació possibilitat d'expropiar terres, paralització reforma agrària - Reducció del pressupost d'ensenyament - Ampliació jornada laboral a 48 hores També es va bloquejar l'Estatut d'Autonomia basc, que ja havia estat aprovat en referèndum (5 de novembre de 1933) (El català s'havia suspès també) Setembre 1935 el govern de Lerroux es veu obligat a dimitir pel cas Nombela.

Els governs que el van seguir van ser breus, no hi havia consens. El president de la República va dissoldre les Corts i va convocar eleccions el febrer de 1936. L'esquerra s'uneix per frenar la dreta comença a formar-se el Front Popular. 5.6. La creació del Front Popular Els partits republicans, de centreesquerra i les organitzacions obreres formen el Front Popular, amb republicans reformistes, PSOE i els comunistes. A Catalunya, els partits catalanistes s'agrupen en el Front d'Esquerres. Els grups de dretes fan una coalició Bloque Nacional Front Català d'Ordre a Catalunya coalició organitzada per La Lliga 6.

Triomf del front popular i camí cap a la Guerra Civil Espanyola (febrer 1936 - juliol 1936) 6.0. Introducció 27 HISTÒRIA. Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 6.1. Eleccions del 16 de febrer de 1936 Després de les revolucions d'Astúries i Catalunya, hi ha una crisi de govern que fa que es convoquin eleccions. Es presenten el Front Popular i el Bloc Nacional. FRONT POPULAR BLOC NACIONAL - Republicans reformistes - PSOE - Comunistes - CNT no hi participa, però no va demanar l'abstenció. - Programa electoral basat en la legislació reformista anul·lada pels governs radicalcedistes.

- CEDA - Republicans de dretes - Monàrquics i tradicionalistes - Radicals (en alguns districtes) - Programa electoral basat en el catolicisme, l'autoritarisme i el centralisme. - No presentaran candidatura única ni programa polític consensuat. Resultats: majoria d'esquerres - Zona rural guanya dreta - Ciutats guanya esquerra El nou govern és format només per republicans (Izquierda Republicana i Unión Republicana) - Manuel Azaña president de la República - Casares Quiroga cap de govern 6.2.

El govern del Front Popular El govern del Front Popular comença a desenvolupar un programa pactat: - Amnistia presos polítics - S'obliga a readmetre als obrers despedits el 1934 - Retorn del govern de Catalunya (Generalitat) - Es restableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya - Restitució dels ajuntaments anul·lats - Es reprèn la Llei de Contractes de Conreu - Negociacions per aprovar l'estatut gallec i basc Les dretes rebutgen el Front Popular Hi ha un sector de les esquerres, dels sindicats i pagesia, que no en té prou (obrers anarquistes) i faran accions revolucionàries; vagues, ocupacions… Exigint acabar amb el govern i crear un govern revolucionari, volen anar més enllà.

Hi ha un clima de violència social als carrers- Els de dretes van formar patrulles que anaven pel carrer per fer accions violentes contra les esquerres. (a Catalunya la situació no és tan radical) 28 HISTÒRIA. Tema 3: La Segona República Aina Subirana 2023-24 Dretes - accions violentes Esquerres - manifestacions, vagues… 6.3. La preparació del cop d'Estat Una part de l'exèrcit sempre va estar en contra de la República i hi va conspirar en contra (cop d'estat del general José Sanjurjo, el 1932). Quan es va saber el resultat de les eleccions del febrer de 1936, Franco (cap de l'Estat Major) va proposar la declaració de l'estat de guerra, però s'hi van negar.

Després, el govern ho va veure com un perill i va posar a militar fidels a la república com a caps de les divisions. Els generals que es consideraven més sospitosos van ser enviats a la perifèria. (apunts) A partir de l'abril hi haurà grans càrrecs de l'exèrcit que es reuneixen en secret per fer una insurrecció3 militar i plantejar el cop d'estat. Sanjurjo (té la idea) es posa en contacte amb alguns militars. Emilio Mola qui organitza el cop d'estat, li deien "el director". El cop d'estat es va fer més aviat del que es volia perquè: - Assassinat del tinent Castillo de la guàrdia d'assalt, assassinat per la ultradreta - Assassinat de Calvo Sotelo es va fer com a resposta del de Castillo.

Ho utilitzen com a excusa per anar en contra de les esquerres. Va ser el detonant per avançar el cop d'estat. 17 de juliol 1936 comença el cop d'estat al Marroc després a les Canàries 18 de juliol 1936 aixecament a la península 3 Insurrecció: decidir atacar lliurement per alçar-se contra el govern, saltar-se les normes de l'estat. 29