Estudi de la Segona República Espanyola i Catalunya Autònoma (1931-1936)

I 150 flashcards i 100 preguntes més al document.

Text del document

La Segona República espanyola i la Catalunya Autònoma (1931 – 1936) Proclamació de la Segona República (14 d'abril de 1931). wordpress Etapes: Coalició de forces progressistes (1931-1933) Bienni conservador (1933-1935) Front Popular d'Esquerres (1936) L'adveniment de la República Pacte de Sant Sebastià (17 d' agost de 1930) En aquesta reunió es va constituir un comitè revolucionari presidit per Alcalá-Zamora. Va arribar a ser el primer govern Provisional a l'abril del 1931. Es va acordar: a) Organització autonòmica de l'Estat. b) Establir una República. c) Avalar la llibertat religiosa i política.

L'adveniment de la República La Segona República va suposar la instauració d'un règim plenament democràtic, que va posar en marxa un ampli programa reformista. S'ha d'enfrontar a molts problemes: Estructura agrària molt desigual Paper dominant de l'Església Exèrcit sobredimensionat i al marge del poder civil Alt índex d'analfabetisme. Crisi econòmica internacional (1929) Radicalitat moviment obrer Dretes reaccionàries La qüestió de l'autonomia política de Catalunya i del País Basc Les repercussions econòmiques de la proclamació de la República: Situació de dèficit pressupostari acumulat pels deutes heretats de la dictadura de Primo de Rivera.

Economia desfasada i sense competitivitat Alt nivell d'atur al camp Manca d'infraestructures Sense un sistema financer competent Falta una classe empresarial emprenedora Mercat intern feble: baix nivell adquisitiu mitjà de la població espanyola. Retraïment de la inversió pel clima de incertesa envers el nou règim, o directament com a sabotatge a la política laboral i fiscal del govern. La conjuntura econòmica internacional dels anys 30 Ascens dels règims feixistes i totalitaris (estalinisme, feixisme, nazisme) Crack de l'octubre de 1929 (Borsa de Nova York): inici de l'època de la Gran Depressió als Estats Units i a tot el món occidental.

Les economies capitalistes més avançades es van veure greument afectades per la caiguda de la inversió i del consum, el tancament empresarial i l'augment de l'atur. Espanya, amb una economia allunyada del gran capitalisme internacional, es va veure relativament poc afectada per les conseqüències de la crisi. – Caiguda de les exportacions (vi, oli, cítrics i altres sectors dinàmics), forta devaluació de la pesseta i retirada de les inversions. Diversitat política a Espanya Manuel Azaña Acción Republicana Alejandro Lerroux Partido Radical Indalecio Prieto PSOE Largo Caballero PSOE S.

Casares Quiroga ORGA Proclamació de la Segona República 12 d'abril de 1931 a les eleccions municipals victòria forces republicanes. (coalició republicanosocialista). Aquesta victòria posa en perill el règim monàrquic. 14 d'abril proclamació de la República per part dels regidors electes. La població sortia al carrer per celebrar-ho. Alfons XIII renuncia temporalment al tron per evitar una possible guerra civil. Las elecciones celebradas el domingo, me revelan claramente que no tengo el amor de mi pueblo. Mi conciencia me dice que ese desvío no será definitivo, porque procuré siempre servir a España, puesto el único afán en el interés público hasta en las más críticas coyunturas.

Un Rey puede equivocarse y sin duda erré yo alguna vez, pero sé bien que nuestra patria se mostró siempre generosa ante las culpas sin malicia. Soy el Rey de todos los españoles y también un español. Hallaría medios sobrados para mantener mis regias prerrogativas en eficaz forcejeo contra los que las combaten; pero resueltamente quiero apartarme de cuanto sea lanzar a un compatriota contra otro, en fratricida guerra civil. No renuncio a ninguno de mis derechos, porque más que míos son depósitos acumulados por la Historia de cuya custodia me han de pedir un día cuenta rigurosa. Espero conocer la auténtica expresión de la conciencia colectiva.

Mientras habla la nación suspendo deliberadamente el ejercicio del Poder Real reconociéndola como única señora de sus destinos. También quiero cumplir ahora el deber que me dicta el amor de la Patria. Pido a Dios que también como yo lo sientan y lo cumplan todos los españoles.- Alfonso, Rey. Comunicat d'Alfonso XIII (14 de abril de 1931) Govern provisional 14 d'abril- 28 de juny de 1931 La Segona República es va proclamar el 14 d'abril. Es constitueix un govern provisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora i integrat pels partits signants del Pacte de Sant Sebastià. Es realitzen les primeres reformes: Jornada de les 8 hores al camp Escoles, xarxa de biblioteques...

Dignificació de la professió e mestre... Reformes a l'exèrcit (jubilació d'oficials, tancament de l'Acadèmia Militar de Saragossa... I creació dels Guàrdies d'Assalt) Enfrontament progressiu amb l'Església (pastoral del Cardenal Segura, crema de convents a Madrid el 11 de maig) Es convoquen eleccions al 28 de juny de 1931 La Segona República i la Catalunya Autònoma (1931-1936) El partit amb més vots i escons fou – el PSOE, amb 116 escons i el 24'5 %, – seguit del Partido Republicano Radical. – Finalment, d'Acción Republicana (Cap de Govern va recaure en Manuel Azaña) Es pacta que governi una coalició republicanosocialista Alcalá-Zamora va ser el President de la república.

(Partit liberal des de 1905) El nou Govern d'Azaña, va estar integrat per republicans amb el suport parlamentari del PSOE, i va afrontar com a primers grans reptes: La redacció de la nova Constitució de la República. La redacció dels Estatuts d'Autonomia de Catalunya i del País Basc. Els atacs procedents dels sectors més conservadors de l'Església. Les primers grans convocatòries de vaga dels sindicats CNT I UGT. Amnistia general de presos polítics. Accions d'urgència en diversos àmbits per evitar el caos. A Catalunya, ERC va obtenir 36 escons (sobre 470 escons).

La construcció d'una República democràtica i d'esquerres President de la República: Alcalà Zamora Cap de govern: Manuel Azaña Les repercussions socials de la proclamació de la República: Crea grans expectatives entre les classes socials populars urbanes i pageses sobre una distribució més justa de la riquesa i de la terra i d'una legislació laboral favorable. Provoca un clima de temor i desconfiança entre les classes més benestants, que van contraure les seves inversions i van mostrar sovint una actitud d'hostilitat. La Constitució de 1931 Redactada per una comissió constitucional escollida per les Corts constituents proporcionalment a la representació a les Corts.

La principal preocupació era l'ampliació de drets dels ciutadans. LA CONSTITUCIÓ DE DESEMBRE DE 1931 Aprovada el 9 de desembre del 1931, amb un caràcter democràtic molt avançat per a la seva època que va fer, a la pràctica, impossible el consens. Els grans reptes de la nova constitució van ser: L'ordenació de l'Estat segons els principis democràtics i de justícia social. Principi d'igualtat absoluta entre tots els ciutadans. La descentralització de l'Estat: la qüestió de l'autonomia política de Catalunya i del País Basc ... La Reforma Agrària: el gran intent de transformar el règim de la propietat de la terra en el camp espanyol. LA CONSTITUCIÓ DE DESEMBRE DE 1931 Estat laic.

Separació de l'Església i de l'Estat. Problema de les relacions amb la influent jerarquia catòlica i la població creient. L'ordenació del sistema productiu i el creixement econòmic, amb les difícils relacions entre el gran capital i els sectors benestants, i les aspiracions del moviment obrer i els camperols. La reforma, modernització i fidelització de l'Exèrcit, força sobredimensionat, arcaic i majoritàriament de signe monàrquic. Provoca debats parlamentaris crispats: Alcalà-Zamora dimiteix com a President del govern, passa a ser President de la Repúlbica.

Manuel Azaña serà el President del govern LA CONSTITUCIÓ DE 1931 República democràtica de treballadors de tota mena, declara que tots els espanyols eren iguals davant la llei. Sobirania popular Sufragi universal masculí i femení. Elecció de les Corts (unicameral) cada 4 anys. Les Corts trien un President cada 6 anys. El President nomena el Cap de Govern, que ha de comptar amb un recolzament parlamentari suficient. Poder executiu: Consell de Ministres i President de la República. Drets econòmics i socials. LA CONSTITUCIÓ DE 1931 Drets fonamentals civils (llei de divorci; inviolabilitat de domicili; llibertats d'expressió, d'unió, d'associació...) i aboleix els privilegis de classe.

Reconeixement del dret de vaga com a eina legítima de protesta i negociació dels treballadors. Durant la monarquia d'Alfons XIII, la vaga sovint es considerava un delicte greu, fins i tot un acte de sedició, i els seus promotors podien ser empresonats o reprimits amb força. Model d'Estat integral (no federal) però deixa oberta la porta a l'autonomia política de les regions amb personalitat nacional (intent d'aproximar republicans federals i centralistes). Elegibilitat, representativitat i responsabilitat política de tots els càrrecs de l'Estat. Estat aconfessional: principal punt sense consens. Dret de propietat subordinat a l'interès social: possibilitat de socialitzar la propietat.

Amb l'arribada de la Segona República (1931-1939) es van impulsar reformes que van millorar la situació de les dones. El dret al vot (1931) Clara Campoamor i Victòria Kent tenien postures oposades sobre el vot femení, tot i compartir l'objectiu de la igualtat de drets per a les dones. Clara Campoamor defensava el sufragi universal i immediat per a les dones, creient que era una qüestió de justícia i democràcia. Considerava que les dones havien de tenir els mateixos drets que els homes i que la democràcia només seria completa amb el seu vot. Victòria Kent, en canvi, era més reticent al sufragi immediat.

Creia que les dones no estaven prou preparades políticament i que el seu vot podria beneficiar les forces conservadores, com l'Església i els monàrquics. Per això, defensava una introducció més gradual del vot femení, amb una formació prèvia. Ambdues van tenir un paper important a l'Assemblea Constituent de 1931, però va ser Campoamor qui va aconseguir que es reconegués el vot de les dones de manera immediata. El dret al vot es va exercir per primera vegada el 1933. Altres reformes republicanes Legalització del divorci. Promoció de l'educació femenina i de les dones professionals. Millores laborals per a les dones treballadores.

Clara Campoamor, una política i escriptora que va lluitar pel dret al vot de les dones a Espanya durant la Segona República. Vas aconseguir que el sufragi femení fos aprovat el 1931, però a les eleccions de 1933, la victòria de les dretes ha generat un debat sobre el paper polític de les dones. Aprovació 368 vots a favor 89 en contra La Catalunya Autònoma La Catalunya Autònoma A Catalunya Esquerra Republicana de Catalunya obté majoria a les eleccions 12 d'abril. Lluís Companys proclama la República des del balcó de l'Ajuntament. Francesc Macià proclama la República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques. Conflicte amb el govern provisional.

El 21 d'abril Macià i Alcalà Zamora signen un acord d'un règim d'autonomia per a Catalunya. Francesc Macià escollit president de la Generalitat provisional fins a l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia. La Catalunya Autònoma. La Generalitat provisional va nomenar una comissió d'experts (majoria d'ERC) per redactar un avantprojecte d'Estatut d'Autonomia (Estatut de Núria, atorgava a Catalunya caràcter federal). Es va presentar al govern de la Generalitat el 20 de juny de 1931. El text va ser votat favorablement en plebiscit a Catalunya el 2 d'agost del 1931, amb una gran participació o més del 99 % dels vots favorables. 18 d'agost de 1931 es presenta a Madrid.

Per ser aprovat per les Corts, prèviament havia de ser aprovada la Constitució amb l'articulat que permetés l'autogovern dels diversos territoris de l'Estat. La Catalunya Autònoma Els debats parlamentaris entre: – els partidaris d'una autonomia moderada (republicans i socialistes). – els partidaris d'una autonomia àmplia (catalanistes). – cap de les dues opcions, volien la unitat d'Espanya (dretes). La Catalunya Autònoma Manifestació a favor de l'Estatut a la plaça de Sant Jaume el 24 d'abril de 1932 Discurs Azaña La Catalunya Autònoma A l'agost de 1932, cop d'Estat del Gral. Sanjurjo en contra de la República El 9 de setembre de 1932, s'aprova el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

L'Estatut aprovat representava una forta retallada en relació al projecte redactat a Núria, i va tenir en contra a tota l'oposició política espanyola. Manuel Azaña, Presidente del Gobierno, con Francesc Macià, Presidente de la Generalitat, en una visita del primero a Barcelona tras la aprobación del Estatuto de Cataluña (1932) Imagen de Arxiu Nacional de Catalunya en Europeana. El Be Negre, juliol de 1931. L'ESTATUT DE 1932 Sobirania de Catalunya, com a regió autònoma. Reconeixement de les institucions bàsiques de govern (Generalitat, Parlament). Català llengua oficial juntament amb el castellà. Possibilitat de federació de les regions de parla catalana.

Conjunt de competències compartides amb l'Estat: – Justícia Òrgan de govern: la Generalitat amb competències sobre: – Tribunals de justícia (Tribunal de Cassació) – Ordre públic i seguretat interior – Sanitat, ensenyament i cultura (Possibilitat de crear centres d'ensenyament propis) – Obres públiques – Recaptació d'alguns impostos – Dret civil català La Catalunya Autònoma ESTATUT DE NÚRIA ESTATUT DE 1932 La Catalunya Autònoma (des de 1933) La Catalunya Autònoma 20 de novembre de 1932: convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya. Guanyades per ERC. Francesc Macià, president de la Generalitat, va morir el Nadal del 1933 i va ser substituït per Lluís Companys.

Les forces polítiques catalanes del període: L'organització social més gran no era un partit, sinó la CNT ERC força hegemònica a Catalunya Suport de la petita burgesia, mitjana i petita pagesia, i un sector del proletariat. La Lliga va passar a ser la segona força. El centrisme tenia poca importància electoral: Acció Catalana Republicana i Unió Democràtica de Catalunya. El socialisme català estava molt fragmentat: 1935 unió del Bloc Obrer i Camperol i Esquerra Comunista per crear el POUM.

1936 creació del PSUC Unió Socialista de Catalunya Federació Catalana del PSOE Partit Comunista de Catalunya Partit Català Proletari La Catalunya Autònoma L'obra del nou govern va tenir gran incidència en els camps: Econòmic: – Creació del Consell de Treball , foment del cooperativisme agrari, centres d'experimentació agrària. – Serveis d'estadística. – Caixes de Dipòsits. – Serveis d'assistència i previsió social, etc. – Destaca el suport als rabassaires (reducció de les rendes pagades pels rabassaires al 50% Unió de Rabassaires). – Es va anar preparant la Llei de contractes de conreu, entrant en conflicte amb el IACSI (Lliga).

La Catalunya Autònoma Sòcio-sanitari: Llei de Bases (1934) – millora d'hospitals. – campanyes de prevenció (vacunacions). – serveis d'assistència, organismes de reforma social. Educatiu i cultural: – creació de centres d'ensenyament i recerca. – Renovació pedagògica: colònies d'estiu. – biblioteques populars, museus i arxius. – normalització del català, cursos de català per adults, etc. – creació de la Universitat Autònoma Les reformes del Bienni d'esquerres (1931-1933) Inici d'un període de profundes reformes polítiques, socials i econòmiques amb l'objectiu de modernitzar l'Estat i democratitzar la societat espanyola.

Aquest període, conegut com a Bienni reformista (1931–1933), va ser un intent necessari de modernització de l'Estat espanyol, tot i que es va desenvolupar en una societat amb fortes resistències al canvi, fet que va dificultar-ne l'èxit. Espanya arrossegava greus problemes estructurals i una manca de preparació de la societat per viure en democràcia.

Estructura agrària molt desigual Paper dominant de l'Església Exèrcit sobredimensionat i al marge del poder civil Alt índex d'analfabetisme Crisi econòmica internacional (1929) Radicalitat moviment obrer Dretes reaccionàries La qüestió de l'autonomia política de Catalunya i del País Basc Davant d'aquesta situació, les reformes impulsades pel nou Govern d'Azaña eren imprescindibles per democratitzar i modernitzar el país. Va afrontar com a primers grans reptes: La redacció de la nova Constitució de la República. La redacció dels Estatuts d'Autonomia de Catalunya i del País Basc. Els atacs procedents dels sectors més conservadors de l'Església.

Les primers grans convocatòries de vaga dels sindicats CNT I UGT. Amnistia general de presos polítics. Accions d'urgència en diversos àmbits per evitar el caos. Fruit de l'acció de govern s'inicien grans reformes. La reforma agrària Objectiu: Eliminar el latifundisme i crear una classe de petits propietaris. Va ser el projecte més ambiciós. La Llei de Reforma Agrària (setembre 1932) – salari mínim – jornada de 8 hores al camp La reforma agrària Expropiació terres a terratinents Instituto de Reforma Agrària (IRA) les reparteix entre pagesos Amb indemnització en alguns casos Forta oposició. Decebuts per la lentitud de la seva aplicació.

Descrèdit de la República La reforma agrària La reforma religiosa La constitució instaurava un règim laic (llibertat de cultes) i la separació Església-Estat. S'inicia un procés de secularització de la vida pública. El govern va promulgar: – L'extinció del pressupost del clergat i del culte. – La prohibició de la pràctica docent als ordes religiosos i la seva submissió a una Llei de Congregacions de 1933 (expulsió de la Companyia de Jesús i confiscació dels seus béns). – La secularització dels usos socials: cementiris, La legalització del matrimoni civil i del divorci. Totes aquestes reformes van provocar tensió entre l'Església i la República.

L'obra educativa i cultural Prioritat de l'educació pública i de l'accés a la cultura. Model d'escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta que assegurés el dret a l'educació a tothom. Construcció d'escoles i dotació de mestres. Formació permanent del professorat. El pressupost d'educació va augmentar un 50%. Per difondre la cultura es van promoure campanyes com les de les Missions Pedagògiques.

Reformes laborals Largo Caballero ministre de treball Malgrat el rebuig de la patronal es van aprovar lleis per millorar les condicions de treball – Llei de Contractes de Treball (21 Novembre 1931) regulació de convenis col·lectius, negociats entre patronal i sindicats per a períodes mínims de 2 anys i que obligaven a ambdues parts. normes sobre salaris, 7 dies de vacances pagades a l'any, protegia el dret de vaga… – Llei de Jurats Mixtos (27 Novembre 1931) Vigilaven que es complís la normativa laboral en tots els sectors econòmics. El formaven representants de les patronals i dels sindicats i els presidia un representant del Ministeri.

La seva missió era la de fer mediació en els conflictes laborals (augment de salaris, condicions de treball...). La reforma de l'Estat centralista (territorial) La reforma de l'Estat centralista Inici dels processos autonomistes a Catalunya, Euskadi i Galícia. A Catalunya es crea: – la Generalitat (abril 1931) – Estatut d'autonomia (1932) Al País Basc es redacta Estatut d'Estella (projecte) – S'aprova 1936 ja iniciada la Guerra Civil. A Galícia procés més lent. La reforma militar Antecedents del militarisme Des del segle XIX, l'exèrcit espanyol estava acostumat a intervenir en la política mitjançant pronunciaments.

Durant la monarquia d'Alfons XIII i la dictadura de Primo de Rivera, els militars van reforçar el seu protagonisme polític. Objectiu: Sotmetre l'exèrcit al poder civil, reduir la influència política dels militars i modernitzar i professionalitzar la seva estructura per a un control democràtic. Jurament de lleialtat al nou règim polític. Renovar càrrecs i acabar amb la macrocefàlia. Llei del retir de l'oficialitat (retir anticipat amb el sou íntegre). Jurisdicció militar sotmesa a la civil Creació Guàrdies d'Assalt Tancament de l'Acadèmia General Militar. Supressió de privilegis militars. La reforma militar El nombre d'oficials retirats va ser menor a l'esperat.

Aquestes reformes van generar forta oposició en sectors de l'exèrcit i molts sectors militars mai van acceptar la República, ja que veien les reformes com una amenaça per als seus privilegis. Figures com el general Sanjurjo (cop d'Estat fallit de 1932) o Franco van demostrar que existia una forta oposició dins de l'Exèrcit. S'enforteixen les connexions entre militars conservadors, monàrquics i la dreta autoritària. Sanjurjo había sido un hombre de confianza plena para la Dictadura del general Miguel Primo de Rivera y también para la República; contra ambos regímenes conspiró después.

Cop militar agost de 1932 El teniente general José Sanjurjo, el segundo por la izquierda, cuando era director de la Guardia Civil, puesto que apreciaba mucho; el Gobierno le asignó la dirección del Cuerpo de Carabineros, destino que no le agradaba. El teniente general José Sanjurjo, el primero por la izquierda, en el banquillo de los acusados junto a los tres imputados más, en el Salón de Plenos del Tribunal Supremo, donde tuvo lugar el juicio. Recobró la libertad el 25 de abril de 1934, como consecuencia de la aplicación de la Ley de Amnistía implementada por el Gobierno. El exmilitar dejó España.

Se exilió a Estoril, Portugal, desde donde siguió conspirando para hacer realidad el golpe de Estado del 18 de julio de 1936. Les reformes del Bienni d'esquerres (1931-1933) La limitació de les reformes, però, va incrementar les vagues, les insurreccions i les ocupacions de terres. Aquestes revoltes van desgastar el govern enormement. La crisi de la coalició d'esquerres Els problemes de la coalició Republicanosocialista La proclamació de la República va coincidir amb la Gran Depressió mundial iniciada a Nova York l'any 1929. Entre 1930 i 1932 es van sentir els seus efectes a la mineria, la siderometal·lúrgica i l'agricultura (reducció exportacions per proteccionisme).

La victòria republicana va fer empitjorar les expectatives empresarials, i la inversió privada se'n ressentí. Alhora, es va retallar la inversió pública per equilibrar el dèficit de la Hisenda heretat dels anys de Primo de Rivera. Malgrat els augments salarials, la pujada de les taxes d'atur i la no millora de les condicions laborals d'alguns sectors (camperols, especialment) van incidir en els alts nivells de conflictivitat social del període. La CNT i els sectors més radicals de la UGT van encoratjar-se amb la possibilitat d'una revolució social.

Els problemes de la coalició Republicanosocialista Les polítiques d' Azaña foren considerades: excessivament moderades pels sectors més radicals del moviment obrer Tensions internes a la CNT dividida en dos corrents, el moderat representat per A. Pestanya i J. Peiró (sindicalistes i donant suport a la República) i el més radical de la FAI liderat per B. Durruti i F. Ascaso (defensen la insurrecció obrera per destruir el capitalisme). Durant el 1932 augment d'intents revolucionaris de la CNT i de la UGT liderada per Largo Caballero.

massa radicals per les classes benestants de la societat (terratinents, burgesia industrial, burgesia financera, Església, Exèrcit...) Augment de la conflictivitat social S'inicien vagues, insurreccions i ocupació de terres: – La "Crema de Convents" (1931) – Estiu de 1932 – La "Sanjurjada" – Revoltes obreres amb intervenció de l'Exèrcit (com la de la conca minera de l'Alt Bergadà) – Enfrontament entre la Guàrdia Civil i grups de camperols: fets de Castilblanco, d'Arnedo o de Casas Viejas (gener de 1933) – Creació de nous partits d'extrema dreta de caràcter fortament antidemocràtic com la Falange Española de J.A. Primo de Rivera.

Revolta protagonitzada per un grup de la CNT - Per implantar el comunisme llibertari. Destitució de l'alcalde i intent de prendre la caserna de la guàrdia civil. Van ferir de mort el sergent i un dels homes. El govern, va enviar forces que van entrar a trets al poble, van incendiar la casa on s'havien refugiat alguns dels dirigents de la insurrecció, entre ells el conegut com a Seisdedos que va morir en l'incendi amb la seva filla després van afusellar als sospitosos d'haver intervingut en els fets. http://blogs.sapiens.cat/ Els problemes de la coalició Republicanosocialista Aquests i altres fets acabaren amb: – desgast del govern.

– la desfeta de la coalició republicana i socialista: dimissió de M. Azaña. – la convocatòria d'eleccions per part d'Alcalà Zamora al novembre de 1933. Les elits afectades per les reformes progressistes s'havien reorganitzat a l'entorn d'agrupacions diverses: Republicans de centre-dreta: Partit Radical A. Lerroux Monàrquics: Acción Española Renovación Española (José Calvo Sotelo). Catòlics: CEDA Confederación Española de Derechas Autónomas (José María Gil Robles) Carlins: Comunión Tradicionalista Feixistes: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) (Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma) Falange Española (1934) José Antonio Primo de Rivera.

Militars: UME, Unión Militar Española (clandestina) El Bienni Conservador (1933- febrer 1936) El Bienni Conservador (B. Negre) (1933-1936) CNT: abstenció Desunió partits d'esquerres. Desprestigi del govern. El Bienni Conservador (B. Negre) (1933-1936) La CEDA de Gil Robles guanya les eleccions. Alejandro Lerroux, líder del PRR, nou Cap del Govern. Lerroux governa amb ministres de diverses forces de centre i dreta. OBJECTIU: desmantellar l'obra reformista anterior. El PSOE i la UGT es radicalitzen. La CNT es va mantenir en la línia revolucionària. La conflictivitat laboral va proliferar al llarg del 1934.

La CEDA entra al govern l'1 d'octubre del 1934 amb la intenció d'endurir més l'acció repressora. Molts sectors de l'esquerra propugnaven obertament la revolució social. Les línies polítiques del govern durant el bienni conservador Gir conservador i paralització o reversió de les reformes socials del primer bienni republicà. Reformes paralitzades (aturades o frenades) Reforma agrària: no es va abolir, però es va frenar gairebé del tot l'expropiació de terres i el repartiment als jornalers. Es van reduir pressupostos i es van alentir els assentaments. Es decreta la llibertat total en la contractació rural i devolució de terres.

Política educativa: es va aturar la construcció de noves escoles públiques i es va reduir l'impuls a l'educació laica, tot i que no es va eliminar el sistema creat. Reformes laborals: es va limitar l'aplicació de mesures com els jurats mixtos i es va frenar la millora de salaris i condicions laborals. Reformes militars. El govern les frena i inicia la rehabilitació de militars contraris a la República tot aprovant la llei d'amnistia que atorga indults als implicats al cop d'Estat de Sanjurjo (es trasllada a Portugal). Els ajuntaments controlats per republicans d'esquerra es substitueixen per comissions gestores.

Les línies polítiques del govern durant el bienni conservador Reformes revertides (desfetes parcialment o totalment) Reforma agrària (Llei de Contrareforma Agrària de 1935): es van retornar terres expropiades als antics propietaris i es va afavorir els grans terratinents. Legislació laboral: es van anul·lar conquestes com la Llei de Contractes de Conreu a Catalunya (1934), que beneficiava els pagesos. Política religiosa: es va relaxar la separació Església-Estat, permetent de nou una major presència de l'Església en l'educació i la vida pública. Recuperació del pressupost de culte i clergat. Autonomia: Fre al Projecte d'Estatut del País Basc i intent de retallada de l'autonomia catalana.

Suspensió de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya després dels fets d'octubre de 1934. Aquest gir conservador va generar un fort conflicte social i polític, que explica la tensió existent fins a les eleccions del febrer de 1936. Les línies polítiques del govern durant el bienni conservador La Confederació Nacional del Treball (CNT), d'ideologia anarquista, va adoptar una actitud radical i insurreccional. Rebuig total a la col·laboració amb el govern. Defensa de la revolució social i del comunisme llibertari. Ús freqüent de vagues i aixecaments revolucionaris. Fets destacats: Insurreccions anarquistes entre 1933 i 1934 (sobretot a Andalusia i Catalunya).

Repressió dura per part del govern (empresonaments, clausura de sindicats). Pèrdua de força organitzativa a causa de la repressió, però manteniment de la seva influència entre la classe obrera. La Unió General de Treballadors (UGT), vinculada al PSOE, inicialment va mantenir una actitud més moderada. A partir de 1934, va optar per la mobilització i la confrontació directa. Va defensar la necessitat d'aturar l'avenç de la dreta. Fets destacats: Participació clau en la Revolució d'octubre de 1934, especialment a Astúries, on UGT i CNT van col·laborar. Repressió severa després del fracàs del moviment (detencions, suspensió d'organitzacions).

El govern conservador inicia mesures destinades a reforçar l'ordre públic i a la repressió de les activitats sindicals. (prohibició de vagues). Les classes treballadores van reaccionar mitjançant la mobilització sindical. Les línies polítiques del govern durant el Bienni conservador Conseqüències Forta repressió governamental contra ambdós sindicats. Polarització social i política creixent. La conflictivitat laboral va augmentar. CNT i UGT van esdevenir actors clau en la victòria del Front Popular (1936).

Les línies polítiques del govern durant el Bienni conservador L'Església i sectors conservadors van intentar reduir la presència de la dona en la política i el món laboral, i moltes dones treballadores van patir condicions precàries sense gairebé protecció legal. El paper de la dona va estar marcat per una involució dels drets aconseguits durant el primer bienni republicà (1931–1933), tot i que les dones van continuar tenint una presència política i social rellevant. La victòria de les dretes (CEDA i Partit Radical) va comportar una política més tradicional i conservadora, especialment en temes socials i de gènere.

Es va reforçar el model de dona com a mare i esposa, lligada a l' àmbit domèstic. La seva presència en càrrecs polítics va ser molt limitada. Figures com Clara Campoamor, defensora dels drets femenins, van quedar marginades políticament durant aquest període. Les línies polítiques del govern durant el Bienni conservador Retrocés en drets i condicions socials Es van frenar o revertir reformes impulsades abans: – Dificultats per al divorci – Menys suport a la educació laica i mixta – Menor presència femenina en el món laboral L'Estat i l'Església van promoure una educació femenina orientada a la moral, la religió i les tasques domèstiques.

Malgrat el context advers, moltes dones van continuar participant en: – Sindicats – Moviments obrers – Organitzacions feministes i d'esquerres La revolució d'Astúries Els miners asturians van protagonitzar una revolució social, fruit de l'acord previ entre anarquistes, socialistes i comunistes. Les reivindicacions principals eren polítiques i socials: Oposició a l'entrada de la CEDA (dreta catòlica) al govern, vista com una amenaça a la República i a les reformes socials. Defensa de les reformes del primer bienni (reforma agrària, drets laborals, laïcisme). Millores en les condicions de treball: salaris, jornada laboral i seguretat a les mines.

En alguns sectors (sobretot CNT i UGT a Astúries), aspiració a una transformació revolucionària de la societat. La revolució d'Astúries Columnes de miners armats van ocupar els pobles de la conca, van prendre gran part de les casernes de la Guàrdia Civil i van substituir els ajuntaments per comitès revolucionaris i establiment d'un règim de "comunisme llibertari" pels miners que van assumir el proveïment d'aliments, el funcionament dels transports i el subministrament d'aigua i electricitat. Van assetjar Oviedo.

La revolució va triomfar a Astúries per una combinació de factors: Unitat sindical excepcional: CNT, UGT i partits d'esquerra van actuar conjuntament, cosa que no va passar a altres regions. Alta concentració obrera i minera, amb una forta tradició de lluita sindical. Bona organització i armament dels miners. Aïllament geogràfic, que va facilitar el control del territori durant uns dies. A la resta d'Espanya: La vaga general va fracassar. Va faltar coordinació i suport popular. La repressió va ser ràpida i efectiva. La revolució d'Astúries La resposta del govern d'Alejandro Lerroux va ser molt dura: Declaració de l'estat de guerra. Enviament de l'exèrcit per sufocar la revolta.

Paper clau de generals com Francisco Franco, que va coordinar l'operació. Participació de tropes professionals procedents del nord d'Àfrica. La revolta va ser derrotada després de combats intensos i una repressió severa, amb: Milers de detencions. Empresonament de dirigents obrers i polítics d'esquerra. La revolució d'Astúries La repressió va tenir conseqüències profundes: Radicalització política tant de l'esquerra com de la dreta. L'esquerra va veure la repressió com una prova del caràcter autoritari del govern. La dreta va justificar la repressió com una defensa de l'ordre. Creació d'un fort clima de polarització social.

A les eleccions de febrer de 1936: L'esquerra es va unir en el Front Popular. Una de les principals promeses va ser l'amnistia dels presos polítics de 1934. El Front Popular va guanyar les eleccions. La Revolució d'Astúries i la seva repressió van marcar un punt d'inflexió: van aprofundir la divisió política i van preparar el camí cap a la crisi final de la Segona República. http://blogs.sapiens.cat/ Augment de la tensió a Catalunya Fort enfrontament amb el Govern de la Generalitat (ERC) per la promulgació de la Llei de Contractes de Conreu (abril - octubre de 1934).

Llei de Contractes de Conreu El govern de la Generalitat de Lluís Companys redactà una llei per protegir els camperols de ser expulsats així com dotar-los de terres pròpies. Els propietaris es mostren contraris a la llei. Per aconseguir tirar-la endarrere els propietaris catalans es van unir al voltant de l'IACSI, i juntament amb la Lliga presenten un recurs al Tribunal de Garanties Constitucionals al·legant que la Generalitat s'excedia de les seves competències, prioritzant els seus interessos econòmics per davant de l'autonomia catalana. El Tribunal de Garanties Constitucionals va donar la raó a l'IACSI i va anul·lar la llei.

El govern de la Generalitat no accepta l'anul·lació i, com a resposta, el Parlament va tornar a aprovar una nova llei pràcticament igual a l'anterior desafiant l'autoritat del tribunal de Garanties. Finalment el govern espanyol va pactar amb la Generalitat de fer algunes reformes al reglament de la llei per tal de moderar-la i tirar-la endavant. La revolta d'octubre del 1934 Fortes tensions entre el govern de dretes i l'oposició d'esquerres, així com amb els sindicats. El juny de 1934 els socialistes declaren vaga general pagesa en defensa de les millores aconseguides al bienni anterior.

L'oposició es radicalitzà i a l'octubre entren tres ministres de la CEDA en el govern i el seu viratge a l'extrema dreta. Molts sectors de l'esquerra demanaven obertament la revolució social i fan una declaració de vaga general revolucionaria. El govern decreta l'estat de guerra. Fets del 6 d'octubre a Catalunya Durant el Bienni Conservador, els conflictes socials i polítics es van intensificar a Catalunya a causa de diverses mesures regressives impulsades pel govern de la CEDA i el Partit Radical, que van intentar desmantellar les reformes progressistes aprovades durant el primer bienni republicà.

Les reivindicacions eren sobretot polítiques: Rebuig a l'entrada de la CEDA al govern espanyol, considerada una amenaça per a la República. Defensa de l'autonomia de Catalunya i de l'Estatut de 1932. Suport a les reformes socials del primer bienni republicà. El govern conservador va anul·lar moltes de les reformes laborals progressistes, fet que va empitjorar les condicions de vida dels treballadors. A Catalunya, amb una forta presència sindical (especialment de la CNT i la UGT), això va provocar un augment de les vagues, protestes i enfrontaments entre obrers i forces de seguretat. A diferència d'Astúries, el moviment català va tenir un caràcter més institucional que revolucionari.

Fets del 6 d'octubre a Catalunya Companys va declarar l'Estat Català de la República Federal Espanyola i la il·legitimitat del Govern. El fracàs va ser ràpid s'explica per diversos factors: El moviment va ser impulsat principalment per la Generalitat, no per una revolució popular. Manca de suport armat i popular massiu, especialment de la CNT, que no hi va donar suport. Absència de coordinació amb altres regions. Ràpida intervenció de l'exèrcit, que va mantenir el control. A diferència d'Astúries, no es va aconseguir controlar el territori ni mantenir la resistència.

Fets del 6 d'octubre a Catalunya La resposta del govern va ser immediata i contundent: Declaració de l'estat de guerra a Catalunya. Intervenció directa de l'exèrcit, sota el comandament del general Domènec Batet. En poques hores, el moviment va ser sufocat. Conseqüències immediates: Detenció del president Lluís Companys i del govern de la Generalitat. Foren detinguts, empresonats, jutjats i condemnats. Suspensió de l'autonomia catalana. i l'entrada de la CEDA al Govern. . Aquesta decisió va generar un gran rebuig entre els sectors catalanistes i republicans, que veien com es desmuntaven les institucions pròpies aconseguides amb molt d'esforç.

Aquests fets van aconseguir unir els moviments d'esquerra en contra del govern. Dissolució del Parlament de Catalunya. Fets del 6 d'octubre a Catalunya L'impacte va ser molt important: Creixent radicalització política a Catalunya i a la resta d'Espanya. Augment del sentiment anticentralista i republicà a Catalunya. La repressió va reforçar la unitat de les forces d'esquerra. A les eleccions de febrer de 1936: El Front d'Esquerres (aliat amb el Front Popular) va guanyar clarament a Catalunya. Una de les principals demandes va ser l'amnistia dels presos polítics. Es va restablir la Generalitat i l'autonomia catalana després de la victòria del Front Popular.

Els fets d'octubre de 1934 a Catalunya van ser un intent fallit de defensa de l'autonomia i de la República, reprimits ràpidament. La repressió va contribuir decisivament a la polarització política i a la victòria de l'esquerra el 1936. Els fets del 6 d'octubre a Catalunya. El descontentament davant del rebuig a la Llei de Contractes de Conreu més la incorporació dels membres de la CEDA al govern de Madrid va provocar que, el 6 d'octubre, en declarar-se la vaga general revolucionària contra el nou govern, Lluís Companys declarés, com ja ho havia fet Francesc Macià, tot i que en unes altres circumstàncies, l'Estat Català dins la República Federal Espanyola.

A més, Companys va instar els dirigents antifeixistes a establir un govern provisional de la República a Catalunya a l'espera del triomf de la vaga general. L'Estat Català va durar deu hores. El moviment català va quedar aïllat i sense el suport de la CNT, que va rebutjar de participar en la revolta perquè desconfiava de la Generalitat. Igualment, la població va mostrar un escàs suport a la rebel·lió. Els partidaris de la proclama revolucionària, a més de presentar-se desorganitzats, no esperaven una resposta ràpida i contundent com la que va viure's un cop que l'Estat va declarar l'Estat de guerra.

L'exèrcit va ocupar ràpidament els punts neuràlgics de Barcelona sota el comandament del general Batet. Les conseqüències dels fets d'octubre. El govern català va ser jutjat i els seus membres condemnats a trenta anys de presó, mentre que l'Estatut era suspès i la Llei de Contractes de Conreu definitivament anul·lada. Així, entre l'abril de 1935 i el febrer de 1936, Catalunya va passar a ser governada per una coalició dels radicals i la CEDA, amb el suport de la Lliga que, malgrat la col·laboració, no va aconseguir reimplantar l'Estatut. http://blogs.sapiens.cat/ Amb la repressió per part de l'exercit de les revoltes augmenta la influència política de comandaments militars.

El conflicte rabassaire i la tensió Generalitat-Govern de la República: (vídeo història a partir del minut 1:47) Valor afegit - Rabassaires: embrió dels sindicats agrícoles - 3Cat Soldat de guàrdia en un a barricada del carrer del Pi durant els Fets d'Octubre (1934, Josep Maria Sagarra i Plana, ANC) Llei de suspensió de la Generalitat de Catalunya (2 gener 1935) LEY PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS -------------------------------- EL PRESIDENTE DE LA REPÚBLICA ESPANYOLA, A todos los que la presente vieren y entendieren, sabed: Que las CORTES han decretado y sancionado la siguiente Artículo 1º.

Quedan en suspenso las facultades concedidas por el Estatuto de Cataluña al Parlamento de la Generalidad, hasta que las Cortes, a propuesta del Gobierno y después de levantada la suspensión de garantías constitucionales, acuerde el restablecimiento gradual del régimen autonómico. Artículo 2º. En el período transitorio de que se habla en el artículo anterior, asumirá todas las funciones que corresponden al Presidente de la Generalidad y a su Consejo Ejecutivo, un Gobernador general que nombrará el Gobierno, con facultades de delegar en todo o en parte las funciones atribuidas a dicho Consejo.

Al cesar el período transitorio, si antes no se hubiera reformado el Estatuto, el Gobierno podrá confiar su representación a un Delegado, para el ejercicio total o parcial en Cataluña de las funciones no atribuidas a la Generalidad. Artículo 3º. El Gobierno nombrará una Comisión que, en el plazo máximo de tres meses, estudie los servicios traspasados y valorados y proponga los que durante este régimen provisional deban subsistir, los que deban rectificarse y los que deben revertir al Estado, señalando en cada caso las normas a que deberá sujetarse la ejecución de los acuerdos adoptados.

En todo caso, las normas referentes a los servicios de Orden público, Justicia y Enseñanza, serán objeto de una ley. […] Madrid, dos de enero de mil novecientos treinta y cinco. NICETO ALCALÁ-ZAMORA Y TORRES El Presidente del Consejo de Ministros ALEJANDRO LERROUX GARCÍA El Bienni Conservador (B. Negre) (1933-1936) El govern es va dretanitzar molt més, i es va plantejar una reforma de la Constitució, amb fortes retallades socials i en les llibertats. La tardor de 1935, però, el govern es va trasbalsar per uns escàndols de corrupció (PRR), com el cas de l'estraperlo. El president de la República, Alcalà-Zamora, va decidir convocar eleccions, que es van celebrar el febrer de 1936.

El triomf del Front Popular El clima de descontentament social i la repressió governamental van provocar que, a les eleccions de febrer de 1936, molts sectors populars veiessin el Front Popular com l'alternativa per recuperar els drets perduts. Aquest fet va organitzar les esquerres per anar unides a les eleccions. La victòria d'aquesta coalició d'esquerres va ser, en part, una resposta a la repressió i a les polítiques del Bienni Conservador. El triomf del Front Popular Dos grans blocs es van presentar en a les eleccions: les esquerres aliades al Front Popular (a Catalunya Front d'Esquerres), i les dretes organitzades en el Bloque Nacional (a Catalunya Front Català d'Ordre).

¡No pasarán!» lema per expressar la defensa d'una posició contra l'enemic. La primera referència es troba a un poema d'Apeles Mestres al 1914 com a protesta per la invasió alemanya de Bèlgica. El vot de la dona a les eleccions de 1936 Les postures de Clara Campoamor i Dolores Ibárruri sobre el vot femení es van veure marcades per les seves trajectòries i ideologies polítiques, tot i que ambdues van defensar el dret de les dones a votar. Clara Campoamor defensava el sufragi femení universal i immediat com un dret fonamental per aconseguir la igualtat i la democràcia, independentment de la ideologia política.

Dolores Ibárruri (La Pasionaria) també era favorable al vot femení, però ho veia dins del context de la lluita de classes i la transformació social. Per a ella, el sufragi era una eina per aconseguir el canvi revolucionari i la construcció del socialisme. En resum, Campoamor volia un sufragi femení per aconseguir la igualtat política immediata, mentre que Ibárruri el veia com una eina dins de la lluita revolucionària per transformar la societat. Resultats de les eleccions de 1936 Les eleccions del 1936 van donar la victòria a la candidatura unitària de les esquerres, anomenada Front Popular, que va obtenir el 48 % dels vots i 278 diputats.

Al Front Popular hi participaven el PSOE, els republicans i el PCE. El vot es va concentrar sobretot a Catalunya, Astúries, Andalusia, la Comunitat Valenciana i en grans ciutats com Madrid. La dreta, formada per la CEDA i el Bloc Nacional i que no va presentar una candidatura única a tot el país, va obtenir 124 diputats amb el 46,5 % dels vots. Van ser majoritaris en àrees rurals i a Castella.

Els partits de centre i el PNB només van obtenir el 5,4 % i 51 escons El triomf del Front Popular El triomf del Front Popular suposava la recuperació i l'acceleració de les reformes iniciades el 1931: – l'amnistia dels presos de les revolucions de 1934 – el restabliment de l'estatut català d'autonomia – l'elaboració dels estatuts basc i gallec. – També es va reprendre la Reforma Agrària, amb reassentaments de pagesos que havien estat expulsats durant el bienni anterior, i el retorn de terres comunals als Ajuntaments. – Política d'allunyament dels militars sospitosos de "poques simpaties" republicanes, com Mola (Navarra), Goded (Balears) o Franco (Canàries).

El govern va intentar reprendre el control civil de l'exèrcit. El mes de maig va ser nomenat nou president de la República Manuel Azaña, i Casares Quiroga cap del govern. Mentre la CNT, es va anar escorant cap a la radicalitat de la FAI, i havia engegat una campanya d'ocupació de terres a Extremadura i altres indrets. La crispació al camp creixia. Forta accentuació de la conflictivitat social i de la radicalització política, tant des de les esquerres revolucionàries, com des de les dretes reaccionàries.

El triomf del Front Popular A les files socialistes es va tensar el debat entre – moderats (Indalecio Prieto) – l'acció de govern revolucionària (Largo Caballero) amb acords amb el Partit Comunista (PCE). Les dretes boicotejaven la tasca governamental – L'empresariat i els terratinents van practicar massivament el locaut i l'evasió de capitals, en un clar intent de sabotatge econòmic a la República. La CEDA i el PRR es veuen desbordats per partits d'ultradreta com els Tradicionalistes i la Falange (José A. Primo de Rivera) – La Falange havia format patrulles armades i els carrers van viure un nou pistolerisme "dialèctica dels punys i de les pistoles" (violència i terror al carrer).

Cercaven el suport de l'exèrcit i l'oligarquia per preparar un cop militar. El triomf del Front d'Esquerres a Catalunya El triomf del Front d'Esquerres comporta el restabliment de l'Estatut, de la Generalitat, el President Lluís Companys i l'entrada en vigor de la Llei de Contractes de Conreu. Tot i que va augmentar el moviment de les vagues al carrer no hi havia gaire inseguretat i els partits dominants (ERC i la Lliga) van adoptar postures més moderades en les discussions parlamentàries.

El fet d'haver estat empresonats, així com la trajectòria política i personal dels dirigents de la Generalitat, va fer que es guanyessin un gran respecte entre el moviment obrer, fins i tot entre els anarquistes, la qual cosa va facilitar una certa entesa i la pau social. Companys després de sortir de la presó a Madrid (1936, EFE) La preparació de la insurrecció militar La dificultat d'implantar un control democràtic sobre un exèrcit amb una llarga tradició d'intervenció política va quedar clara el mateix mes de febrer de 1936.

S'iniciava la trama conspiradora dins de l'Exèrcit i amb importants suports financers, que preparava un cop d'estat afavorit pel clima de tensió social i violència política quotidiana. L'aixecament militar que va provocar l'esclat de la Guerra Civil va començar a preparar-se abans de la victòria electoral del Front Popular, ja que molts oficials de l'exèrcit estaven convençuts que s'aproximava una revolució bolxevic. Aquests oficials van planificar una insurrecció que havia de ser liderada per Sanjurjo i que tenia en el general Mola el seu organitzador principal. Es van sumar La Falange, la CEDA, els carlins, els monàrquics, i amplis sectors de l'Exèrcit i de l'Església.

Encara que els seus objectius no fossin del tot clars, la seva conspiració es va estendre ràpidament. – 12 de juliol: assassinat del tinent Castillo, oficial d'esquerres. – Fou respost amb l'assassinat del dirigent monàrquic Calvo Sotelo el 14 de juliol que va fer precipitar la situació en el juliol del 1936. . – 17 de juliol de 1936: Inici d'un cop d'Estat al Marroc. II República: Bienio Conservador y Frente Popular (1933-1936) Vocabulari Quan us esteu referint a la Segona República espanyola com a sistema polític, cal que la paraula república vagi en majúscula: la República, una república. Exposeu un tema a través dels descriptors d'un glossari Revolució i revolucionaris.

Conflicte social i obrerisme Capitalisme i societat de classes. La revolució en l'anarquisme i en el socialisme marxista: la divisió entre opressors i oprimits, o entre burgesos i proletaris. Com fer la revolució? La presa de l'Estat o la seva destrucció. Sindicats d'ofici i sindicats d'indústria. Principals organitzacions obreristes (partits i sindicats) a Catalunya i a Espanya. Les col·lectivitzacions. Conquesta dels drets socials i estat del benestar incipient El reformisme a la Segona República: la setmana anual retribuïda, la protecció del treball a la Constitució, la despenalització de la vaga del delicte de sedició. La Llei de contractes de conreu.

El paper de la dona La ideologia de la domesticitat i de la masculinitat: l'àngel de la llar o «la perfecta casada», i «l'home que guanya el pa». La dona a la fàbrica. La participació de la dona en la protesta social i en els partits i els sindicats del primer terç de segle XX. Els debats entorn del vot de la dona i les reformes durant la Segona República. Centralisme, catalanismes i experiències d'autogovern El republicanisme nacionalista i l'hegemonia d'ERC el 1931. Un sistema de partits diferenciat. Proclamació de la República catalana, establiment de la Generalitat i aprovació de l'Estatut d'Autonomia.