Estudi de la Segona República Espanyola

I 54 flashcards i 36 preguntes més al document.

Text del document

LA SEGONA REPUBLICA LA SEGONA REPUBLICÀ 1. Proclamació De la Dictadura a la "Dictablanda" Fi de la dictadura de Primo de Rivera Dimissió: Gener de 1930. Substituït per Dámaso Berenguer, qui intenta tornar a la legalitat constitucional sense trencar amb la monarquia. Aquesta etapa és coneguda com la "dictablanda": No restableix plenament la Constitució de 1876. No manté tampoc la duresa de la dictadura anterior. Creixement de l'oposició Forces contràries a la monarquia Monàrquics descontents, republicans, socialistes (PSOE) i sindicats (UGT). Intel·lectuals com Ortega y Gasset expressen públicament el seu rebuig a Alfons XIII.

Pacte de Sant Sebastià (agost 1930) Reunió de diverses forces republicanes i militars afins. Objectiu: preparar la fi de la monarquia i instaurar una república. Cop d'estat fallit a Jaca (desembre 1930) Intent militar impulsat per oficials republicans. Fracàs i afusellament dels dirigents (com Fermín Galán i Ángel García Hernández). Genera simpatia popular pels republicans. Caiguda definitiva de la monarquia Canvi de govern Berenguer fracassa i és substituït pel almirall Aznar (febrer 1931). Aznar convoca eleccions municipals (12 d'abril 1931). Resultat de les eleccions municipals Victòria dels republicans a les grans ciutats (Madrid, Barcelona…).

Partits monàrquics guanyen en zones rurals, però el missatge polític és clar: la monarquia ha perdut el suport popular. Proclamació de la II República (14 d'abril de 1931) Alfons XIII marxa a l'exili sense abdicar formalment. La República és proclamada: A Eibar (País Basc) – primera ciutat a fer-ho. 1 A Barcelona, per Francesc Macià i Lluís Companys. A Madrid, pel Comitè Revolucionari, que passa a ser el govern provisional. 2. El govern provisional Després de la proclamació de la Segona República, es va formar un Govern provisional presidit per Niceto Alcalá Zamora i integrat per republicans, socialistes i catalanistes d'esquerra.

Governava per decret, ja que encara no hi havia Corts Constituents. Entre els membres destacats hi havia Manuel Azaña, Alejandro Lerroux, Marcel·lí Domingo i Fernando de los Ríos. Durant aquest període es van iniciar reformes profundes: Amnistia per als presos polítics i llibertat per a partits i sindicats. Reformes laborals per millorar la vida dels jornalers. Reforma militar impulsada per Azaña per controlar el poder de l'exèrcit. Es va establir la Generalitat provisional de Catalunya, reconeixent el fet nacional català. Es van convocar eleccions a Corts Constituents per redactar una nova constitució.

Conflicte amb l'Església Tot i que el Vaticà demanava respecte al nou règim, l'Església espanyola va adoptar una actitud bel·ligerant. El cardenal Pedro Segura va defensar públicament Alfons XIII i va ser expulsat. El 11 de maig de 1931, després d'una provocació d'un grup monàrquic, es van incendiar convents i esglésies a diverses ciutats com Madrid, Màlaga, València i Sevilla. Això va tensar encara més la relació entre la República i l'Església. Eleccions a Corts Constituents (28 de juny de 1931) Van ser les primeres eleccions democràtiques del període republicà. El sistema electoral afavoria els grans partits i coalicions. Resultats destacats: PSOE: 115 escons (màxim partit).

Partit Republicà Radical (Lerroux): 94. Republicans diversos: 89. ERC (Catalunya): 35 de 49 escons. Federació Republicana Gallega: 16. Ni comunistes ni feixistes van aconseguir representació. La Constitució de 1931: Entre l'agost i el desembre de 1931 es va redactar i debatre una nova Constitució. Els temes més polèmics van ser el vot femení, la religió i les autonomies. 2 Va ser aprovada l'1 de desembre de 1931 amb 368 vots a favor i cap en contra (la dreta havia abandonat l'hemicicle). Principis clau: Democràcia plena amb sufragi universal masculí i femení. Divisió de poders: Corts (legislatiu), govern (executiu), president (cap d'Estat).

Separació entre Església i Estat: l'Estat esdevenia aconfessional. Reconeixement d'autonomies dins un Estat unitari. Garantia de drets i llibertats individuals: expressió, associació, reunió, etc. El president de la República va ser Niceto Alcalá Zamora i el cap de govern, Manuel Azaña. El paper de la dona Dret a vot: Un dels canvis més rellevants va ser l'aprovació del sufragi femení a l'article 36 de la Constitució. Aquesta conquesta es va aconseguir gràcies a la diputada Clara Campoamor, que va defensar la igualtat entre homes i dones.

Va haver-hi debat amb Victoria Kent, que tot i ser feminista, creia que moltes dones podien votar de forma conservadora per influència religiosa i frenar les reformes. Primeres eleccions amb vot femení: Van ser les eleccions generals del 19 de novembre de 1933. Tot i que es va culpar les dones de la victòria de la dreta, això no s'ha pogut demostrar amb dades clares. Participació política i social: Dones com Campoamor, Kent i Margarita Nelken es van convertir en diputades. Es va impulsar l'educació femenina i es van facilitar més oportunitats laborals, tot i que persistien desigualtats. Sectors conservadors (com l'Església i partits de dreta) es van oposar a aquestes reformes. 3.

El bienni reformista (1931-1933) Reformes de la II República Espanyola Reforma laboral: Millora de les condicions dels obrers i jornalers. Reforç del paper de la UGT en la negociació col·lectiva. Creació dels Jurats Mixtos per resoldre conflictes laborals. Aprovació de la Llei de Contractes de Treball, que regulava els convenis, protegia el dret a vaga i establia condicions per trencar els contractes. Resultat: augment dels drets laborals i millora dels salaris. 3 Reforma educativa: Lluita contra l'analfabetisme (el 40% de la població no sabia llegir ni escriure). Creació d'unes 10.000 escoles i formació de nous mestres. Educació obligatòria, gratuïta, pública i laica.

Implementació de la coeducació (nens i nenes junts). Promoció de nous mètodes d'ensenyament i iniciatives com les Missions Pedagògiques. Reforma militar: Reducció del nombre de soldats i oficials. Modernització de la formació militar i del material. Tancament de l'Acadèmia Militar de Saragossa (dirigida per Franco). Obligació de jurar fidelitat a la República, amb jubilació opcional i sou complet pels que no ho acceptaven. Objectiu: controlar el poder de l'exèrcit i evitar intervencions polítiques. Reforma religiosa: Proclamació d'un estat laic a la Constitució de 1931 (article 26). Supressió de privilegis de l'Església i fi del finançament públic.

Legalització del divorci i el matrimoni civil. Secularització dels cementiris i eliminació del control religiós en l'educació. Enfrontament amb la jerarquia eclesiàstica, que es va oposar activament a les mesures. Reforma territorial: Possibilitat de crear autonomies regionals amb governs i parlaments propis. Per obtenir un Estatut d'Autonomia, calia: Suport de la majoria d'ajuntaments o 2/3 del cens. Aprovació per referèndum (2/3 de la població). Aprovació final a les Corts. Aprovació de l'Estatut de Catalunya (1932) i del País Basc (1936). Altres processos (Galícia, València) van quedar interromputs per la guerra. Reforma agrària: Objectiu: repartir la terra de forma més justa.

Creació d'una Comissió Tècnica Agrària i de l'Institut de Reforma Agrària. Llei d'expropiació de: Senyorius jurisdiccionals. Terres mal conreades o arrendades sistemàticament. Terres de regadiu sense reg. Aplicació molt lenta: només uns 6.000-7.000 camperols van rebre terres (dels 45.000 previstos). Conseqüència: frustració entre els jornalers i resistència dels grans propietaris. Va provocar revoltes i desprestigi del govern republicà. 4 4. La crisi del Bienni Desencantament social: Les reformes republicanes no van complir les expectatives de les classes més desfavorides. La lentitud en l'aplicació de canvis va generar frustració i descontentament entre obrers i camperols.

Context econòmic desfavorable: La crisi econòmica mundial iniciada amb el crac del 1929 va tenir un fort impacte a Espanya. Augment de les vagues: de 235.000 (1931) a 843.000 (1933). Augment de l'atur: de 389.000 (1932) a 618.000 (1933). Radicalització social: L'anarquisme, especialment la FAI, va defensar la violència com a eina de lluita. El govern va respondre amb: Llei de Defensa de la República (per reprimir amenaces internes). Creació de la Guàrdia d'Assalt, força policial especialitzada en ordre públic. Conflictes socials greus: Castilblanco (1931): linxament de 4 guàrdies civils. Arnedo (1932): 11 morts i 30 ferits per la repressió policial.

Casas Viejas (1933): assalt d'una cabana on es refugiaven camperols; van morir cremats i 14 van ser afusellats posteriorment. Aquest cas va tenir gran impacte mediàtic i polític. Crisi del govern republicà-socialista: El PSOE es divideix: Largo Caballero trenca amb els republicans. Els socialistes abandonen el govern, deixant-lo sense suports forts per gestionar la crisi. Partits destacats: Falange Española: Ideologia: anticapitalista, anticomunista, totalitària i nacionalista. Defensava la reforma agrària i l'Estat fort. Poc suport numèric però gran activisme i propaganda.

CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas): Conservadora, clerical, basada en els valors de religió, família, propietat i ordre. Posició ambigua sobre la República o la monarquia. Més de 500.000 afiliats. Creació de les JAP (Juventudes de Acción Popular), responsables d'actes violents. 5 5. El bienni negre Convocatòria d'eleccions de 1933: El president de la República, Niceto Alcalá Zamora, va dissoldre les Corts i va convocar eleccions generals per al novembre de 1933, en un context de tensió política i social. Aquestes eleccions van permetre el vot femení i van afavorir les coalicions i partits més grans.

La dreta es va mobilitzar fortament, mentre que les esquerres estaven dividides, amb la CNT cridant a l'abstenció. Resultat de les eleccions: CEDA: 115 escons. Partit Republicà Radical de Lerroux: 104 escons. PSOE: 58 escons. A Catalunya, victòria per la Lliga. Formació del govern de Lerroux (1933): Alcalá Zamora va demanar a Lerroux formar un govern de centre. Lerroux va comptar amb el suport parlamentari de la CEDA, la qual li va permetre aprovar lleis amb més facilitat. Enfrontament amb la dreta no republicana: Lerroux va frenar la Llei de Confessions i Congregacions, va retornar part del salari als sacerdots i va afavorir els empresaris en els Jurats Mixtos.

Tensions internes dins del Partit Radical i dependència de la CEDA, que va generar crisis de govern. Crisis i canvi de govern (1934): Ricardo Samper va substituir Lerroux com a president del govern. La crisi va ser acompanyada de protestes i mobilitzacions sindicals per la no aplicació de les lleis laborals aprovades pel Govern Provisional. 5 de juny de 1934: va començar una vaga general que va ser poc seguida per la UGT i la CNT. Conflictes a Catalunya (1934): El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Contractes de Conreu, que afavoria els rabassaires i parcers del sector vinícola.

La llei va ser impugnada pels propietaris amb el suport de la Lliga i la CEDA, que van obtenir una sentència favorable al govern espanyol. Samper, Companys i Azaña van buscar una solució jurídica per resoldre el conflicte. Canvi de govern (octubre 1934): L'1 d'octubre de 1934, la CEDA va retirar el seu suport al govern de Samper i va exigir l'entrada de ministres al govern. Samper va dimitir i va ser substituït per Lerroux, amb la incorporació de ministres de la CEDA al govern. 6 Aquest canvi va ser vist per la part socialista com un presagi de l'arribada del feixisme a Espanya, influenciat per l'ascens del NSDAP a Alemanya.

Revolució d'octubre de 1934: Es va iniciar un intent de revolució social amb una vaga general i la idea de comptar amb el suport de l'exèrcit, però aquest suport no va arribar. L'aixecament armat es va concentrar a Astúries, on l'Aliança Obrera (UGT, CNT i comunistes) va aconseguir armes i dinamita de les mines. Els revoltats van controlar ciutats com Avilés, Gijón i Oviedo, van ocupar serveis públics i van realitzar actes violents contra el clero i la burgesia. El govern espanyol va respondre amb una repressió brutal, enviant la Legió i els Regulars d'Àfrica sota el comandament del general Francisco Franco, causant prop de 1.100 morts entre els revoltats i 300 entre les forces de seguretat.

Esdeveniments a Catalunya (octubre 1934): A Catalunya, els fets van ser més polítics que revolucionaris. 5 d'octubre: es va convocar una vaga general sense el suport de la CNT, amb poc seguiment. 6 d'octubre: Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. Resposta immediata del govern espanyol: el general Domènec Batet va ocupar Barcelona, va declarar l'estat de guerra i va aïllar el govern català al Palau de la Generalitat. Companys va rendir-se i es van produir unes 27.000 detencions, amb tortures i condemnes a morts o a cadena perpètua. Companys i els seus consellers van ser empresonats.

Conseqüències de l'aixecament: Es van cloure centres polítics, es van suspendre periòdics i es va anul·lar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. 6. Radicalització del govern de centradreta Objectius de la CEDA i la dreta no republicana (1935): La CEDA i la dreta no republicana van concentrar els seus esforços en aconseguir que Gil Robles arribés a la presidència del Govern. L'objectiu era "rectificar" la República mitjançant reformes que incloïen: Eliminació de molts jurats mixtos. Modificació de la reforma laboral, convertint les vagues en il·legals per decret. Derogació de la Llei de Reforma Agrària i proposició d'un nou projecte de reforma agrària.

Substitució de més de 2.000 ajuntaments socialistes i republicans per comissions gestores controlades pel Partit Radical i la CEDA. Reformes dins de l'exèrcit (1935): Gil Robles va Serna nomenat Ministre de la Guerra amb la tasca de dretaitzar l'exèrcit. Franco va ser designat Cap d'Estat Major de l'exèrcit, mentre que altres generals com Mola i Goded van ocupar càrrecs importants. 7 Objectiu de Gil Robles: portar a terme una reforma constitucional, necessitant l'acord de 2/3 de les Corts en els primers 4 anys, després dissoldre-les i convocar eleccions. Gil Robles va preferir esperar a ser president per presentar la reforma, però això va frenar el projecte.

Crisis de govern i escàndol de l'estraperlo (1935): Es van produir crisis de govern continuades i l'oposició creixia, especialment per les dures accions repressives de les forces de seguretat. L'escàndol de l'estraperlo (fraude que implicava el fill adoptiu de Lerroux) va provocar la dimissió del president Lerroux. La situació política es va fer cada cop més fràgil, i van començar a circular rumors sobre un possible cop d'Estat, tot i que Gil Robles no estava del tot convençut. Dissolució de les Corts i convocatòria d'eleccions (1936): El president de la República, Alcalá Zamora, va dissoldre les Corts el 7 de gener de 1936 per evitar que Gil Robles arribés a la presidència del Govern.

Es van convocar eleccions generals per a l'any 1936. Campanya electoral de 1936: La campanya electoral va ser molt intensa: Front Popular (esquerres): Format per Azaña, PSOE, UGT, PCE i POUM. CEDA i dreta: Es va concentrar en pactes puntuals a diverses províncies. A Catalunya, la dreta va formar el Front Català d'Ordre (CEDA, Lliga i radicals). Les esquerres a Catalunya van formar el Front d'Esquerres, amb Esquerra Republicana de Catalunya com a partit principal. Resultats de les eleccions de 1936: Els resultats van ser molt ajustats. Finalment, el Front Popular va guanyar amb una diferència de només 150.000 vots.

Aquestes eleccions van marcar un punt d'inflexió en la política espanyola, amb el Front Popular guanyant en un clima de tensió política i creixent polarització. 7. Govern del front popular (febrer-juny 1936) Resultats i clima posterior a les eleccions: El Front Popular va obtenir 263 escons, però les Corts estaven fragmentades: Dreta: 156 escons. Centre: 54 escons. Aquest resultat va generar un context inestable, amb rumors constants de cop d'Estat, contingut inicialment pels caps de la Guàrdia Civil i la policia. Govern de Manuel Azaña: Nomenat president del Govern. Va decretar una amnistia general per a delictes polítics: 8 Lluís Companys alliberat. Generalitat de Catalunya restituïda.

Es van reposar alcaldes destituïts i readmetre obrers acomiadats durant el Bienni Negre. Continua mobilització sindical i creixement de conflictes al camp (ex: ocupació de terres a Badajoz, proliferació de vagues). Funcionament de les Corts i destitució d'Alcalá Zamora: Les Corts van iniciar sessions el 15 de març sota la presidència de Diego Martínez Barrio. Es va paralitzar l'activitat parlamentària per la qüestió de la destitució del president Alcalá Zamora: La dreta volia destituir-lo per poder governar. L'esquerra, per falta de confiança. Segons l'article 81 de la Constitució, va ser cessat per haver dissolt dues vegades les Corts.

Manuel Azaña va ser nomenat president de la República l'11 de maig de 1936. Creixement de la tensió social i política: Augment de la violència física i verbal: Enfrontaments entre grups ideològics. Discursos incendiaris a les Corts i als mitjans. José Antonio Primo de Rivera, líder de la Falange, detingut el 14 de març per tinença il·lícita d'armes. Oficines de Falange clausurades. Conspiracions militars i civils contra la República: El Govern va intentar dispersar els generals sospitosos de conspiració: Franco enviat a Canàries, Goded a Palma de Mallorca, Mola a Pamplona. Mola va començar contactes amb carlistes.

Es va formar una trama civil colpista: Integrada per monàrquics, Falange, carlistes i la CEDA. Juan March, banquer mallorquí, va finançar l'avió per traslladar Franco del Canàries al Marroc. Inici de la conspiració armada: La conspiració preveia que Franco lideraria l'aixecament des del Marroc. 13 de juliol de 1936: Assassinat de José Calvo Sotelo, líder de la dreta. Aquest fet va precipitar l'aixecament militar, i Franco va decidir actuar.

9 LA GENERALITAT La Generalitat Catalana durant la II República Eleccions municipals del 1931 i proclamació de la República: Gran victòria d'ERC (Esquerra Republicana de Catalunya), partit recent creat i format per Estat Català (Francesc Macià), el Partit Republicà Català (Lluís Companys) i altres grups. ERC era d'esquerres, catalanista i democràtic. Defensava: Catalunya com a nació. Federació amb altres pobles d'Espanya. Millores socials: llibertat sindical, dret a vaga, jornada de 8 hores, ajudes als treballadors. 14 d'abril de 1931: Lluís Companys proclama la II República des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona. Francesc Macià proclama la República Catalana dins d'una Federació Ibèrica.

Reacció del Govern Provisional espanyol: No accepta la proclamació de la República Catalana. Envia tres ministres a negociar amb Macià. Acord: Macià retira la proclamació a canvi de crear una Generalitat Provisional de Catalunya, pendent de la Constitució espanyola. Obra de la Generalitat Provisional (1931-1932): President: Francesc Macià. Reformes culturals i educatives: Creació del Consell de Cultura. Impuls a escoles primàries, colònies escolars, Institut Escola. Autonomia per a la Universitat de Barcelona. Estatut d'Autonomia de Catalunya (1931-1932): Objectiu principal de la Generalitat Provisional. Referèndum del 2 d'agost de 1931: 99% de vots a favor.

Presentació a les Corts espanyoles (18 d'agost de 1931): Fort debat i oposició a parts del text. Manuel Azaña el defensa com a essencial per Catalunya. 10 d'agost de 1932: Intent de cop d'estat de Sanjurjo (reacció al debat sobre l'Estatut). 9 de setembre de 1932: Aprovació definitiva de l'Estatut, tot i que amb retallades.