Estudi de la Segona República Espanyola

I 96 flashcards i 69 preguntes més al document.

Text del document

II REPÚBLICA: Cap d'estat: president de la república (figura més representativa que no "fa política") Cap de govern: president del govern, "fa política" i té més importància. CAUSES CAIGUDA MONARQUIA ALFONS XIII (abril 1931): 1. Des de 1875, hi ha un règim corrupte i democràcia falsejada per caciquisme Permès i fomentat pel rei Alfons XIII 2. Últims 7 anys de dictadura 3. Cansament de la gent; desastres militars com el Marroc on també contribuïa el rei 4. Centralisme: País Basc i Catalunya cada cop més republicans 5. Desembre de 1930 intent de cop d'estat de Jaca - La gent del comitè revolucionari pota empresonada durant 5 mesos i molts d'ells també vigents a penes de mort greu.

(també va haver-hi 2 execucions) 6. Influència grandíssima de l'església en molts àmbits sobretot en educació i l'econòmica Agost 1930: PACTE DE SANT SEBASTIÀ pel comitè revolucionari, volen aconseguir la república de manera violenta.

Persones importants: - Maura (Fill d'Antonio Maura) - Ortega i Gasset - Regionalistes (del país Basc i de Catalunya) - Acció Republicana (Azaña): d'esquerres i republicà - Partit Radical (Lerraux): extrema esquerra i republicà - Derecha Liberal Republicana (Alcalà Zamora): dretes però republicà i demòcrata - Estat Català (Macià): independentista - PSOE (Largo Caballero): entren al pacte més tard, a l'octubre - Republicans Gallecs (Casares Quiroga): Quiroga cometrà diversos errors, un d'ells és que no va avisar a temps que calia esperar per fer el cop d'estat. Gener de 1930, Primo de Rivera dimiteix i el substitueix per Berenguer.

Juntament amb el rei, permeten portar democràcia, però hi ha molta INACCIÓ envers redemocratitzar el país, no tornen a la normalitat democràtica. Crisi greu, ja que hi ha molta repressió (Jaca 1930) Com a conseqüència; El desembre de 1930, Berenguer s'ha extralimitat i dimiteix i s'hi posa Aznar. Es veu forçat a convocar un cicle electoral: 1. Ajuntaments l'abril 2. Diputacions maig 3. Corts juny 12 d'abril 1931: eleccions a ajuntaments: REPUBLICANS MONARQUICS - 41 caps de província (3 ERC) - 39.500 regidors - 9 caps de província - 40.000 regidors més rural, segurament els resultats no són exactament aquests perquè encara hi havia molt caciquisme.

Resultats molt empatats 1 Tot seguit, moltes ciutats d'Espanya es comença a decalar la República (de manera espontània). La primera ciutat és Eibar (Guipúscoa), Barcelona, Madrid, València… Tots ells són membres dels partits que formaven part del comitè revolucionari (els que fan la declaració) PROCLAMEN EL GOVERN PROVISIONAL DE LA REPÚBLICA I VAN A LA SEU DEL GOVERN. Moment clau - 14 abril de 1931: Alfons XII, s'hi nega a "aprovar" la república, per això rep diverses visites entre elles; - Sanjurjo (director general de la guàrdia civil) el convida/el recomana al rei que abandoni Espanya.

- Romanones (havia estat involucrat a la dicatrua de PDR) era un dels ministres més importants del l'anterior partit dinàstic - Miguel Marua (fill de Maura partits dinàstic) Alfons XIII abandona Espanya i s'exilia per pressions del comitè revolucionari i de politics afins (Sanjurjo i Romanones). El govern provisional, format per polítics del comitè revolucionari i dirigit per Alcalà - Zamora, prenen possessió dels ministeris i de la presidència. Alcalà-Zamora: república de dretes és el cap d'estat i de govern (del govern provisonal) Fins quan govern provisional? Fins que s'aprovi una constitució. Per tant, un dels seus principals objectius és redactar una nova constitució. Dins del govern: 1.

Lerroux republicans radicals d'esquerres però molt centralistes 2. Manuel Azaña acción republicana, d'esquerres (ministre de guerra) 3. Casares Quiroga "republicà" nacionalista gallec 4. Largo Caballero PSOE / UGT (ministre de treball) 5. Altres Abril - desembre 1931: S'aproven i s'impulsa: - Drets, només fins a l'estiu, ja que no hi ha corts - Lleis, a partir de l'estiu, perquè s'obriran les corts OBRA DEL GOVERN PROVISIONAL: 1. Decret d'amnistia (presoners des del desembre 1930 lliures) 2. Qüestió religiosa: Maig del 31 disturbis greus i violència anticlerical a Madrid. - Per canviar els ànims aproven el decret per reformes religioses.

- A més es declara a Espanya com un estat laic - Fi de l'exempció fiscal (S'acaba el NO pagar impostos) - Empitjora la situació govern-església 3. Qüestió regional: El 14 d'abril a Barcelona Macià proclama la República Catalana (Pl Sant Jaume), dins de la federació de pobles ibèrics (espècie de sistema CONFEDERAL) - ESC NOU, companys + Macià, el partit català més important Declaració no pactada amb Espanya anteriorment.

Això mostra un acte revolucionari, ja que representa que té màxima autoritat i no en té 2 Per tant, a Madrid es declara la República Espanyola: Alcalá-Zamora envia 3 MINISTRES a negociar amb Macià: "Has de retirar la República CATALANA!" (s'ha de pactar amb la resta d'Espanya) Però, Macià només ho accepta a canvi de futura autonomia a Catalunya, PERÒ DINS D'ESPANYA, i no UNILATERALMENT Document legal (llei orgànica) que dona autonomia a Catalunya en el futur el congrés aprova un Estatut d'Autonomia per Catalunya Agost del 31 - Estatut d'Autonomia /Estatut de Núria: És redactat per alcaldes, ajuntaments, Macià… Més importants de Catalunya.

Amb condicions: Alcalá-Zamora exigia que havia de ser aprovat en un referèndum pel 75% dels votats 99% a favor Es va organitzar també un referèndum paral·lel de dones, sense importància pràctica però sí simbòlic Seguidament, al mateix agost, el porten a Madrid i un any més tard és aprovat, per tant, entrarà en vigor l'estiu del 1932 Paral·lelament, al País Basc; - El PNB (partit nacionalista basc) Exigeix autonomia - Presenten un Estatut d'Autonomia que va ser rebutjat a l'estiu del 31 per les corts, fa igual que Catalunya (redacten un estatut) però al mateix agost del 1931 ja no s'aprova, ja que és massa conservador, confessional (deixava privilegis per l'església), de caràcter essencialista (de manera massiva), no concedia drets sobretot a Castella, per això, és rebutjat només arribar a Madrid.

S'aprovarà un altre Estatut a la tardor de 1936 (tindrà poc efecte per la guerra civil) 4. Qüestió militar: Abril-maig, primers decrets, ja que el ministre de guerra és Azaña El problema + greu de l'exèrcit, era que hi havia un excés d'oficial a l'exèrcit; el salari (cobraven el doble), la majoria d'infanteria i són conservadors (venen de la guerra del Marroc) 1. Jubilació anticipada 2. Jurar lleialtat a la república 3. Retir voluntari (però mantenint el salari) 4. Revisar ascensions produïdes per Primo de Rivera. Recordem que durant la dictadura augmenten els ascensos, per tant, es prdueix una degradació de grau 5.

Reducció de la despesa militar se'n tanquen acadèmies d'oficials, entre elles la de Saragossa, que la dirigida Franco Surten molts perjudicats als africanistes d'infanteria 6. Denegació de la llei de jurisdiccions de 1906 (sobretot perquè a Jaca van morir tots ells per aquesta llei. Conclusió, l'estament militar no tindrà bones relacions amb la república. 5. Qüestió agrària: Hi havia una pobresa extrema, ja que el 60% de la població es dedica a l'agricultura i es cobrava molt menys que en les fàbriques. Andalusia, La manxa, Extremadura, és a dir la meitat sud d'Espanya, tots ells eren jornalers (2 milions d'espanyols).

Davant d'aquesta situació, Largo Caballero, que és el ministre del treball i té relacions amb la UGT, impulsa nous decrets per millorar les condicions de vida dels treballadors. 3 - Decret de termes municipals: obligació de contractar jornalers d'un municipi en cas que hi hagi atur. - Revisa el preu dels arrendaments a la baixa limita els desnonaments ja que es dona més temps per a que es pugui pagar. - Jurats mixtos: delegat del govern va a pactar les negociacions entre els pagesos i els propietaris (similar als comitès paritaris de Primo de Rivera). - Decret de laboreo forzoso: que els propietaris (latifundistes) siguin obligats a posar en cultiu totes les terres que no estiguin explotades.

- Millores: horaris, salaris, assegurança agrària (servei públic) … 6. Qüestió laboral: - Llei de contractes de treball (al novembre ja s'obren les corts i, per tant, ja no són decrets) vacances pagades, blindant del dret de la vaga, obligació d'actualitzar convenis col·lectius als patrons. S'estableix protecció pels treballadors domèstics. S'apugen els salaris; 3,5 psts a 5 psts (pujada considerable del 30%) - Llei de jurats mixtos: intervenció del govern en l'economia, impulsa i influeix en la negociació entre el patró i l'empleat. El delegat del govern (esquerres) pressionarà a favor dels treballadors, quan governin les dretes estaran més a favor del patró. 7.

Comissió de responsabilitat (no es fa a les corts): Es crea una comissió de diputats que investigui a les persones que han actuat d'una manera no democràtica abans del 1931. Per tal d'investigar fets com; la repressió del Annual (1921), la repressió durant la dictadura de Primo de Rivera, repressió dels fets de Jaca (1930) (sobretots per als membres del comitè revolucionari) Això és impulsat per les corts perquè representen tots els partits polítics i, per tant, representen el poble i és més imparcial. TARDOR - HIVERN 1931: ELABORACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ: Octubre 1931; Alcalá-Zamora dimiteix (Derecha Liberal Republicana), ell era cap de govern i de la república.

Va dimitir perquè es produïen diversos debats a les corts que treien massa poder a l'església, és a dir massa aconfessional, durant l'elaboració de la constitució. Desembre 1931; acaben els debats sobre la constitució i rep la majoria del suport. Característiques de la constitució: - Espanya és una república - Sobirania racional el poble tria les corts - Sufragi universal (tant homes com dones) amb 23 anys - Sistema parlamentari (no presidencialista), els ciutadans trien les corts i el cap d'estat ordena formar govern a qui ha guanyat les eleccions.

Si es posa en perill l'estabilitat de la república el cap d'estat, si ho considera oportú, pot ordenar formar govern al segon partit guanyador o al tercer parlamentarisme atenuat. - Àmplies llibertats: es blinda el dret de vaga, divorci, expressió, es redueix la censura i dona importància a les llengües regionals. - Estat unitari, però poden arribar a l'autonomia si volen (només ho farà Catalunya i País Basc) - Estat aconfessional/laic: extreuen privilegis a l'església. 4 - Estableix la funció social de la propietat, el govern podrà expropiar propietats privades a favor del benestar dels espanyols.

Tardor 1931: VOT FEMENÍ (debat a corts): A FAVOR DE QUE LES DONES PUGUIN VOTAR DIRECTAMENT EN CONTRA DE QUE LES DONES PUGUIN VOTAR DIRECTAMENT EN CONTRA DE QUE LES DONES PUGUIN VOTAR CLARA CAMPOAMOR (representant, partit radical): Les dones han de votar perquè són iguals que els homes. GUANYA! VICTORIA KENT (representant, socialista): Les dones han de votar però més tard perquè ara hi ha analfabetisme, cal votar quan estiguin educades MAJORIA DRETA: naturalment una dona no pot votar. LA POCA ESQUERRA: si les dones voten és perquè estan influenciades per l'església.

Qüestió territorial: Estiu 1931: Macià juntament amb alcaldes de ciutats importants de Catalunya redacten el projecte d'estatut que s'envia a les corts a l'agost. Primavera / estiu 1932: les corts s'aprova l'Estatut d'Autonomia Estiu 1932: SANJURJADA: cop d'estat contra la república pel general Sanjurjo (un dels motius és l'autonomia). Estatut d'Autonomia de Catalunya: Està retallat respecte a l'original, ja que era massa ambiciós 1. Creació de govern i parlament; Parlament poder legislatiu, farà lleis i al dret civil té competències exclusives. Generalitat govern propi amb Macià de president. 2. Català i castellà com a llengües oficials 3.

Competències d'ordre públic fundació dels mossos d'esquadres 4. Autonomia fiscal, alta capacitat recaptatòria. 5. Competències compartides en educació 6. Poder judicial propi, tribunal de cassació. S'ocupa de les matèries pròpies de Catalunya Es dona un alt grau d'autonomia tot i que es retalla l'estatut original (Núria), què han tret? Català única llengua oficial Competència exclusiva en l'educació Obres públiques 5 BIENNI REFORMISTA (o d'esquerres) 1931-33: - President del govern: Azaña - Comença desembre de 1931, amb la CONSTITUCIÓ - Aprofundiment dels decrets del govern provisional 1.

Llei de la reforma agrària Expropiació de les terres no cultivades o sistemàticament arrendades, ideologia similar a la de "la tierra para quien la trabaja". S'expropia les terres amb indemnització al propietari. Les terres dels nobles també s'expropien sense indemnització no els agrada.

a) sense indemnització (terres de nobles) la Mancha, Andalusia i Extremadura b) Amb indemnització (terres no nobles) decretada pel govern, no pel propietari, però l'han d'acceptar *actitud negativa dels propietaris envers la república Fundació de l'IRA, organisme (Institut per la reforma agrària) Executaran les indemnitzacions i construiran assentaments de pagesos propietaris (milloren les infraestructures del camp) PROBLEMA: Govern no té ingressos.

Ni per impostos (poca activitat econòmica, greu crisi mundial post-1929 (dura fins el 34/35), atur creixent, baixada producció industrial, etc) ni per finançament (govern d'esquerres, mal vist pels bancs) *baixa la recaptació fiscal, els governs demanen crèdits, bancs reticents (no donen finançament al govern d'esquerres, perquè no es fien d'un govern d'esquerres) CONSEQÜÈNCIA: - Terratinents / propietaris: veuen amb mals ulls la república perquè els han tret les terres. - Molts jornalers i pagesos tenen expectatives decebudes, ja que no s'ha pogut executar la llei (no reben terres promeses) Violència per part dels progressistes (F.T.T Federació de Treballadors de la Terra) 2.

Llei de congregacions: Prohibició de l'educació religiosa, dissolució de l'orde dels jesuïtes (orde fidel a Roma que tenia moltes escoles), zero privilegis fiscals a l'església ha de pagar impostos. Nacionalització / control estatal dels béns de l'església. L'església pot nomenar capellans però si el govern pensa que és una amenaça per la república els pot vetar. També és obligatori casar-se a l'ajuntament. A banda es fa la llei del divorci L'església té enemics. 3. Exèrcit: Di de la premsa militar, fi de la llei de jurisdiccions, fi de les capitanies generals Baixa el pressupost. 1932: es crea la guàrdia d'assalt: cos policial per mantenir l'ordre públic, té un armament més lleuger.

Es pretén que no hi hagi guàrdia civil. La guàrdia d'assalt s'impregnarà d'una ideologia republicana i progressista, en canvi, la guàrdia civil està associada a les dretes i a la monarquia. CONSEQÜÈNCIA: Cop d'estat fet pel general Sanjurjo a l'agost del 1932 SANJURJADA Fracasa perquè Sanjurjo havia acordat uns aixecaments i molts generals es fan enrere, per tant, es desarticula fàcilment. El delicte de traïció hauria de ser penat amb pena de mort, però li commuten la pena a cadena perpètua i després li redueixen, permetent-lo exiliar-se a Portugal. 6 4. Educació: S'inverteix en educació, aproximadament un 30% de la població espanyola era analfabeta i ho volen arreglar.

Es fan noves escoles (moltes de les antigues eren religioses) i es contracta nou professorat. Noves escoles: 1. Secularitzades: no religioses. 2. Coeducació: igual accés a l'educació pels nens i per les nenes. S'intenta emfatitzar l'educació al món rural. Es fan: 1. Activitats de tarda, 2. Formació per adults 3. F.P 4. Difusió de la cultura arreu amb la companyia "La Barraca" formada per Federico Garcia Lorca. PROBLEMA: No s'obren tantes escoles per falta de pressupost A Catalunya les escoles seran gestionades per la Generalitat. Aquestes reformes acumularan enemics. Novembre 1933: FI DEL GOVERN D'ESQUERRES: Què els farà caure? 1. Crisi econòmica mundial 1929 molt atur 2.

Conflictivitat provinent dels sectors anarquistes i dels pagesos del sud perquè volien més repartiment de terres. 3. Problemes estructurals a l'economia espanyola, poca productivitat. Ho hi ha classe mitjana urbana (la majoria viu al camp en una economia de subsistència) no hi ha consum no hi ha llocs de treball. L'economia tampoc reb finançament exterior. Des del primer moment la CNT i els anarquistes declaren la guerra a la II república. Exigeixen revolució social, no és suficient amb la democràcia. Acusen la república de ser un govern burgès i diuen que cal col·lectivitzar tots els béns, cal acabar amb la propietat privada.

Gener 1932: FETS DE L'ALT LLOBREGAT (impulsat per CNT): Miners de la zona de Fígols (Berga) col·lectivitzen edificis, mitjans de producció … ABOLEIXEN LA PROPIETAT PRIVADA. Repressió per part de l'exèrcit de Catalunya i provoca que: - Detencions, presó i deportacions - Popularitat CNT i Frederica Montseny (La dona que parla) i Durruti. Frederica Montseny Durruti 7 Desembre 31 / gener 32: FETS DE CASTILBLANCO I ARNEDO: Castilblanco: Feia una setmana que s'havia aprovat la constitució. Es fan manifestacions demanant col·lectivització, la guàrdia civil les reprimeix durament. Al dia següent hi ha una concentració on la guàrdia civil mata un pagès. En conseqüència el poble mata 4 guàrdies civils.

Es fa una vaga general per repartir terres entre els pagesos i resulta en enfrontaments amb la guàrdia civil que provoca la mort d'alguns d'aquests. Arnedo: A la plaça major del poble Arnedo reuneix una multitud de treballadors per ser els representants del col·lectiu. Conseqüència: ve moltes més patrulles de la guardia civil s'escalfa el clima, la guàrdia civil dispara contra la multitud i moren 12/2 civils (dones i nens) CONSEQÜÈNCIA (sobretot Arnedo): Es comença a veure a la guàrdia civil amb mals ulls, com a feixista…

La guàrdia d'Assalt es fundarà per evitar aquests casos GENER 1933: FETS DE CASAS VIEJAS (Càdis): Aixecament anarquista més important Declaren l'anarquisme, ocupen ajuntaments, finques, magatzems… Ataquen el quarter general de la guàrdia civil (moren dos guàrdies). El govern envia la Guàrdia Civil i la Guàrdia d'Assalt REPRESSIÓ INDISCRIMINADA (líders es van refugiar en una barraca i la guàrdia la va incendiar, metre sortien els afusellaven execucions sumàries a líders i a pagesos). Moren unes 20 persones. Tot això és degut a una mala gestió de la policia. Debats a les corts i investigació desprestigi a Azaña des de part de la dreta i des de part de l'extrema esquerra.

Estiu 1933 - REACCIÓ DEL GOVERN D'AZAÑA: s'aprova la llei d'orde públic, reacció als aixecaments d'extrema esquerra que hi ha per tota Espanya. Dona el poder al govern de declarar l'estat de guerra (retallar totes les garanties constitucionals) comporta més oposició (el PSOE que està al govern també perd prestigi). És vista com una llei conservadora. Tardor 1933, Alcalá-Zamora convoca eleccions per mes de novembre del 1933 és unida que les esquerres José María Gil Robles Acción Popular } funden CEDA1 José Calvo Sotero Renovación Española (extrema dreta) Dins de CEDA també hi ha una minoria d'agraristes i de carlins.

La dreta guanya en vots de manera ajustada, però no en escons, perquè hi ha molta diferència entre el percentatge de vots i la representació final. A les eleccions es voten les Corts, i com que les esquerres es presenten molt dividides a moltes circumscripcions, això fa que la dreta acabi obtenint més escons. ( la dreta no arrasa en vots, només en escons) DRETA (CEDA) CENTRE (Partit Radical) ESQUERRA (izquierda 1 Confederación Española de Derechas Autónoma 8 republicana) - José María Gil Robles 3.300.000 vots 204 escons.

- Lerroux 2.000.000 vots 168 escons - Azaña, Prieto, Largo Caballero 3.100.000 vots 94 escons (A Catalunya, a les circumscripcions catalanes, guanya Cambó amb la Lliga Catalana, que supera ERC.) La Constitució establia que havia de formar govern el partit que guanyés les eleccions, però també deia que, si el cap d'Estat ho considerava perillós, podia encarregar el govern a un altre partit. Per això, el president Alcalá Zamora li ordena formar govern a Lerroux (centre), perquè Gil Robles (CEDA) era considerat massa monàrquic. Tot i així, Lerroux necessita el suport de les Corts.

- La CEDA accepta donar suport a canvi de: Que les lleis que s'aprovin tinguin condicions conservadores per "corregir" les mesures anteriors. - Les esquerres accepten a canvi de: Que no hi hagi cap ministre de la CEDA al govern. Largo Caballero a les eleccions es desmarca del partit d'Azaña (Acción Republicana) després de l'acte de Casas Viejas, no vol anar a les mateixes llistes que Azaña. BIENNI CONSERVADOR; NOVEMBRE 33 - DESEMBRE 35: Mesures conservadores: tira enrere reformes fetes per Azaña. Per què Lerroux ja no és d'esquerres? Perquè li repugna les concessions al catalanisme a l'esquerra catalana (separatista).

1934, l'any més radicalitzat (tant dretes com esquerres): Les exigències de la CEDA són; a) Contrareforma agrària: - Retorn terres a terratinents - Llibertat de contractació - Es faciliten els desnonaments - Jurats mixtos: s'envien delegats més conservadors b) Amnistia pels militars de la Sanjurjada (Agost del 1932) - Hi havia condemnes pels implicats dels cops d'estat amnistia 100% pels responsables d'això c) Església: - S'estableix el pressupost de "culte i clero" - Restabliment de relacions amb Roma i el Papa - Restabliment educació catòlica d) Reducció pressupost del ministeri d'educació (Missions pedagògiques com les obres de teatre de la Barraca (Lorca)) e) Es denega l'autonomia del País Basc que s'estava negociant f) Es torna a donar càrrecs importants a l'exèrcit a militars xero republicans (infanteria africanista), entre ells, Franco RADICALITZACIÓ DE L'ESQUERRA (1934): Desembre 1933: VAGA GENERAL.

CNT molt tocada. 75 morts i més de 1000 detinguts perquè Lerroux la sofoca. UGT, més presència ara que la CNT (Finals 1933 Macià mor) 9 1934: Largo Caballero (ara més radical i per la via parlamentari), per sobre de Primeto, aconsegueix que el PSOE i l'UGT vagin al sector més radical / bolxevic. Els socialistes moderats són minori. Quan calgui es farà una insurrecció armada. Defensa acabar amb el govern de dretes políticament (+ moderat, + via parlamentària) Internament Largo guanya a Prieto i amenaça amb una revolta violenta ABRIL 1934: CANVI DE GOVERN topada entre Lerroux i Alcalà-Zamora perquè Lerroux proposa l'amnistia pels detinguts del cop d'estat de Sanjurjo.

Alcalà-Zamora destitueix Lerroux i nomena Ricardo Samper president del govern degradació de Lerroux. Juny 1934: es fa una vaga general agrària impulsada per la UGT Repressió: 13 morts a trets tensió Quins motius? Salari dels pagesos A l'estiu el Parlament de Catalunya (esquerres) havia aprovat la llei de Contractes de Conreu, feta per Lluís Companys i la unió de Rabassaires (partit d'esquerres familiar pagès). La llei diu que les famílies pageses que porten molts anys arrendades a una terra les podien comprar a un preu molt baix (assequible) establert per la generalitat, encara que el propietari no la volgués vendre. Els propietaris / gent rica no estaven a favor..

Setembre: Lliga de Catalunya amb l'Institut de Sant Isisdre (propietaris rurals, rics) porten la llei al tribunal de garanties constitucionals i es decideix que la llei és injusta s'anul·la. Octubre 1934: la CEDA retira el suport parlamentari a Samper corts bloquejades tensió al congrés. Ho fan perquè Samper estava negociant amb Companys una llei de contractes de conreu. La CEDA s'oposa al govern de Samper. Alcalà-Zamora torna a ordenar A banda, a Viena hi havia hagut 1000 morts per revoltes comunistes per un règim autoritari als ideals de la CEDA més tensió. PSOE vol acabar amb la república i instaurar el comunisme.

5 d'octubre: UGT declara vaga general revolucionària, només triomfa a Astúries (s'havia fundat una aliança obrera des de feia mesos hi havia camps d'entrenament paramilitars, acumulaven armes…) 6 d'octubre: ocupen Oviedo (capital) s'ocupen esglésies, magatzems, mineries, ajuntaments… Govern ordena repressió: Franco (des de Madrid) i Yagüe envia tropes: - Execucions sumàries. - Ve part de l'exèrcit de Marroc i Ceuta - Dura dues setmanes Resultat: - més 1400 morts (més de 1000, entre els miners) - 20.000 detinguts Entre els sectors de dretes Franco guanya prestigi.

mirar més fotos del classroom 10 6 d'octubre de 1934 - Catalunya: Lluís Companys declara l'estat català dins de la república espanyol. Perquè… - El tribunal havia anul·lat la llei de contractes de conreu - Entra de ministres de la CEDA - Repressió ferotge dels miners asturians A tota Europa està creixent l'extrema dreta i vol evitar-ho a Catalunya Fa una crida als partits republicans i d'esquerres per venir a Barcelona per formar un govern alternatiu seria com un "cop d'estat" pacífic, totalment inconstitucional Socialistes i comunistes declaren a una vaga a Barcelona.

La CNT manté que tant la república de dretes o la d'esquerres és un govern burgès, demanen una revolució social on s'acabi amb la propietat privada per COL·LECTIVITZAR-LA MAXIMALISME (o tot o res) Lerroux: envia topes a BCN, vol enviar molta gent (vol fer el mateix que a Astúries). Però gràcies a Domènec Batet, que frena a Lerroux. Li diu que ja controlen la situació i que no fa falta tantes tropes.

Hi ha un xoc entre l'exèrcit (dirigits per Batet), els mossos d'esquadra i els joves armats, per tant, acaba: - 46 morts - Companys i tots els seus governs empresonats - Suspensió de l'Estatut d'Autonomia, Generalitat i Parlament - Generalitat, presidida pel coronel Arenas, designat pel govern central (Generalitat intervinguda) (I també ajuntaments d'ERC. Ara Lerroux hi posa a dit membres de la Lliga de Cambó) Finals de 1934, Azaña estava a Barcelona i també el detenen, però no tot un any, com Comapnys. 1935, CRISI GOVERN LERROUX ABRIL 1935, Xoc Gil-Robles / Lerroux S'havien dictat moltes penes de mort, però Lerroux les havia commutat moles d'elles, però Robles a canvi de més ministres.

Lerroux cedeix; CEDA, 5 ministres Gil-Robles inclòs); a banda, també Partit Agrari al govern (partit defensa dels terratinents) Ara, intensificació de la POLÍTICA DE RECTIFICACIÓ (+ conservadora que mai) a) Reforma agrària Impulsades per partit Agrari - Fi jurats mixtos, ho deciceix ara el propietari - Desnonaments pagesos que havien rebut terres el 1932 - Intervenció d'ajuntaments en mans del PSOE que no aplicaven la nova llei b) Qüestió laboral (el poder torna al patró) - Fi jurats mixtos - Congelació salarial - Detinguts d'octubre 34, represàlies laborals, o detinguts - Denegat el dret de vaga sistemàticament, o reprimit policialment c) Qüestió militar: 11 - Militars d'infanteria, són promoguts dins l'exèrcit, se'ls torna a donar condemnats de tropes (Franco, Mola i Goded) Tardor 1935: Lerroux: Vol tornar a la normalitat a Catalunya, vol retornar les competències a la generalitat Gil Robles: proposa nova constitució, molt més RETRÒGRADA XOC RADICAL!

Aquest xoc portarà que la CEDA retiri el suport parlamentari a Lerroux, per tant, ara Lerroux està en minoria, i per això A-Z destitueix Lerroux. Per això ordena formar govern a Chapaprieta Setmanes després, AFERS DE CORRUPCIÓ AL P. RADICAL, surten a la premsa: 1) Afer ESTRAPERLO: Funcionaris del Partit Radical (tècnics que fan inspeccions) i propietaris de casinos manipulaven les ruletes per evitar que el client guanyés així el propietari guanyava els diners. El funcionari feia malament les inspeccions, així el propietari del casino li donava una part dels diners guanyats. 2) Afer Nombela: (Nombela és qui ho va detectar).

Polítics del Partit Radical desviaven fons públics a empreses mineres d'Àfrica, transferien més diners dels que calen INFLEN FACTURES, una part del que l'empresa guanyi anirà al polític. Reben un suborn. Gil-Robles retira el suport parlamentari (ara del govern de Chapaprieta) el Partit Radical torna a estar en minoria. Desembre 1935: Es nomena Portela Valladares president del govern (republicà de dretes) té poc suport a les corts. - Esquerres: volen noves corts - Dreta: CEDA, Partit Agrari volen presidir ells.

Conseqüència de la minoria parlamentària: Alcalá-Zamora convoca unes eleccions al per al febrer del 36 Abans que es facin les eleccions: Portela Valladares funda una opció moderada de centre: Partit de Centre Democràtic, vol evitar la polarització i aconseguir l'estabilitat. FEBRER 1936 - ELECCIONS: Aquestes eleccions van ser molt polaritzades. Contrari al novembre del 1933: les dretes van molt dividides en les llistes electorals (CEDA, FALANGE, RENOVACIÓN ESPAÑOLA…

tot i que Lerroux va apart) i les esquerres van molt unides; El front popular: (republicans + POSE+ comunistes (PCE) - Azaña - Izquierda republicana - El barrio - Unión republicana - Quiroga - Republicans gallecs - Largo Caballero - PSOE) - comunistes - Largo Caballero - PSOE) - Comunistes més reticents a entrar, no entraran dins del govern però donaran suport. 12 Les eleccions funcionen amb un sistema majoritari: la llista que hi tenia més vots a cada província s'emporta molts més escons que qui queda segon o tercer. BLOQUE NACIONAL: La CEDA no aconsegueix un font tan ampli (com les esquerres) i, per tant, decideix ajuntar-se: - Carlins, P. Radical, Renovación Española.

A la resta d'Espanya, hi ha un auge de l'extrema dreta, per això decideixen fundar el front popular. Tot i això, molts d'ells s'inspiren de França. RESULTATS DE LES ELECCIONS (73% participació) CENTRE DRETA ESQUERRA (FRONT POPULAR) 5,5% 54 escons 46,5% 4.500.000 (156 escons) 48% 4.650.000 (263 escons, majoria) PSOE és el partit amb més escons. COM VAN LES ELECCIONS A CATALUNYA? Front de dretes Front d'ordre Frente popular Front d'esquerres Esquerra Republicana (Lluís Companys, encara està a la presó) POUM: comunistes que rebutgen la URSS (Andreu Nin) PSUC: comunistes, branca catalana del Partit Comunista Espanyol, està dins de la 3a internacional dirigida per Moscou.

Unió de Rabassaires: pagesos d'esquerres, partit rural. CNT? s'adonen que la CEDA, Falange, partits de dretes són perillosos i s'apropen al feixisme. Així que demanen anar a votar després d'haver boicotejat la república. RESULTATS: Front d'esquerres: 700.000 vots Front d'ordre: 490.000 vots La CEDA al desembre del 35 li demana a Valladares (govern de transició) aturar les eleccions i declarar l'estat de guerra i Franco també *. A guàrdia civil no ho va obeir i el govern tampoc no triomfa. Per què ho demanen? Pensen que el govern del front popular és el preludi del comunisme / marxisme.

* Franco: entre l'abril i el maig del 35 l'havien pujat el càrrec, el ministre de guerra havia nomenat Franco, cap d'estat major, és a dir el militat amb + poder a Espanya. Febrer 1936: s'estableix el govern de front popular, president del govern: Azaña. - Decret d'amnistia als presos polítics, uns 30.000 i entre ells companys. - S'obliga a readmetre a gent acomiadada per creences polítiques - Establiment d'autonomia per Catalunya - Restitueix alcaldies intervingudes a Catalunya i a Espanya. - A les corts es comença a debatre un estatut pel País Basc (serà aprovat més tard) i per Galícia (directament no el miren) - Torna a entrar en vigor la llei de contractes de conreu.

13 - S'intenta depurar l'exèrcit i allunyar-lo de Madrid de militars facciosos (de dretes/extrema dreta); 1. Franco - Canàries, també deixa de ser cap d'estat major 2. Mola - Navarra 3. Goded - Mallorca Això serà un problema, perquè molts de l'exèrcit més preparat és a l'Àfrica, i això farà que Franco arribi amb facilitat. A més Mola s'junta amb els carlins - Es torna a la reforma agrària del 1932, s'anul·la la reforma de la reforma agrària. Maig (36): canvi de govern, canvi de qui ostenta la prefectura de l'estat.

Els partidaris del front popular presenten una moció de censura a Alcalà-Zamora amb l'argument que havia ordenat formar governs més del que la constitució permet (argument oficial). Alcalà-Zamora era un republicà de dretes, consideren que cal donar a la república un caràcter d'esquerres (motiu no oficial). El seu lloc l'ocupa Azaña i el president del govern passa a ser Casares Quiroga (Republicans Gallecs). - PSOE segueix sent liderat per Largo Caballero radicalització, segueixen sense entrar al govern. - CNT-FAI: vagues obreres - Ocupacions il·legals de finques - Radicalització tensió de la dreta: 1.

Carlina (Navarra) organitza els REQUETEROS (requetès) una mílica armada (civils ultracatòlics i odi cap als republicans) 2. CEDA reunions amb José Calvo Sotelo (Revolución Española), volen acabar amb la república. 3. Falange s'ha unit amb un altre partit les Jons, per tant ara; Falange Española de les Jons. El president J.A. Primo de Rivera, tot i això, a les eleccions no fan res, però tindran una gran evolució. - Es comencen a fer atemptats per part dels de dretes en contra dels d'esquerres, el primer és contra el vicepresident de la república o corts a partir d'aquí hi haurà molt aviolència entre els de dretes i els d'esquerres.

Sectors radicals d'esquerres: - JSU (Joventuts Socialistes Unides – PSOE i PCE): s'armen, liderats per Carrillo. - CNT - FAI - Alguns guàrdies d'assalt Els sectors de dretes i sectors d'esquerres es disputen 350 morts, a Catalunya no hi ha disturbis. 14-04-1936: (5é aniversari de la II república) Un guàrdia d'assalt crida "Visca la república" violència entre la guàrdia civil i la guàrdia d'assalt mor un guàrdia civil. A l'enterrament del guàrdia civil també hi ha membres de la guàrdia d'assalt, provocant disturbis on moren 6 persones, entre elles el cosí germà de José Antonio Primo de Rivera. Dins de la guàrdia d'assalt hi destaca José del Castillo, la Falange el culpabilitza. Juliol: J.

Castillo mort per la G. Civil i la Falange Conseqüència: Més tard, G. d'assalt, culpabilitza al líder polític + importat (Gil Robles) però no el troben i van per José Calvo Sotelo. Les dretes culpabilitzen el govern de Casares Quiroga i les esquerres culpabilitzen les dretes (de tots aquests disturbis) 14 Conseqüència final: 17 de juliol: COP D'ESTAT AL MARROC el líder és Sanjurjo i el dels militars Mola 18 de juliol: COP D'ESTAT A LA RESTA D'ESPANYA 15 16