Estudi de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

I 36 flashcards i 24 preguntes més al document.

Text del document

TEMA 4. La Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939) Aina Subirana 2n de Batxillerat B Història, 2n trimestre Curs 2023/2024 HISTÒRIA. Tema 4: La Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939) Aina Subirana 2023-24 TEMA 4. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) 0. Introducció i cronologia Conceptes Guerra Civil: la guerra és dins l'estat, per tant, la població s'ha de posicionar a un costat o a l'altre. Conseqüències d'una guerra: morts, mutilats, traumes psicològics… La guerra no acaba amb pau, en aquest cas, va acabar amb una dictadura. Va començar amb violència i va acabar també amb violència.

Morts: 200.000 civils; 300.000 al front de batalla; 20.000 republicans executats després de la victòria dels rebels. Fora del front de batalla: 49.272 mort a territori republicà (franquistes morts) i 130.999 - 150.000 morts pel bàndol franquista (republicans morts). Algunes persones van anar a l'exili, i algunes van acabar en camps de concentració. 1. Del cop d'estat a la Guerra Civil 1.0 El context del cop d'estat Cop d'estat: quan un grup de persones armades ataquen per poder governar. Quan van donar el cop d'estat no esperaven que la república resistís. Per tant, el cop d'estat va ser un fracàs, ja que no van aconseguir el poder, sinó que van iniciar una guerra civil.

Context del cop d'estat: - Crisi de les democràcies a bona part d'Europa. - Reacció conservadora davant el cop d'estat i la voluntat d'aturar les reformes progressistes. - Sectors de l'obrerisme i l'esquerra es radicalitzen i exigeixen més canvis la dreta ho utilitza com a argument. - Més conflictivitat social i violència. - Els feixistes, monàrquics i tradicionalistes promouen un clima de violència al carrer. Tot i que a Europa hi ha diverses dictadures, Espanya és l'únic país on hi haurà una guerra civil. Els burgesos, veient el que passa a la URSS, no volen el comunisme, tenen por a la revolució obrera, per això aposten per sistemes polítics autoritaris. 2 HISTÒRIA.

Tema 4: La Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939) Aina Subirana 2023-24 Causa immediata de la Guerra Civil cop d'estat La intenció del cop d'estat era acabar amb el govern de la república i de les reformes. No volen que les reformes continuïn. 1.1 El cop d'estat Un grup de militars dirigits pel general Mola planteja un cop d'estat amb el suport de l'UME (Unió Militar Espanyola, oficials antirepublicans) i forces polítiques extremistes (falangistes i carlins). Hi ha una clara voluntat d'eliminar la República amb una intervenció violenta, antidemocràtica, antisocialista i de tipus feixista.

El grup dels militars que conspiraven i que van donar el cop d'estat van ser: - Emilio Mola ("el director") - Francisco Franco - Manuel Goded - Gonzalo Queipo de Llano - José Sanjurjo - Millán-Astray - Enrique Varela Tant els falangistes com els carlistes estan d'acord amb el cop d'estat. El pla era que diferents grups de militars anessin avançant i controlant les diferents ciutats fins a arribar a Madrid. 17 de juliol 1936 "Alzamiento nacional" - cop d'estat al Marroc.

18 de juliol 1936 Franco viatja de Canàries al Marroc i es va fer amb el comandament de l'exèrcit de l'Àfrica Es revolten altres caps militars: - Mola a Pamplona - Queipo de Llano a Sevilla - Goded a Mallorca - Cabanellas a Saragossa Van aconseguir implicar destacaments militars, forces policials afins i grups de civils armats (falangistes i requetès) i imposar-se a les forces republicanes. Espanya queda dividida en 2 zones: la controlada pels franquistes i la governada per republicans. Des d'abans que comenci el cop d'estat hi ha una clara voluntat de sotmetre la violència. Volen una dictadura que duri, per això, han de posar molta repressió. Ciutat de Badajoz conquerida a l'agost.

Unes 40.000 persones anarquistes van ser reprimides i assassinades. General Yague "el carnicero de Badajoz" 3 HISTÒRIA. Tema 4: La Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939) Aina Subirana 2023-24 Molts militars eren del Marroc, ja que se'ls va oferir venir a lluitar a Espanya i si aconseguien controlar una zona se la podien quedar. Els presoners eren tancats a la plaça (la plaça de toros) i després afusellats. Els cadàvers eren acumulats a un costat del cementeri i cremats per eliminar-los. El govern de la República va tardar a reaccionar. Casares Quiroga dimiteix José Giral el substitueix i decideix armar als sindicats perquè hi ha la necessitat de què els civils lluitin amb armes.

Es creen les milícies (persones civils organitzades per lluitar). Es dona suport a les milícies per defensar la República. El govern de la República es manté a la resta del territori gràcies a la mobilització d'organitzacions obreres i republicanes, de les forces policials i fidels a la legalitat i al govern legítim. BOE Butlletí Oficial de l'Estat perquè es pugui aplicar qualsevol cosa s'ha de publicar aquí. Es va publicar al BOE una llei per l'entrega d'armes a la població. Als voluntaris se'ls donarà armes, menjar i establiment. 1.2 El fracàs del cop a Catalunya L'encarregat de dirigir el cop d'estat a Catalunya era Goded.

18 juliol 1936 va a Mallorca i Balears, que queda en mans dels rebels. Llano de la Encomienda (cap miliar de Barcelona) es va mantenir fidel a la República, així que Goded va anar a Barcelona el 19 de juliol. La resistència dels militants de la CNT i la UGT, la guàrdia d'assalt i la Guàrdia Civil va aturar a Goded. Companys el va obligar a anunciar per ràdio el fracàs del cop d'estat i Goded va ser jutjat urgentment i afusellat a Montjuïc marca la fi de l'aixecament a Barcelona. 1.3 Espanya dividida en dues Els rebels triomfen a l'Espanya rural, però la resta és fidel a la República. 4 HISTÒRIA.

Tema 4: La Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939) Aina Subirana 2023-24 BÀNDOL REPUBLICÀ BÀNDOL INSURRECTE - Demòcrates, comunistes i anarquistes - Eren nomenats "rojos" com a insult - Defensa la legitimitat republicana - Classes populars: obrers, pagesos… - Classes mitjanes republicanes i molts intel·lectuals i artistes - Bàndol dels rebels que inicien el cop d'estat - Feixistes, monàrquics i grups de dretes i antidemocràtics. Militars conservadors, falangistes i carlins.

- Es feien dir nacionals - Tenien el suport de l'església, Alemanya, Itàlia i dretes - S'oposa a les reformes - Pretenen "restablir l'ordre" amb la dictadura 1.4 La dimensió internacional de la Guerra Molts dels militars que Franco necessita es troben a l'Àfrica, per tant, els revoltats necessiten portar a la península unitats com: La Legió i les Forces Regulars indígenes. Per això, demanarà ajuda a França i al Regne Unit, però aquests promouen la no-intervenció sorgeix el pacte a la no-intervenció (promogut per Fr i GB i firmat també per Alemanya i Itàlia). Alemanya i Itàlia no compleixen el tracte i intervenen en la Guerra Civil.

Des de finals de juliol avions italians i alemanys van traslladar les tropes africanes i van proporcionar recursos als revoltats. Des del primer moment, la Guerra Civil va tenir una gran repercussió internacional. La guerra s'interpreta com un conflicte entre les forces democràtiques i els règims feixistes en ascens. L'opinió democràtica progressista mundial va estar a favor de la República. En canvi, les forces conservadores de les democràtiques i els governs feixistes d'Itàlia i Alemanya veien en la insurrecció de Franco un fre a l'expansió del comunisme. També van rebre el suport de la dictadura portuguesa de Salazar i del Vaticà i el catolicisme tradicional.

Des de fora es veia que si ajudaves a Espanya ajudaves als comunistes, ja que la guerra es veia com una revolta dels comunistes. Això era molt mal vist perquè tenien por que si "donen suport al comunisme" hi hagi una revolta de la burgesia, per això no ajuden. L'URSS serà l'únic que recolzarà als republicans, els deixen diners i els donen armes. Brigades internacionals grups de persones voluntàries que van a Espanya a lluitar contra els franquistes. Apareixen amb la difusió d'un cop d'estat feixista. No volen que el que ha passat s'escampi més lluny. Se senten identificats en contra del feixisme.

Tot i que van intervenir activament defensant Madrid, la seva força era molt inferior a la dels alemanys i italians. 5 HISTÒRIA. Tema 4: La Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939) Aina Subirana 2023-24 Legió Còndor Hitler envia alemanys a lluitar a Espanya. Un dels exemples són la Legió Còndor. Bombardeig de Guernica per treure la identitat basca i fer por. Atac del bàndol dels rebels amb avions alemanys. - Els rebels diuen que no han estat ells, que ho han fet els republicans per difamar Franco. - França sap que han estat els alemanys i diu que han fet el mateix que van fer a Verdun (I GM). - Els alemanys nazis diuen que no van ser ells, sinó que van ser els comunistes.

Hitler ho feia perquè: - És bo que a Espanya governin els feixistes. - Utilitza Guernica com a camp de proves d'armes, avions… (estava pactat amb Franco) 2. La República en guerra 2.0 Els governs de la República durant la Guerra Civil 1r govern José Giral (republicà d'esquerra); juliol - setembre 1936 2n govern Largo Caballero (sindicalista i socialista); setembre 1936 - maig 1937 govern de concentració (s'incorporen integrants de la CNT-FAI), l'intent d'unitat fracassarà després dels Fets de Maig del 1937 a Barcelona. 3r govern Juan Negrín (socialista); maig 1937 - març 1939, amb influència del PCE.

Després de la caiguda de Caballero amb els Fets de Maig, Negrín centra esforços a guanyar la guerra i en involucrar les democràcies europees a favor de la República. Negrín viurà l'exili per Girona a França. 1 abril comença la dictadura. A partir de llavors, la República no existeix en territori espanyol, però les seves institucions es van mantenir a l'exili (com a símbols sense poder real). 2.1 L'esclat revolucionari El cop d'estat va portar a la República a una guerra, i va anar acompanyat d'un esclat revolucionari de caràcter popular i espontani.

Hi va haver molts moviments revolucionaris als carrers contra tot el que tenia relació amb els insurrectes (església, burgesia, propietaris, catòlics…). El procés revolucionari pretenia implementar un nou ordre social i un nou poder. Va sorgir una nova xarxa de poder popular al voltant de sindicats i partits d'esquerres (socialistes i comunistes). Es van formar comitès locals per substituir ajuntaments o governs locals. El 20 de juliol de 1936 a Catalunya hi havia el Comitè de Milícies Antifeixistes (CNT-FAI ho van promoure), presidit per Lluís Companys. L'objectiu era organitzar el que va lligat amb la guerra: milícies…

Això va ser creat pels anarquistes, i això els va donar molt de poder a Catalunya. El comitè de Milícies 6 HISTÒRIA. Tema 4: La Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939) Aina Subirana 2023-24 Antifeixistes es va ocupar d'organitzar les columnes de voluntaris que van marxar cap al front d'Aragó i controlar l'ordre públic. El poder de l'Estat s'enfonsava. El govern republicà va decretar la dissolució de l'exèrcit tradicional i la creació de batallons de voluntaris que havien d'integrar-se a les milícies populars. La situació es va agreujar des de l'agost pel progrés dels feixistes. L'esclat revolucionari fa que hi hagi molta violència pel país.

La violència republicana se centra bàsicament als primers mesos de la guerra. Hi ha assassinats (es maten alguns causants del cop d'estat), revoltes contra convents de l'església… Quan arriba el govern de Largo Caballero aquests atacs violents paren. En el 1r govern la situació és caòtica: milícies, accions al carrer… Hi ha una divisió entre els republicans: Partidaris de la revolució social Partidaris de guanyar la guerra Volen guanyar la guerra i alhora fer la revolució. Volen acabar amb els militars i també els burgesos.

- Anarquistes (CNT-FAI), POUM i part de la UGT - Defensen que les transformacions revolucionàries aconseguirien mobilitzar el poble contra el feixisme i així guanyar la guerra. - Proposen: - Imposar un nou ordre revolucionari - Canviar el sistema de la propietat - Prendre el control de les armes - No permetre la integració de les milícies popular en l'exèrcit.

- Republicans (majoria), PCE (comunistes estalinistes) i el PSOE (socialistes) - Defensen que era indispensable centrar-se a guanyar la guerra - Proposen: - Posar ordre a la rereguarda - Controlar les experiències col·lectivitzades - Reforçar els vincles amb les classes mitjanes - Reconstruir un Estat fort concentrat en l'esforç bèl·lic A la zona republicana, durant els primers mesos de guerra, hi havia una repressió espontània a tothom que pogués tenir relació amb els insurrectes. L'església, la burgesia, els propietaris i les classes benestants van ser objecte d'una persecució de la qual el govern en va perdre el control.

Hi van haver assassinats, "passejades", detencions il·legals a les txeques (presons clandestines), saqueigs i cremes d'esglésies i convents i també requisa de béns i propietats. 7 HISTÒRIA. Tema 4: La Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939) Aina Subirana 2023-24 2.2 Col·lectivitzacions i economia de guerra La revolució popular també va implicar un procés de col·lectivització per gran part de la propietat industrial i agrària. Es col·lectivitzen terres, l'església, beneficis… Els treballadors, organitzats en comitès, es van posar al capdavant de les empreses i declaraven el règim d'autogestió. Prenien decisions a través d'assemblees democràtiques o amb comitès de treballadors.

(Exemple: en una empresa han fet fora al propietari i els obrers s'organitzen per repartir-se entre ells, per millorar les condicions, anar contra la guerra… l'assemblea decideix què es fa amb els beneficis, hi ha d'haver col·lectivitat, els beneficis seran col·lectius). Lluís Companys va donar suport a les col·lectivitzacions. Una sèrie de decrets de la Generalitat de Catalunya donaven cobertura legal a les confiscacions d'indústries i de terres fetes per organismes populars. Es va crear el Consell d'Economia de Catalunya que va dissenyar un pla socialista de reorganització de l'economia.

Octubre 1936 Decret de col·lectivitzacions diu que la col·lectivització és legal Per mantenir l'activitat productiva i atendre les necessitats de la població es va dur a terme: el control de la banca, la creació d'entitats de crèdit públic, la regulació dels salaris i la municipalització del sòl urbà. Això polaritza molt els dos bàndols de la guerra. Burgesos seran franquistes. 2.3 El govern de Francisco Largo Caballero Final agost 1936 les milícies no aconsegueixen frenar l'avanç dels rebels Calia parar la violència de la rereguarda republicana.

El govern de Giral no tenia prou capacitat per fer-ho es va formar un govern de coalició dirigit per Largo Caballero (líder de la UGT) amb majoria socialista i republicans i comunistes i d'un nacionalisme basc. A Espanya entren comunistes al govern per això França i GB no hi donen suport, no volen estar associats al comunisme. La violència durarà fins al setembre, però les col·lectivitzacions duraran fins al 37. Amb Largo Caballero encara hi són. Dos mesos més tard, van incorporar 4 ministres anarquistes, entre ells Federica Montseny (1a dona ministra).

Caballero Pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra mitjançant la reorganització de l'Estat, la militarització de les milícies (incorporació de les milícies a l'exèrcit perquè no vagi a la seva) i la formació de l'Exèrcit Popular (mobilització militar masculina obligatòria). 8 HISTÒRIA. Tema 4: La Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939) Aina Subirana 2023-24 Catalunya A Catalunya encara presidia la Generalitat. 26 de setembre es forma un govern d'unitat presidit per Josep Tarradellas, el formen Acció Catalana Republicana + POUM + PSUC + ERC + CNT.

Mesures: - Dissolució Comitè Milícies Antifeixistes - Substitució dels Comitès locals per ajuntaments - Centralització dels serveis policials - Reconstrucció de l'aparell judicial (fi a la violència) - Creació d'un exèrcit Popular a Catalunya (militarització de les Milícies aturades al Front d'Aragó) - Intervenció de l'economia (de guerra) Aquestes mesures no van agradar als sectors més radicals del sector obrer. Tampoc als burgesos, però ells ja havien pres bàndol abans. 2.4 Els fets de Maig 1937 Hi havia tensions al govern, que qüestionaven l'eficàcia de Largo Caballero per dirigir la guerra per part dels socialistes i comunistes.

Els anarcosindicalistes i els més radicals del POUM volien avançar en la revolució i no volia la militarització de les milícies i no volien frenar les col·lectivitzacions. Els anarquistes van ocupar l'edifici de Telefònica a Barcelona per fer-se amb el control de les comunicacions. 3 maig 1937 les forces de la Generalitat procedeixen a desallotjar els anarquistes, van enviar la guàrdia d'assalt. Això va desencadenar amb una batalla acampal. Una lluita armada al carrer entre els que donaven suport al govern i els militants. La lluita es va estendre per la ciutat. Es van construir barricades i va acabar amb 200 morts i molts ferits.

Els anarquistes van quedar derrotats i hi va haver una crisi del govern molt profunda. La derrota de la CNT i el POUM va significar la il·legalització d'aquest partit i la fi de la revolució. 9 HISTÒRIA. Tema 4: La Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939) Aina Subirana 2023-24 Conseqüències del fets de maig de 1937 - Es limita el govern de Catalunya per la guàrdia d'assalt. - Retallada de les competències en seguretat i ordre públic de la Generalitat per part del Govern central republicà. Limitació del govern autonòmic. - Tensió entre el govern republicà i l'autonòmic per control els més radicals. - Els fets de maig van disminuir la influència dels anarquistes i enfortir els comunistes.

- Els comunistes espanyols van exigir la dissolució del POUM i la detenció dels seus líders (eren trotskistes, per tant, enemic de la revolució comunista soviètica). - Largo Caballero es nega a les exigències dels comunistes i dimiteix. - Amb la dimissió de Caballero, els anarquistes queden fora del govern. 2.5 El govern de Juan Negrín Es constitueix un nou govern presidit per Juan Negrín (socialista) per formar un nou govern integrat pels partits sense sindicats on els comunistes tenen més importància (sobretot davant l'ajuda de l'URSS). Va posar la direcció del ministeri de la guerra en mans de Indalecio Prieto (socialista).

El govern deixa de comptar amb la participació dels sindicats (CNT i UGT). S'il·legalitza el POUM i se'n detenen els líders. El govern de Negrín queda al poder fins a la fi de la guerra. Mesures: - Reforçar el poder central - Unificar la direcció bèl·lica - Integració de les milícies en l'Exèrcit Popular - Control sobre la producció industrial i agrària Octubre 1937 Negrín trasllada el govern de València a Barcelona (on assumirà les tasques de govern generals, sense l'administració autonòmica) perquè corria perill. Negrín proposa una política de resistència de la República fins al final, però va proposar un Programa dels tretze punts (abril 1938).

Intenta negociar amb Franco una rendició proposta d'acord de rendició, vol pactar amb Franco Programa dels 13 punts Franco no ho accepta, només si és "una rendició sense condicions". 1938 falta menjar, aliments… els atacs dels rebels cada vegada són més forts i els fracassos militars eren continus. La població estava cansada. Negrín volia resistir, es mantenia només amb l'ajuda dels comunistes. 10 HISTÒRIA. Tema 4: La Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939) Aina Subirana 2023-24 Gener - febrer 1939 les tropes de Franco arriben a Catalunya batalla de l'Ebre la guerra ja és quasi perduda i les persones comencen a exiliar-se. 1 abril 1939 Franco declara que ha acabat la guerra 3.

El bàndol de Franco. La construcció del nou estat totalitari 3.1 Militarització i comandament únic A la zona nacional des del principi hi va haver un ordre per la disciplina militar i la proclamació de l'estat de guerra. Els generals insurrectes actuaven com a virreis al territori que ocupaven, quan els militars aconsegueixen un territori, tenen el poder del territori. Però la mort a Lisboa de Sanjurjo (considerat el cap principal del cop) va plantejar el problema del lideratge. 24 juliol 1936 Junta de Defensa Nacional serà el que governarà cada territori ocupat. Era integrada per militars (Mola, Franco, Queipo de Llano) i presidida per Miguel Cabanellas.

Les primeres mesures van ser: - Suspensió de la constitució - Paralització de la reforma agrària - Prohibició de l'activitat dels partits polítics Franco cada vegada tenia més poder i prestigi després de l'alliberament de l'alcàsser de Toledo i de convertir-se en l'interlocutor acceptat per Hitler i Mussolini. Cada vegada té més rellevància política. 30 setembre de 1936 elegit cap de l'Alzamiento 1 octubre de 1936 proclamat cap de govern de l'Estat i Generalísimo de los ejércitos españoles Desapareix la Junta de Defensa s'estableix una Junta Tècnica de Estado (seu a Valladolid i Burgos). El quarter general del generalísimo es va traslladar a Salamanca.

3.2 La creació del partit únic A la zona nacional hi havia un comandament únic, però no una uniformitat política. Tots els partits polítics van ser prohibits pels insurrectes eren legals la Falange Española y de las Joan i la Comunión Tradicionalista (carlins). Es tolerava CEDA i els grups monàrquics. Decret d'unificació (inspirat en el feixisme italià) establia la creació d'un partit únic (Falange Española Tradicionalista y de las JONS). Franco queda de comandament al nou partit. 11 HISTÒRIA. Tema 4: La Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939) Aina Subirana 2023-24 Primo de Rivera (fundador de Falange Esp. y de las JONS) va ser empresonat a Alacant.

A mitjans de la Guerra Civil és condemnat a mort i el maten (els republicans). Després Franco li fa una "cerimònia honorífica". 3.3 El govern a Burgos Gener 1938 desapareix la Junta Tècnica i es forma el primer govern de Franco, que serà cap d'Estat i president del Govern. Aquest nou estat s'inspirava en el feixisme i defensava un model social basat en el conservadorisme i el catolicisme.

Mesures: - Eliminació de la legislació republicana - Supressió de les llibertats religiosa, política i social - Imposició de la censura en premsa i mitjans comunicació - Supressió dels Estatuts d'autonomia - Establiment de la pena de mort - Publicació del Fuero del Trabajo (1938) - sindicat únic que agrupava empresaris i treballadors que prohibiran les vagues i reivindicacions. El nou estat era confessional i va anul·lar les lleis del matrimoni civil i del divorci i va instituir una retribució estatal per al clero.

El projecte d'estat de Franco és: estat totalitari, unitat nacional, família tradicional, treball únic exponent de la voluntat popular (sobirania nacional), patrimoni i pàtria, màrtirs - furs ("si mors per la causa seràs un heroi"), déu i enemics = guerra = comunistes. Franco buscarà el suport de l'Església catòlica. Es va fer una carta que deia que cal unir-se a la causa franquista. L'església dona suport a Franco i va en contra dels Comunistes. Hi havia molta gent que era religiosa i que van seguir a Franco perquè era el que l'església deia.

Les lleis que institucionalitzen el nou règim franquista: (es va aplicant als territoris ocupats) - Fur de Treball (març 1938) suposa l'organització feixista i corporativa de la producció amb la integració obligatòria de treballadors i patrons en sindicats verticals, prohibint-se el dret de vaga. - S'instaura per Decret la censura prèvia doble i es controlen els mitjans de comunicació. - Lleis favorables a l'Església fi del matrimoni civil i el divorci, religió oficial, finançament, gran presència social (ensenyament, exèrcit…).

- Llei de Responsabilitats Polítiques per a legalitzar la repressió tribunals de militars, jutges i falangistes jutjaran als partits d'esquerra - polítics d'esquerra perseguits i empresonats. 12 HISTÒRIA. Tema 4: La Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939) Aina Subirana 2023-24 3.4 La repressió al bàndol nacional La repressió era molt forta per a tot allò que pogués estar lligat al Front Popular, a l'enemic polític: camps de concentració, afusellaments… Hi havia un clima de terror i les zones franquistes eren plenes de fosses comunes. Es va matar a gent que no presentava oposició, però es va fer per prevenció, perquè era d'esquerres.

Ús generalitzat de la violència i de la repressió com a component propi del "Nuevo Estado Español": - Eliminació de qualsevol oposició a la rereguarda i com a represàlia contra els desafectes a l'Alzamiento. - Voluntat d'estendre la por a la població i com a arma de guerra. La violència sistemàtica es va fer a 3 nivells temporals. - Immediata en el mateix moment d'entrada de les tropes en una població, sobre els resistents i sobre qui no col·laborava. - Curt termini la pràctica de revenges i represàlies en els dies posteriors. - Mig termini repressió de manera planificada i sistemàtica per "purificar" Espanya i eliminar qualsevol nova oposició.

3.5 Els catalans a Burgos No tots els catalans donaven suport a la República. Els sectors més conservadors i adinerats van posar-se al costat dels revoltats. Una vegada exiliats van continuar recolzant els franquistes recollint diners per a despeses militars. Amb l'entrada de les tropes franquistes a Catalunya, els catalans que havien ajudat als rebels van intentar ocupar càrrecs al nou règim. 4. L'evolució de la guerra 4.1 Primera etapa: 1 de juliol de 1936 al març de 1937 En aquesta etapa primer s'intenta governar la capital (Madrid), però no ho aconsegueixen. Arriben milicians, brigades… per protegir Madrid. La batalla de Madrid Primer objectiu militar dels insurrectes Madrid. 13 HISTÒRIA.

Tema 4: La Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939) Aina Subirana 2023-24 El general Mola hi va enviar columnes des de Pamplona. L'exèrcit d'Àfrica havia aconseguit passar l'estret de Gibraltar amb l'ajuda de l'aviació de Mussolini. Un cop a la Península, Franco va entrar a Còrdova i a Granada i, des de Sevilla, es va dirigir a Madrid per Extremadura, que va ocupar malgrat la defensa aferrissada que van oposar els republicans a Badajoz. Quan va arribar als voltants de Madrid la defensa de la capital els va aturar. Milers d'homes van fortificar els accessos a l'interior de la ciutat. Van néixer consignes com "no pasarán" o "Madrid será la tumba del fascismo".

El trasllat del govern a València 6 novembre el govern de la República és traslladat a València per seguretat. Madrid va resistir de novembre a gener els atacs de l'exèrcit rebel gràcies a les primeres Brigades Internacionals i d'una columna anarcosindicalista que ve de Barcelona, la columna Llibertat, comandada per Durruti. Aquí acaba la fase de la guerra anomenada "columnes" on les tropes republicanes estaven formades principalment per milícies integrades per voluntaris de partits i sindicats. El front d'Aragó i les expedicions catalanes Les milícies catalanes que es van dirigir al front d'Aragó van ocupar algunes poblacions, però van ser parades a Osca, Saragossa i Terol.

Una causa d'això és la desorganització i la manca de preparació de les columnes. També va fracassar l'expedició catalana a les illes de Mallorca i Eivissa (agost-setembre 1936). Volien conquerir les illes per la República. No s'aconsegueix, només conserven Menorca. La conquesta de Màlaga Gener-febrer 1937 com que no podien ocupar Madrid, Franco va decidir conquistar Màlaga i altres ciutats andaluses, que van caure ràpidament. La desbandada (8 febrer 1937) Quan persones fugien milers de civils van ser atacats, famílies que anaven de Màlaga a Almeria. La repressió a Andalusia serà molt cruel. 14 HISTÒRIA.

Tema 4: La Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939) Aina Subirana 2023-24 Les batalles de Jarama i Guadalajara Després del fracàs d'intentar tenir Madrid, els insurrectes ho van tornar a intentar utilitzant la maniobra de rodejar i aïllar la capital: - Febrer 1937: batalla del Jarama. Els rebels travessen el riu, però són detinguts pels republicans. - Març 1937: intenten un atac pel nord de la província de Guadalajara. Les tropes feixistes italianes aliades de Franco són derrotades davant l'exèrcit popular de la República. Després del nou intent de tenir Madrid (per Guadalajara), que tampoc ho aconsegueixen, els porta a un canvi d'estratègia ocuparan primer el nord.

4.2 Segona etapa: abril 1937 a l'octubre del 1937 Les campanyes al Nord (en aquesta etapa bàsicament van aconseguint territoris del nord) Abril-octubre 1937 ocupació del nord. Va ser més difícil perquè hi havia molta resistència obrera popular, sobretot a Bilbao i Astúries. Es van desplaçar d'est a oest. Mola ataca Biscaia a finals de març. A l'abril hi ha el primer bombardeig de Guernica (Biscaia). Franco aconsegueix el suport dels Nazis per atacar els territoris del nord (Guernica). Juny 1937 Bilbao és ocupat. La República per alliberar la pressió militar al nord ataca Brunete i més tard Belchite. El setembre les tropes de Franco entren a Santander i després a l'octubre a Astúries.

Final: tota la franja del nord quedava en mans dels rebels. 4.3 Tercera etapa: desembre del 1937 a novembre 1938 La fractura del territori republicà Desembre 1937 l'exèrcit republicà es reorganitza amb la creació de les Brigades Mixtes. S'hi van incorporar comandaments professionals i també quadres procedents de les milícies que van impulsar noves ofensives com l'ofensiva contra Terol (va estar ocupat el 8 de gener 1938). Abans, 31 d'octubre 1937, el govern de la República s'havia traslladat de València a Barcelona. L'exèrcit de Franco va engegar la campanya d'Aragó a Terol el febrer, i les tropes franquistes van recuperar la ciutat després d'una batalla.

Així van avançar fins al Mediterrani, a Castelló de la Plana i Catalunya va quedar aïllada i el territori republicà dividit. 15 HISTÒRIA. Tema 4: La Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939) Aina Subirana 2023-24 La batalla de l'Ebre La batalla de l'Ebre va ser l'últim intent dels republicans per aturar l'avançament de les tropes franquistes, aconseguir recuperar territori i tornar a unir les dues zones republicanes. L'ofensiva republicana perseguia tres objectius: - Aturar l'avenç franquista sobre València. - Animar la moral de la rereguarda republicana i fer callar els que, donant la guerra per perduda, reclamaven una pau negociada amb els rebels.

- Demostrar a les potències democràtiques europees que la República encara era viva i podia ser un aliat en la guerra contra el feixisme davant el creixent clima bèl·lic que es vivia a Europa per la política expansionista de Hitler. 25 juliol 1938 comença la batalla amb l'atac republicà de Mequinensa i Amposta. Amb això, van aconseguir controlar Gandesa durant uns mesos. Franco hi va enviar molts reforços i l'aviació alemanya i italiana van parar l'atac. Després van contraatacar i a principis de novembre l'exèrcit republicà va haver de quedar-se a l'altra riba del riu. L'exèrcit de Franco avançava cap al sud de Tarragona i travessava l'Ebre.

15 novembre 1938 acaba la batalla, republicans derrotats. Aquesta batalla es caracteritza per la violència dels combats i per l'elevat nombre de baixes que va causar en els dos bàndols (30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners). 4.4 Última etapa: la fi de la guerra; novembre de 1938 a 1 d'abril de 1939 L'ocupació de Catalunya 23 desembre 1938 Franco dona l'ordre d'iniciar l'ofensiva final contra Catalunya per Tremp i Seròs. A Tremp els republicans van resistir una setmana, però Seròs es va enfonsar ràpidament. El govern de Franco va anar ocupant tot Catalunya: 15 gener 1939 Tarragona; 26 gener Barcelona; 4 febrer Girona. El 9 de febrer arriba a la frontera francesa.

El govern català, basc i de la república marxen a l'exili. Passen la frontera amb milers de persones. 28 gener el govern francès obra la frontera per a dones, petits, ferits i gent gran i famílies. 5 febrer s'obren les fronteres per a tothom, pels soldats… Unes 450.000 persones creuen les fronteres amb França. L'acollida va ser terrible. El final de la guerra Febrer 1939 Juan Negrín, cap del govern, va tornar a València amb avió per dirigir la resistència de la zona republicana perquè no vol acceptar la derrota, però ja no hi havia res a fer. El mateix mes el Regne Unit i França van reconèixer el govern de Franco. 16 HISTÒRIA.

Tema 4: La Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939) Aina Subirana 2023-24 3 març 1939 Manuel Azaña dimiteix com a president de la República, no va ser substituït per ningú. 5 març 1939 Segismundo Casado (cap de defensa de Madrid) pretén un cop d'estat que pretenia una pau negociada. Franco no va admetre res més que la rendició sense condicions, perquè ja pràcticament havia guanyat la guerra. 28 març 1939 les tropes franquistes ocupen Madrid. Les altres ciutats de la zona republicana no van oferir resistència. 31 març 1939 l'última ciutat és ocupada per l'exèrcit franquista, Alacant 1 abril 1939 Franco firma el "parte de guerra" dient que la guerra ha acabat i que ell ha guanyat. 5.

Les conseqüències de la Guerra Civil - Moltíssimes víctimes: centenars de milers de morts, tant militars com civils. - Mig milió d'exiliats a França, Amèrica i al nord d'Àfrica. - Uns 700.000 republicans van acabar a presons i camps de concentració franquistes. - El país queda arruïnat: infraestructures, comunicacions, habitatges destruïts… - Destrucció de la convivència i el fràgil sistema democràtic. - Instal·lació d'una dictadura militar feixista. - Instal·lació d'un sistema de repressió i persecució dels vençuts. 5.1 Mort, escassetat i destrucció Mortalitat és difícil de quantificar, però entre morts en combat (300.000), morts per penalitats (200.000) serien uns 500.000.

A més, cal afegir els exiliats (450.000, només tornen el 50%). Repressió al bàndol republicà la repressió descontrolada per les milícies i alguns partits en els primers mesos va ser molt greu (passeigs i tortures a les txeques), però el govern va recuperar el control i el van reduir molt (50.000 en total). Per contra, els rebels van practicar una repressió sistemàtica i organitzada de tots els membres del Front Popular i intel·lectuals afins que van caure en les seves mans a través d'execucions sumaríssimes (100.000) i, posteriorment (50.000), amb la Llei de Responsabilitats Polítiques.

Les lleves i els voluntaris per al front: - La guerra va suposar la marxa al front de molts homes i algunes dones voluntaris o forçat que va afectar el sistema productiu i a les famílies. - Sorgeix la figura dels "emboscats", fugitius i desertors que van ser perseguits per la policia. 17 HISTÒRIA. Tema 4: La Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939) Aina Subirana 2023-24 Les dificultats de la vida quotidiana: - Racionament: per la crisi de subsistències, des del juliol de 1936 es van establir normes de racionament de béns essencials (sobretot el pa, oli, sucre i combustibles). Això va comportar fam i misèria. A més va estimular el contraban i l'estraperlo (mercat negre).

- Salut: problemes sanitaris (manca de medicaments, més malalties…). 5.2 La població desplaçada: refugiats i exili Refugiats de guerra: Durant la guerra, milers de republicans es van refugiar per evitar les represàlies franquistes: - Primer a altres zones sota control republicà (València i Catalunya) o a la URSS. - Catalunya va haver d'acollir una gran quantitat de refugiats d'altres llocs de l'Estat fins al final de la guerra (va arribar a 1 milió, i Catalunya tenia 3 milions d'habitants) que van ser mantinguts gràcies a un gran moviment de solidaritat popular. L'exili: Quan ja es veia que el final de la guerra era a prop, centenars de milers de persones van començar a marxar.

El 27 de gener de 1939 França va obrir la frontera als soldats ferits i a les dones, criatures i gent gran, i encarregava la custòdia dels refugiats al 24è Regiment de Tiradors Senegalesos. Una multitud es concentra sobretot als passos de fronteres del Pertús, Prats de Molló, la Guingueta d'Ix i la Tor de Querol. Altres es van exiliar per diferents països d'Amèrica Llatina (20.000) o a la URSS (5.000). Els intel·lectuals d'esquerra van anar sobretot a Amèrica, i el govern republicà a Mèxic. L'exili a França (apunts): La gent intentava fugir a França, a vegades intentaven anar-hi amb vaixell.

(uns 450.000 en total) Unes 25.000 persones van anar a Mèxic, país que sempre va donar suport a la república, ja que no va firmar el pacte de la no-intervenció. Azaña va anar a Mèxic. I un altre destí va ser l'URSS. (França) Quan milers de persones creuen la frontera buscant un refugi, el govern francès no sap què fer, per tant, els porta a la platja. Comencen a construir "tendes" amb les mantes que portaven i les canyes que troben per la platja. Aquesta població era controlada per militars del Senegal (França té una colònia al Senegal). Uns dies després els van tancar amb fils ferros. Dies després van portar aigua i menjar (abans no en tenien) i algunes infraestructures. 18 HISTÒRIA.

Tema 4: La Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939) Aina Subirana 2023-24 Separaven les famílies homes i dones separats. Els homes seran utilitzats com a mà d'obra barata (perquè ve la 2a guerra mundial). Les dones es quedaven als camps amb els fills. El camp es va tancar després d'11 mesos. La probabilitat de supervivència d'un nadó nascut al camp era del 5%. Maternitat d'Elna Elisabeth Eidenbenz aconsegueix un cotxe i una casa, s'emportava les dones 1 mes abans del part i hi podien estar 1 mes més després. Durant els mesos posteriors a l'exili hi va haver espanyols que no van poder tornar a Espanya.

França va ser envaïda i influenciada per Hitler, controlava una part on hi havia mà d'obra espanyola. França es vol treure els refugiats espanyols i molts acabaran en camps de concentració nazis. 5.3 La repressió i persecució dels vençuts Franco, un cop va acabar la guerra, va establir un règim amb votació totalitària, que incorporava els que li havien donat suport: monàrquics, conservadors, catòlics, falangistes, carlins… Les autoritats van ordenar la repressió sistemàtica contra desenes de milers de demòcrates i militants o simpatitzants d'esquerres. La repressió franquista responia a la lògica de liquidar i sotmetre del tot l'enemic.

Dins d'aquesta repressió podem identificar diferents instruments: camps de concentració, batallons de treballadors, consells de guerra i presons, execucions, llibertat condicional, depuració, exili i deportació i repressió econòmica. Camps de concentració El franquisme va construir i mantenir fins a 298 camps de concentració coneguts utilitzats com a eina de repressió. En aquests camps hi van anar a parar un centenar de milers de persones (excombatents, republicans, polítics, indigents, homosexuals, gitanos i presos per delictes comuns). Tots van ser sotmesos a una deshumanització profunda, maltractes, subalimentació, tortures i pallisses. El 1947 va ser tancat l'últim d'aquests camps. 19