1. La mort de Franco i la successió
Flashcards
- Data de la mort de Franco
- 20 de novembre de 1975
- Qui va anunciar la mort de Franco?
- Carlos Arias Navarro
- Data de la coronació de Juan Carlos I
- 22 de novembre de 1975
- Què era la Platajunta?
- Coordinació de forces d'oposició antifranquista creada el 1976
Preguntes tipus test
- Quina data va marcar la mort de Francisco Franco?
- a) 20 de novembre de 1975
- b) 22 de novembre de 1975
- c) 1 de juliol de 1976
- d) 8 de febrer de 1976
Resposta: a) 20 de novembre de 1975. La mort de Franco va ocórrer el 20 de novembre de 1975 a l'hospital madrileny de La Paz.
- Qui va anunciar per televisió la mort del dictador?
- a) Juan Carlos I
- b) Manuel Fraga
- c) Carlos Arias Navarro
- d) José M. de Areilza
Resposta: c) Carlos Arias Navarro. Carlos Arias Navarro, en la seva qualitat de Cap de Govern, va ser l'encarregat d'anunciar la mort de Franco a través de TVE.
- Quin va ser el nom amb el qual fou coronat el príncep successor?
- a) Juan Carlos de Borbón
- b) Juan Carlos I
- c) Felipe VI
- d) Alfonso XIII
Resposta: b) Juan Carlos I. El príncep successor va ser coronat formalment sota el títol de Juan Carlos I el 22 de novembre de 1975.
2. El govern d'Arias Navarro i el continuisme
Flashcards
- Qui va ser el darrer cap de govern de la dictadura i el primer de la Monarquia?
- Carlos Arias Navarro.
- Quin va ser el paper de Juan Carlos I respecte a Arias Navarro després de la mort de Franco?
- El va confirmar en el seu càrrec de President del Govern.
- Quina línia política representava Arias Navarro?
- La línia continuista dels sectors més immobilistes del règim.
- Quins ministres reformistes va incorporar Arias Navarro al seu govern?
- José M. de Areilza i Manuel Fraga.
Preguntes tipus test
- Qui va ser confirmat per Juan Carlos I com a President del Govern després de la mort de Franco?
- a) Adolfo Suárez
- b) Carlos Arias Navarro
- c) Manuel Fraga
- d) José M. de Areilza
Resposta: b) Carlos Arias Navarro. Juan Carlos va decidir mantenir Carlos Arias Navarro en el càrrec, la qual cosa va ser interpretada com una continuïtat amb les polítiques del règim anterior.
- Quines figures considerades 'reformistes' va incorporar Arias Navarro al seu govern?
- a) Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo-Sotelo
- b) José M. de Areilza i Manuel Fraga
- c) Carrero Blanco i Blas Piñar
- d) Tarradellas i Jordi Pujol
Resposta: b) José M. de Areilza i Manuel Fraga. Malgrat la seva tendència immobilista, Arias Navarro va incloure personatges com José M. de Areilza i Manuel Fraga en el seu executiu per intentar donar una imatge de canvi.
- Què va ser l'anomenat 'Esperit del 12 de febrer'?
- a) Un projecte de reforma política del 1974
- b) La data de la mort de Franco
- c) Un pacte amb l'oposició comunista
- d) La data de la constitució espanyola
Resposta: a) Un projecte de reforma política del 1974. L'Esperit del 12 de febrer de 1974 era un projecte de Carlos Arias Navarro que incloïa la creació d'Associacions Polítiques, fet que li va donar fama de reformista inicialment.
3. L'oposició democràtica i les seves plataformes
Flashcards
- Què va ser la Platajunta?
- Una coordinadora de forces democràtiques antifranquistes formada el 26 de març de 1976.
- Quines dues plataformes es van fusionar per crear la Platajunta?
- La Junta Democrática de España i la Plataforma de Convergencia Democrática.
- Quin partit liderava la Junta Democrática de España?
- El Partit Comunista d'Espanya (PCE).
- Quin partit encapçalava la Plataforma de Convergencia Democrática?
- El PSOE.
Preguntes tipus test
- Quin dia es va crear la Coordinación Democrática, també coneguda com la Platajunta?
- a) 20 de novembre de 1975
- b) 26 de març de 1976
- c) 8 de febrer de 1976
- d) 11 de setembre de 1977
Resposta: b) 26 de març de 1976. La Platajunta es va constituir el 26 de març de 1976 mitjançant la fusió de la Junta Democrática de España i la Plataforma de Convergencia Democrática.
- Quines dues organitzacions es van fusionar per crear la Platajunta?
- a) L'Assemblea de Catalunya i el PCE
- b) El PSOE i el Consell de Forces Polítiques
- c) La Junta Democrática i la Plataforma de Convergencia Democrática
- d) El Movimiento Nacional i els sindicats verticals
Resposta: c) La Junta Democrática i la Plataforma de Convergencia Democrática. La Platajunta va néixer de la unió de la Junta Democrática de España, liderada pel PCE, i la Plataforma de Convergencia Democrática, encapçalada pel PSOE.
- Quin partit liderava la Junta Democrática de España?
- a) PCE
- b) PSOE
- c) Falange
- d) Aliança Popular
Resposta: a) PCE. La Junta Democrática de España estava liderada pel Partit Comunista d'Espanya (PCE).
4. La crisi del govern d'Arias Navarro
Flashcards
- Quina data fou destituït Arias Navarro?
- L'1 de juliol de 1976.
- Quants morts van causar els successos de Vitòria?
- Cinc morts.
- Qui va substituir a Arias Navarro?
- Adolfo Suárez González.
- Quins ministres eren els líders aperturistes?
- Manuel Fraga i José Maria de Areilza.
Preguntes tipus test
- Quina data van tenir lloc els tràgics successos de Vitòria?
- a) 20 de novembre de 1975
- b) 3 de març de 1976
- c) 9 de maig de 1976
- d) 11 de setembre de 1977
Resposta: b) 3 de març de 1976. El 3 de març de 1976, la Policia Armada va desallotjar una assemblea obrera en una església, fet que va causar cinc morts i nombrosos ferits.
- Què va passar el 9 de maig de 1976 a Montejurra?
- a) Una manifestació a favor de l'estatut
- b) Un enfrontament entre faccions carlistes
- c) La dimissió formal d'Arias Navarro
- d) La creació de la Platajunta
Resposta: b) Un enfrontament entre faccions carlistes. A Montejurra es van enfrontar els seguidors de Carlos Hugo de Borbón contra els de Sixto, representant de l'ala més ultradretana.
- Qui va substituir Carlos Arias Navarro com a President del Govern?
- a) Manuel Fraga
- b) José Maria de Areilza
- c) Adolfo Suárez González
- d) Juan Carlos I
Resposta: c) Adolfo Suárez González. Després de la destitució d'Arias Navarro l'1 de juliol de 1976, el Rei va nomenar Adolfo Suárez com a nou President.
5. El nomenament d'Adolfo Suárez i les causes de la Transició
Flashcards
- Data del nomenament d'Adolfo Suárez.
- 1 de juliol de 1976.
- Qui va destituir a Arias Navarro?
- El rei Juan Carlos I.
- Condició prèvia per entrar a la CEE.
- La democratització del país.
- Institució que va donar suport a la democràcia.
- L'Església Catòlica.
Preguntes tipus test
- Quin dia fou nomenat Adolfo Suárez com a President del Govern?
- a) 20 de novembre de 1975
- b) 1 de juliol de 1976
- c) 26 de març de 1976
- d) 8 de febrer de 1976
Resposta: b) 1 de juliol de 1976. El Rei Juan Carlos va destituir Arias Navarro i va nomenar Adolfo Suárez l'1 de juliol de 1976.
- Quina era una condició prèvia per a l'ingrés d'Espanya a la CEE?
- a) El manteniment de l'estatus autoritari
- b) La democratització del país
- c) L'enfortiment del Movimiento Nacional
- d) La consolidació dels sindicats verticals
Resposta: b) La democratització del país. La democratització era un requisit indispensable per poder formar part de la Comunitat Econòmica Europea.
- Quina institució va donar suport al procés democratitzador a Espanya?
- a) L'Església Catòlica
- b) Els sectors immobilistes
- c) Els sindicats verticals
- d) El sector més dur del búnquer
Resposta: a) L'Església Catòlica. L'Església Catòlica va ser un dels factors clau que va donar suport al procés de transició cap a la democràcia.
I 30 flashcards i 20 preguntes més al document.
Text del document
LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975 – 1982) 1. Els inicis de la Transició democràtica (1975 – 1976) De la mort d'un dictador ... La mort de Franco es va produir el dia 20 de novembre de 1975, a l'hospital madrileny de La Paz. Fou anunciada per TVE pel Cap de Govern, Carlos Arias Navarro. Es posaven en marxa els mecanismes establerts per a la successió en la figura de Juan Carlos de Borbón, que va presidir els funerals d'Estat de Franco, a la basílica del Valle de los Caídos. Als funerals hi van assistir només 3 caps d'Estat estrangers. ... a la coronació d'un nou Rei. El príncep successor, amb el nom de Juan Carlos I, fou coronat Rei d'Espanya a les Corts franquistes el 22 de novembre de 1975.
Arias Navarro i el continuisme Juan Carlos va confirmar en el seu càrrec de President del Govern a Carlos Arias Navarro, i per tant tot indicava que s'imposava la línia continuista que pretenien els sectors més immobilistes del règim. Carlos Arias Navarro (1908 – 1989). Advocat i notari, fou entre d'altres càrrecs Director General de Seguridad, Alcalde de Madrid i ministre de la Governació. Va ser el darrer Cap de Govern de la dictadura i el primer de la Monarquia (entre el 31 de desembre de 1973 i l'1 de juliol de 1976) El govern d'Arias Navarro s'oposà a una excessiva liberalització i va intentar mantenir l'estatus autoritari del règim.
Del "espíritu del 12 de febrero" a l'immobilisme Malgrat el predomini del sector més immobilista en el seu govern, Arias va incorporar a l'executiu figures més "reformistes" com José M. de Areilza o Manuel Fraga, que aviat van demostrar més capacitat de lideratge que el propi President. El govern no va plantejar el programa de reformes polítiques que s'esperava, i va considerar només tímids matisos a lleis anteriors, sense obrir un procés real que portés a una autèntica via cap a la pluralitat política o a una "transició democràtica".
Carlos Arias havia adquirit una certa fama de reformista, sobretot a rel de l'anomenat "Esperit del 12 de febrer" (1974) i el seu projecte de "Asociaciones Políticas", però les reivindicacions socials i la revolució democràtica dels Clavells a Portugal el van ancorar cap a posicions dures properes al "búnquer" franquista. Les plataformes d'oposició En aquesta etapa es van produir importants mobilitzacions populars en demanda de reformes reals cap a la democràcia. A nivell estatal, s'havia format la Coordinación Democrática (coneguda com la "Platajunta"). A Catalunya, estava activa l'Assemblea de Catalunya, i es va formar també el Consell de Forces Polítiques de Catalunya.
La "Platajunta" s'havia creat el 26 de març de 1976, com a una coordinació de totes les forces democràtiques d'oposició antifranquista. Aquesta nova coordinadora era el resultat de la fusió, per una part, de la Junta Democrática de España, liderada pel PCE, i per l'altra per la Plataforma de Convergencia Democrática, encapçalada pel PSOE. Les exigències democràtiques de l'oposició El desmantellament del Movimiento Nacional i dels sindicats verticals del règim. La legalització dels partits polítics i dels sindicats opositors, i la fi de la repressió política. L'amnistia política i l'immediat alliberament de tots els presos i preses polítiques.
La formació d'un govern provisional que convoqués unes eleccions lliures i plurals. Al País Basc i a Catalunya, s'hi van afegir les reivindicacions de tipus nacional, que exigien l'autonomia política dins del nou Estat democràtic. Les principals reivindicacions de l'oposició democràtica i dels moviments populars eren aquests: "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia" El dia 8 de febrer de 1976, entre 4.000 i 12.000 persones (hi ha diverses versions segons les fonts), van omplir el Passeig de Sant Joan de Barcelona amb aquesta reivindicació, que es repetiria fins arribar a la històrica manifestació de l'11 de setembre de 1977 al Passeig de Gràcia, amb un 1.200.000 persones.
La crisi del Govern d'Arias Navarro La manca de suports i sobretot la força de l'oposició i de les mobilitzacions populars, així com la duresa de la repressió policial, van portar a la crisi del govern d'Arias Navarro. SUCCESSOS DE VITÒRIA. El 3 de març de 1976, el desallotjament d'una assemblea obrera a una església a Vitòria per la Policia Armada va acabar amb 5 morts i uns 150 ferits. Manca de lideratge dins de les "famílies" del franquisme. Manca de suport d'una part de l'Exèrcit. Mobilitzacions de l'estudiantat universitari. Oposició dels sindicats, i manca de suport de la classe empresarial, que actuava cada vegada més al marge de l'aparell del "sindicat vertical" ...
José Maria de Areilza (Exteriors) i Manuel Fraga (Governació), eren els ministres més populars i amb més lideratge dins del sector "aperturista" del règim. Els successos de Montejurra El 9 de maig de 1976, en el transcurs del "viacrucis" anual que feien els carlistes a Montejurra (Navarra) en honor dels morts carlins a la Guerra Civil, es van enfrontar partidaris del pretenent Carlos Hugo de Borbón, i del seu germà Sixto, que representava l'ala més ultradretana del tradicionalisme. En els successos de Montejurra, que van acabar amb dos morts per trets de bala i diversos ferits, s'hi va veure involucrats membres del "búnquer" franquista, interessats en desprestigiar el carlisme.
La destitució d'Arias: s'obre un nou període... El Rei Juan Carlos va destituir Arias Navarro com a President del Govern el dia 1 de juliol de 1976, i va nomenar en el seu lloc a un jove dirigent falangista poc conegut en el cercles polítics per substituir-lo: Adolfo Suárez González. Per què va començar una "transició" a Espanya? Diversos factors interns i externs van convergir en aquest moment històric per fer possible, i de fet necessària, una "transició democràtica" del règim: La societat i l'economia espanyola havien evolucionat des dels anys 60 i s'havien apropat al model de prosperitat europea. La democratització era una condició prèvia per a l'ingrés d'Espanya a la CEE.
Paper afavoridor del rei Juan Carlos I, que comptava amb l'adhesió total de l'Exèrcit. Suport de l'Església Catòlica al procés democratitzador. Consens entre l'oposició moderada i els sectors aperturistes del franquisme, sota la premissa d'immunitat del passat, una transició "tranquil·la" i exclusió dels comunistes. Inici de la transició democràtica