El Sistema de la Restauració i la Transició a Espanya

I 168 flashcards i 113 preguntes més al document.

Text del document

EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ CONCEPTE La restauració és un sistema polític inventat per Antonio Cánovas del Castillo, (1828 -1895, va morir assassinat) que vol tornar a instaurar la Monarquia Borbònica a Espanya amb la figura del príncep Alfons XII (fill d'Isabel II, reina exiliada). Aquesta restauració defensa una monarquia liberal i s'inspira en el model anglès (Monarquia parlamentària). Aquest sistema defensarà l'alternança de dos partits, que seran els que governaran: partit conservador (Cánovas del Castillo) i el partit liberal (Sagasta).

De la restauració es poden distingir dues etapes: - 1a etapa Restauració I (1875 - 1898), amb el regnat d'Alfons XII (1875-1895) i la regència de Maria Cristina d'Habsburg (1895 - 1902) - 2a etapa Restauració II (1902 - 1930), regna Alfons XIII, el 1923 comença la dictadura de Primo de Rivera, però el rei continua estant durant tot aquest procés. El 1930 Alfons és exiliat. IMPLANTACIÓ Cánovas del Castillo és el veritable impulsor del sistema de la restauració. Des que Isabel II s'exilia els monàrquics comencen a organitzar-se perquè estaran en contra de les alternatives que es donen durant l'època del sexenni, sobretot de la república.

Cánovas del Castillo comença a moure's entre els polítics de Madrid per defensar la seva idea, que busca un sistema polític similar a l'anglès i defensa una monarquia parlamentària. Com que la reina Isabel II té molta gent en la seva contra, Cánovas del Castillo focalitza en el seu fill, Alfons, la futura monarquia. Quan ja té 17 el fa signar un manifest que es diu El Manifest de Sund Hurst en el qual es presenta com a únic i il·legítim representant del dret monàrquic a Espanya. Planteja la recuperació de la legalitat constitucional a través de la Monarquia que representa i defensa la monarquia constitucional.

El manifest es va publicar l'1 de desembre de 1874, i Cánovas del Castillo vol una restauració del príncep Alfons per aclamació popular, ja que creu que donarà més legitimitat política i no volia la intervenció dels militars. Però hi ha un grup de monàrquics a Madrid que volen accelerar el procés de retorn del príncep, propiciant el pronunciament militar del general Martínez Campos a Sagunt (29.12.1874) en el que proclama Alfons XII Rei. BASES DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ És un sistema centralista i no democràtic 1. Bipartidisme Dos partits es van alterant en el poder. La resta de partits van quedar exclosos, les diferències ideològiques entre aquests 2 partits no eren molt grans.

Els dos partits eren: - El partit conservador dirigit per Antonio Cánovas del Castillo. Que recull part del moderantisme (gent moderada), unionisme (persona que defensa la unitat d'Espanya) i part del progressisme de l'època isabelina (del regnat d'Isabel II), totes les persones que se sentien identificades amb aquests ideals es van unir. Les classes socials que es van unir va ser: la burgesia industrial, els propietaris de latifundis i el sector financer - Minifundi persones que no té molta terra. La zona era Galícia (no dona per sobreviure) - Latifundi Persona que té molta terra/territori. Les zones són: Andalusia, Extremadura…

- Burgesia industrial Gent adinerada, propietaris de les indústries - Sector financer Els banquers, sector bancari - El partit liberal està liderat per Pràxedes Mateo Sagasta (conegut com a Sagasta), aquest partir integrava demòcrates, republicans moderats. Les classes socials que donen suport a son persones amb professions liberals (persones que tenen vida còmoda a partir del seu treball) , sectors de la burgesia industrial i comercial, i funcionaris Como s'alternaven aquests partits Les legislatures no eren de 4 anys, però es garantia l'alternança de partits amb el frau electoral 2. Frau electoral Per garantir l'alternança de partits era necessari controlar el resultat de les eleccions.

El resultat de les eleccions es controlava des del govern que era qui deia quin partir havia de guanyar, el govern controlava les llistes dels candidats anomenades encasellat, aquestes llistes es feien arribar als ajuntaments i als cacics (sinònim de terratinent = propietari de terra), que garantien d'aconseguir el resultat a través de la coacció o de la compra de vots, només a les ciutats era difícil controlar els vots perquè hi havia més oposició. El frau electoral va existir durant tota la restauració, a on els censos tampoc eren rigorosos i a vegades votaven els bebès i els morts (això es feia per sumar vots) 3. Constitució de 1876 Aquesta constitució es publica el 30/6/10876.

Les seves característiques són: - És redactada per Cànoves del Castillo - Crea unes corts constituents elegides per sufragi universal (segueix la llei electoral de 1870) - La sobirania nacional o del país està compartida pels reis i les corts. Les funcions del rei són: - Convocar suspendre o dissoldre les corts.

Té dret a vet - Triar ministres - No és responsable davant les corts - Defineix una composició mixta entre congrés i senat Aquesta constitució no fixa el sistema de votació (el sistema de votació sempre era masculí, voten només els homes rics), a mesura que avança la restauració seguirà la llei de 1878, que reconeix el sufragi universal censatari i uns anys més tard la llei de 1890 reconeix a tots els homes Drets humans de la constitució: - Reconeix certs drets individuals de les persones de la població, possibilita el dret d'associació - Els ajuntaments de les ciutats i les diputacions estan sota el control del govern (és un sistema centralista) - Es declara un estat confessional (el catolicisme com a religió de l'estat) però hi ha tolerància religiosa en la pràctica privada - Reconeix la llibertat d'impremta (llibertat d'expressió) i d'ensenyament Aquesta constitució és una barreja de la de 1845 i la de 1869 i està vigent fins al 1923 (és la que més dura).

Aquesta constitució no és una democràcia degut a: el frau electoral, les dones no podien votar… 4. Pacificació del país/militar Va dirigida sobretot al fi de les guerres carlines. La pragmàtica sanció va canviar la successió d'Espanya del princep Carles Isidre a la filla del rei que era Isabel. Des d'aquest moment comencen tot un seguit de batalles/guerres civils (petites) que comencen el 1833 i acaben el 1876: Els carlistes defensaven els seus drets al tron, però també eren una oposició ideològica, els carlistes habitualment tenien un caràcter/ pensament tradicional monàrquic i estaven en contra del liberalisme el parlamentarisme i el secularisme (deu, pàtria i el rei = lema dels carlistes).

Hi ha 3 grans guerres carlistes sobretot en zones rurals i justament la fi d'aquestes guerres es dona entre 1872 i 1876 i acaba quan el general Martínez Campo Asegunto proclama Alfonso XII com a rei d'Espanya. La restauració aconsegueix pacificar internament de les guerres Carlistes. Quan Alfons XII arriba a Espanya el general Martínez Campo el proclama rei a Madrid, immediatament es va al nord a lluitar la guerra Carlina. 1876 acaben les guerres carlines. Els combats de la tercera guerra carlina van ser al País Basc i Catalunya. També hi havia guerres a Cuba (L'última colònia d'Espanya), a Cuba comencen a reivindicar més autonomia i possibilitat de comerciar.

El 1878 hi ha una sublevació a Cuba i es tanca el 1873 signant un tractat que es diu la Pau de Zanjon. Amb aquesta pau es dona certa autonomia administrativa i una amnistia (perdó a delictes menors, totes les persones que estan a la presó per causa política són absolts i surten al carrer sense antecedents penals = sense culpa) als insurrectes. - Amnistia Perdó a delictes menors sense culpa - Amnistia política: totes les persones que estan a la presó per causa política són absolts i surten al carrer sense antecedents penals = sense culpa.

L'EVOLUCIÓ POLÍTICA REGNAT D'ALFONS XII Va ser un regnat curs i intens, la no interferència en l'activitat política, la qual cosa va ajudar a l'estabilitat del govern. El carisma del rei i actitud també va ajudar als primers anys, començant una època de pacificació interna del país. En aquests 10 anys comença un govern conservador, que és el que més governa durant el seu regnat (1876-1881), aquest govern és presidit per Cánovas del Castillo. Les tasques del govern eren 1. Pacificació militar 2. Redacció i aprovació de la constitució de 1876 3.

El govern va aprovar mesures restrictives per tal d'intensificar el control de l'estat que van afectar a la llibertat de càtedra (van expulsar a tots els professors universitaris no fidels al govern), la llibertat d'expressió (la llei d'impremta de 1879 permet la censura de la premsa) i el dret de vot (llei electoral de 1879 que estableix el sufragi censatari (sempre masculí)) - Lliberat de càtedra Llibertat d'un professor de dur a terme la funció docent amb la màxima independència de criteri i expressió científics, amb el límit del dret de l'alumne a ser informat amb rigor científic sobre aquelles tesis o teories que el professor declari no compartir.

- Censura Limitar el que es publica en els diaris. 4. Centralització administrativa, va abolir els furts bascos i va donar escassa autonomia de poder a les administracions locals. Va crear la figura del governador civil i va iniciar la redacció del codi de comerç i un Codi Civil. És un govern molt poc sensible amb la realitat social d'Espanya El segon govern va ser el Liberal, aquest govern va durar del (1881 - 1883), el president era Agasta, aquest govern va fer tota una sèrie d'accions: 1. Va restablir la llibertat de càtedra als professors universitaris i la llei de premsa de 1883 que legitimava la llibertat d'expressió 2.

Creen comissions de reformes socials per estudiar la situació de les classes treballadores La política internacional segueixen els directius de Cànoves i Espanya manté una actitud prudent, pròpia d'un país en decadència, intenten donar una bona imatge de la monarquia en aquells anys hi ha una certa proximitat a Alemanya. Alfons XII mor el novembre 1885 per tuberculosis i comença la regència de Maria Crtstina REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA (1885 - 1902) Aquesta regència té 2 motius: 1. El rei mor 2.

Els seus successors són menors Aquesta regència comença amb el pacte del Pardo (palau a Madrid) que signen el partit lliberal i el partit conservador, que es comprometien a: - Mantenir la monarquia (donar suport a Maria Cristina - Mantenir els torns polítics Aquest pacte és un continuem la restauració, ja que era un dels elements de la restauració. Primer governarà el partit liberal i aquest governa des de 1885 fins a 1890, es conegut aquest període com el parlament llarg (ja que està 5 anys en el poder).

Aquest govern liberal desenvolupa una sèrie de reformes - Aproven el codi de comerç a 1885 i el Codi Civil el 1899 - Aproven la llei d'associacions el 1887 Aquesta llei reforçarà l'oposició al règim/a la restauració - El 1890 aproven el sufragi universal masculí - Aboliran l'esclavitud a Cuba. Encara que no volien concedir autonomia a Cuba sí que reconeixeran el seu particularisme regional Govern liberal que dona un avanç, i aprova reformes més "democràtiques", aquest govern liberal succeirà un govern conservador.

El govern conservador dura de 1890 - 1892, les mesures més importants van ser: - Va aplicar una política proteccionista, que afavoria a l'agricultura de castella i la indústria basca i catalana. Aquesta mesura va afavorir una mica al desenvolupament de la indústria - El 1897 Cánovas del Castillo és assassinat en un balneari per un anarquista Itàlia. Després del govern conservador torna un govern liberal fins al 1895 i el darrer govern conservador fins al 1897. Després de la mort de Cánovas del Castillo el 10 de desembre de 1898 Espanya signa el tractat de París en el qual dona la independència a Cuba, filipines i Puerto Rico i cedeix Guam als Estats Units.

Aquest tractat significa pèrdua de la presència d'Espanya a Amèrica, per Espanya no tenir colònies era no tenir prestigi (era considerat tenir prestigi tenir territori fora de l'estat nacional), això genera un pessimisme en tots els àmbits de la vida social, és conegut com el desastre de 1898. Des de 1886 fins al 1902 es van haver d'esperar que el fill dels reis tingués 16 anys, aquest nen va néixer després del rei mort i encara de ser més petit que les seves germanes com era home va passar a ser el pròxim rei.

L'OPOSICIÓ POLÍTICA INTRODUCCIÓ: El sistema de la restauració no és un sistema democràtic, es basa només en el torn de 2 partits, el partit conservador i el partit liberal, que són i que defensen la monarquia. Generant oposició des de finals de segle XIX les idees oposades es comencen a organitzar, a afavorides per la llei de lliure associació. Aquests partits ja són molt més forts i en canviar de segle encara més, aquesta oposició en general començarà a atacar el règim de la restauració (alguns més que uns altres). Podem distingir en diferents grups: 1.

Carlisme La darrera guerra carlina acaba el 1886 per als carlistes continuen tenint seguidors al País Basc i a Navarra, i els seus seguidors consideren la restauració un sistema massa lliberal. Els carlistes plantegen un candidat al tron i són ultracatòlics. El carlisme se separa en 2 partits el partit tradicionalista i el partit integrista. El partit integrista fa costat al regionalisme com a estructura territorial. I el partit tradicionalista es va presentar a les eleccions quan va començar el sufragi universal masculí 2.

Republicanisme Els republicans van quedar molt tocats després de la reclamació de la primera república al sexenni, el fracàs de la primera república i l'arribada de la restauració al país van estar molt reprimits, es van anar recuperant arribant a la dècada de 1890. Està dividit en la unió republicana: Unió dels federalistes (liderats per pi Margall) i els unionistes (liderats per Nicolás Salmerón), aquests es van unir el 1893 i van crear la unió republicana amb l'esperança que el sufragi universal masculí els hi permetés participar en les eleccions. Després està el partit radical república Que és partidari de la lluita armada.

I el partit reformista - República La forma del govern no tingui res a veure amb la monarquia, són antimonàrquics, no creuen amb la monarquia com a forma de govern. 3. Nacionalisme Del regionalisme (som una regió) ideològicament es va passar al nacionalisme (aquest canvi es va donar en la regència de Maria Cristins) això va passar al País Basc a Catalunya i a Galícia, a Valencià i a Andalusia també hi havia moviments però no amb la mateixa importància. El nacionalista és aquell que se sent identificat amb la història, cultura, llengua la tradició… del lloc on ha nascut. La restauració va permetre l'aparició d'aquests partits.

El País Basc entra en un procés de conservació del basquisme i aquesta conservació anava relacionat amb la pèrdua de la llengua basca, apareix Sabino Arana una figura política que crea el primer partit el 1885, el partit nacionalista basc (PNB), un partit conservador que defensa la tradició, llengua, història de la cultura basca. Galícia és una minoria intel·lectual la que va impulsar el galleguisme perquè la majoria de la població era molt ignorant (no sabien escriure ni llegir) aquest nacionalisme gallec va formar un moviment literari que es diu el rexurdimento, on van aparèixer figures com: Rosalia de Lasto. En el s.

XX sí que va començar a aparèixer els moviments polítics que defensaven aquest nacionalisme gallec. 4. Obrerisme Quan comença la restauració no era el moviment obre no era una força d'oposició política tot i que sí que es van manifestar i van crear protestes. Hi ha 2 grans grups els anarquistes (si han d'utilitzar la violència per aconseguir l'objectiu, l'anarquisme no accepta la jerarquia/autoritat) els socialistes (És més pacífic, busquen un canvi en l'economia).

- Anarquisme L'anarquisme és la doctrina que més adeptes (seguidors) va aconseguir entre els sectors agraris (Pagesos d'Andalusia) i el sector industrial (obrers a Catalunya) es negaven a participar en la política creien en l'acció organitzada, durant el 1890 hi ha algunes accions dolentes individuals. Solidaritat obrera es forma el 3/10/1907 és un sindicat per protegir els obrers i apareix a Barcelona (Salvador segui va estar entre els seus fundadors). El sindicat nacional era la CNT (confederació nacional de treball), es funda el 1910 a Barcelona. - Socialisme A finals del s.XIX era menys important que l'anarquisme, defensava la participació en la política a diferència dels anarquistes.

El 1879 Pablo Iglesias funda el partit socialista obre a Espanya en la clandestinitat, tot i que aquest partit no va començar a tenir influència política fins al 1910. Unió general de treballadors (UGT) (sindicat del PSOE) i es funda a Barcelona el 1888. Unió socialista de Catalunya va existir des de 1923 fins al 1936. A finals del s. XIX a Espanya comencen a aparèixer sindicat i partits polític que seran molt importants durant el segle XX, CATALANISME POLÍTIC INTRODUCCIÓ: A mitjans del s. XIX l'elit de la burgesia catalana utilitzava en castellà com a llengua vehicular.

La llengua catalana la parlaven les classes mitjanes i les classes baixes, hi havia tingut una transmissió oral i es parlava principalment en l'àmbit privat/domèstic (tenia un estereotip i un prejudici social). El punt de partida amb desvetllament d'una consciència nacional catalana ve determinada pel moviment cultural de la renaixença, aquest moviment es dona entre els anys 30 i 40 a Catalunya i té com a finalitat reivindicar el català com a llengua literària.

Aquest moviment està influït pel romanticisme i el nacionalisme (ideologies del segle XIX), que exalcen la llibertat de l'individu, la llibertat política, la llibertat nacional, el reconeixement de les peculiaritats dels territoris i la valoració del patrimoni folklòric. Dins d'aquest context apareix la primera obra en català que es diu "oda a la pàtria", escrita per Carles Aribau el 1833, és un poema, que utilitza el català i el tema és la pàtria catalana. Carles Aribau participa en aquest moviment.

La segona obra important és "poemes de lo gayter del Llobregat" escrit per Joaquim Rubio i ors L'últim element és la restauració dels jocs florals (certament literari/concurs en llengua catalana que habitualment es premia la poesia, ja que es considerava el gènere literari més culte) el 1859, per tant, que aquest concurs estigués remunerat amb diners incitava a la gent a escriure en català. Alguns intel·lectuals s'aproximen a la cultura de les classes populars a través del cant oral, la premsa i el teatre.

- Cant coral Apareixen els cors de travat i el 1891 es funda l'orfeó català (grup més gran que una coral), - Teatre Frederic Soler estrena una obra en català que es diu Serafí Pitarra - Premsa: Es comencen a pública unes petites revistes/ pamflets d'humor amb mitologia bastant republicana en algunes zones de Barcelona. La primera és un troc de paper, l'altre la campana de gràcia, la tercera és l'esquetja de la torratja. El 1879 Valentí Almirall funda el diari català que és l'inici de la premsa diari en català Dos autors com Àngel Guimerà i jacint Verdaguer enllaçaran la cultura popular amb la literària.

La renaixença no hauria estat possible sense aquests autors Durant aquesta època les sardanes, el barret de color vermell i els símbols catalans es recuperaran. Quan la renaixença perd força apareix un altre moviment artístic que serà definitiu per a la configuració de l'autèntic catalanisme polític, que és el modernisme (moviment cultural que va vinculat a la burgesia catalana, s'inspirà normalment en la natura i fuig de les línies rectes. El millor artista modernista va ser Gaudí i era catalana, va ser ell el que va fer la casa de dues famílies molt adinerades de Catalunya que són la família Batlló i la família Mila (la pedrera) imita la muntanya de Montserrat.

Era una burgesia molt elitista i que tenia molts diners. CONFIGURACIÓ DEL CATALANISME POLÍTIC (últim ¼ segle XIX) Comencen a aparèixer partits polítics que defensen la particularitat catalana, generaran 3 documents molt importants: - Memorial de greuges (Rei Alfons XII) - Carta a la reina regent (Reina Maria Cristina) - Bases de Manresa Partits: 1. Caire progressista La figura del catalanisme polític és valentí Almirall (progressista) és la figura més important d'aquesta època des del punt de vista polític.

El seu partit polític defensava el regionalisme federalista (estat federal Tots els estats tenen el mateix nivell entre ells ni en l'àmbit legislatiu ni organitzatiu) i és molt crític amb el centralisme de la restauració. Difon les seves idees a través del diari català que funda el 1879, i més tard escriu un llibre que es diu lo catalanisme (1886) a on explica les seves idees sobre el catalanisme. Convoca el primer congrés catalanisme el 1880, són convidats a participar totes les tendències que defensin la cultura i la llengua catalana.

El 1882 es crea el centre català, és un organisme que prové del congrés catalanista que té la finalitat de vehicular les iniciatives que han sorgit en el congrés catalanista. El 1883 crea el segon congrés catalanista, dos anys més tard aquest congrés redacta el memorial de greuges (memòria en defensa de los intereses materiales i morales de cataluña), és el primer document a on s'escriuen les demandes que Catalunya fa a l'estat Espanyol.

El que demanen és: - La cooficialitat de la llengua catalana - La conservació del dret català - El reconeixement de catalunya com a entitat territorial global - Política economia proteccionista (aquella que crea aranzel (impostos) els productes que entren de fora i es venen en el mercat català Aquest document va ser lliurat per una comissió de notables (representants) al rei Alfons XII, però les repercussions d'aquest document van ser inexistents. Valentí Almirall va ser la persona que més va ajudar a la configuració d'un catalanisme polític, però el seu moviment no va atreure l'atenció de la burgesia catalana per crear un partit polític que pressionar al govern de Madrid. 2.

Conservador: Paral·lelament a la furga de Valentí Almirall apareixen una nova generació de persones que se n'aniran imposant a Valentí Almirall. Aquesta generació defensa una idea més conservadora, per tant, inicien el catalanisme conservador que se situa en el del segle XX. El 1901 funden la lliga regionalista i en aquesta participen 3 persones molt importants: - Prat de la Riba - Francesc Cambó - Josep Puig i Calafall Aquesta lliga es crea amb l'objectiu d'aconseguir una autonomia política i administrativa per Catalunya, lluita contra el classicisme i el frau electoral. En la lliga de Catalunya també participa Àngel Guimerà.

Entre 1906 i 1909 creen solidaritat catalana que és una coalició de partits Espanyols d'àmbit català i protesten contra la llei de jurisdiccions de 1906 que ampliava les competències de la justícia militar en l'àmbit civil. Aquesta agrupació de polític i personalitats que formen part d'aquesta lliga redacten un document que es diu missatge a la reina regent presentant el 1888, és el segon document que s'adreça al rei d'Espanya, fan una campanya en defensa del dret civil català i el 1892 creen la unió catalanista que és una agrupació d'identitats catalanes que vol establir les bases d'una estratègia comuna per defensar els interessos de catalunya (no era un partit polític).

En aquest moment es redacten les bases de Manresa el 1892 (bases per a la constitució regional catalana) i aquestes bases en realitat estableix com hauria de ser Catalunya amb Autonomia. Aquest catalanisme conservador va ser molt crític la gestió del govern amb el tancament de caixes, i la gran aportació del catalanisme conservador de l'església ve de la figura de Josep Torres i baixes que escriu la tradició catalana, en aquesta obra el que defensa és que la cultura catalana està lligada amb la fe cristiana i creu que el regionalisme afavorirà el cristianisme. LA CRISI DE 1898 Aquesta crisi és la pèrdua de Cuba i Filipines per Espanya. A final de segle Espanya s'afronta a guerres colonials.

- Cuba (1895 - 1895) - Filipines (1896 - 1898) Les guerres acaben amb el desastre del 1898, que va suposar la pèrdua de Cuba, Puerto rico, Filipines i Guam. Les causes d'aquesta situació van ser: 1. La inadequada política colonial que havia bloquejat qualsevol reforma administrativa (el govern Espanyol no deixava competències a l'administració que ja existia a Cuba). 2. L'aparició d'una consciència nacional Cubana i independentista (principalment a Cuba), en el cas de Cuba liderada per José Martí. 3. Els interessos imperialistes dels Estats Units. Van començar a tenir presència a l'illa, negocis, contactes amb els líders independentistes, van pagar les guerrilles.

A 1895 va començar una revolta liderada per José Martí i amb el suport de revolucionaris Cubans. El govern de Cánovas del Castillo vol una victòria sense pal·liatius i quan mor el 1897 Sagasta va intentar frenar la guerra oferint una autonomia a Cuba, però aquest moviment va arribar molt tard perquè els Estats Units ja hi havia decidit prendre part en la guerra. El president Nord-amèrica envia el Maine que és un vaixell que van enfonsar en l'Havana i aquest enfonsament provoca l'enfrontament directe entre Espanya i els Estats Units.

La flota Espanyola dirigida per l'almirall Cervera va ser derrotada a Santiago de Cuba Paral·lelament, el 1896 s'inicia la insurrecció independentista a Filipines dirigida per Emilio Aginaldo i José Rizal, la intervenció Americana provoca la derrota de les tropes Espanyoles que intenten posar ordre i la derrota de cavip al port de Manila acaba la guerra. El 10 de desembre de 1898 se signa el tractat de París entre els Estats Units i Espanya. Els Estats Units durant el segle XIX hi havia fet ofertes a Espanya per comprar Cuba Les conseqüències van ser: 1.

Va crear una autèntica crisi, psicologia, fonamentalment a les elits Espanyoles, tant que es diu que el segle XX comença a partir de 1898 a Espanya, i el fet és tan important que hi ha una generació literària que s'identifica amb aquest moment 2. Va ser una guerra menor (sense grans pèrdues) van participar 6 vaixells Espanyols i 10 Americans, van morir unes 350 persones, 2900 presoners i 6 vaixells enfonsats. 3. No hi va haver explosió dels Espanyols de Cuba, no va haver-hi un rebuig d'allò que era Espanyol. 4. Les Elits cubanes van començar a tenir por de la influència Americana i es va produir una Espanyolització a Cuba. 5.

Espanya va patir com a país importants pèrdues econòmiques (per la pèrdua del sucre, del cafè i del tabac), el comerç d'aquests productes va passar els Americans. 6. L'actuació de l'Estat en la guerra va potenciar el naixement de Nacionalismes perifèrics (català, basc i gallec que s'havien oposat a la guerra) a Espanya. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS EN EL s. XIX TRETS GENERALS DE L'ECONOMIA ESPANYOLA DEL SEGLE XIX: Introducció XIX va ser un segle de molt creixement i transformació a Europa, provocat per l'impuls de la revolució industrial què comença a Anglaterra a finals del s. XVIII i que ve determinada per un invent (la màquina de vapor de James Watt).

Això va arribar a Europa quan acaben les guerres napoleòniques a partir de 1815 als països europeus comencen a seguir aquest procés que ha començat Anglaterra. El primer grup de països que es posen en aquest procés d'industrialització van ser: França, Holanda i Bèlgica. Aquest procés impulsarà el sector tèxtil i el de la siderúrgia, la matèria primera del tèxtil era el cotó i la de la siderúrgia era el Ferro A finals de s.XIX es dona la segona revolució industrial, per primera vegada s'inventen coses que milloren la vida de la gent, es va donar la capacitat d'extreure petroli, i es va canviar el carbó (Era la font d'energia primària) per petroli.

El petroli ha donat la: - Petroquímica - La benzina, dièsel i querosè - Farmacèutica - Plàstics El segon invent va ser l'electricitat, es van començar a il·luminar les ciutats, la llum també es va incorporar als habitatges. A causa de tot això es va produir un canvi a Europa. Espanya en aquest procés participa d'una manera secundària i antiquària, perquè té 3 condicionants molt importants: 1. L'agricultura utilitza tècniques molt tradicionals i es queda molt enrederida 2. No hi ha grans capitals (fortunes) que es puguin invertir en indústries 3. No hi ha una burgesia industrial emprenedora que pugui seguir les novetats que es donen a Europa.

Només un petit nucli de burgesia catalana es va arriscar a crear una indústria tèxtil però no al nivell Europeu. També en el País Basc pel contacte comercial que tenien amb Anglaterra va aparèixer una indústria siderúrgica A l'últim terç del s. XIX apareixen a Espanya alguns elements propis d'una Economia una mica més desenvolupada, com: 1. Apareix el sector bancari més organitzat. 2. Comença a aparèixer una xarxa ferroviària nacional, amb una organització radial (Sortia del centre, Madrid), aquest sistema va ajudar a Madrid, però no connectava altres àrees. 3. Apareix una indústria siderúrgica al País Basc configurada. 4. Tenen un mercat colonial 5.

Comencen a aparèixer lleis proteccionistes (que cobren aranzels als productes exteriors per protegir els de l'interior) Els obstacles van ser: 1. El creixement de la població és molt lent, ja que la mortalitat era molt alta 2. La població activa a Espanya es dedicava encara majoritàriament al sector primari (Agricultura, ramaderia, Pesca i silvicultura). 3. Hi havia manca de capitals, Espanya no tenia grans fortunes 4. Les infraestructures (carreteres, ports etc…) eren molt arcaiques/antigues 5. La pèrdua de les colònies o desastre de 1898 va significar la pèrdua de matèries primeres i de mercat colonial.

La indústria tèxtil catalana i la siderúrgica basca, van començar a agafar força gràcies al mercat colonial i al mercat Espanyol. El segle tanca amb 3 elements decisius: 1. Una crisi agrària molt forta a causa de la competència que creen els cereals americans. 2. A finals de segle entra una plaga de fil·loxera des de França que ataca les vinyes catalanes. 3. Pèrdua de les colònies POBLACIÓ ESPANYOLA Espanya durant el segle XIX té un creixement de població que es diu antic, vol dir que la natalitat és molt alta, també la mortalitat és alta i això provoca que el creixement de la població sigui molt lent. La mortalitat infantil era molt elevada en aquella època.

Durant el segle XIX aquest sistema de creixement canvia. Canvia perquè es comencen a popularitzar més hàbits higiènics (es popularitza el sabó perquè es fa més econòmic), i s'inventa la penicil·lina (antibiòtic), amb aquests canvia la mortalitat va baixar i va augmentar la població. L'ús del sabó va millorar el contagi de certes malalties i va començar a baixar la mortalitat, si baixa la mortalitat i la natalitat encara és molt alta es provoca que la població augmenti. La diferència entre un model de creixement antic i un actual és la mortalitat, ja que aquesta ha estat baixant durant tot el s. XX.

Dades de població: - El cens de 1797 tenia 10 milions d'habitants (data no fiable, ja que el cens no sempre és fiable, per si la parròquia s'ha cremat, o els papers es deterioren, etc..) - La població el 1900 era de 18.500 milions d'habitants. L'augment va ser més gran a la perifèria que al centre. L'estat ha institucionalitzat el registre civil i quan un bebè neix s'inscriu allà. Dades de població a Catalunya: - Principis de segle 900.000 habitants - Cens 1857 1.652.291 habitants - 1900 1.966.382 habitants Les migracions: Espanya ha estat un país migrant des de l'època de les colònies. A mitjans del s.

XIX es produeix un creixement de les ciutats - Catalunya Va ser un gran focus d'atracció a causa de la indústria A partir de 1880 es detecta una gran emigració a Amèrica, xifrada entre 750.000 i 1.000.000 de persones. Ja que a Amèrica hi havia millor vida que aquí a Espanya SECTORS Sector primari/agrari (Ramaderia, agricultura, pesca i s) Era el sector més important de l'economia Espanyola i ocupava entre el 60% i el 65% de la població activa, era el 50% de la renda nacional (està perdent pes i estava guanyant pes altres sectors).

- És una agricultura amb tècniques i mitjans arcaics/tradicionals - Viu principalment l'agricultura un estancament permanent i poc competitiva - La propietat de la terra està molt mal repartida i les desamortitzacions/expropiacions del s. XIX no ho van solucionar. Estava dividit en latifundi (Andalusia i Extremadura) i en minifundi (Galícia). - Els terratinents eren partidaris de mesures proteccionistes Distingim 2 tipus d'agricultura - Interior (Es dona a l'interior d'Espanya) Dedicada al cereal (cerealista), blat.

Aquesta era la més enrederida i envellida - Litoral (Es dona al litoral d'Espanya) Agricultura intensiva especialitzada en determinants productes (conreu de vinya, olivera, fruita i hortalisses) El cereal i el blat era el que més es consumia, ja que era el més econòmic. A final de segle es tenen dues crisis molt importants, la primera en els cereals i una plaga de fil·loxera. Sector secundari (Indústries) El procés d'industrialització es produeix en Espanya en la dècada dels 30 i se centra principalment a Catalunya i al País Basc, amb nivells inferiors a la resta d'Espanya. Aquesta es fa enfrontar amb una sèrie de problemes: 1. La població té una capacitat adquisitiva molt limitada 2.

L'agricultura tenia poc rendiment i no generava molts beneficis per invertir-los en la indústria 3. Una deficient xarxa de transports que dificulta el transport de mercaderies i de persones. El ferrocarril va ser essencial pel procés d'industrialització 4. No existeix un mercat nacional interconnectat per vendre productes i amb pocs capitals pers invertir i en general hi ha dependència del capital estranger Catalunya i el País Basc La principal indústria que es desenvolupa a Catalunya és la tèxtil. Como entra la tèxtil a Catalunya 1.

Incís de la mecanització, a principis de S.XIX es descobreixen dues màquines, la primera es diu Bergadana i la segona es diu la mule-jenny, també és alguns tallers es comencen a veure filadores amb un sistema que es diu de fusos múltiples. A mitjans de segle es descobreix la selfactina, aquesta es semiautomàtica que és capaç de retorçar i d'estirar el fil Bergadana Mule - jenny 2. Concentració geogràfica i financera, es va concentrar en: - La zona de la costa els vapors (indústries), al 18832 apareix el primer - A les conques dels rius comencen a aparèixer les colònies tèxtils.

Estan situades a les conques del riu Llobregat, Ter i Cardener per aprofitar l'energia hidràulica i eren estructures de construcció on a part de la fàbrica estaven els habitatges dels obrers i alguns serveis (dispensari, escola, servei religiós, botigues de ca viures i un bar). Construeixen colònies perquè tenen mà d'obra barata i pròxima a la fàbrica, i també poden exercir un control ideològic sobre els treballadors. - Sector financer Comencen a aparèixer les societats anònimes, la primera es diu l'Espanya industrial era una empresa tèxtil i es va fundar el 1847 a Madrid, però s'instal·la al barri de Sants i va ser la primera societat cotonera creada a Espanya 3.

Tipus de producte: - Filatures - Fissatge 4. Consolidació Es consolida després de la fam de cotó, que ve provocada perquè la matèria primera d'aquestes indústries (coto) amb la independència de les colònies va començar a haver-hi escassetat, i es va haver-hi de buscar altres llocs on comprar-ho. L'últim terç de s. XIX Catalunya s'ha convertit en la fàbrica d'Espanya, tot i que la tèxtil és la indústria més important, també detectem una presència de la metal·lúrgica Altres indústries que es donen a Catalunya Metal·lúrgica Treballa metalls. La metal·lúrgica tenia una tradició important a certs llocs de Catalunya, per es menys important que la basca.

A Catalunya hi ha 2: la Nueva Vulcano i la Maquinista terrestre i marítima. - La Nueva Vulcano es funda el 1826 i estava especialitzada en la construcció i reparació de vaixells de vapor, la seva seu estava al carrer de la mercè - La Maquinista terrestre i marítima es va fundar el 1855, es van fusionar diferents tallers per crear aquesta empresa. Es dedicava a la construcció de maquinària pesada i té la seu a Sant Andreu i el Bon pastor, aquesta fàbrica es desmantella el 1866 Química Estava establerta principalment a Barcelona a prop del port i era una indústria vinculada a la producció d'adobs, sabó i colorants per teixits.

La primera indústria química moderna es diu fàbrica cros Surera Aquesta indústria s'inicia en el segon terç del s. XIX i es converteix en una indústria molt important en l'àmbit estatal. País Basc El País Basc va començar la seva industrialització a partir de l'explotació minera que estava en mans d'inversors estrangers, sobretot britànics alemanys i francesos, que són coneixedors de primera mà de la revolució industrial. A causa de la seva gran quantitat de carbó creen les indústries metal·lúrgiques anomenades siderometal·lúrgica.

Es creen dues empreses que es diuen sociedad metalurgica duro y ciamieres el 1859, aquesta va començar a emergir el 1860 i el 1880 aquesta produeix el 60% del ferro que es consumeix a Espanya. El 1882 hi ha ja 2 empreses importants, Sociedad de altos hornos i fabriques de hierro y acero i La vizcaya. Aquestes dues empreses el 1902 es fusionen i creen Altos hornos de vizcaya. LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA II REFORMISME DINÀSTIC: PARTITS DINÀSTICS: CONSIDERACIONS PRÈVIES: Ve marcada per la majoria d'edat del príncep Alfons XIII, que a 16 anys és coronat rei, el seu regnat durarà fins al 1931, en què s'exiliarà i començarà la segona república.

Tenim un sistema de la restauració que comença a donar símptomes de feblesa, aquesta es va notar en què els governs eren més curts (poc equilibri) i l'oposició cada cop és més gran i està més organitzada demanant mesures democràtiques. Les classes populars que hi havien estat excloses d'aquest sistema sobretot els obrers i pagesos, comencen a guanyar pes com a agents polítics. El desastre de 1898 (la pèrdua de les colònies) exigeix un canvi radical en la política espanyola. Es torna a reactivar el paper i la participació de l'exercit en la política.

EL REGENERACIONISME: Definició El regeneracionisme és un corrent de pensament que qüestiona els valors i el sistema polític i social de la restauració que porten al fracàs del 98, en aquest corrent participaran persones diverses i cultes, que compartiran aquesta visió d'Espanya i ells diuen que cal regenerar Espanya. El líder d'aquest pensament és Joaquin Costa, que publica llibres que tenen crítiques socials al frau electoral entre altres.

Té una dita que és la clau del que volen els regeneracionistes "Despensa, escuela y siete candados al sepulcro del cid" La gent el primer que ha de fer és tenir suficient per menjar (ha de tenir despensa), les persones han de tenir la garantia que tindran educació, vol tancar molt bé perquè no es pugui tornar a obrir el passat d'Espanya, s'ha de mirar al futur. - Personatges del regeneracionisme - Ortega y Gasset - Ramiro Maezto - Alguns escriptors de la generació del 98 (Antonio Machado) Programa regeneracionista 1. Volen incentivar l'educació, la cultura i la riquesa humana del país 2.

Volen deixar de banda les glòries del passat a les que s'aferraven les classes oligàrquiques (El poder està en una minoria elitista que governa un país/minoria dirigent) 3. Volen modernitzar (Europeïtzar) el país potenciant la revolució industrial de la perifèria, opten per un canvi de modernització que està aplicant Europa, que és la industrialització 4. Intenten descentralitzar l'administració de l'estat i tenir més presents les perifèries (Catalunya i el País Basc) 5. Activen polítiques agràries i hidràuliques per millorar l'agricultura 6.

Vol acabar amb el caciquisme A Catalunya tenim a Joan Maragall també s'ajunta a aquest moviment amb un llibre anomenat Oda a Espanya Es narra la situació a Espanya amb una influència regeneracionista GOVERN REGENERACIONISTA: 1. Primer govern És de Francisco Sivella, que és el govern de transició al s. XX. Aquest govern va començar a exercir un programa de reformes per descentralitzar l'administració i comencen a incloure personalitats (polítics) nacionalistes conservadores a càrrecs del govern central i Catalunya. S'intenta començar a democratitzar el sistema. Comença a anomenar a carracs polítics personalitats nacionalistes a Espanya i Catalunya 2.

Segon govern Govern conservador, d'Antonio Maura (1907 - 1910), en aquest govern es dona la Setmana Tràgica. Antoni Maura substitueix a Cánovas del Castillo, com a líder del partit conservador. Maura formula la teoria de revolució des de dalt, aquesta teoria defensa que les reformes les ha de fer el govern per tal d'evitar que es realitzen des d'avall (el poble) amb revoltes i aldarulls.

Reformes: - Crearà una nova llei electoral, publicada el 1907 - Es legalitza el dret a la vaga el 1909 - Es crea l'institut nacional de previsió el 1908 i que aquest donaria pas amb el que entenem com seguretat social i salut pública - Intenta integrar el catalanisme dins l'estat (es lluita contra el centralisme) Dins el govern d'Antonio Maura es produeix la Setmana Tràgica al Julio de 1909 a Barcelona, aquesta acabarà amb el prestigi d'aquest govern per la seva repressió 3.

Tercer govern Partit lliberal, liderat per José Canalejas, Canalejas substitueix a Sagasta dins el partit lliberal i aquest govern presenta un programa reformista amb els següents objectius: - La reducció d'impostos al consum, eren impostos mal acollits perquè apreuaven els productes de primera necessitat juliol - Fa una nova llei de reclutament obligatori, fa obligatori el servei militar el 1912 - 2001, quan va acabar es va professionalitzar l'exèrcit conseqüència de la Setmana Tràgica, sabien que les persones que tenien diners evitaven la guerra, així es feia que tots els homes independentment de la seva economia havien d'anar al servei - Regular les condicions laborals, intenta millorar la vida dels treballadors, però els patrons ho compliran relativament - Reestructurarà el finançament dels ajuntaments - 1910 publica la llei d'associacions religioses, coneguda com la llei del candado que limitava la creació de noves ordes religiosos a Espanya, per frenar la influència de l'església.

- L'aprovació de la llei de mancomunitats el 1913, que deixava la possibilitat de certes competències per agrupar les seves províncies, intenta descentralitzar l'estat i donar més autonomia. Canalejas és assassinat el 1912 a Madrid per una anarquista que és suïcida després. Amb la seva mort podríem dir que significa un cop molt important per la restauració, perquè es trenca aquest torn pacífic i la vida política Espanyola serà molt inestable. La restauració acaba amb ell. Ja que entre 1914 i 1923 va haver-hi 15 governs (aprox.

4 mesos per govern), Amb ell s'acaben els governs de la restauració LA SETMANA TRÀGICA: La culminació d'un problema social i obrer que es va començar a aguditzar a principis del s. XX (1909). És una revolta popular que es dona a Barcelona amb protesta contra el govern de Maura i que té com a espurna/factor determinant la crida els reservistes que fa el govern per la guerra del Rif. El record de la guerra de Cuba estava molt recent en la vida de les classes populars, perquè aquestes no tenien els 1.500 reials que costava eximir-se de la guerra.

A 1906 es fa la conferència d'Algesires en la qual internacionalment se li demana a Espanya més presència militar a la zona del Rif, i també que controlin les mines. A la població no li importa les conquestes colonials, ja que la situació a Espanya econòmicament era dolenta, les mines eren propietats de nobles i industrials (als obrers no els hi importaven aquestes mines i eren els que anaven a la guerra per elles). Esclata perquè els que pagaven no anaven, i perquè envien a homes casats i amb fills (ja que els homes cobraven més que les dones, sense el seu treball i sou la família no podia subsistir i si el mataven encara més). Surten els vaixells i al segon les protestes augmenten.

Les dones surten al carrer i no deixen sortir el segon vaixell, els líders revolucionaris decideixen convocar una vaga general de protesta al 26 de juliol de 1909. Aquesta vaga general de protesta per la guerra dels banquers, és durament reprimida i això provoca revoltes, i el 17 de juliol comencen a construir-se barricades de pedra en les zones importants i comença la crema d'edificis religiosos com: convents, esglésies, escoles…

Això dura fins al 2 d'agost de 1909, on el govern de Maura envia l'exèrcit i aquest restableix la situació i s'inicia un període de repressió que va augmentar la impopularitat de govern, de la corona (monarquia) i de la lliga regionalista que donava suport al govern. La Setmana Tràgica va ser el principi de la fi de la restauració, perquè va donar moviment a les classes socials i es van iniciar moltes reformes per millorar la vida dels obrers. Aquest procés va significar la processada 2000 de persones, es van exiliar 170 a persones i 5 van ser condemnades a mort, es van clausurar els sindicats i es van tancar les escoles laiques. Van morir entre 104 i 150 civils i 8 militars.

Entre aquests executats a mort estava Ferrer i Guàrdia un pensador anarquista i república (reconegut internacionalment) que va fundar l'escola moderna i tenia uns principis pedagògics i metodològics basats en la llibertat i moderns. Se'l va acusar de participar en l'atemptat que pateixen els reis Alfons XIII i Victòria Eugènia el dia de la seva boda a Madrid i està a la presó 1 any.

El 1909 se l'acusa de ser el principal promotor de les revoltes a la ciutat i sense judici previ és afusellat al castell de Montjuïc el 13 d'octubre del 1909, la seva mort té un impacte internacional sobretot a França i Estats Units perquè era molt reconegut per la seva pedagogia moderna i es produeixen moltes manifestacions contra la intolerància del govern d'Espanya, l'acusació sense proves, etc… Els fets de la Setmana Tràgica acaben amb el govern de Maura el rei crida a Canalejas (l'últim govern regeneracionista) perquè creï govern i s'inicia el seu govern. El regeneracionisme acaba el 1912.

Concepte de revolució Canvi profund El paper de les dones durant aquest principi de segle comença a ser molt més actiu, ja que a la ciutat les dones han de treballar a la indústria i tenen una actitud molt més activa, seran molt més participis quan es comencin els sindicats (ja que treballen a les fàbriques) CATALANISME POLÍTIC (s. XX) I LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA: Catalanisme polític El catalanisme polític del primer terç del segle xx, comencen a organitzar-se els primers partits polítics que intervenen en la política de l'estat.

Existia el catalanisme conservador i liberal - Catalanisme conservador - El 1901 es funda la lliga regionalista, té tres personalitats molt importants que són Francesc Cambó, Josep Puig Calafall i Enric Prat de la Riba. L'objectiu d'aquesta lliga és aconseguir una autonomia política i administrativa de Catalunya, i lluitar contra el caciquisme i el frau electoral - Apareix solidaritat catalana, és una agrupació de forces polítiques catalanes que protesten contra la llei de jurisdiccions que es publica el 1906, aquesta llei ampliava les competències de la justícia militar en l'àmbit civil.

Aquesta solidaritat catalana fracassa perquè hi ha molta heterogeneïtat ideològica i hi ha molt protagonista de la lliga regionalista, aleshores no va tenir èxit. - El 1906 Enric Prat de la Riba publica la nacionalitat catalana, que és considerada com l'obra teòrica culminant del nacionalisme - El 1914 es crea la mancomunitat de Catalunya que és la culminació d'aquest nacionalisme català conservador - El 1919 escriuen el primer projecte d'Estatut d'Autonomia.

El document antecedent va ser les bases de Manresa - Quan Primo de Rivera comença la dictadura el 1923, aquest catalanisme conservador comença a decaure davant el progressista - Catalanisme progressista (d'esquerres) - Li manca unitat i és feble (no tenia fortalesa), això era degut a 1. Ja és present una esquerra anticatalanista 2. Per la gran influència que tenen entre els obrers els anarcos sindicalistes (CNT i UGT) 3. No tenen un programa que atregui les classes mitjanes 4. No tenen un líder carismàtic 5.

Hi ha força inestabilitat social provocada pels anarquistes, això fa que no tinguin bona acollida - A partir de 1910 comença un canvi, es funda la unió federal nacionalista republicana (UFNR), es volien agrupar deixant clar la seva ideologia - El 1917 es funda el partit república català, amb 2 personalitats: Francesc Lairet i Lluís companys. Aquest partit sense gaire èxit intenta unir obrerisme i catalanisme - El 1922 apareix acció catalana que vol ser un partit alternatiu a la lliga regionalista conservadora - el 1922 apareix el gran catalitzador de l'esquerra, es funda estat català per Francesc Macià, aquest és un partit independentista.

Aquest partit representa l'inici d'èxit del catalanisme d'esquerres - El 1931 es funda esquerra republicana de Catalunya, el líder és Francesc Macià i serà el partit agemolí durant tota la segona república. Mancomunitats: És un organisme, que recollia les retribucions i els recursos econòmics de les 4 diputacions provincials catalanes. L'estat no li va donar traspassar poder ni de competències, ni li va donar recursos per fer aquesta gestió.

Es va constituir al 6 de desembre de 1914 com a culminació d'un procés que va començar a 1911, quan els 4 presidents de les diputacions catalanes presenten un avantprojecte de mancomunitat, aquesta va ser una de les darreres lleis que va aprovar Canalejas, aquest projecte es dona el 1911 on es volen ajuntar les 4 diputacions catalanes presentades per Prat de la Riba. La llei es va aprovar el 1912. La diputació és l'herència d'aquesta, mancomunitat, ja que tenim moltes gestions i burocràcia per això s'hauria d'eliminar.

- Les competències són les funcions que tenen cada organització política o administrativa La mancomunitat va començar el 1914 i acaba el 1925 tot i que des del 1923 ja no és operativa, i respecte de la seva constitució la llei de mancomunitats l'aprova el govern de Canalejas el 1913, però el govern de Eduardo Dato aprova la constitució de la mancomunitat el 12 de desembre de 1913 Enric Prat de la Riba és proclamat president l'abril de 1914 i en aquest període hi ha 2 presidents - Enric Prat de la Riba 1914 - 1917 - Josep Puig i Calafall 1917 - 1923 La mancomunitat neix en un moment de conflictivitat social i laboral, de crisi política i a on internacionalment es produeix l'esclat de la gran guerra (Primera Guerra Mundial).

Tot i aquestes dificultats internes perquè no tenien gaires recursos econòmics, les seves accions van ser molt eficaces en el camp de la cultura, ensenyament, obres públiques i la beneficència (La beneficència comença a partir de la revolució industrial, i apareix la precarietat obrera molta gent va començar a ajudar, quan l'estat i organismes s'adonen d'aquesta situació comencen la beneficència) La mancomunitat s'organitza en institucions de govern, algunes van ser: - Constitució de beneficència i sanitat - Constitució de polítiques socials - Constitució de cultura i instrucció - Constitució d'obres hidràuliques i ferrocarrils - Constitució de telèfons - Constitució d'hisenda - Constitució de camins i ports - Constitució d'agricultura i serveis forestals Hi havia la presidència que van ser primer Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Calafall, quan feien les reunions de la mancomunitat Barcelona tenia 36 diputats, Tarragona 20 diputats, Lleida 20 diputats i Girona 20 diputats.

L'objectiu va ser crear infraestructures de servei públic (Millorar les carreteres, obres hidràuliques i la xarxa de telefonia que s'estava instal·lant a la ciutat, entre altres), volen funcionaris eficients i organismes de gestió eficients. L'objectiu és millorar el desenvolupament econòmic de Catalunya. Duen a terme un projecte cultural important i educatiu que es fonamenta en la reforma d'estudis primaris, professionals i universitaris, potenciant l'estudi científic i de la cultura catalana.

Les obres que van fer van ser: - Impulsen l'institut d'estudis catalans - La biblioteca de Catalunya (biblioteca més important de Barcelona) - Fundació del servei de conservació i catalogació de monuments - Creació de museus i fixació de la normativa de la llengua catalana seguint el model de Pompeu Fabra Potenciació de l'ensenyament: - Es crea el consell de pedagogia (treballa la metodologia a seguir en l'ensenyament). - Impulsen l'escola de treball, d'agricultura, de funcionaris administratius local, de bibliotecaris, d'infermeria, catalana d'art dramàtic i vells oficis.

Obra social: - Renoven la casa de la maternitat - En infraestructures bàsiques tenen 3 línies d'acció, la xarxa viària, les obres hidràuliques i equilibrar el territori. Van fer molt bona feina en la construcció de carreteres, ferrocarrils i la xarxa telefònica La mancomunitat va quedar suprimida definitivament el 20 de març de 1925, ocupa la presidència Alfons Sala Argalí que era un anticatalanista i es dedica a desmantellar-la LA CRISI DE 1917: Els antecedents: Entre 1914 i 1917 es va creant una situació de tensió política i social en la qual podem detectar una sèrie d'elements: 1.

Entre 1914 i 1918 tenim la Primera Guerra Mundial, l'esclat d'aquesta guerra a on Espanya es declara neutral i no participa crea una situació de tensió política entre els que s'identifiquen com a germanòfils (s'identifica amb el bàndol alemany) i els aliadòfils (s'identifiquen amb la Gran Bretanya i França), això va generar divisió. 2. Durant la guerra es produeix una millora de l'economia a Espanya molt important. Augmenta considerablement la demanda sobre els productes Espanyols generant molts beneficis pels empresaris.

Aquesta millora econòmica va perjudicar la població (classes populars) perquè es va produir un procés inflacionista que va augmentar els preus dels productes de primera necessitat. Això va provar malestar sobre la població. 3. La por d'uns i l'esperança dels altres que va suposar la revolució bolxevic a Rússia (1917). Aquesta revolució té una ideologia comunista. La Revolució Russa va estar liderada per Lenin, en aquest procés van prendre el poder els bolxevics instaurant una dictadura comunista. El comunisme nacionalitza totes les empreses, això va aterrir els propietaris principalment indústries, ja que una de les bases del comunisme és la propietat col·lectiva.

Quan el sistema comunista s'instaura a la URS es comencen a formar partits comunistes arreu d'Europa i això va preocupar molt a les classes mitjanes i altes (propietaris d'empreses) 4. La inestabilitat política que viu el mateix govern, amb la fi del torn pacífic i amb un nombre de governs molt elevat La crisi (1917) Esdeveniments: 1. Es creen juntes de defensa dins l'exercit, que generalment era una institució molt equilibrada, aquestes són organitzacions que demanen millors condicions pels militars. El 1917 hi havia un gran desequilibri entre el nombre d'oficials i el nombre de soldats.

El sou base d'un militar sense rang era baix, aleshores demanaven una millora de sou i es queixaven que els militars que estaven a Àfrica, Marroc, els hi era més fàcil promocionar que els de la península. Davant de les juntes de defensa el govern cedeix a les seves reivindicacions i aquesta actuació del govern es considera que claudica davant del poder militar 2. El juliol de 1917 Cambó lidera una assemblea de parlamentaris, formada per opositors amb l'objectiu de convocar unes eleccions que formin unes corts constituents que puguin elaborar una nova constitució que sigui més democràtica (demanen una democratització del sistema).

Aquesta assemblea és molt heterogènia i el rebuig de les juntes militars va dissoldre l'assemblea. 3. L'agost de 1917 els sindicats UNG i CNT convoquen una vaga general per fer les mateixes reivindicacions que es feia l'assemblea. Aquesta vaga general té un gran seguiment i és reprimida durament per l'exèrcit, van morir 70 persones, 200 ferits i 2000 detinguts que es posen del costat del govern i de la monarquia. La post crisis Aquesta etapa el sistema va viure els seus darrers anys en mig d'una gran conflictivitat.

- Aspecte polític Tenim crisis contínues en el govern amb un desprestigi del sistema perquè els polítics no representen el poble, a partir de 1917 es crean governs de concentració que estan formats per liberals,cosnervadors i membres de la lliga (es trenca el bipartidisme), aquests governs de concentració intenten algunes reformes petittes per democratitzar el sistema, pero son insuficients. Els caps de gvern més coneguts són: Garcia Prieto, el Conde de Romanones, Eduardo Dato i Antoni Maura - Aspecte social A partir de 1907 els sindicats van agafar una força molt important, la CNT que era l'anarcosindicalista tenia 700.000 afiliats i molta capacitat de mobilització.

El líder sindical d'aquesta època és Salvador Segui (conegut com el noi del sucre) que va dirigir un sector de l'anarquisme cap a una estratègia més moderada en les reivindicacions. Un fet molt important va ser la vaga de la canadenca el 1919, aquesta era una empresa hidroelèctrica, però era coneguda com la canadenca perquè era de capital canadenc, aquesta va tenir un impacte important perquè es va paralitzar el 70% de la indústria catalana. Aquesta vaga va acabar amb un enfrontament molt dur entre patrons i obrers.

Els patrons van utilitzar la tècnica del Lockout i van crear sindicats lliures (no tenien ideologia comunista) i comença una etapa de violència coneguda com el pistolerisme, sobretot a Barcelona, a on es maten patrons i obrers. Aquest període és un període d'atemptats amb moltes víctimes, un d'ells va ser Francesc Lairet i Salvador Segui. - L'exercit A l'exèrcit es produeix el desastre, el Annual el 1921 al Marroc, amb 12000 soldats espanyols morts, això va crear una commoció nacional i davant aquesta situació el 13 de setembre de 1923 el capital general de Catalunya Miguel Primo de Rivera a través d'un manifest estableix una dictadura militar i es col·loca com a cap de govern.

Aquest manifest explica que és el que farà. DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) Introducció Primo de Rivera és capital general militar de Catalunya. Causes: 1. Decadència del sistema polític de la restauració, que hi havia perdut la connexió política amb les classes populars, que demanaven la democratització del sistema i millores socials. L'aparició del pistolerisme crea una situació d'inestabilitat molt important 2. La radicalització del nacionalisme, que ha canviat molt el seu discurs i les seves reivindicacions. El catalanisme polític del s.

XIX parla del regionalisme federalista, defensar el català, el dret català, i els documents conservadors sobretot les bases de Manresa estan insinuant com seria Catalunya si tingués autonomia lleument. A partir del s. XX comencen a aparèixer paraules com autonomia, nacionalisme. Quan comencen a aparèixer els partits d'esquerres aquests comencen a ser independentistes, el discurs ha canviat entre el s. XIX i el s. XX. La radicalització del regionalisme català desperta el radicalisme 3. No hi ha una oposició real contra la dictadura, les persones no van sortir al carrer per manifestar-se en contra del manifest 4.

La necessitat que té l'exèrcit de recuperar el seu prestigi després de la derrota del Annual al Marroc i el desig de controlar la situació com havien fet altres militars a segles anteriors. Suport: Primo de Rivera va tenir el suport de la institució que representa, els militars, també el recolza la monarquia, no hi ha cap indici que el rei estigui en contra o favor, però el rei no protesta, també se situa l'església aquesta va estar molt preocupada per l'anticlericalisme que va aparèixer a la Setmana Tràgica i que va provocar la crema de llocs religiosos (escoles, esglésies, convents…).

En l'àmbit econòmic, tots els patrons es van posar de costat de Primo de Rivera a causa de la guerra entre patrons i obrers, pel mateix motiu els…