1. Els intents de regeneració dels partits dinàstics
Flashcards
- Què és el regeneracionisme?
- Corrent ideològic que denunciava els vicis del sistema polític oligàrquic i proposava modernitzar Espanya.
- Qui eren els nous líders regeneracionistes?
- Alfons XIII, Antonio Maura i José Canalejas.
- Què pretenia la Llei Electoral de 1907?
- Democratitzar el sistema polític i frenar la corrupció.
- Què va ser la Setmana Tràgica?
- Una protesta popular contra la guerra al Marroc i les mobilitzacions de reservistes.
Preguntes tipus test
- Quin corrent ideològic va denunciar els vicis del sistema polític oligàrquic a Espanya a finals del segle XIX?
- a) El socialisme utòpic
- b) El regeneracionisme
- c) L'anarquisme
- d) El nacionalisme basc
Resposta: b) El regeneracionisme. El regeneracionisme va ser un corrent que va criticar els problemes del sistema oligàrquic i va proposar reformes per modernitzar Espanya.
- Quins dos polítics van ser figures clau en els intents de regeneració dels partits dinàstics durant el regnat d'Alfons XIII?
- a) Cánovas i Sagasta
- b) Maura i Canalejas
- c) Lerroux i Cambó
- d) Primo de Rivera i Dato
Resposta: b) Maura i Canalejas. Antonio Maura (conservador) i José Canalejas (liberal) van liderar els intents de regeneració política a principis del segle XX.
- Quina va ser una de les principals mesures impulsades per Antonio Maura durant el seu govern per modernitzar les institucions?
- a) La creació de la Seguretat Social
- b) La Llei de Mancomunitats locals/provincials
- c) La reforma agrària
- d) La nacionalització de la banca
Resposta: b) La Llei de Mancomunitats locals/provincials. Maura va impulsar la creació de Mancomunitats locals/provincials per modernitzar l'administració i donar més autonomia a les regions.
2. La guerra del Marroc i la Setmana Tràgica del 1909
Flashcards
- Quina conferència va determinar el repartiment del Marroc entre Espanya i França?
- Conferència d'Algesires (1906)
- Quin any va esclatar la Setmana Tràgica a Barcelona?
- 1909
- Què va provocar la convocatòria de reservistes a Catalunya el 1909?
- Greus enfrontaments al Marroc
- Qui va ser destituït com a conseqüència de l'escàndol de la Setmana Tràgica?
- Antonio Maura
Preguntes tipus test
- Quina conferència va establir el repartiment del Protectorat del Marroc entre Espanya i França?
- a) Conferència de Berlín
- b) Conferència d'Algesires
- c) Conferència de París
- d) Conferència de Versalles
Resposta: b) Conferència d'Algesires. La Conferència d'Algesires el 1906 va ser on es va acordar el repartiment del Protectorat del Marroc entre Espanya i França.
- Quin any van començar els greus enfrontaments al Marroc que van portar a la convocatòria de reservistes a Catalunya?
- a) 1905
- b) 1907
- c) 1909
- d) 1911
Resposta: c) 1909. Els greus enfrontaments que van portar a la convocatòria de reservistes a Catalunya van començar el juliol de 1909.
- Quina va ser la principal demanda dels obrers durant la Setmana Tràgica?
- a) Augment de salaris
- b) Reducció de la jornada laboral
- c) Fi de la guerra al Marroc
- d) Millora de les condicions de vida
Resposta: c) Fi de la guerra al Marroc. Els obrers es queixaven de ser els damnificats per la guerra i les mobilitzacions, per tant, la principal demanda era la fi de la guerra al Marroc.
3. Els partits antidinàstics i el moviment obrer
Flashcards
- Qui va ser el líder del Partit Radical?
- Alejandro Lerroux
- Quins líders van encapçalar la Lliga Regionalista?
- Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó
- Quin sindicat destacava per l'ús de l'acció directa, incloent vagues i revoltes?
- CNT (Confederació Nacional del Treball)
- En quin any va ser elegit Pablo Iglesias com a primer diputat socialista?
- 1910
Preguntes tipus test
- Quin partit va ser liderat per Alejandro Lerroux?
- a) Partit Reformista
- b) Unión Republicana
- c) Partit Radical
- d) Lliga Regionalista
Resposta: c) Partit Radical. Alejandro Lerroux va fundar i liderar el Partit Radical després d'escindir-se de la Unión Republicana.
- Quins dos líders van encapçalar la Lliga Regionalista?
- a) Alejandro Lerroux i Nicolás Salmerón
- b) Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó
- c) Sabino de Arana i Pablo Iglesias
- d) Antonio Maura i José Canalejas
Resposta: b) Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. La Lliga Regionalista va ser liderada per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó, figures clau del nacionalisme català.
- Quin sindicat es caracteritzava per l'acció directa, incloent vagues, revoltes i terrorisme?
- a) UGT
- b) Solidaritat Obrera
- c) CNT
- d) PSOE
Resposta: c) CNT. La Confederació Nacional del Treball (CNT) defensava l'acció directa com a mètode per aconseguir els seus objectius.
4. La Primera Guerra Mundial i les seves conseqüències
Flashcards
- Com es va conèixer la postura d'Espanya durant la Primera Guerra Mundial?
- Neutralitat
- Quins dos grups ideològics van dividir la societat espanyola respecte a la Primera Guerra Mundial?
- Aliadòfils i germanòfils
- Què va provocar la neutralitat d'Espanya en termes econòmics?
- Forta expansió econòmica
- Quina era la principal demanda de l'Assemblea de Parlamentaris de 1917?
- Aprovar l'Autonomia de Catalunya
Preguntes tipus test
- Quin era l'eix de la política exterior d'Espanya després de la pèrdua de Cuba el 1898?
- a) El Marroc
- b) Les Filipines
- c) Puerto Rico
- d) Guinea Equatorial
Resposta: a) El Marroc. Després de la pèrdua de Cuba, el Marroc va esdevenir l'eix central de la política exterior espanyola, especialment per assegurar l'explotació minera i la construcció del ferrocarril.
- Com es va dividir la societat espanyola durant la Primera Guerra Mundial?
- a) Entre conservadors i liberals
- b) Entre aliadòfils i germanòfils
- c) Entre monàrquics i republicans
- d) Entre centralistes i autonomistes
Resposta: b) Entre aliadòfils i germanòfils. Durant la Primera Guerra Mundial, la societat espanyola es va dividir entre aliadòfils, que simpatitzaven amb els aliats, i germanòfils, que simpatitzaven amb Alemanya.
- Quin va ser l'efecte principal de la neutralitat espanyola en l'economia durant la Primera Guerra Mundial?
- a) Forta recessió econòmica
- b) Forta expansió econòmica
- c) Estancament econòmic
- d) Disminució de la demanda
Resposta: b) Forta expansió econòmica. La neutralitat d'Espanya va provocar una forta expansió econòmica a causa de la demanda extraordinària de productes, encara que va perjudicar la classe obrera per l'augment de preus.
5. La crisi del 1917
Flashcards
- Quins tres tipus de crisis van coincidir el 1917?
- Militar, política i social.
- Què eren les Juntes de Defensa?
- Organitzacions de militars que exigien canvis en l'exèrcit.
- Qui va promoure l'Assemblea de Parlamentaris?
- Francesc Cambó, líder de la Lliga Regionalista.
- Quines organitzacions van convocar la vaga general de 1917?
- UGT i CNT.
Preguntes tipus test
- Quina va ser la principal demanda de l'Assemblea de Parlamentaris durant la crisi de 1917?
- a) L'abolició de la monarquia i l'establiment d'una república.
- b) La formació d'un govern provisional i la reforma de la Constitució.
- c) La dissolució de les Juntes de Defensa i el retorn a l'ordre constitucional.
- d) La convocatòria d'una vaga general per forçar canvis polítics.
Resposta: b) La formació d'un govern provisional i la reforma de la Constitució.. L'Assemblea de Parlamentaris, liderada per Cambó, buscava la formació d'un govern provisional, la celebració de Corts i la reforma de la Constitució per abordar la crisi política.
- Quins grups van unir les seves forces per convocar la vaga general durant la crisi social de 1917?
- a) La Lliga Regionalista i el Partit Republicà.
- b) La UGT i la CNT.
- c) Les Juntes de Defensa i l'exèrcit.
- d) Els socialistes i els conservadors.
Resposta: b) La UGT i la CNT.. La UGT (socialista) i la CNT (anarcosindicalista) van unir les seves forces per convocar una vaga general en resposta a la crisi social i política de 1917.
- Quin era l'objectiu principal de les Juntes de Defensa durant la crisi de 1917?
- a) Promoure una reforma agrària per millorar les condicions dels pagesos.
- b) Modernitzar l'exèrcit i canviar el sistema d'ascensos per acabar amb el favoritisme polític.
- c) Derrocar la monarquia i establir una república militar.
- d) Negociar amb els sindicats per evitar vagues i conflictes socials.
Resposta: b) Modernitzar l'exèrcit i canviar el sistema d'ascensos per acabar amb el favoritisme polític.. Les Juntes de Defensa, formades per joves oficials, exigien una reforma militar per modernitzar l'exèrcit, reduir el nombre d'oficials i modificar el sistema d'ascensos, acabant amb el favoritisme polític.
6. El col·lapse del sistema liberal
Flashcards
- Què va ser el Trienni Bolxevic?
- Un període de conflictivitat social a Andalusia entre 1918 i 1920, caracteritzat per l'ocupació de terres.
- Què va ser la vaga de la Canadenca?
- Una vaga a la companyia de subministrament elèctric 'La Canadenca' a Barcelona, motivada per acomiadaments.
- Quin va ser el resultat del Desastre d'Annual?
- Una greu derrota militar espanyola al Marroc, que va provocar una crisi política i un cop d'estat.
- Què eren els governs de concentració nacional?
- Governs que incloïen representants de partits dinàstics i nacionalistes per sumar suports.
Preguntes tipus test
- Quina va ser una característica dels governs de concentració nacional durant la crisi del sistema liberal?
- a) Exclusió dels partits dinàstics tradicionals.
- b) Participació de representants de diversos partits, incloent nacionalistes.
- c) Suport unànime de l'exèrcit.
- d) Estabilitat política duradora.
Resposta: b) Participació de representants de diversos partits, incloent nacionalistes.. Els governs de concentració nacional van intentar sumar suports incloent representants de partits dinàstics i nacionalistes, com la Lliga amb Cambó.
- Quina va ser la principal conseqüència del Desastre d'Annual?
- a) L'establiment d'una república democràtica.
- b) El reforçament del sistema parlamentari.
- c) Un cop d'estat que va imposar una dictadura militar.
- d) La fi de la conflictivitat social a Espanya.
Resposta: c) Un cop d'estat que va imposar una dictadura militar.. El Desastre d'Annual va generar una crisi política que va culminar amb un cop d'estat i l'establiment d'una dictadura militar com a solució.
- Quin factor va contribuir a la inestabilitat política després de la crisi de 1917?
- a) L'absència de canvis de govern.
- b) L'estabilitat econòmica generalitzada.
- c) La capacitat del govern per donar resposta als problemes.
- d) L'ús de l'exèrcit per mantenir l'ordre.
Resposta: d) L'ús de l'exèrcit per mantenir l'ordre.. Després de la crisi de 1917, la inestabilitat política va ser exacerbada per l'ús freqüent de l'exèrcit per mantenir l'ordre, a causa de la debilitat dels governs.
7. La dictadura de Primo de Rivera i la caiguda de la monarquia
Flashcards
- Qui va encapçalar el cop d'estat de 1923?
- Miguel Primo de Rivera
- Quin tipus de règim va establir Primo de Rivera inicialment?
- Directori Militar
- Què va passar amb la Constitució durant el Directori Militar?
- Va ser suspesa
- Quin partit va crear Primo de Rivera durant el Directori Civil?
- Unión Patriótica
Preguntes tipus test
- Quin objectiu principal buscava Miguel Primo de Rivera amb el seu cop d'estat?
- a) Establir una república democràtica i progressista.
- b) Modernitzar l'exèrcit espanyol i expandir el territori colonial.
- c) Acabar amb el caciquisme, el desgovern i l'amenaça separatista.
- d) Promoure la industrialització i el desenvolupament econòmic del país.
Resposta: c) Acabar amb el caciquisme, el desgovern i l'amenaça separatista.. Primo de Rivera va justificar el cop d'estat amb la necessitat de posar fi a la corrupció política, l'agitació social i els intents secessionistes, buscant estabilitzar la situació política i social d'Espanya.
- Què va passar amb la Mancomunitat de Catalunya durant el Directori Militar de Primo de Rivera?
- a) Va ser reforçada i ampliada amb més competències.
- b) Va ser dissolta i desmantellada.
- c) Va mantenir les seves funcions sense canvis significatius.
- d) Va ser transformada en una entitat purament cultural.
Resposta: b) Va ser dissolta i desmantellada.. Una de les mesures del Directori Militar va ser dissoldre la Mancomunitat de Catalunya, com a part de la seva política centralitzadora i de repressió del nacionalisme català.
- Quin context internacional va beneficiar inicialment el Directori Civil de Primo de Rivera?
- a) Una crisi econòmica global que va impulsar la inversió estrangera.
- b) Un període de pau i cooperació internacional sota la Societat de Nacions.
- c) Un auge de l'intervencionisme estatal i el nacionalisme econòmic.
- d) Una onada de liberalització comercial i desregulació financera.
Resposta: c) Un auge de l'intervencionisme estatal i el nacionalisme econòmic.. El Directori Civil es va beneficiar d'un context internacional favorable a les polítiques d'intervencionisme estatal i nacionalisme econòmic, que van permetre impulsar obres públiques i monopolis estatals.
I 7 flashcards i 14 preguntes més al document.
Text del document
5. El regnat d'Alfons XIII: la crisi de la Restauració 1. Els intents de regeneració dels partits dinàstics El regeneracionisme Monarquia liberal no democràtica Alternança pacífica Finals segle XIX: regeneracionisme Regeneracionisme: Corrent ideològic que va denunciar els vicis d'aquest sistema polític oligàrquic i va plantejar una sèrie de propostes per a la modernització política, social i econòmica d'Espanya. Els nous líders Alfons XIII (1902) Antonio MAURA (Conservador) José CANALEJAS (Liberal) 1.1.
Maura i el regeneracionisme conservador ´ 1902 – 1903 Govern curt ´ 1907 – 1909 Govern llarg ´ Regenerar el país: ´ Modernitzar les institucions (Administració Local – Llei per crear Mancomunitats locals/provincials) à Lliga Regionalista ´ Democratitzar el sistema polític (Llei Electoral – 1907 – frenar la corrupció) ´ Política econòmica d'intervenció estatal: Llei de foment de la indústria nacional (refer l'armada). Dirigeix l'estabilització política i recomposa sistema partits La guerra del Marroc i la Setmana Tràgica del 1909 ´ 1898 – Pèrdua de Cuba. Marroc, eix de la política exterior. ´ 1906 – Conferència Algesires – Repartició Protectorat Marroc amb França.
´ Calia sotmetre al territori: Tropes militars, assegurar explotació minera i protegir la construcció del ferrocarril. ´ Juliol 1909. Greus enfrontaments. Maura convoca reservistes de Catalunya. ´ 18 juliol. Esclata una protesta popular contra la guerra i les mobilitzacions. ´ Els obrers es queixaven de ser els damnificats. ´ Partits polítics i sindicats convoquen una vaga general pel 26 de juliol. ´ El 24 de juliol esclata la Setmana Tràgica. Es cremen esglésies, convents i registres de la propietat. ´ El govern haurà d'actuar amb contundència. ´ Condemnes a mort. ´ Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog, declarat culpable sense proves de ser l'instigador.
´ L'escàndol arribarà a Europa, i amb el crit de "Maura no", obligaran al rei a destituir- lo. 1.2. El regeneracionisme liberal: Canalejas Govern liberal Llei del Cadenat (1910) Reformes socials Llei de reclutament Llei de Mancomunitats Límit nous ordes religiosos a Espanya Mesures laborals: reducció jornada laboral, dret a vaga, etc. Servei militar obligatori en cas de guerra Demandes descentralitzadores de la Lliga Regionalista 2. Els partits antidinàstics i el moviment obrer 2.1. Els republicans Republicanisme Oposició més important a la monarquia. Classes mitges à democràcia Liberalisme democràtic, anticlerical i reformes socials.
Unión Republicana (1903) Alejandro Lerroux (radical) i Nicolás Salmerón (moderat i reformista). 1908. Partido Radical (Lerroux) 1912. Partido Reformista (M. Álvarez) 2.2. Els nacionalismes 1901. Lliga Regionalista. Líders: Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. Modernització econòmica Espanya: calia l'autonomia de Catalunya. Llei de Jurisdiccions (1906) à Candidatura Solidaritat Catalana (èxit electoral) S'acaba amb la Setmana Tràgica (Cambó dona suport a Maura) Prat de la Riba, 1r president Mancomunitat. Nacionalisme català 2.2. Els nacionalismes Nacionalisme basc 1903. Partit Nacionalista Basc (PNB). Líders: Sabino de Arana.
Altres nacionalismes Gallec, Andalús, Aragonès, valencianisme polític i el mallorquinisme. 2.1. El moviment obrer Contrari a la política. Lluita violenta (terrorisme) i lluita sindical. Solidaritat Obrera (1907), sindicat. Confederació Nacional del Treball (CNT), acció directa (vagues, revoltes i terrorisme). L'anarquisme: la CNT 1910. El primer diputat electe, Pablo Iglesias. UGT. Sectors obrers a Astúries, Biscaia i Madrid. El socialisme: la UGT i el PSOE 3. La Primera Guerra Mundial i les seves conseqüències 3.1. L'impacte de la Primera Guerra Mundial Decideix la neutralitat d'Espanya. La societat es divideix entre aliadòfils i germanòfils. E. Dato Forta expansió econòmica.
Enriqueix la burgesia i ofega a la classe obrera (augment preus) Neutralitat Demanda extraordinària 3.2. La crisi del 1917 ´ Clima de tensions socials i polítiques à govern incapaç de donar resposta. Juntes de Defensa Vaga General Assemblea de Parlamentaris La crisi militar: Juntes de Defensa Reforma militar del govern Modernitzar l'exèrcit, reduir l'elevat nombre d'oficials i modificar el sistema d'ascensos (africanistes). Joves oficials peninsulars protesten Exigeixen l'escala tancada (antiguitat) Juntes de Defensa, exigint canvis en el favoritisme polític (Manifest de les Juntes, juny 1917). El rei els donarà suport.
La crisi política: l'Assemblea de Parlamentaris Cambó, líder de la Lliga, promou reformes Dato es nega a obrir les Corts. Convoca a tots els senadors a Barcelona el juny 1917. Assemblea de Parlamentaris Acorden la formació d'un govern provisional, celebrar Corts i reformar la Constitució. La demanda és aprovar l'Autonomia de Catalunya. No tindran prou suport parlamentari ni de l'exèrcit. La crisi social: vaga general a l'agost Moviment obrer: convocatòria vaga general UGT i CNT uneixen les seves forces. Socialistes volen instaurar una República. Agost à esclata la vaga general Escàs seguiment. L'exèrcit ataca als manifestants. Els membres del comitè de vaga seran diputats un any després. 4.
El col·lapse del sistema liberal 4.1. La inestabilitat política: govern i oposició. ´ Després crisi 1917 à enorme inestabilitat política: 11 canvis govern (6 anys). ´ Governs de concentració nacional. Representants dels partits dinàstics i nacionalismes (la Lliga amb Cambó), sumen suports. Fan fallida. ´ Governs febles: ´ Tancament Corts. ´ Suspensió Garanties Constitucionals. ´ L'exèrcit com a recurs per a l'ordre. 4.2. L'expansió del moviment obrer. Sindicats UGT CNT Augmenten afiliats Postguerra mundial Recessió econòmica 1919 Sindicats Lliures Col·laboraven amb empresaris contra CNT 4.3.
La conflictivitat social 1918 - 1920 Andalusia - latifundis Trienni Bolxevic Companyia subministrament elèctric. En vaga per uns acomiadaments. La Canadenca El noi del sucre, Salvador Seguí Guerra social Pistolerisme (sindicats) Pistolerisme Roig (Patronal) Assassinen El noi del Sucre Anarcosindicalista i líder de la vaga de la Canadenca 4.4. El desastre d'Annual i la fi del sistema parlamentari ´ Estiu 1921 à El govern vol sotmetre la zona del protectorat al Marroc. ´ S'inicia una campanya militar a la zona del Rif. ´ La campanya militar és un fracàs, moren milers de soldats espanyols i Abd el-Krim, derrota les tropes espanyoles a Annual. ´ L'episodi es coneix com el DESASTRE D'ANNUAL.
´ General Picasso: lidera una comissió per aclarir els fets. ´ L'Expedient Picasso, obre el debat a les Corts. Els socialistes apunten al rei com a màxim responsable. ´ Un cop d'estat imposava una dictadura militar com a solució a la crisi del règim. 5. La dictadura de Primo de Rivera i la caiguda de la monarquia 5.1. El cop d'estat ´ 13 setembre de 1923. ´ Capità general de Catalunya: MIGUEL PRIMO DE RIVERA encapçala un pronunciament militar contra el govern constitucional. ´ Sense gairebé oposició per les continues crisis, rep el suport de sectors empresarials, dels bancs i de l'Església. ´ Objectius: ´ Acabar amb el caciquisme i els vicis polítics.
´ Posar fi al desgovern, els aixecaments populars i l'amenaça separatista. ´ Alfons XIII crida per formar govern: DIRECTORI MILITAR. 5.2. El Directori Militar (1923-1925) Control militar: estat de guerra Suspèn constitució i garanties constitucionals Implanta la censura de premsa, prohibeix partits i sindicats (represàlia CNT i PCE) Els governadors civils són substituïts per militars 5.2. El Directori Militar (1923-1925) Vol regenerar... Reforma de l'Administració pública i centralitzada Desmantella la Mancomunitat de Catalunya Acaba amb la guerra al Marroc: Desembarcament d'Alhucemas 5.2. El Directori Civil (1925 – 1930) ´ Substitueix el Directori Militar à GOVERN CIVIL.
´ Europa d'entreguerres: seguir model dictadures feixistes i corporatiu. ´ Crea la UNIÓN PATRIÓTICA com a partit polític. ´ 1926. Anuncia una ASSEMBLEA NACIONAL CONSULTIVA: vol elaborar una nova constitució, controlada pel govern. ´ Es beneficia del context internacional d'intervencionisme estatal i nacionalisme econòmic. ´ Monopolis Estatals (CAMPSA – petroli; TELEFÓNICA – comunicacions). ´ Foment d'obres públiques. Confederacions hidrogràfiques. ´ Exposició de Sevilla i Barcelona (1929). ´ Massa despesa pública no contrarestada per una reforma fiscal. ´ Fins aleshores, hi ha escassa conflictivitat social per les mesures socials associades. 5.3. Creixent oposició i final de la dictadura.
L'exèrcit deixa de donar suport Republicans s'organitzen Oposició d'intel·lectuals CNT radicalitzada El rei i el sistema de restauració obsolets 5.5. La caiguda de la monarquia (1930-1931) ´ Gener 1930. El rei obliga a dimitir a Miguel Primo de Rivera. ´ Li encarrega nou govern al General D. Berenguer. (Dictablanda) ´ Cal recuperar la normalitat constitucional: nou sistema de la Restauració. ´ Societat: vol canvis (PACTE DE SANT SEBASTIÀ – 1930) ´ Intent fallit d'uns militars per proclamar la República (Jaca – F. Galán i A. García Hernández - 1rs màrtirs de la República). ´ Febrer 1931. Berenguer dimiteix i el substitueix l'Almirall Aznar.
´ Aquest convoca eleccions municipals per al 12 d'abril del 1931. ´ Republicans i socialistes faran d'aquesta elecció un PLESBICIT sobre la monarquia. L'Edat de Plata de la cultura espanyola Generació del 98 Generació del 14 Generació del 27 Generació del 36 Las Sinsombrero L'Edat de Plata de la cultura espanyola M. Unamuno, A. Machado, P. Baroja Ortega y Gasset, Eugeni d'Ors F. García Lorca, P. Salinas, R. Alberti M. Hernández, L. Rosales Maruja Mallo, M. Teresa León