El Franquisme: Estructura, Economia i Societat

• a) PSUC
• b) FET i de les JONS
• c) ERC
• d) PNB

Resposta: b) FET i de les JONS. Durant el règim franquista, FET i de les JONS era l'únic partit polític permès, concentrant tot el poder polític sota el control de Franco.

• a) Un sindicat de treballadors.
• b) Una llei fonamental del règim.
• c) Un mitjà de propaganda i control ideològic.
• d) Un pla econòmic per a la industrialització.

Resposta: c) Un mitjà de propaganda i control ideològic.. El NO-DO era un noticiari cinematogràfic utilitzat com a eina de propaganda pel règim franquista per difondre els seus valors i controlar la informació.

• a) Lliure mercat
• b) Autarquia
• c) Economia social de mercat
• d) Planificació centralitzada

Resposta: b) Autarquia. L'autarquia, o autosuficiència econòmica, va ser la política dominant durant la primera etapa del franquisme, buscant aïllar l'economia espanyola del mercat internacional.

• a) Legislar i aprovar lleis.
• b) Assessorar el govern i fer consultes.
• c) Elegir el cap d'Estat.
• d) Controlar el poder judicial.

Resposta: b) Assessorar el govern i fer consultes.. Les Corts franquistes eren un òrgan consultiu, no democràtic, que assessorava el govern però no tenia poder legislatiu real.

• a) Fuero del Trabajo.
• b) Ley de Sucesión.
• c) Fuero de los Españoles y Ley de Referendum.
• d) Ley de Cortes.

Resposta: c) Fuero de los Españoles y Ley de Referendum.. El Fuero de los Españoles i la Ley de Referendum reconeixien alguns drets, però sense mecanismes per garantir-ne el compliment efectiu.

• a) Eleccions lliures i democràtiques.
• b) Participació a través de la família, municipi o sindicat vertical.
• c) Separació de poders.
• d) Existència de partits polítics.

Resposta: b) Participació a través de la família, municipi o sindicat vertical.. La democràcia orgànica era un sistema en què la participació política estava canalitzada a través d'entitats com la família, el municipi o el sindicat vertical, controlades pel règim.

• a) Foment del comerç internacional i la inversió estrangera.
• b) Autosuficiència i independència econòmica de l'exterior.
• c) Liberalització dels mercats i reducció de la intervenció estatal.
• d) Integració en els mercats internacionals per impulsar el creixement.

Resposta: b) Autosuficiència i independència econòmica de l'exterior.. L'autarquia, com a política econòmica, buscava l'autosuficiència, minimitzant la dependència d'altres nacions.

• a) 1945
• b) 1950
• c) 1952
• d) 1960

Resposta: c) 1952. Les cartilles de racionament, símbol de l'escassetat, van estar en ús fins al 1952.

• a) Regular el mercat negre i l'estraperlo.
• b) Impulsar la indústria estatalitzada.
• c) Gestionar el sistema de cartilles de racionament.
• d) Promoure el comerç internacional.

Resposta: b) Impulsar la indústria estatalitzada.. L'INI es va crear per impulsar la indústria controlada per l'Estat, tot i que amb productivitat limitada.

• a) L'obertura immediata de les fronteres espanyoles.
• b) L'expulsió dels ambaixadors estrangers i el bloqueig del Pla Marshall.
• c) La integració d'Espanya a l'OTAN.
• d) El reconeixement internacional del règim franquista.

Resposta: b) L'expulsió dels ambaixadors estrangers i el bloqueig del Pla Marshall.. La condemna de l'ONU va portar a l'aïllament diplomàtic, incloent l'expulsió d'ambaixadors i l'exclusió del Pla Marshall.

• a) El suport de la Unió Soviètica.
• b) La Guerra Freda i l'anticomunisme de Franco.
• c) La prosperitat econòmica d'Espanya.
• d) La neutralitat d'Espanya en la Segona Guerra Mundial.

Resposta: b) La Guerra Freda i l'anticomunisme de Franco.. La Guerra Freda va fer que els països occidentals veiessin Franco com un aliat contra el comunisme, reduint l'aïllament.

• a) Una política de lliure comerç amb altres nacions.
• b) L'autosuficiència econòmica i l'aïllament del mercat internacional.
• c) La integració d'Espanya en el Pla Marshall.
• d) Una economia basada en la inversió estrangera.

Resposta: b) L'autosuficiència econòmica i l'aïllament del mercat internacional.. L'autarquia buscava l'autosuficiència econòmica, reduint la dependència d'altres països i aïllant Espanya del comerç internacional.

• a) 1953
• b) 1955
• c) 1957
• d) 1959

Resposta: a) 1953. El 1953, Espanya va signar acords amb els EUA que permetien la instal·lació de bases militars americanes a canvi d'ajuda econòmica, marcant una obertura exterior important.

• a) Augmentar la intervenció estatal en l'economia
• b) Mantenir l'autarquia econòmica
• c) Posar fi a l'autarquia i liberalitzar l'economia
• d) Promoure el mercat negre

Resposta: c) Posar fi a l'autarquia i liberalitzar l'economia. El Pla d'Estabilització de 1959 va tenir com a objectiu principal posar fi a la política d'autarquia que havia caracteritzat l'economia espanyola durant el primer franquisme, liberalitzant el comerç i les finances.

• a) Disminució de la inversió estrangera
• b) Augment de l'aïllament internacional
• c) Modernització i industrialització accelerada
• d) Retorn a l'autarquia

Resposta: c) Modernització i industrialització accelerada. L'obertura econòmica va portar a una modernització i industrialització accelerada d'Espanya, especialment a Catalunya, impulsada per la inversió estrangera i l'augment de les exportacions.

• a) Promoció activa del català en tots els àmbits.
• b) Eliminació total del català de l'escola i l'administració.
• c) Restricció de l'ús del català a l'àmbit familiar i religiós.
• d) Foment del bilingüisme en la societat catalana.

Resposta: c) Restricció de l'ús del català a l'àmbit familiar i religiós.. Durant el primer franquisme, la llengua catalana va ser restringida a l'escola, la comunicació i l'administració, limitant-se principalment a l'àmbit familiar i religiós.

• a) Només els mestres i funcionaris catalanistes.
• b) Exclusivament l'Església catòlica a través de les seves institucions.
• c) Principalment en l'àmbit familiar i religiós.
• d) Únicament a través de l'oposició política a l'exili.

Resposta: c) Principalment en l'àmbit familiar i religiós.. La cultura catalana va sobreviure principalment en l'àmbit familiar i religiós, on es podia mantenir viva malgrat les restriccions oficials.

• a) Van ser reforçades i promogudes pel règim franquista.
• b) Van ser abolides i perseguides pel règim franquista.
• c) Van mantenir una activitat clandestina amb el suport del règim.
• d) Van col·laborar amb el règim en la repressió de la cultura catalana.

Resposta: b) Van ser abolides i perseguides pel règim franquista.. Les institucions catalanes, com la Generalitat, van ser abolides i perseguides pel règim franquista com a part de la repressió de la cultura i la identitat catalana.

• a) Fomentar l'autarquia i l'aïllament econòmic d'Espanya.
• b) Instaurar una democràcia parlamentària i liberalitzar l'economia.
• c) Incorporar criteris de racionalitat i eficàcia econòmica per assegurar la continuïtat del règim.
• d) Promoure la igualtat social i la redistribució de la riquesa.

Resposta: c) Incorporar criteris de racionalitat i eficàcia econòmica per assegurar la continuïtat del règim.. L'objectiu principal era modernitzar l'economia espanyola per assegurar l'estabilitat i la continuïtat del règim franquista, adoptant criteris de racionalitat i eficàcia econòmica.

• a) L'augment de la producció agrícola i la disminució de la inflació.
• b) La bona situació econòmica, la manca de pressió internacional i la disminució de les protestes socials.
• c) La mala economia de la dècada de 1950, la pressió dels organismes internacionals i l'augment de les protestes socials.
• d) L'aïllament internacional i la manca de mà d'obra qualificada.

Resposta: c) La mala economia de la dècada de 1950, la pressió dels organismes internacionals i l'augment de les protestes socials.. La mala economia de la dècada de 1950, la pressió dels organismes internacionals i l'augment de les protestes socials van fer evident la necessitat d'una reforma tècnica per millorar la situació econòmica i social d'Espanya.

• a) Un perfil basat en l'experiència militar i la ideologia falangista.
• b) Un perfil tècnic, alguns vinculats a l'Opus Dei o a elits econòmiques.
• c) Un perfil centrat en la promoció de la cultura i les arts.
• d) Un perfil basat en l'activisme social i la defensa dels drets laborals.

Resposta: b) Un perfil tècnic, alguns vinculats a l'Opus Dei o a elits econòmiques.. Els nous polítics eren tecnòcrates, amb un perfil més tècnic i sovint vinculats a l'Opus Dei o a elits econòmiques, buscant aplicar criteris de racionalitat i eficàcia en la gestió de l'Estat.

• a) Augmentar la intervenció de l'Estat en l'economia.
• b) Posar fi a la intervenció de l'Estat i liberalitzar l'economia.
• c) Promoure l'autarquia i l'aïllament econòmic.
• d) Nacionalitzar totes les indústries clau.

Resposta: b) Posar fi a la intervenció de l'Estat i liberalitzar l'economia.. L'objectiu principal del Pla d'Estabilització era liberalitzar l'economia posant fi a la intervenció de l'Estat, promovent la lliure circulació de mercaderies i capital.

• a) Augmentar els salaris dels treballadors.
• b) Reduir els tipus d'interès bancari.
• c) Limitar els crèdits i congelar els salaris.
• d) Augmentar la despesa pública.

Resposta: c) Limitar els crèdits i congelar els salaris.. Per reduir la inflació, es van limitar els crèdits i es van congelar els salaris, juntament amb l'augment dels tipus d'interès bancari.

• a) Restringir l'entrada de mercaderies estrangeres.
• b) Millorar l'entrada de mercaderies i la inversió estrangera.
• c) Augmentar els aranzels a les importacions.
• d) Promoure l'exportació de productes locals.

Resposta: b) Millorar l'entrada de mercaderies i la inversió estrangera.. La liberalització exterior buscava millorar l'entrada de mercaderies estrangeres i atraure inversió estrangera per impulsar el creixement econòmic.

• a) Promoure l'autarquia i l'aïllament econòmic d'Espanya.
• b) Fomentar una economia planificada de manera centralitzada per l'Estat.
• c) Transformar l'economia mitjançant una planificació indicativa amb inversions públiques i privades.
• d) Nacionalitzar totes les indústries i serveis per garantir l'autosuficiència.

Resposta: c) Transformar l'economia mitjançant una planificació indicativa amb inversions públiques i privades.. Els Plans de Desenvolupament buscaven modernitzar l'economia espanyola a través d'una combinació d'inversions estatals i privades, amb una planificació que marcava les directrius però sense un control totalitari.

• a) Francisco Franco
• b) Laureà López Rodó
• c) Carrero Blanco
• d) Josep Pla

Resposta: b) Laureà López Rodó. Laureà López Rodó va ser la figura clau en la direcció i implementació dels Plans de Desenvolupament Econòmic i Social, encarregant-se de la planificació i coordinació de les inversions.

• a) Van impulsar de manera significativa tots els sectors industrials catalans.
• b) Van tenir un impacte limitat, destacant principalment el sector petroquímic a Tarragona.
• c) Van afavorir un equilibri territorial i una distribució equitativa de les inversions.
• d) Van provocar una crisi industrial i un augment de l'atur a la regió.

Resposta: b) Van tenir un impacte limitat, destacant principalment el sector petroquímic a Tarragona.. A Catalunya, els Plans de Desenvolupament no van tenir un impacte generalitzat, concentrant-se principalment en el sector petroquímic de Tarragona, sense aconseguir un equilibri territorial ni una gestió eficient de les inversions.

• a) Augment dels salaris dels treballadors.
• b) Disminució de la inversió estrangera.
• c) Importació de tecnologia i baixos salaris.
• d) Augment dels preus dels productes.

Resposta: c) Importació de tecnologia i baixos salaris.. La importació de tecnologia i els baixos salaris van permetre millorar la productivitat i abaixar els preus, afavorint les exportacions.

• a) Indústria tèxtil
• b) Indústria metal·lúrgica
• c) Indústria alimentària
• d) Indústria turística

Resposta: b) Indústria metal·lúrgica. La indústria metal·lúrgica va ser una de les que més va destacar i va tenir un gran impacte en l'economia catalana durant aquest període.

• a) Només a Catalunya
• b) Catalunya, País Basc i Astúries
• c) Només a Madrid i Sevilla
• d) A tot Espanya de manera uniforme

Resposta: b) Catalunya, País Basc i Astúries. El creixement industrial es va concentrar principalment a Catalunya, País Basc i Astúries, que ja eren zones industrialitzades, i també en nous enclavaments com Madrid i Sevilla.

• a) Augment de la mà d'obra barata i equilibri entre oferta i demanda.
• b) Augment de la mà d'obra barata i desequilibri entre oferta i demanda.
• c) Disminució de la mà d'obra barata i equilibri entre oferta i demanda.
• d) Disminució de la mà d'obra barata i desequilibri entre oferta i demanda.

Resposta: b) Augment de la mà d'obra barata i desequilibri entre oferta i demanda.. La crisi de l'agricultura tradicional va ser causada, entre altres coses, per l'augment de la mà d'obra barata i el desequilibri entre l'oferta i la demanda de productes agrícoles.

• a) Mecanitzaven les màquines i utilitzaven adobs químics.
• b) Augmentaven la mà d'obra i reduïen els costos.
• c) Diversificaven els cultius i augmentaven els preus.
• d) Reduïen la producció i importaven productes.

Resposta: a) Mecanitzaven les màquines i utilitzaven adobs químics.. Davant la crisi, els empresaris van optar per mecanitzar les màquines i utilitzar adobs químics per augmentar la productivitat i reduir costos.

• a) Predomini dels minifundis.
• b) Predomini dels latifundis.
• c) Equilibri entre minifundis i latifundis.
• d) Convivència de minifundis i latifundis.

Resposta: d) Convivència de minifundis i latifundis.. Durant la reconversió de l'agricultura tradicional, els minifundis (petites propietats) convivien amb els grans latifundis (grans extensions de terra).

• a) El sector primari, amb l'augment de la producció de cereals.
• b) El sector secundari, amb la indústria metal·lúrgica com a motor principal.
• c) El sector terciari, impulsat pel boom turístic i l'expansió del sector bancari.
• d) El sector energètic, amb la creació de noves centrals hidroelèctriques.

Resposta: c) El sector terciari, impulsat pel boom turístic i l'expansió del sector bancari.. A partir de 1960, el sector terciari va experimentar un creixement significatiu a Catalunya a causa del boom turístic i l'expansió del sector bancari.

• a) Augment de la natalitat, disminució de les xarxes comercials i disminució del transport i comunicació.
• b) Augment de la urbanització, augment de les xarxes comercials i augment del transport i comunicació.
• c) Disminució de la inversió estrangera, augment de la producció agrària i disminució de la indústria.
• d) Augment de l'èxode rural, disminució de la indústria i augment de la polarització entre indústria i serveis.

Resposta: b) Augment de la urbanització, augment de les xarxes comercials i augment del transport i comunicació.. La terciarització de l'economia espanyola va ser impulsada per l'augment de la urbanització, l'expansió de les xarxes comercials i la millora del transport i les comunicacions.

• a) Un augment de la balança comercial positiva a causa de l'augment de les exportacions.
• b) Una disminució de la inversió estrangera en la indústria espanyola.
• c) Una balança comercial negativa a causa de la necessitat d'importar energia i matèries primeres.
• d) Un augment de les remeses enviades per immigrants espanyols a Europa.

Resposta: c) Una balança comercial negativa a causa de la necessitat d'importar energia i matèries primeres.. La dependència del finançament exterior va portar a una balança comercial negativa, ja que Espanya necessitava importar energia i matèries primeres.

• a) Un augment de la inversió estrangera en el sector agrari.
• b) Un èxode rural degut a l'abandonament del camp.
• c) Una disminució de la dependència de patents estrangeres.
• d) Un augment de la productivitat en el sector agrari.

Resposta: b) Un èxode rural degut a l'abandonament del camp.. La polarització va provocar l'abandonament del camp, el seu endarreriment i l'èxode rural cap a les ciutats.

• a) Un augment de l'autonomia tecnològica i industrial.
• b) Una disminució de la necessitat d'importar patents i maquinària.
• c) La necessitat de comprar patents i maquinària a l'estranger.
• d) Un increment de la inversió en el sector agrari.

Resposta: c) La necessitat de comprar patents i maquinària a l'estranger.. La dependència de la inversió estrangera va portar a la compra de patents i maquinària, limitant el desenvolupament tecnològic autòcton.

• a) L'augment de la inversió en el sector agrari.
• b) La disminució de la dependència tecnològica.
• c) La polarització entre indústria i serveis.
• d) L'equilibri entre importacions i exportacions.

Resposta: c) La polarització entre indústria i serveis.. La polarització va provocar desequilibris i va mantenir el sector agrari endarrerit, afectant el creixement econòmic global.

• a) L'augment de la immigració.
• b) La disminució de la natalitat.
• c) L'emigració cap a altres països.
• d) La disminució de l'esperança de vida.

Resposta: a) L'augment de la immigració.. L'augment de la població a Catalunya durant el franquisme va ser impulsat principalment per la immigració, especialment de regions com Andalusia, Extremadura, Castella i Aragó.

• a) La manca d'indústria a les ciutats.
• b) La mecanització i modernització de l'agricultura.
• c) La manca d'habitatge a les zones rurals.
• d) L'augment de les oportunitats educatives al camp.

Resposta: b) La mecanització i modernització de l'agricultura.. La mecanització i modernització de l'agricultura van reduir la necessitat de mà d'obra al camp, impulsant a molts pagesos a buscar feina a les ciutats.

• a) Galícia, Astúries i País Basc.
• b) Andalusia, Extremadura, Castella i Aragó.
• c) Catalunya, València i Balears.
• d) Madrid, Múrcia i La Rioja.

Resposta: b) Andalusia, Extremadura, Castella i Aragó.. Durant el franquisme, Catalunya va rebre un gran nombre d'immigrants procedents d'Andalusia, Extremadura, Castella i Aragó, que buscaven millors oportunitats de treball.

• a) Amèrica Llatina
• b) Estats Units
• c) Europa
• d) Àfrica

Resposta: c) Europa. Durant el franquisme, la principal destinació de les migracions exteriors espanyoles va ser Europa, on molts espanyols van buscar oportunitats laborals.

• a) Galícia, Astúries i Cantàbria
• b) Andalusia, Extremadura, Castelles i Aragó
• c) País Basc, Navarra i La Rioja
• d) Catalunya, València i Múrcia

Resposta: b) Andalusia, Extremadura, Castelles i Aragó. Les principals regions emissores de migrants cap a Catalunya durant el franquisme van ser Andalusia, Extremadura, Castelles i Aragó, zones amb una economia principalment agrícola i menys desenvolupada industrialment.

• a) El baby boom
• b) L'arribada de turistes
• c) Les migracions interiors
• d) La industrialització accelerada

Resposta: c) Les migracions interiors. Les migracions interiors, amb l'arribada massiva de persones de regions rurals a les grans ciutats, van provocar la saturació de les infraestructures i la creació de zones marginals conegudes com a barraquisme.

• a) Sector primari (agricultura i ramaderia)
• b) Sector secundari (indústria)
• c) Sector terciari (serveis)
• d) Tots els sectors van créixer per igual

Resposta: b) Sector secundari (indústria). El sector secundari, especialment la indústria metal·lúrgica, va experimentar un creixement significatiu a Catalunya, impulsat per la modernització, la inversió estrangera i la mà d'obra barata.

• a) Va augmentar a causa de la modernització del sector
• b) Va disminuir a causa de l'èxode rural
• c) Es va mantenir estable gràcies a les polítiques franquistes
• d) Va ser substituïda per mà d'obra immigrant

Resposta: b) Va disminuir a causa de l'èxode rural. La població activa agrària va disminuir a Catalunya com a conseqüència de l'èxode rural, on molts pagesos van abandonar el camp per buscar oportunitats a les ciutats industrials.

• a) Un augment de la qualitat de vida a les zones rurals
• b) La saturació de les infraestructures i l'aparició del barraquisme
• c) Una millora en la distribució de la riquesa
• d) Un augment de l'oferta de treball a les ciutats

Resposta: b) La saturació de les infraestructures i l'aparició del barraquisme. Les migracions interiors van provocar la saturació de les infraestructures a les ciutats i l'aparició del barraquisme, ja que els nous immigrants no tenien accés a habitatges dignes i serveis bàsics.

• a) Llei de Reforma Universitària
• b) Llei General d'Educació
• c) Llei de Seguretat Social
• d) Llei de Premsa

Resposta: b) Llei General d'Educació. La Llei General d'Educació de 1970 va ser la que va reformar el sistema educatiu durant el franquisme, millorant el nivell de la població i reduint l'analfabetisme.

• a) De família nuclear a extensa
• b) De família extensa a nuclear
• c) Manteniment de la família extensa
• d) Augment de les famílies monoparentals

Resposta: b) De família extensa a nuclear. Durant el franquisme, es va produir un canvi en l'estructura familiar, passant de la família extensa a la família nuclear, influït per la modernització i els canvis socials.

• a) Augment de la natalitat
• b) Disminució de la inversió estrangera
• c) Augment de la inversió en el sector agrari
• d) Augment de la urbanització i les xarxes comercials

Resposta: d) Augment de la urbanització i les xarxes comercials. L'augment de la urbanització, les xarxes comercials i el transport van ser factors clau en la terciarització de l'economia, mentre que el sector agrari va quedar endarrerit.

• a) Augmentar la repressió política i social.
• b) Modernitzar l'economia i l'administració per assegurar la continuïtat del règim.
• c) Promoure l'autarquia i l'aïllament internacional.
• d) Fomentar la conflictivitat social i l'oposició al règim.

Resposta: b) Modernitzar l'economia i l'administració per assegurar la continuïtat del règim.. Els tecnòcrates buscaven incorporar criteris de racionalitat i eficàcia econòmica per estabilitzar el règim i modernitzar l'administració.

• a) Els sindicats obrers.
• b) Els partits polítics d'oposició.
• c) Els tecnòcrates, especialment els vinculats a l'Opus Dei.
• d) Les organitzacions feministes.

Resposta: c) Els tecnòcrates, especialment els vinculats a l'Opus Dei.. Carrero Blanco va donar suport als tecnòcrates, molts dels quals estaven associats amb l'Opus Dei, per impulsar el desenvolupament econòmic.

• a) Un augment de la repressió política.
• b) Una disminució del poder adquisitiu de la població.
• c) Una renovació política i administrativa.
• d) Un retorn a l'autarquia econòmica.

Resposta: c) Una renovació política i administrativa.. L'obertura econòmica i social va promoure reformes i una renovació política, impulsant el desenvolupament i la modernització administrativa.

• a) Agilitar els judicis militars.
• b) Suavitzar la imatge de la dictadura a l'exterior jutjant delictes polítics fora de l'àmbit militar.
• c) Incrementar la repressió política contra els opositors al règim.
• d) Centralitzar tots els processos judicials en un únic organisme.

Resposta: b) Suavitzar la imatge de la dictadura a l'exterior jutjant delictes polítics fora de l'àmbit militar.. El Tribunal d'Ordre Públic (TOP) va ser creat per jutjar delictes polítics fora de l'àmbit militar, amb l'objectiu de suavitzar la imatge de la dictadura a l'exterior.

• a) Llei de Seguretat Social.
• b) Llei de Convenis Col·lectius.
• c) Llei de Representació Familiar.
• d) Llei Orgànica de l'Estat.

Resposta: b) Llei de Convenis Col·lectius.. La Llei de Convenis Col·lectius permetia als obrers negociar salaris i condicions laborals, tot i que amb les limitacions pròpies del règim franquista.

• a) Llei de Successió.
• b) Llei de Llibertat Religiosa.
• c) Llei de Representació Familiar.
• d) Llei Orgànica de l'Estat.

Resposta: c) Llei de Representació Familiar.. La Llei de Representació Familiar va ser la que va introduir el dret de vot per als caps de família, una mesura limitada però que buscava donar una aparença de participació.

• a) Per la seva inestabilitat econòmica.
• b) Per no ser una democràcia.
• c) Per la seva neutralitat durant la Guerra Freda.
• d) Per la seva política d'autarquia.

Resposta: b) Per no ser una democràcia.. El 1962, Espanya va ser rebutjada a la CEE principalment perquè no complia amb els criteris democràtics que exigia l'organització.

• a) La inversió estrangera en el sector turístic.
• b) L'augment de les importacions de productes agrícoles.
• c) L'exportació de productes espanyols.
• d) La liberalització del mercat laboral.

Resposta: c) L'exportació de productes espanyols.. El Tractat Preferencial de 1970 va ser un acord que va afavorir les exportacions espanyoles, facilitant el comerç amb altres països.

• a) El Sàhara Occidental.
• b) Guinea Equatorial.
• c) Ifni.
• d) El Rif.

Resposta: c) Ifni.. L'any 1969, Espanya va cedir el territori d'Ifni al Marroc, com a part del procés de descolonització.

• a) L'escàndol del petroli
• b) L'escàndol Matesa
• c) L'escàndol de la construcció
• d) L'escàndol bancari

Resposta: b) L'escàndol Matesa. L'escàndol Matesa, relacionat amb un frau fiscal en l'exportació de maquinària tèxtil, va involucrar a empreses vinculades als tecnòcrates.

• a) L'augment del suport popular al règim
• b) L'expulsió dels tecnòcrates del govern
• c) La liberalització de la premsa
• d) La convocatòria d'eleccions democràtiques

Resposta: b) L'expulsió dels tecnòcrates del govern. Després de l'escàndol Matesa, una de les repercussions polítiques més importants va ser l'expulsió dels tecnòcrates del govern, marcant un canvi en la política del règim.

• a) Una disminució de la repressió política
• b) Un augment de les llibertats civils
• c) Un augment de les detencions i la violència policial
• d) Una major tolerància religiosa

Resposta: c) Un augment de les detencions i la violència policial. L'Estat d'Excepció es va caracteritzar per un augment de les detencions i la violència policial, reflectint un enduriment de la repressió política.

• a) UGT
• b) CCOO
• c) CNT
• d) CSIF

Resposta: b) CCOO. CCOO (Comissions Obreres) va ser un sindicat independent que va impulsar la lluita laboral durant el franquisme, utilitzant tant accions legals com il·legals.

• a) Vagues generals
• b) Infiltració en els jurats d'empresa
• c) Negociacions directes amb el govern
• d) Manifestacions a l'estranger

Resposta: b) Infiltració en els jurats d'empresa. CCOO utilitzava els jurats d'empresa per infiltrar-se i defensar els drets laborals des de dins de les estructures existents.

• a) Només moviments estudiantils
• b) Moviments eclesiàstics i militars
• c) Moviments socials, eclesiàstics, militars i estudiantils
• d) Només moviments veïnals

Resposta: c) Moviments socials, eclesiàstics, militars i estudiantils. L'oposició al franquisme va incloure moviments estudiantils, socials (organitzacions veïnals), eclesiàstics i, fins i tot, alguns sectors militars.

• a) PSOE
• b) PSUC
• c) ERC
• d) CDC

Resposta: b) PSUC. El PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) va ser la principal força comunista a Catalunya durant el franquisme.

• a) FOC i MSC
• b) UDC i FNC
• c) ERC i CDC
• d) PSUC i PCE

Resposta: a) FOC i MSC. Els socialistes clandestins a Catalunya durant el franquisme estaven formats per FOC (Front Obrer de Catalunya) i MSC (Moviment Socialista de Catalunya).

• a) UDC, FNC i ERC
• b) PSUC, FOC i MSC
• c) CDC, PCE i PSOE
• d) PNB, ETA i GRAPO

Resposta: a) UDC, FNC i ERC. UDC (Unió Democràtica de Catalunya), FNC (Front Nacional de Catalunya) i ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) eren considerats partits menys actius en l'oposició al franquisme a Catalunya.

• a) La fundació d'Edicions 62, impulsant la literatura catalana moderna.
• b) Els Fets del Palau de la Música, on es van detenir persones per cantar cançons catalanes.
• c) L'aparició de la revista 'Serra d'Or', fomentant el pensament i la cultura catalana.
• d) La creació de l'Enciclopèdia Catalana, un projecte cultural ambiciós.

Resposta: b) Els Fets del Palau de la Música, on es van detenir persones per cantar cançons catalanes.. Els Fets del Palau de la Música van ser un acte de protesta i reivindicació de la cultura catalana, on la detenció de persones per cantar cançons catalanes va evidenciar la repressió i, alhora, la resistència cultural.

• a) La fundació del Futbol Club Barcelona.
• b) La creació de l'Enciclopèdia Catalana.
• c) L'obertura del Gran Teatre del Liceu.
• d) La publicació del Diccionari Català-Valencià-Balear.

Resposta: b) La creació de l'Enciclopèdia Catalana.. L'Enciclopèdia Catalana va ser un projecte cultural de gran envergadura que va contribuir a la normalització i promoció de la llengua i la cultura catalanes en un context de repressió franquista.

• a) Promoure el turisme a Catalunya.
• b) Fomentar l'ús del català a les escoles.
• c) Reivindicar les llibertats catalanes.
• d) Organitzar festivals de música catalana.

Resposta: c) Reivindicar les llibertats catalanes.. Les campanyes reivindicatives tenien com a objectiu principal defensar i promoure les llibertats catalanes, que havien estat suprimides durant la dictadura franquista. Aquestes campanyes abastaven diversos àmbits, com la llengua, la cultura i les institucions.

• a) La dimissió d'Arias Navarro com a cap de govern.
• b) L'assassinat de Carrero Blanco per ETA.
• c) L'aprovació de la Llei d'Associacions Polítiques.
• d) La celebració del referèndum sobre la Constitució.

Resposta: b) L'assassinat de Carrero Blanco per ETA.. L'assassinat de Carrero Blanco per ETA va ser un cop dur per al règim, ja que Carrero Blanco era vist com el garant de la continuïtat del franquisme.

• a) Els immobilistes volien una transformació controlada, mentre que els oberturistes s'oposaven a qualsevol canvi.
• b) Els immobilistes s'oposaven a qualsevol transformació, mentre que els oberturistes volien una transformació controlada amb reformes.
• c) Els immobilistes volien una transformació radical, mentre que els oberturistes volien mantenir l'statu quo.
• d) Els immobilistes i els oberturistes compartien la mateixa ideologia i estratègia política.

Resposta: b) Els immobilistes s'oposaven a qualsevol transformació, mentre que els oberturistes volien una transformació controlada amb reformes.. Els immobilistes, també coneguts com a 'búnquers', s'oposaven a qualsevol canvi en el règim, mentre que els oberturistes defensaven una transformació controlada amb reformes per assegurar la supervivència del sistema.

• a) Consolidar el poder dels immobilistes i reprimir l'oposició.
• b) Unir immobilistes i oberturistes per garantir la continuïtat del règim.
• c) Accelerar la transició cap a un sistema democràtic.
• d) Dissoldre les Corts i convocar eleccions anticipades.

Resposta: b) Unir immobilistes i oberturistes per garantir la continuïtat del règim.. El govern d'Arias Navarro va ser creat amb la intenció d'unir les faccions immobilistes i oberturistes del règim, buscant una evolució cap a un sistema participatiu però controlat.

• a) L'abolició de la Llei antiterrorista.
• b) L'Estatut d'Autonomia, llibertat i amnistia.
• c) La creació de la Junta Democràtica d'Espanya.
• d) La dissolució de les forces policials.

Resposta: b) L'Estatut d'Autonomia, llibertat i amnistia.. L'Assemblea de Catalunya, el 1971, va reclamar principalment 'Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia'. Aquesta va ser una de les seves demandes centrals.

• a) UGT
• b) PSOE
• c) CCOO
• d) PNB

Resposta: c) CCOO. La Junta Democràtica d'Espanya, formada el 1974, va rebre el suport de CCOO (Comissions Obreres) i altres sectors democràtics.

• a) Una aliança entre el PCE i el PSOE.
• b) Una unió de programes de la Coordinació Democràtica.
• c) Una organització armada d'oposició al règim.
• d) Un sindicat d'estudiants universitaris.

Resposta: b) Una unió de programes de la Coordinació Democràtica.. La Coordinació Democràtica, també coneguda com a 'Platajunta', va ser una unió dels programes de diverses forces polítiques que s'oposaven al franquisme.

• a) La mort de Carrero Blanco a mans d'ETA.
• b) L'aprovació de la Llei d'Associacions.
• c) L'inici de la Marxa Verda al Sàhara.
• d) La dimissió d'Arias Navarro.

Resposta: a) La mort de Carrero Blanco a mans d'ETA.. L'assassinat de Carrero Blanco per ETA va ser un cop dur per al règim, ja que era considerat el successor de Franco i garantia la continuïtat del franquisme.

• a) Un retorn als principis immobilistes del franquisme.
• b) Una evolució cap a un sistema més participatiu amb reformes.
• c) Una ruptura total amb el règim anterior.
• d) Un període de forta repressió contra l'oposició.

Resposta: b) Una evolució cap a un sistema més participatiu amb reformes.. 'Espíritu del 12 de Febrero' representava un intent d'Arias Navarro d'obrir el règim cap a un sistema més participatiu, encara que finalment va ser frenat pels sectors més immobilistes.

• a) El Front Polisario.
• b) L'ONU.
• c) El Marroc.
• d) Espanya.

Resposta: c) El Marroc.. El Marroc va organitzar la Marxa Verda com a forma de pressió per reclamar la sobirania sobre el Sàhara Occidental, forçant Espanya a cedir el territori.

• a) Immobilistes, reformistes i rupturistes
• b) Conservadors, liberals i socialistes
• c) Feixistes, demòcrates i comunistes
• d) Nacionalistes, regionalistes i centralistes

Resposta: a) Immobilistes, reformistes i rupturistes. Després d'en Franco, les forces del règim es van dividir en immobilistes, que no volien canvis; reformistes, que volien una democràcia amb reformes progressives; i rupturistes, que volien una democràcia total.

• a) Avançar cap a la democràcia plena i la llibertat d'expressió
• b) Mantenir l'immobilisme i les lleis restrictives del règim anterior
• c) Promoure reformes econòmiques i socials per modernitzar el país
• d) Negociar amb els partits opositors per establir un sistema de partits

Resposta: b) Mantenir l'immobilisme i les lleis restrictives del règim anterior. El programa d'Arias Navarro apostava pels immobilistes, mantenint les lleis restrictives i sense partits polítics, mostrant una continuïtat amb el règim anterior.

• a) Un augment dels salaris i millores en les condicions laborals
• b) Llibertats, amnistia i un estatut d'autonomia
• c) La fi de la dictadura i la convocatòria d'eleccions
• d) La independència de Catalunya i la creació d'un estat propi

Resposta: b) Llibertats, amnistia i un estatut d'autonomia. Els moviments socials reclamaven llibertats democràtiques, l'amnistia per als presos polítics i un estatut d'autonomia per a Catalunya, reflectint les aspiracions d'autogovern i canvi polític.

• a) Democràcia cristiana
• b) Liberal
• c) Socialdemòcrata
• d) Feixista

Resposta: d) Feixista. La UCD era una coalició de partits d'ideologia democràtica cristiana, liberal i socialdemòcrata, però no incloïa elements feixistes.

• a) 1975
• b) 1977
• c) 1979
• d) 1982

Resposta: b) 1977. Les primeres eleccions generals després del franquisme es van celebrar el 15 de juny de 1977.

• a) 5 partits
• b) 10 partits
• c) 15 partits
• d) 20 partits

Resposta: c) 15 partits. La UCD estava composta per 15 partits d'ideologia democràtica cristiana, liberal i socialdemòcrata.

• a) La dissolució de la Generalitat de Catalunya.
• b) La restauració de la Generalitat de Catalunya.
• c) L'abolició de la Constitució Espanyola.
• d) La creació d'un nou Estatut a Espanya.

Resposta: b) La restauració de la Generalitat de Catalunya.. L'Assemblea de Parlamentaris Catalans demanava la restauració de la Generalitat com a un dels seus objectius principals.

• a) Adolfo Suárez.
• b) Josep Tarradellas.
• c) Jordi Pujol.
• d) Arias Navarro.

Resposta: b) Josep Tarradellas.. Josep Tarradellas va retornar de l'exili i va ser designat president de la Generalitat provisional.

• a) La creació d'una nova moneda catalana.
• b) La introducció de la llengua catalana a l'educació.
• c) L'expropiació de terres agrícoles.
• d) La supressió de les diputacions provincials.

Resposta: b) La introducció de la llengua catalana a l'educació.. Un dels primers decrets del govern provisional va ser la introducció de la llengua catalana a l'educació.

• a) Catalunya, Galícia i Aragó
• b) País Basc, Andalusia i València
• c) Catalunya, Galícia i País Basc
• d) Madrid, Catalunya i País Valencià

Resposta: c) Catalunya, Galícia i País Basc. Segons el text, Catalunya, Galícia i el País Basc van tenir un accés més ràpid i amb més competències a l'autonomia.

• a) Parlament, Govern i Tribunal Superior de Justícia
• b) Parlament, Govern i president autonòmic
• c) Govern, president autonòmic i Delegació del Govern central
• d) Parlament, president autonòmic i Tribunal de Comptes

Resposta: b) Parlament, Govern i president autonòmic. El text indica que cada comunitat autònoma inclou un Parlament, un Govern i un president autonòmic.

• a) Augmentar la despesa pública sense control
• b) Aprofundir la crisi econòmica internacional
• c) Aturar la inflació i fer reformes econòmiques
• d) Fomentar la devaluació de la pesseta sense reformes

Resposta: c) Aturar la inflació i fer reformes econòmiques. Els Pactes de la Moncloa tenien com a objectiu principal aturar la inflació i implementar reformes econòmiques per estabilitzar el país.

• a) Augment de l'activitat econòmica i la taxa de natalitat.
• b) Disminució de l'activitat econòmica i augment de la taxa de natalitat.
• c) Augment de l'activitat econòmica i disminució de la taxa de natalitat.
• d) Disminució de l'activitat econòmica i la taxa de natalitat.

Resposta: d) Disminució de l'activitat econòmica i la taxa de natalitat.. La crisi econòmica internacional va provocar una disminució tant de l'activitat econòmica com de la taxa de natalitat a Catalunya.

• a) Augmentar la despesa pública.
• b) Disminuir la inflació i fer reformes.
• c) Augmentar la inflació i reduir la despesa pública.
• d) Mantenir la devaluació de la pesseta.

Resposta: b) Disminuir la inflació i fer reformes.. Els Pactes de la Moncloa tenien com a objectiu principal aturar la inflació i implementar reformes econòmiques.

• a) Augment dels salaris dels treballadors.
• b) Creació d'impostos sobre el patrimoni i l'IRPF.
• c) Disminució de la despesa pública.
• d) Liberalització dels preus dels productes bàsics.

Resposta: b) Creació d'impostos sobre el patrimoni i l'IRPF.. La reforma tributària va implicar la creació d'impostos sobre el patrimoni i l'IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques).

• a) Suport a la democratització total.
• b) Resistència a qualsevol canvi del règim franquista.
• c) Impuls de reformes econòmiques.
• d) Col·laboració amb grups terroristes.

Resposta: b) Resistència a qualsevol canvi del règim franquista.. L'involucionisme es caracteritzava per la resistència dels franquistes immobilistes a qualsevol transformació del règim.

• a) Un intent de modernització de l'economia.
• b) Un pla per integrar Espanya a la CEE.
• c) Un cop d'estat militar.
• d) Una reforma del sistema educatiu.

Resposta: c) Un cop d'estat militar.. L'Operació Galàxia va ser un dels intents de cop d'estat militar per part de sectors immobilistes durant la transició.

• a) PSUC
• b) ETA
• c) FRAP
• d) GRAPO

Resposta: b) ETA. ETA, tot i ser principalment conegut per les seves accions contra el franquisme, va continuar sent una amenaça durant la transició, contribuint a la inestabilitat.

• a) 1978
• b) 1981
• c) 1982
• d) 1979

Resposta: b) 1981. Adolfo Suárez va dimitir com a president del govern l'any 1981, enmig d'una crisi política i econòmica.

• a) Un cop d'estat militar
• b) Una crisi econòmica i l'acció d'ETA
• c) Discrepàncies dins d'UCD i la crisi econòmica
• d) La pressió del rei Joan Carles I

Resposta: c) Discrepàncies dins d'UCD i la crisi econòmica. La dimissió d'Adolfo Suárez va ser provocada per una combinació de factors, incloent-hi les discrepàncies internes dins d'UCD, la crisi econòmica i l'acció d'ETA.

• a) PSOE
• b) PCE
• c) UCD
• d) CiU

Resposta: c) UCD. El 1979, UCD (Unió de Centre Democràtic) va tornar a aguantar el govern, demostrant certa estabilitat política tot i les dificultats.

• a) Instaurar una democràcia plena.
• b) Paralitzar la democràcia i reforçar el paper de l'exèrcit.
• c) Dissoldre les Corts i convocar noves eleccions.
• d) Alliberar els presos polítics.

Resposta: b) Paralitzar la democràcia i reforçar el paper de l'exèrcit.. L'objectiu del cop d'estat del 23F era clarament paralitzar el procés democràtic en curs i reforçar el paper de l'exèrcit en la política espanyola.

• a) Adolfo Suárez.
• b) Felipe González.
• c) Antonio Tejero.
• d) Calvo Sotelo.

Resposta: c) Antonio Tejero.. El tinent coronel Antonio Tejero Molina va ser qui va dirigir el grup de guàrdies civils que van irrompre al Congrés dels Diputats durant la sessió d'investidura de Calvo Sotelo.

• a) Va donar suport als colpistes.
• b) Va romandre en silenci durant tot el cop.
• c) Va desautoritzar els insurrectes i va donar suport a la democràcia.
• d) Va fugir d'Espanya.

Resposta: c) Va desautoritzar els insurrectes i va donar suport a la democràcia.. El rei Joan Carles I va realitzar una intervenció televisiva clau per desautoritzar els colpistes i reafirmar el seu compromís amb la democràcia, fet que va ser crucial per al fracàs del cop.

• a) Augmentar la despesa pública i la intervenció estatal en l'economia.
• b) Lluitar contra la crisi econòmica i avançar cap a l'Estat del Benestar.
• c) Fomentar l'autarquia i l'aïllament econòmic d'Espanya.
• d) Reduir les competències de les comunitats autònomes.

Resposta: b) Lluitar contra la crisi econòmica i avançar cap a l'Estat del Benestar.. El programa reformista del PSOE tenia com a objectiu principal combatre la crisi econòmica i avançar cap a la construcció d'un Estat del Benestar, tal com s'indica en el text.

• a) L'eliminació de l'educació obligatòria.
• b) La Llei de Reforma Universitària (LRU).
• c) La privatització de les universitats.
• d) La supressió de les autonomies.

Resposta: b) La Llei de Reforma Universitària (LRU).. La Llei de Reforma Universitària (LRU) és una de les reformes socials destacades en l'àmbit de l'educació durant el govern socialista, juntament amb la LODE (gratuïta) i la LOGSE (obligatòria).

• a) El Tractat de Roma.
• b) El Tractat d'Adhesió a la CEE.
• c) El Tractat de Maastricht.
• d) El Tractat de Lisboa.

Resposta: b) El Tractat d'Adhesió a la CEE.. El Tractat d'Adhesió a la CEE (Comunitat Econòmica Europea) va marcar la integració internacional d'Espanya durant el govern socialista, concretament l'any 1986.

• a) Unipartidisme
• b) Bipartidisme
• c) Pluripartidisme
• d) Absent de partits

Resposta: c) Pluripartidisme. Després del franquisme, Catalunya va experimentar un sistema de partits pluripartidista, amb diverses forces polítiques representades.

• a) La creació de Convergència i Unió (CiU).
• b) La formació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).
• c) L'aparició d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
• d) El sorgiment del Partit Popular (PP) a Catalunya.

Resposta: b) La formació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).. La fusió de dos grups socialistes catalanistes del PSOE va donar lloc a la creació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

• a) Comunista
• b) Socialista
• c) Nacionalista
• d) Liberal

Resposta: c) Nacionalista. Convergència i Unió (CiU) representava principalment una ideologia nacionalista catalana, defensant l'autogovern i la identitat de Catalunya.