El Franquisme: Estructura, Economia i Oposició (1939-1975)

I 106 flashcards i 72 preguntes més al document.

Text del document

EL FRANQUISME 1939-1975 temes 12 i 13 S'inicia a Catalunya entre la primavera del 1938 (ocupació de les terres lleidatanes) i l'hivern del 1939, quan les tropes franquistes arriben a la frontera. S'acaba amb la mort del dictador, l'any 1975. Fèrria dictadura = repressió ferotge. Règim profundament anticatalà El franquisme es divideix en dues grans etapes: Anul·la les institucions d'autogovern. Reprimí qualsevol manifestació d'identitat nacional catalana. 1939-1959 intent d'establir un Estat totalitari. Portar país a l'autarquia econòmica. Meitat dècada del 1950 = fracàs política econòmica = liberalització economia i atenuació dels trets. 1959-1975 Creixement econòmic intens.

Principis antidemocràtics del règim no van ser alterats. 1. Característiques generals Totalitarisme, inspirada en el model feixista alemany i italià. Clausura la Constitució 1931, Parlament, prohibir els partits polítics i sindicats. Existència d'un Partit únic i un Sindicat Oficial. Cabdillisme: Franco és el Caudillo d'Espanya, tots els poders en la seva persona. Cap d'Estat, president govern. Generalíssim de tots els exèrcits, cap del Partit únic. Concepció unitarista i centralista de l'Estat: ultra- nacionalisme espanyol que acaba amb els estatuts d'Autonomia i espanyolització de la població.

Repressió constant de l'oposició, aparell legislatiu i institucional encarregat d'això, Política de la por. Control dels mitjans de comunicació, rígida censura i propaganda del règim. 2. Els pilars del règim. ESGLÉSIA Recolza el règim franquista a canvi de tornar a ser l'única religió a Espanya, amb el privilegis que havia tingut abans de la República ( i més encara). El catolicisme conservador, junt al nacionalisme espanyol, serà una de les característiques principals del règim (nacionalcatolicisme): control de la religió, l'educació, la ideologia i la censura.

Dins de l'església, serà molt important a partir de 1959 la influència de l'Opus Dei, un grup ultracatòlic (molt conservador) i vinculat ala burgesia. EXÈRCIT Sempre serà fidel al seu Generalíssim i el recolzarà en tot (sols tindrà problemes amb alguns militars monàrquics que volien restaurar la monarquia) Partit Únic: FALANGE ESPAÑOLA TRADICIONALISTA Y DE LAS JONS 1937 Bases ideològiques del regim. Control dels mitjans de comunicació Subministrar càrrecs de l'administració..

Frente Juventudes (adoctrinament de la joventut), Sección Femenina (formació de la dona en sentit cristià i orientació nacionalsindicalista), Sindicacto Español Universitario (enquadrar i controlar universitaris), Central Nacional Sindicalista (integrava patrons i treballadors) Guía de la Buena Esposa 3. Els suports socials. La societat està dividida Suport:: les elits econòmiques i socials recolzen el nou règim i recuperen el poder econòmic, social i polític. Grans terratinents i empresaris, gran burgesia en general, mitjans i petits propietaris agrícoles, noblesa i església. Passivitat: les classes mitjanes el suport o l'acceptació era per l'oportunisme, apolítics.

Sectors populars també passius per la repressió, control policial, situació de por i misèria i han de sobreviure. Oposició: la classe treballadora, mobilitzacions per la demanda de millores. Es va procedir a la INSTITUCIONALITZACIÓ de la REPRESSIÓ. Es creen lleis i organismes. LLEI DE REPRESSIÓ DEL COMUNISME I DE LA MAÇONERIA (1940) S'incoava expedient als acusats de "defensar idees contràries a la religió, la pàtria i les seves institucions fonamentals". LLEI de RESPONSABILITATS POLÍTIQUES (1939) Depuració dels que havien col·laborat d'una manera o d'altra amb la República, s'aplicà de manera retroactiva des de 1934. 4.

La repressió (pàg.219) Objectiu: destruir sistemàticament tots els contraris del règim (republicans, socialistes, comunistes i catalanistes) Es va calcular que en el conjunt d'Espanya les PERSONES EXECUTADES per raons polítiques: 150.000 de les quals 50.000 aproximadament van ser-ho en la postguerra. A CATALUNYA van ser executades per motius polítics unes 4000 persones. La proximitat de la frontera va fer que moltes persones poguessin escapar cap a França. Entre les víctimes, LLUÍS COMPANYS que va ser detingut a França pels alemanys el 1940, lliurat als franquistes, jutjat en consell de guerra i executat al castell de Montjuïc el 15 d'octubre.

Pel que fa a la POBLACIÓ EMPRESONADA, l'any 1940 hi havia al voltant de 280.000 presos, dels quals 23.300 eren dones. A la presó Model de Barcelona, amb una capacitat per 1000 persones, hi havia 13.000 reclusos al setembre del 1939. Estava saturada. L'amuntegament, les condicions higièniques i alimentàries pèssimes van augmentar la mortalitat. Va ser necessari habilitar camps de concentració. Una part dels reclusos van ser enviats als BATALLONS de TREBALLADORS. Portaven a terme obres de reconstrucció similars als treballs forçats. El conjunt de mesures repressives adoptats per les autoritats es va caracteritzar per la VOLUNTAT D'EXEMPLARITAT I DE CÀSTIG.

Júlia López Valera (Institut Banús) pàg 220-221 Les mesures repressives van anar acompanyades d'un ampli procés de CONFISCACIÓ i ESPOLI DEL PATRIMONI dels vençuts. Es van confiscar les propietats de la major part dels exiliats i dels polítics republicans. El béns de tots els partits, sindicats, associacions, entitats vinculades als republicans. A CATALUNYA, les sancions econòmiques i la confiscació dels béns va afectar molta gent. El franquisme també va expulsar del món laboral a qui s'havia destacat a favor de la causa republicana. DEPURACIÓ GENERALITZADA DELS FUNCIONARIS. Només mantindrà el seu lloc el funcionari adherit al Movimiento Nacional. A Catalunya una tercera part dels mestres.

L'exercici de certes professions liberals també van ser objecte de les depuracions obligatòries, als COL·LEGIS PROFESSIONALS. A les EMPRESES PARTICULARS, les autoritats van ordenar l'acomiadament obligatori de tots els exiliats, dels detinguts sota l'acusació d'abandonament del lloc de treball i dels militants i d'organitzacions d'esquerres. La victòria va tenir característiques molt particulars a Catalunya, al País Basc i a Galícia. Es van prohibir i perseguir les manifestacions lingüístiques i culturals. Una de les obsessions era posar fi al "separatisme català". El 5 d'abril del 1938, FRANCO va signar un decret que abolia l'Estatut de Catalunya i POSAVA FI A L'AUTOGOVERN.

Va imposar un règim centralista i uniformista que volia forjar una nova "CATALUÑA ESPAÑOLA". L'intent d'esborrar la identitat catalana va tenir un impacte en l'àmbit cultural: veritable GENOCIDI CULTURAL : Les principals institucions culturals com l'Institut Estudis Catalans van haver de passar a la clandestinitat. La Biblioteca de Catalunya es passà a anomenar Biblioteca Central. Va recloure la llengua catalana a l'àmbit domèstic i es volia IMPOSAR EL CASTELLÀ com l'única llengua oficial i de cultura. Gràcies a l'actitud resistencial, passats els primers anys va preferir tolerar un ús restringit i limitat del català.

Es prohibeixen símbols identitaris; Nova retolació dels carrers; S'eliminen monuments públics; No llengua catalana a la vida pública i als espais públics, tampoc als llibres... 1- Neutralitat Al començament de la Segona Guerra Mundial (setembre del 1939), el franquisme va mostrar el seu suport a les potències de l'Eix, que l'havien ajudat durant la Guerra Civil. Franco va declarar la NEUTRALITAT D'ESPANYA. En política interior, la Falange Española Tradicionalista y de las JONS va assolir un paper hegemònic en el nou ESTAT NACIONALSINDICALISTA. Ramon Serrano Suñer, va tenir un paper predominant en les relacions amb Alemanya i amb altres potències feixistes. 5.

Les relacions internacionals i l'evolució del règim (pàg. 219,226,227) Alemanya i Itàlia van sondejar les possibilitats d'integració d'Espanya al conflicte. Franco s'entrevistà amb HITLER (Hendaia, 1940) i amb MUSSOLINI (Bordighera, 1941) Franco tenia un objectiu: ampliar les colònies africanes i recuperar Gibraltar. Va demanar un seguit de compensacions econòmiques i territorials que van fer pensar a Hitler que era un preu massa alt. Finalment Espanya no va entrar en la guerra, però sí VA COL·LABORAR EN L'ESFORÇ BÈL·LIC: Enviament material estratègic: Enviament aprovisionaments. L'any 1941, la unitat de voluntaris: DIVISIÓN AZUL, va ser enviada a la URSS a combatre.

2- No-Bel·ligerància La victòria alemanya sobre França (juny de 1940) va significar el pas de la neutralitat a la no- bel·ligerància. Es va donar suport diplomàtic i econòmic a les potències de l'Eix. Després de la derrota d'Alemanya el 1945, la pervivència del franquisme passava per prendre distància del feixisme. El discurs oficial va començar a presentar el règim com a CATÒLIC, CONSERVADOR i ANTICOMUNISTA que podia evolucionar cap a una monarquia en un determinat moment. S'entra en una nova fase: 3- Neutralitat L'octubre del 1943, la guerra ja era clarament desfavorable a les potències feixistes.

El govern britànic i nord-americà van pressionar a Franco per a que es distanciés formalment: Retirada i dissolució dela División Azul. Tornada a l'estatus de neutralitat a l'octubre del 1943. Acomiadament de la División Azul al 1941 MARGINACIÓ DEL FALANGISME dels llocs més importants del règim. Abandonament de la nomenclatura i ritual més clarament feixistes. 4- Aïllament i rebuig internacional 1945-1947 La fi de la 2a Guerra Mundial va obrir per al franquisme una etapa d' AÏLLAMENT i de REBUIG internacionals. Entre el 1945 i 1946 les Nacions Unides van condemnar de manera explícita el règim de Franco. El govern de França va tancar la frontera amb Espanya.

Un acord de l'Assemblea General de les NACIONS UNIDES va recomanar la RETIRADA DELS AMBAIXADORS (1946). El règim va presentar aquest fet com una maniobra estrangera per desprestigiar Espanya. La persistència del franquisme després de la 2a Guerra Mundial va suposar un cost econòmic i polític molt gran per a Espanya, ja que: No es va beneficiar del programa d'ajuda nord-americà a Europa: PLA MARSHALL, iniciat el juny del 1947. Va ser exclosa de la nova aliança defensiva occidental: ORGANITZACIÓ del TRACTAT de l'ATLÀNTIC NORD (OTAN) L'ABRIL DEL 1949. 5- Reconeixement internacional A partir del 1947 es configuren dos blocs antagònics: la URSS i els EUA.

Aquest fet més l'inici de la Guerra Freda va alterar la situació internacional. Malgrat que les condemnes verbals es van mantenir, l' ACCEPTACIÓ INTERNACIONAL DEL RÈGIM va anar obrint-se camí. L'any 1947, EUA es negà a imposar més sancions a Espanya i pressionà l'ONU per no ratificar la condemna anterior. L'any 1950 es revoca l'acord de retirada d'ambaixadors. L'any 1951 Franco decideix REMODELAR EL GOVERN amb uns clars objectius: S'obre una nova etapa caracteritzada pel PREDOMINI del NACIONALCATOLICISME: 1. Facilitar l'apropament a les potències occidentals. 2. Aconseguir èxits en política exterior. Més pes als catòlics. Impulsava figures no tan compromeses amb els principis més autoritaris.

Un militar, amb un paper molt important en la continuïtat del règim: LUÍS CARRERO BLANCO, nomenat subsecretari de presidència. L'any 1953 Franco va obtenir el reconeixement internacional amb la signatura dels acords amb els EUA i el CONCORDAT AMB LA SANTA SEU. L'acceptació del Vaticà exigia: 1. Restabliment confessionalitat de l'Estat. 2. Estatus de privilegi per a l'Església catòlica. Acords amb els EUA: 1. Aspectes de caràcter defensiu i econòmic. 2. Ajuda mútua en cas de conflicte. 3. Els americans podien establir i utilitzar un seguit d' INSTAL·LACIONS MILITARS (Torrejón, Morón, Saragossa i Rota). 4.

A canvi, Espanya rebia MATERIAL BÈL·LIC per modernitzar les forces armades i AJUDA ECONÒMICA I TÈCNICA. 5. També va servir per regularitzar les RELACIONS DIPLOMÀTIQUES i COMERCIALS d'Espanya amb els països del bloc occidental. 6- Obertura 1953-1959 A mitjan de la dècada del 1950 l'admissió d'Espanya en el context internacional va donar un respir al franquisme. Els problemes interiors no s'havien resolt. SITUACIÓ ECONÒMICA molt difícil: La producció augmentava molt lentament, el nivell de vida era inferior... Les ajudes nord-americanes no van aconseguir salvar la situació. Es van donar els primers símptomes de descontentament per la carestia dels productes bàsics i la fam.

Entre els anys 1956 i 1958 es van produir una onada de PROTESTES OBRERES a algunes ciutats i els PRIMERS MOVIMENTS DE DISSIDÈNCIA a la universitat. Dintre del règim es comencen a sentir les primeres veus dels que volen un canvi profund en l'orientació econòmica, calia procedir a la LIBERALITZACIÓ DE L'ECONOMIA i a la seva obertura a l'exterior. Tots aquests fets van manar a Franco cap a un nou canvi de govern. L'any 1957, Franco va procedir a una REMODELACIÓ DE L'EXECUTIU, va apartar els falangistes i va promoure sectors catòlics. Van entrar els tecnòcrates procedents de l'OPUS DEI.

Aquesta nova generació de polítics que no havien participat a la Guerra Civil van protagonitzar l'etapa següent del franquisme, caracteritzada er un intens creixement econòmic a la dècada del 1960. L'establiment de lleis polítiques bàsiques va començar en plena Guerra Civil i va acabar l'any 1966 amb la LLEI ORGÀNICA DE L'ESTAT. Al GENER de l'any 1938: Franco designa el seu primer govern i comença així la tasca de construir el règim . CONCENTRACIÓ DE PODER en la persona de Franco fins a la seva mort. 1. Cap de l'Estat 2. Cap del partit. 3. Generalíssim dels tres exèrcits. 4. Cap de govern. 5. Presidia el Consejo Nacional. 6. Nomenavael secretari general del Movimiento. 7.

Poders excepcionals 8. per promulgar lleis en casos d'urgència. 6. L'estructura del nou Estat. Etapes polítiques. (pàg.218,239,240,244,245) Etapa Totalitària 1939-1959 LLEIS FONAMENTALS L'any 1938 es promulga el FUERO DEL TRABAJO, la primera llei fonamental de clara inspiració feixista. Volia assegurar la unitat social mitjançant la prohibició dels drets sindicals. Es creà la Organización Sindical Española el 1940 per enquadrar empresaris i "productors" en sindicats verticals dirigits per falangistes. L'any 1945, el règim es veu obligat a aprovar noves lleis fonamentals per congraciar-se amb els aliats. FUERO DE LOS ESPAÑOLES (1945) conjunt de deures i drets..

La relació de drets no anava acompanyada de cap garantia per poder exercir-los. LLEI DEL REFERÈNDUM NACIONAL (1945), el Cap d'Estat podia sotmetre a consulta popular la qüestió que considerés oportuna. L'any 1947 la LLEI DE SUCCESSIÓ va permetre a Franco designar el seu successor "a títol de rei". Creava dos nous òrgans: El Consell de Regència i El Consell del Regne. L'any 1958 es va promulgar la LLEI de "PRINCIPIOS DEL MOVIMIENTO NACIONAL". Instaura el Movimiento Nacional com a únic partit. Tots els alts càrrecs civils o militars passessin a ser considerats membres nats del Moviment.

El franquisme rebutjava el sistema democràtic basat en la voluntat popular, el sufragi i la separació de poders. Es va inspirar en l'ESTAT CORPORATIVISTA italià que organitzava la participació a partir de tres unitats: família, municipi i sindicat. El sistema va ser anomenat DEMOCRÀCIA ORGÀNICA (amb aquest nom es pretenia donar legitimitat democràtica al franquisme). La representació popular en les institucions de l'Estat es regulà a partir de la LLEI CONSTITUTIVA DE LES CORTS (1942). Llei fonamental. Definia les Corts com a "òrgan superior de participació dels poble espanyol en les tasques de l'Estat". Els representants eren anomenats PROCURADORS. Designats pel poder. Qui eren?

ministres, membres Consejo Nacional del Movimiento, alcaldes ciutats més grans, rectors universitaris, representants jerarquia eclesiàstica. Ho eren per raó del seu càrrec. REPRESENTACIÓ CORPORATIVA PER TERÇOS: sindical, entitats, administració. A partir del la nova llei orgànica del 1966 van sorgir els procuradors pel TERÇ FAMILIAR (triats per sufragi pels caps de família). Aquestes Corts franquistes no eren triades democràticament i no tenien un poder legislatiu autèntic. Eren només un ÒRGAN DE COL·LABORACIÓ amb el cap d'Estat.

En el PLA TERRITORIAL el poder del govern es transmetia per: A cada província hi havia també un GOVERNADOR MILITAR com a prova de la dualitat del poder franquista Als AJUNTAMENTS els alcaldes, també caps locals del Movimiento, eren triats directament pel governador civil. També es restablí l'estructura militar de les CAPITANIES GENERALS. A cada província hi havia el GOVERNADOR CIVIL , cap del Movimiento provincial Un altre poder de l'Estat va ser els SINDICATS VERTICALS, anomenats més tard Organización Sindical Española (OSE), depenia d'un secretari general amb rang de ministre.

L'Estat exercia un control sobre la classe obrera i dictava les CONDICIONS LABORALS, sense cap possibilitat de NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA ni tampoc de fer VAGA. Resultat: 1. Condicions de treball extremes. 2. Salaris baixos. 3. BENEFICIS EMPRESARIALS MOLT ELEVATS. L'única possibilitat va ser l'establiment dels enllaços sindicals: càrrecs d'elecció directa a partir del 1954. La LLEI D'UNITAT SINDICAL (1940), integrava en un mateix sindicat als empresaris i als treballadors. L'obertura a l'exterior, el desenvolupament econòmic i la transformació radical de la societat fan que el govern emprengui un seguit de reformes polítiques per amagar alguns aspectes del franquisme.

L'ascensió política de Carrero Blanco va reforçar els TECNÒCRATES vinculats a l'Opus Dei al si del govern. Marginen els tradicionals del règim (falangistes, militars, catòlics...) Els governs a partir del 1962 incorporaren nous ministres de la línia tecnocràtica: Alberto Ullastres, Laureà López Rodó; i joves falangistes com MANUEL FRAGA IRIBARNE (cartera Informació i Turisme) Etapa Tecnòcrata 1959-1969 Objectiu dels governs: a. Promoció desenvolupament econòmic. b. RENOVACIÓ POLÍTICA. Modernització: administració, legislació, institucions règim.

Segons el seu programa la prosperitat econòmica enfortiria la pau social i supliria la manca de llibertats i de participació política de la societat espanyola. El millorament del BENESTAR SOCIAL donaria aparença de modernitat a la dictadura. Reforma legislativa d'aquest període. La nova orientació del govern obligà a un impuls legislatiu per modernitzar les institucions, per apaivagar les tensions socials i per canalitzar les discrepàncies entre les famílies. Al 1963 es crea el TRIBUNAL D'ORDRE PÚBLIC (TOP): delictes polítics a jurisdicció civil. Es pretenia suavitzar el perfil de la dictadura a l'exterior. Repressió igual de forta. Es va augmentar la tolerància i la permissivitat: 1.

LLEI DE PREMSA (1966). Suprimia la censura prèvia i es podia publicar noves revistes públiques i llibres. Sí que es fixava un sistema de multes i suspensions per als que superessin el marge de tolerància previst. 2. LLEI DE LLIBERTAT RELIGIOSA (1967). Igualtat de totes les religions i llibertat de culte. 3. LLEI DE REPRESENTACIÓ FAMILIAR. Elecció de 108 procuradors que formen el terç familiar. Només persones afins al Movimiento i a més limitava el dret de vot als caps de família. Es modifica el marc de les relacions laborals: 1. LLEIS DE CONVENIS COL·LECTIUS (1958). Negociar salaris i condicions laborals entre empresaris i obrers. Jurats d'empresa i enllaços sindicals.

Aquest nou marc va permetre "l'entradisme" = entrada de treballadors opositors al franquisme dins el sindicalisme oficial. Van ser molt importants les eleccions sindicals del 1966. Les candidatures impulsades pels sindicats clandestins (CCOO i USO) van tenir èxit. L'any 1967 s'aprova la LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL: amplià els mecanismes de cobertura social. Construcció d'un incipient Estat del benestar ( assegurança malaltia, viduïtat, vellesa...) L'any 1967, es promulga la LLEI ORGÀNICA de l'ESTAT (LOE). Es pretenia coronar l'edifici institucional del franquisme. Aprovada en referèndum. Retocs en algunes lleis fonamentals. Depurava el llenguatge feixista.

Confirmava la institució monàrquica del règim. Concretava les funcions dels òrgans de l'Estat: 1. Concentració poders dictador. 2. Separació entre el cap de l'Estat i president del govern (Franco va exercir els dos càrrecs fins al 1973). L'any 1969, s'aprova la LLEI DE SUCCESSIÓ. Franco designà com a successor : Joan Carles de Borbó amb el títol de Príncep d'Espanya. Això va agreujar les tensions entre els tecnòcrates (partidaris de la successió monàrquica) i els falangistes (volien impulsar les institucions del Movimiento com a garantia de la continuïtat del règim). L'any 1962, Espanya sol·licità l'ingrés a la COMUNITAT ECONÒMICA EUROPEA i se li va negar perquè no era un estat democràtic.

L'any 1970 es va signar un ACORD PREFERENCIAL. Es redueixen els aranzels i afavorí les exportacions industrials espanyoles. Espanya participà en el PROCÉS DE DESCOLONITZACIÓ africà. L'any 1956 França pacta amb el rei del Marroc el reconeixement de la independència del protectorat. Espanya es va veure forçada a retirar-se. L'any 1968 es concedí la independència a GUINEA EQUATORIAL. El 1969 es cedeix al Marroc el territori de l'IFNI. Es va mantenir el Sàhara occidental fins al 1975. Els enfrontaments entre reformistes i immobilistes al si del govern esclaten públicament l'any 1969 arran de L'ESCÀNDOL MATESA (empresa maquinària tèxtil connectada amb l'Opus Dei).

L'ESCÀNDOL MATESA va tenir a veure amb un frau fiscal relacionat amb l'exportació de maquinària tèxtil. Van haver-hi denúncies de corrupció. Va ser un afer àmpliament difós per la premsa. Es culpà l'obertura informativa propiciada per la Llei de Premsa. Va tenir REPERCUSSIONS POLÍTIQUES IMPORTANTS: 1. Expulsió dels sector més tecnòcrates del govern. 2. Carrero Blanco, vicepresident del nou govern, va veure la necessitat d'endurir la política interna del règim tot restringint la Llei de Premsa i augmentant la repressió. Alguns delictes van tornar a ser considerats rebel·lió militar i l'ESTAT D'EXCEPCIÓ (1969- 1970) va ser un recurs. Es van augmentar les detencions i la violència policíaca.

El CONSELL DE GUERRA A BURGOS (1970) amb la petició de 6 penes de mort va suposar àmplies protestes i una campanya internacional que demanava l'indult. Franco va exercir el dret de gràcia( perdonar o canviar). No van ser executades. Les tensions internes centrades en la continuïtat del règim es van decantar a favor de les POSICIONS IMMOBILISTES avalades per Carrero Blanco. Es va paralitzar el nou projecte de Llei d'Associacions Polítiques. La nova Llei Sindical (1971) va ser un recull de normes ja vigents. Es va endurir la política sancionadora de la Llei de Premsa.

CARRERO BLANCO va ser la persona més important per mantenir la unió de totes les famílies franquistes i assegurar la continuïtat del règim després de la mort del dictador. `El 20 de desembre de 1973 va ser assassinat per ETA a Madrid. A partir d'aquest moment la fractura entre els IMMOBILISTES i els OBERTURISTES va ser cada vegada més gran. OBERTURISTES: Conveniència d'un canvi progressiu mitjançant la creació d'associacions polítiques dins del Movimiento. IMMOBILISTES: Continuar amb el règim (principis del 18 de juliol).

Anomenats Búnquers ( vells falangistes, militars...) Etapa Crisi/Descomposició 1969-1975 El gener de 1974 es forma un nou govern presidit per CARLOS ARIAS NAVARRO, pretenia unir oberturistes i immobilistes. Programa "ESPÍRITU del 12 DE FEBRERO". Els sectors ultradretans van denunciar un perill imminent i van forçar que el govern d'Arias Navarro es decantés clarament vers l'IMMOBILISME. Els ministres oberturistes van abandonar el govern. Va prometre una nova llei municipal per triar els alcaldes i els membres de les diputacions provincials. Va augmentar el poder dels procuradors a les Corts i va augmentar el nombre. Anuncià reformes sindicals. Nova llei sobre associacions polítiques.

A partir del 1973, creixement espectacular de la conflictivitat social i de la contestació política. La PROTESTA OBRERA I D'ESTUDIANTS va augmentar considerablementi els GRUPS D'OPOSICIÓ van crear nous organismes unitaris per reivindicar la democratització. L'any 1971 es creà l'ASSEMBLEA de CATALUNYA, tota l'oposició catalana. Mobilitzà una oposició de masses amb l'eslògan "LLIBERTAT, AMNISTIA I ESTATUT D'AUTONOMIA". El 1974, per iniciativa del PCE es constitueix a París la JUNTA DEMOCRÀTICA de ESPAÑA. El 1975, el PSOE impulsà la PLATAFORMA DE CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA juntament ambla UGT, el PNB i altres sectors democratacristians.

Programa: - Formació d'un govern provisional per implantar un règim democràtic i adoptar de manera immediata mesures com l'amnistia, les llibertats polítiques i sindicals i la legalització de tots els partits polítics. L'any 1976, la Junta i la Plataforma, que tenien un programa semblant: COORDINACIÓN DEMOCRÀTICA O PLATAJUNTA. Els últims anys de la dictadura va haver-hi una intensificació de la VIOLÈNCIA POLÍTICA: 1. ETA va augmentar els atemptats i va sorgir un nou TERRORISME ultraesquerrà: FRAP i GRAPO. 2.

Intensificació de la REPRESSIÓ: 1974, execució Puig Antich; 1975, nou decret llei antiterrorista: instauració d'un Estat d'excepció permanent; 1975, condemnats a mort i executats dos activistes d'ETA i tres del FRAP. La malaltia de Franco es va anar agreujant els anys 1974-1975. Això feia que no pogués exercir les seves funcions. El CONFLICTE DEL SÀHARA serà un nou focus desestabilitzador. Era un territori ric en fosfats. Cobejat pels països veïns. 1973 es crea el Front Polisario, una organització nacionalista per la independència. Espanya optà per acceptar la descolonització. Hassan II del Marroc organitzà (octubre 75), la MARXA VERDA, invasió pacífica del territori sahrahui.

El 14 de novembre es signa l'ACORD de MADRID: lliurament del Sàhara al Marroc i a Mauritània. Franco va morir el 20 de novembre de 1975. Deixà un règim anacrònic i en crisi profunda. Un dels objectius principals de la primera etapa dels franquisme va ser l' AUTOSUFICIÈNCIA ECONÒMICA (AUTARQUIA). Es va fomentar una política econòmica d'aïllament exterior i de substitució del lliure mercat per la intervenció de l'Estat en l'economia. (privilegia les indústries bàsiques i d'armament i subordina les necessitats de consum de la població.) Àmbits d'actuació: 1. REGULACIÓ DEL COMERÇ EXTERIOR. Limitar al màxim els intercanvis:REDUINT LES IMPORTACIONS només els imprescindibles.

Conseqüències: a) ENCARIMENT dels productes que s'havien d'importar. b) Gran escassetat de matèries primeres, energia… 7. Economia(pàg.222,223,227,232,233,234,235,236) La llarga postguerra 1939-1959 2. Foment indústries bàsiques i d'interès estratègic. Objectiu: assegurar la independència militar i política de l'Estat . Lleis i mesures per afavorir la creació de públiques i nacionalització d'empreses. L'any 1941 es funda l'INSTITUTO NACIONAL DE INDUSTRIA (INI): promotor de la nova política industrial - Impulsà la creació d'un gran nombre d'EMPRESES PÚBLIQUES (producció de béns). -L'Estat prioritzà les inversions en sectors vinculats als interessos de la defensa militar.

-Es crearen les principals empreses del grup: RENFE (1941), IBERIA (1943), TELEFÒNICA (1945), ENDESA (1944), Enher (1946) i Seat (1950). 3. Regulació de la producció agrària de productes bàsics ( cereals, arròs…) l'Estat controlava la producció, la comercialització´, els preus i el consum de la majoria dels productes. BAIXOS PREUS OFICIALS, escassetat de productes La reglamentació de l'economia autàrquica comportava el CONTROL DEL MERCAT per part de l'Estat. Productors agrícoles eren obligats a lliurar la producció a un preu de taxa. L'administració era l'encarregada de vendre els productes a un preu també regulat.

Resultat: MANCA D'ABASTAMENT D'ALIMENTS I EL RACIONAMENT dels productes de primera necessitat. Es distribuïen per mitjà de cartilla de racionament. Vigent fins el 1952. La taxació dels preus dels aliments era per sota del seu valor, molta gent preferien amagar la producció per vendre-la al MERCAT NEGRE, Estraperlo (aliments, matèries primeres, productes industrials). PREUS OFICIALS I MERCAT NEGRE (1944) El nivell de vida de la població va disminuir considerablement. El cost de la vida a Barcelona va multiplicar-se per 5, 4 entre 1937-1950, l'augment dels salaris es va multiplicar per 2,7.

L'any 1945 la RENDA PER CÀPITA REAL dels espanyols era 1/3 de la del 1935, i el PODER ADQUISITIU d'un treballador era l'any 1942 només el 28% del que tenia l'any 1936. La fam va afectar una part important de la població. La precarietat es va fer evident en la manca d'habitatges dignes. Va augmentar el BARRAQUISME als afores de Madrid, Barcelona, València i Bilbao. El CREIXEMENT VEGETATIU va baixar fins al 0, 9 L'ESPERANÇA DE VIDA (1945): homes 47 anys / dones 53 anys. Fam Fred Insalubritat S'estenen es malalties: còlera, tifus i tuberculosi.

1941: Taxa MORTALITAT: 18,7 Taxa mortalitat infantil: 143 Nens: RAQUITISME Els governs formats per Franco a partir del 1957 incorporen una generació de polítics vinculats a l'Opus Dei. Més tècnics amb preparació professional ( economistes, advocats…) anomenats TECNÒCRATES. Volien un REFORMISME TÈCNIC per trobar una sortida a la greu situació econòmica i social derivada de l'autarquia Causes del canvi d'orientació: 1. Mala conjuntura econòmica de finals de la dècada del 1950. 2. Pressió dels organismes internacionals. 3. Augment de les protestes socials. 4.

Europa vivia una ETAPA DE RECUPERACIÓ ECONÒMICA després de la Segona Guerra Mundial, l'economia espanyola estava disposada a aprofitar les condicions favorables. L'Expansió Econòmica 1959-1973 La primera acció correctora va ser el PLA D'ESTABILITZACIÓ (1959). Objectiu: posar fi al fort intervencionisme estatal i afavorir la liberalització comercial i financera. Tres grans eixos: ESTABILITZAR L'ECONOMIA: Per reduir la inflació: s'apugen els tipus d'interès bancari; es limita la concessió de crèdits; es congelen els salaris. Per poder limitar el dèficit públic es porta a terme la reforma fiscal per augmentar la recaptació i per limitar la despesa d l'Estat.

LIBERALITZAR EL MERCAT INTERIOR Es va dur a terme a partir de l'eliminació d'organismes estatals interventors i posant fi a la reglamentació dels preus fixos. LIBERALITZAR EL MERCAT EXTERIOR Facilitar l'entrada de mercaderies estrangeres i la inversió de capitals exterior. A canvi de tot això, diversos organismes internacionals van donar PRÉSTECS a Espanya. Les reserves del Banc d'Espanya van incrementar i la inflació es va reduir al 2% amb la disminució del consum, la caiguda de la producció i l'extensió de l'atur. Els plans de desenvolupament A la dècada del 1960 es posa en marxa uns PLANS DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL.

- Es promulguen tres plans quadriennals: 1964-1967/ 1968-1971/ 1972- 1975. - Es crea el càrrec de comissari del pla de desenvolupament: LAUREÀ LÓPEZ RODÓ. El projecte consistia a aplicar una PLANIFICACIÓ ECONÒMICA INDICATIVA. Objectiu: impulsar des de l'Estat el creixement de l'economia mitjançant: programar activitats del sector públic i oferir als inversors privats informació i previsió i incentius fiscals i subvencions. Les inversions públiques en infraestructures i productes bàsics ( acer,carbó…) van anar acompanyades d'inversions en algunes empreses privades.

Es van crear pols de desenvolupament que pretenien redur els desequilibris regionals, promocionant noves empreses en zones d'escassa industrialització La indústria i l'expansió dels serveis van actuar com a motor del desenvolupament econòmic. El creixement industrial fins 1973 presenta tres característiques: Augment del 10% anual ( millora de la productivitat, importació maquinària, inversió estrangera, incorporació de mà d'obra procedent del camp…) Diversificació de la producció industrial, béns de consum associats a la metal·lúrgia ( automòbils, electrodomèstics…), electricitat, sector químic ( detergents, plàstics…) alimentació.

Reestructuració dels sector tradicionals i la creació d'altres més competitives (vestit, mobles…) Concentració en zones amb tradició fabril: Catalunya, País Basc, Madrid, Ferrol, Sevilla, Cadis…. A CATALUNYA totes les branques industrials es van expandir. Algunes van esdevenir el motor de creixement econòmic com la INDÚSTRIA METAL·LÚRGICA vinculada a la producció d'automòbils, d'electrodomèstic i de maquinària (però menys). Cal destacar el predomini de la petita i mitjana empresa. Cal destacar el boom de la construcció (immigració del camp).

Desenvolupament del sector bancari Les transformacions econòmiques de la dècada del 1960 van suposar la crisi de l'agricultura tradicional d'escassa productivitat i mantinguda per l'abundància de mà d'obra. La modernització del camp es produeix per la combinació de tres factors: . L'ÈXODE RURAL cap a l'estranger i a les grans ciutats industrialitzades. Despoblació de zones agràries ( ex. Catalunya entre 1950-1975 la població pagesa es redueix a la quarta part). Els empresaris agrícoles van iniciar un PROCÉS DE MECANITZACIÓ, ús d'adobs químics i l'expansió del regadiu. El millorament de la renda de la població va comportar una DIVERSIFICACIÓ DE LA DEMANDA d'aliments.

A Catalunya disminueix el cereal per vinya, fruita, horta… Per millorar la productivitat agrària el govern va estimular la concentració parcel·lària i va promoure la construcció de regadius. Durant la dècada dels 60 la població espanyola va augmentar considerablement ( 30,4 milions a 33,8 milions el 1970) Per què ? descens de la mortalitat, augment de l'esperança de vida, alta natalitat i descents mortalilitat infantil. Cal destacar els moviments migratoris dins d'Espanya i a l'estranger com és el cas d'Europa. Es va produir un fort desequilibri territorial. Catalunya va passar de 3,9 milions (1960) a 5,5 milions (1975). S'instal·laven a Barcelona i al seu cinturó industrial ( Badalona, Sta.

Coloma, Sabadell…) La població activa va augmentar, però també canvià la seva composició. A nivell general el sector terciari era el majoritari seguit després del secundari. A CATALUNYA, el sector terciari va ser menys important que el secundari. Les dones comencen a incorporar-se en el mercat laboral fins els 25 anys aprox. ( naixement dels fills). Llei sobre drets de la dona (1961) acaba amb discriminacions com l'obligació d'abandonar la feina en el moment del matrimoni. El BOOM TURÍSTIC de la dècada del 1960 va comportar una font d'ingressos elevats i l'augment de l'activitat hotelera i dels serveis complementaris. Es va generalitzar un FLUX DE TURISTES a Espanya buscant "ol i platja". .

Les necessitats de finançament van promoure també el creixement del SECTOR BANCARI. Entre els anys 1960-1975 creixement econòmic, amb taxes anuals d'augment del PIB superiors a la mitjana europea. Aquest canvi gràcies a la vinculació amb el COMERÇ INTERNACIONAL i l'aprofitament de l'expansió a nivell europeu. La clau del creixement econòmic va ser l'obtenció de recursos de l'exterior per finançar les importacions. QUINS RECURSOS? 1. INVERSIÓ DE CAPITALS, fonamentalment de l'Europa occidental i destinats a la indústria. 2. DIVISES proporcionades per l'arribada massiva de turistes europeus. 3. REMESES que els espanyols que havien emigrat a Europa enviaven a les seves famílies.

Entre les limitacions principals destaca: Tot i l'augment del 40% en la renda per habitants entre els anys 1960-1975, el NIVELL de VIDA es va mantenir per sota del de les economies més industrialitzades d'Europa. Polarització del creixement econòmic en els SECTORS INDUSTRIALS i DE SERVEIS. El sector agrari quedava relativament abandonat: el camp va restar en una situació de retard. La població rural va emigrar. Es consolida una economia amb una gran DEPENDÈNCIA de la TECNOLOGIA i de la INVERSIÓ ESTRANGERES. Van haver de comprar patents i importar maquinària, supeditació de l'economia espanyola als ritmes de creixement i a les decisions d'empreses estrangeres.

La Crisi Econòmica 1973-1975 En la fase final de la Guerra Civil, gairebé 450.000 republicans van abandonar Espanya. Cap a França pels Pirineus i cap al Nord d'Àfrica per alguns ports mediterranis. El contingent més important va ser el que va anar a França. Va ser internat en CAMPS DE REFUGIATS (barracons tancats per filferros). Alguns van tornar quan els van prometre que no actuarien contra ells sino havien comès delictes de sang, cosa que no es va complir. Més o menys, unes 200.000 persones van romandre a l'exili. A Catalunya la xifra d'exiliats va ser d'unes 50.000 persones. 8.

Oposició (pàg.224,225,241,242,243) A FRANÇA s'hi estableixuna important colònia d'emigrats sobretot a: Tolosa, Montalbà, Albi, Perpinyà, Bordeus i París. A l'exili s'hi desenvolupà una part important de l'oposició al franquisme. Les INSTITUCIONS POLÍTIQUES de la REPÚBLICA i dels governs català i basc van continuar funcionant a l'exili. La situació va ser més difícil durant l'ocupació alemanya. Alguns refugiats van emigrar a la GRAN BRETANYA i a Amèrica; uns altres s'incorporen a la Resistència francesa. Altres cap a HISPANOAMÈRICA, s'instal·len a Mèxic, Argentina, Colòmbia, Xile... També a la Unió Soviètica, on ja vivien 3000 infants espanyols (enviats l'any 1937).

A Mèxic, l'any 1945, es celebren les primeres corts republicanes a l'exili. Es trià un govern republicà. La institució es mantingué fins al 1977. Govern de la GENERALITAT, mort Lluís Companys, JOSEP IRLA ( era President del Parlament) va assumir la presidència de la Generalitat a l'exili. Al 1945 es forma un govern integrat per persones de prestigi que va durar dos anys. El 1954 es va elegir JOSEP TARRADELLAS com a nou president. Malgrat la implacable REPRESSIÓ POLICIAL, alguns nuclis sindicalistes de la CNT i UGT, de partits obrers (PSOE, PSUC, POUM) i de republicans com ERC van intentar reconstruir la seva estructura en la CLANDESTINITAT.

Cal esmentar la creació el 1940 a París del FRONT NACIONAL de CATALUNYA (joves nacionalistes procedents d'ERC i d'Estat Català); i el gener de 1945, del MOVIMENT SOCIALISTA de CATALUNYA (dissidents del POUM i del PSUC). El fet més significatiu: manteniment d'una activitat guerrillera (MAQUIS). S'organitzaven des de França PARTIDES DE GUERRILLERS. L'acció més espectacular va ser la INVASIÓ DE LA VALL D'ARAN organitzada pels comunistes del PCE, iniciada el 18 d'octubre del 1944. Oposició la podem dividir en tres etapes. 1ª Etapa 1939-1944 Reconstrucció a la clandestinitat dels partits i sindicats republicans ( CNT, PSOE, POUM, ERC...) Etapa de molta activitat.

La possibilitat d'una intervenció aliada a Espanya va provocar la creació de PLATAFORMES UNITÀRIES d'oposició. L'any 1945 es forma a Catalunya l' ALIANÇA NACIONAL DE FORCES DEMOCRÀTIQUES integrada per organitzacions provinents de l'etapa republicana que lluitaven pel restabliment de la legalitat republicana. Però van sorgir diferències en les institucions unitàries: alguns s'aproparen als monàrquics dissidents del franquisme, d'altres van continuar en la defensa de la restauració d'un règim republicà. Un altre motiu de discrepància va ser com calia actuar per enderrocar el franquisme. Altres grups (PSOE, ERC, PSUC; CNT) MOVIMENT LLIBERTARI ESPANYOL, restauració republicana.

Va ser l'etapa de la DESMORALITZACIÓ a causa de la consolidació de la dictadura. A finals de l'any 1948 es va veure clar el fracàs de totes les opcions de l'antifranquisme. Cap potència no estava disposada a col·laborar per a fer caure el dictador. Tampoc semblava possible que la guerrilla o una mobilització popular el fes caure. La policia franquista i la Guàrdia Civil havien liquidat pràcticament tota la resistència política a l'interior. Moltes organitzacions van quedar delmades, altres desgastades....

2ª Etapa 1945-1947 3ª Etapa 1948-1951 A final de la dècada del 1940, va començar a ressorgir a Espanya un tímid moviment de PROTESTA POPULAR, protagonitzat per les CLASSES TREBALLADORES, contra la precarietat de les condicions de vida i de treball. Fruit de la reorganització incipient de l'esquerra i sobretot de les dures condicions de treball de la posguerra. A partir del 1945, hi va haver CONFLICTES LABORALS en els sectors tèxtil i metal·lúrgic, sobretot a Barcelona, Sabadell, Terrassa i Mataró. Causa: salaris baixos. L'acció reivindicativa amb més transcendència popular va ser la VAGA DE TRAMVIES DE BARCELONA. Causa: augment de preus.

El moviment d'estudiants es va anar despertant, i els anys 1956-1957 es van portar a terme les primeres REVOLTES D'ESTUDIANTS a les universitats de Madrid i Barcelona. En protesta pels detinguts arran de la segona vaga de tramvies l'any 1957 es forma una assemblea lliure i més de 700 estudiants de la UB van ser sancionats (FETS DEL PARANIMF). Inici d'un important moviment estudiantil contra el franquisme.

La situación material y vocacional del universitario español es de indigencia, su es mediocre – perspectiva ¡cuántos eminentes intelectual catedráticos apartados y maestros por motivos ideológicos y personalistas!– y su porvenir profesional totalmente incierto por la escasez de salidas y especializaciones y por la intervención de excluyentes criterios extraprofesionales, precisamente cuando las necesidades del país reclaman todo lo contrario: aportación de nuevas capacidades y esfuerzos. Las causas de este desolador panorama, del que ningún buen fruto puede esperarse, son múltiples y hunden sus raíces en todo el clima material y espiritual de nuestra actual sociedad.

Manifiesto a los estudiantes madrileños, Madrid 1 de febrero de 1956 Moviments d'oposició, no només polítics La protesta del treballadors va ser un focus principal de tensió a partir de la dècada del 1960. Va augmentar la intensitat de les vagues i de les reivindicacions obreres. Entre el 1960 i el 1975 els CONFLICTES LABORALS van augmentar, sobretot a zones amb tradició sindical més arrelada: Astúries, Barcelona, Guipúscoa i Biscaia entre d'altres. La majoria dels conflictes tenien el seu origen en qüestions laborals i moltes van acabar polititzant-se. L'any 1962, Astúries va patir una vaga de minaires que es va estendre pels principals nuclis industrials del país (500.000 obrers).

La conflictivitat obrera estimulà el sorgiment d'un SINDICALISME al marge de l'oficial: Una altre element de contestació va ser el MOVIMENT ESTUDIANTIL, que a partir de la dècada del 1960 va manifestar el seu ideari antifranquista. L'any 1964 neix a Barcelona CCOO, un sindicat independent i democràtic que impulsava la lluita laboral i política. Combinava acció il·legal (vagues) amb acció legal (elecció enllaços sindicals). L'any 1967, un grup de sindicalistes vinculats a les Joventuts Obreres Cristianes es separen de CCOO i funden UNIÓ SINDICAL OBRERA (USO).

L'any 1966, estudiants de la UB, en un acte celebrat al convent dels Caputxins de Sarrià van crear el Sindicat Democràtic d'Estudiants (SDEUB). Durant la dècada del 1970 es donen més moviments socials. Gran importància dels MOVIMENTS de les ORGANITZACIONS VEÏNALS. Impulsades per una minoria polititzada que reclamava millors condicions de vida per als barris.

La difusió dels postulats reformistes del CONCILI VATICÀ II i la preocupació per la injustícia social va donar lloc a l'aparició dins de l'ESGLÉSIA CATÒLICA d'actituds crítiques contra la dictadura: Declaracions de l'Abat de Montserat 1964 Participació d'organitzacions catòliques (JOC, HOAC) en les mobilitzacions Una part de la jerarquia eclesiàstica es va distanciar del règim. Manifestació pacífica de 130 capellans a Barcelona contra els maltractaments a comissaria (1960). La reivindicació democràtica va arribar també a les files de l'EXÈRCIT, on un grup d'oficials va crear la UNIÓN MILITAR DEMOCRÀTICA (UMD).

L'extensió de la conflictivitat social va donar lloc al creixement i recomposició de l'OPOSICIÓ POLÍTICA AL FRANQUISME. Els partits polítics van renovar els seus dirigents i les seves activitats. A CATALUNYA: 1.- L'organització d'esquerra amb una estructura organitzativa clandestina més sòlida era el PARTIT SOCIALISTA UNIFICAT DE CATALUNYA (PSUC). Tenia una implantació social considerable. 2.- Paper important de les organitzacions socialistes: FRONT OBRER de CATALUNYA (FOC), 1961. MOVIMENT SOCIALISTA DE CATALUNYA(MSC). 3.- Altres grups amb presència testimonial poc activa: UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA (UDC). FRONT NACIONAL DE CATALUNYA (FNC). ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA (ERC).

4.- El 1974, neix CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA de CATALUNYA (CDC): catalanista de centre. Tota aquesta oposició va coordinar la seva actuació: COMISSIÓ COORDINADORA de FORCES POLÍTIQUES de CATALUNYA (1969). Al PAÍS BASC, el PARTIT BASC, mantenia l'estructura, el fet de més repercussió fou la creació d'ETA 1959. ETA es caracteritzava per la barreja d'idees socialitzants i de nacionalisme radical. Estratègia de lluita armada contra el franquisme a partir del 1968. A la RESTA DE L'ESTAT: 1. El grup més actiu era el PARTIDO COMUNISTA de ESPAÑA (PCE). 2. També mantenia la seva organització el PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL(PSOE). 3.

L'oposició moderada estava representada per la DEMOCRÀCIA CRISTIANA, amb poca base social però amb alguns líders de prestigi. L'any 1962, el PSOE va participar en el IV Congrés del Moviment Europeu, anomenat "EL CONTUBERNI DE MUNICH". Es reivindicava la necessitat d'una Espanya democràtica. També es va produir un moviment important de RENOVACIÓ PEDAGÒGICA (Rosa Sensat). Certa tolerància del règim que es va aprofitar amb una represa cultural. Emergeix un MOVIMENT CIVIL CATALANISTA: Primeres revistes en català: Serra d'Or. Creació i consolidació d'entitats: Omnium Cultural. Creació i consolidació de projectes cultural com Enciclopèdia Catalana. Creació d'editorials: Edicions 62.

Fenòmen molt important: Nova Cançó catalana. ( Lluís Llach - L'Estaca, Raimon, Serrat Va anar acompanyat de CAMPANYES REIVINDICATIVES en defensa de la catalanitat i de les llibertats democràtiques. Fets del Palau de la Música de Barcelona (1960): detenció de dirigents que havien repartit fulls de mà i que havien entornat cançons catalanistes. L'Estaca