El Franquisme: Anàlisi Completa

I 54 flashcards i 36 preguntes més al document.

Text del document

5 Tema 5: El franquisme (1) 5.1. Primera etapa (1939-1959) 5.1. Primera etapa (1939-1959) 5.1.1. Característiques i pilars del règim 5.1.2. Repressió política 5.1.3. Relacions internacionals 5.1.3.1. Segona Guerra Mundial (1938-1945) 5.1.3.2. Postguerra (1945-1947) 5.1.3.3. Obertura internacional (1947-1959) 5.1.4. El sistema econòmic franquista: l'autarquia 5.1.5. Oposició i exili 5.1.5.1. Oposició 5.1.6. El paper de la dona durant el franquisme (1939-1959) 5.2. Segona etapa del franquisme 5.2.1. El desarrollismo (1959-1973) 5.2.1.1. Canvis polítics derivats del Desarrollismo 5.2.2.

Les forces de l'oposició al franquisme 1 Moviment obrer 2 Moviments socials 3 Partits polítics 4 Nacionalismes 5.3. La fi del règim franquista (1973-1975) Tema 5: El franquisme (1) 1 5.1.1. Característiques i pilars del règim Característiques del règim Autarquia: Espanya estarà aïllada territorialment, en els fluxos migratoris i en el comerç amb altres estats. Nacionalcatolicisme: Unió de l'estat i l'església. L'estat cedirà algunes competències a l'església, com ara els hospitals o les escoles Castellanització i supressió d'identitats nacionals externes a la castellana Repressió política Totalitarisme i corrupció Pilars del règim 1.

Exèrcit Format per les forces armades, la Guàrdia Civil i la Policia Armada (Grisos). Actuaran com a òrgan repressiu. Exerciran la violència per defensar la supervivència política del règim. Els delictes polítics es jutjaran per judicis militars. 2. Movimiento Nacional (Partit Únic) a. Funcionaris i càrrecs públic de l'Estat: són membres del partit i hi juren fidelitat b. FET i de les JONS i. Front de Joventuts: adoctrinament del jovent ii. Secció Femenina: Formació de dones en el cristianisme. Adoctrinament i imposició de l'ideologia franquista, basada en a submisió i l'inferioritació de la dona. iii. Sindicat d'Estudiants Universitaris: Control polític de les universitats iv.

Central Nacional Sindicalista: Neutralització del moviment obrer v. Sindicato Vertical 3. Església catòlica És la font legitimadora del règim, mitjançant la propaganda política. Tindrà les següents característiques: Participació política Prohibició d'altres religions Tema 5: El franquisme (1) 2 Manutenció econòmica de sacerdots i temples Imposició dels valors cristians Control de l'educació Persecució de l'homosexualitat Legislació del règim Tots els poders de l'Estat espanyol estan concentrats en la figura de Franco. És cap d'Estat, de govern, del partit, del conselll nacional i dels tribunals. Ell mateix nomena els representants del poble.

Promulgarà les següents lleis fonamentals Fur del Treball (1938): Estat corporatiu, eliminació de les classes en favor de la pàtria i prohibició de les llibertats individuals. Aplicació del feixisme Llei Constitutiva de les Corts (1942): Crea les Corts com a òrgan legislador només deliberat IU i controlat per Franco. Vol aparentar ideals democràtics per separar-se de la doctrina nazi. Fur dels Espanyols (1945): Declaració dels drets dels espanyols (limitats i subordinats als interessos del Movimiento Nacional) sense cap garantia de poder-los exercir.

Llei del Referèndum Nacional (1945): Única via de participació política popular Llei de Successió (1947): Declara vitalici el càrrec de Caudillo i declara Espanya com un regne, el rei del qual serà escollit per ell mateix. Llei dels Principis Fonamentals del Movimiento (1958): Unió del funcionariat amb el partit únic, exigint lleialtat i compromís ideològic als seus integrants. Llei Orgànica de l'Estat (1966): Separació de Cap d'Estat i Cap de Govern. Té com a intenció delegar funcions per la perdurabilitat de la dictadura. 5.1.2. Repressió política Lleis repressives Llei de Responsabilitats Polítiques (1939): Llei retroactiva (jutja fets a partir de l'any 1931), contrària al dret fonamental.

Condemna tota colaboració directa o indirecta amb la República. Llei de Represió de la Maçoneria i el Comunisme (1940) Mètodes repressius 1. Confiscació de béns Tema 5: El franquisme (1) 3 2. Depuració laboral (sector públic o privat) 3. Presons: execució, violacions, tortura, humiliació 4. Camps de concentració (fins el 1945 per evitar possibles semblances amb el nazisme) Tipus de repressió Repressió política Repressió cultural: censura de premsa, ràdio i llibres Repressió lingüística: nomènclator de la via pública, prohibició del català i el basc… 5.1.3. Relacions internacionals 5.1.3.1.

Segona Guerra Mundial (1938-1945) Espanya no hi participà degut a la feblesa del seu exèrcit, derivada de la Guerra Civil. Declarà neutralitat bèl·lica, tot i que col·laborà amb Itàlia i Alemanya en matèria ideològica (feixisme). Davant de l'auge de l'Alemanya nazi, Franco convertí el país en un estat no bel·ligerant i colaborà amb l'Alemanya nazi militarment amb la División Azul, un grup de voluntaris falangistes que s'incorporaren a l'exèrcit alemany. A partir del 1942 (Batalla d'Estalingrad) comença una retirada progressiva de la Segona Guerra Mundial, i Franco tornà a la neutralitat. 5.1.3.2.

Postguerra (1945-1947) Els aliats guanyen la guerra i Espanya entra en fase d'aïllament internacional per la seva col·laboració amb l'Alemanya nazi. Per tant, se li prohibeix l'entrada a la ONU i l'OTAN. En el context de la Guerra Freda, se li denega l'entrada al Pla Marshall d'ajudes econòmiques dels EUA. 5.1.3.3.

Obertura internacional (1947-1959) Remodelació del sistema governamental Elimina la simbologia i el discurs feixista Aparta la Falange del poder: col·loca militars i catòlics intel·lectuals d'Opus Dei en el poder Dictadura militar, catòlica i anticomunista (atractiu pels EUA) Entrada a la ONU Pacte amb el Vaticà (primer acord amb un altre estat) Tema 5: El franquisme (1) 4 Pacte de les Bases: Pacte de cooperació bilateral amb els EUA 5.1.4. El sistema econòmic franquista: l'autarquia 1. Objectius a. Aïllament econòmic i comercial b. Autosuficiència c. Aïllament de condicionants polítics 2. Mesures a. Tancament de fronteres al comerç internacional b. Prohibició d'importacions c.

Foment de l'indústria nacional publica mitjançant empreses estatals controlades per l'Institut Nacional d'Indústries, per planificar la producció 3. Efectes a. Pobresa extrema b. Fam severa i desabastament alimentari c. Racionament i mercat negre: Per controlar el desabastament, el règim va instaurar un sistema de racionament limitat. Això va provocar que es desenvolupés un mercat negre anomenat estraperlo, generant desigualtats socials per l'accés als aliments. d. Polarització de la societat (classes socials ben diferenciades) e. Allau migratori a les regions industrialitzades f. Augment de la mortalitat i disminució de la natalitat g. Malalties i desnutrició h. Barraquisme i.

Pessimisme social i immobilisme social: Les condicions infrahumanes van desmoralitzar la població, eliminant qualsevol tipus d'esperança en el canvi i generant una societat passiva. j. Endarreriment formatiu i augment de l'analfabetisme: Molts estudiants abandonaven l'escola per treballar, degut a les males condicions de vida 5.1.5. Oposició i exili Tema 5: El franquisme (1) 5 5.1.5.1. Oposició Primera etapa (1939-1945) A l'interior d'Espanya, irrellevant deguda a la repressió política Reconstrucció clandestina de CNT, UGT, PSOE, PSUC, POUM, ERC, FNC…

Guerrilles de Maquis anarcocomunistes als Pirineus Segona etapa (1945-1947) Pèrdua a la II Guerra Mundial i caiguda del feixisme alemany i italià Sentiment temporal d'esperança per la caiguda del règim Tercera etapa (1947-1951) Desmoralització i pèrdua de l'esperança a causa de la consolidació de la dictadura franquista Entrada a la ONU i Pacte de les Bases Revoltes d'estudiants, conflictes laborals Vaga dels Tramvies La vaga dels tramvies va tenir lloc a Barcelona el febrer de 1951 i va ser la primera gran protesta social de masses contra el règim franquista. La causa immediata va ser la pujada del preu del bitllet de tramvia en un context d'escassetat i salaris congelats.

La població va respondre negant-se a utilitzar el transport públic i desplaçant-se a peu, en una protesta pacífica però massiva. Tot i la repressió policial i algunes víctimes mortals, el règim es va veure obligat a anul·lar l'augment del preu. Aquesta mobilització va evidenciar que, malgrat la dictadura i la repressió, era possible una oposició social efectiva i va marcar un precedent per a futures protestes contra el franquisme. 5.1.6. El paper de la dona durant el franquisme (1939-1959) El primer franquisme va significar per a la dona un retrocés extrem respecte als avenços de la República.

El règim va voler esborrar la dona pública i autònoma i relegar-la a l'espai privat, sota un control intens de l'Estat i l'Església. 1. Imposició del model de dona franquista El règim franquista, sota la ideologia del nacionalcatolicisme, imposa un model de dona: submisa, esposa i mare. La dona ideal era: Tema 5: El franquisme (1) 6 Dependència total de l'home (pare o marit). Castetat, religiositat i vida domèstica. 2. Legislació que limita els drets de la dona Derogació de lleis republicanes: El divorci queda prohibit (ja a la Llei de 1939). Anul·lació de la igualtat jurídica entre homes i dones.

Permís marital (1941): Les dones casades necessitaven permís del marit per treballar, obrir comptes bancaris o fer qualsevol tràmit legal. Codi Civil i Codi Penal modificats: L'autoritat patriarcal es reforça. Les dones casades quedaven sota tutela del marit en pràcticament tots els aspectes de la vida. Ley de Reglamentaciones Laborales: Establia que el treball de les dones era complementari i subsidiari al del marit. 3. Institucions encarregades de controlar i educar la dona Sección Femenina de Falange Española (dirigida per Pilar Primo de Rivera): Educava les dones en els "valors femenins" franquistes: religió, submissió, patriotisme i tasques de la llar.

Servei Social obligatori per a totes les dones (equivalent al servei militar per als homes): Curs obligatori sobre cuina, costura, puericultura i religió per obtenir el títol per poder treballar o casar-se. Església catòlica: Control total de l'educació femenina (escoles religioses separades per sexes). Imposició d'una moral rígida: el pecat, el paper de la dona com a temptació i la necessitat de puretat. 4. Educació Educació segregada per sexes: Tema 5: El franquisme (1) 7 No es buscava formar dones professionals, sinó mestresses de casa. Matèries per a noies: religió, costura, treballs manuals, cuina i educació moral. 5.

Situació laboral Oficialment, la dona havia de deixar la feina en casar-se. Només era socialment acceptable que treballessin: Viudes. Dones solteres que mantenien famílies. Feines considerades femenines: mestres d'escola primària, infermeres, treballadores socials, telefonistes. Tot i això, per necessitat econòmica, moltes dones treballaven clandestinament o en feines informals (especialment en sectors com el tèxtil o el servei domèstic). 6. Repressió de les dones vinculades a la República Moltes dones republicanes van patir: Depuracions professionals (mestres, funcionàries…). Presó, humiliacions públiques, rapades de cap, ingestió d'oli de ricí, vexacions.

Persecució ideològica: es buscava purgar la societat de la "dona roja", considerada immoral. 7. Paper dins la família La dona era considerada "l'àngel del foc de la llar", base de la moral familiar. El matrimoni i la maternitat eren la màxima aspiració social de la dona. 5.2. Segona etapa del franquisme Aquesta etapa es caracteritzarà per un gir econòmic des de l'autarquia cap a un model capitalista i liberal, degut a la forta pressió dels EUA i la misèria de la població espanyola. Per dur a terme aquest canvi necessari, d'introduïran una sèrie de tecnòcrates de l'Opus Dei amb aquest càrrec. 5.2.1.

El desarrollismo (1959-1973) Etapa de creixement econòmic accelerat durant el franquisme, iniciada amb el Pla d'Estabilització de 1959 i impulsada pels Plans de Desenvolupament. Tema 5: El franquisme (1) 8 CONTEXT Fi de l'autarquia (1939-1959): crisi econòmica brutal, aïllament internacional. Fracàs del model autàrquic necessitat d'obrir l'economia. Influència del context mundial: creixement global dels "anys daurats" (Golden Age). Pressió dels tecnòcrates (Opus Dei) al règim per liberalitzar l'economia.

PLA D'ESTABILITZACIÓ DE 1959 Objectiu: Posar fi a l'intervencionisme estatal Suprimir els obstacles a la liberalització de l'economia Fomentar el creixement econòmic Mesures clau: Devaluació de la pesseta. Reducció de la despesa pública i control de la inflació. Liberalització del comerç exterior i de les inversions estrangeres. Retirada parcial de l'Estat en l'economia (fi del racionament i del INI) Conseqüència: entrada de capital estranger, turisme, emigració i remeses generen recursos. ELS PLANS DE DESENVOLUPAMENT (1964-1975): inspirats en el model francès de planificació indicativa. 1r Pla (1964-1967) Prioritat: industrialització i modernització.

Sectors: siderúrgia, química, construcció, automòbil. 2n Pla (1968-1971) Més inversió en infraestructures. Incentius regionals (zones industrials a Valladolid, Saragossa…). 3r Pla (1972-1975) Va quedar interromput per la crisi del petroli (1973). FACTORS DEL CREIXEMENT ECONÒMIC Turisme (Costa Brava, Costa del Sol…). Tema 5: El franquisme (1) 9 Emigració (alemanya, suïssa, francesa): entra diner amb remeses. Inversions estrangeres (SEAT, Renault, etc.). Agricultura mecanitzada i rendible. CONSEQÜÈNCIES Positives: Creixement espectacular del PIB (+7% anual). Modernització de l'economia. Millora de les condicions de vida urbanes.

Aparició de la classe mitjana i consum de masses (cotxe, electrodomèstics…). Negatives: Desigualtats regionals: èxode rural cap a ciutats (Madrid, Barcelona…). No millora dels drets laborals: explotació i repressió sindical. Fràgil equilibri: dependència de capital exterior i del petroli. Marginació de zones rurals i de la dona en l'àmbit laboral. IDEES CLAU PER L'EXAMEN Trenca amb l'autarquia aposta per la modernització. Època de grans contrastos: progrés econòmic sense llibertats polítiques. Es crea el miratge d'una Espanya moderna… però sense democratització. 5.2.1.1.

Canvis polítics derivats del Desarrollismo El reformisme (1960-1970) Dins de la falange, es produeix un canvi ideològic per part dels tecnòcrates de l'Opus Dei i Manuel Fraga (la cara visible del reformisme), pel qual volen reformar el model de la dictadura per garantir la seva supervivència. L'entrada d'elements i influències externes va obligar a fer canvis profunds pel que fa al funcionament de l'estat franquista.

Creació del Tribunal de Orden Público per substituir el Tribunal Militar, que jutja delictes polítics Llei de Premsa: relaxa la censura dels mitjans Llei General d'Educació (1970): Obligatorietat de l'escolarització i creació de l'EGB, BUP i COU Tema 5: El franquisme (1) 10 Llei de Convenis Colectius (pactats només amb la patronal, sense intervenció dels treballadors. Tot i això, cal dir que no són canvis estructurals i no donen garantia democràtica. L'immobilisme o el búnquer És el sector del franquisme resistent als canvis, amb Carrero Blanco i Carlos Arias Navarro com a màxims representants. 5.2.2.

Les forces de l'oposició al franquisme Durant la dictadura franquista, tot i la repressió, es va anar estructurant un moviment opositor cada cop més ampli, especialment a partir dels anys 60 i 70. Aquestes forces van ser clau per afeblir el règim i obrir el camí a la Transició democràtica. 1 Moviment obrer Repressió de sindicats lliures: només es permetia el Sindicato Vertical, totalment controlat pel règim. Emergència de sindicats clandestins, especialment Comissions Obreres (CCOO), sorgides en el si de les fàbriques. Les vagues laborals (il·legals) es multipliquen a partir del final dels anys 60: exigien millores laborals, però també llibertats.

Suport de partits comunistes i cristians de base. 2 Moviments socials Associacions de veïns: Sorgides als barris obrers als 60-70 per reclamar serveis bàsics (transport, escoles, sanitat…). Van actuar com a espais de politització i resistència, tot i ser inicialment no- polítics. Exemples destacats a barris com la Maurina (Terrassa) o el Carmel (Barcelona). Van col·laborar amb partits i sindicats clandestins. Van tenir un paper clau en barris obrers i migrats. Es convertiren en espais d'organització popular i crítica al règim.

Tema 5: El franquisme (1) 11 Moviment estudiantil: Oposició creixent a la universitat (especialment Barcelona i Madrid), amb protestes contra el SEU (sindicat franquista). Moviments cristians de base: Sectors de l'Església catalana i basca es posicionaren a favor de les llibertats i en defensa dels drets humans. 3 Partits polítics La majoria actuaven en la clandestinitat. Alguns dels més actius: PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya): comunista i molt actiu al moviment obrer i associatiu. PCE (Partit Comunista d'Espanya): organitzava des de l'exili i des de dins, va crear el GRAPO com a braç armat. Defensava una revolució comunista mitjançant la lluita armada.

Atemptats, segrestos, execucions de policies i militars. Rebuig del procés de Transició pactada. No va tenir gaire suport popular. Partits socialistes i nacionalistes, com el PSOE, Esquerra Republicana, PNV o Convergència Socialista (embrió del PSC). Assemblea de Catalunya (1971): Plataforma unitària amb el lema: "Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia". Aplegava partits, sindicats, veïns, cristians de base… Va ser clau en la mobilització democràtica a Catalunya. Esdevé espai central de l'oposició democràtica catalana.

El 1973 es produeix la "Caiguda dels 113", una forta onada repressiva contra els seus membres, però manté el suport popular 4 Nacionalismes Catalunya, el País Basc i Galícia patien repressió cultural i lingüística. Catalunya: Reivindicació de l'Estatut de 1932 i de l'autogovern. El catalanisme d'esquerres (PSUC, ERC, part de CDC) va tenir un paper actiu dins de l'oposició. Tema 5: El franquisme (1) 12 País Basc: El PNV, tradicionalment conservador, mantenia l'oposició des de l'exili. Naixement i auge d'ETA, que defensava la lluita armada per aconseguir la independència. Va practicar terrorisme contra el règim (militars, policies, símbols franquistes).

1973: atemptat mortal contra Carrero Blanco. Es divideix en: ETA-militar: continua amb violència. ETA-políticomilitar: més oberta al diàleg. 5.3. La fi del règim franquista (1973-1975) Jefe de Estado: Franco (el Rei com a successor) Jefe del Gobierno: Carrero Blanco L'atemptat contra Carrero Blanco L'atemptat contra Carrero Blanco va ser comès per ETA el 20 de desembre de 1973 a Madrid. Van assassinar-lo amb una bomba mentre circulava en cotxe. Era el president del govern i successor de les idees del búnquer i de Franco, i la seva mort va desestabilitzar el règim franquista. Franco el va substituir per Carlos Arias Navarro.

Deteriorament del règim franquista La dictadura es va afeblir en els seus últims anys, a causa de La Marxa Verda: el Marroc ocupa il·legalment el Sàhara Occidental el 1974 sense cap resistència de l'exèrcit espanyol Augment de la violència (garrote vil, tortures policials…) 20 de novembre de 1975: Mort de Franco Tema 5: El franquisme (1) 13