El Franquisme (1939-1975): Anàlisi Completa

I 44 flashcards i 30 preguntes més al document.

Text del document

EL FRANQUISME (1939-1975) El franquisme es pot dividir en dues etapes: Primera etapa (1939-1959) Segona etapa (1959-1975) PRIMERA ETAPA INTRODUCCIÓ I CRONOLOGIA Espanya està arruïnada i endeutada i hi ha molta fam i misèria Període d'Autarquia idea present en el règim totalitari on s'ha de subsistir a partir dels recursos propis UN RÈGIM DICTATORIAL El pensament polític de franco Importància dels valors militars: jerarquia, disciplina, ordre, autoritat, unitat Defensa el catolicisme com a símbol d'identitat Nacionalisme agressiu i excloent: No s'accepten aquelles persones que surten del model d'un bon ciutadà Creació d'uns enemics del règim: liberals, maçons, anarquistes, socialistes, jueus.

Menyspreu de la democràcia Característiques del franquisme: un règim totalitari Totalitari: Submissió a un cabdill i estat omnipresent Repressiu: dels sectors desafectes Antidemocràtic: negociació de les llibertats bàsiques Arbitrari: pràctica de l'arbitrarietat jurídica Populista: organitzacó de moviments de masses Es van creant associacions controlades per l'estat per arribar a un control social Feina (deure) exponent de la voluntat popular (sobirania nacional).

Tothom ha de treballar per la prosperitat de l'Estat Hi ha un sol sindicat (vertical) format per la patronal, l'Estat i els obrers creat per poder destruir el moviment obrer Es construeix tot en base de la homogeneitat Van en contra de totes les coses que vagin en a favor de la fragmentació de la pàtria Comparativa amb els altres feixismes europeus Va durar molt més temps Es va anar adaptant al context internacional i als canvis socials No va tenir un partit únic tan cohesionat com l'Italià o alemany L'exèrcit i l'Església hi van tenir un paper més important Derogació lleis laiques de la República Finançament públic per l'Església Marquen el que han de fer les persones.

Adoctrinament potent No va formular ni practicar racisme, tot i invocar la raça espanyola Simbologia franquista Suports institucionals del franquisme Exèrcit Un únic partit polític: Falange Española Tradicionalista y de las JONS 4 organitzacions de masses Frente de Juventudes La Sección Femenina dirigida per Pilar Primo de Rivera Sindicato Español Universitario (SEU) Central Nacional Sindicalista (CNS o sindicat vertical) Església catòlica: estat confessional catòlic Composició social: Les "famílies" del règim Les "famílies" són els grups que havien mostrat la seva adhesió incondicional al caudillo. Família heteropatriarcal. Unitat tradicional. No pots escollir ser un altre model.

Les actituds socials: tres tendències Suport: per part de les classes altes (terratinents, empresaris…) que van recuperar la influència social i econòmica i política perduda Passivitat: per part de les classes mitjanes sobrepassades per la revolució viscuda durant la guerra civil i atermorides davant la cruesa de la guerra Rebuig: Hostilitat generalitzada per part de les classes popular. Prenen accions contra el franquisme. Els franquistes catalans A Catalunya els sectors més benestants van mostrar la seva adhesió al nou règim però el nombre d'aliats al franquisme era escassa.

Van ocupar càrrecs secundaris perquè el règim impedia que les autoritats arrelessin en el territori i també per la desconfiança. UNA REPRESSIÓ INSTITUCIONALITZADA La creació d'un ordre totalitari exigia la repressió de tota ideologia i/o pensament contrari al del règim Es va crear una xarxa de camps de concentració i presons a nivell estatal Repressió legalitzada on es fan un seguit de lleis que s'apliquen a través de l'exèrcit. Els tribunals militars poden jutjar a tothom (Consells de guerra) Lleis: Ley de responsabilidades políticas (1939): perseguia la depuració de qualsevol col·laborador amb la República. Es podia perseguir a tothom que havia participat en política abans del cop d'Estat.

(Efectes retroactius) Ley de Represión del Comunismo y la Masonería. Pertànyer a societats clandestines era un delicte Béns de les associacions eren requisats Masons(associacions on només podien pertànyer persones seleccionades. Aquestes eren liberals comunistes Si estaves en un registre que on havies estat detingut a alguna manifestació era més greu. Ley contra el Bandidaje y el Terrorismo (1958): Podies ser acusat de terrorista a l'haver participat en política Ley de Orden Público: Es legalitzava la imposició d'estats d'excepció on podien exercir violència sense pietat A partir del 1963 es va crear el Tribunal de Orden Público (TOP) per jutjar els delictes polítics de caràcter no violent.

Els judicis de les persones que eren acusades, en relació a drets humans eren injustos perquè el fiscal sempre tenia la raó, aquests eren ultrafalangistes i s'inventaven proves falses Ordre de repressió 1. Afusellaments 2. Treballs forçats Repressions: Repressió política: contra els moviments democràtics i d'esquerres (afusellament Lluís Companys) Repressió social: contra tots els valors que va representar la República Repressió cultural: contra qualsevol expressió nacionalista (lingüística, cultural o política) catalana, basca o gallega. El franquisme va construir i mantenir fins a 298 camps de concentració coneguts que va utilitzar com a eina de repressió.

Totes les persones van ser sotmeses a una deshumanització profunda, maltractes, i subalimentació, tortures i pallisses. El tracte a les dones va ser especialment cruel. Van ser víctimes d'humiliacions i de violència sexual i van haver de veure com els seus fills morien d'inanició o eren raptats per ser entregats a famílies afins al règim. EL FRANQUISME A CATALUNYA Només entrar a Catalunya FRanco va signar l'abolició de l'Estatut de Catalunya, que posava fi a l'autogovern. El franquisme va rebre els uport d'una part de la població: industrials, propietaris agraris, grans comerciants i financers.

Repressió: Van ser executats uns 3500 catalans A partir de 1939 foren sotmeses a tribunals militars a Catalunya 78000 persones. La depuració dels treballadors de les administracions, la Universitat va ser molt severa. També es va procedir a confiscació de les propietats de les persones considerades desafectes. Sobretot exiliats i polítics republicans.

També tots els béns de partits, sindicats cooperatives Va perseguir esborrar la identitat catalana i va reprimir tot signe de catalanitat La llengua castellana va esdevenir l'única llengua oficial Persecució sistemàtica de totes les manifestacions culturals Prohibició generalitzada dels símbols de la catalanitat (banderes, himnes, cançons) EVOLUCIÓ DEL RÈGIM I RELACIONS INTERNACIONALS La institucionalització del règim Es creen les 8 Lleis Fonamentals que eren el conjunt de lleis bàsiques del franquisme, que regulaven l'organització i les atribucions de les institucions polítiques del règim polític franquista.

No eren una constitució ja que no es basaven en la sobirania nacional, sinó en la voluntat autoritària i arbitrària d'un dictador que havia arribat al poder a conseqüència de la Guerra Civil Fuero del Trabajo (1938) Regulava les relacions laborals i establia els principis del nacionalsindicalisme Ley Constitutiva de las Cortes (1942) Creava unes noves cortts i establia una suposada divisió de poders Es van crear unes noves Corts (1942) que com la justícia estaven subordinades a l'executiu i tots al caudillo, que mantenia plens els poders. Les Corts no tenen un caràcter democràtic.

Estan integrades per procuradors (no diputats que poden ser designats pel govern i per Franco, o "escollit" com a representants de la Organización Sindical, d'entitats, i corporacions professionals, i de l'adminstració local) No tenen un caràcter sobirà i la seva funció era consultiva, deliberativa i de preparació de lleis per al govern.

Fuero de los Españoles (1945) Contenia una decclaració de drets subordinats a la ideologia del règim i sense garanties per exercir-los Ley de Referéndum (1945) Era l'única via de participació política de la població Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado (1947) Establia que Espanya era un regne representat pel caudillo Ley de Principios del Movimiento Nacional (1958) Estableix els principis doctrinals que han de regir la resta de lleis de l'estat La família, la pàtria i la religió esdevenen aspectes fonamentals. Franco manté el poder de manera dictatorial però es referma Espanya com un regne. L'elecció del nou monarca quedava en mans de Franco.

L'aprovació de la llei va acabar de marginar la Falange, en benefici dels sectors catòlics i empresarials. Llei Orgànica de l'Estat (1967) Separació de càrrecs de Cap de l'Estat i Cap de Govern, encara que això no va impedir que Franco seguís exercint els dos fins a 1972. Assentament de la institució monàrquica a Espanya Previsió de la institució monàrquica a Espanya.

Ley para la Reforma Política (1976) Va ser l'instrument jurídic que va permetre en el context de la Transició espanyola l'eliminació d'estructures de la dictadura franquista des d'un punt de vista jurídic, com les Corts de la dictadura franquista i a la convocatòria d'eleccions democràtiques, donant-se un trànsit a un sistema democràtic. Ley de Unidad Sindical (1940): Va organitzar els sindicats verticals inspiradda en el model corporatiu italià que organitzava els sindicats per branques de producció i sotmesos a l'autoritat de Falange. Organització Sindical Espanyola (OSE), més conegut popularment com a Sindicat Vertical, i coneguda fins a 1971 com a Central Nacional Sindicalista.

Territorialment l'Estat es va organitzar de manera unitària i centralista. Es van abolir els estatuts d'autonomia. El govern exercia el seu govern a través dels governadors civils que eren Caps provincials del Movimiento. Es va restablir l'antiga estructura de les Capitanies Generals i a cada província hi havia un governador militar.

L'adaptació a un conjuntura exterior variant Al principi de la Segona Guerra Mundial Franco va fer costat a l'Eix (tot i que no participa directament a la guerra) Ramón Serrano Suñer, minsitre d'afers estranger,s i cunyat de Franco, liderava la opció de donar suport als països de l'eix (no bel·ligerància) Trobada Hendaia Trobada Bordighera Amb el desenvolupament de la guerra Franco va haver de tornar a la neutralitat, va destituir Serrano Suñer i va abandonar els signes més clarament feixistes (braç alçat) i va decretar lleis fonamentals que creaven noves institucions i dotaven la dictadura d'una nova legalitat jurídica L'aïllament internacional La postguerra mundial va significar una etapa d'aïllament i de rebuig internacionals.

Les Nacions Unides, creades feia poc, van condemnar explícitament el règim de Franco. El govern de França va decidir el tancament de fronteres i una acord de l'Assemblea General de les Nacions Unides va recomanar la retirada d'ambaixadors de Madrid (1946). Des del franquisme es presentaven aquestes accions com una maniobra estrangera per desprestigiar el país i portar.lo a una nova guerra civil. La persistència del franquisme va tenir un cost enorme: Espanya no es va veure beneficiada pel Pla Marshall (línia de crèdits per la reconstrucció).

Es veurà exclosa de l'OTAN (aliança militar del bloc occidental creada l'any 1949) La consolidació del franquisme La guerra freda salva el Franquisme A partir de 1947, la configuració de dos blocs antagònics i el començament de la Guerra Freda van alterar la situació internacional El caràcter anticomunista del règim franquista va permetre rebre el suport dels EUA Les condemnes verbals es van mantenir però es va donar pas a una acceptació internacional del règim. Els anys del reconeixement internacional La dècada dels anys 50 va ser una etapa intermèdia entre la reculada econòmica dels anys 40 i el creixement dels anys 60 quan es va obrir les portes a l'economia de mercat.

Les dificultats polítiques i econòmiques i la necessitat de suavitzar els trets del franquisme més coincidents amb el feixisme, van portar a una remodelació del govern l'any 1951 per apropar-se a les potències occidentals. El règim reforça el seu discurs anticomunista i catòlic. S'apartarà als falangistes per donar suport a un nou corrent nacionalcatolicista, on el pes dels cercles catòlics s'incrementarà.

El reconeixement internacional d'Espanya es va visualitzar l'any 1953 amb 2 fites importants: Concordat amb la Santa Seu que fixava el nacional-catolicisme i fixava la confessionalitat de l'Estat i els privilegis de l'Església Catòlica en educació i moralitat pública El conveni amb EEUU que implicaven la instal·lació de bases militars en territori espanyol (Torrejon, Morón, Rota i Saragossa) a canvi d'ajuts econòmics. L'ADOCTRINAMENT DE LA SOCIETAT Un dels objectius era establir un adoctrinament i control de la societat. La moral nacionalcatòlica: Imposició de valors culturals, ideològics i morals de caire conservador.

Formes de comportament basades en la moral cristiana tradicional Model familiar patriarcal catòlic Aquest ordre és així perquè Déu ho ha volgut així: Va acompanyada de lleis que ho promouen i ho protegeixen. Codi civil 1889 L'homosexualitat: Homes afemenitzats Metges "curaven" la "malaltia" No estava gens ben vist. Per al que la societat assumís aquesta moral nacional catòlica es van fer servir diferents estratègies: Propaganda: NODO (Noticiario Documental), ràdio… Creació d'institucions Sección Femenina de FET y de las Jons.

Dirigida per Pilar Plano de Rivera i adreçada a organitzar un servei social que les dones havien de fer Frente de Juventudes Associacions falangistes per a joves Adoctrinament a l'educació Escoles religioses catòliques Assinatura Formación del espíritu nacional Mètode nacional i reprimidor Prohibeix l'educació. Es tornen als mètodes pedagògics Religió és el pilar fonamental que uneix la pàtria AUTARQUIA I RACIONAMENT Autarquia Autosuficència. No productes d'altrespaïsos Va ser una catàstrofe i va generar molta fam. Àmbits d'actuació Reglamentació de comerç exterior (escassetat de matèries primeres) El foment de la indústries bàsiques i d'interès estratègic.

Creacció del Instituto Nacional de Indústria que rea empreses públiques: Ibéria, Endesa, Enher La regulació estatal de la comercialització i els preus (cartilla de racionament 1939 -42) Conseqüències de l'autarquia: Restriccions elèctriques Fam i misèria Mercat negre Inflació constant Baixada real dels salaris La rigidesa de la reglamentació econòmica comportava el control del mercat per part de l'Estat. Els agricultors estaven obligats a lliurar els aliments a un preu fixat per l'Estat. Molts productors preferien amagar la producció i vendre-la al mercat negre a un preu molt superior (estraperlo). La corrupció de les autoritats ho va permetre.

En general, els salaris eren baixos, hi havia escassetat de productes i els preus eren alts. La fam va afectar una gran part de la població, provocant el sorgiment de malalties ja eradicades i va augmentar el barraquisme i la manca d'habitatges dignes. Tot i el reconeixement econòmic, la situació econòmica no millorava (producció estancada i nivell de vida molt per sota de la resta de països europeus). El 1956 hi ha una nova crisi econòmica que provoca una onada de protestes i vaues entre els anys 1956 i 1958. També s'inicia una certa dissidència estudiantil a les universitats. L'any 1957 es va una nova remodelació del govern incorporant més els sectors catòlics.

Entraran a proposta de Carrero Blanco els tecnòcrates que engegaran una reforma econòmica basada en la liberalització de l'economia i l'obertura a l'exterior. RESISTÈNCIA ANTIFEIXISTA I CONFLICTIVITAT SOCIAL La societat estava molt marcada per l'exili on molts van acabar deportats en camps de concentració o detinguts i van participar a la resistència contra el nazixme A catalunya: A L'INTERIOR A L'EXILI El Front Nacional de Catalunya aglutina diversos grups nacionalistes, independentistes i progressistes com el Moviment Socialista de Catalunya.

Manteniment de la Generalitat a l'exili Moviments populars de protesta Campanya de difusió Acabada la guerra els partits i sindicats opositors van ser desmantellats i la seva reconstrucció va ser lenta i difícil i es va fer en la clandestinitat. En un primer moment hi havia l'esperança que la derrota de l'Eix ccomportés una intervenció aliada a Espanya per fer fora Franco del poder va estimular l'oposició Tres fases 1. Des del 1939 a 1944: Resistència molt limitada a excepció d'una petita activitat guerrillera (el maquis). Aquests eren guerrilleres anarquistes i comunistes. Van ser sotmesos a una enorme reperssió.

L'acció més important dels maquis va ser la infasió de la Vall D'Aran però aquesta oposició es va acabar el 1948. Tot i així, a la dècada del 1950encara que no lluitessin la gent els ajudava i s'amagaven a casa de la població i de tant en tan feien un boicot. 2. Entre 1944 i 1947: reorganització notable de les forces antifranquistes a. Creació de nous partits com el del Front Nacinoal de Catalunya (1940) i Moviment Socialista de Catalunya (1945) b. Els sectors monàrquics demòcrates es van unir al voltant de Joan de Borbó per tal que aquest tornés al tró. Creen l'Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas (1944) 3.

Entre 1948 i 1951: Caracteritzada per la desmoralització provocada per la consolidació de la dictadura i la manca de perspectives de canvi. L'esperança generalitzada pel final de la segona guerra mundial feia fallida.

A finals de la dècada dels quaranta començarà un tímid moviment de protesta des de les classes treballadores contra la precarietat de les condicions de vida i de treball (Vagues dels tramvies de 1951) Tan els comunistes com els anarquists de la CNT es van centrar en l'acció política clandestina per incrementar la influència en la classe treballadora També es va començar a desenvolupar un important moviment estudiantil universitari que s'oposava al Sindicato Español Universitario. SEGONA ETAPA EL CANVI D'ORIENTACIÓ ECONÒMICA Davant la greu situació econòmica, l'economia espanyola es trobava a tocar del col·lapse i es va produir un canvi econòmic produit per al liberalització (capitalisme).

La nova orientació quedava recollida al Plan de estabilización (1959) Estabilizació econòmica per reduir la inflació: limitació de crèdits i congelació de sous Liberalitzacció del mercat interior. Eliminació d'organismes interventors i d ela reglamentació de preus Liberalització del mercat exterior: Eliminació dels obstacles per al comerç i inversió exterior; devaluació de la pesseta. Es facilita l'entrada de mercaderies estrangeres i la inversió de capitals. Alguns organismes internacionals van atorgar préstecs a Espanya. Això va permetre incorporar l'economia espanyola als mercats internacionals i estimular el seu creixement.

Els tecnòcrates van entrar al govern els quals eren persones amb perfils més tècnics que ideològics i estaven més preparats professionalment. Proposaven el desenvolupisme econòmic com a idea fonamental de govern. Funciona perquè els espanyols més pobres van marxar a Països Europeus fet que aporta capital a Espanya. També va acompanyat pels plans de desenvolupament econòmic per reduir desequilibris regionals. Tenia per objectiu: Impulsar l'activitat del sector públic Oferir previsions i ajudes als inversors privats Pols de desenvolupament que havien de reduir els desequilibris regionals.

S'intenta compensar la lenta desaparició del món rural amb la creació d'espais,que es doten d'infraestructures per instal·lar-hi indústries. Per controlar el funcionament es va crear una comissaria del Pla de Desenvolupament presidida per Laureà López Rodó (vinculat a l'Opus Dei) DESENVOLUPISME Es desenvolupa una societat de consum. Finançament de les indústries i l'estat a partir del turisme, les inversions de capital estranger i l'exportació de mà d'obra. El turistes estrangers aporten divises La mà d'obra barata, la repressió del moviment obrer i la baixa pressió fiscal atreuen capital de les empreses estrangeres Els treballadors emigrants enviaven diners a Espanya i es redueix l'atur.

Els resultats van ser limitats perquè sovint els recursos es van invertir de manera ineficaç La indústria La indústria va actuar com a motor del desenvolupament econòmic. Hi ha un increment del 10% anual. Es va donar ja que hi va haver una millora de productivitat industrial, una importació maquinària i de la teconlogia, inversió estrangera i baixos costos salarials. Es va produir una diversificació de la producció, un creixement d'indústries amb poca necessitat tecnològica i Catalunya tindrà una creixement notable de la metal·lúrgia. També es produeix un boom de la construcció vinculat a la migració camp-ciutat.

També es produeix un desenvolupament del sector bancari ja que és l'intermediari entre els negocis de l'immobiliari. L'agricultura L'agricultura es modernitza, apareixen tractors i altres maquinàries Hi ha explotació ramadera moderna Els serveis Paral·lelement es va produir un increment considerable del pes dels serveis. Causes: Procés d'urbanització Augment de les xarxes de comerç Millora dels mitjans de comunicació i de transport El comerç internacional creixerà notablement i la construcció rebrà un incentiu important gràcies a la creixent urbanització i a l'impacte turístic. A partir de la dècada de 1960 hi ha un auge del turisme.

Molt descontrolat i de cop Urbanització de la Costa Brava Turisme de sol i platja platges paradisíaques Transformació cultural música i idees estrangeres Espanya de tòpics Hi ha molts canvis accelerats de manera desordenada. Hi ha un creixement desordenat de les ciutats que implicca la degradació dels centres històrics i barraquisme a la perifèria. Hi ha associacions de veïns que es convertiran en plataformes d'oposició al règim en tant que reclamen millores en les respectives condicions de vida. També s'invertirà com a negoci d'immobiliari amb pisos que són tots petits i iguals. Aquests serveixen per reubicar obrers que vivien en barris de barraques.

La feblesa del sistema econòmic Dependència de l'economia espanyola de l'exterior: inversions, importacio de tecnologia, compra de patents i maquinària. El creixement espanyol es vincula al mercat internacional i a l'aprofitament de l'expansió econòmica que viu europa en aquells anys. Manca de recursos públics: No existia una política fiscal progressiva que no permetia construir infraestructures adequades i mantenir els serveis públics era molt car. Desequilibris regionals importants: coexistència d'àrees econòmiques desenvolupades i d'altres amb problemes. El miracle espanyol?

No només succeeix a Espanya La migració espanyola va ser clau Va aportar molta misèria S'hipotequen recursos naturals i la seva degradació CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I CANVI SOCIAL S'impulsa la natalitat per a poder rejovenir la població. Hi ha ajudes econòmiques per augmentar l'esperança de la vida Importants moviments migratoris del camp a la ciutat i això provoca forts desequilibris territorials. A Catalunya aquesta immigració va ser molt intensa i els nouvinguts es van instal·lar sobretot al cinturó industrial de Barcelona.

El desenvolupamnet industriald i el del sector de serveis va canviar l'estructura socioprofessional espanyola: Increment del nombre d'assalariats Augment de la classe mitjana i consolidació d'una burgesia urbana Augment dels treballadors autònoms, funcionaris de l'administració i els professionals liberals Per primera vegada a la història d'Espanya el nombre d'obrers era superior al de pagesos La millora dels salaris i l'increment del nombre d'ocupats van fer pujar tant la renda per capita com la familiar. L'agument del poder adquisitiu va millorar la capacitat de consum de béns i de serveis per habitant.

Augmenta la classe mitjana, en nombre i en qualitat Sorgeix una nova classe mitjana sorgida de les grans empreses, el mercat i els serveis Disminueix la vella petita burgesia (petits empresaris fabrils o comerciants) Aspectes clau de la modernització social Accés progressiu a la societat de consum gràcies a l'augment del poder adquisitiu i de la incorporació de les dones al treball assalariat L'accés a l'ensenyament bàsic de tots els espanyols, incolent-hi les dones i els fills de les classes obreres La modificació de l'estructura familiar El canvi en el paper de les dones on l'accés de la dona a l'ensenyament, a la unviersitat i al món assalariat REFORMISME SENSE DEMOCRATITZACIÓ Com el règim enfoca l'adaptació als nous temps sense una democratització real Per canviar la imatge repressiva i crear una nova imatge de Franco i del règim es va fer una gran operació de propaganda política : "25 años de paz" 1966 Fraga Iribarne, ministre d'informació i turisme, va promoure la Ley de Prensa e Imprenta que va suprimir la censura prèvia i va permetre la publicació de revistes, diaris i llibres prohibits.

1967 Ley Orgánica del Estado Confirmava el caràcter monàrquic del règim Separa els càrrecs del cap d'estat i cap de govern Inviolabilitat de la figura del Cap d'Estat Contemplava les "associacions polítiques" 1969 es designa com a ser successor Joan Carles de Borbón Hi ha discrepàncies dins el franquisme ja que hi ha tensions entre les fiferents famílies del re`gim amb difernets posicions. 1969 hi ha l'escàndol de la Matesa on hi ha una corrupció. Hi ha màquines vinculades amb el textil, es compren telers. Demanaven molts crèdits i algú s'embutxacava.

Hi ha continuitat de la repressió amb els consells de guerra, sovint es va recórrer a l'estat d'excepeció, es va destacar la violència policial i la brigada políticosocial va augmentar. La violació dels drets humans va ser sistemàtica. ELS NOUS MOVIMENTS SOCIALS I L'ANTIFRANQUISME Cada vegada hi ha més mobilitzacions en molts sectors. Els conflictes laborals van ser la principal manifestació d'oposició al règim a partir dels anys seixanta. Reivindiquen millor condicions i creen noves formes d'organització com les Comissions Obreres (1964) principalment dirigida per Marcelino Camacho.

Però la direcció va ser detinguda i jutjada el 1972 en el "Procés 1001" La CNT perd la seva força social i la UGT va prenent més força. La protesta universitària va créixer de manera espectacular i va ser un dels principals problemes del règim. Van rebre una gran influència pel "maig francés" on es van organitzar algunes protestes universitàries. Creen sindicats democràtics estudiants com el Sindicat d'Estudiants Universitaris de Barcelona (SDEUB).

La Caputxinada és el nom amb què es coneix popularment el setge policial que durant més de 48 hores va retenir a un grup de més de 450 estudiants i professors universitaris que, juntament amb un notable grup d'intel·lectuals, van erigir-se en assamblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona. Crisi i renovació de l'església L'església es modernitza i entén que s'ha de distanciar del règim i retirar el suport incondicional. Molts sacerdots i capellans joves es van alinear amb les posicions de l'antifranquisme com Aureli M. Escarré.

Aquesta reorientació també estava condicionada per la crisi interna de la institució, pel context de la laïcització creixent de la societat i la pèrdua d'influència. El nacionalisme a Catalunya A Catalunya s'havien suprimit la Generalitat i es va exercir una repressió sobre contra qualsevol element de la identitat nacional catalana durant tot el franquisme: la llengua, la cultura, la política, i qualsevol altre tret catalanista.

Es van produint conflictes com els Fets del Palau (Maig 1960), una activació de moviments identitaris en relació a la llengua i atuonomia de Catalunya i es crea l'Assamblea de Catalunya (1971): "Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia" El nacionalisme Basc i la creació d'ETA L'any 1959 apareix l'organització terrorista ETA amb l'objectiu d ela formació d'une Estat basc independent i socialista. Els primers ataacs són contra els elements de repressió de l'Estat i el 1961 descarrilen un tren i el 1968 assassinen a un Guàrida Civil.

L'any 1970, un procés de 16 encausats i la petició de 6 penes de mort contra militants d'ETA en un consell de guerra (Procés de Burgos) va provocar mobilitzacions i protestes a Espanya i Europa. Al 1962 bona part de l'oposició moderada participarà del Congrés del Moviment Europeu per denunciar la dictadura ("Contuberni" de Munic). Hi ha una política específica per a aturar les manifestacions (tortura com a mètode de confessió). Brigada Politico-social Els grups d'oposició política a Catalunya L'organització clandestina més sòlida va ser el Partit Socialista Unificat de Catalunya.

Van tenir forta presència Unió Democràtica de Catalunya i el Front Nacional de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya. Es va crear la Comissió de Forces polítiques de Catalunya per elaborar estratègies comunes. LA CRISI DE LA DICTADURA Des de l'inici dels anys setanta fins la mort de Franco la conflictivitat social i les tensions interiors es van incrementar notablement. Les tensions internes dins del govern es van decantar a favor de les posicions més immobilistes, anomenats búnquer. L'assassinat de Carrero Blanco (1973) va ser un cop molt fort per la dictadura.

ETA va organitzar l'atemptat a Madrid i l'atemptat incrementa la fractura entre el búnquer i els sectors oberturistes del règim. El 1934 es forma un nou govern presidit per Carlos Arias Navarro que pretenia unir mesures oberturistes i immobilistes i també permetia la creació d'associacions polítiques dins del Movimiento. ("Espíritu del 12 de febrero"). Aquesta proposta es va veure aviat truncada per l'èxit de la Revolució dels Clavells a Portugal que va consistir en l'èxit d'un cop d'Estat militar de signe pro democràtic i popular, que va enderrocar la dictadura instaurada per Salazar.

El 1973 hi ha una crisi del petroli on apugen el preu del petroli i, per tant, apugen els preus dels productes bàsics, cosa que fa que augmenta l'atur. S'intensifica la violència: ETA incrementa les seves accions Dos altres grups d'esquerra radical practiquen atemptats: FRAP (Frente Revolucionario Antifascista Patriótico) GRAPO (Grupo de Resistencia Antifascista Primero Octubre) La resposta de l'Estat serà la repressió. Destaca l'execució de Puig Antich, un jove militant anarquista el 1974. El 1975 es va aprovar una llei antiterrorista que es projecta contra l'antifranquisme i van ser condemnats i executats cinc activistes d'ETA i del FRAP.

El 1974 a iniciativa del PCE es va constituir a París la Junta Democràtica, que integrava CCOO, partits d'esquerra i fins i tot personalitats de dretes. El 1975 el PSOE va impulsar la Plataforma de Convergència Democràtica juntament amb els grups democristians, el PNB i la UGT. Els programes de tots dos organismes proposaven: Formació d'un govern provisional. Implantació d'un règim democràtic. Amnistia general i convocatòria d'eleccions. Ambdues es fusionen el 1976 Les últimes colònies a l'Àfrica EL 1956 França havia pactat amb el rei del Marroc la independència de la zona francesa, forçant a Espanya a fer el mateix.

Espanya cedeix Ifni al Marroc (1969), després d'haver atorgat la independència a Guinea Equatorial (1968). El Sàhara occidental era considerada la província 53 de l'Estat Espanyol. Els saharauis comencen a desenvolupar un moviment nacionalista i a reivindicar la independència MNSL (Moviment Nacionalista d'Alliberament Saharaui) però el Marroc reclamava el territori. El rei del Marroc, Hassan II, a partir de 1961, comença a reclamar territoris que havien governat dinasties anteriors a tota la zona. El 1975, aprofitant la malaltia de Franco, el rei marroquí Hassan II va organitzar una ocupació del territori coneguda com la 'Marxa Verda'. 350.000 civils i 25.000 soldats van ocupar el Sàhara.

Amb Franco agonitzant, el govern d'Arias va signar l'acord de Madrid, que cedia l'administració del territori al Marroc i Mauritània per evitar una guerra colonial. Va sortir del país i va començar la guerra entre el Marroc i el Frente Polisario. Una part de la població va fugir a Argèlia. Així doncs s'inicia un conflicte que encara avui continua vigent.