El Desastre del 98 y la Dictadura de Primo de Rivera

Apuntes sobre el periodo histórico español desde el Desastre del 98 hasta la Dictadura de Primo de Rivera, incluyendo la crisis de la Restauración y el auge del catalanismo.

Historia de España · Selectividad (PAU Cataluña)

3 páginas · 4 temas · 40 flashcards · 28 preguntas tipo test

Índice

  1. 1. El "Desastre" de 1898 y el Regeneracionismo · p. 1
  2. 2. Las Crisis de la Restauración (1902-1923) · p. 1-2
  3. 3. El Catalanismo Político y la Mancomunidad · p. 2
  4. 4. La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) y la Caída · p. 2-3

1. El "Desastre" de 1898 y el Regeneracionismo

Flashcards

¿Qué evento histórico provocó una crisis política y de inestabilidad en España en 1898?
La pérdida de las últimas colonias.
¿Cuántos gobiernos tuvo España en los 22 años posteriores al Desastre de 1898?
32 gobiernos.
¿Qué tipo de movimiento fue el Regeneracionismo de Joaquín Costa?
Un movimiento opuesto a la manipulación electoral.
¿Qué proponía el Regeneracionismo para solucionar los problemas de España?
Una 'Revolución desde arriba'.

Preguntas tipo test

  1. ¿Qué proponía el Regeneracionismo de Joaquín Costa?
    • a) Mantener la manipulación electoral existente.
    • b) Una 'Revolución desde arriba' para evitar la manipulación electoral.
    • c) La disolución de la monarquía y el establecimiento de una república.
    • d) Una mayor inversión en el ejército y la expansión colonial.

    Respuesta: b) Una 'Revolución desde arriba' para evitar la manipulación electoral.. El Regeneracionismo de Joaquín Costa proponía una 'Revolución desde arriba' como solución a la manipulación electoral y la crisis política de la época.

  2. ¿Cuántos gobiernos tuvo España en los 22 años posteriores al Desastre de 1898?
    • a) 15 gobiernos.
    • b) 22 gobiernos.
    • c) 32 gobiernos.
    • d) 45 gobiernos.

    Respuesta: c) 32 gobiernos.. España experimentó una notable inestabilidad política después de 1898, con un total de 32 gobiernos en 22 años.

  3. ¿Qué reformas intentó aplicar el presidente conservador Francisco Silvela?
    • a) Aumentar el gasto en el ejército.
    • b) Negar la autonomía de Cataluña y aceptar la reducción del gasto del estado.
    • c) Aprobar mejoras laborales y fiscales para los obreros.
    • d) Expandir el imperio colonial en África.

    Respuesta: b) Negar la autonomía de Cataluña y aceptar la reducción del gasto del estado.. Francisco Silvela intentó aplicar reformas que incluían la negación de la autonomía de Cataluña y la reducción del gasto estatal, aunque rechazó mejoras para los obreros.

2. Las Crisis de la Restauración (1902-1923)

Flashcards

¿Qué movimiento surgió como oposición a la manipulación electoral y propuso una 'Revolución desde arriba'?
Regeneracionismo de Joaquín Costa
¿Qué coalición se creó en 1907 en respuesta a la Ley de Jurisdicciones?
Solidaritat Catalana
¿Qué rey se vio implicado en el Desastre de Annual?
Alfonso XIII
¿Qué tipo de crisis estalló en 1917?
Triple: militar, política y obrera

Preguntas tipo test

  1. ¿Qué ley se aprobó en 1906 tras el asalto de militares a la sede de 'CU-CUT!' y 'La Veu de Catalunya'?
    • a) Ley de Descentralización
    • b) Ley de Jurisdicciones
    • c) Ley de Solidaridad Catalana
    • d) Ley de Reforma Militar

    Respuesta: b) Ley de Jurisdicciones. La Ley de Jurisdicciones (1906) fue aprobada tras el asalto y establecía que cualquier ofensa a la patria sería juzgada por tribunales militares.

  2. ¿Qué evento desencadenó una vaga general revolucionaria en Barcelona, Sabadell y Mataró en 1909?
    • a) El cierre de fábricas textiles
    • b) La movilización de reservistas para la guerra del Marruecos
    • c) La disolución de Solidaridad Catalana
    • d) El asesinato de Canalejas

    Respuesta: b) La movilización de reservistas para la guerra del Marruecos. La movilización de reservistas, afectando principalmente a los obreros catalanes para la guerra del Marruecos, desencadenó la Setmana Tràgica y la vaga general revolucionaria.

  3. ¿Qué crisis de 1917 llevó a Cambó a organizar la Asamblea de Parlamentarios?
    • a) Crisis Social
    • b) Crisis Militar
    • c) Crisis Política
    • d) Crisis Económica

    Respuesta: c) Crisis Política. La Crisis Política de 1917, con el cierre del parlamento, impulsó a Cambó a organizar la Asamblea de Parlamentarios exigiendo una nueva Constitución y autonomía catalana.

3. El Catalanismo Político y la Mancomunidad

Flashcards

¿Qué evento reactivó el catalanismo político en 1898?
El Tancament de Caixes
¿Qué defendía Enric Prat de la Riba en 'La Nacionalitat Catalana'?
Catalanismo federalista y no separatista
¿Quién lideraba el Partit Republicà Radical, conocido por su anticatalanismo?
Alejandro Lerroux
¿Qué partido fundó Francesc Macià, con ideología independentista?
Estat Català

Preguntas tipo test

  1. ¿Qué tipo de catalanismo defendía Enric Prat de la Riba en su obra 'La Nacionalitat Catalana'?
    • a) Federalista y no separatista
    • b) Separatista y revolucionario
    • c) Anticatalanista y unionista
    • d) Republicano y centralista

    Respuesta: a) Federalista y no separatista. En 'La Nacionalitat Catalana', Enric Prat de la Riba abogaba por un catalanismo federalista, buscando una integración dentro de España sin separarse completamente.

  2. ¿Qué partido político NO se considera dentro de la corriente de republicanos de izquierda en el contexto del catalanismo?
    • a) Partit Republicà Català
    • b) Estat Català
    • c) Unió Socialista de Catalunya
    • d) Lliga Regionalista

    Respuesta: d) Lliga Regionalista. La Lliga Regionalista se ubicaba en el espectro conservador del catalanismo, mientras que el Partit Republicà Català, Estat Català y la Unió Socialista de Catalunya eran de izquierda.

  3. ¿Qué hecho histórico reactivó el movimiento catalanista a finales del siglo XIX?
    • a) La Setmana Tràgica
    • b) El Tancament de Caixes
    • c) El Desastre de Annual
    • d) La creación de la Mancomunitat

    Respuesta: b) El Tancament de Caixes. El Tancament de Caixes, una protesta de comerciantes en Barcelona contra los impuestos, marcó un punto de inflexión y reactivó el catalanismo político.

4. La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) y la Caída

Flashcards

¿Quién dio un golpe de estado en España en 1923?
Miguel Primo de Rivera
¿Qué rey español apoyó inicialmente la dictadura de Primo de Rivera?
Alfonso XIII
¿Cómo se llamaron las dos etapas principales de la dictadura de Primo de Rivera?
Directorio Militar y Directorio Civil
¿Qué organismo consultivo fue creado durante el Directorio Civil?
Asamblea Nacional Consultiva

Preguntas tipo test

  1. ¿Cuál fue uno de los principales objetivos del golpe de estado de Miguel Primo de Rivera en 1923?
    • a) Restaurar la Constitución y los derechos suspendidos.
    • b) Establecer una república democrática.
    • c) Suspender la Constitución y prohibir partidos y derechos.
    • d) Promover la autonomía de las regiones.

    Respuesta: c) Suspender la Constitución y prohibir partidos y derechos.. El golpe de estado de Miguel Primo de Rivera tuvo como objetivo principal suspender la Constitución y prohibir partidos y derechos, marcando el inicio de su dictadura.

  2. ¿Qué evento clave puso fin a la guerra de África durante la dictadura de Primo de Rivera?
    • a) El Pacto de San Sebastián.
    • b) El Desembarco de Alhucemas.
    • c) La Conspiración de Prats de Molló.
    • d) El Desastre de Annual.

    Respuesta: b) El Desembarco de Alhucemas.. El Desembarco de Alhucemas en 1925 fue un evento militar crucial que permitió a España poner fin a la guerra en el norte de África.

  3. ¿Qué partido político fue creado durante el Directorio Civil de la dictadura de Primo de Rivera como partido único del régimen?
    • a) FAI (Federación Anarquista Ibérica).
    • b) CNT (Confederación Nacional del Trabajo).
    • c) Unión Patriótica.
    • d) Lliga Regionalista.

    Respuesta: c) Unión Patriótica.. Durante el Directorio Civil, Primo de Rivera estableció la Unión Patriótica como el partido único del régimen, buscando consolidar su poder y control político.

Y 24 flashcards y 16 preguntas más en el documento.

Texto del documento

T5. Del Desastre a la Segona República (1898-1931) - Resum Ultra-Sintetitzat 1. El "Desastre" de 1898 i el Regeneracionisme La pèrdua de les darreres colònies l'any 1898 va provocar una crisi política i d'inestabilitat, tot i mantenir-se la monarquia i el bipartidisme [cite: 3]. Com a prova, Espanya va tenir 32 governs en 22 anys [cite: 4]. En aquest context neix el Regeneracionisme de Joaquín Costa, un moviment oposat a la manipulació electoral que proposava una "Revolució des de dalt" que finalment no va triomfar per titllar-se d'autoritària [cite: 5, 6, 7, 8].

El president conservador Francisco Silvela (1899-1901) va intentar aplicar reformes [cite: 9, 10]: es va acceptar la reducció de la despesa de l'estat (exèrcit) [cite: 11, 12] i la negació de l'autonomia de Catalunya [cite: 16], però es van rebutjar les millores laborals obreres i fiscals [cite: 13, 14, 15]. 2. Les Crisis de la Restauració (1902-1923) El sistema patia corrupció, retard econòmic, conflictes militars i l'auge dels nacionalismes perifèrics [cite: 19, 20, 21, 22]. La Crisi del Civilisme (1905-1906): L'any 1905, la revista satírica "CU-CUT!" va publicar un acudit criticant l'exèrcit [cite: 26]. Els militars van assaltar la seva seu i la de La Veu de Catalunya [cite: 27, 28].

Els polítics van aplaudir l'acció [cite: 30] i van aprovar la Llei de Jurisdiccions (1906), fent que qualsevol ofensa a la pàtria fos jutjada per tribunals militars (fi del civilisme) [cite: 31, 32]. En resposta, el 1907 es va crear la coalició Solidaritat Catalana, aconseguint un gran èxit electoral [cite: 33]. La Setmana Tràgica (1909): El president conservador Antoni Maura va projectar una descentralització recolzada per la Lliga de Francesc Cambó [cite: 35, 36], però la reforma va quedar frenada al juliol de 1909 [cite: 37]. Per la guerra del Marroc, el govern va mobilitzar "reservistes" només a Catalunya, afectant greument els obrers [cite: 39, 40].

Això va desfermar una vaga general revolucionària el 26 de juliol a Barcelona, Sabadell i Mataró, amb crema d'esglésies i barricades [cite: 41, 42]. L'exèrcit va reprimir la revolta violentament (2 d'agost), deixant 100 morts i milers de detinguts, entre ells l'anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia, que va ser afusellat [cite: 44, 46, 48]. Conseqüències: Dissolució de Solidaritat Catalana [cite: 50], campanya popular "Maura No!" que va fer caure el president [cite: 51] i fi del Pacte del Pardo [cite: 52].

El 1910 assumeix el liberal Canalejas, qui va introduir millores socials, va limitar l'alliberament militar per pagament i va repartir el Marroc amb França, fins a ser assassinat el 1912 [cite: 53, 54, 55, 56, 57]. La Crisi de 1917: Una crisi triple va esclatar l'any 1917 [cite: 59]: Militar: Es creen les Juntes de Defensa per reclamar augments salarials i ascensos per antiguitat enfront dels militars africanistes [cite: 61, 64]. El govern suspèn garanties i tanca les Corts [cite: 65, 66]. Política: Davant el tancament del parlament, Cambó organitza l'Assemblea de Parlamentaris a juliol exigint una nova Constitució i l'autonomia catalana (els diputats foren detinguts) [cite: 69, 71].

Obrera: A l'agost, UGT i CNT convoquen una vaga general revolucionària frenada per l'exèrcit [cite: 72]. Crisi Final (1917-1923): Anys de forta inestabilitat per les reivindicacions catalanes i el Pistolerisme a Barcelona (enfrontament entre el Sindicat Lliure de la patronal i el Sindicat Únic anarquista), que va provocar l'assassinat del president Eduardo Dato el 1921 [cite: 76, 77, 78, 79, 80]. Aquell mateix any, el Desastre d'Annual (1921) contra les cabiles d'Abd el-Krim al Rif va suposar una massacre militar que va esquitxar el rei Alfons XIII i va fer augmentar el republicanisme [cite: 82, 83, 87]. 3.

El Catalanisme Polític i la Mancomunitat El moviment es va reactivar amb el Tancament de Caixes (1898) (vaga de comerciants a Barcelona contra els impostos) [cite: 95]. El 1906, Enric Prat de la Riba publica La Nacionalitat Catalana, defensant un catalanisme federalista i no separatista [cite: 98, 101, 102]. L'esquema de partits es dividia en [cite: 104]: Anticatalans: Partit Republicà Radical (1908) d'Alejandro Lerroux (demagògic, obrer i anticatalà). Republicans d'Esquerres: Partit Republicà Català (1917) de Companys i Layret; Estat Català (1922) de Francesc Macià (independentista) —que s'uniran en ERC el 1931—; i la Unió Socialista de Catalunya (1923).

Conservadors: Lliga Regionalista (1901) de Prat de la Riba i Francesc Cambó. La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925): Ideada el 1911 per unir les 4 diputacions provincials, va ser aprovada sota el govern de Canalejas i constituïda oficialment el 6 d'abril de 1914 sota la presidència de Prat de la Riba (substituït el 1917 per Puig i Cadafalch) [cite: 107, 108, 109, 111, 112].

Es va finançar mitjançant deute públic [cite: 114] i va aconseguir grans fites: la creació de l'Institut d'Estudis Catalans, les normes de Pompeu Fabra, la Biblioteca de Catalunya, l'Escola d'Estiu per a mestres, la incorporació laboral de les dones i la creació de carreteres, telèfons i escoles [cite: 117, 118, 119, 120, 121, 122, 123, 124]. 4. La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i la Caiguda El 12-13 de setembre de 1923, Miguel Primo de Rivera va fer un cop d'estat amb el pacte del rei Alfons XIII, suspenent la Constitució i prohibint partits i drets [cite: 91, 92, 93].

El règim va tenir dues etapes: el Directori Militar (1923-1925), de caràcter repressiu ("Cirurgià de ferro"), i el Directori Civil (1925-1930), que va crear l'Assemblea Nacional Consultiva (1927) i el partit únic Unió Patriòtica [cite: 130, 131, 132, 134, 149, 153]. En l'àmbit social, es va prohibir la CNT, provocant la creació de la radical FAI el 1927 [cite: 143, 144, 145]. Al Marroc, el Desembarcament d'Alhucemas (1925) va posar fi a la guerra de l'Àfrica [cite: 151].

La dictadura va perseguir ferotgement el catalanisme (prohibició de la llengua, la senyera, les sardanes i el Barça) i va suprimir la Mancomunitat l'any 1925, col·locant abans Alfons Sala com a president titella [cite: 127, 128, 129]. Caiguda del règim: Els suports (Rei, Església, burgesia) es van esvair davant l'oposició (obrers, intel·lectuals, nacionalistes) [cite: 136]. Accions com el pronunciament militar de La Sanjuanada (1926) o la invasió frustrada de Francesc Macià des de França (Conspiració de Prats de Molló, 1926) van afeblir el règim [cite: 138, 139, 158].

Amb l'arribada de la crisi econòmica derivada de la caiguda de la borsa de 1929, Primo de Rivera va dimitir el 28 de gener de 1930 [cite: 156, 159]. El va substituir Dámaso Berenguer, obrint una etapa de menor repressió anomenada "Dictablanda" (1930-1931) [cite: 159, 160]. Finalment, a l'agost de 1930 es va signar el Pacte de Sant Sebastià per unir les forces opositores amb l'objectiu d'instaurar una República [cite: 161].

Más apuntes de Historia de España

Exámenes, temas y apuntes de Historia de España

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat