El Segle XVIII a Catalunya
Flashcards
- Quin esdeveniment històric va marcar un punt d'inflexió per a Catalunya al començament del segle XVIII?
- La Guerra de Successió.
- Què va ser el Decret de Nova Planta?
- Un conjunt de decrets que van abolir les institucions catalanes i van imposar les lleis de Castella.
- Quin va ser el sector econòmic més pròsper a Catalunya durant el segle XVIII?
- L'agricultura, especialment la vinya.
- Quines van ser les conseqüències de la Guerra de Successió per a Catalunya?
- Pèrdua de les institucions pròpies i imposició del Decret de Nova Planta.
Preguntes tipus test
- Quina va ser la conseqüència política més important per a Catalunya després de la Guerra de Successió?
- a) L'abolició de les institucions i lleis pròpies.
- b) L'augment del comerç amb Anglaterra.
- c) La creació de la Mancomunitat de Catalunya.
- d) L'inici de la Renaixença cultural.
Resposta: a) L'abolició de les institucions i lleis pròpies.. El Decret de Nova Planta va abolir les constitucions i institucions de govern catalanes, centralitzant el poder a la Corona.
- Quin sector econòmic va experimentar un creixement significatiu a Catalunya durant el segle XVIII?
- a) La indústria del cotó.
- b) L'agricultura, especialment la vinya.
- c) La mineria del carbó.
- d) La pesca d'altura.
Resposta: b) L'agricultura, especialment la vinya.. L'agricultura, particularment la vinya, va ser un motor clau de l'economia catalana durant el segle XVIII, permetent l'acumulació de capitals.
- Què va permetre la prosperitat econòmica de Catalunya al segle XVIII?
- a) La creació d'un sistema bancari modern.
- b) L'acumulació de capitals que va impulsar la industrialització del segle XIX.
- c) La construcció de noves infraestructures portuàries.
- d) La inversió en educació tècnica.
Resposta: b) L'acumulació de capitals que va impulsar la industrialització del segle XIX.. La prosperitat econòmica va generar una acumulació de capitals essencials per a la industrialització catalana del segle XIX.
Problemes d'encaix entre Catalunya i Espanya al S. XIX
Flashcards
- Què va suposar el Decret de Nova Planta per a Catalunya?
- La pèrdua de les seves constitucions i institucions de govern.
- Quins problemes d'encaix van sorgir entre Catalunya i Espanya al segle XIX?
- Diferències econòmiques (industrial vs. agrícola, proteccionista vs. lliurecanvista) i polítiques (carlina vs. liberal, republicana vs. liberal).
- Què va ser la Renaixença?
- Un moviment cultural que va revitalitzar la llengua, les tradicions i la història de Catalunya.
- Qui va redactar el Memorial de Greuges?
- Valentí Almirall i Eusebi Güell.
Preguntes tipus test
- Quin problema d'encaix entre Catalunya i Espanya va ser evident durant el segle XIX?
- a) Catalunya era proteccionista, mentre que Espanya era lliurecanvista.
- b) Catalunya era carlina, mentre que Espanya era republicana.
- c) Catalunya era industrial, mentre que Espanya era proteccionista.
- d) Catalunya era lliurecanvista, mentre que Espanya era industrial.
Resposta: a) Catalunya era proteccionista, mentre que Espanya era lliurecanvista.. Durant el segle XIX, un dels problemes d'encaix més evidents va ser la diferència en les polítiques econòmiques: Catalunya era proteccionista, mentre que Espanya era lliurecanvista.
- Quin moviment va contribuir a la recuperació de la llengua, les tradicions i la història de Catalunya?
- a) El Carlisme
- b) La Renaixença
- c) El Federalisme
- d) El Lliurecanvisme
Resposta: b) La Renaixença. La Renaixença va ser un moviment cultural que va revitalitzar la llengua, les tradicions i la història de Catalunya al segle XIX.
- Quin va ser el lema del Centre Català, fundat el 1882?
- a) "Catalunya i avant!"
- b) "Espanya i avant!"
- c) "Catalunya lliure!"
- d) "Unitat i avant!"
Resposta: a) "Catalunya i avant!". El Centre Català, fundat el 1882, va adoptar el lema "Catalunya i avant!" com a expressió del seu compromís amb el progrés de Catalunya.
Els precedents del catalanisme
Flashcards
- Quin moviment dels precedents del catalanisme defensava la recuperació dels furs?
- El carlisme
- Quin moviment dels precedents del catalanisme va tenir una presència important al País Basc i Catalunya?
- El carlisme
- Quin moviment dels precedents del catalanisme defensava el republicanisme federal?
- El federalisme
- Qui va ser una figura destacada del federalisme a Catalunya?
- Francesc Pi i Margall
Preguntes tipus test
- Quin moviment dels precedents del catalanisme defensava la recuperació dels furs?
- a) El carlisme
- b) El federalisme
- c) La Renaixença
- d) La burgesia descontenta
Resposta: a) El carlisme. El carlisme, com a precedent del catalanisme, defensava la recuperació dels furs, que eren lleis i privilegis propis dels territoris.
- Quin moviment dels precedents del catalanisme va tenir una presència important al País Basc i Catalunya, especialment a les zones rurals?
- a) El carlisme
- b) El federalisme
- c) La Renaixença
- d) La burgesia descontenta
Resposta: a) El carlisme. El carlisme va tenir una presència notable al País Basc i Catalunya, sobretot a les zones rurals, on va arrelar amb força.
- Quin moviment dels precedents del catalanisme va ser molt fort a Catalunya i defensava el republicanisme federal?
- a) El carlisme
- b) El federalisme
- c) La Renaixença
- d) La burgesia descontenta
Resposta: b) El federalisme. El federalisme, com a precedent del catalanisme, va ser molt influent a Catalunya i defensava l'establiment d'una república federal.
1. El moviment catalanista (1874-1898)
Flashcards
- Quin moviment cultural i literari va contribuir a la recuperació de la llengua catalana al segle XIX?
- La Renaixença
- Quin bisbe va ser conegut per la frase 'Catalunya serà cristiana o no serà'?
- Josep Torras i Bages
- Qui va ser l'autor de 'Lo Catalanisme'?
- Valentí Almirall
- En quin any es va celebrar el Primer Congrés Catalanista?
- 1880
Preguntes tipus test
- Quin corrent del catalanisme es basava en la religió, la família i la propietat?
- a) El federalisme
- b) El carlisme
- c) El vigatanisme
- d) La Renaixença
Resposta: c) El vigatanisme. El vigatanisme, impulsat per figures com el bisbe Torras i Bages, defensava un catalanisme de caire catòlic i conservador, basat en la religió, la família i la propietat.
- Quin era l'objectiu principal de la Unió Catalanista, creada el 1891?
- a) Fomentar el comerç amb Anglaterra
- b) Recuperar les institucions catalanes
- c) Promoure la industrialització
- d) Combatre el centralisme espanyol
Resposta: b) Recuperar les institucions catalanes. La Unió Catalanista tenia com a objectiu principal que Catalunya recuperés les seves institucions, promovent un projecte nacionalista.
- Quin document va ser redactat per Valentí Almirall i Eusebi Güell i presentat al rei?
- a) Les Bases de Manresa
- b) El Memorial de Greuges
- c) La Tradició Catalana
- d) Lo Catalanisme
Resposta: b) El Memorial de Greuges. El Memorial de Greuges, redactat per Valentí Almirall i Eusebi Güell, va ser un acte oficial del catalanisme unitari presentat al rei per defensar els interessos de Catalunya.
El memorial de Greuges (1885)
Flashcards
- Qui va redactar el Memorial de Greuges?
- Valentí Almirall i Eusebi Güell
- Quin tipus de catalanisme representa el Memorial de Greuges?
- Catalanisme unitari
- Contra què anava dirigit el Memorial de Greuges en termes de política comercial?
- Contra el tractat de comerç amb Anglaterra
- Què defensava el Memorial de Greuges en relació amb l'organització territorial?
- Un sistema regional
Preguntes tipus test
- Qui va ser un dels redactors principals del Memorial de Greuges?
- a) Enric Prat de la Riba
- b) Valentí Almirall
- c) Francesc Cambó
- d) Josep Torras i Bages
Resposta: b) Valentí Almirall. Valentí Almirall, juntament amb Eusebi Güell, va ser un dels redactors del Memorial de Greuges, un document clau del catalanisme unitari.
- Quin era un dels principals objectius del Memorial de Greuges?
- a) Promoure la independència de Catalunya
- b) Donar suport al centralisme espanyol
- c) Criticar el tractat de comerç amb Anglaterra
- d) Fomentar el lliurecanvisme
Resposta: c) Criticar el tractat de comerç amb Anglaterra. El Memorial de Greuges criticava el tractat de comerç amb Anglaterra, ja que es considerava perjudicial per a la indústria catalana.
- Què defensava el Memorial de Greuges en relació amb l'organització territorial d'Espanya?
- a) Un sistema centralista
- b) Un sistema federal
- c) Un sistema regional adequat
- d) La divisió en províncies
Resposta: c) Un sistema regional adequat. El Memorial de Greuges defensava la implantació d'un sistema regional adequat per a Espanya, on Catalunya tingués un paper important.
Amb el lideratge de la burgesia
Flashcards
- Quin sector social va liderar el catalanisme durant la Restauració?
- La burgesia
- Quin tipus de política econòmica rebutjava la burgesia catalana?
- El lliurecanvisme
- Qui va redactar el Memorial de Greuges?
- Valentí Almirall i Eusebi Güell
- Quin any es va fundar la Unió Catalanista?
- 1891
Preguntes tipus test
- Quin era l'objectiu principal del catalanisme durant el període de la Restauració?
- a) Promoure la independència total de Catalunya.
- b) Recuperar les institucions catalanes i defensar la cultura pròpia.
- c) Unir Catalunya amb Espanya sota un govern centralitzat.
- d) Fomentar el lliurecanvisme a tot el territori espanyol.
Resposta: b) Recuperar les institucions catalanes i defensar la cultura pròpia.. El catalanisme, durant la Restauració, buscava recuperar les institucions i defensar la cultura catalana, sense necessàriament advocar per la independència.
- Quin sector social va liderar el moviment catalanista durant la Restauració?
- a) La noblesa rural.
- b) El proletariat industrial.
- c) La burgesia.
- d) L'Església.
Resposta: c) La burgesia.. La burgesia va ser el sector social que va liderar el moviment catalanista durant la Restauració, impulsant la recuperació de la cultura i les institucions catalanes.
- Quina era la posició tradicional de la burgesia catalana envers la política abans del catalanisme?
- a) Activa i sempre present en les decisions polítiques.
- b) Tradicionalment absentista en política.
- c) Favorable a la centralització política.
- d) Defensora del carlisme.
Resposta: b) Tradicionalment absentista en política.. La burgesia catalana era tradicionalment absentista en política, però va començar a involucrar-se a causa del descontentament amb les polítiques centralistes i lliurecanvistes.
2. El catalanisme polític (1898-1923)
Flashcards
- Què va ser el "Tancament de Caixes"?
- Una negativa de la patronal catalana a pagar nous impostos.
- Qui va ser Enric Prat de la Riba?
- Un dels fundadors de la Lliga Regionalista i primer president de la Mancomunitat de Catalunya.
- Què va provocar la Llei de Jurisdiccions?
- Va sotmetre a la jurisdicció militar les ofenses contra l'exèrcit o la pàtria.
- Quines van ser les causes de la Setmana Tràgica?
- La lleva de reservistes per a la guerra del Marroc i el descontentament social.
Preguntes tipus test
- Quin era l'objectiu principal de la Lliga Regionalista, fundada el 1901?
- a) Promoure la independència de Catalunya.
- b) Recuperar les institucions catalanes i aconseguir autonomia.
- c) Fomentar el centralisme i la unitat d'Espanya.
- d) Impulsar la revolució social a Catalunya.
Resposta: b) Recuperar les institucions catalanes i aconseguir autonomia.. La Lliga Regionalista es va fundar amb l'objectiu principal de recuperar les institucions catalanes i aconseguir un règim d'autonomia per a Catalunya dins d'Espanya.
- Quina va ser la conseqüència principal dels Fets del Cu-Cut!
- a) L'aprovació d'un nou estatut d'autonomia per a Catalunya.
- b) La dissolució de la Lliga Regionalista.
- c) La promulgació de la Llei de Jurisdiccions.
- d) L'inici de la Setmana Tràgica.
Resposta: c) La promulgació de la Llei de Jurisdiccions.. Els Fets del Cu-Cut! van provocar una forta reacció de l'exèrcit espanyol i la promulgació de la Llei de Jurisdiccions, que sotmetia a la jurisdicció militar les ofenses contra l'exèrcit o la pàtria.
- Quin esdeveniment va desencadenar la Setmana Tràgica de 1909 a Barcelona?
- a) L'execució de Francesc Ferrer i Guàrdia.
- b) La declaració de l'estat de setge a Barcelona.
- c) La lleva de reservistes per a la guerra del Marroc.
- d) L'assalt a les seus del Cu-Cut! i La Veu de Catalunya.
Resposta: c) La lleva de reservistes per a la guerra del Marroc.. La Setmana Tràgica va ser desencadenada per la lleva de reservistes (pares de família que ja havien fet el servei militar) per ser enviats a la guerra del Marroc.
La Setmana Tràgica (Juliol de 1909)
Flashcards
- Què va ser la Setmana Tràgica?
- Una revolta popular a Barcelona el juliol de 1909, desencadenada per la lleva de reservistes per a la guerra del Marroc.
- Quins sectors de la societat van participar en la Setmana Tràgica?
- Anarquistes, socialistes, lerrouxistes i sectors populars.
- Quines van ser les principals accions durant la Setmana Tràgica?
- Vaga general, crema de convents i esglésies, i construcció de barricades.
- Quina va ser la resposta del govern espanyol a la Setmana Tràgica?
- Una duríssima repressió, amb centenars de detinguts, desterrats i afusellaments.
Preguntes tipus test
- Quin esdeveniment va desencadenar la Setmana Tràgica de 1909?
- a) La publicació d'un acudit a la revista 'Cu-Cut!'
- b) L'augment dels impostos sobre el comerç i la indústria
- c) La lleva de reservistes per a la guerra al Marroc
- d) La proclamació de la Segona República Espanyola
Resposta: c) La lleva de reservistes per a la guerra al Marroc. La Setmana Tràgica va ser desencadenada per la decisió del govern de fer lleves de reservistes per a la guerra al Marroc, cosa que va generar un gran malestar popular.
- Quins grups socials o polítics van recolzar la vaga general que va donar inici a la Setmana Tràgica?
- a) Només els anarquistes i socialistes
- b) Anarquistes, socialistes i lerrouxistes
- c) Només els republicans i catalanistes
- d) Totes les forces polítiques d'Espanya
Resposta: b) Anarquistes, socialistes i lerrouxistes. La vaga general va ser recolzada per anarquistes, socialistes i lerrouxistes, reflectint un ampli espectre de descontentament social i polític.
- Què caracteritza principalment la Setmana Tràgica en termes d'acció popular?
- a) Un període de calma i reflexió política
- b) Un clima revolucionari amb crema de convents i barricades
- c) Una sèrie de manifestacions pacífiques i ordenades
- d) Un conjunt de reformes socials aprovades pel govern
Resposta: b) Un clima revolucionari amb crema de convents i barricades. La Setmana Tràgica es va caracteritzar per un clima revolucionari a Barcelona, amb crema de convents, esglésies i la construcció de barricades, reflectint un alt grau de conflictivitat social.
La Mancomunitat de Catalunya (1914-25)
Flashcards
- Quin any es va constituir la Mancomunitat de Catalunya?
- 1914
- Qui va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya?
- Enric Prat de la Riba
- Qui va succeir a Enric Prat de la Riba com a president de la Mancomunitat?
- Josep Puig i Cadafalch
- Quins àmbits va potenciar la Mancomunitat de Catalunya?
- Infraestructures, serveis públics i cultura
Preguntes tipus test
- Qui va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya?
- a) Francesc Cambó
- b) Enric Prat de la Riba
- c) Josep Puig i Cadafalch
- d) Francesc Macià
Resposta: b) Enric Prat de la Riba. Enric Prat de la Riba va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya, liderant-la fins al 1916.
- Fins a quin any va ser president Josep Puig i Cadafalch?
- a) 1920
- b) 1922
- c) 1923
- d) 1925
Resposta: c) 1923. Josep Puig i Cadafalch va ser el segon president de la Mancomunitat i va estar en el càrrec fins al 1923.
- Quina va ser una de les principals àrees d'actuació de la Mancomunitat de Catalunya?
- a) La política exterior
- b) El desenvolupament militar
- c) Les infraestructures i serveis públics
- d) La banca i les finances
Resposta: c) Les infraestructures i serveis públics. La Mancomunitat de Catalunya va destacar per la millora d'infraestructures i serveis públics com la xarxa viària i telefònica.
Fundació del Partit Republicà Català (1917)
Flashcards
- Any de fundació del Partit Republicà Català
- 1917
- Grup d'origen del Partit Republicà Català
- Revista l'Opinió
- Ideologia principal del Partit Republicà Català
- Republicana i catalanista
- Un dels fundadors destacats del partit
- Francesc Layret
Preguntes tipus test
- Quin any es va fundar el Partit Republicà Català?
- a) 1922
- b) 1917
- c) 1931
- d) 1923
Resposta: b) 1917. El Partit Republicà Català es va fundar l'any 1917, com s'indica en el títol de la secció i en el contingut del document.
- Quin grup va originar el Partit Republicà Català?
- a) La Lliga Regionalista
- b) El Centre Català
- c) El grup de la revista l'Opinió
- d) La Unió Catalanista
Resposta: c) El grup de la revista l'Opinió. El Partit Republicà Català va sorgir del grup de la revista l'Opinió, tal com s'esmenta en el document.
- Quin partit es va formar a partir del Partit Republicà Català en un futur?
- a) Esquerra Republicana de Catalunya
- b) Partit Socialista Obrer Espanyol
- c) Partit Radical
- d) Lliga Regionalista
Resposta: a) Esquerra Republicana de Catalunya. El Partit Republicà Català va ser un dels precursors d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que es va formar l'any 1931.
Assemblea de parlamentaris (1917)
Flashcards
- On es va realitzar l'Assemblea de Parlamentaris de 1917?
- Palau del Parc de la Ciutadella, Barcelona
- Quina era la principal demanda de l'Assemblea de Parlamentaris al govern de Dato?
- Concessió de l'autonomia per a Catalunya
- Quins grups polítics catalans van participar en l'Assemblea de Parlamentaris?
- Lliga Regionalista, catalanistes republicans
- Quin partit espanyol d'esquerres va donar suport a l'Assemblea de Parlamentaris?
- PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol)
Preguntes tipus test
- Quina va ser la principal demanda de l'Assemblea de Parlamentaris al govern de Dato el 1917?
- a) La dissolució de la Lliga Regionalista.
- b) L'amnistia per als participants en la Setmana Tràgica.
- c) La concessió de l'autonomia per a Catalunya.
- d) La fi de la Primera Guerra Mundial.
Resposta: c) La concessió de l'autonomia per a Catalunya.. L'Assemblea de Parlamentaris va demanar al govern de Dato reformes profundes, incloent-hi l'autonomia per a Catalunya, com a resposta a la situació de crisi i vaga general.
- On es va reunir l'Assemblea de Parlamentaris el 5 de juliol de 1917?
- a) Al Palau de la Generalitat.
- b) A l'Ajuntament de Barcelona.
- c) Al Palau del Parlament.
- d) Al Palau del Parc de la Ciutadella.
Resposta: d) Al Palau del Parc de la Ciutadella.. L'Assemblea de Parlamentaris es va reunir al Palau del Parc de la Ciutadella a Barcelona, on es va escenificar l'aliança entre diversos grups polítics catalans i l'esquerra espanyola.
- Quins grups polítics van formar una aliança a l'Assemblea de Parlamentaris el 1917?
- a) La Lliga, els republicans catalans i el PSOE.
- b) La Lliga, els catalanistes republicans i Lerroux amb el PSOE.
- c) La Lliga, els carlins i la Unió Catalanista.
- d) La Unió Catalanista, els republicans catalans i el PSOE.
Resposta: b) La Lliga, els catalanistes republicans i Lerroux amb el PSOE.. A l'Assemblea de Parlamentaris es va formar una aliança entre la Lliga Regionalista, els catalanistes republicans i el partit de Lerroux, amb el suport de l'esquerra espanyola (PSOE).
Vaga de "La canadenca" (1919)
Flashcards
- Què va provocar la vaga de 'La Canadenca' a Barcelona el 1919?
- Paralització de la indústria i la ciutat a les fosques.
- Quines van ser les principals demandes dels treballadors durant la vaga de 'La Canadenca'?
- Obertura de sindicats clausurats, llibertat de treballadors empresonats i jornada de 8 hores.
- Com va respondre el govern a la vaga de 'La Canadenca'?
- Declaració de l'estat de guerra i repressió.
- Què va significar l'estat de guerra durant la vaga?
- Suspensió de garanties i augment de la repressió.
Preguntes tipus test
- Quina va ser una de les demandes principals dels treballadors durant la vaga de 'La Canadenca'?
- a) L'augment del salari en un 50%.
- b) L'establiment de la jornada laboral de 8 hores.
- c) La nacionalització de les empreses elèctriques.
- d) El dret a vaga sense restriccions.
Resposta: b) L'establiment de la jornada laboral de 8 hores.. Una de les demandes principals dels treballadors durant la vaga de 'La Canadenca' va ser l'establiment de la jornada laboral de 8 hores, una reivindicació clau del moviment obrer.
- Quina va ser una de les conseqüències immediates de la vaga de 'La Canadenca' a Barcelona?
- a) La dimissió del govern central.
- b) L'augment de la inversió estrangera.
- c) La paralització de la indústria i la ciutat a les fosques.
- d) La creació d'un nou sindicat.
Resposta: c) La paralització de la indústria i la ciutat a les fosques.. La vaga de 'La Canadenca' va provocar la paralització de la indústria i va deixar Barcelona a les fosques, evidenciant la importància del sector elèctric en l'economia.
- Quin va ser un dels factors que va contribuir a l'esclat de la conflictivitat social durant la vaga de 'La Canadenca'?
- a) L'augment de les exportacions.
- b) La manca de diàleg entre sindicats i patronal.
- c) El suport unànime de la burgesia a les demandes obreres.
- d) La disminució de la repressió policial.
Resposta: b) La manca de diàleg entre sindicats i patronal.. La manca de diàleg i la intransigència entre sindicats i patronal van exacerbar la conflictivitat social durant la vaga, portant a un estat de tensió constant.
Assassinats de líders obrers
Flashcards
- Qui va ser assassinat el 1921?
- Eduardo Dato
- Com es coneixia a Salvador Seguí?
- El noi del sucre
- Quin era l'ofici de Francesc Layret?
- Advocat laboralista
- A quin moviment polític pertanyia Ángel Pestaña?
- Anarquisme
Preguntes tipus test
- Quin líder obrer va ser ferit durant l'època del pistolerisme?
- a) Francesc Layret
- b) Ángel Pestaña
- c) Salvador Seguí
- d) Eduardo Dato
Resposta: b) Ángel Pestaña. Ángel Pestaña va ser un dels líders obrers que va patir atemptats durant l'època del pistolerisme, sent ferit.
- Qui va ser assassinat l'any 1921, en un context de gran conflictivitat social i política?
- a) Francesc Layret
- b) Ángel Pestaña
- c) Eduardo Dato
- d) Salvador Seguí
Resposta: c) Eduardo Dato. Eduardo Dato, que era president del govern, va ser assassinat el 1921, en un moment de gran tensió social i política.
- Quin va ser el resultat de la política de 'pistolerisme' sobre els líders obrers?
- a) Van ser protegits per la policia.
- b) Van ser ascendits a càrrecs polítics.
- c) Van ser empresonats per sedició.
- d) Van ser objectiu d'assassinats i atemptats.
Resposta: d) Van ser objectiu d'assassinats i atemptats.. La política de 'pistolerisme' va resultar en que els líders obrers fossin objectiu d'assassinats i atemptats, com a part d'una estratègia per reprimir el moviment obrer.
El desastre d'Annual (1921)
Flashcards
- Què va ser l'Expedient Picasso?
- Un informe sobre el Desastre d'Annual.
- Qui va ser Abd-el-Krim?
- Líder de la revolta contra espanyols i francesos al Marroc.
- Quina va ser una conseqüència del Desastre d'Annual?
- La dimissió del govern de Maura.
- A què va portar l'Expedient Picasso?
- A la Dictadura de Primo de Rivera.
Preguntes tipus test
- Quin prestigi va perdre l'Estat espanyol després de la derrota a la batalla del Barranco del Lobo el 1909?
- a) El prestigi econòmic.
- b) El prestigi polític.
- c) El prestigi de l'exèrcit.
- d) El prestigi cultural.
Resposta: c) El prestigi de l'exèrcit.. Després de la derrota a la batalla del Barranco del Lobo el 1909, l'Estat espanyol va perdre el prestigi de l'exèrcit a causa de la derrota militar.
- Què va passar a Espanya després del desastre d'Annual?
- a) Va augmentar l'estabilitat política.
- b) Va disminuir la influència militar.
- c) Va haver-hi una conmoció social i la dimissió del govern conservador de Maura.
- d) Es va consolidar el sistema de la Restauració.
Resposta: c) Va haver-hi una conmoció social i la dimissió del govern conservador de Maura.. El desastre d'Annual va provocar una conmoció social que va portar a la dimissió del govern conservador de Maura, reflectint la inestabilitat política i social del moment.
- Quin va ser el resultat principal de l'Expedient Picasso?
- a) Va consolidar el règim d'Alfons XIII.
- b) Va portar a una època de pau i prosperitat.
- c) Va desencadenar la Guerra Civil Espanyola directament.
- d) Es considera l'origen de la Dictadura de Primo de Rivera.
Resposta: d) Es considera l'origen de la Dictadura de Primo de Rivera.. L'Expedient Picasso, en qualificar de negligent l'actuació de diversos generals, va crear un clima de descontentament i crisi que va facilitar l'ascens de la Dictadura de Primo de Rivera.
3 DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1931)
Flashcards
- Qui va ser el dictador que va prohibir l'ús del català en l'administració i l'educació?
- Primo de Rivera
- Quin moviment polític va donar suport inicialment a la dictadura de Primo de Rivera?
- Lliga Regionalista
- Què va ser prohibit durant la dictadura de Primo de Rivera, a més de la llengua catalana?
- Partits polítics, la senyera i la sardana
- Quin diari va ser prohibit durant la dictadura de Primo de Rivera?
- La Veu de Catalunya
Preguntes tipus test
- Quin grup va retirar el suport a la dictadura de Primo de Rivera quan va veure la seva política anticatalanista?
- a) Unió Monàrquica Nacional
- b) Lliga Regionalista
- c) Unión Patriótica
- d) Centre Català
Resposta: b) Lliga Regionalista. La Lliga Regionalista inicialment va donar suport a la dictadura, però se'l va retirar quan va veure la política anticatalanista de Primo de Rivera.
- Quin era un dels objectius principals del complot de Garraf, en el qual Francesc Macià va estar involucrat?
- a) Proclamar la República Catalana a Olot
- b) Alliberar Catalunya de la dictadura de Primo de Rivera
- c) Atemptar contra la vida del rei Alfons XIII
- d) Establir un estat català independent a Prats de Molló
Resposta: c) Atemptar contra la vida del rei Alfons XIII. El complot de Garraf, planejat per Estat Català, tenia com a objectiu atemptar contra la vida del rei Alfons XIII.
- Quin va ser un dels motius principals que va portar al tancament del Camp de les Corts del FC Barcelona durant la dictadura de Primo de Rivera?
- a) Mala situació econòmica del club
- b) Xiular l'himne de la Marxa Real
- c) Participació en actes polítics
- d) Enfrontaments amb les autoritats
Resposta: b) Xiular l'himne de la Marxa Real. El Camp de les Corts del FC Barcelona va ser tancat per xiular l'himne de la Marxa Real, una mostra de protesta que va ser reprimida per la dictadura.
Guerra del Marroc 1925
Flashcards
- Qui va atacar els francesos el 1925, iniciant la Guerra del Marroc?
- Abd-el-Krim
- Quin tipus d'actuació militar van dur a terme les forces franco-espanyoles durant la Guerra del Marroc?
- Desembarcament a Alhucemas
- En quin any va ser derrotat Abd-el-Krim?
- 1926
- Quin esdeveniment va seguir a la derrota d'Abd-el-Krim?
- Cop d'estat de Sanjuanada
Preguntes tipus test
- Quin any va començar la Guerra del Marroc?
- a) 1923
- b) 1925
- c) 1921
- d) 1927
Resposta: b) 1925. La Guerra del Marroc va començar el 1925, com s'indica al títol de la secció.
- Qui va ser el líder de la revolta que va desencadenar la Guerra del Marroc el 1925?
- a) Francisco Franco
- b) Abd-el-Krim
- c) Emilio Mola
- d) Manuel Azaña
Resposta: b) Abd-el-Krim. Abd-el-Krim va ser qui va atacar els francesos, fet que va desencadenar la intervenció franco-espanyola.
- Quin tipus d'actuació militar va dur a terme la coalició franco-espanyola durant la Guerra del Marroc?
- a) Un bloqueig naval
- b) Una invasió terrestre
- c) Un desembarcament
- d) Un bombardeig aeri
Resposta: c) Un desembarcament. L'actuació militar va consistir en un desembarcament a Alhucemas.
Fets de Prats de Molló (1925-1926)
Flashcards
- Quin any van tenir lloc els Fets de Prats de Molló?
- 1926
- Qui era el líder d'Estat Català que va planejar els Fets de Prats de Molló?
- Francesc Macià
- Quin era l'objectiu dels Fets de Prats de Molló?
- Proclamar la República Catalana
- On va situar Macià la seu del seu estat major per coordinar l'operació?
- A la Vil·la Denise, a Prats de Molló
Preguntes tipus test
- Quin era l'objectiu principal del pla de Francesc Macià als Fets de Prats de Molló?
- a) Demanar asil polític a França.
- b) Proclamar la República Catalana a Olot.
- c) Negociar amb el govern espanyol.
- d) Atacar la dictadura de Primo de Rivera a Madrid.
Resposta: b) Proclamar la República Catalana a Olot.. El pla consistia en la penetració de dos grups d'Estat Català per ocupar Olot i proclamar la República Catalana.
- Qui va denunciar el pla de Macià a les autoritats franceses, provocant la seva detenció?
- a) Un agent secret del govern britànic.
- b) Ricciotto Garibaldi, agent secret de Mussolini.
- c) Un infiltrat del govern espanyol.
- d) Un membre de la Lliga Regionalista.
Resposta: b) Ricciotto Garibaldi, agent secret de Mussolini.. Ricciotto Garibaldi, agent secret del govern de Mussolini, va ser qui va denunciar el pla a la policia francesa.
- Quina va ser la conseqüència immediata per a Francesc Macià després del judici a París pels Fets de Prats de Molló?
- a) Va ser empresonat a Espanya.
- b) Va ser executat per traïció.
- c) Va ser exiliat a Bèlgica després de complir una pena lleu.
- d) Va ser nomenat president de la Generalitat a l'exili.
Resposta: c) Va ser exiliat a Bèlgica després de complir una pena lleu.. Macià va ser condemnat a dos mesos de presó i una multa, i després va ser expulsat a Bèlgica.
I 102 flashcards i 68 preguntes més al document.
Text del document
TEMA 2 EL CATALANISME (Precedents, moviment catalanista i catalanisme polític) El Segle XVIII a Catalunya Sota el signe de la contradicció: Políticament, negatiu Econòmicament, positiu La Guerra de Successió i l'11 de setembre de 1714 ...Rafael de Casanova, el Conseller en cap que ha organitzat la defensa de la ciutat, és ferit en l'assalt. Quadre pintat per Antoni Estruch Catalunya és derrotada i... ..., amb el Decret de Nova Planta, perd les seves constitucions (lleis) i les institucions de govern . La prosperitat del S XVIII: l'agricultura i el vi... ...les manufactures: la farga... ... i el comerç.
Durant el Segle XVIII Catalunya va perdre el seu Estat, però va posar les bases de la seva prosperitat econòmica. Aquestes bases permeten una acumulació de capitals...
...que en el S XIX seran imprescindibles per a la industrialització: Durant el S XIX es fan evidents els problemes d'encaix entre Catalunya i Espanya Entre la Catalunya industrial i l'Espanya agrícola Entre la Catalunya proteccionista i l'Espanya lliurecanvista Entre la Catalunya (interior) carlina i l'Espanya liberal Entre la Catalunya republicana i l'Espanya liberal La revolta de 1843: "La Jamància" La revolta de 1842 Entre la Catalunya revolucionària que treu el cap i l'Espanya de les oligarquies i el caciquisme 1855: Primera vaga general a Espanya (Barcelona).
Execució a Barcelona del capdavanter del moviment obrer Josep Barceló Els precedents del catalanisme El federalisme El carlisme La Renaixença Recuperació dels furs. Presència important al País Basc i Catalunya (a les zones rurals) Republicanisme federal, molt fort a Catalunya. Fcesc. Pi i Margall Fracàs de la I República Oda a la Pàtria de B. C. Aribau (1833) Jocs florals (A. Guimerà, "Mossèn Cinto") Revista la Renaixença. Renaixença popular (Pitarra, Clavé) Recuperació de la llengua, les tradicions i i la història de Catalunya. La burgesia descontenta Política lliurecanvista dels governs. Sistema centralista de l'Estat. 1.
EL moviment catalanista (durant la restauració borbònica a Catalunya: 1874-1898) A l'últim quart del S XIX El federalisme El carlisme La Renaixença La burgesia descontenta Evolució cap a la defensa tradicions catalanes Sectors populars Bisbe Torras I Bages va dir «Catalunya serà cristiana o no serà» al seu llibre «La tradició catalana» de 1892 Mossen Cinto Bisbe Morgades J. Mª Vallés i Ribot V. Almirall: "Lo catalanisme" de 1886 Modernisme ART GLOBAL Literatura (V. Català, J.Maragall) Teatre (I.
Iglesias, S.Rusiñol) Música (Albéniz, Granados) Pintura (Casas, Rusiñol) Arquitectura (G., P.iC., D.i M.) 1r Congrés catalanista: 1882: Centre Català (classes mitjanes baixes i intel·lectuals) Lema: Catalunya i avant! Eixample Exposició Internacional: 1888 "Vigatanisme" La posició de la burgesia: el catalanisme conservador Tradicionalment absentista en política Però descontenta amb la política lliurecanvista. Eusebi Güell Antoni Gaudí El memorial de Greuges (1885) Redactat per V. Almirall i Eusebi Güell. Acceptat per tots els sectors . 1r. Acte oficial del catalanisme unitari.
Contra el tractat de comerç amb Anglaterra Contra el centralisme i a favor del "regionalisme" "No tenemos Señor la pretensión de debilitar y mucho menos atacar la gloriosa unidad de la patria española. Lo que deseamos es que en España se implante un sistema regional adecuado. (…)Somos catalanes y en este momento sentimos los males que el centralismo nos causa.
(…) No podemos usar nuestra lengua más que en nuestros hogares: desterrada de las escuelas, lo ha sido más tarde de la contratación pública y de los tribunales) (…) Comissió (Almirall, Güell, Pitarra, Verdaguer, Guimerà, Mavehy – fabricant seder -) per adreçar el memorial al Rei: 1891:Creació de la UNIÓ CATALANISTA: moviment polític que integra la LLIGA de Cat. Objectiu: Catalunya ha de recuperar les seves institucions (nacionalisme) 1892: Assemblea general a Manresa Bases de Manresa (Bases per a la constitució regional catalana) Secretari: Enric Prat de la Riba President: Ll.
Doménech i Muntaner ELEMENTS TRADICONALISTES ELEMENTS NACIONALISTES Concordat Santa Seu i l'Estat català Sobirania de Catalunya Corts pròpies i tribunals propis Català, llengua oficial Divisió comarcal Policia autònoma No obligatorietat del servei militar. 1887:Creació LLIGA de CATALUNYA: Missatge a la Reina Regent demanant autonomia per Catalunya. Sufragi corporatiu: els caps de casa agrupats en oficis 1 Expliqueu els dos grans corrents del catalanisme durant la primera etapa de la Restauració i les figures del bisbe Josep Torras i Bages i de Valentí Almirall.
Expliqueu també els fets principals del catalanisme des del 1875 fins al lliurament del Memorial de Greuges, sense explicar aquest últim. 2 Expliqueu què va ser el Memorial de Greuges, qui el va redactar i quin n'era el contingut. Expliqueu raonadament quines diferències hi ha entre el Memorial de Greuges i les Bases de Manresa, i també què van ser les Bases, què s'hi proposava i qui les va promoure. 1 Explicar què va ser el "vigatanisme", la figura del bisbe Josep Torras i Bages i la seva obra principal, La tradició catalana, on definí un catalanisme de caire catòlic i conservador basat en la religió, la família i la propietat.
Explicar qui va ser Valentí Almirall, la seva evolució des del federalisme fins al catalanisme progressista, el seu laïcisme i el seu principal llibre en relació amb el catalanisme, titulat precisament Lo catalanisme, publicat el 1886; així com actuacions com la reunió del Primer Congrés Catalanista (1880) i la creació del Centre Català (1882). 2 El Memorial de Greuges va ser reivindicatiu i de protesta per la manca d'atenció tant administrativa com política de la monarquia envers Catalunya;en demanda del respecte i la restitució de llibertats perdudes;i també de protesta contra mesures concretes del govern i de defensa del proteccionisme.
S'ha de destacar l'autoria de Valentí Almirall, fundador del Centre Català (1882) i l'anterior organització del I Congrés Catalanista (1881). Les Bases de Manresa de 1892, en el marc de les actuacions de la Unió Catalanista i en tant que Constitució Regional Catalana que formulava un projecte autonomista, molt conservador i amb sufragi restringit. Cal que es diferenciï entre el Memorial, un document reivindicatiu que conté queixes generals i conjunturals i les Bases que són una carta constitucional regional. Catalanisme: moviment polític unitari però amb lideratge conservador. Projecte polític de recuperació de les institucions, però no independentista.
Problemes d'encaix a l'Espanya de fi de segle Crisi del 98 Crisi política Crisi moral Crisi Econòmica Foment del Treball Nacional en un missatge a la Reina Regent demana un concert econòmic per a Catalunya en el terreny fiscal com el del País Basc(1898). AMB EL LIDERATGE DE LA BURGESIA: Escolta, Espanya, - la veu d'un fill que et parla en llengua - no castellana: parlo en la llengua - que m'ha donat la terra aspra: en 'questa llengua - pocs t'han parlat; en l'altra, massa. T'han parlat massa - dels saguntins i dels que per la pàtria moren: les teves glòries - i els teus records, records i glòries - només de morts: has viscut trista. Jo vull parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil? Dins de les venes - vida és la sang, vida pels d'ara - i pels que vindran: vessada és morta. Massa pensaves - en ton honor i massa poc en el teu viure: tràgica duies - a morts els fills, te satisfeies - d'honres mortals, i eren tes festes - els funerals, oh trista Espanya! Oda a Espanya de Joan Maragall Jo he vist els barcos - marxar replens dels fills que duies - a que morissin: somrients marxaven - cap a l'atzar; i tu cantaves - vora del mar com una folla. On són els barcos. - On són els fills? Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava: tot ho perderes, - no tens ningú. Espanya, Espanya, - retorna en tu, arrenca el plor de mare!
Salva't, oh!, salva't - de tant de mal; que el plo' et torni feconda, alegre i viva; pensa en la vida que tens entorn: aixeca el front, somriu als set colors que hi ha en els núvols. On ets, Espanya? - no et veig enlloc. No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua - que et parla entre perills? Has desaprès d'entendre an els teus fills? Oda a Espanya de Joan Maragall 2. El catalanisme polític (durant la crisi de la restauració: 1898-1923) Govern de Silvela-Polavieja amb la incorporació de catalans com Duran i Bas i Manuel Girona (1899) Fco. Silvela Duran i Bas, Crisi del 98 Regeneracionisme Però...
"tancament de caixes" (1899) Dèficit de l'estat: nous impostos ("recàrrecs transitoris" sobre el comerç i la indústria) Mobilització de la patronal catalana: negativa a pagar Recolzament del Dr. Robert: pressió i dimissió. Tancament general dels comerços Embargaments (entre els primers la joieria dels Masriera) Declaració de l'estat de setge a Barcelona, nombroses detencions.
Negociació de la Comissió dels 5 presidents (Robert, Rusiñol (Diputació), Rusiñol (Foment), Torres (patronal dissolta), Domènech i Montaner (Ateneu) Fracàs negociació, però amnistia ÈXIT ELECTORAL dels 4 presidents Bartomeu Robert (Ex Alcalde B.) Domènech i Montaner (Ateneu) Sebastià Torres i Planas (Lliga Defensa Industrial i Comercial) Albert Rusiñol (Foment del Treball) V. Almirall E. Prat de la Riva, Ll. Domènech i Montaner 1901: Fundació de la Lliga Regionalista Enric Prat de la Riba Francesc Cambó "La nacionalitat catalana" (1906) Distinció entre Estat i nació Definicó de Cat. Com a nació Projecte natural d'una nació: Estat Només a Catalunya. La UGT no s'hi va afegir.
Agost: Demanda de les 9 hores. Repressió duríssima i 12 morts. Vaga general de 1902 "La càrrega" de Ramon Casas: 1902 Maura: la revolució des de dalt FETS DEL CU-CUT! 1. El local de la Lliga Regionalista fa una festa després de la victòria electoral catalanista en les eleccions municipals de 1905. En concloure la festa, els assistents van sortir al carrer cantant l'himne d'Els Segadors i van ser tirotejats per militants del Partit Radical (de Lerroux), des de les finestres de la seu d'aquest partit.
La policia espanyola no va obrir cap investigació i no va practicar cap detenció i la premsa de Madrid ho va publicar com una simple batussa entre militants de dos partits polítics ideològicament oposats. Francesc Cambó 2. Acudit aparegut a la revista el Cu- cut! (1905) Saps explicar el sentit de l'acudit? 2. Acudit aparegut a la revista el Cu- cut! (1905) Vinyeta humorística de Junceda, en què es mofava de les derrotes de l'exèrcit a Àfrica. La Lliga està celebrant la victòria a les municipals però el militar entèn què estan celebrant les victòries marroquines sobre l'exèrcit espanyol.
Conseqüències Llei de Jurisdiccions: Sota jurisdicció militar les ofenses aparegudes a la Pàtria, l'exèrcit i la bandera. Un grup de 300 militars espanyols (oficials i soldats de la guarnició de Barcelona) van assaltar les seus del setmanari satíric Cu- Cut! i de La veu de Catalunya (diari de la Lliga) . Com a resultat d'aquests atacs, les redaccions i el taller van quedar totalment destruïts i van resultar ferides diverses persones. Solidaritat catalana: victòria electoral el 1907 (41 de 44 escons) Programa del Tívoli : Resposta unitària (des dels carlins fins els republicans federals): - als fets del Cu-cut - a la Llei de Jurisdiccions - Autogovern per Catalunya.
Més tard (1907-08): Crisi i divisió entre conservadors i republicans Conseqüències SOLIDARITAT OBRERA (1907) La vaga de 1901 d'Antoni Estruch UGT CADCI ANARQUISTES Jóvenes bárbaros de hoy, entrad a saco en la civilización decadente y miserable de este país sin ventura, destruid sus templos, acabad con sus dioses, alzad el velo de las novicias y elevadlas a la categoría de madres para virilizar la especie, penetrad en los registros de la propiedad y haced hogueras con sus papeles para que el fuego purifique la infame organización social, entrad en los hogares humildes y levantad legiones de proletarios, para que el mundo tiemble ante sus jueces despiertos.
Alejandro Lerroux Partit Radical LA SETMANA TRÀGICA Juliol de 1909 Antecedents 1906 Conferència d'Algesires: Repartiment del Marroc La guerra al Marroc i la lleva de reservistes 1909 Derrota a Barranco del Lobo (Melilla) El govern fa lleves de reservistes (pares de família que ja han fet el servei militar) FETS 18-7-1909: Embarcament de tropes Vinyeta apareguda a Campana de Gràcia Estampetes repartides per riques burgeses FETS 26 de juliol de 1909: Vaga general a Barcelona, recolzada per: Anarquistes Socialistes Lerrouxistes Repressió del govern: Les forces d'ordre públic disparen contra els manifestants, ferint dones i nens.
Setmana tràgica (1909) Durant una setmana a Barcelona es viu un clima revolucionari. Cremen convents, esglésies (anticlericalisme) i es fan barricades. "La rosa de foc" 29 de juliol: L'exèrcit i la policia comencen a controlar la situació Dilluns, 2 d'agost: Retorn a la feina CONSEQÜÈNCIES DURÍSSIMA REPRESSIÓ DEL GOVERN DE MAURA: Centenars de detinguts. 200 anarquistes i republicans desterrats. Tancament de: Centres obrers Publicacions Escoles laiques DURÍSSIMA REPRESSIÓ DEL GOVERN DE MAURA: 5 afusellaments, entre els quals: Ferrer i Guardia, acusat de ser l'inspirador: Pedagog Anarquista i Fundador de l'Escola Moderna.
Francesc Ferrer i Guàrdia Mobilitzacions a Barcelona per la llibertat del pedagog anarquista Dibuix satíric sobre l'afusellament de Ferrer i Guàrdia Exercici 2. Situeu-vos en el temps utilitzant termes històrics Contesteu la situació o enunciat. (2,50 punts) 1,50 punts: valoració del contingut de la redacció. 1 punt: ús adequat de cinc termes històrics. Situació o enunciat: Un diari estranger us ha enviat com a corresponsal a la Barcelona de principis del segle XX per explicar l'impacte de la Setmana Tràgica.
Com a part de la vostra feina, heu de redactar un article utilitzant els cinc termes següents de manera adequada: reservistes, barricades, anticlericalisme, vaga general i Francesc Ferrer i Guàrdia (l'ús de cada terme històric val 0,20 punts). Exercici 3. Exposeu un tema a través dels descriptors d'un glossari Contesteu l'enunciat. (2,50 punts) «La reinstauració del sufragi universal el 1890 va fer d'Espanya un país democràtic». Valoreu aquest enunciat a partir de la discussió entre liberalisme i democràcia, i la corrupció sistèmica. ) )).
L'alumnat ha de valorar l'afirmació relativa al caràcter democràtic o no de la política espanyola arran de la reintroducció del sufragi universal masculí el 1890.
En concret, cal diferenciar un règim liberal d'un altre de democràtic, malgrat l'existència formal del sufragi universal (1 punt), i aportar els elements que van conformar la corrupció del sistema: el dèficit de representativitat política originat pel continu falsejament electoral; la manca de garanties jurídiques i de poc respecte pels drets i les llibertats dels ciutadans; la manca d'independència del poder judicial; la inexistència real de pluralisme polític, i una premsa instrumentalitzada pel poder executiu, entre d'altres (1 punt). Breu conclusió o balanç general (0,50 punts).
La Mancomunitat de Catalunya (1914-25) Mobilitzacions a Catalunya per la Llei de Mancomunitats, estancada a les corts de Madrid (1913) Prat de la Riba, primer president (fins 1916), i Puig i Cadafalch, segon president (fins 1923) de la Mancomunitat de Catalunya. INFRAESTRUCTURES I SERVEIS PÚBLICS: - Xarxa viària - Xarxa telefònica i elèctrica - Carreteres - Pla d'acció agrària PROJECETE CULTURAL: reafirmació llengua i cultura catalanes - IEC (Pompeu Fabra) - Biblioteques - F.P.
- Facultat de Magisteri - Salvament patrimoni cultural L'obra de la Mancomunitat: Fundació del Partit Republicà Català (1917) Francesc Layret Marcel·lí Domingo Lluis Companys Estat Català (1922) Partit Republicà Català (1917) Grup de la revista l'Opinió En un futur (1931): Esquerra Republicana de Catalunya F. Layret Ll. Companys F. Macià EL CATALANISME D'ESQUERRES (Republicà) Republicà i independentista Assemblea de parlamentaris (1917) Causes: Vaga del 1917 Assemblea de parlamentaris (1917) FETS El 5 de juliol, al palau del parc de la Ciutadella, es va escenificar una aliança de la Lliga, els catalanistes republicans i Lerroux, amb l'esquerra espanyola (PSOE).
Es va demanar al govern de Dato que es duguessin a terme les reformes profundes que exigia la situació (Vaga general), inclosa la concessió de l'autonomia per a Catalunya. Assemblea de parlamentaris (1917) Conseqüències: El 19 de juliol l'Assemblea de Parlamentaris es va reunir a Barcelona. Van assistir-hi prop de 70 diputats i senadors. En plena sessió, van entrar al palau efectius de la Guàrdia Civil, que van treure un a un els parlamentaris. Acabada la vaga general, el rei va proposar la sortida de Dato i la formació del primer govern de concentració de la història d'Espanya, amb presència de liberals, conservadors i regionalistes catalans.
Vaga de "La canadenca" (1919) Barcelona a les fosques Paralització de la indústria Vaga general Estat de guerra i repressió L'obertura de tots els sindicats clausurats. La llibertat dels treballadors empresonats L'establiment de la jornada de treball de 8 hores. "Pistolerisme" Assassinats dels líders obrers (següent pàgina) Assassinats de líders obrers Francesc Layret Ángel Pestaña, ferit Eduardo Dato, president assassinat l'any 1921 Resposta de l'anarquisme El desastre d'Annual (1921) Soldats espanyols morts El desastre d'Annual (1921) Què ha perdut l'Estat espanyol després de la derrota a la batalla del Barranco del Lobo de 1909? El prestigi de l'exèrcit. Mineria dels fosfats.
Hi ha una lenta i costosa ocupació, fins que el 1920: revolta d'Abd-el-Krim: Guerra Santa contra espanyols i francesos. 1921 Desastre a la batalla d'Annual: Milers de soldats morts. Conmoció social: Dimissió del govern Conservador de Maura. Segon govern de Concentració. El desastre d'Annual (1921) Conseqüències: L'expedient Picasso Informe redactat pel general de divisió Juan Picasso González, destinat en el Consell Suprem de Guerra i Marina, en relació al Desastre d'Annual i l'abandonament de les posicions. L'Expedient Picasso qualifica de negligent l'actuació dels generals Berenguer i Navarro, i de temerària la del general Silvestre.
Aquest expedient es considera l'origen de la Dictadura de Primo de Rivera, la posterior caiguda d'Alfons XIII i la Guerra Civil Espanyola. Cambó serà ministre del Govern de concentració, membres de la Lliga descontents amb Cambó, com Rovira i Virgili fan una escissió: Acció Catalana (1923) 3 DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1931) El cop d'estat del General Primo de Rivera (1923) SUPORTS A LA DICTADURA LLIGA REGIONALISTA: Li va retirar quan va veure la política anticatalanista del dictador.
UNIÓ MONÀRQUICA NACIONAL: Escissió de la Lliga a l'any 1919 que s'incorpora a la Unión Patriótica el 1925 PROHIBICIONS DE PRIMO A la llengua catalana en l'administració, educació, teatre, anuncis i actes oficials. Als partits polítics. A la senyera i la sardana. Diaris com La Veu de Catalunya i La Vanguardia. Als Jocs Florals i la Mancomunitat de Catalunya. Tancament del Camp de les Corts del FC Barcelona per xiular l'himne de la Marxa Real. El president Gamper és expulsat d'Espanya. Joan Gamper. Fundador del FC Barcelona GUERRA DEL MARROC 1925: Abd-el-Krim ataca els francesos: Actuació militar franco-espanyola: Desembarcament d'Alhucemas 1926 Derrota d'Abd-el-Krim però...
COP D'ESTAT SANJUANADA. EXILI I DICTABLANDA. 14 D'ABRIL DE 1931 Eleccions municipals i SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA EXERCICI La casa de Macià a Prats de Molló, salvada Si els Fets de Prats de Molló tenen un símbol, a banda del president Francesc Macià, és la vil·la Denise, la casa que el 122è president de la Generalitat va utilitzar l'any 1926 com a centre d'operacions i on va situar la seu de l'estat major per coordinar l'operació finalment frustrada que havia d'alliberar Catalunya de la dictadura de Primo de Rivera i d'Espanya per convertir-la en una república independent.
Abandonada i a la venda des de fa anys, i amb el perill d'acabar en mans de particulars aliens a la història del país, la vil·la ha estat salvada per un grup de persones de la societat catalana que n'han tancat la compra aquesta setmana per posar-la a disposició del país. Font: El Punt. Avui. 24 de desembre de 2020. Barcelona 1: Busca i explica els antecedents i els fets de Prats de Molló (1925-1926). 1: Busca i explica els fets de Prats de Molló. Antecedents: El complot de Garraf fou un atemptat frustrat contra la vida del rei Alfons XIII d'Espanya el 1925, planejat per Estat Català.
El pla original consistia a llançar una bomba dins de l'automòbil del monarca, el 29 de maig, en el seu pas per la plaça de Catalunya. L'acció degué ser cancel·lada i s'activà el pla alternatiu, que consistia a fer volar el tren reial el 30 de maig al seu pas per la foradada del Garraf. Tanmateix, per una delació, foren descoberts per la policia, i detinguts. Francesc Macià es va exiliar a França. FETS El pla de 1926 consistia en la penetració de dos grups d'Estat Català que havien de convergir sobre Olot i ocupar-la, per tal de proclamar-hi la República Catalana.
Macià, va demanar fons amb l'emprèstit Pau Casals i des de la Vil·la Denise va reunir armament per a uns 400 homes, també va demanar ajuda a italians antifeixistes. Ricciotto Garibaldi, agent secret del govern de Mussolini, ho va denunciar a la policia francesa. Van detenir uns cent homes, també a Macià a Prats de Molló. JUDICI Macià va ser jutjat a París. La pena va ser de 2 mesos de presó, 200 francs de multa i després va ser expulsat a Bèlgica. El procés va tenir molt de ressò i va donar a conèixer el problema de Catalunya a Europa. PREGUNTES D'EXAMEN DE LA SELECTIVITAT Explica el catalanisme conservador i la figura del bisbe Josep Torras i Bages.
La Unió Catalanista i les Bases de Manresa. El "vigatanisme", la figura del bisbe Torras i la seva obra principal, La tradició catalana, on definí un catalanisme de caire catòlic i conservador basat en la religió, la família i la propietat. La Unió Catalanista del 1891 I la seva realització fonamental, les Bases de Manresa de 1892, i quin tipus d'Estat proposaven. Explica Valentí Almirall i el tipus de catalanisme que defensava. El Centre Català, el Memorial de Greuges i la campanya en defensa del dret civil català. Valentí Almirall, la seva evolució des del federalisme fins al catalanisme progressista, el seu llibre principal (Lo catalanisme, 1886) i la reunió del Primer Congrés Catalanista.
El Centre Català (1882) i el Segon Congrés Catalanista (1883); el Memorial de Greuges de 1885 (els seus orígens, contingut i lliurament a Alfons XII) i la campanya en defensa del Dret Civil català de 1889. Explica la conflictivitat social i obrera que hi va haver a Espanya entre els anys 1902 i 1923, i les principals organitzacions obreres. La vaga de 1902, la Setmana Tràgica ( 1909), l'impacte econòmic i social de la Primera Guerra Mundial i la vaga de 1917. La vaga de La Canadenca (1919), les principals organitzacions obreres (Solidaridad Obrera, Unión General de Trabajadores, Confederación Nacional del Trabajo), el sindicalisme "groc" i l'etapa del pistolerisme.
Explica la crisi del sistema de la Restauració des del punt de vista polític del 1914 a l'adveniment de la dictadura de Primo de Rivera. El trencament del torn pacífic i la inestabilitat dels governs; l'evolució del republicanisme; l'esclat de la Primera Guerra Mundial i la divisió entre partidaris d'uns i altres contendents; l'agudització de les tensions socials; el malestar polític existent amb el sistema polític de la Restauració i la demanda, encapçalada per la Lliga, d'una nova Constitució, i l'Assemblea de Parlamentaris catalans i espanyols de Barcelona.
La qüestió del Marroc i Abd el-Krim; el malestar dins sectors de l'exèrcit i la creació de les Juntas de Defensa; la política d'ordre públic i la repressió; el Desastre d'Annual, l'Expedient Picasso i el desprestigi de la monarquia o la voluntat d'impedir-li l'exigència de responsabilitats.