El Catalanisme: Precedents, Aparició i Evolució (1833-1901)

Actualitzat el · AprenAI

Presentació d'apunts d'Història que analitza els orígens culturals i l'evolució política del catalanisme al segle XIX, així com la proliferació d'altres nacionalismes i regionalismes a l'Estat espanyol.

Història d'Espanya · Selectivitat (PAU Catalunya)

11 pàgines · 6 temes · 6 flashcards · 4 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. El redreçament cultural: la Renaixença · p. 3-4
  2. 2. Els primers moviments anticentralistes · p. 4-5
  3. 3. Els inicis del catalanisme polític · p. 6-7
  4. 4. El catalanisme conservador · p. 7-8
  5. 5. La maduració del catalanisme polític: la Lliga Regionalista · p. 8-10
  6. 6. La concepció plural d'Espanya: Nacionalismes i regionalismes · p. 10-11

1. El redreçament cultural: la Renaixença

Flashcards

Defineix Renaixença.
Moviment cultural que reivindicava l'ús públic i literari de la llengua catalana, recuperant la identitat, història, dret i folklore propis.
Obra i any que inicien la Renaixença.
Oda a La Pàtria, escrita per Bonaventura Carles Aribau l'any 1833.
Any de restauració dels moderns Jocs Florals.
L'any 1859.
Autor i any de Lo Gaiter del Llobregat.
Joaquim Rubió i Ors, publicat l'any 1841.

Preguntes tipus test

  1. ¿Quin criteri lingüístic es prioritzava en els premis dels moderns Jocs Florals instaurats el 1859?
    • a) La barreja d'expressions castellanes i catalanes pròpies de les ciutats industrials
    • b) L'ús preferent de formes arcaiques o d'un model de català literari per preservar la puresa
    • c) L'adopció estricta dels modismes del català col·loquial del carrer
    • d) La traducció directa de clàssics grecoromans adaptats a la parla popular

    Resposta: b) L'ús preferent de formes arcaiques o d'un model de català literari per preservar la puresa. Els Jocs Florals tenien l'objectiu de preservar la puresa de la llengua, motiu pel qual premiaven textos escrits en català antic o literari.

  2. En quin àmbit va mantenir la seva vitalitat la llengua catalana durant el segle posterior als Decrets de Nova Planta malgrat perdre el caràcter culte i administratiu?
    • a) En la parla quotidiana majoritària i la literatura popular
    • b) En l'ensenyament universitari i els debats acadèmics
    • c) En la redacció de lleis de l'administració central
    • d) En la documentació interna de les institucions militars

    Resposta: a) En la parla quotidiana majoritària i la literatura popular. Tot i la pèrdua de presència oficial i l'abandonament de les elits, el català va sobreviure en la conversa quotidiana i en cançons o escrits populars.

  3. Quina diferència principal caracteritzava la Renaixença popular respecte a la Renaixença literària dels Jocs Florals?
    • a) L'adopció del llatí com a vehicle comú per unificar les classes treballadores urbanes
    • b) L'ús exclusiu del castellà per tal d'arribar ràpidament a les institucions polítiques de Madrid
    • c) La renúncia absoluta al teatre i la premsa satírica per concentrar-se en poemes lírics
    • d) La defensa del 'català que ara es parla' davant la puresa arcaïtzant o acadèmica dels erudits

    Resposta: d) La defensa del 'català que ara es parla' davant la puresa arcaïtzant o acadèmica dels erudits. La Renaixença popular va sorgir al marge del corrent erudit defensant el català viu i quotidià ('el català que ara es parla') adreçat a capes socials més àmplies.

2. Els primers moviments anticentralistes

3. Els inicis del catalanisme polític

4. El catalanisme conservador

5. La maduració del catalanisme polític: la Lliga Regionalista

6. La concepció plural d'Espanya: Nacionalismes i regionalismes

I 2 flashcards i 1 preguntes més al document.

Text del document

01 EL CATALANISME: PRECEDENTS, APARICIÓ I EVOLUCIÓ (1833-1901) PAHISSA, Jaume. Assemblea de Manresa, 1892. Dibuix publicat a La Il·lustració Catalana, núm. 282 (15-4-1892). ESCOLA MESTRAL CURS 2026-2027 HISTÒRIA PROF. AGUSTÍ G. LARIOS HISTÒRIA 1. EL CATALANISME: PRECEDENTS, APARICIÓ I EVOLUCIÓ (1833-1901) 2 ÍNDEX 1. El redreçament cultural: la Renaixença 4. El catalanisme conservador 2. Els primers moviments anticentralistes 5. La maduració del catalanisme polític: la Lliga Regionalista 3. Els inicis del catalanisme polític 6.

La concepció plural d'Espanya: Nacionalismes i regionalismes Lesimatges imatges emprades dede l’article 32 del RD RD 1/1996, de 12 Les empradeses esvan fanservir serviraal’empara l’empara l’article 32 del 1/1996, ded’abril. 12 d’abril. 3 CRONOLOGIA Lesimatges imatges emprades dede l’article 32 del RD RD 1/1996, de 12 Les empradeses esvan fanservir serviraal’empara l’empara l’article 32 del 1/1996, ded’abril. 12 d’abril. 1 HISTÒRIA 1. EL CATALANISME: PRECEDENTS, APARICIÓ I EVOLUCIÓ (1833-1901) 4 1.

EL REDREÇAMENT CULTURAL: LA RENAIXENÇA Un segle després de la promulgació dels Decrets de Nova Planta La persistència de la identitat catalana Català desaparegut pràcticament com a llengua de cultura Viu en la parla quotidiana de la majoria de la població Sense presència en les esferes de l’administració estatal, en l’ensenyament o en la vida oficial eclesiàstica CASAS, Ramon. Ball de tarda, 1896. Oli sobre tela. Cercle del Liceu, Barcelona. A més de la llengua pròpia, la societat catalana va mantenir els costums i les tradicions Emprat com a llengua escrita per a cançons, llibres religiosos, d’entreteniment…

adreçats a un públic popular Abandonat per bona part de les elits catalanes com a llengua d’ús públic i de comunicació escrita Consciència d’identitat col·lectiva Lesimatges imatges emprades dede l’article 32 del RD RD 1/1996, de 12 Les empradeses esvan fanservir serviraal’empara l’empara l’article 32 del 1/1996, ded’abril. 12 d’abril. 1.

EL REDREÇAMENT CULTURAL: LA RENAIXENÇA La Renaixença de la llengua i la cultura catalanes Renaixença: moviment cultural que reivindicava l'ús públic i literari de la llengua catalana Estudi de les arrels de la literatura, la història, el dret i el folklore catalans Recuperació i reivindicació de la identitat pròpia Voluntat de descobrir la pàtria perduda i d’assimilar-la a la llengua materna Pioners L’oda a La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau (1833) Lo Gaiter del Llobregat, de Joaquim Rubió i Ors (1841) Agrupava nombrosos intel·lectuals i erudits Passat medieval (Manuel Milà i Fontanals i Pròsper de Bofarull) Història de Catalunya (Víctor Balaguer, Antoni de Bofarull, Antoni Aulèstia i Pijoan) Celebració dels moderns Jocs Florals (1859) Dret català (Estanislau Reynals i Rabassa, Francesc Permanyer i Tuyet i Manuel Duran i Bas) Objectiu: restaurar, promoure i difondre la llengua catalana Lesimatges imatges emprades dede l’article 32 del RD RD 1/1996, de 12 Les empradeses esvan fanservir serviraal’empara l’empara l’article 32 del 1/1996, ded’abril.

12 d’abril. 2 Preservar la puresa de la llengua: es premiava textos escrits en català antic o català literari 5 HISTÒRIA 1. EL CATALANISME: PRECEDENTS, APARICIÓ I EVOLUCIÓ (1833-1901) 6 1.

EL REDREÇAMENT CULTURAL: LA RENAIXENÇA La Renaixença popular Moviment sorgit al marge de la Renaixença literària Defensa del “català que ara es parla” Participació de capes molt més àmplies de la societat Membres Frederic Soler (Serafí Pitarra): autor de teatre Josep Anselm Clavé: polític, poeta, dramaturg i músic Incorporació del català a publicacions: La Renaixença, Diari Català, La Campana de Gràcia o L’Esquella de la Torratxa Instruments de difusió de la llengua en l'espai públic Abdó Terrades: polític i escriptor Celebració dels Focs Artificials Lesimatges imatges emprades dede l’article 32 del RD RD 1/1996, de 12 Les empradeses esvan fanservir serviraal’empara l’empara l’article 32 del 1/1996, ded’abril.

12 d’abril. 7 2.

ELS PRIMERS MOVIMENTS ANTICENTRALISTES Estat liberal: centralització política, econòmica, administrativa, jurídica i militar Les primeres revoltes populars i l'anticentralisme Moviments populars: bullangues Protagonitzats per treballadors urbans, menestrals i alguns sectors de la petita burgesia Insurrecció del 1842 Jamància del 1843 Reclamaven majors atribucions per als ajuntaments i les Diputacions S’oposaven al centralisme i a les noves condicions de treball Projectes de reforma de l'Estat amb un fort contingut democràtic, anticentralista i popular Lesimatges imatges emprades dede l’article 32 del RD RD 1/1996, de 12 Les empradeses esvan fanservir serviraal’empara l’empara l’article 32 del 1/1996, ded’abril.

12 d’abril. 3 Dècada Moderada: augment del centralisme Descontentament de sectors moderats de la burgesia catalana per l’uniformisme cultural Reivindicació particularisme català Jaume Balmes, Joan Mañé i Flaquer i Manuel Duran i Bas HISTÒRIA 1. EL CATALANISME: PRECEDENTS, APARICIÓ I EVOLUCIÓ (1833-1901) 8 2.

ELS PRIMERS MOVIMENTS ANTICENTRALISTES Les propostes foralistes del carlisme Tercera Guerra Carlina (1872-1876) Arrelament important a Catalunya del carlisme Defensa dels principis absolutistes i tradicionalistes (com a la resta d’Espanya) Oposició a la centralització política i administrativa l’Estat liberal Defensa de les institucions tradicionals de Catalunya i de la seva particularitat Defensen una monarquia federalitzant que reconeixeria els antics furs de Catalunya Carles VII publica un manifest on promet restablir les lleis i els privilegis de Catalunya (1872) Diputació de Catalunya, òrgan suprem del Principat (1874) Carles VII Lesimatges imatges emprades dede l’article 32 del RD RD 1/1996, de 12 Les empradeses esvan fanservir serviraal’empara l’empara l’article 32 del 1/1996, ded’abril.

12 d’abril. 9 2. ELS PRIMERS MOVIMENTS ANTICENTRALISTES El federalisme Inici a la dècada del 1840 (amb republicanisme) Partit Republicà Democràtic Federal (1868) Francesc Pi i Margall Plena participació dels ciutadans, exercici dels drets i les llibertats Propostes Forma republicana de govern, laïcisme i ampliació dels drets democràtics i socials Pacte Federal de Tortosa (1869) Nova articulació Estat: repartiment de poders entre els òrgans de poder estatals, regionals i municipals Constitució Federal de 1873 (durant I República) Constitució de l'Estat Català dins la Federació Espanyola Organització des de baix, respecte a l'individu (1883) F.

Pi i Margall Lesimatges imatges emprades dede l’article 32 del RD RD 1/1996, de 12 Les empradeses esvan fanservir serviraal’empara l’empara l’article 32 del 1/1996, ded’abril. 12 d’abril. 4 Valentí Almirall i Josep Anselm Clavé, entre d’altres. Estat federal que tingués en compte la història de l'antiga Corona d'Aragó, fonamentat en la sobirania popular Espanya: Estat integrat per 17 estats federats Josep Maria Vallès i Ribot. Catalunya amb Corts sobiranes i govern amb àmplies competències HISTÒRIA 1. EL CATALANISME: PRECEDENTS, APARICIÓ I EVOLUCIÓ (1833-1901) 10 3.

ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC Valentí Almirall i el Centre Català Almirall, un dels principals impulsors del catalanisme polític Primer Congrés Catalanista (1880) Tendències diverses: federalisme republicà, corrent de la Jove Catalunya… Fundació del Centre Català (1882) Programa reivindicatiu: defensa de la llengua i del dret civil, divisió comarcal de Catalunya i exigència de proteccionisme econòmic Segon Congrés Catalanista (1883) Crítica dels partits dinàstics.

Crida als polítics catalans perquè s'impliquessin en organitzacions estrictament catalanes Trenca amb el partit federalista de Pi i Margall (1881) Catalanisme no només literari i cultural, sinó polític Inacabat per les discrepàncies entre sectors V. Almirall Lesimatges imatges emprades dede l’article 32 del RD RD 1/1996, de 12 Les empradeses esvan fanservir serviraal’empara l’empara l’article 32 del 1/1996, ded’abril. 12 d’abril. 11 3.

ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC Presentació del Memorial de Greuges a Alfons XII (1885) El Memorial de Greuges i Lo catalanisme El declivi del Centre Català Denúncia del centralisme Demanda de proteccionisme Publicació de Lo catalanisme (1886) Afirmació del particularisme català Reclamació del manteniment del dret civil català Almirall hi estableix les bases ideològiques del catalanisme progressista Aproximació del moviment catalanista a la burgesia Particularisme català, motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya Impulsar una forta tasca d’agitació al marge de les institucions oficials Lesimatges imatges emprades dede l’article 32 del RD RD 1/1996, de 12 Les empradeses esvan fanservir serviraal’empara l’empara l’article 32 del 1/1996, ded’abril.

12 d’abril. 5 Fundar una organització política interclassista com a força política per intervenir en les eleccions Inviabilitat de la proposta d’Almirall Va fracassar tant entre la burgesia com entre els sectors populars Desaparició del Centre Català i pèrdua d’influència d’Almirall HISTÒRIA 1. EL CATALANISME: PRECEDENTS, APARICIÓ I EVOLUCIÓ (1833-1901) 12 3.

ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC La Lliga de Catalunya i el missatge a la reina Oficialitat de la llengua catalana Fundació de la Lliga de Catalunya (1887) Defensa del proteccionisme Escissió del Centre Català Fundada per una nova generació d’intel·lectuals conservadors: Guimerà, Verdaguer, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Prat de la Riba Defensa del dret civil català Política exclusivament catalanista Missatge a la reina regent (1888).

Autonomia per Catalunya 1889: campanya en defensa del dret civil propi presentat a la reina Maria Cristina durant la seva visita a Barcelona per la inauguració de l'Exposició Universal El govern accedeix a canviar la redacció del Codi Civil per tal de respectar el dret civil català Lesimatges imatges emprades dede l’article 32 del RD RD 1/1996, de 12 Les empradeses esvan fanservir serviraal’empara l’empara l’article 32 del 1/1996, ded’abril. 12 d’abril. 13 4.

EL CATALANISME CONSERVADOR El catalanisme tradicionalista: Torras i Bages Estat liberal Bona part del clergat català arrenglerat amb carlisme Posicions integristes i antiliberals Jaume Collell i el bisbe Josep Morgades Setmanari La Veu de Montserrat Restauració Part del clero cerca un espai dins el liberalisme més conservador La tradició catalana (1892): Esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i la religió Edat Mitjana idealitzada, model de valors Estratègia regionalista allunyada de l'acció política Vigatanisme: moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques de Vic Josep Torras i Bages Lesimatges imatges emprades dede l’article 32 del RD RD 1/1996, de 12 Les empradeses esvan fanservir serviraal’empara l’empara l’article 32 del 1/1996, ded’abril.

12 d’abril. 6 Campanyes a favor de la celebració del mil·lenari de Montserrat (1881) Restauració del monestir de Ripoll (1883) Exigència que els bisbes fossin catalans Clergat, protagonista principal en la regeneració de la societat catalana: Catalunya serà cristiana o no serà HISTÒRIA 1. EL CATALANISME: PRECEDENTS, APARICIÓ I EVOLUCIÓ (1833-1901) 14 4.

EL CATALANISME CONSERVADOR La formació de la Unió Catalanista Bases de Manresa (1892) Fundació Unió Catalanista (1891) Programa polític, Bases per a la Constitució Regional Catalana Entitat que coordinava tots els grups catalanistes comarcals Objectiu Propagació idees regionalistes i programa comú per tots els grups catalanistes Base social: mitjans propietaris, comerciants, professions liberals i intel·lectuals Obtenció d'un ampli autogovern per a Catalunya Plena sobirania de Catalunya en el govern interior Competències absolutes en legislació, educació, justícia, ordre públic…

Oficialitat de la llengua catalana Càrrecs públics exercits només pels catalans Dificultats Primera actuació internacional: Missatge a Sa Majestat Jordi I, rei dels hel·lens Tensió entre les faccions contràries a la participació en política i les favorables en convertir la Unió en una organització política Redactor: Enric Prat de la Riba, principal ideòleg del catalanisme conservador i del pas cap a una concepció nacionalista Lesimatges imatges emprades dede l’article 32 del RD RD 1/1996, de 12 Les empradeses esvan fanservir serviraal’empara l’empara l’article 32 del 1/1996, ded’abril. 12 d’abril. 5.

LA MADURACIÓ DEL CATALANISME POLÍTIC: LA LLIGA REGIONALISTA L'impacte de la crisi del 1898 Fracàs del projecte regeneracionista de Silvela-Polavieja Desprestigi dels partits dinàstics Protesta ciutadana del Tancament de Caixes El catalanisme en surt reforçat Crític amb el sistema de la Restauració i els partits dinàstics Consolidació d'una nova generació d'intel·lectuals i activistes Més protagonisme en la política espanyola i catalana Nou programa polític Cap a una nova política catalanista Unió Regionalista (1899) Creada pels dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Catalunya Demanava una autonomia política i administrativa per a Catalunya Creació d’un partit per presentar-se a les eleccions Centre Nacional Català (1900) Format per joves professionals: Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Jaume Carner, Lluís Duran i Ventosa Favorables a la intervenció del catalanisme en la política per la via electoral abril del 1901 Candidatura unitària Lesimatges imatges emprades dede l’article 32 del RD RD 1/1996, de 12 Les empradeses esvan fanservir serviraal’empara l’empara l’article 32 del 1/1996, ded’abril.

12 d’abril. 7 15 HISTÒRIA 1. EL CATALANISME: PRECEDENTS, APARICIÓ I EVOLUCIÓ (1833-1901) 5.

LA MADURACIÓ DEL CATALANISME POLÍTIC: LA LLIGA REGIONALISTA La candidatura dels quatre presidents 16 Van ser elegits com a diputats Albert Rusiñol Bartomeu Robert Industrial: expresident del Foment del Treball Nacional Doctor: Expresident de la Societat d'Amics del País Lluís Domènech i Montaner Sebastià Torres Arquitecte: expresident de l'Ateneu Barcelonès Comerciant: president de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial Esgotament dels partits dinàstics i del sistema polític de la Restauració Convenciment que “Calia arrabassar el poder local i la representació política a Madrid als partits dinàstics” Lesimatges imatges emprades dede l’article 32 del RD RD 1/1996, de 12 Les empradeses esvan fanservir serviraal’empara l’empara l’article 32 del 1/1996, ded’abril.

12 d’abril. 5.

LA MADURACIÓ DEL CATALANISME POLÍTIC: LA LLIGA REGIONALISTA Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó La Veu de Catalunya: principal òrgan de difusió Un partit de nova mena: la Lliga Regionalista Primera formació política moderna espanyola Nova entitat política sorgida de la unió del Centre Nacional Català i la Unió Regionalista (1901) Després de l’èxit electoral de la candidatura unitària Influència entre els industrials, comerciants i professionals de Barcelona Posterior expansió per tot Catalunya: propietaris agraris Obté 11 regidors a l’Ajuntament de Barcelona (eleccions municipals) Lesimatges imatges emprades dede l’article 32 del RD RD 1/1996, de 12 Les empradeses esvan fanservir serviraal’empara l’empara l’article 32 del 1/1996, ded’abril.

12 d’abril. 8 Trenca el monopoli electoral dels partits dinàstics Es dota d'una organització eficaç i d'un modern aparell propagandístic Programa polític: aplega la majoria dels sectors benestants del país Contra el sistema de la Restauració A favor de l’autonomia de Catalunya 17 HISTÒRIA 1. EL CATALANISME: PRECEDENTS, APARICIÓ I EVOLUCIÓ (1833-1901) 5.

LA MADURACIÓ DEL CATALANISME POLÍTIC: LA LLIGA REGIONALISTA 18 Un nou escenari polític per a Catalunya Sorgiment sindicalisme obrer Primer terç segle XX: hegemonia disputada entre republicans i catalanistes De caràcter anarquista i apolític Catalanisme Predomini conservador de la Lliga qüestionat per sectors més progressistes Republicanisme Grans mobilitzacions reivindicatives Divergències respecte a les relacions amb l'obrerisme i la qüestió catalana (lerrouxisme) Molta importància en la vida social catalana Lesimatges imatges emprades dede l’article 32 del RD RD 1/1996, de 12 Les empradeses esvan fanservir serviraal’empara l’empara l’article 32 del 1/1996, ded’abril. 12 d’abril. 6.

LA CONCEPCIÓ PLURAL D'ESPANYA: NACIONALISMES I REGIONALISMES Arana i el nacionalisme basc Factors que el van impulsar Fundació del Partit Nacionalista Basc (PNB) de Sabino Arana (1895) L'abolició dels furs La industrialització va modificar la societat tradicional amb l'arribada d'immigrants Defensa dels valors tradicionals bascos Singularitat de l'ètnia basca Exaltació del basc Idealització de la societat preindustrial Rebuig cap a la immigració espanyola Integrisme religiós catòlic Des del 1901 es va anar moderant el discurs cap a tendències autonomistes.

Suport de la burgesia basca i més èxit electoral Lesimatges imatges emprades dede l’article 32 del RD RD 1/1996, de 12 Les empradeses esvan fanservir serviraal’empara l’empara l’article 32 del 1/1996, ded’abril. 12 d’abril. 9 Corrent defensor de la llengua i cultura basca 19 HISTÒRIA 1. EL CATALANISME: PRECEDENTS, APARICIÓ I EVOLUCIÓ (1833-1901) 6. LA CONCEPCIÓ PLURAL D'ESPANYA: NACIONALISMES I REGIONALISMES 20 Els orígens del galleguisme Assemblea Federal de la Regió Gallega (1887) O Rexurdimento (mitjan s. XIX) Caràcter més polític encara que el moviment era més minoritari. Destaquen Manuel Murguía o Alfredo Brañas Redescobriment de la llengua i cultura gallegues.

Influència de Rosalía de Castro Aprovació del projecte de Constitució per a l'Estat Galaic Lesimatges imatges emprades dede l’article 32 del RD RD 1/1996, de 12 Les empradeses esvan fanservir serviraal’empara l’empara l’article 32 del 1/1996, ded’abril. 12 d’abril. 6.

LA CONCEPCIÓ PLURAL D'ESPANYA: NACIONALISMES I REGIONALISMES Valencianisme, aragonesisme i andalusisme ARAGÓ VALÈNCIA Renaixença Moviment cultural de reivindicació de la llengua i cultura pròpia Destaquen Teodor Llorente i Constantí Llombart Incipient burgesia impulsa defensa dret civil i recuperació patrimoni cultural aragonès Foralisme carlí Blasco Ibáñez reivindica les singularitats valencianes i la recuperació de les institucions Joaquín Costa (regeneracionisme) Lesimatges imatges emprades dede l’article 32 del RD RD 1/1996, de 12 Les empradeses esvan fanservir serviraal’empara l’empara l’article 32 del 1/1996, ded’abril. 12 d’abril.

10 ANDALUSIA Durant la revolta cantonal del 1873 es redacta el Manifest dels Federals d'Andalusia Reclamen uns estats confederats andalusos Assemblea d’Antequera (1883) en què s’aprova la Constitució Federal Regional per a Andalusia Blas Infante 21

Més apunts d'Història d'Espanya

Exàmens, temes i apunts de Història d'Espanya

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat