1. Cronologia i conceptes clau de la Restauració (1875-1898)
Flashcards
- Trets clau de la Constitució de 1876
- Sobirania compartida (Corts amb el rei), poder moderador de la Corona i confessionalitat catòlica de l'Estat.
- Pacte del Pardo (1885)
- Acord entre Cánovas i Sagasta per consolidar el torn pacífic i garantir la regència de Maria Cristina.
- Concepte de civilisme
- Subordinació oficial de l'exèrcit al poder civil dictada per ordre reial l'any 1875.
- Data i fundador del PSOE
- Fundat l'any 1879 per Pablo Iglesias.
Preguntes tipus test
- Quin paper constitucional atorga la Constitució de 1876 a la Corona respecte al poder de l'Estat?
- a) Capacitat de veto suspensiu durant el sufragi universal
- b) Funció merament representativa sense sobirania política
- c) Poder moderador i sobirania compartida amb les Corts
- d) Control exclusiu del poder judicial i subordinació civil
Resposta: c) Poder moderador i sobirania compartida amb les Corts. La Constitució de 1876 defineix la sobirania compartida entre les Corts i el rei, conferint a la monarquia el poder moderador.
- A la línia cronològica , quin esdeveniment de finals de 1874 posa fi formalment al Sexenni Democràtic?
- a) La proclamació reial d'Amadeu de Savoia a Madrid
- b) El Pacte de Tortosa liderat per Valentí Almirall
- c) El pronunciamiento de Martínez Campos al desembre
- d) L'aprovació d'unes noves Corts Constituents per sufragi
Resposta: c) El pronunciamiento de Martínez Campos al desembre. Segons la cronologia de 1874 a , el pronunciamiento de Martínez Campos al desembre posa fi al Sexenni Democràtic.
- Quina modificació legislativa impulsada pel govern liberal de Sagasta va permetre el reconeixement de la lliure sindicació?
- a) La Llei de bases agràries de 1890
- b) La Llei d'associacions de 1887
- c) El Codi Civil de l'any 1889
- d) La Llei electoral de 1878
Resposta: b) La Llei d'associacions de 1887. El 1887, durant el govern de Sagasta, s'aprova la Llei d'associacions, que atorga el dret de lliure sindicació.
2. El sistema canovista: funcionament polític, torn pacífic i frau electoral
3. Oposició al sistema: republicanisme, carlisme i moviment obrer
4. Els orígens del catalanisme i altres nacionalismes perifèrics
5. La guerra colonial d'Ultramar i la independència de Cuba
6. El conflicte a Filipines, el Desastre del 98 i les conseqüències morals i polítiques
I 7 flashcards i 5 preguntes més al document.
Text del document
La Restauració borbònica (1875–1898) Línia del temps · Antecedents i Sexenni Democràtic (fins a 1875) Monarquia / règim Sexenni Democràtic Alfons XII Torn pacífic: conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta) Conservadors 1854–55 Vaga de les selfactines (1854) i vaga general (1855). Fanelli porta a Espanya les idees de Bakunin i l’AIT. 1840 Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó; Bullanga. La Gloriosa: comença el Sexenni Democràtic (1868–74). Fracàs: els intel·lectuals perden l’ocasió de modernitzar el país. Federació de les Tres Classes de Vapor (sindicat «com a tal»). 1r Congrés d’obrers; Fanelli funda la Federació Regional Espanyola (AIT).
Abans de 1868 1868 1869 1870 1808–12 Napoleó envaeix Espanya: es trenca el poder i arriba el liberalisme; els criolls volen la independència. Grito de Yara (C. M. de Céspedes): comença la Guerra dels Deu Anys (1868–78). Pacte de Tortosa: es reivindiquen els furs (Almirall, Pi i Margall). Cantonalisme: insurreccions federals radicals i obreristes (Cartagena, Múrcia). Fracàs de la Comuna de París: final de l’AIT unitària (marxistes vs. anarquistes). Amadeu de Savoia, rei (1871–73). III Guerra Carlina (1872–76): Carles VII. I República (federal): en un any, diversos presidents (Pi i Margall, Salmerón, Castelar). 1871 1872 1873 Pronunciamiento de Martínez Campos (desembre): s’acaba el Sexenni.
Ordre reial: l’exèrcit queda subordinat al poder civil (civilisme). Manifest de Sandhurst (Cánovas): programa per a Alfons XII. Alfons XII arriba al poder. Cánovas convoca Corts Constituents amb sufragi universal masculí (eleccions encasellades). 1874 1875 Revista literària La Renaixença. 1823–24 Doctrina Monroe («Amèrica per als americans»); Bolívar i San Martín. Espanya només conserva Cuba, Puerto Rico, Filipines, Guam i Micronèsia. 1833 Oda a la Pàtria d’Aribau: comença la Renaixença. 1859 Jocs Florals (Verdaguer, Guimerà). Política i govern Moviment obrer Cuba i Filipines Catalanisme i nacionalismes Cultura i crisi moral Història d’Espanya i Catalunya · 2n Batxillerat · Pàg.
1/5 La Restauració borbònica (1875–1898) Línia del temps · Primers anys d’Alfons XII (1876–1884) Monarquia / règim Alfons XII Torn pacífic: conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta) Conservadors Liberals Conservadors Fi de la III Guerra Carlina; abolició dels furs bascos. Constitució de 1876: sobirania compartida (Corts + rei), poder moderador, confessionalitat catòlica. 1876 1877 Concert econòmic basc (pacte fiscal amb la metròpoli). Institución Libre de Enseñanza: pedagogia i ciència més avançades. Política i govern Moviment obrer FTRE, a Barcelona; l’anarquisme deixa de ser prohibit. Llei electoral: sufragi censatari (els contribuents més grans). Fundació del PSOE (Pablo Iglesias).
1878 1879 Pau de Zanjón (Martínez Campos): fi de la guerra; es pacten reformes. Guerra Chiquita (2a revolta; Gómez, Maceo): fracassa. Cuba i Filipines Catalanisme i nacionalismes Primer govern liberal de Sagasta: torn pacífic. 1880 1881 1882 Els republicans federals es renoven amb Josep M. Ribot. Cánovas torna al govern (fins al nov. de 1885). 1883 1884 Centre Català (Almirall): 1a organització política catalana. (La presentació el data el 1879.) Cultura i crisi moral Història d’Espanya i Catalunya · 2n Batxillerat · Pàg.
2/5 La Restauració borbònica (1875–1898) Línia del temps · Regència de Maria Cristina (1885–1891) Monarquia / règim Alfons XII Regència de Maria Cristina Torn pacífic: conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta) Conservadors Liberals Mor Alfons XII; Pacte del Pardo (Cánovas i Sagasta): regència de Maria Cristina. 1885 1886 Memorial de Greuges (Almirall): 1r manifest català, al rei. Política i govern Moviment obrer Cuba i Filipines Conservadors UGT, a Barcelona; la FTRE es dissol. Primer 1 de maig: reivindicació de la jornada de 8 hores. Llei d’associacions (Sagasta): dret de lliure sindicació. Els carlins, ultradretans, formen el Partit Tradicionalista (Nocedal).
Sufragi universal masculí (liberals al poder); mai plenament democràtic. Rerum Novarum (Lleó XIII): doctrina social de l’Església. 1887 1888 1890 1891 Lliga de Catalunya (burgesia, tendència de dretes). S’abolix definitivament l’esclavitud a Cuba. Catalanisme i nacionalismes Exposició Universal de Barcelona. Missatge a la Reina Regent: descentralització i respecte al Codi civil català. Cultura i crisi moral Codi Civil. 1889 Tarifes aranzelàries de Cánovas: s’enfronten als interessos dels EUA. Unió Catalanista. Història d’Espanya i Catalunya · 2n Batxillerat · Pàg.
3/5 La Restauració borbònica (1875–1898) Línia del temps · Cuba, Filipines i el desastre del 98 (1892–1898 i després) Monarquia / règim Regència de Maria Cristina Torn pacífic: conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta) Conservadors Liberals Conservadors Processos de Montjuïc: repressió. L’anarquista Angiolillo assassina Cánovas (agost). Torna Sagasta. Crisi moral i ideològica; Manifest de Polavieja (reforma de l’administració i descentralització). Antimilitarisme. Atemptat anarquista al Liceu (Santiago Salvador). Unión Republicana (Salmerón). 1892 Liga Filipina (José Rizal): demana democratitzar el poder. Bases de Manresa: autonomia, català oficial, tradició cristiana.
Liberals 1910 es crea la CNT; el PSOE aconsegueix el primer diputat. Seguiran Alfons XIII (1903–23), Primo de Rivera (1923–30) i la Dictablanda (1930–31). 1893 1894 1895 1896 1897 1898 1899+ Partido Revolucionario Cubano (José Martí, amb Gómez i Maceo): independència. Els EUA compren el 88,1 % de les exportacions cubanes. Grito de Baire: «guerra necessària». Martínez Campos, després Weyler: repressió i concentració de camperols. Filipines: Katipunan (Bonifacio), insurrecció armada; Rizal condemnat a mort. Ramón Blanco: autonomia, SUM, igualtat de drets i autonomia aranzelària. Massa tard. Pacificació momentània a Filipines. Maine (febrer): casus belli; ultimàtum dels EUA.
Derrota a Santiago i Cavite. 1899 Espanya ven la Micronèsia a Alemanya. PNB (Sabino Arana). Pau de París (desembre): Cuba (protectorat), Puerto Rico, Filipines i Guam passen als EUA. 1899 Tancament de caixes. 1900 Centre Nacional Català. 1901 Lliga Regionalista. Regeneracionisme (Joaquín Costa) i Generación del 98 (Unamuno, Machado). Política i govern Moviment obrer Cuba i Filipines Catalanisme i nacionalismes Cultura i crisi moral Història d’Espanya i Catalunya · 2n Batxillerat · Pàg.
4/5 Paraules clau Noms, partits, manifests, lleis i conceptes de la Restauració Persones Partits i organitzacions Govern i monarquia Cánovas del Castillo Alfons XII Dinàstics Sagasta Alfons XIII Martínez Campos Maria Cristina Maura Canalejas Weyler Ramón Blanco Carles VII Jovellar Montero Ríos Partit Conservador Silvela Moret Azcárraga Unió Liberal Ruiz Zorrilla Salmerón Unionistes d’esquerra Amadeuistes Republicans Progressista Unitari / Centralista Pi i Margall Lafargue Cabet Bakunin Fanelli Anselm Clavé Monturiol Marx Santiago Salvador Angiolillo PSOE Codi Civil 1889 personalisme Rerum Novarum Pacte de Tortosa Máximo Gómez FTRE AIT Oda a la Pàtria CNT ateneus Jocs Florals Exposició Universal 1888 José Martí José Rizal Bonifacio San Martín Monroe Pulitzer i Hearst McKinley Bolívar cooperatives Lliga de Catalunya Centre Nacional Català Lliga Regionalista Cultura i nacionalismes Prat de la Riba Cambó Domènech i Montaner Aribau Verdaguer Pitarra Sabino Arana Rosalía de Castro Lleó XIII Joaquín Costa Unamuno PNB Unió Catalanista regionalisme Guimerà Nocedal Liga Filipina Tarifes aranzelàries Cavite Irmandades da Fala oligarquia Pau de París anarco-insurreccionalisme Renaixença Ultramar i crisi Grito de Baire Maine (casus belli) Santiago Doctrina Monroe colonialisme imperialisme periodisme groc Institución Libre de Enseñanza criolls desastre del 98 guerra necessària regeneracionisme antimilitarisme crisi moral i ideològica Vaga de les selfactines Liceu 1893 catalanisme Rexurdimento Generación del 98 Exèrcit Llibertador socialisme utòpic anarcosindicalisme Guerra Chiquita Obrerisme Partido Revolucionario Cubano Katipunan Pau de Zanjón Weyler: concentracions Unió Regionalista Ultramar i cultura Puig i Cadafalch tupinada ultracatolicisme socialisme revolucionari associacionisme Grito de Yara Centre Català cacic votaven els morts anarcocomunisme Tancament de caixes Nacionalismes Antonio Maceo caciquisme cantonalisme Bases de Manresa Ultramar Céspedes partits de notables Oposició Memorial de Greuges grups corals Ultramar civilisme confessionalitat catòlica Frau encasellat Missatge a la Reina Regent UGT liberalisme doctrinari poder moderador Pacte del Pardo Concert econòmic Catalunya Tres Classes de Vapor Cerdà sufragi censatari Llei electoral 1878 governador civil Obrerisme Engels Constitució de 1876 torn pacífic Partit Integrista Partit Tradicionalista Pablo Iglesias sobirania compartida Manifest de Polavieja Comunió Tradicionalista Obrerisme bipartidisme Pronunciamiento de Martínez Campos Abolició dels furs Carlisme Josep M.
Ribot Sistema polític Manifest de Sandhurst Sufragi universal masculí 1890 Unión Republicana Conceptes clau Política Llei d’associacions 1887 Possibilista Posada Herrera Republicans Valentí Almirall Partit Liberal Fusionista Polavieja Amadeu de Savoia Federal Castelar Manifests, lleis, pactes i fets Bullanga Processos de Montjuïc 1 de maig 1890 Comuna de París Machado Valle-Inclán Política i govern Moviment obrer Cuba i Filipines Catalanisme i nacionalismes Cultura i crisi moral Història d’Espanya i Catalunya · 2n Batxillerat · Pàg. 5/5