Tema 1: 1. El Sexenni Democràtic (1868-1874) i 2. La I República (1873-1874)
Flashcards
- Cronologia exacta del Sexenni Democràtic
- 1868-1874.
- Nom del monarca estranger regnant durant el Sexenni
- Amadeu de Savoia (regnat entre 1871 i 1873).
- Pacte amb què l'oposició va organitzar la Revolució de 1868
- Pacte d'Ostende.
- Cronologia exacta de la I República espanyola
- 1873-1874.
Preguntes tipus test
- Quines van ser les dues causes principals que van originar la Revolució de 1868?
- a) L'assassinat del general Prim i el descontentament dels líders militars.
- b) L'esclat sobtat de la III Guerra Carlina i l'arribada d'Amadeu de Savoia.
- c) La proclamació directa de la I República i l'oposició dels sectors obrers.
- d) Una crisi de subsistència i el desgast polític organitzat al Pacte d'Ostende.
Resposta: d) Una crisi de subsistència i el desgast polític organitzat al Pacte d'Ostende.. La revolució va néixer d'una doble crisi: econòmica (crisi de subsistència) i política (govern desgastat i oposició organitzada amb el Pacte d'Ostende).
- Per quina raó principal va renunciar al tron Amadeu de Savoia l'any 1873?
- a) Per la pressió directa d'Antonio Cánovas del Castillo des de l'exili.
- b) Per l'acumulació de conflictes com la guerra carlina, Cuba i un govern dividit.
- c) Perquè el text constitucional de 1869 no reconeixia la figura d'un monarca estranger.
- d) Perquè un cop d'estat militar va dissoldre les Corts i el va obligar a marxar.
Resposta: b) Per l'acumulació de conflictes com la guerra carlina, Cuba i un govern dividit.. Amadeu de Savoia tenia massa problemes (guerra carlina, guerra de Cuba, descontentament d'obrers i republicans i un govern dividit) i va acabar renunciant.
- Quin esdeveniment va posar fi de manera definitiva a la I República el desembre de 1874?
- a) L'aprovació d'un govern de transició encapçalat per Serrano.
- b) El pronunciament militar del general Martínez Campos.
- c) El cop d'estat del general Pavía dissolent les Corts.
- d) La renúncia formal dels quatre presidents republicans.
Resposta: b) El pronunciament militar del general Martínez Campos.. El desembre de 1874, el pronunciament de Martínez Campos va posar fi a la República i va restaurar la monarquia borbònica.
Tema 1: 3. El retorn de la dinastia i el sistema canovista
Flashcards
- Quin era el lema del Partit Alfonsí fundat per Cánovas del Castillo?
- "Pau i ordre".
- Quin document de desembre de 1874 prometia una monarquia constitucional, catòlica i liberal?
- El Manifest de Sandhurst.
- Quin militar va proclamar rei Alfons XII a Sagunt el desembre de 1874?
- El general Martínez Campos.
- Quins són els quatre pilars del sistema canovista dissenyat per Cánovas?
- Constitució de 1876, la Corona com a àrbitre, dos partits dinàstics alternant-se i l'exèrcit fora de la política.
Preguntes tipus test
- Quin va ser el paper clau assignat a la Corona dins del funcionament del sistema canovista?
- a) Liderar el Partit Conservador per garantir l'alternança pacífica de poder.
- b) Assumir directament la direcció militar al marge de la Constitució de 1876.
- c) Elaborar de manera exclusiva les lleis sense intervenció de les Corts.
- d) Actuar com a àrbitre decidint el moment oportú per canviar de govern.
Resposta: d) Actuar com a àrbitre decidint el moment oportú per canviar de govern.. Dins dels quatre pilars del sistema canovista, la Corona actua com a àrbitre i decideix quan toca canviar de govern entre els partits dinàstics.
- Per quin motiu el sistema canovista va establir que l'exèrcit havia de quedar fora de la política?
- a) Per evitar que els canvis de govern es produïssin mitjançant revoltes o militars.
- b) Per traslladar tota la defensa militar a les mans de milícies civils voluntàries.
- c) Perquè l'exèrcit donava suport exclusiu als partits republicans de l'època.
- d) Per suprimir definitivament les forces armades i evitar despeses estatals.
Resposta: a) Per evitar que els canvis de govern es produïssin mitjançant revoltes o militars.. Després de la inestabilitat del Sexenni, l'objectiu fonamental era aconseguir l'estabilitat i garantir que el poder pogués canviar sense revoltes ni intervencions militars.
Tema 1: 4. La Constitució de 1876
Flashcards
- Defineix cosobirania a la Constitució de 1876
- Principi pel qual la sobirania i el poder es comparteixen entre el rei i les Corts.
- Quins tres poders clau té el rei segons la Constitució de 1876?
- Poder executiu, dret de vet sobre les lleis i facultat de nomenar i cessar ministres.
- En quins anys es van aprovar el sufragi censatari i el sufragi universal masculí?
- Sufragi censatari el 1878; sufragi universal masculí el 1890.
Preguntes tipus test
- Com s'estructura el poder legislatiu i la composició de les cambres a la Constitució de 1876?
- a) Dues cambres legislatives on la totalitat dels representants són nomenats per la Corona.
- b) Un Congrés escollit pels ciutadans i un Senat mixt entre membres elegits i designats pel rei.
- c) Un parlament unicameral escollit íntegrament per sufragi censatari directe.
- d) Un Congrés designat pel monarca i un Senat triat exclusivament per sufragi universal masculí.
Resposta: b) Un Congrés escollit pels ciutadans i un Senat mixt entre membres elegits i designats pel rei.. Les Corts eren bicamerals: el Congrés era elegit pels ciutadans i el Senat comptava amb una part elegida i una altra nomenada directament pel rei.
- Quin tractament va rebre la llibertat religiosa sota el marc de la Constitució de 1876?
- a) Es va prohibir totalment el culte de qualsevol confessió que no fos l'Església catòlica.
- b) L'Estat era confessional catòlic i finançava el culte, permetent altres religions només en privat.
- c) Es va proclamar la laïcitat absoluta de l'Estat sense cap tipus de finançament eclesiàstic.
- d) Es va garantir la plena llibertat pública i privada de totes les manifestacions religioses.
Resposta: b) L'Estat era confessional catòlic i finançava el culte, permetent altres religions només en privat.. L'Estat es definia com a confessional catòlic (pagant culte i clergat), mentre que els altres cultes només eren tolerats en l'àmbit privat.
Tema 1: 5. La fi dels conflictes bèl·lics
Flashcards
- Any de la rendició carlina al País Basc i a Navarra
- 1876 (a Catalunya van ser expulsats el 1875).
- Acord que posa fi a la Guerra dels Deu Anys a Cuba
- Conveni de Zanjón (1878).
- Compensació econòmica atorgada al País Basc i Navarra el 1878
- Els concerts econòmics (certa autonomia per cobrar impostos).
Preguntes tipus test
- Quina conseqüència directa va tenir la rendició carlina de 1876 al País Basc i Navarra?
- a) L'abolició dels furs tradicionals i l'adopció de les mateixes obligacions militars i fiscals que la resta de l'Estat.
- b) L'establiment immediat d'una autonomia política completa mitjançant la recuperació de les institucions medievals.
- c) L'exempció definitiva de prestar el servei militar a canvi del pagament d'una taxa tributària addicional a la Corona.
- d) La prohibició total de recaptar impostos directes o indirectes a través de mecanismes forals o locals a partir d'aquell any.
Resposta: a) L'abolició dels furs tradicionals i l'adopció de les mateixes obligacions militars i fiscals que la resta de l'Estat.. La derrota carlina va comportar l'abolició dels furs d'aquests territoris, obligant-los a pagar els mateixos impostos i a fer el mateix servei militar que la resta de l'Estat.
- Per quina raó va esclatar la Guerra Chiquita a Cuba l'any 1879?
- a) Perquè l'exèrcit espanyol va ordenar immediatament la reconcentració forçosa de tots els pagesos.
- b) Perquè les promeses de reformes acordades en el Conveni de Zanjón no es van arribar a complir.
- c) Perquè la mort sobtada del rei Alfons XII va cancel·lar l'amnistia decretada durant l'any anterior.
- d) Perquè els Estats Units van bombardejar la flota espanyola a Santiago poc després de l'acord.
Resposta: b) Perquè les promeses de reformes acordades en el Conveni de Zanjón no es van arribar a complir.. El text especifica clarament que, com que les promeses del Conveni de Zanjón (amnistia, abolició de l'esclavitud i reformes) no es van complir, el 1879 va esclatar la Guerra Chiquita.
Tema 1: 6. El sistema canovista en funcionament
Flashcards
- Defineix torn dinàstic.
- Sistema basat en l'alternança pacífica en el poder dels dos partits dinàstics (conservador i liberal), amb la Corona actuant com a àrbitre.
- Base social i ideari del Partit Conservador de Cánovas.
- Recolzava en l'aristocràcia, alta burgesia i Església; defensava sufragi censatari, immobilisme i Estat confessional catòlic.
- Base social i ideari del Partit Liberal de Sagasta.
- Recolzava en mitjana burgesia i classes mitjanes; defensava sufragi universal masculí, reformes progressives i societat més laica.
- Defineix encasellat.
- Llista elaborada prèviament pel ministre de la Governació amb els candidats oficials que havien de guanyar les eleccions.
Preguntes tipus test
- Com funcionava a la pràctica el mecanisme del frau electoral durant la Restauració?
- a) El ministre de la Governació elaborava l'encasellat, tramès als governadors civils i als cacics locals.
- b) El rei designava els cacics perquè votessin directament al Parlament en nom de la població.
- c) Els governadors civils impedien per la força l'obertura dels col·legis electorals a les ciutats industrials.
- d) Els electors triaven lliurement els candidats i posteriorment el Senat decidia quins resultats validar.
Resposta: a) El ministre de la Governació elaborava l'encasellat, tramès als governadors civils i als cacics locals.. El ministre de la Governació redactava la llista dels candidats que havien de guanyar (l'encasellat), la transferia als governadors civils i aquests als cacics per manipular els comicis.
- Per quin motiu l'aprovació del sufragi universal masculí l'any 1890 no va comportar una democràcia real?
- a) Perquè el frau electoral i el control dels cacics van continuar alterant la voluntat popular.
- b) Perquè només es va permetre votar als ciutadans residents a les grans zones urbanes de l'Estat.
- c) Perquè els liberals van suspendre immediatament la Constitució abans de celebrar noves eleccions.
- d) Perquè la mort d'Alfons XII va invalidar automàticament totes les reformes aprovades pel Parlament llarg.
Resposta: a) Perquè el frau electoral i el control dels cacics van continuar alterant la voluntat popular.. Malgrat ampliar el cens electoral a tots els homes l'any 1890, el caciquisme manipulava els resultats mitjançant censos falsos, compra de vots i amenaces.
Tema 1: 7. L'oposició marginada del sistema
Flashcards
- Quins tres grans moviments formaven l'oposició marginada del sistema canovista?
- Carlins, republicans i socialistes.
- Quin partit antiliberal va fundar Ramón Nocedal el 1888?
- El partit dels integristes.
- Quins quatre grups republicans van sorgir durant la Restauració?
- Possibilistes (Castelar), progressistes, unitaris i federals (Pi i Margall).
- Quin moviment republicà va créixer a les ciutats catalanes al segle XX?
- El lerrouxisme.
Preguntes tipus test
- Quina posició política caracteritzava el corrent republicà possibilista liderat per Castelar durant la Restauració?
- a) Acceptava el marc del sistema de la Restauració per fer política
- b) Optava per l'acció insurreccional armada organitzada des de l'exili
- c) Prioritzava la coordinació clandestina amb els sectors obrers sindicals
- d) Proposava la desobediència civil i la supressió de l'Estat central
Resposta: a) Acceptava el marc del sistema de la Restauració per fer política. El grup dels possibilistes encapçalat per Emilio Castelar es distingia per acceptar el funcionament del sistema de la Restauració.
- Quin esdeveniment institucional va afavorir la confluència dels grups republicans en la Unió Republicana el 1893?
- a) La signatura de l'acord bipartidista del Pardo el 1885
- b) L'aprovació del sufragi universal masculí l'any 1890
- c) L'esclat del conflicte colonial cubà l'any 1895
- d) La legalització del dret de vaga i reunió l'any 1887
Resposta: b) L'aprovació del sufragi universal masculí l'any 1890. La concessió del sufragi universal masculí el 1890 va incentivar els diversos grups republicans a unir-se el 1893 sota la Unió Republicana.
- A quina estratègia va recórrer el corrent anarcosindicalista després de l'etapa dels atemptats i la repressió de Montjuïc?
- a) A l'organització d'organitzacions sindicals com Solidaritat Obrera i la CNT
- b) A la participació directa en les eleccions generals al Congrés
- c) A la creació de partits polítics d'àmbit exclusivament municipal
- d) A la fusió estratègica amb les agrupacions locals del partit socialista
Resposta: a) A l'organització d'organitzacions sindicals com Solidaritat Obrera i la CNT. Els anarcosindicalistes van descartar els atemptats terroristes per enfocar la lluita en l'acció sindical, registrant Solidaritat Obrera (1907) i la CNT (1910).
Tema 1: 8. Les guerres colonials i la crisi de 1898
Flashcards
- 图1中的花序类型是什么?
- 总状花序或聚伞花序(视花轴分枝而定)
- 图2所示花的花冠结构属于?
- 合瓣花冠
Preguntes tipus test
- Quina mesura concreta va aprovar el govern de Sagasta el 1886 en compliment parcial dels acords previs a Cuba?
- a) L'abolició de l'esclavitud a l'illa de Cuba
- b) La concessió immediata d'un estatut d'autonomia política
- c) La supressió dels aranzels comercials als productes colonials
- d) La retirada de les tropes espanyoles del territori cubà
Resposta: a) L'abolició de l'esclavitud a l'illa de Cuba. L'única promesa rellevant de la Pau de Zanjón portada a terme va ser l'abolició de l'esclavitud l'any 1886 pel govern liberal de Sagasta.
- Per quina raó els aranzels espanyols generaven malestar entre els productors de Cuba?
- a) Obligaven a vendre exclusivament la producció agrícola als Estats Units
- b) Forçaven a comprar productes espanyols cars i entorpien la venda a l'exterior
- c) Prohibien totalment l'exportació de sucre, cafè i tabac a l'estranger
- d) Impedien la importació de maquinària des de la metròpoli espanyola
Resposta: b) Forçaven a comprar productes espanyols cars i entorpien la venda a l'exterior. Cuba exportava sucre, cafè i tabac, però la política aranzelària l'obligava a comprar productes espanyols cars i dificultava el comerç amb països com els Estats Units.
- En què va consistir la tàctica militar de la reconcentració impulsada pel general Weyler el 1896?
- a) Reunir els líders insurrectes a l'Havana per negociar la rendició
- b) Tancar la pagesia en pobles vigilats per evitar que ajudessin els rebels
- c) Concentrar els esforços militars exclusivament a l'arxipèlag de les Filipines
- d) Aplegar tots els soldats espanyols a les ciutats costaneres fortificades
Resposta: b) Tancar la pagesia en pobles vigilats per evitar que ajudessin els rebels. Weyler va aplicar la reconcentració tancant els camperols en pobles vigilats per aïllar-los de la insurgència, fet que provocà una gran mortalitat.
Tema 2: 1. El redreçament cultural: La Renaixença
Flashcards
- Què va ser la Renaixença?
- Moviment cultural del segle XIX per recuperar el català com a llengua de cultura i reivindicar la història, el dret i les tradicions.
- Quina obra d'Aribau marca l'inici de la Renaixença i en quin any?
- L'oda La Pàtria, publicada l'any 1833.
- Quin recull de Rubió i Ors inicia la Renaixença i en quin any?
- Lo Gaiter del Llobregat, publicat l'any 1841.
- En quin any es van restaurar els Jocs Florals?
- L'any 1859.
Preguntes tipus test
- Quin va ser el principal motiu pel qual el català havia deixat de fer-se servir a l'administració, a l'escola i a l'Església a començaments del segle XIX?
- a) La prohibició immediata dictada per la Constitució de 1876 sobre qualsevol llengua regional.
- b) L'eliminació prèvia de les lleis i institucions catalanes mitjançant el Decret de Nova Planta.
- c) L'adopció voluntària del castellà per part de les corals obreres i els petits artesans.
- d) La manca total de parlants a les zones rurals a causa de la industrialització accelerada.
Resposta: b) L'eliminació prèvia de les lleis i institucions catalanes mitjançant el Decret de Nova Planta.. El Decret de Nova Planta havia eliminat un segle abans les lleis i institucions catalanes, fet que va allunyar el català dels àmbits oficials i formals.
- Quina limitació principal tenien els Jocs Florals restablerts l'any 1859 respecte a l'ús quotidià de la llengua?
- a) Prohibien la participació d'autors destacats de poesia i teatre del segle XIX.
- b) Premiaven exclusivament traduccions al català d'obres estrangeres clàssiques.
- c) Promovien i premiaven un model de llengua antic i diferent del que es parlava al carrer.
- d) Imposaven un model basat únicament en cançons populars de les classes treballadores.
Resposta: c) Promovien i premiaven un model de llengua antic i diferent del que es parlava al carrer.. Tot i que van donar molt de prestigi al català, el problema dels Jocs Florals era que premiaven un català arcaic i massa literari, desconnectat de la parla habitual.
- De quina manera la «Renaixença popular» es diferenciava del model defensat pels Jocs Florals?
- a) Demanava la prohibició expressa dels certàmens literaris com els Focs Artificials.
- b) Intentava substituir la llengua catalana en l'àmbit teatral per evitar la censura estatal.
- c) Reivindicava el català del carrer mitjançant el teatre humorístic, corals obreres i la premsa satírica.
- d) Es limitava a la recuperació erudita de documents legals medievals i del dret civil històric.
Resposta: c) Reivindicava el català del carrer mitjançant el teatre humorístic, corals obreres i la premsa satírica.. La Renaixença popular defensava «el català que ara es parla» a través d'iniciatives com el teatre de Pitarra, les corals de Clavé i publicacions periòdiques d'humor.
Tema 2: 2. Els primers moviments anticentralistes
Flashcards
- Què van ser les bullangues (1835-1843)?
- Revoltes populars a Barcelona que reclamaven més poder local i protestaven contra el centralisme i la precarietat fabril.
- Definició de «particularisme català» en la Dècada Moderada
- Defensa del respecte a les característiques pròpies de Catalunya i de la descentralització de l'Estat.
- Òrgan de govern creat pels carlins a Catalunya el 1874
- La Diputació de Catalunya, com a govern autònom del territori que controlaven durant la Tercera Guerra Carlina.
- Territoris signants del Pacte Federal de Tortosa (1869)
- Federals de Catalunya, Aragó, València i les Illes Balears (territoris de l'antiga Corona d'Aragó).
Preguntes tipus test
- Per quina raó les bullangues barcelonines (1835-1843) combinaven reivindicacions polítiques amb protestes laborals?
- a) Perquè l'alta burgesia industrial pretenia eliminar els aranzels per importar matèries primeres d'Europa.
- b) Perquè els dirigents federals volien aprovar immediatament el projecte de constitució estatal de 1883.
- c) Perquè l'Església instigava els obrers a revoltar-se per tal de restablir l'absolutisme monàrquic tradicional.
- d) Perquè estaven protagonitzades per treballadors, artesans i petits comerciants afectats per les dures condicions fabrils.
Resposta: d) Perquè estaven protagonitzades per treballadors, artesans i petits comerciants afectats per les dures condicions fabrils.. Les bullangues van ser dutes a terme per classes populars urbanes que protestaven alhora contra el centralisme i contra la precarietat a les fàbriques.
- Com va materialitzar el carlisme la seva promesa foralista a Catalunya durant la Tercera Guerra Carlina?
- a) Imposant el sufragi universal corporatiu a totes les ciutats industrials catalanes el 1872.
- b) Creant la Diputació de Catalunya el 1874 com a govern propi del territori sota el seu control.
- c) Restablint immediatament els concerts econòmics a través d'un acord amb el govern central de Madrid.
- d) Pactant amb els republicans federals la signatura del Pacte de Tortosa a les zones de muntanya.
Resposta: b) Creant la Diputació de Catalunya el 1874 com a govern propi del territori sota el seu control.. Després del manifest de 1872 de Carles VII, els carlins van establir la Diputació de Catalunya el 1874 als territoris catalans que dominaven.
- Quina concepció de l'Estat defensava Francesc Pi i Margall per a Espanya?
- a) Una confederació de regions rurals que recuperés els furs anteriors a Felip V.
- b) Una divisió centralista en províncies supervisades estrictament pel govern de Madrid.
- c) Una unió voluntària dels diferents pobles organitzada de baix cap a dalt.
- d) Una monarquia constitucional descentralitzada sota la tutela d'un àrbitre reial.
Resposta: c) Una unió voluntària dels diferents pobles organitzada de baix cap a dalt.. Pi i Margall defensava que l'Estat s'havia de construir de baix cap a dalt, resultant d'un pacte o unió voluntària entre pobles.
Tema 2: 3. Els inicis del catalanisme polític
Flashcards
- Definició i any de fundació del Centre Català
- Primera associació política catalanista fundada el 1882 per Valentí Almirall; defensava llengua, dret civil i proteccionisme.
- Què és el Memorial de Greuges (1885)?
- Primer manifest polític del catalanisme, lliurat a Alfons XII; demanava proteccionisme i dret civil sense trencar la unitat estatal.
- Tret definitori del catalanisme formulat a *Lo Catalanisme* (1886)
- Catalanisme progressista, republicà, popular, sense vincles amb l'Església i basat en un partit interclassista.
- Any de fundació i líders de la Lliga de Catalunya
- 1887; impulsada per catalanistes d'orientació conservadora, entre els quals destaca Enric Prat de la Riba.
Preguntes tipus test
- Per quina raó principal es va dissoldre el Centre Català liderat per Valentí Almirall?
- a) Perquè era massa catalanista per als republicans i massa republicà per als catalanistes.
- b) Per la manca total de suport de les classes populars i del moviment obrer català.
- c) A causa de la forta repressió militar espanyola després del Memorial de Greuges.
- d) Perquè els seus membres van integrar-se massivament dins del Partit Conservador de Cánovas.
Resposta: a) Perquè era massa catalanista per als republicans i massa republicà per als catalanistes.. El text explica que el projecte d'Almirall va fracassar en quedar aïllat enmig de dues posicions: resultava massa catalanista per als republicans i massa republicà per als catalanistes.
- Quin paper va tenir el Memorial de Greuges (1885) respecte a les classes socials catalanes?
- a) Va allunyar definitivament els sectors eclesiàstics del catalanisme emergent.
- b) Va permetre que la burgesia s'acostés per primera vegada al catalanisme polític.
- c) Va aconseguir unir el moviment obrer socialista amb el republicanisme federal.
- d) Va enfrontar la burgesia industrial amb els defensors del proteccionisme econòmic.
Resposta: b) Va permetre que la burgesia s'acostés per primera vegada al catalanisme polític.. El Memorial de Greuges presentat a Alfons XII defensava el proteccionisme i el dret civil, cosa que va fer que la burgesia s'acostés al catalanisme.
- Quina fita va significar la campanya del 1889 impulsada pel catalanisme conservador contra el Codi Civil espanyol?
- a) Va consolidar la unificació jurídica completa de totes les províncies sota una única llei estatal.
- b) Va representar la primera victòria política del catalanisme en aconseguir que es respectés el dret civil català.
- c) Va portar a l'aprovació d'un estatut d'autonomia immediat per part del govern de Maria Cristina.
- d) Va dissoldre la Lliga de Catalunya per passar a dependre exclusivament dels partits de Madrid.
Resposta: b) Va representar la primera victòria política del catalanisme en aconseguir que es respectés el dret civil català.. La mobilització de 1889 contra el Codi Civil estatal va salvar el dret civil català, considerant-se la primera gran victòria del catalanisme.
Tema 2: 4. El catalanisme conservador
Flashcards
- Què és el vigatanisme?
- Moviment de capellans de Vic que impulsava un catalanisme d'arrel cristiana.
- Any de publicació i autor de 'La tradició catalana'
- 1892, escrit pel bisbe Josep Torras i Bages.
- Pilars bàsics de Catalunya segons Josep Torras i Bages
- La família, la propietat i la religió, amb el model de l'Edat Mitjana.
- Data de fundació de la Unió Catalanista
- 1891: federació de grups catalanistes per establir un programa comú.
Preguntes tipus test
- Per quina raó el vigatanisme defensava l'Edat Mitjana com a model per a Catalunya?
- a) Perquè buscava crear una unió federal entre tots els territoris de l'antiga Corona d'Aragó.
- b) Perquè rebutjava l'estatut d'autonomia i exigia la restauració d'un règim republicà.
- c) Perquè pretenia suprimir el dret civil català per afavorir el lliure comerç marítim.
- d) Perquè s'hi fonamentaven els valors tradicionals de família, propietat i religió catòlica.
Resposta: d) Perquè s'hi fonamentaven els valors tradicionals de família, propietat i religió catòlica.. Josep Torras i Bages, figura clau del vigatanisme, defensava a 'La tradició catalana' (1892) que l'essència de Catalunya reposava en la família, la propietat i la religió, situant l'Edat Mitjana com a model social.
- Quin va ser el principal dilema intern que debilitava l'actuació de la Unió Catalanista?
- a) El desacord sobre si calia concórrer a les eleccions o restar al marge de la via electoral.
- b) La disputa sobre si calia acceptar el castellà com a llengua cooficial a les institucions.
- c) El rebuig frontal per part dels seus membres burgesos a exigir cap forma d'autogovern.
- d) La decisió d'integrar-se plenament com a branca dins del Partit Conservador de Cánovas.
Resposta: a) El desacord sobre si calia concórrer a les eleccions o restar al marge de la via electoral.. La Unió Catalanista, formada principalment per membres de la classe mitjana conservadora, patia com a punt feble la manca de consens sobre si calia participar en el joc electoral.
- Com plantejaven les Bases de Manresa (1892) la composició i l'elecció de les Corts catalanes?
- a) Mitjançant designació directa i exclusiva del poder central de l'Estat espanyol.
- b) Mitjançant sufragi corporatiu, articulat per representació de grups professionals.
- c) A través d'un sufragi censatari reservat a l'aristocràcia i als alts càrrecs de l'exèrcit.
- d) A través de sufragi universal masculí directe de tots els ciutadans empadronats.
Resposta: b) Mitjançant sufragi corporatiu, articulat per representació de grups professionals.. Les Bases de Manresa estipulaven la recuperació de les Corts catalanes elegides per sufragi corporatiu (per gremis i grups professionals), i no pas per vot directe de tota la població.
Tema 2: 5. La maduració del catalanisme polític: La Lliga Regionalista
Flashcards
- Any de fundació de la Lliga Regionalista
- 1901
- Principals líders de la Lliga Regionalista
- Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó
- Tret que convertia la Lliga en el primer partit modern d'Espanya
- Organització moderna basada en afiliats, seus i propaganda
- Objectiu polític principal de la Lliga Regionalista
- L'autonomia de Catalunya
Preguntes tipus test
- Quina combinació va fer possible l'èxit electoral catalanista a les eleccions de 1901?
- a) L'adhesió dels líders del torn dinàstic a la candidatura unitària de carlins i republicans.
- b) La suma dels seguidors de la Unió Regionalista amb el programa del Centre Nacional Català.
- c) El suport explícit dels militars de Barcelona i del moviment obrer organitzat.
- d) La fusió dels membres del Centre Català amb les bases populars de la Unió Catalanista.
Resposta: b) La suma dels seguidors de la Unió Regionalista amb el programa del Centre Nacional Català.. La Unió Regionalista tenia molts seguidors però no tenia programa, mentre que el Centre Nacional Català tenia programa però pocs seguidors; en complementar-se, es van presentar junts el 1901.
- Com va canviar l'escenari polític a Catalunya després de la consolidació de la Lliga Regionalista?
- a) Els republicans van abandonar les institucions per deixar el camp obert a la nova burgesia catalanista.
- b) El sistema del torn canovista es va enfortir gràcies a l'aliança electoral entre conservadors i liberals catalans.
- c) L'oligarquia caciquil va recuperar fàcilment el control de la representació política a la circumscripció de Barcelona.
- d) Els partits dinàstics van perdre el protagonisme i la disputa política va passar a ser entre catalanistes i republicans.
Resposta: d) Els partits dinàstics van perdre el protagonisme i la disputa política va passar a ser entre catalanistes i republicans.. A partir de l'èxit de la Lliga, els partits del torn van perdre protagonisme a Catalunya i la política es va convertir en una competició entre catalanistes (la Lliga) i republicans.
Tema 2: 6. La concepció plural d'Espanya: nacionalismes i regionalismes
Flashcards
- Any de fundació del Partit Nacionalista Basc (PNB)
- 1895, fundat per Sabino Arana.
- Pilars ideològics inicials de Sabino Arana
- Raça basca, religió catòlica, món rural, independència i rebuig als immigrants.
- Definició i figura clau del Rexurdimento
- Moviment literari que va iniciar el galleguisme, encapçalat per la poeta Rosalía de Castro.
- Tret distintiu del valencianisme decimonònic
- Moviment de caràcter eminentment cultural sorgit enfront del centralisme de l'Estat.
Preguntes tipus test
- Quins factors van impulsar l'aparició del nacionalisme basc a finals del segle XIX segons s'indica a l'esquema de ?
- a) L'aprovació del Codi Civil espanyol i la pèrdua de les colònies a ultramar.
- b) L'abolició dels furs, el procés d'industrialització i l'arribada d'immigrants.
- c) La creació del sistema de torn dinàstic i el sorgiment del caciquisme.
- d) La influència exclusiva de les bullangues i els moviments federals urbans.
Resposta: b) L'abolició dels furs, el procés d'industrialització i l'arribada d'immigrants.. L'origen del nacionalisme basc respon a la pèrdua dels furs tradicionals, el canvi socioeconòmic per la industrialització i la consegüent immigració.
- Quina evolució política va experimentar Sabino Arana cap al final de la seva trajectòria?
- a) Va dissoldre el PNB per integrar-se en el Partit Conservador de Cánovas.
- b) Es va moderar ideològicament i va passar a defensar l'autonomia.
- c) Va abandonar la política per fundar un sindicat de caràcter anarquista.
- d) Va rebutjar qualsevol forma d'autogovern per donar suport a l'Estat centralista.
Resposta: b) Es va moderar ideològicament i va passar a defensar l'autonomia.. Tot i començar defensant postures independentistes i de trencament absolut, al final de la seva vida Arana va moderar les seves tesis cap a l'autonomisme.
- Per quina raó estructural el galleguisme va tenir un desenvolupament més tardà i feble en comparació amb altres moviments?
- a) Perquè Galícia posseïa una societat rural amb una burgesia feble.
- b) Perquè el govern central va concedir immediatament concerts econòmics a Galícia.
- c) Per la manca d'autors literaris que escrivissin en la llengua autòctona gallega.
- d) A causa del rebuig absolut de la població envers el moviment del Rexurdimento.
Resposta: a) Perquè Galícia posseïa una societat rural amb una burgesia feble.. El predomini d'una estructura social agrària i la manca d'una burgesia forta van fer que el galleguisme es mantingués minoritari i retardat.
I 17 flashcards i 6 preguntes més al document.
Text del document
TEMA 1. Del Sexenni a la crisi de 1898: la Restauració Com repassar: 1) llegeix les dues columnes; 2) tapa el temari i explica’l mirant només l’esquema; 3) tapa-ho tot i refés l’esquema de memòria. TEMARI ESQUEMA 1. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874) El 1868 una revolució fa fugir la reina Isabel II i comença el Sexenni Democràtic (1868-1874). La revolució va néixer d'una doble crisi: una crisi econòmica, sobretot de subsistència (no hi havia menjar per a tothom), i una crisi política, perquè el govern estava molt desgastat i l'oposició s'havia organitzat amb el Pacte d'Ostende.
A més, continuava el problema dels carlins, que no havien acceptat mai Isabel II com a reina i defensaven el seu oncle, Carlos María Isidro. Durant el Sexenni va esclatar la III Guerra Carlina. El 1869 s'aprova una nova Constitució, però no convenç ni els republicans ni els carlins, i el president del govern, Prim, és assassinat. Com que no es troba cap solució, es porta un rei estranger, Amadeu de Savoia (1871-1873). Però té massa problemes (la guerra carlina, la guerra de Cuba, el descontentament d'obrers i republicans i un govern dividit) i acaba renunciant al tron. • 1868: revolució → Isabel II fuig → comença el Sexenni.
• Causes: doble crisi: ◦ econòmica, sobretot de subsistència; ◦ política: govern desgastat i Pacte d'Ostende. • Els carlins no accepten Isabel II → III Guerra Carlina. • 1869: nova Constitució, que no convenç ningú; assassinat de Prim. • Amadeu de Savoia (1871-1873): rei estranger amb massa problemes → renuncia. 2. LA I REPÚBLICA (1873-1874) Sense rei, el 1873 es proclama la I República: un sistema sense rei, en què el cap de l'Estat és un president. Va ser encara més caòtica que el període anterior: va tenir 4 presidents en un any i mig. El gener de 1874, el cop d'estat del general Pavía dissol les Corts.
El general Serrano governa durant el 1874 amb un govern de transició, cada cop més conservador. Mentrestant, Cánovas prepara en secret el retorn de la monarquia. El desembre de 1874, el pronunciament de Martínez Campos posa fi a la República i torna la monarquia borbònica amb Alfons XII. • 1873: I República → 4 presidents en un any i mig. • Gener 1874: cop d'estat de Pavía → dissol les Corts. • 1874: govern de transició de Serrano, conservador; Cánovas prepara el retorn del rei. • Desembre 1874: pronunciament de Martínez Campos → Alfons XII. 3.
EL RETORN DE LA DINASTIA I EL SISTEMA CANOVISTA La preparació de la Restauració L'organitzador del retorn de la monarquia va ser Antonio Cánovas del Castillo. No va tornar Isabel II, sinó el seu fill, Alfons XII, que era a l'exili. Cánovas va fundar el Partit Alfonsí, amb el lema "Pau i ordre", per atraure la burgesia, l'Exèrcit i l'Església. El desembre de 1874, Alfons XII publica el Manifest de Sandhurst, escrit per Cánovas, on promet una monarquia constitucional, catòlica i liberal. Al mateix temps, el pronunciament de Martínez Campos a Sagunt el proclama rei. • Cánovas organitza el retorn de la monarquia amb Alfons XII (fill d'Isabel II). • Partit Alfonsí: lema "Pau i ordre".
• Desembre 1874: Manifest de Sandhurst → monarquia constitucional, catòlica i liberal. • Martínez Campos (Sagunt) proclama rei Alfons XII. 1 TEMARI ESQUEMA El sistema canovista La Restauració és el retorn del rei; el sistema canovista és la manera de governar que va dissenyar Cánovas. Després del caos del Sexenni, el seu objectiu era l'estabilitat: que el govern pogués canviar sense revoltes ni militars. El sistema es basava en quatre pilars: • La Constitució de 1876, prou flexible perquè hi cabessin conservadors i liberals. • La Corona, que fa d'àrbitre: decideix quan toca canviar de govern. • Dos partits dinàstics, el conservador (Cánovas) i el liberal (Sagasta), que s'alternen al poder.
• L'exèrcit, que queda fora de la política. • Restauració = el retorn del rei. Sistema canovista = la manera de governar. • Objectiu: estabilitat. • 4 pilars: ◦ la Constitució de 1876; ◦ la Corona com a àrbitre; ◦ dos partits que s'alternen (Cánovas i Sagasta); ◦ l'exèrcit fora de la política. 4. LA CONSTITUCIÓ DE 1876 La Constitució de 1876 barreja valors tradicionals (família, religió, propietat) amb alguns principis democràtics del Sexenni. Estableix la cosobirania: el poder es reparteix entre les Corts i el rei. El rei té molt de poder: té el poder executiu, pot bloquejar lleis (dret de vet) i nomena i cessa els ministres.
Les Corts són bicamerals: el Congrés, elegit pels ciutadans, i el Senat, amb una part elegida i una part nomenada pel rei. El tipus de vot el decideixen lleis posteriors: el 1878, sufragi censatari (només voten els que tenen diners o propietats), i el 1890, sufragi universal masculí (voten tots els homes). En religió, és un Estat confessional: el catolicisme és la religió oficial i l'Estat paga el culte i els capellans. Les altres religions es toleren, però només en privat. Els drets (premsa, expressió, associació, reunió) hi són reconeguts, però lleis posteriors els van retallar molt: existeixen sobre el paper, però a la pràctica estan molt limitats.
• Barreja valors tradicionals i principis democràtics. • Cosobirania: el poder es reparteix entre el rei i les Corts. • El rei té molt de poder: executiu, dret de vet i nomenament de ministres. • Corts bicamerals: Congrés (elegit) i Senat (part elegit, part nomenat pel rei). • Vot: 1878 sufragi censatari → 1890 sufragi universal masculí. • Estat confessional: catolicisme oficial; les altres religions es toleren en privat. • Drets reconeguts sobre el paper, però retallats a la pràctica. 5. LA FI DELS CONFLICTES BÈL·LICS La III Guerra Carlina Els carlins s'havien fet forts aprofitant la caiguda d'Isabel II, i a Catalunya van conquerir ciutats com Vic, Manresa o Olot.
Però la Restauració els va treure força: el 1875 van ser expulsats de Catalunya, i el 1876 es van rendir al País Basc i a Navarra. Com a conseqüència, es van abolir els furs d'aquests territoris, que van passar a pagar els mateixos impostos i a fer el mateix servei militar que la resta. A canvi, el 1878 van rebre els concerts econòmics, una certa autonomia per cobrar impostos. • 1875: els carlins són expulsats de Catalunya. • 1876: es rendeixen al País Basc i a Navarra. • Conseqüència: abolició dels furs → 1878 concerts econòmics. 2 TEMARI ESQUEMA Cuba: la Guerra dels Deu Anys A Cuba hi havia una revolta armada des del 1868: la Guerra dels Deu Anys.
Va acabar amb el Conveni de Zanjón (1878), que prometia amnistia, l'abolició de l'esclavitud i reformes. Com que les promeses no es van complir, el 1879 va esclatar la Guerra Chiquita. • Revolta des del 1868. • 1878, Conveni de Zanjón: amnistia, fi de l'esclavitud i reformes. • Les promeses no es compleixen → 1879 Guerra Chiquita. 6. EL SISTEMA CANOVISTA EN FUNCIONAMENT Bipartidisme i alternança en el poder Els dos grans partits no eren rivals, sinó complementaris: tots dos defensaven la monarquia i volien que el sistema fos estable. • Partit Conservador (Cánovas): aristocràcia, alta burgesia i Església. Volia sufragi censatari, que res canviés i un Estat confessional.
• Partit Liberal (Sagasta): mitjana burgesia i classes mitjanes. Volia sufragi universal masculí, reformes i una societat més laica. Aquest sistema es diu torn dinàstic: quan un govern es desgastava, el rei cridava l'altre partit. • Torn dinàstic: dos partits que s'alternen al poder. ◦ Conservador (Cánovas): classes altes, sufragi censatari, Estat confessional. ◦ Liberal (Sagasta): classes mitjanes, sufragi universal, reformes. • No són rivals: tots dos defensen la monarquia. Frau electoral i caciquisme L'alternança només funcionava gràcies al frau electoral. El ministre de la Governació feia per endavant la llista dels qui havien de guanyar (l'encasellat).
La llista passava als governadors civils i després als cacics, persones o famílies riques que controlaven la política d'una zona, sobretot rural. Els cacics manipulaven les eleccions amb censos falsos, vots comprats i amenaces. Per això, ni amb el sufragi universal (1890) hi va haver democràcia real. • Frau electoral: el ministre fa l'encasellat → governadors civils → cacics. • Caciquisme: censos falsos, vots comprats i amenaces → no hi ha democràcia real. Els governs del torn El torn va funcionar bé entre 1876 i 1894. El 1885 va morir Alfons XII, i els dos partits van signar el Pacte d'El Pardo per donar suport a la regència de Maria Cristina.
Durant el Parlament llarg (18851890) els liberals van fer reformes: llei d'associacions, judici per jurat, Codi Civil (1889) i sufragi universal masculí (1890). Després de la crisi del 1898, el sistema va quedar molt desprestigiat. A Catalunya, els partits dinàstics tenien branques catalanes, però xocaven sovint amb el centralisme de Madrid. • 1876-1894: torn regular. • 1885: mor Alfons XII → Pacte d'El Pardo → regència de Maria Cristina. • Parlament llarg (1885-1890): reformes liberals → Codi Civil (1889), sufragi universal masculí (1890). • Després del 1898, el sistema queda desprestigiat. 3 TEMARI ESQUEMA 7.
L’OPOSICIÓ MARGINADA DEL SISTEMA El sistema de la Restauració deixava fora l'oposició real: carlins, republicans i socialistes, que mai no van tenir prou diputats per governar. • Oposició fora del sistema: carlins, republicans i socialistes. El carlisme i els integristes Després de la derrota del 1876, el carlisme va perdre força. El 1888 es va dividir: els integristes de Ramón Nocedal van crear un partit totalment antiliberal. Una part dels catòlics, en canvi, va entrar al sistema i es va unir al Partit Conservador. • 1888: escissió dels integristes (Nocedal). El republicanisme Els republicans van quedar molt dividits després del fracàs de la I República.
Hi havia quatre grups: els possibilistes de Castelar, que acceptaven el sistema; els progressistes, des de l'exili; els unitaris; i els federals de Pi i Margall, el grup més gran. El sufragi universal del 1890 els va tornar a unir en la Unió Republicana (1893). A principis del segle XX van créixer a les ciutats amb el lerrouxisme a Catalunya. • Dividit en quatre grups: possibilistes (Castelar), progressistes, unitaris i federals (Pi i Margall). • 1893: Unió Republicana. • Segle XX: lerrouxisme a Catalunya. El moviment obrer (molt important per a l'examen) El moviment obrer estava dividit en dues idees: • Els socialistes (marxistes) volien un partit obrer que actués dins del sistema.
• Els anarquistes rebutjaven la política i volien l'acció directa i la revolució. El socialisme. El 1879, Pablo Iglesias va fundar el PSOE, que demanava acabar amb les classes socials, el dret de vaga, menys hores de feina i prohibir el treball infantil. El 1888 es va crear el sindicat UGT, fort sobretot a Madrid, Biscaia i Astúries. El PSOE va aconseguir el seu primer diputat el 1910. L'anarquisme. El 1881 es va crear la FTRE, forta a Andalusia i Catalunya. Per la repressió, una part dels anarquistes va fer atemptats: la bomba del Liceu (1893), la del Corpus (1896) i l'assassinat de Cánovas (1897). El govern va respondre amb els processos de Montjuïc (1896).
Després, els anarcosindicalistes van rebutjar els atemptats i van apostar pels sindicats: Solidaritat Obrera (1907) i la CNT (1910). • Socialistes: dins del sistema. Anarquistes: acció directa. • Socialisme: ◦ 1879: PSOE (Pablo Iglesias); ◦ 1888: UGT; ◦ 1910: primer diputat. • Anarquisme: ◦ 1881: FTRE (Andalusia i Catalunya); ◦ atemptats: Liceu (1893), Corpus (1896), Cánovas (1897); ◦ 1896: processos de Montjuïc; ◦ anarcosindicalisme: Solidaritat Obrera (1907) → CNT (1910). 8. LES GUERRES COLONIALS I LA CRISI DE 1898 A finals del segle XIX, Espanya encara tenia com a colònies Cuba, Puerto Rico i les Filipines. A Cuba hi va haver dues guerres, amb una pau entremig que no es va complir.
• Colònies: Cuba, Puerto Rico i les Filipines. 4 TEMARI ESQUEMA Els antecedents: la Pau de Zanjón (1878) La primera guerra va ser la Guerra dels Deu Anys (1868-1878). Va acabar amb la Pau de Zanjón (1878), on Espanya prometia amnistia, l'abolició de l'esclavitud i reformes (més autonomia i diputats cubans a les Corts). Com que les promeses no es complien, el 1879 va esclatar la Guerra Chiquita. L'única promesa important complerta va ser l'abolició de l'esclavitud (1886), aprovada pel govern liberal de Sagasta. • Guerra dels Deu Anys (1868-1878) → Pau de Zanjón (1878): amnistia, abolició de l'esclavitud i reformes. • Promeses no complertes → 1879 Guerra Chiquita.
• Només es compleix l'abolició de l'esclavitud (1886, Sagasta). El malestar cubà Cuba vivia d'exportar sucre, cafè i tabac, però els aranzels espanyols l'obligaven a comprar productes espanyols cars i li dificultaven vendre a altres països, sobretot als Estats Units. A més, Espanya no li donava l'autonomia promesa. El 1892, José Martí va fundar el Partit Revolucionari Cubà, que ja volia la independència. • Aranzels espanyols i autonomia no concedida. • 1892: José Martí funda el Partit Revolucionari Cubà (independentista). La Guerra de Cuba (1895-1898) La segona guerra va començar el 1895 amb l'alçament de Baire, i aquell mateix any va morir Martí.
El general Martínez Campos no va poder aturar la revolta. El 1896 el va substituir el general Weyler, molt més dur, que va aplicar la reconcentració: va tancar els pagesos en pobles vigilats per aïllar-los dels rebels, i hi va morir moltíssima gent. El 1897, després de l'assassinat de Cánovas, el govern liberal va treure Weyler i va concedir l'autonomia a Cuba, però ja era massa tard: els independentistes, amb el suport dels Estats Units, no la van acceptar. • 1895: alçament de Baire; mor Martí. • Martínez Campos no atura la revolta. • 1896: Weyler i la reconcentració → moltíssims morts. • 1897: mor Cánovas → autonomia per a Cuba → massa tard.
Filipines També hi va haver una revolta independentista el 1896, liderada pel grup Katipunan. • Revolta del Katipunan (1896). La intervenció dels Estats Units Els Estats Units tenien molts interessos econòmics a Cuba. El 1898 van fer servir l'enfonsament del vaixell Maine a l'Havana com a excusa per declarar la guerra a Espanya. La flota espanyola va perdre ràpidament a Cavite (Filipines) i a Santiago (Cuba). Amb el Tractat de París (10 de desembre de 1898), Espanya va cedir Cuba, Puerto Rico i les Filipines. El 1899 va vendre a Alemanya les últimes illes del Pacífic, i així es va acabar l'imperi colonial.
• 1898: enfonsament del Maine (excusa) → guerra amb els Estats Units → derrotes de Cavite i Santiago. • Tractat de París (10-12-1898): Espanya perd Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Catalunya i la guerra de Cuba Cuba era un mercat molt important per a la indústria catalana, sobretot per al tèxtil. Per això les • Cuba era un gran mercat per al tèxtil → els benestants a favor de la 5 TEMARI classes benestants van donar suport a la guerra, mentre que les classes populars, que eren les que anaven a lluitar, s'hi oposaven. Els federals també hi estaven en contra. ESQUEMA guerra; les classes populars i els federals, en contra. 6 TEMA 2. De la Renaixença al catalanisme polític TEMARI ESQUEMA 1.
EL REDREÇAMENT CULTURAL: LA RENAIXENÇA La persistència de la identitat catalana Al principi del segle XIX, el català gairebé no es feia servir com a llengua de cultura. Feia un segle que el Decret de Nova Planta havia eliminat les lleis i les institucions catalanes. Per això el català no es feia servir a l'administració, ni a l'escola, ni a l'Església, i les classes altes l'havien deixat de banda. L'Estat fins i tot el va prohibir en alguns casos: el 1867, en les obres de teatre escrites només en català, i el 1896, per parlar per telèfon. Tot i així, el català no va desaparèixer. La majoria de la gent el parlava cada dia i es feia servir en cançons i llibres populars.
Els catalans també mantenien els seus costums i tradicions. Per això Catalunya continuava sentint-se un poble amb una identitat pròpia, encara que l'Estat ho volgués controlar tot des de Madrid. • El Decret de Nova Planta va eliminar les lleis i institucions catalanes. • Al principi del segle XIX, el català ja no es feia servir a l'administració, a l'escola ni a l'Església, i les classes altes l'havien abandonat. • L'Estat el va arribar a prohibir: en el teatre escrit només en català (1867) i per parlar per telèfon (1896). • Tot i així, la majoria de la gent el continuava parlant, i Catalunya mantenia els seus costums i una identitat pròpia.
La Renaixença de la llengua i la cultura catalanes La Renaixença va ser un moviment cultural del segle XIX que volia que el català tornés a ser una llengua de cultura, escrita i utilitzada en públic. També volia recuperar la història, el dret i les tradicions de Catalunya per reivindicar la seva identitat. Es considera que va començar amb dues obres: • L'oda La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau, publicada el 1833, en què l'autor expressa que troba a faltar Catalunya i elogia la seva llengua. • Els poemes de Joaquim Rubió i Ors, publicats amb el nom de Lo Gaiter del Llobregat el 1841.
Durant aquests anys, molts estudiosos van investigar la història medieval de Catalunya, el seu dret i les seves cançons i llegendes populars. • Moviment cultural del segle XIX que volia que el català tornés a ser una llengua de cultura i recuperar la història, el dret i les tradicions de Catalunya. • Va començar amb dues obres: ◦ La Pàtria d'Aribau (1833); ◦ Lo Gaiter del Llobregat de Rubió i Ors (1841). • Molts estudiosos van investigar la història medieval, el dret i les cançons i llegendes populars. Els Jocs Florals L'any 1859 es van recuperar els Jocs Florals, un concurs de poesia per promoure el català i animar els escriptors a fer-lo servir.
Van tenir molt d'èxit i van ajudar que el català es veiés com una llengua culta i important. El problema és que premiaven un català antic i molt literari, diferent del que la gent parlava al carrer. El 1909, Dolors Monserdà va ser la primera dona que els va presidir. A finals del segle XIX van destacar tres grans escriptors: Jacint Verdaguer, el gran poeta; Àngel Guimerà, autor de teatre, que parla de problemes socials; i Narcís Oller, que torna a escriure novel·les • Es van recuperar el 1859: un concurs de poesia per promoure el català. • Van donar prestigi al català, però premiaven un català antic, diferent del que es parlava al carrer.
• El 1909, Dolors Monserdà va ser la primera dona que els va presidir. • Grans escriptors: Verdaguer (poesia), Guimerà (teatre sobre problemes 7 TEMARI en català. ESQUEMA socials), Oller (novel·la). La Renaixença popular Al mateix temps va aparèixer una Renaixença popular. Aquest moviment defensava "el català que ara es parla", és a dir, el català del carrer, i no el català antic dels Jocs Florals. Arribava a molta més gent i fins i tot es reia dels Jocs Florals amb una paròdia, els Focs Artificials.
Els dos noms més importants són Josep Anselm Clavé, que va crear corals perquè la gent treballadora cantés en català, i Frederic Soler, "Pitarra", que va fer un teatre humorístic i burleta, molt popular entre la gent normal. Finalment, el català també va arribar als diaris i a les revistes, com el Diari Català o les revistes d'humor La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa. Gràcies a això, la llengua es va fer present a la vida pública. • Defensava "el català que ara es parla", el del carrer, i arribava a molta més gent. • Es reia dels Jocs Florals amb una paròdia: els Focs Artificials. • Clavé: corals per a la gent treballadora. Pitarra: teatre humorístic i popular.
• El català arriba a la premsa: el Diari Català, La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa. 2. ELS PRIMERS MOVIMENTS ANTICENTRALISTES Les revoltes populars i l'anticentralisme Al segle XIX, l'Estat liberal va organitzar Espanya com una sola nació i amb un govern centralista: totes les decisions importants (polítiques, econòmiques i de lleis) es prenien des de Madrid. Durant el regnat d'Isabel II, entre el 1835 i el 1843, a Barcelona hi va haver diverses revoltes populars anomenades bullangues. Les protagonitzaven treballadors, artesans i petits comerciants.
Demanaven que els ajuntaments i les diputacions tinguessin més poder, i protestaven contra el centralisme i contra les dures condicions de treball de les fàbriques. En revoltes com la de 1842 o la Jamància (1843) es van proposar canvis per fer l'Estat més democràtic i menys centralista. • Bullangues (1835-1843): revoltes populars a Barcelona que demanaven més poder per als ajuntaments i protestaven contra el centralisme. • Dècada Moderada (1844-1854): una part de la burgesia defensa el particularisme català i la descentralització (Jaume Balmes). Després, durant la Dècada Moderada (1844-1854), el govern va ser encara més centralista.
Això va fer que una part de la burgesia catalana, més moderada, comencés a defensar el particularisme català, és a dir, que es respectessin les característiques pròpies de Catalunya, i la descentralització de l'Estat. Un dels seus defensors va ser Jaume Balmes. Les propostes foralistes del carlisme El carlisme era un moviment molt fort a la Catalunya rural. Els carlins defensaven un rei amb tot el poder (absolutisme), la religió i les tradicions. Estaven en contra de l'Estat liberal i del seu centralisme, i prometien recuperar els furs, les lleis i institucions antigues de Catalunya.
L'any 1872, durant la Tercera Guerra Carlina, el pretendent al tron Carles VII va publicar un manifest en què prometia tornar a Catalunya les lleis i els privilegis que li havia tret Felip V. Dos anys després, el • Molt fort a la Catalunya rural: defensava l'absolutisme, la religió i els furs. • 1872: Carles VII promet tornar els furs a Catalunya. • 1874: els carlins creen la Diputació de Catalunya. 8 TEMARI ESQUEMA 1874, els carlins van crear la Diputació de Catalunya com a govern propi del territori que controlaven. El federalisme El federalisme va néixer dins del republicanisme, a partir del 1840.
Després de la Revolució del 1868 es va crear el Partit Republicà Democràtic Federal, que defensava la república en lloc de la monarquia, la separació entre l'Estat i l'Església, més drets per als ciutadans i repartir el poder entre l'Estat, les regions i els ajuntaments. A Catalunya va tenir molt de suport a les ciutats, sobretot entre els petits comerciants i els obrers. El seu principal pensador va ser Francesc Pi i Margall. Segons ell, l'Estat s'havia d'organitzar des de baix, i Espanya havia de ser una unió voluntària dels diferents pobles que la formaven. El 1869, federals de Catalunya (entre ells Valentí Almirall), Aragó, València i les Balears van signar el Pacte Federal de Tortosa.
Volien una república federal que tingués en compte la història comuna de l'antiga Corona d'Aragó, però deixaven clar que no volien separar-se d'Espanya. • 1868: neix el Partit Republicà Democràtic Federal, que defensa la república i repartir el poder entre l'Estat, les regions i els ajuntaments. • Pi i Margall: Espanya ha de ser una unió voluntària dels seus pobles. • 1869, Pacte Federal de Tortosa: federals de l'antiga Corona d'Aragó que volen una república federal sense separar-se d'Espanya. • 1873: Constitució federal amb 17 estats, que no s'arriba a aplicar. • 1883: projecte de Constitució de l'Estat Català dins d'una Espanya federal.
Durant la Primera República (1873) es va preparar una Constitució federal que dividia Espanya en 17 estats, però no es va arribar a aplicar. Amb la Restauració el federalisme va perdre força. Tot i així, el 1883 els federals catalans van redactar un projecte de Constitució de l'Estat Català dins d'una Espanya federal. 3. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC Valentí Almirall i el Centre Català Valentí Almirall és el principal impulsor del catalanisme polític. El 1881 es va separar del partit federal de Pi i Margall perquè volia una política només per a Catalunya, sense dependre dels partits espanyols. Creia que el catalanisme havia de deixar de ser només cultural i fer política.
El 1882 va crear el Centre Català, la primera associació política catalanista, que defensava la llengua, el dret civil català i la protecció de la indústria catalana (proteccionisme). • Almirall és el principal impulsor del catalanisme polític. • 1881: se separa de Pi i Margall per fer una política només per a Catalunya. • Vol que el catalanisme deixi de ser només cultural i faci política. • 1882: crea el Centre Català, la primera associació política catalanista. Defensava la llengua, el dret civil i el proteccionisme. El Memorial de Greuges (1885) El 1885 van presentar al rei Alfons XII el Memorial de Greuges, el primer manifest polític del catalanisme.
Criticava el centralisme, defensava el particularisme català, demanava proteccionisme i el manteniment del dret civil català, però sense trencar la unitat d'Espanya. Va servir perquè la burgesia s'acostés al catalanisme. • Presentat al rei Alfons XII. És el primer manifest polític del catalanisme. • Critica el centralisme i defensa el particularisme, el proteccionisme i el dret civil català. 9 TEMARI ESQUEMA • No vol trencar la unitat d'Espanya. Acosta la burgesia al catalanisme. Lo Catalanisme (1886) El 1886 Almirall va publicar Lo Catalanisme, on explica el catalanisme progressista: popular, republicà i sense vincles amb l'Església.
Proposava un partit interclassista, és a dir, que unís totes les classes socials. • Llibre d'Almirall: catalanisme progressista (popular, republicà i sense vincles amb l'Església). • Proposa un partit interclassista. El declivi del Centre Català La proposta d'Almirall va fracassar perquè era massa catalanista per als republicans i massa republicana per als catalanistes. Va perdre suports i el Centre Català va desaparèixer. • Fracassa: massa catalanista per als republicans i massa republicà per als catalanistes.
La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Reina El 1887, un grup de catalanistes conservadors, amb Enric Prat de la Riba, va fundar la Lliga de Catalunya, que va connectar millor amb la burgesia. El 1888 va entregar a la reina regent Maria Cristina el Missatge a la Reina Regent, la primera petició d'autonomia per a Catalunya. Demanava Corts pròpies, el català com a llengua oficial, tribunals catalans i soldats voluntaris. El 1889, una campanya contra el Codi Civil espanyol va aconseguir que es respectés el dret civil català: la primera victòria del catalanisme. • 1887: catalanistes conservadors (Prat de la Riba) funden la Lliga de Catalunya.
• 1888: Missatge a la Reina Regent, primera petició d'autonomia: Corts pròpies, català oficial, tribunals catalans, soldats voluntaris. • 1889: campanya contra el Codi Civil → primera victòria del catalanisme. 4. EL CATALANISME CONSERVADOR A la dècada del 1890 van aparèixer diferents corrents de catalanisme conservador. El catalanisme tradicionalista: Torras i Bages Una part de l'Església catalana es va acostar al catalanisme amb el vigatanisme, un moviment de capellans de Vic que volia fer el catalanisme cristià. La figura principal va ser el bisbe Josep Torras i Bages.
El 1892 va publicar La tradició catalana, on defensava que l'esència de Catalunya es basa en la família, la propietat i la religió, i posava com a model l'Edat Mitjana. La seva frase més coneguda és "Catalunya serà cristiana o no serà". • Vigatanisme: catalanisme de l'Església de Vic, que vol fer el catalanisme cristià. • Torras i Bages publica La tradició catalana (1892): família, propietat i religió; model de l'Edat Mitjana. • Frase clau: "Catalunya serà cristiana o no serà".
La formació de la Unió Catalanista El 1891 es va crear la Unió Catalanista, una federació de tots els grups catalanistes per difondre les • 1891: federació de tots els grups catalanistes per fer un programa 10 TEMARI seves idees i fer un programa comú. Els seus membres eren de la classe mitjana conservadora, i defensava un ampli autogovern per a Catalunya. El seu punt feble era que no es posaven d'acord sobre si calia presentar-se a les eleccions. ESQUEMA comú. • Membres: classe mitjana conservadora. Defensa un ampli autogovern. • Punt feble: no es posen d'acord sobre si cal presentar-se a les eleccions.
Les Bases de Manresa (1892) El 1892, a Manresa, la Unió Catalanista va aprovar el seu programa: les Bases de Manresa. Separaven el poder central (l'Estat) del poder regional (Catalunya). Demanaven que Catalunya decidís sobre les seves lleis, l'educació i la justícia, que el català fos l'única llengua oficial i que els càrrecs públics fossin per a catalans. També volien recuperar les Corts catalanes, elegides per sufragi corporatiu (no votava tothom, sinó per grups professionals). Són el primer gran programa del catalanisme conservador. • Separa el poder central (l'Estat) del poder regional (Catalunya).
• Demanen: ◦ que Catalunya decideixi sobre les seves lleis, l'educació i la justícia; ◦ el català com a única llengua oficial; ◦ càrrecs públics per a catalans; ◦ Corts catalanes elegides per sufragi corporatiu. • Primer gran programa del catalanisme conservador. El Missatge al rei dels grecs (1897) El 1897 la Unió Catalanista va enviar un missatge al rei Jordi I de Grècia per donar-li suport contra el domini turc a l'illa de Creta. El va escriure Enric Prat de la Riba, el principal pensador del catalanisme conservador. Amb ell, el catalanisme va començar a veure Catalunya com una nació, i no només com una regió. • Suport a Jordi I de Grècia contra el domini turc a Creta.
• L'escriu Prat de la Riba. • Catalunya es comença a veure com una nació, no només com una regió. 5. LA MADURACIÓ DEL CATALANISME POLÍTIC: LA LLIGA REGIONALISTA L'impacte de la crisi del 1898 El desastre del 1898, quan Espanya va perdre les últimes colònies, va fer que la gent perdés la confiança en la Restauració i en els partits que governaven. El catalanisme en va sortir reforçat i va decidir crear un partit que es presentés a les eleccions per aconseguir l'autonomia. • El desastre del 98 fa perdre la confiança en la Restauració. • El catalanisme decideix crear un partit per anar a eleccions i aconseguir l'autonomia.
Cap a una nova política catalanista Hi havia dos grups catalanistes nous: la Unió Regionalista, que tenia molts seguidors però no tenia programa, i el Centre Nacional Català, de Prat de la Riba i Cambó, que tenia programa però pocs seguidors. Com que es complementaven, el 1901 es van presentar junts a les eleccions. • Dos grups que es complementen: ◦ Unió Regionalista: molts seguidors, sense programa; ◦ Centre Nacional Català (Prat de la Riba i Cambó): programa, pocs seguidors. • 1901: es presenten junts a les eleccions. 11 TEMARI ESQUEMA La candidatura dels quatre presidents A les eleccions del 1901 van guanyar 4 dels 7 diputats de Barcelona.
Era la primera vegada que guanyava un partit que no formava part del torn dinàstic. • 1901: guanyen 4 dels 7 diputats de Barcelona. • Primera vegada que guanya un partit de fora del torn dinàstic. Un partit de nova mena: la Lliga Regionalista Després d'aquest èxit, els dos grups es van unir en la Lliga Regionalista (1901), liderada per Prat de la Riba i Cambó. És el primer partit polític modern d'Espanya, perquè tenia una organització moderna (afiliats, seus, propaganda). Els seus seguidors eren els sectors benestants, i el seu objectiu era l'autonomia de Catalunya. • 1901: els dos grups s'uneixen. Líders: Prat de la Riba i Cambó.
• Primer partit polític modern d'Espanya (afiliats, seus, propaganda). • Seguidors: sectors benestants. Objectiu: l'autonomia. Un nou escenari polític per a Catalunya A partir d'aleshores, a Catalunya els partits del torn van perdre protagonisme, i la política es va convertir en una competició entre catalanistes (la Lliga) i republicans. • Els partits del torn perden protagonisme: competeixen catalanistes (la Lliga) i republicans. 6. LA CONCEPCIÓ PLURAL D’ESPANYA: NACIONALISMES I REGIONALISMES A finals del segle XIX, en altres territoris d'Espanya també van sorgir moviments nacionalistes i regionalistes en contra del centralisme de l'Estat liberal.
• Moviments nacionalistes i regionalistes en altres territoris, en contra del centralisme. Arana i el nacionalisme basc Al País Basc, l'abolició dels furs, la industrialització i l'arribada d'immigrants van fer que alguns bascos volguessin defensar la seva cultura i la seva manera de viure tradicional. El líder va ser Sabino Arana, que el 1895 va fundar el Partit Nacionalista Basc (PNB). Defensava la raça basca, la religió catòlica, el món rural i la independència, i rebutjava els immigrants. Al final de la seva vida es va moderar i va passar a defensar l'autonomia. • Causes: abolició dels furs, industrialització i arribada d'immigrants. • Sabino Arana funda el PNB el 1895.
• Idees: raça basca, religió catòlica i món rural, rebuig als immigrants, independència. • Al final es modera i defensa l'autonomia. Els orígens del galleguisme Galícia era una societat rural amb una burgesia feble, i per això el galleguisme va ser més feble i tardà. Va començar com un moviment literari, el Rexurdimento, amb la poeta Rosalía de Castro, i sempre va ser minoritari. • Societat rural i burgesia feble → galleguisme més feble i tardà. • Rexurdimento, amb Rosalía de Castro. Sempre minoritari. Valencianisme, aragonesisme i andalusisme A València el moviment va ser sobretot cultural. A l'Aragó defensava el dret civil propi. A Andalusia va • València: sobretot cultural.
12 TEMARI ESQUEMA néixer del republicanisme federal. • Aragó: defensa del dret civil propi. • Andalusia: neix del republicanisme federal. 13