Història d'Espanya: La Restauració Borbònica i la Crisi del 98

Actualitzat el · AprenAI

Presentació didàctica sobre el període de la Restauració borbònica a Espanya, el funcionament del sistema canovista, les forces d'oposició i la crisi colonial del 1898.

Història d'Espanya · Selectivitat (PAU Catalunya)

66 pàgines · 5 temes · 11 flashcards · 8 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. La Restauració · p. 1-9
  2. 2. El sistema canovista · p. 10-25
  3. 3. L'oposició: els moviments obrers i republicans · p. 26-34
  4. 4. L'oposició: els nacionalismes · p. 35-43
  5. 5. La crisi de finals de segle · p. 44-66

1. La Restauració

Flashcards

Quin període cronològic abasta la Restauració borbònica?
Des del desembre del 1874 fins a l'abril del 1931.
Quins tres períodes de govern conformen la Restauració?
Regnat d'Alfons XII (1874-85), regència de Maria Cristina d'Àustria (1885-1902) i regnat d'Alfons XIII (1902-31).
Quin militar i quin pronunciament van iniciar la Restauració?
El general Martínez Campos, el 31 de desembre de 1874 a Sagunt.
Quin polític va formar govern a l'inici de la Restauració?
Antonio Cánovas del Castillo.

Preguntes tipus test

  1. Per quina raó principal les classes benestants van donar suport al retorn de la monarquia borbònica el 1874?
    • a) Perquè pretenien restablir l'absolutisme anterior a les reformes liberals del segle XIX.
    • b) Perquè desitjaven cedir el control del govern als líders dels moviments obrers emergents.
    • c) Perquè buscaven un sistema polític més segur i durador davant la inestabilitat republicana.
    • d) Perquè volien instaurar de manera immediata el sufragi universal per a tota la ciutadania.

    Resposta: c) Perquè buscaven un sistema polític més segur i durador davant la inestabilitat republicana.. Les classes benestants desitjaven un sistema més segur i durador que el règim presidencialista republicà establert després del cop d'Estat de Pavía.

  2. Quina seqüència reflecteix fidelment l'evolució cronològica de les etapes de la Restauració borbònica?
    • a) Dictadura militar, període de consolidació borbònica, regència de Maria Cristina i dissolució de les Corts.
    • b) Institucionalització pacífica, cop d'Estat del general Pavía, crisi del 98 i regnat breu d'Alfons XII.
    • c) Instal·lació i consolidació, institucionalització, crisi i esfondrament, i finalment la Dictadura de Primo de Rivera.
    • d) Crisi colonial, govern provisional de Cánovas, consolidació institucional i arribada de la Primera República.

    Resposta: c) Instal·lació i consolidació, institucionalització, crisi i esfondrament, i finalment la Dictadura de Primo de Rivera.. El període es divideix en quatre etapes: instal·lació i consolidació (1874-76), institucionalització i estabilització (1876-98), crisi i esfondrament (1898-1923), i la Dictadura de Primo de Rivera (1923-29).

2. El sistema canovista

Flashcards

Quins quatre valors tradicionals defensava Cánovas del Castillo?
Família, religió, monarquia històrica i propietat.
A qui corresponia la sobirania segons la Constitució de 1876?
Sobirania compartida entre el rei i les Corts.
Com era l'estructura de les Corts a la Constitució de 1876?
Bicameral: formades pel Congrés dels Diputats i el Senat.
Quins eren els dos líders dels partits dinàstics de la Restauració?
Antonio Cánovas del Castillo (Partit Conservador) i Práxedes Mateo Sagasta (Partit Liberal).

Preguntes tipus test

  1. A qui representa el personatge d'aquesta imatge clau del règim de la Restauració?
    • a) Joaquín Costa
    • b) Práxedes Mateo Sagasta
    • c) Arsenio Martínez Campos
    • d) Antonio Cánovas del Castillo

    Resposta: d) Antonio Cánovas del Castillo. La imatge mostra Antonio Cánovas del Castillo, el principal artífex polític i ideòleg del règim conservador de la Restauració.

  2. Quin paper institucional atorgava la Constitució de 1876 a la figura del monarca en el procés legislatiu?
    • a) Redactar decrets legislatius de manera autònoma sense el parlament
    • b) Exclusivament una funció cerimonial sense intervenció en les lleis
    • c) Promulgar i sancionar lleis, a més de poder dissoldre Corts
    • d) El dret de veto suspensiu durant un màxim d'una legislatura sencera

    Resposta: c) Promulgar i sancionar lleis, a més de poder dissoldre Corts. Segons la Constitució de 1876, el rei tenia un ampli poder: podia promulgar i sancionar les lleis, convocar i dissoldre les Corts, a més de nomenar ministres.

  3. Per què el Senat de la Constitució de 1876 es considerava una cambra sotmesa a la Corona?
    • a) Perquè el rei n'era el president efectiu amb vot de qualitat
    • b) Perquè podia vetar les decisions del Congrés sense consulta prèvia
    • c) Perquè els escons s'assignaven exclusivament per dret de primogenitura
    • d) Perquè la meitat dels seus senadors eren designats directament pel rei

    Resposta: d) Perquè la meitat dels seus senadors eren designats directament pel rei. La meitat dels membres del Senat eren nomenats directament pel monarca, fet que convertia aquesta cambra en un òrgan submis a la voluntat reial.

3. L'oposició: els moviments obrers i republicans

4. L'oposició: els nacionalismes

5. La crisi de finals de segle

I 3 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

La Restauració (I) UNITAT Feu clic per a afegir text DIDÀCTICA 5 ESQUEMA  1. LA RESTAURACIÓ  2. EL SISTEMA CANOVISTA  3. L’OPOSICIÓ: ELS MOVIMENTS OBRERS I REPUBLICANS  4. L’OPOSICIÓ: ELS NACIONALISMES  5. LA CRISI DE FINALS DE SEGLE 1. LA RESTAURACIÓ  Període de la història d’Espanya que comprèn des del desembre del 1874 fins a l’abril del 1931, i que correspon  al regnat d’Alfons XII (1874-85),  a la regència de Maria Cristina d’Àustria (1885-1902) i  al regnat d’Alfons XIII (1902-31). 1. LA RESTAURACIÓ  Quatre etapes:  La primera (1874-76) és la d’instal·lació i consolidació.  En una segona etapa (1876-98) el sistema s’institucionalitzà i s’estabilitzà.

 El període final (1898-1923), de crisi i esfondrament del sistema.  La Dictadura de Primo de Rivera (1923-29) fou el principi de la fi del sistema restauracionista. 1. LA RESTAURACIÓ  El període es caracteritza  per una certa estabilitat institucional,  la conformació d’un model liberal de l’Estat  i la incorporació dels moviments socials i polítics, fruit de la revolució industrial  Aquest sistema afavoria els interessos dels • terratinents, • de la burgesia i • de l’Església. 1. LA RESTAURACIÓ  Al gener de 1874 els militars van posar fi a la Primera República amb el cop d’Estat del general Pavía.

 Les classes benestants desitjaven un sistema més segur i durador que el règim presidencialista establert. Aquests van donar suport al restabliment d’una monarquia borbònica conservadora. 1. LA RESTAURACIÓ  El 31 de desembre del 1874 el general Martínez Campos va comandar un pronunciament prop de Sagunt i l’exèrcit el va acceptar.  Cánovas del Castillo va formar el govern, començava llavors La Restauració. 2. EL SISTEMA CANOVISTA 2A. El pensament de Cánovas  Cánovas del Castillo era un polític d’idees molt conservadores.  Defensava els valors tradicionals:  família,  religió,  monarquia històrica i  propietat. 2. EL SISTEMA CANOVISTA 2A.

El pensament de Cánovas  Cánovas va mantenir els republicans i els moviments obrers fora de la llei i va estructurar tot un sistema polític, social i cultural conegut amb el nom de sistema canovista. 2. EL SISTEMA CANOVISTA 2B. La constitució de 1876  la divisió de poders en què la sobirania era compartida entre el rei i les Corts.  El rei tenia molt poder:  cap de l’exercit i  cap de govern ministres), (podia nomenar i cessar  tenia la potestat de promulgar i sancionar les lleis i  podia convocar i dissoldre les Corts. 2. EL SISTEMA CANOVISTA 2B. La constitució de 1876  Les Corts eren bicamerals, és a dir, estaven formades per un Congrés i un Senat.

Les lleis havien de ser aprovades per totes dues cameres. La meitat dels senadors eren nomenats pel rei, per tant, el Senat era una cambra submisa a la voluntat reial.  La Constitució també establia l’Estat confessional i declarava el catolicisme religió oficial de l’Estat. 2. EL SISTEMA CANOVISTA 2C.

Els partits polítics  Cánovas va proposar el model bipartidista (similar al model anglès):  dos partits en alternança política pacífica, eren els partits dinàstics PARTITS DINĖSTICS LIBERALS CONSE RVADORS L’ders Pr‡xedes Ma teo Saga sta C‡novas del Castillo Sufragi Sufragi censitari menys restrictiu Sufragi Universal Mascul’ Sufragi censitari molt restrictiu progressistes, antics dem˜crates i republicans mode rats antics liberals moderats Or’gen pol’tic Base social come rciants, classes mitjanes, petits industrials, professionals aallttaa bbuurrggeessiiaa ccaattaallaannaa ii bbaassccaa,, els rics terratinents, els alts c˜rrecs de lÕ Esglˇs ia i lÕex¸ rcit 2. EL SISTEMA CANOVISTA 2C.

El sistema electoral: el frau  Al 1878 Cánovas va aprovar un sistema d’eleccions, que establia un sufragi censatari (només podien votar les classes riques).  Anys més tard, 1891 es restablia el sufragi universal masculí per majors de 25 anys (va ser publicada per Mateo Sagasta). 2. EL SISTEMA CANOVISTA 2C. El sistema electoral: el frau  Malgrat això, les eleccions van ser sempre un frau; es produïa el caciquisme,  els cacics eren persones que compraven els vots dels ciutadans, amenaçaven, falsificaven el cens...fins i tot canviaven les xifres resultants de les votacions,  aquest sistema era conegut amb el nom de la tupinada.  Era molt efectiu sobre tot al camp. 2.

EL SISTEMA CANOVISTA 2C. El sistema electoral: el frau  Aquest bipartidisme es consolidà amb el denominat Pacte del Pardo, pacte acordat l’any 1885, a la mort d’Alfons XII, entre  Cánovas i  Sagasta,  segons el qual cap dels dos grups usaria una crisis del govern per deslegitimar l’altre formació de tal manera que l’alternança dels poders fos pacífica. 2. EL SISTEMA CANOVISTA 2D. Oligarquia i caciquisme Joaquin Costa va definir el sistema de la Restauració com:  Oligarquia i  Caciquisme 3. L’OPOSICIÓ  Fins a l’inici del segle XX no hi va haver una veritable oposició al sistema de partits.

 Als anys 80 la nova legislació de Sagasta,  lleis de llibertat de reunió,  d’impremta,  d’associació...  va permetre el ressorgiment dels partits republicans i obrers. 3. L’OPOSICIÓ  Van ressorgir per qüestions polítiques (contra la construcció d’ un Estat centralitzat) i  per qüestions socioeconòmiques (moviments obrers, PSOE i anarquistes). 3. L’OPOSICIÓ Els carlins  Després de la derrota a la Tercera Guerra Carlina (finalitzada el 1876) els carlins van desistir i es van dividir en  afiliats al partit conservador i  integristes partidaris de la monarquia absoluta.  En general, el carlisme va derivar en regionalisme, a Catalunya va acostar-se a l’integrisme. 3.

L’OPOSICIÓ El moviment obrer  L’ Estat no es va preocupar de la situació obrera fins el 1900, any en què va publicar la Llei d’Accidents del Treball i la Llei del Treball de les Dones i els Nens.  Als primers anys de la Restauració les associacions obreres es van moure en la clandestinitat.  Al 1890 la Segona Internacional va demanar la jornada de vuit hores, l’1 de maig. 3. L’OPOSICIÓ El moviment obrer  En aquests anys es va fundar la UGT i el PSOE, amb una política obrerista.  L’ anarquisme es va dividir en sindicalistes i els antisindicalistes, que proposaven la propaganda del fet (atemptats contra l’Estat).

 Un bon exemple són: l’ assassinat de Cánovas del Castillo, l’ atemptat contra Martínez Campos, al Liceu o a la processó dels Corpus. 3. L’OPOSICIÓ El moviment obrer  La repressió fou molt dura, van haver moltíssimes morts (processos de Montjuïc).  Al començament del segle XX el moviment obrer es reorganitzà i es convertí en una constant de la vida social i política, sobretot a Catalunya. 4. L’OPOSICIÓ Els nacionalismes  El nacionalisme era una tendència general a Europa.  Considerava com a nació els pobles que tenien la mateixa llengua, història, personalitat... i uns drets i costums comuns. 4.

L’OPOSICIÓ Els nacionalismes  A Espanya es va produir un enfrontament entre el nacionalisme castellà i els nacionalismes perifèrics  català,  basc i  gallec. 4. L’OPOSICIÓ Els nacionalismes  El nacionalismes perifèrics sorgiran com a resposta a la consolidació del nacionalisme espanyol durant la construcció de l’estat liberal i davant la inoperància del nou estat que mai funciona tan bé com altres models europeus. 4. L’OPOSICIÓ Els nacionalismes  El nacionalisme català es mou en dos fronts:  el cultural i jurídic (defensa la llengua i el Codi Civil català) i  l’econòmic (defensa una política proteccionista per a la supervivència de la indústria catalana). 4.

L’OPOSICIÓ Els nacionalismes  El nacionalisme basc va néixer com a reacció contra l’ abolició dels furs tradicionals després de la Tercera Guerra Carlina.  Aquest moviment defensava una societat tradicional pagesa davant la nova societat industrial.  Proposava la defensa de la llengua, la cultura i la raça basca.  El seu líder principal fou Sabino Arana que fundà el PNB 4. L’OPOSICIÓ Els nacionalismes  El nacionalisme gallec va anomenar el moviment anomenat Rexurdimento.  Va ser principalment un moviment literari, cultural, conservador i apolític (Rosalía de Castro). 5.- LA CRISI DE FINALS DE SEGLE. LA CRISI DEL 98 5A.

Les causes  La primera guerra per l'Autonomia de Cuba va començar l'any 1868 amb la guerra dels 10 anys, que va acabar amb la Pau de Zanjón (1878) amb la qual  es va abolir l'esclavitud i  es va acordar un Règim d'Autonomia per a la Illa. 5.- LA CRISI DE FINALS DE SEGLE. LA CRISI DEL 98 5A. Les causes  Tanmateix els diferents governs no van complir els compromisos subscrits a la pau de Zanjón.  L'origen del conflicte va estar en una inadequada política colonial i en el desig d'expansió dels Estats Units que havien incrementat notablement la seva relació comercial amb Cuba, principalment la demanda de sucre. 5.- LA CRISI DE FINALS DE SEGLE. LA CRISI DEL 98 5A.

Les causes  Després de la febre d’or (expansió econòmica 1876-1886) van haver dos fets que provocaren una crisi econòmica greu:  la propagació de la fil·loxera a la vinya i  la competència a escala mundial que havia portat la revolució dels transports. 5.- LA CRISI DE FINALS DE SEGLE. LA CRISI DEL 98 5A. Les causes  Els grans terratinents van demanar al govern l’ establiment d’un fort aranzel proteccionista que els donés el monopoli sobre el mercat nacional espanyol i el de les colònies.  El govern de Cánovas va establir l’ aranzel del 1891, que perjudicava el comerç entre Cuba i els EUA. 5.- LA CRISI DE FINALS DE SEGLE. LA CRISI DEL 98 5A.

Les causes  El 1893, Antoni Maura intentà, com a ministre d’ultramar, atorgar autonomia a Cuba, però fracassà.  El 1895, quan finalment s’iniciava el projecte d’autonomia, va esclatar la insurrecció (“grito de Baire”) separatista sota la direcció d’ Antonio Maceo, José Martí i Máximo. 5.- LA CRISI DE FINALS DE SEGLE. LA CRISI DEL 98 5B. La guerra  Començà una intensa guerra de guerrilles i  el govern espanyol envià Martínez Campos que  al poc temps va ser substituït pel general Valeriano Welier que no va dubtar en aplicar mètodes brutals  (concentració de la població pagesa a les ciutats). 5.- LA CRISI DE FINALS DE SEGLE. LA CRISI DEL 98 5B.

La guerra  Els Estats Units van accentuar la pressió sobre Espanya responent  als interessos de les grans companyies sucreres i  a una agressiva campanya de premsa que denunciava la brutalitat dels espanyols. 5.- LA CRISI DE FINALS DE SEGLE. LA CRISI DEL 98 5B. La guerra  El 1898 els Estats Units declararen la guerra a Espanya, aprofitant un incident fortuït, l’explosió del vaixell nord-americà Maine al port de l’Havana, que els nord-americans interpretaren com un atemptat espanyol. 5.- LA CRISI DE FINALS DE SEGLE. LA CRISI DEL 98 5B.

La guerra  El conflicte es va estendre a les Filipines on havia sorgit un moviment nacionalista que lluitava per la independència al temps que els nord-americans venien manifestant interessos estratègics de penetració al Pacífic sud. 5.- LA CRISI DE FINALS DE SEGLE. LA CRISI DEL 98 5B. La guerra  La guerra va demostrar la feblesa espanyola envers el potencial militar dels EUA.  La flota espanyola va ser derrotada a les batalles navals de  Cavite (Filipines) i  a la badia de Santiago de Cuba. 5.- LA CRISI DE FINALS DE SEGLE. LA CRISI DEL 98 5B. La guerra  Una vegada consumada la derrota militar es produí la rendició.  Al desembre de 1898 es van signar els acords de Pau de París.

 Espanya cedia als Estats Units • les Filipines, • Puerto Rico • i la illa de Guam,  Cuba restava teòricament independent però sota la protecció nord-americana.  Les Marianes i les Carolines es van vendre a Alemanya Conseqüències de la pèrdua de Cuba Pèrdues humanes Crisi econòmica (pujada de preus) Són causa de Inici de la desintegració del sistema de la Restauració Crisi cultural Resultat d’una Frustració nacional “Generació del 98” sorgeix Es converteix en Consciència crítica (intel·lectual) Busca la Regeneració del país Representat per Joaquín Costa Pesimisme Crítica (Unamuno, Pio Baroja...)

Més apunts d'Història d'Espanya

Exàmens, temes i apunts de Història d'Espanya

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat