1. Condicions de vida i Regeneracionisme
Flashcards
- Organització obrera catalana d'arrel anarquista de l'època
- Federació del treball, creada per dur a terme accions de caràcter reivindicatiu.
- Defineix Regeneracionisme
- Corrent de pensament sorgit arran de la crisi de 1898 per renovar Espanya en els àmbits econòmic, cultural/social i polític.
- Mesures clau del govern regeneracionista de Francisco Silvela
- Descentralització administrativa i augment d'impostos als productes de primera necessitat per pagar els costos bèl·lics.
Preguntes tipus test
- Quina conseqüència directa van provocar les precàries condicions de vida i laborals de la classe treballadora?
- a) La desaparició immediata de la indústria tradicional a Catalunya.
- b) El sorgiment d'una consciència de classe obrera i la creació d'associacions reivindicatives.
- c) L'acceptació passiva de les condicions laborals per evitar l'atur.
- d) L'adhesió immediata dels obrers als partits dinàstics del torn canovista.
Resposta: b) El sorgiment d'una consciència de classe obrera i la creació d'associacions reivindicatives.. Les males condicions de vida i laborals van propiciar una consciència de classe obrera i el desenvolupament d'associacions per defensar les seves demandes.
- Quina resposta social es va produir a Catalunya davant la pujada d'impostos en productes de primera necessitat del govern Silvela?
- a) El Tancament de Caixes i una vaga general de comerciants.
- b) Una insurrecció armada liderada pel Partit Socialista.
- c) L'acceptació immediata del pla fiscal per finançar el deute.
- d) Una aliança electoral entre conservadors i liberals catalans.
Resposta: a) El Tancament de Caixes i una vaga general de comerciants.. Les noves càrregues fiscals destinades a pagar el cost de la guerra van desembocar en el Tancament de Caixes i una vaga de comerciants a Catalunya.
- Com va reaccionar el govern central davant la vaga de comerciants i el Tancament de Caixes a Catalunya?
- a) Va convocar eleccions generals per renovar el parlament.
- b) Va declarar l'estat de guerra i la restricció de les llibertats.
- c) Va retirar immediatament els impostos sobre el consum.
- d) Va aprovar una llei d'autonomia per a les diputacions catalanes.
Resposta: b) Va declarar l'estat de guerra i la restricció de les llibertats.. La resposta del govern davant la protesta fou declarar l'estat de guerra, fet que va implicar la restricció de llibertats i el fracàs del projecte regenerador.
2. Reformisme dinàstic: Maura i Canalejas
3. Les forces polítiques d'oposició
4. La Guerra del Marroc i la Setmana Tràgica
5. Els fets del Cu-cut i Solidaritat Catalana
Text del document
1. Apartat 7: Condicions de vida ● 7.1 Associacionisme obrer ○ Les males condicions de vida i laborals van crear una consciència de classe obrera i la creació alhora d'associacions obreres que defensaven les demandes com: ■ El partido socialista obrero español PSOE, partidari de la revolució industrial. ■ A Catalunya, els corrents anarquistes van crear la Federació del treball que portaven a terme accions de caràcter reivindicatiu. 2. Regeneracionisme (Imágenes: 16560.jpg) ● 8. Etapa Regeneracionista 1899 - 1902 ○ Entre 1898 i 1931, el sistema de la Restauració cau en crisi. A partir del desastre colonial de 1898, es comença a qüestionar el sistema canovista.
Com a resposta a la crisi, apareix el regeneracionisme, un corrent de pensament caracteritzat per la voluntat expressa de renovar el país, en el terreny econòmic, cultural/social i polític. ○ El líder conservador Francisco Silvela va formar govern i va proposar el projecte de: ■ Descentralització administrativa. ■ Creació d'una política d'augment d'impostos en els productes de primera necessitat per pagar els costes de la guerra. ○ Les noves càrregues fiscals van provocar a Catalunya el tancament de caixes i una vaga general de comercials. Com a resposta, el govern va declarar l'estat de guerra, és a dir, restricció de llibertats.
Tot plegat fa evident el fracàs del primer intent de regenerar la vida política espanyola i va posar fi a l'esperança de la regeneració governada per Silvela i Sagasta. 3. Reformes Maura (Imágenes: 16561.jpg) ● TEMA 4: Segona part: La Restauració, evolució política... ○ Segona etapa: Crisi del sistema de la Rest. 1902-31 ■ La segona etapa s'inicia amb la inauguració del regnat del monarca Alfons XIII. ● 4.1 Reformisme conservador: Maura 1903-09 ("La revolución desde arriba o revolución desde el Gobierno") ○ A ntonio Maura va fer-se càrrec del govern amb l'entrada del nou monarca davant la impossibilitat dels regeneracionistes de superar els obstacles que patia Espanya.
○ Maura va intentar amb un programa polític regenerar el Sistema de la Restauració per crear un Estat fort a partir de: ■ Governar de manera eficaç. ■ Desbancar la vella casta de cacics. ■ Impedir el protagonisme creixent de les classes populars. ■ Va adoptar mesures proteccionistes per impulsar l'activitat industrial. ■ Va intentar integrar el catalanisme, donant/cedint més autonomia als ajuntaments i diputacions provincials. ■ Millorar el cens i la llei laboral i de protecció d'accidents laborals o del treball; també la llei de descans dominical, i la llei de condicions de treball de la dona i nens.
■ Per posar fi al caciquisme va crear dues lleis: ■ Llei d'administració local: Aquesta llei proposava que el govern escollís els alcaldes principals de les grans ciutats i la resta de càrrecs per sufragi corporatiu, és a dir, entre les diferents forces polítiques. ■ La llei electoral de 1907: S'establia el vot obligatori i per altra banda la configuració de les meses electorals i juntes del cens fora del control dels ajuntaments (per evitar tupinades). Però no va funcionar, perquè no es garantia el secret de vot i a més els municipis petits per llei electoral deien que els candidats únics (un sol candidat en un poble) tenien l'elecció automàtica, fet que afavoria el caciquisme. 4.
Reformes liberals Canalejas (Imágenes: 16562.jpg) ● L a repressió durant la setmana tràgica va significar la fi de l'etapa de Maura. ● Reforma liberal 1910 - 12 ○ Amb la caiguda de Maura, el Partit Liberal va entrar en el govern liderat per José Canalejas. Es més progressista i va impulsar reformes socials i va limitar el poder de l'església. ○ REFORMES: ■ Va promoure la ley del candado, on va prohibir temporalment implantar nous ordres religiosos. Plantejava la separació església/estat i el control dels ordres religiosos i debilitar el seu poder en l'educació.
■ V a reformar el sistema d'impostos substituint els de consum per impostos progressius sobre les vendes urbanes, fet que no va agradar a les classes benestants. ■ Va reformar la llei de reclutament (1912), on suprimia el dret a pagar per evitar el servei militar o reclutament en temps de guerra. ■ Va reprimir de manera inflexible les vagues amb l'exèrcit. ■ Davant de les peticions i reivindicacions de les regions històriques d'Espanya, va elaborar un projecte de Llei de Mancomunitats, que a la pràctica significava que les províncies amb les seves diputacions gestionessin els serveis públics.
○ Al 1912 Canalejas va ser assassinat en un atentat anarquista a la Llibreria San Martín de Puerta del Sol amb carretres i va agreujar la crisi de partits de torn. 5. Front d'oposició (Imágenes: 16562.jpg y 16563.jpg) ● Les forces polítiques d'oposició 1902 - 10 ○ El nou republicanisme lerrouxista: ■ Alejandro Lerroux, establert a BCN, feia servir un discurs radical, demagògic i anticlerical. Suposadament revolucionari, de retòrica populista, que va atreure un ampli sector de la població. Era anticatalanista i s'oposava a les reivindicacions obreres i per altra banda defensava els interessos de la burgesia i església.
○ Carlistes: ■ El partit carlista va patir l'escissió a partir dels fets de la 1ª GM i van formar un altre partit: Partit Tradicionalista (1919). Es caracteritzaven per ser antiliberals i proposaven un govern autoritari per imposar l'ordre. ○ Anarquisme: ■ Es va consolidar l'any 1910 amb la fundació de la Confederació Nacional del Treball (CNT), amb una ideologia basada en: ■ A) La independència del proletariat (obrers, camperols), respecte a la burgesia i l'Estat. ■ B) Voluntat d'enderrocar el capitalisme. ■ C) Apoliticisme del moviment obrer. ■ D) Abstenció electoral.
■ La CNT es va convertir en la principal organització obrera de CAT amb personatges com Salvador Seguí (anomenat el noi del sucre), Ángel Pestaña i Joan Peiró. ○ Socialistes: ■ E l partit defensava l'acció política i els avenços electorals, com aliança amb els republicans, algun líder era Pablo Iglesias. ○ Nacionalisme basc i gallec: ■ Les primeres dècades del S. XX el partit nacionalista Basc va incrementar la presència electoral. El partit de posició moderada defensava la industrialització i progrés econòmic. El seu electorat era la burgesia amb orientació independentista i autonomista.
■ A Galícia el primer partit Irmandades da Fala va impulsar l'ús del gallec i un diari per transmetre les idees. ○ Partits catalanistes: ■ El partit de la Lliga Regionalista, dirigit per Prat de la Riba i Francesc Cambó, defensaven els interessos dels catalans a Madrid. Aquest partit tenia discrepàncies ideològiques internes (dins del partit): per una banda els partidaris de pactar amb el govern de Madrid i per l'altra els progressistes de tarannà intransigent alhora de negociar les reivindicacions catalanes.
a Lliga Regionalista es va trencar a partir del boicot a la visita del rei Alfons XIII, on els L partidaris de boicotejar van fundar el partit Centre Nacionalista Republicà (1906). 6. Guerra del Marroc 3. La guerra del Marroc i la setmana tràgica i conseqüències esprés del desastre del 98, Espanya va iniciar la seva entrada al nord d'Àfrica. La D Conferència d'Algesires (1906) i el tractat Hispano-francès (1912) van resoldre establir un protectorat francoespanyol (protectorat -> s'estableix un protectorat d'un país per un altre; el país acollidor delega l'exèrcit, el comerç, la diplomàcia. De fet el protectorat és explotar, és un eufemisme).
3.1 Espanya al Marroc, inici del conflicte spanya va rebre la franja nord del Rif. Els interessos d'ocupació de la zona eren E econòmics, relacionats amb la mineria, construcció de ferrocarrils, obres públiques... es tribus berbers es van rebel·lar en contra de l'ocupació espanyola a la Vall del Rif. Els L atacs eren constants i obligaven l'Estat Espanyol a mantenir l'exèrcit per defensar els interessos miners, ferrocarril... d'empreses privades. l 1909 els rifenys van infringir una dura derrota a l'exèrcit espanyol al "Barranco del A Lobo" amb moltes baixes dins de l'exèrcit.
avant d'aquesta situació d'hostilitat, baixes militars i la necessitat d'incrementar el nombre D de soldats, el govern de Maura va decidir cridar els reservistes al reclutament forçós. 7. Setmana Tràgica 3.2 Setmana Tràgica, Juliol 1909 efinició: Nom amb el qual és coneguda la revolta popular de caràcter antimilitarista i D anticlerical que va esclatar a BCN pel juliol de 1909. Tot va començar per la mobilització de reservistes, uns 40.000 homes casats i amb fills i d'origen majoritàriament de Catalunya. a mobilització va provocar un important moviment de protesta popular conegut com la L Setmana Tràgica, amb el suport d'anarquistes, socialistes i republicans.
A més, el reclutament de soldats era de famílies humils que no podien pagar el rescat per lliurar-se d'anar a la guerra. Inici incidents, crònica dels fets: El 18 de juliol: Durant l'embarcament de tropes de l'exèrcit, les dones dels soldats intentaven impedir que els seus marits embarquessin al vaixell. l 26 de juliol: El Sindicat Anarquista (Solidaritat Obrera), UGT i republicans van cridar a la E vaga general. a revolta s'allargà durant una setmana amb un fort component antimilitarista i de rebuig a L l'església. Espontàniament la protesta desbordà el comitè de vaga i prengué un caràcter insurreccional no previst, sense que els partits republicans volguessin assumir la direcció.
BCN es cobrí de barricades i el poble es va fer amb el carrer. La revolta es transformà en un moviment caòtic i incoherent, conduït cap als incendis d'esglésies i convents. En total foren destruïts uns 80 edificis religiosos on es van desenterrar cadàvers. 'Estat va respondre amb l'Estat de Guerra i una forta repressió, amb un balanç de 100 L morts, 300 ferits i un centenar d'edificis destruïts. REPRESSIÓ POSTERIOR: A) Detenció de centenars de persones. B) Judicis de consell de guerra. ) Condemna a mort de 5 revoltats, entre ells el pedagog Ferrer i Guàrdia. Aquest C pedagog era anarquista i anticlerical, i va fundar l'Escola Moderna.
Se'l va acusar de ser l'instigador/inductor dels fets de la Setmana Tràgica. .1) La condemna de Ferrer i Guàrdia va provocar grans protestes a Espanya i Europa, fet C que desprestigià Espanya per l'aplicació de la pena de mort. 8. Fets del Cu-cut 4. Consolidació del catalanisme polític. Fets del Cu-cut n fet excepcional va ajudar a consolidar el catalanisme polític. El setmanari satíric Cu-cut U va publicar una caricatura on ridiculitzava les derrotes de l'exèrcit colonial espanyol. Els militars la van considerar ofensiva, fet que motivà l'assalt i la crema de la redacció i impremta del Cu-cut i alhora la redacció de La Veu de Catalunya.
es protestes catalanistes al carrer van ser immediates, mentre que el govern per controlar L la situació va aplicar la suspensió de garanties constitucionals i proposava la Llei de jurisdiccions especials. questa llei comunicava que els atacs a la pàtria i els seus símbols passarien a ser jutjats A pels militars, és a dir, un tribunal militar. ls diputats catalanistes que eren a les Corts espanyoles i s'oposaven a la tramitació de la E llei van decidir abandonar les Corts durant la votació. Aquests manifestants catalanistes van ser rebuts a BCN amb una festa el febrer de 1906. Finalment la llei va serprovada el 13.
questa reacció popular va animar a partits com la Lliga Regionalista a apropar i sumar A diferents forces polítiques catalanes (menys monàrquics i republicans com Lerroux) en un moviment anomenat Solidaritat Catalana. Aquesta crisi política va atorgar més visibilitat al catalanisme.