Crisi de la Restauració i Regeneracionisme

Actualitzat el · AprenAI

Apunts sobre l'evolució política d'Espanya i Catalunya a principis del segle XX, incloent el regeneracionisme, les reformes de Maura i Canalejas, les forces d'oposició, la Guerra del Marroc, la Setmana Tràgica i els fets del ¡Cu-Cut!.

Història d'Espanya · Selectivitat (PAU Catalunya)

6 pàgines · 5 temes · 3 flashcards · 3 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. Condicions de vida i Regeneracionisme · p. 1
  2. 2. Reformisme dinàstic: Maura i Canalejas · p. 1-3
  3. 3. Les forces polítiques d'oposició · p. 3-4
  4. 4. La Guerra del Marroc i la Setmana Tràgica · p. 4-5
  5. 5. Els fets del Cu-cut i Solidaritat Catalana · p. 5-6

1. Condicions de vida i Regeneracionisme

Flashcards

Organització obrera catalana d'arrel anarquista de l'època
Federació del treball, creada per dur a terme accions de caràcter reivindicatiu.
Defineix Regeneracionisme
Corrent de pensament sorgit arran de la crisi de 1898 per renovar Espanya en els àmbits econòmic, cultural/social i polític.
Mesures clau del govern regeneracionista de Francisco Silvela
Descentralització administrativa i augment d'impostos als productes de primera necessitat per pagar els costos bèl·lics.

Preguntes tipus test

  1. Quina conseqüència directa van provocar les precàries condicions de vida i laborals de la classe treballadora?
    • a) La desaparició immediata de la indústria tradicional a Catalunya.
    • b) El sorgiment d'una consciència de classe obrera i la creació d'associacions reivindicatives.
    • c) L'acceptació passiva de les condicions laborals per evitar l'atur.
    • d) L'adhesió immediata dels obrers als partits dinàstics del torn canovista.

    Resposta: b) El sorgiment d'una consciència de classe obrera i la creació d'associacions reivindicatives.. Les males condicions de vida i laborals van propiciar una consciència de classe obrera i el desenvolupament d'associacions per defensar les seves demandes.

  2. Quina resposta social es va produir a Catalunya davant la pujada d'impostos en productes de primera necessitat del govern Silvela?
    • a) El Tancament de Caixes i una vaga general de comerciants.
    • b) Una insurrecció armada liderada pel Partit Socialista.
    • c) L'acceptació immediata del pla fiscal per finançar el deute.
    • d) Una aliança electoral entre conservadors i liberals catalans.

    Resposta: a) El Tancament de Caixes i una vaga general de comerciants.. Les noves càrregues fiscals destinades a pagar el cost de la guerra van desembocar en el Tancament de Caixes i una vaga de comerciants a Catalunya.

  3. Com va reaccionar el govern central davant la vaga de comerciants i el Tancament de Caixes a Catalunya?
    • a) Va convocar eleccions generals per renovar el parlament.
    • b) Va declarar l'estat de guerra i la restricció de les llibertats.
    • c) Va retirar immediatament els impostos sobre el consum.
    • d) Va aprovar una llei d'autonomia per a les diputacions catalanes.

    Resposta: b) Va declarar l'estat de guerra i la restricció de les llibertats.. La resposta del govern davant la protesta fou declarar l'estat de guerra, fet que va implicar la restricció de llibertats i el fracàs del projecte regenerador.

2. Reformisme dinàstic: Maura i Canalejas

3. Les forces polítiques d'oposició

4. La Guerra del Marroc i la Setmana Tràgica

5. Els fets del Cu-cut i Solidaritat Catalana

Text del document

1. Apartat 7: Condicions de vida ●​ ​7.1 Associacionisme obrer ○​ ​Les males condicions de vida i laborals van crear una consciència de classe obrera i la creació alhora d'associacions obreres que defensaven les demandes com: ■​ ​El partido socialista obrero español PSOE, partidari de la revolució industrial. ■​ ​A Catalunya, els corrents anarquistes van crear la Federació del treball que portaven a terme accions de caràcter reivindicatiu. ​2. Regeneracionisme ​(Imágenes: 16560.jpg) ●​ ​8. Etapa Regeneracionista 1899 - 1902 ○​ ​Entre 1898 i 1931, el sistema de la Restauració cau en crisi. A partir del desastre colonial de 1898, es comença a qüestionar el sistema canovista.

Com a resposta a la crisi, apareix el regeneracionisme, un corrent de pensament caracteritzat per la voluntat expressa de renovar el país, en el terreny econòmic, cultural/social i polític. ○​ ​El líder conservador Francisco Silvela va formar govern i va proposar el projecte de: ■​ ​Descentralització administrativa. ■​ ​Creació d'una política d'augment d'impostos en els productes de primera necessitat per pagar els costes de la guerra. ○​ ​Les noves càrregues fiscals van provocar a Catalunya el tancament de caixes i una vaga general de comercials. Com a resposta, el govern va declarar l'estat de guerra, és a dir, restricció de llibertats.

Tot plegat fa evident el fracàs del primer intent de regenerar la vida política espanyola i va posar fi a l'esperança de la regeneració governada per Silvela i Sagasta. ​3. Reformes Maura ​(Imágenes: 16561.jpg) ●​ ​TEMA 4: Segona part: La Restauració, evolució política... ○​ ​Segona etapa: Crisi del sistema de la Rest. 1902-31 ■​ ​La segona etapa s'inicia amb la inauguració del regnat del monarca Alfons XIII. ●​ ​4.1 Reformisme conservador: Maura 1903-09 ("La revolución desde arriba o revolución desde el Gobierno") ○​ A ​ ntonio Maura va fer-se càrrec del govern amb l'entrada del nou monarca davant la impossibilitat dels regeneracionistes de superar els obstacles que patia Espanya.

○​ ​Maura va intentar amb un programa polític regenerar el Sistema de la Restauració per crear un Estat fort a partir de: ■​ ​Governar de manera eficaç. ■​ ​Desbancar la vella casta de cacics. ■​ ​Impedir el protagonisme creixent de les classes populars. ■​ ​Va adoptar mesures proteccionistes per impulsar l'activitat industrial. ■​ ​Va intentar integrar el catalanisme, donant/cedint més autonomia als ajuntaments i diputacions provincials. ■​ ​Millorar el cens i la llei laboral i de protecció d'accidents laborals o del treball; també la llei de descans dominical, i la llei de condicions de treball de la dona i nens.

■​ ​Per posar fi al caciquisme va crear dues lleis: ■​ ​Llei d'administració local: Aquesta llei proposava que el govern escollís els alcaldes principals de les grans ciutats i la resta de càrrecs per sufragi corporatiu, és a dir, entre les diferents forces polítiques. ■​ ​La llei electoral de 1907: S'establia el vot obligatori i per altra banda la configuració de les meses electorals i juntes del cens fora del control dels ajuntaments (per evitar tupinades). Però no va funcionar, perquè no es garantia el secret de vot i a més els municipis petits per llei electoral deien que els candidats únics (un sol candidat en un poble) tenien l'elecció automàtica, fet que afavoria el caciquisme. ​4.

Reformes liberals Canalejas ​(Imágenes: 16562.jpg) ●​ L ​ a repressió durant la setmana tràgica va significar la fi de l'etapa de Maura. ●​ ​Reforma liberal 1910 - 12 ○​ ​Amb la caiguda de Maura, el Partit Liberal va entrar en el govern liderat per José Canalejas. Es més progressista i va impulsar reformes socials i va limitar el poder de l'església. ○​ ​REFORMES: ■​ ​Va promoure la ley del candado, on va prohibir temporalment implantar nous ordres religiosos. Plantejava la separació església/estat i el control dels ordres religiosos i debilitar el seu poder en l'educació.

■​ V ​ a reformar el sistema d'impostos substituint els de consum per impostos progressius sobre les vendes urbanes, fet que no va agradar a les classes benestants. ■​ ​Va reformar la llei de reclutament (1912), on suprimia el dret a pagar per evitar el servei militar o reclutament en temps de guerra. ■​ ​Va reprimir de manera inflexible les vagues amb l'exèrcit. ■​ ​Davant de les peticions i reivindicacions de les regions històriques d'Espanya, va elaborar un projecte de Llei de Mancomunitats, que a la pràctica significava que les províncies amb les seves diputacions gestionessin els serveis públics.

○​ ​Al 1912 Canalejas va ser assassinat en un atentat anarquista a la Llibreria San Martín de Puerta del Sol amb carretres i va agreujar la crisi de partits de torn. ​5. Front d'oposició ​(Imágenes: 16562.jpg y 16563.jpg) ●​ ​Les forces polítiques d'oposició 1902 - 10 ○​ ​El nou republicanisme lerrouxista: ■​ ​Alejandro Lerroux, establert a BCN, feia servir un discurs radical, demagògic i anticlerical. Suposadament revolucionari, de retòrica populista, que va atreure un ampli sector de la població. Era anticatalanista i s'oposava a les reivindicacions obreres i per altra banda defensava els interessos de la burgesia i església.

○​ ​Carlistes: ■​ ​El partit carlista va patir l'escissió a partir dels fets de la 1ª GM i van formar un altre partit: Partit Tradicionalista (1919). Es caracteritzaven per ser antiliberals i proposaven un govern autoritari per imposar l'ordre. ○​ ​Anarquisme: ■​ ​Es va consolidar l'any 1910 amb la fundació de la Confederació Nacional del Treball (CNT), amb una ideologia basada en: ■​ ​A) La independència del proletariat (obrers, camperols), respecte a la burgesia i l'Estat. ■​ ​B) Voluntat d'enderrocar el capitalisme. ■​ ​C) Apoliticisme del moviment obrer. ■​ ​D) Abstenció electoral.

■​ ​La CNT es va convertir en la principal organització obrera de CAT amb personatges com Salvador Seguí (anomenat el noi del sucre), Ángel Pestaña i Joan Peiró. ○​ ​Socialistes: ■​ E ​ l partit defensava l'acció política i els avenços electorals, com aliança amb els republicans, algun líder era Pablo Iglesias. ○​ ​Nacionalisme basc i gallec: ■​ ​Les primeres dècades del S. XX el partit nacionalista Basc va incrementar la presència electoral. El partit de posició moderada defensava la industrialització i progrés econòmic. El seu electorat era la burgesia amb orientació independentista i autonomista.

■​ ​A Galícia el primer partit Irmandades da Fala va impulsar l'ús del gallec i un diari per transmetre les idees. ○​ ​Partits catalanistes: ■​ ​El partit de la Lliga Regionalista, dirigit per Prat de la Riba i Francesc Cambó, defensaven els interessos dels catalans a Madrid. Aquest partit tenia discrepàncies ideològiques internes (dins del partit): per una banda els partidaris de pactar amb el govern de Madrid i per l'altra els progressistes de tarannà intransigent alhora de negociar les reivindicacions catalanes.

​ a Lliga Regionalista es va trencar a partir del boicot a la visita del rei Alfons XIII, on els L partidaris de boicotejar van fundar el partit Centre Nacionalista Republicà (1906). ​6. Guerra del Marroc ​3. La guerra del Marroc i la setmana tràgica i conseqüències ​ esprés del desastre del 98, Espanya va iniciar la seva entrada al nord d'Àfrica. La D Conferència d'Algesires (1906) i el tractat Hispano-francès (1912) van resoldre establir un protectorat francoespanyol (protectorat -> s'estableix un protectorat d'un país per un altre; el país acollidor delega l'exèrcit, el comerç, la diplomàcia. De fet el protectorat és explotar, és un eufemisme).

​3.1 Espanya al Marroc, inici del conflicte ​ spanya va rebre la franja nord del Rif. Els interessos d'ocupació de la zona eren E econòmics, relacionats amb la mineria, construcció de ferrocarrils, obres públiques... ​ es tribus berbers es van rebel·lar en contra de l'ocupació espanyola a la Vall del Rif. Els L atacs eren constants i obligaven l'Estat Espanyol a mantenir l'exèrcit per defensar els interessos miners, ferrocarril... d'empreses privades. ​ l 1909 els rifenys van infringir una dura derrota a l'exèrcit espanyol al "Barranco del A Lobo" amb moltes baixes dins de l'exèrcit.

​ avant d'aquesta situació d'hostilitat, baixes militars i la necessitat d'incrementar el nombre D de soldats, el govern de Maura va decidir cridar els reservistes al reclutament forçós. ​7. Setmana Tràgica ​3.2 Setmana Tràgica, Juliol 1909 ​ efinició: Nom amb el qual és coneguda la revolta popular de caràcter antimilitarista i D anticlerical que va esclatar a BCN pel juliol de 1909. Tot va començar per la mobilització de reservistes, uns 40.000 homes casats i amb fills i d'origen majoritàriament de Catalunya. ​ a mobilització va provocar un important moviment de protesta popular conegut com la L Setmana Tràgica, amb el suport d'anarquistes, socialistes i republicans.

A més, el reclutament de soldats era de famílies humils que no podien pagar el rescat per lliurar-se d'anar a la guerra. ​Inici incidents, crònica dels fets: El 18 de juliol: Durant l'embarcament de tropes de l'exèrcit, les dones dels soldats intentaven impedir que els seus marits embarquessin al vaixell. ​ l 26 de juliol: El Sindicat Anarquista (Solidaritat Obrera), UGT i republicans van cridar a la E vaga general. ​ a revolta s'allargà durant una setmana amb un fort component antimilitarista i de rebuig a L l'església. Espontàniament la protesta desbordà el comitè de vaga i prengué un caràcter insurreccional no previst, sense que els partits republicans volguessin assumir la direcció.

BCN es cobrí de barricades i el poble es va fer amb el carrer. La revolta es transformà en un moviment caòtic i incoherent, conduït cap als incendis d'esglésies i convents. En total foren destruïts uns 80 edificis religiosos on es van desenterrar cadàvers. ​ 'Estat va respondre amb l'Estat de Guerra i una forta repressió, amb un balanç de 100 L morts, 300 ferits i un centenar d'edificis destruïts. ​REPRESSIÓ POSTERIOR: ​A) Detenció de centenars de persones. ​B) Judicis de consell de guerra. ​ ) Condemna a mort de 5 revoltats, entre ells el pedagog Ferrer i Guàrdia. Aquest C pedagog era anarquista i anticlerical, i va fundar l'Escola Moderna.

Se'l va acusar de ser l'instigador/inductor dels fets de la Setmana Tràgica. ​ .1) La condemna de Ferrer i Guàrdia va provocar grans protestes a Espanya i Europa, fet C que desprestigià Espanya per l'aplicació de la pena de mort. ​8. Fets del Cu-cut ​4. Consolidació del catalanisme polític. Fets del Cu-cut ​ n fet excepcional va ajudar a consolidar el catalanisme polític. El setmanari satíric Cu-cut U va publicar una caricatura on ridiculitzava les derrotes de l'exèrcit colonial espanyol. Els militars la van considerar ofensiva, fet que motivà l'assalt i la crema de la redacció i impremta del Cu-cut i alhora la redacció de La Veu de Catalunya.

​ es protestes catalanistes al carrer van ser immediates, mentre que el govern per controlar L la situació va aplicar la suspensió de garanties constitucionals i proposava la Llei de jurisdiccions especials. ​ questa llei comunicava que els atacs a la pàtria i els seus símbols passarien a ser jutjats A pels militars, és a dir, un tribunal militar. ​ ls diputats catalanistes que eren a les Corts espanyoles i s'oposaven a la tramitació de la E llei van decidir abandonar les Corts durant la votació. Aquests manifestants catalanistes van ser rebuts a BCN amb una festa el febrer de 1906. Finalment la llei va serprovada el 13.

​ questa reacció popular va animar a partits com la Lliga Regionalista a apropar i sumar A diferents forces polítiques catalanes (menys monàrquics i republicans com Lerroux) en un moviment anomenat Solidaritat Catalana. Aquesta crisi política va atorgar més visibilitat al catalanisme.

Més apunts d'Història d'Espanya

Exàmens, temes i apunts de Història d'Espanya

Subido por alumnos de 2º Bachillerato de Institut Valerià Pujol i Bosch · Exámenes y apuntes de Institut Valerià Pujol i Bosch

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat