Economia i Societat a Espanya (Finals Segle XIX - Principis Segle XX)

I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.

Text del document

TEMA 2. ECONOMIA I SOCIETAT 2.1 "Febre d'or" S'anomena així al període iniciat al 1876 en que la situació econòmica va afavorir la proliferació de la burgesia catalana. Aquest terme es va fer servir per Narcís Oller en una de les seves obres més importants, anomenada "Febre d'or". Aquestes van ser les seves causes: 1. Arribada de la fil·loxera a França (plaga que va afectar a les vinyes d'Europa). Va afavorir a l'exportació del vi nacional. 2. Mesures proteccionistes del govern. Afavoreixen la producció industrial catalana. 3. Augment de les inversions. En les industries metalúrgiques i tèxtils (més importants de Catalunya). 4. L'estabilitat política de la Restauració. 5. Fundació de bancs.

Hi havien 20 bancs. Es podía veure com anava un país segons la quantitat de bancs que hi tenia. 6. Exposició Universal del 1888. L'exposició va donar projecció internacional a la ciutat i va servir també per urbanitzar l'actual zona de l'Arc de Triomf socialment, però també va tenir un efecte negatiu i va encarir la vida a la ciutat, provocant una pujada de preus en tot. 2.2 La demografia La transició demogràfica consisteix en el canvi del cicle demogràfic antic (elevada natalitat i elevada mortalitat guerres, pestes..)/ preindustrial cap a un model modern. Aquest es caracteritza per un augment de la població. A Espanya, aquest augment es va donar per diversos factors: 1.

Elevada taxa de natalitat. 2. La reducció de la taxa de mortalitat. En especial, la que anomenem mortalitat catastròfica, provocada per malalties i epidèmies com ara la peste. Malgrat que aquesta peste va ser substituida per altres malalties com ara la verola, la tuberculosis, el còlera i la febre groga. Aquestes malalties eres agreujades per les pèssimes condicions higièniques de les ciutats: la dificultat d'obtenir aigua potable o també la dificultat per eliminar les aigües residuals.

Les autoritats municipals van promoure l'elaboració de plans per apartar solucions als problemes i com a resultat es van aprovar els plans dels eixamples, com per exemple el de Barcelona, Madrid, Bilbao, San Sebastià. Una altra característica del perquè baixen les mortalitats és per la disminució de les taxes de subsistències gràcies a: L'augment de les terres de conreu, les noves tècniques de conreu… van provocar un augment de la producció. 3. Un dels efectes d'aquest augment demogràfic serà el canvi de model econòmic: 1. Migració del camp a la ciutat: Provoca un augment del perímetre de la ciutat en àrees sense serveis. 2.

Emigració cap a països d'Amèrica, com Argentina, Brasil, Cuba, Urugai i Puerto Rico. Es calcula que entre el 1882 i 1900 van emigrar 61.000 persones. 2.3 Agricultura i món rural a) La reforma agrària liberal S'anomena reforma agrària a un conjunt de lleis desamortitzadores i d'abolició de senyorius, així com l'expropiació de terres comunals al llarg del segle XIX, que van dur a terme als governs liberals per afavorir la creació de grans latifundis, fet que va augmentar la superfície de conreu, provocant un augment de la producció agrícola i de la especialització regional. Segons la zona s'especialitza: Mediterrani vinya, olivera, horta. Interior cereal.

Nord patata, blat de moro, cereals Aquestes mesures no van beneficiar als camperols més pobres, ja que no van aconseguir comprar aquestes terres, en canvi, els grans propietaris (sobretot agrícola) sí que van poder adquirirles. Els historiadors pensen que en realitat la reforma agrària no va ser prou important perquè no va haver-hi cap criteri de restribució de la terra (repetir-ho) ni es van fer millores tècniques important.

b) Crisis agrària de finals de segle (XIX) Entre 1880 i 1910 va tenir lloc una crisi agrària a l'Europa Occidental provocada per una baixada dels preus agrícoles a causa de la importació d'articles, com per exemple el blat d'altres països, A més d' aquest fet, s'afegeix la crisi de la fil·loxera c) Crisi de la fil·loxera (plaga de les vinyes) A la dècada del 1880, la crisi de la fil·loxera a França va beneficiar la producció de vins espanyols, però a la dècada dels 90 van arribar a Espanya i va destruir bona part dels ceps.

Això va afectar als contractes de lloguer que s'anomenaven "de rabassa morta": els propietaris llogaven un tros de terra a un camperol o rabassaire perqué plantés vinya fins que s'haguéssin mort parts dels ceps. Això va generar un conflicte anomenat conflicte rabassaire, quan els propietaris van reclamar les terres i els rabassaires van negar-se. Finalment, es van fer nous contractes de lloguer d'uns 50 anys de duració.

2.4 El procés industrialitzador Per alguns historiadors, la industrialització a Espanya ha estat un fracàs relatiu, ja que no va aconseguir els mateixos resultats que per exemple el Regne Unit, a excepció de Catalunya i del País Basc, ja que al segle XIX aquestes comunitats van industrialitzar-se: a) Característiques de Catalunya Es va industrialitzar en indústria tèxtil i també en la industria metalúrgica. De fet Catalunya es va afavorir de les mesures proteccionistes que adopta l'estat. La principal font d'energia al segle XIX era el vapor, i de fet va donar nom a campanyes com per exemple el vapor vell, la Espanya industrial.

Però també es va optar per l'energia hidràulica i es van establir aquestes fàbriques anomenades colònies industrials a les conques del Riu Llobregat i Ter. Una colònia industrial era un recinte industrial que funcionava com un nucli urbà autosuficient, ja que comptava amb les fàbriques, els habitatges dels obrers, l'església, l'escola, la botiga, la cantina. D'aquesta manera, l'empresari tenía un control absolut sobre els seus treballadors. A Catalunya existía més de 60 colònies industrials (Can Bros, Colònia Sedo).

b) Característiques del País Basc Es va especialitzar en la indústria del ferro, especialment la indústria de Bilbao amb els alts forns, aprofitant el comerç de ferro que es feia amb la gran Bretanya. A més, el País Basc estava proper a la zona minera d'Astúries, on també es va desenvolupar una indústria minero-metalurgica molt important però gràcies a capitals estrangeres (especialment de França). c) Mineria Espanya era un país exportador del plom, zinc, coure, ferro, mercuri. El problema era que molts cops aquestes mines s'havien donat per concessió a empreses estrangeres. Es van fer intents de desenvolupar industries sidelúrgiques (ferro) a Andalusia, però van fracassar.

2.5 Comerç, infraestructures i comunicacions a) Comunicacions La xarxa de comunicacions terrestres era molt deflaciària, i condicionava el mercat interior. La primera línia de ferrocarril feta a Espanya es va fer amb capital privat, va ser al 1845 i unía Mataró-Barcelona, per portar els seus productes al port. A partir del 1885 es va fer la llei general del Ferrocarril per crear tota una línia de ferrocarril a Espanya. Dos problemes de la construcció: 1. Es crea una xarxa radial. 2. L'amplada de la via. L'amplada havia de ser de 1.435 metres, i d'altura d'1,68¿metres? b) Comerç interior La balança de pagaments era deficitària, però s'equilibrava gràcies al comerç amb les colònies.

Espanya importava béns de consum i matèries primeres, i exportava minerals i productes agraris, com per exemple el vi. Com a comerç colonial hi havia l'aiguardent com exportador, i importaven sucre com a producte estrella, i el ron cubà. c) Infraestructures Els governs intentaven millorar les infraestructures del país, especialment en les grans ciutats: estacions de ferrocarrils, millores dels ports, el que genera treball. 2.6 La societat Aquest nou sistema social era classista, i les diferències socials les fixava en nivell d'ingressos (+diners, +alt estatus). A més, era una societat masclista, on la dona quedava al marge de la política.

A diferència dels segles anteriors (abans del segle XIX) existia el dinamisme social, és a dir, si tenies èxit econòmicament, podies canviar de classe social o al revés. Tothom era igual davant la llei. La classe més nombrosa era la classe baixa, formada per camperols, obrers, servei domèstic, miners. Les seves condicions de vida i de treball eren molt dures, i acostumaven a viure en barris insalubres (que falten serveis) i això els hi creava un fort ressentiment que potenciava la conflictivitat social. En aquesta situació s'utilitzava l'anarquisme.

Les classes mitjanes estaven formades per la petita burgesia, és a dir, petits propietaris de negocis, artesant, homes de professions liberals (arquitectes, econòmics). Es menys nombrosa que la classe baixa. La classe alta és la alta burgesia (propietaris de grans fàbriques, banquers, antigua noblesa… ). És un grup minoritari. 2.7 Població entre 1900-1930 (Segona part de la Restauració?) La població espanyola va continuar augmentant, de fet va continuar augmentant de 1,8 a 23.600.000, gràcies a que la taxa de natalitat continuava sent molt alta, i havia baixat la mortalitat a causa dels avenços mèdics i sanitaris. Tenim un augment de l'esperança de vida.

La major part de la població vivia al camp i l'índex d'analfabetisme era del 63% de la població al 1900. La societat al segle XX continuava amb una forta desigualtat, de manera que els governs a partir de 1900, iniciaràn una legislació social (lleis per beneficiar a les classes baixes), per exemple la llei d'accidents laborals, la prohibició del treball infantil als menors de 10 anys, i entre els 10-14 anys anys no podien treballar més de 6 hores en una fàbrica, i més de 8 hores al comerç. Però en realitat aquesta llei no es va complir fins el 1907 ja que faltaven inspectors. 2.8 Economia (Primer terç del segle XX) Espanya continuava sent un país agrícola en algunes àrees industrialitzades.

Tot i que Espanya seguia sent un país sobretot agrícola, hi havia algunes zones industrialitzades, com Barcelona, Madrid, Bizkaia i Gipuzkoa. Aquestes zones s'anomenaven "illes d'industrialització" perquè estaven envoltades d'un país molt rural. De fet el sector industrial va augmentar un 11% a Espanya, i la indústria es va començar a diversificar: - Indústria química - Indústria mecànica - Indústria cement - Indústria alimentària - Sector elèctric exemple d'aquest sector: La Canadenca (donava llum a Barcelona) Va continuar la minería i la indústria siderometal·lúrgica al país Basc i als alts forns.

Entre 1914-1918 té lloc la Gran Guerra, el que va fer augmentar la demanda de molts productes, i que va beneficiar als industrials. El problema es que en acabar la guerra, la producció industrial es va estancar i va créixer l'atur. Aquesta situació va tenir lloc del 1924 - 1925, i a partir d'aquesta data va tenir lloc un creixement econòmic fins al 1929 amb el Crack del '29, a Nova York. Durant la Dictadura de Primo de Rivera, té lloc una intervenció de l'Estat en l'economia. Un d'aquests exemples és la creació d'infraestructures Creació del Metro de Barcelona, embassaments, centrals hidroelèctriques i l'Exposició Universal de Barcelona al 1929 a Montjuïc.