Crisi Colonial de 1898 i Regeneracionisme
Flashcards
- Quin any és conegut com l'any del desastre colonial espanyol?
- 1898
- Qui va ser una figura clau en les guerres de la independència cubana?
- José Martí
- Quin tractat va posar fi a la Guerra Hispanoamericana?
- El Tractat de París
- Quins territoris va perdre Espanya amb el Tractat de París de 1898?
- Cuba, Filipines i Puerto Rico
Preguntes tipus test
- Quin dels següents no va ser un territori perdut per Espanya en el Tractat de París de 1898?
- a) Cuba
- b) Puerto Rico
- c) Mèxic
- d) Filipines
Resposta: c) Mèxic. El Tractat de París de 1898 va significar la pèrdua per a Espanya de Cuba, Filipines i Puerto Rico. Mèxic havia obtingut la seva independència molts anys abans, al segle XIX.
- Quina va ser la principal conseqüència immediata del desastre colonial de 1898 a Espanya, més enllà de les pèrdues territorials?
- a) Un període de ràpida expansió industrial.
- b) Una profunda crisi moral i intel·lectual.
- c) L'enfortiment de la monarquia espanyola.
- d) La fi immediata de tots els moviments regionalistes.
Resposta: b) Una profunda crisi moral i intel·lectual.. El desastre colonial de 1898 va generar una profunda crisi moral i intel·lectual a Espanya, que va portar a una reflexió sobre la situació del país i la necessitat de canvis.
- La intervenció dels Estats Units en la guerra d'independència cubana el 1898 va ser parcialment desencadenada per:
- a) La negativa d'Espanya a negociar la venda de Cuba.
- b) La falsa acusació respecte al naufragi d'un cuirassat nord-americà.
- c) Una aliança entre Cuba i les principals potències europees.
- d) Un atac directe de forces espanyoles en territori nord-americà.
Resposta: b) La falsa acusació respecte al naufragi d'un cuirassat nord-americà.. La intervenció dels Estats Units en la guerra d'independència cubana es va precipitar, en part, per la campanya de culpabilitat falsa sobre agents espanyols arran del naufragi del cuirassat USS Maine al port de l'Havana.
La Industrialització a Espanya
Flashcards
- Quina va ser una de les principals raons del fracàs de la industrialització a Espanya?
- L'agricultura endarrerida que no generava capitals.
- Com va afectar la població pagesa a la industrialització espanyola?
- La gran quantitat de població pagesa pobra sense poder adquisitiu.
- Quin problema d'infraestructura va dificultar el comerç a Espanya durant la industrialització?
- La manca d'una xarxa de transports que facilités el comerç interior.
- Quin tipus de contractes agraris van afavorir la compra de terres per part dels pagesos sense terra a Catalunya?
- Els contractes emfitèutics.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents afirmacions NO és una raó del fracàs de la industrialització a Espanya?
- a) L'agricultura endarrerida que no generava capitals.
- b) La gran quantitat de població pagesa pobra sense poder adquisitiu.
- c) Una xarxa de transports ben desenvolupada que facilitava el comerç interior.
- d) La manca de fonts d'energia.
Resposta: c) Una xarxa de transports ben desenvolupada que facilitava el comerç interior.. La industrialització a Espanya es va veure frenada per la manca d'una xarxa de transports eficient que facilités el comerç interior, no per la seva abundància.
- Quin factor va afavorir la industrialització a Catalunya, diferenciant-la de la resta d'Espanya?
- a) La manca de primeres matèries.
- b) Els contractes emfitèutics.
- c) Un sòlid sistema financer.
- d) Un ampli mercat interior.
Resposta: b) Els contractes emfitèutics.. Els contractes emfitèutics van ser el factor clau a Catalunya que va permetre als pagesos sense terra comprar-la a bon preu, afavorint la formació d'una classe de mitjans propietaris.
- Quin dels següents elements es considera un factor de limitació per a la industrialització a Espanya?
- a) La política lliurecanvista.
- b) L'existència d'un sòlid sistema financer.
- c) L'abundància de primeres matèries.
- d) Un mercat interior molt gran i diversificat.
Resposta: a) La política lliurecanvista.. La política lliurecanvista, que promovia el lliure comerç sense aranzels protectors, va ser un factor limitant per a la industrialització espanyola, ja que dificultava la competència de la incipient indústria nacional amb productes estrangers.
El Catalanisme: Orígens i Evolució
Flashcards
- ¿Cuál es el proceso por el cual el agua de la superficie se convierte en vapor y asciende a la atmósfera?
- Evaporación
- ¿Qué proceso forma las nubes al transformar el vapor de agua en diminutas gotas líquidas o cristales de hielo?
- Condensación
- ¿Cómo se llama el retorno del agua a la superficie terrestre desde la atmósfera, en forma de lluvia, nieve o granizo?
- Precipitación
- ¿Qué proceso biológico en las plantas contribuye al ciclo del agua liberando vapor de agua a la atmósfera?
- Transpiración
Preguntes tipus test
- ¿Cuál de los siguientes procesos no es una etapa principal y directa del ciclo del agua?
- a) Evaporación
- b) Fotosíntesis
- c) Condensación
- d) Precipitación
Resposta: b) Fotosíntesis. La fotosíntesis es un proceso mediante el cual las plantas producen su alimento utilizando la luz solar, el dióxido de carbono y el agua, pero no es una etapa directa del movimiento del agua en el ciclo hídrico.
- ¿Qué fenómeno ocurre cuando el vapor de agua en la atmósfera se enfría y se convierte en pequeñas gotas líquidas o cristales de hielo, formando las nubes?
- a) Sublimación
- b) Infiltración
- c) Condensación
- d) Escorrentía
Resposta: c) Condensación. La condensación es el cambio de estado del vapor de agua a líquido o sólido, formando nubes. La sublimación es el paso de sólido a gas sin pasar por líquido, la infiltración es la absorción de agua por el suelo y la escorrentía es el flujo de agua sobre la superficie.
Moviment Obrer a Espanya: Aparició i Ideologies
Flashcards
- Quants camperols sense propietats hi havia a Espanya a l'inici del segle XX?
- A l'inici del segle XX, hi havia 2.5 milions de camperols sense propietats a Espanya.
- Com afectava la disponibilitat de mà d'obra a l'agricultura espanyola en relació amb la mecanització?
- La mà d'obra abundant en lloc de mecanització resultava en salaris baixos i un endarreriment tècnic en l'agricultura espanyola.
- Quines eren les condicions de vida habituals dels obrers a Espanya durant el segle XIX i principis del XX?
- Les condicions de vida dels obrers eren degradades, amb barris i pisos petits en males condicions, i una alimentació deficient.
- Quines van ser les primeres manifestacions del moviment obrer a Espanya i en quins anys van ocórrer?
- Les primeres manifestacions del moviment obrer a Espanya van tenir lloc a Alcoi i Camprodon (1821) i a la Fàbrica Bonaplata (1835).
Preguntes tipus test
- Quines eren les condicions de treball típiques dels obrers a Espanya a finals del segle XIX i principis del XX?
- a) Jornades laborals de vuit hores i salaris dignes.
- b) Treball infantil prohibit i assegurances de jubilació.
- c) Bones condicions de salubritat i seguretat a les fàbriques.
- d) Jornades llargues, sous baixos i inexistència de drets laborals.
Resposta: d) Jornades llargues, sous baixos i inexistència de drets laborals.. Les condicions de treball dels obrers a Espanya durant aquest període es caracteritzaven per jornades molt llargues, salaris molt baixos, l'ús de treball infantil i una manca gairebé total de drets laborals i sistemes de prevenció d'accidents o malalties, així com de jubilació. La seguretat i salubritat eren precàries.
- Quin va ser un dels factors principals que va limitar el desenvolupament industrial a Espanya, segons el text?
- a) L'excessiva mecanització de l'agricultura.
- b) La gran inversió estrangera en la indústria pesada.
- c) Una agricultura endarrerida que no generava capitals ni poder adquisitiu.
- d) L'absència de matèries primeres essencials per a la indústria.
Resposta: c) Una agricultura endarrerida que no generava capitals ni poder adquisitiu.. La principal raó del fracàs de la industrialització a Espanya, segons el document, va ser una agricultura endarrerida que no generava capitals ni un poder adquisitiu suficient per a la gran quantitat de població pagesa pobra, limitant així el mercat interior i el finançament per a la indústria. La manca d'una xarxa de transports eficient també hi contribuïa.
- Quin és el principi fonamental que defensa la ideologia socialista?
- a) La igualtat material i la distribució equitativa dels recursos.
- b) La destrucció immediata de l'Estat per mitjà de l'acció directa.
- c) La conquesta de l'Estat per part del proletariat industrial de forma violenta.
- d) El retorn a un sistema agrari basat en la petita propietat camperola.
Resposta: a) La igualtat material i la distribució equitativa dels recursos.. El socialisme, hereu de les idees il·lustrades, es basa en la premissa de la igualtat material i busca una distribució més equitativa dels recursos. Tot i voler transformar la societat, els partits socialistes no descarten la via parlamentària burgesa per aconseguir els seus objectius.
I 18 flashcards i 12 preguntes més al document.
Text del document
Les oposicions del règim: Els regionalismes (catalanisme), la lluita obrera i el problema agrícola espanyol Quines són les di cultats del règim canovista ? La crisi colonial de 1898: regeneracionisme 1898 L'any del desastre colonial espanyol 1868-78; 1895-98 Guerres de la independència cubana (José Martí) 1898 Guerra hispano-americana 1889. Pau de Zanjón 1891. El govern espanyol eleva les tarifes aranzelàries 1895. Insurrecció -> GUERRA 1898 INTERVENCIÓ DELS ESTATS UNITS TRACTAT DE PARIS (Cuba, Filipines, P.
Rico) Les oposicions al règim La crisi colonial del 98 La independència cubana vista per La Campana de Gràcia El naufragi del Maine, 15 febrer 1898 Campanya on es culpa falsament a uns agents espanyols d'haver provocat l'explosió. Estats Units envia un ultimàtum a Espanya que li exigeix retirar les tropes espanyoles de Cuba. Les oposicions al règim La crisi colonial del 98 Les oposicions al règim La crisi colonial del 98 Batalla de Santiago de Cuba (Jul. 1898) 10 desembre 1898 - Tractat de Paris Les conseqüències del desastre del 98: crisi moral > regeneracionisme Destrucció del mite de l'imperi espanyol Construcció d' extensos imperis colonials per part de les potències europees.
Crisi econòmica limitada al sector industrial (matèries primes) Crisi moral Intel·lectuals presenten una visió molt crítica d'Espanya: " cal regenerar la vida política i social del país." Analitzen el "problema d'Espanya": fracàs de la revolució liberal-manca d'accés a la terra i a la cultura - corrupció). REGENERACIONISME: Generació del 98 LA INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYA 1. RAONS DEL FRACÀS a) Agricultura endarrerida que no genera capitals. a) Gran quantitat de població pagesa pobre sense poder adquisitiu. a) Manca d'una xarxa de transports que faciliti el comerç interior. LA INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYA 2.
FACTORS AFAVORIDORS A CATALUNYA a) La situació agrícola era diferent, ja que els contractes em tèutics van fer possible que els pagesos sense terra la poguessin comprar a bon preu = es forma una classe social de mitjans propietaris. LA INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYA 3. FACTORS DE LIMITACIÓ Manca de fonts d'energia, manca de primeres matèries, manca d'un sòlid sistema nancer (pocs bancs), mercat limitat a l'interior tret de Cuba, política en general lliurecanvista. ANTECEDENTS IDEOLOGIES ORGANITZACIONS I ACCIONS DEL PRIMER CATALANISME Les oposicions al règim: catalanisme Els nacionalismes regionals ANTECEDENTS ANTECEDENTS ANTECEDENTS - Reivindicacions lingüístiques i culturals.
- Realitats econòmiques i socials: la industrialització i una burgesia que demana de l'Estat un reconeixement de la singularitat econòmica catalana en forma d'una política PROTECCIONISTA. - Actituds polítiques pròpies: el federalisme i el carlisme. Dues ideologies que coincidien en la demanda d'un tractament polític diferenciat per Catalunya. MODERNISME PÈRDUA CUBA (1898) TANCAMENT DE CAIXES (1899) IDEOLOGIES 2 corrents ideològiques: - Republicanisme federal (Valentí Almirall) - Tradicionalisme catòlic (Torres i Bages, Jacint Verdaguer) Catalanisme conservador : tradicionalista. Catalanisme progressista : laic, democràtic i federal.
MODERNISME PÈRDUA CUBA (1898) TANCAMENT DE CAIXES (1899) ANTECEDENTS Organitzacions i accions del primer catalanisme (evolució del catalanisme polític) 1885 : Memorial de Greuges 1892 : Les Bases de Manresa 1901 : La Lliga Regionalista 1914 : La Mancomunitat ANTECEDENTS MODERNISME PÈRDUA CUBA (1898) 1906 : Solidaritat Catalana 1886 : Lo catalanisme 1905 : Fets del cu-cut 1891 : Unió catalanista TANCAMENT DE CAIXES (1899) 1899 : Tancament de caixes Les oposicions al règim El catalanisme polític Memorial de Greuges (1885) Primer document que expressa una reivindicació catalana especí ca: dirigida al rei Alfons XII i signat per Valentí Almirall (republicà federalista) i Joan Mañé (monarca conservador).
Crítiques : - La inestabilitat estructural d'Espanya - Centralització i imposició del model econòmic desde Madrid. Proposen : - Protecció de l'economia catalana i del seu dinamisme per poder modernitzar econòmicament Espanya. Les oppositions au régime Le catalanisme politique Memorial de Greuges (1885) Premier document exprimant une revendication catalane spéci que: dirigé au roi Alphonse XII et signé par Valentí Almirall (républicain fédéraliste) et Joan Mañé (monarchique conservateur). Critiques : - L'instabilité structurelle de l'Espagne - Centralisation et imposition du modèle économique depuis Madrid.
Proposent : - Protection de l'économie catalane, le dynamisme de laquelle doit être pro té pour moderniser économiquement l'Espagne.
Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña 1885 No tenemos, señor, la pretensión de debilitar, ni mucho menos atacar la gloriosa unidad de la patria española; antes por el contrario, deseamos forti carla y consolidarla; pero entendemos que para lograrlo no es buen camino ahogar y destruir la vida regional para sustituirla por la del centro, sino que creemos que lo conveniente al par que justo, es dar expansión, desarrollo y vida espontánea y libre a las diversas provincias de España para que de todas partes de la península salga la gloria y la grandeza de la nación española.
Les oposicions al règim El catalanisme polític Lo catalanisme (1886) És un llibre publicat per Valentí Almirall. En ell es divulga un nou catalanisme davant del fracàs del federalisme espanyol, amb el qual l'autor trenca després de la Iª República (1873-1874). Crítiques : - La inestabilitat estructural d'Espanya - Centralització i imposició del model econòmic des de Madrid. Proposa : - Descentralització basada en regions i comarques. Defensa un paper de Catalunya com a motor de progrés d'Espanya - La llengua com a vincle d'unitat i cohesió.
Les oppositions au régime Le catalanisme politique Lo catalanisme de Valentí Almirall (1886) Premier document exprimant une revendication catalane spéci que: dirigé au roi Alphonse XII et signé par Valentí Almirall (républicain fédéraliste) et Joan Mañé (monarchique conservateur). Critiques : - L'instabilité structurelle de l'Espagne - Centralisation et imposition du modèle économique depuis Madrid. Proposent : - Protection de l'économie catalane, le dynamisme de laquelle doit être pro té pour moderniser économiquement l'Espagne.
El programa del catalanisme polític en totes les seves manifestacions no pot ésser més que un: rompre les lligadures que tenen la nostra regió agarrotada i subjecta, substituint-les pels suaus i dolços llaços d'afecte que la germanor fa néixer. [...] L'endarreriment en què ens trobem; la degeneració del nostre caràcter; la debilitat de la nostra vida intel·lectual i moral són la legitimació del nostre catalanisme. Si no estiguéssim endarrerits, degenerats i dèbils no tindríem cap necessitat de proposar-nos emprar mitjans extraordinaris gairebé extrems per avançar, regenerar-nos i enfortir-nos.(...) Prou hem intentat car-nos en la política que es fa a Madrid, però no ho hem aconseguit pas.
A còpia de molt treball i de molta constància, conquistem en ella algun lloc en les segones i terceres les, i encara per ocupar-les hem de perdre les nostres qualitats característiques, suplint-les per altres que sempre es veu que són postisses [...]. Els greuges que hem rebut constantment i que ens estan amenaçant encara són la legitimació més completa del nostre catalanisme. [...] El nostre ideal és que Catalunya visqui agermanada amb totes les restants regions de la Península. El catalanisme regionalista no aspira a més que rompre les lligadures de la uniformitat, substituint-les pels llaços de la unió.
1860 La Unió Catalanista: grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra el codi civil espanyol que, no contemplava el dret civil català. Grup de pressió que havia d'aplegar tots els catalanistes independentment de la seva ideologia. Les oposicions al règim El catalanisme polític Les Bases de Manresa (1892) Proposat pel Centre Nacional Català, és el primer projecte de constitució catalana. De fort caràcter tradicional, les bases de Manresa contemplen un retorn a la legalitat medieval catalana. Base 2.
En la part dogmàtica de la Constitució Regional Catalana es mantindrà lo temperament expansiu de la nostra legislació antiga […]. Base 3. La llengua catalana serà l'única que, amb caràcter o cial, podrà usar-se a Catalunya i en les relacions d'aquesta regió amb lo Poder central. Base 4. Sols los catalans, ja ho sien de naixença, ja per virtut de naturalització, podran desempenyar a Catalunya càrrecs públics (...) Les oposicions al règim El catalanisme polític La Lliga Regionalista (1901) Primer partit modern catalanista. De tendència tradicional i monàrquica, és recolzat per la burgesia industrial i l'església catalana. Demanen més autonomia.
Solidaritat Catalana (1906) FETS DEL CU-CUT COALICIÓ Unió de moviments catalanistes en resposta als fets del "Cu-Cut!" (revista satírica) i davant la suspensió de les garanties constitucionals amb la Ley de Jurisdicciones. Vinyeta satírica que portarà als "fets del Cu-cut!" el novembre de 1905 MONTERO RÍOS (president del govern) PARTIT LIBERAL Proposa castigar als militars dels <<fets del "Cu-Cut!">> Alfons XIII refusa la petició Dimiteix SEGISMUNDO MORET (president del govern) PARTIT LIBERAL Dona suport als militars amb la llei de Jurisdiccions 1906 LEY DE JURISDICCIONES Els militars poden jutjar totes les accions que ells considerin contràries a la unitat de la nació espanyola. Art.
1.º El español que tomara las armas contra la Patria bajo banderas enemigas o bajo las de quienes pugnaran por la independencia de una parte del territorio español, será castigado con la pena de cadena temporal en su grado máximo a muerte. Art. 2.º Los que de palabra, por escrito, por medio de la imprenta, grabado, estampas, alegorías, caricaturas, signos, gritos o alusiones, ultrajaren a la Nación, a su bandera, himno nacional u otro emblema de su representación, serán castigados con la pena de prisión correccional. En la misma pena incurrirán los que cometan iguales delitos contra las regiones, provincias, ciudades y pueblos de España y sus banderas o escudos.
22 març 1906- 17 abril 1931 Uni cació de tots els partits catalanistes al voltant de Solidaritat Catalana. 1906 Concentració a Barcelona organitzada per Solidaritat Catalana 1906 Concentració a Barcelona organitzada per Solidaritat Catalana http://www.historiaelectoral.com/e1907.html La MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914-1925) Primer projecte de construcció legal d'autonomia catalana des del "decret de nova planta" de 1714. Federació de 4 províncies catalanes. Funcions administratives.
Importància política: primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya La Mancomunitat desenvolupa projectes que marquen la presa d'autonomia del territori català i l'adveniment d'una consciència política diferenciada de l'espanyola (de caire centralista). - Creació d'infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques i ferrocarrils. - Telèfons, bene cència, cultura i sanitat.
- Iniciatives per augmentar els rendiments agrícoles i forestals: millores tecnològiques, de serveis i educatives (potenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria catalana.) MESURES Presidències: Enric Prat de la Riba (1914-1917) //Josep Puig i Cadafalch (1917-1923) (LLR) LA MANCOMUNITAT CATALANA 1914-1925 Vies ferroviàries Préstecs nancers Xarxes telefòniques Modernisation industrielle Legalitat Rutes Instrucció Llengua catalana tècnica BALANÇ DEL PRIMER CATALANISME La pèrdua dels mercats colonials i les exigències scals de l'Estat per pagar els dè cits i les despeses de la guerra, van mobilitzar a la burgesia de Catalunya per iniciar un fort corrent d'oposició a la política dels governs de la Restauració.
Això i la gran extensió popular del catalanisme amb la creació de nombroses associacions culturals de tota mena, prepararan el camí per a la creació dels primers partits polítics. Aquesta oposició es centra en un primer moment en una protesta contra els impostos (tancament de caixes 1899) i després en la creació d'organitzacions i partits polítics (Unió Catalanista, Lliga Regionalista, Solidaritat Catalana) MOVIMENT OBRER 2. PRIMERES MANIFESTACIONS DEL MOVIMENT OBRER 3. SINDICATS 4. IDEOLOGIES 1. APARICIÓ DEL PROLETARIAT Inestabilitat social i econòmica pel camperolat Inici s.
XX: 2.5 milions de camperols sense propietats Mà d'obra abundant en lloc de mecanització : salaris baixos i retràs tècnic Temporalitat del treball-precarietat extrema- i subjecte a les condicions climatològiques (males collites) 1868 1873 1907 Inestabilitat social i econòmica pels obrers Condicions de treball: jornades llargues, sous baixos, treball infantil, condicions de salubritat i seguretat molt precàries: - Inexistència de drets laborals - Inexistència d'un sistema de prevenció (accidents,malalties, jubilació) Condicions de vida: barris degradats, pisos petits i en males condicions, alimentació de cient. El desenvolupament del moviment obrer a Espanya Durant la del s.
XIX i la primera meitat del s. XX El desenvolupament del moviment obrer a Espanya Durant la del s. XIX i la primera meitat del s. XX Les demandes del moviment obrer a Espanya # Reivindicacions salarials # Reducció de la jornada laboral # Combatre l'atur # REGULAR LEGALMENT EL TREBALL Per tal de regular el sistema capitalista en vies de desenvolupament i la seva tendencia acummulativa en mans de les elits burgeses i oligàrquiques. El desenvolupament del moviment obrer a Espanya Durant la del s. XIX i la primera meitat del s.
XX Articulació del moviment obrer: sindicats i partits # Partits polítics (PSOE; CNT) # Sindicats (UGT) # Acció directa i lluita insurreccional Primeres manifestacions del moviment obrer: Alcoi i Camprodon (1821), Fàbrica Bonaplata (1835) El desenvolupament del moviment obrer a Espanya Durant la del s. XIX i la primera meitat del s. XX UNIÓN GENERAL DE TRABAJADORES - UGT (1888) El desenvolupament del moviment obrer a Espanya Durant la del s. XIX i la primera meitat del s. XX 1900 1980 2018 EL SOCIALISME Ideologia hereva de les idees il·lustrades que proposa una distribució més equitativa dels recursos disponibles per la societat.
La igualtat material és la premissa, però el camí per aconseguir-la comporta projectes diferents: anarquisme / comunisme / Socialisme reformista Tot i que els partits socialistes volen transformar la societat, no descarten la via parlamentària burgesa.
KARL MARX BAKUNIN Ideologies del M.O: Anarquisme/Socialisme/ Comunisme ANARQUISME SOCIALISME reformista COMUNISME Destruir l'Estat Apro tar les estructures de l'Estat Conquerir l'Estat Descentralització territorial Centralització o descentralització territorial Centralització territorial No als partits polítics Partits polítics per participar en el joc parlamentari Partits polítics per participar en el joc parlamentari Acció directa per destruir l'estat (espontaneïtat de les masses) Acció política dirigida per accedir el poder Acció política dirigida per accedir el poder Revolució protagonitzada pels camperols Posposar la Revolució i adquirir els drets socials de forma progressiva Revolució protagonitzada pel proletariat industrial CRONOLOGIA INDICATIVA Partido socialista obrero español 1870-71 : AIT - FRE 1879 : Fundació PSOE 1890 : 1ª celebració 1r de maig 1926 : Col·laboració amb el règim: Codi del treball 1931 : Signatura del Pacte de Sant Sebastià 1910 : Pablo Iglesias escollit diputat 1888 : Fundació UGT 1920 : Escissió i naixement del Partit Comunista Espanyol (PCE) EL SOCIALISME A ESPANYA Mesures defensades: dret associació + llibertat premsa + S.U + Jornada 8h + igualtat salarial entre els dos gèneres L'ANARQUISME A ESPANYA Dates importants Confederación Nacional del Trabajo 1909 : Setmana Tràgica a Barcelona 1910 : Fundació CNT.
(anarcosindicalisme) 1918 : La CNT compta 345.000 membres 1919 : La CNT compta 705.200 membres 1926 : Creació de la FAI, facció més radical 1919-23 : Pi olerisme; lluita entre els sindicalistes i els patrons (sindicats grocs) feb-març 1919 : vaga de La Canadenca LAS "CIGARRERAS" DE SEVILLA https://www.upo.es/patio-colorado/2021/03/15/la-cigarreras-de-sevilla-mas-alla-de-carmen/ LAS "CIGARRERAS" DE SEVILLA «En todas las esferas de la vida laboral, social y cultural y sobre todo en las fábricas andaluzas, había una enorme presencia de cigarreras gitanas. Todas ellas de orígenes muy humildes. Barrios como Triana disfrutaban de un urbanismo pensado para la solidaridad.
Los patios de vecinas y las corralas -tan propios del entorno trianero- asistieron a una enorme hermandad entre familias humildes andaluzas gitanas y no gitanas que generó una idiosincrasia propia que todavía se recuerda con nostalgia y que « nalizó» con la injusta expulsión de las familias gitanas del barrio en 1957» Motí a la fàbrica de tabac (Sevilla 1885 L'anarquisme i el problema agrícola espanyol Los Sucesos de Jerez (Cadiz) 1892 La nit del 8 de gener, uns camperols entren a Jerez cridant "Viva la Anarquía, muera la burguesía! Prenen el control de la vila ns que els militars arriben. Els membres del grup anarquista són condemnats a mort.
Arrel d'aquests successos, es convertiran en martirs de la causa anarquista a Espanya i a Europa. L'anarquisme i el problema agrícola espanyol L'anarquisme i el problema agrícola espanyol Tentatives d'atemptat en resposta Grups anarquistes de Barcelona cometen 2 atemptats: el primer a la Plaça Reial (9-2-1892) el dia abans de l'execució dels condemnats, i l'altre un any més tard contra el General Martínez Campos. LA TRAMONTANA, BARCELONA, 12 febrer 1892 Lo dimars al vespre esclatà un petardo á la plassa Real d'aquesta ciutat, produint varias desgracias.
Certament que no tenim pera qué repetir lo concepte que'ns mereixen aquestos actes propis de salvatjes, que no podém atribuir més que á encuberts enemichs de la classe treballadora. Aixís ho diguerem pel Maig, aixís ho havém declarat en reunions públicas y per tot arréu, y aixís ho repetim avuy: lo disparo de petardos es una cobardía, y si altra condició indigna que aquesta no tingués (que'n té moltes altras), per aquesta sola repugnaría sempre á totes les personas de sa criteri, pensessin com pensessin.
Pot glori carse ns al heroísme al qui's juga la vida cara á cara per una idea generosa; pot esplicarse y ns enaltirse si's vol lo de Jerez; mes may podrá ni atenuarse lo qui en la sombra prepara un mal que no sab á qui tocará y que may pot tenir lo valor de ses obras, per lo repugnants que sempre tenen de resultar. Per aixó may podém creure que'ls disparos de petardos pugan venir més que d'enemichs de la classe obrera, que aixís pretenen deshonrarla y fer antipática sa causa á la opinio general.
L'anarquisme i el problema agrícola espanyol LA MANO NEGRA «Tenía el propósito de atemorizar a la opinión pública, para poder actuar libremente contra los jornaleros organizados» Clara Lida Atemptat al Teatre del Liceu de Barcelona, 7 novembre 1893 Els atemptats del Corpus Christi, el procés de Montjuïc i l'assassinat de Cánovas 1896-97 Atemptat 7 juny 1896 (Corpus Christi) Procés de Montjuïc (des'96-maig'97 (400 detinguts)) Assassinat de Cánovas del Castillo per un anarquista italià 8 agost 1897 (Michele Angiolillo) Garrote vil, Ramón Casas, oli sobre tela, 1894 (Reina Sofía, Madrid) La carga, Ramón Casas, oli sobre tela, 1899 (Museu d'Olot)