Crisi de la Restauració i l'Obrerisme a Espanya (1898-1923)

I 36 flashcards i 24 preguntes més al document.

Text del document

<Resposta detallada en procés...> Perfecte, desenvoluparé cada punt amb molt més detall, context i connexions, tal com demanes. ### Resum Detallat del Període del Reformisme Dinàstic i la seva Crisi (1898-1923) Aquest període representa l'agonia del sistema de la Restauració (1874). Les estructures caciquils i bipartidistes es mostren incapaces d'absorbir les demandes d'una societat que s'urbanitza, s'industrialitza (especialment a Catalunya i el País Basc) i es polititza. La pèrdua de les últimes colònies el 1898 ("El Desastre") actua com un xoc que obre un debat nacional sobre l'"ensulsiada" d'Espanya. --- ### 1. Partits de l'Oposició: L'Obrerisme L'obrerisme no era un bloc uniforme.

Es dividia en dues grans corrents ideològiques i organitzatives: * **Socialisme (Marxista):** * **Organitzacions:** Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i el seu sindicat, la Unió General de Treballadors (UGT). * **Bases:** Principalment a Madrid, Astúries i el País Basc (obrers de la mineria i la indústria pesant). * **Estratègia:** **Reformista i gradualista**. Crec en la participació política i la lluita legal per a aconseguir millores laborals i, a llarg termini, la transformació de l'estat. Participen en eleccions i en aliances amb republicans. Pablo Iglesias és la seva figura més emblemàtica.

* **Evolució:** La Revolució Russa de 1917 genera una escissió: els sectors més radicals funden el **Partit Comunista d'Espanya (PCE)** el 1921. * **Anarquisme:** * **Organitzacions:** Principalment la Confederació Nacional del Treball (CNT), fundada el 1910. * **Bases:** Màxima força a **Catalunya**, Andalusia i Llevant (obrers tèxtils, camperols, artesans). * **Estratègia:** **Revolucionària i anti-política**. Defensen l'**"acció directa"** (vagues, sabotatges) sense intermediació de partits. El seu objectiu final és l'abolició de l'Estat i la creació d'una societat de lliures i iguals. Són profundament **anticlericals**.

* **Evolució:** Es radicalitzen enormement després de 1917, entrant en una fase de confrontació violenta amb la patronal i l'estat. --- ### 2. Canalejas i Maura: Els Límits del Regeneracionisme des de dins Aquests dos líders representen l'intent més seriós dels partits dinàstics de "regenerar" el país sense alterar els fonaments de la monarquia. * **Antoni Maura (Partit Conservador):** * **Projecte ("Revolució des de dalt"):** Volia crear una "solidaritat monàrquica" unint el rei amb el poble, saltant-se els cacics. Creia que amb un estat eficient i honest s'evitaria una revolució social. * **Reformes clau:** Llei d'Administració Local (1907) per donar més autonomia als ajuntaments.

* **Caiguda:** El seu projecte es va ensorrar amb la **Setmana Tràgica de 1909**. La seva dura repressió va unir tota l'oposició contra ell i el va obligar a dimitir. * **José Canalejas (Partit Liberal):** * **Objectiu:** "Liberalitzar" el règim, apropar-se a les classes mitjanes i minvar l'influència de l'Església. * **Reformes clau:** * **Llei del Candat (1910):** Per limitar l'establiment de noves ordres religioses. * **Llei de Reclutament (1912):** Instaura el servei militar obligatori, posant fi a la possibilitat de pagar per evitar la quinta (una reivindicació popular molt important). * Reformes laborals (descans dominical, regulació del treball de dones i nens).

* **Tall sobtat:** El seu projecte reformista es va truncar amb el seu **assassinat** el 1912. **Conclusió:** Els seus intents van xocar amb l'estructura de poder real del sistema (caciquisme, interessos econòmics, poder eclesiàstic i militar), demostrant la impossibilitat de reformar el règim des de dins. --- ### 3. Setmana Tràgica (1909) i la Crisi del Civilisme * **Antecedents:** * **Context:** Política colonial agressiva al Marroc per recuperar prestigi. * **Detonant:** El govern Maura decreta el mobilització de reservistes per a la guerra al Marroc. Això és profundament impopular, ja que els fills de les famílies pobres no es podien redimir (pagant), mentre que els rics sí.

* **Els Fets (Juliol 1909, Barcelona):** * Inici amb una vaga general convocada per Solidaritat Obrera (embrió de la futura CNT). * La protesta es transforma en una revolta popular espontània amb fortes components **anticlericals** (crema de convents) i **anti-militaristes**. * El govern declara l'estat de guerra i l'exèrcit reprimit amb duresa. * **Conseqüències:** 1. **Repressió i Execució de Ferrer i Guàrdia:** L'execució del pedagog anarquista, acusat sense proves sòlides de ser el instigador, provoca una condemna internacional i la caiguda de Maura. 2. **Crisi del "Civilisme":** Es demostra la fractura entre l'Estat i el poble.

El sistema polític es mostra incapaç de gestionar el conflicte social. 3. **Naixement de la CNT:** La repressió sobre Solidaritat Obrera accelerarà la creació de la CNT un any després, com a sindicat anarquista de masses. 4. **Divisió en la Lliga:** La Lliga Regionalista, que va donar suport a la repressió, perd suport entre les classes populars, que es decanten cap al **catalanisme republicà d'esquerres**. --- ### 4. Trajectòria del Moviment Obrer a Espanya (Dècada del 1910) És una dècada de radicalització creixent, marcada per la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa.

* **Neutralitat a la Primera Guerra Mundial (1914-1918):** * **Conseqüències econòmiques:** Espanya es converteix en subministradora dels dos bàndols. Hi ha un **"enriquiment espuri"** (grans beneficis per a industrials i especuladors), però també una **inflació galopant** que empobreix assots i treballadors. * **Revolució Russa (1917):** Actua com un eixample per al moviment obrer internacional. Inflaix l'optimisme en la possibilitat d'una revolució i impulsa la radicalització. * **Crisi de 1917:** És la crisi definitiva del sistema. Es produeix en tres fronts simultanis: 1. **Crisi Militar:** Les Juntes de Defensa (associacions de oficials) protesten pels seus sous i ascensos. 2.

**Crisi Política:** L'Assemblea de Parlamentaris Catalans (organitzada per Cambó) demana un govern provisional i l'autonomia, desafiant el govern central. 3. **Crisi Social:** La UGT i la CNT convocuen una **Vaga General Revolucionària** (agost de 1917) per derrocar el govern. Es reprimit brutalment per l'exèrcit. --- ### 5. El Pistolerisme (c. 1919-1923) És la conseqüència lògica de la radicalització anterior, especialment a la Barcelona industrial. * **Antecedents:** * **Vaga de La Canadenca (1919):** Una vaga molt llarga i exitosa als serveis públics que va aconseguir la **jornada laboral de 8 hores**. Va aterrir la patronal, que va veure el poder de la CNT.

* **El Conflicte:** * La patronal, organitzada en el **Foment del Treball Nacional**, contracta pistolers (anomenats *"agents lliures"*) per assassinar sindicalistes de la CNT. * La CNT respon amb els seus propis grups d'acció, assassinant empresaris i esquirots. * L'estat actua amb parcialitat, creant bandes parapolicials com el **Sindicat Lliure**, afí als empresaris. * **Resultat:** Una espiral de violència amb centenars d'atemptats i assassinats que converteix Barcelona en una ciutat ingovernable, un dels arguments clau per al cop d'estat de 1923. --- ### 6. La Fallida del Règim Constitucional (1917-1923): Causes i Evolució El sistema entra en una espiral de col·lapse irreversible.

* **Causes de Fons:** * **Caciquisme i frau electoral** (des de 1898). * **Setmana Tràgica (1909):** Primera gran mostra de la fractura social. * **Afer del *Cu-Cut!* (1905):** Atac de militars a una redacció satírica catalanista, que va portar a la Llei de Jurisdiccions (1906), que donava als tribunals militars competència sobre "ofenses a la pàtria". Això militaritza la política i enfuria el catalanisme. * **Causes Pròximes i Immediates:** * **Crisi de 1917:** La triple crisi mostra que l'exèrcit, els nacionalistes i el moviment obrer han sortit del sistema. * **Trienio Bolxevic (1918-1920):** Onada de vagues camperoles a Andalusia i Llevant.

* **Pistolerisme a Barcelona (1919-1923):** Ingovernabilitat. * **Desastre d'Annual (1921):** Derrota catastròfica a Marroc amb milers de morts. S'inicia una investigació parlamentària ("Expedient Picasso") que amenaça amb assenyalar responsabilitats fins a l'alt comandament i el mateix rei. * **Conseqüència Final:** La suma de tots aquests factors (por a la revolució social, desprestigi de l'exèrcit, ingovernabilitat) fa que la burgesia, el rei i amplis sectors de l'opinió pública acceptin o mirin cap a una altra banda quan el **General Primo de Rivera dona un cop d'estat el setembre de 1923**, imposant una dictadura.