Crisi de la Restauració a Espanya (1898-1931)

I 120 flashcards i 80 preguntes més al document.

Text del document

1 UNITAT 3: CRISI DE LA RESTAURACIÓ I Període de 1898-1901 a 1931, el règim estarà en crisi i hi podem diferenciar diferents etapes: 1898-1909 pèrdua colonial i victòria dels 4 presidents al 98 1909-1913 setmana Tràgica el 9 [1913-1914]-1917 Primera Guerra Mundial al 14 1917-1923 gran crisi del règim al 17 1923-30 Dictadura de Primo de Rivera 1931 crisi final del règim 1898 any anomenat "el desastre". No hi ha ni crisi econòmica, ni política, ni social, però si hi ha una crisi intel·lectual i cultural. Es repartiran capitals amb els emigrants de Cuba i aniran a Catalunya, País Valencià i Galícia. El 1902 aquest impacte està superat.

REGENERACIONISME A causa de la crisi intel·lectual i cultural sorgeix el regeneracionisme. Espanya perdrà territori. Dins l'estat espanyol es buscarà les causes de per què Espanya ja no és el que era, per tant, molt nacionalista i pessimista. Els països es classifiquen en forts i dèbils. Forts tenen imperi, s'han adaptat i han pogut sobreviure. Ex: Portugal, Rússia, EUA, Japó, Bèlgica... Dèbils no tenen res. Ex: a finals de segle la majoria de països guanyen territori, Espanya, en canvi, en perd. Espanya en perdre territori pot arribar a desaparèixer perquè no té res, arran d'això tothom a Espanya serà regeneracionista. 1.

JOAQUIM COSTA Pensador de l'època, al seu llibre "Oligarquia y Caciquismo". Busca motiu a la caiguda d'Espanya (caciquisme), per aquesta Espanya és pobre i analfabeta. La seva solució: obres públiques, deixar el passat i invertir en agricultura i ensenyament. Parla d'un Cirujano de Hierro; ha de trencar causes de la decadència. 2. EXÈRCIT Mira cap a l'interior, consideren que són els únics que representen i poden regenerar Espanya. Creuen que el problema és Catalunya que debilita a Espanya. Catalunya es considera el Cirujano de Hierro, han de matar un tumor. 3. ALFONS XIII Vol regenerar Espanya, regeneracionista. Creu que pot ser el Cirujano de Hierro i pot salvar Espanya.

Intervindrà molt en política. 4. RAMIRO DE MAEZTU És un intel·lectual i escriptor de la generació del 98. Té idees anarquistes. Creu que Espanya és un imperi i és espiritual, és la "hispanidad" Espanya ha donat cultura, llengua i religió a Amèrica. 2 5. REPUBLICANS El mal d'Espanya és la monarquia, representa foscor, medievalitat, passat. La solució es la república que representa modernitat, progrés, alfabetisme. Tot es solucionarà si cau la monarquia. 6. ESGLÉSIA El mal d'Espanya és el laïcisme. Solució que es torni a un estat catòlic on tothom segueixi l'església. 7. CATALANISME Són regeneradors, Catalunya ha de modernitzar Espanya.

Catalunya que és la zona més moderna d'Espanya i si difondria els valors catalans per la resta de la regió 8. MACHADO I UNAMUNO Regeneracionista literari 9. PARTITS DINÀSTICS Volen regenerar a Espanya, personatges com: Silvela, Maura i Canalejas segueixen la idea del Cirujano de Hierro. 1a TEMPTATIVA DE GOVERN REGENERALISTA: GOVERN SILVELA POLAVIEJA Silvela és un polític conservador que creu que pot regenerar Espanya i mira cap a Catalunya, formarà govern el 1899. Promet que farà un concert econòmic a Catalunya si és ministre, per això té el suport de la burgesia industrial. Manuel Durant i Bas: Ministre de governació, fa nomenaments catalanistes: - Bartomeu Robert: alcalde de Barcelona.

- Torres i Bages: bisbe de Vic. - Josep Morgades: bisbe de Barcelona. El cap d'estat té dret de Ternes oferia una llista de 3 persones perquè el papa designi quina d'elles haurà d'exercir el càrrec. No hi haurà concert econòmic perquè al govern hi ha Raimundo Fernández Villaverde, ministre d'hisenda, que té com a prioritat fer front a l'impacte econòmic, proposa tots els concerts econòmics a Catalunya. Villaverde augmenta els impostos i a Barcelona hi ha un tancament de caixes, la burgesia es nega a pagar els impostos. Bartomeu Robert dimiteix per aquests fets i Durant i Bas protesta. La burgesia Industrial Catalana veu que els partits dinàstics no poden regenerar Espanya.

Maig 1901 Unió regionalista fa un pacte amb el centre nacional català i el govern de Silvela Polavieja fracassa. CRISI DE LA RESTAURACIÓ Diferents crisis que té el règim: 1. Crisi dels partits dinàstics 4. Església i l'ensenyament 2. Crisi del caciquisme 5. Exèrcit (crisi Marroc) 3. Aparició de partits polítics moderns 6. Moviment obrer 3 CRISI DELS PARTITS DINÀSTICS Comença a partir del 1899-1902 i s'agreuja a partir del 1913. Es deu a moltes raons: Els dos creadors han mort (Sagasta/Cánovas) Fracàs govern Silvela Polavieja Crisi del caciquisme Aparició dels nous partits polítics.

La modernització que es comença a viure a partir del nou segle relacionat amb els efectes de la segona revolució industrial. 1913 s'han atomitzat, els partits no tenen un líder únic. Conservadors: Maura (Mauristes), Eduardo Dato (Datistes), Joaquin de la Cierva (Ciervistes), Alejandro Pidal (Pidalistes). Liberals: Canalejas (Canalejistas), Romanones (Romanonistes), Santiago Alba (Albistes), Garcia Prieto (Garciaprietistes). El torn pacífic té repercussió política. Seran cada cop més dèbils i el 1917 a l'alternança és gairebé impossible i hi ha govern de concentració monàrquica. CRISI DEL CACIQUISME No és una crisi homogènia, afecta diferent depenent de la zona geogràfica i els anys.

Hi ha zones com Sevilla i Castella on no entra en crisis i zones com Catalunya i Madrid on entra en crisis. Cronologia crisis 1901 eleccions de maig amb la candidatura dels 4 presidents, Robert l'eliminarà i els resultats seran fiables. 1907-09 entra en crisis a Girona, Figueres, Reus, Sabadell. 1910 entra en crisis a Madrid, Bilbao, Gijón, Cantàbria. Causes de l'aparició de la crisi del caciquisme 1. Publicitat o aparició automòbil 2. Aparició de partits polítics moderns (lliga i partit republicà Lerroux) 3. Aparició de nous moviments socials (sufragisme reivindicació dret vot dona i el feminisme) 4. Millores progressives de la classe obrera menys hores de treball i millors condicions 5.

Partits dinàstics entren en crisi, per tant, també ho fa el caciquisme APARICIÓ DE PARTITS POLÍTICS MODERNS Lliga Regionalista (controla diputacions catalanes) Partit Republicà Radical de Lerroux (controla ajuntament Barcelona) Aquests partits tindran l'hegemonia política a Catalunya fins que s'acabi el règim. Tenen oferta ideològica cosa que no tenien els partits dinàstics, això implica una competència electoral. Tenen sector femení i joventut, paguen quotes i tenen delegacions. Apareixen interventors comprovaven si els recomptes eren correctes. LLIGA REGIONALISTA candidatura dels 4 presidents el maig del 1901 és un acord entre el centre nacional català i la unió regionalista.

4 Dirigents: Prat de la Riba principal dirigent, director de "La Veu de Catalunya" (diari), ideòleg del partit i president Diputació de Barcelona a partir del 1907 i mancomunitat a partir del 1914. Francesc Cambó és el primer regidor, 1907 diputat, l'home de la Lliga a Madrid (es trasllada a Madrid i així hi ha representació de la lliga entre Madrid i Barcelona). És Ministerial a la Catalana; viu a Madrid i negocia amb Madrid. Altres: Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Durant i Ventosa, Raimon D'Abadal, Josep Puig i Cadafalch.

Característiques lliga Diari "La Veu de Catalunya" i prové de "La Veu de Montserrat" Extensió Inicialment, es tracta d'un partit barceloní, després s'estendrà a tot Catalunya. Interclassista va des de l'alta burgesia fins a artesans. Incorpora Catalanistes, conservadors (del Vigatanisme) i republicans amb sensibilitat catalanista. 1904 entra en crisis i això comporta canvis, hi ha una escissió deguda a la visita del rei Alfons XIII a Barcelona. Hi ha un sector que no vol rebre a la monarquia i trenca amb la Lliga, Lluís Domènech i Montaner, Jaume Carner (catalans republicans).

CENTRE NACIONALISTA REPUBLICÀ Aquests constitueixen el "centre nacionalista república" el partit es definia com a nacionalista, democràtic i republicà. Va promoure la creació de (CADCI) vinculat a l'obrerisme. El seu diari és "El poble català". LA LLIGA DESPRÉS DE L'ESCISSIÓ Passa a ser un partit cada cop més conservador amb el temps, classe obrera i republicans marxen, són monàrquics (no ho diuen). Quan cau el règim també ho farà la lliga. GRAN OPORTUNITAT DE LA LLIGA 1905-1909 2 fets importants: 1. Publicació Prat de la Riba 1905 Prat de la Riba, publica "la nacionalitat catalana" on fixa el catalanisme de manera definitiva.

Estableix el pensament catalanista, és el 1r en diferenciar que és nació i que és estat, serà el primer a dir que Catalunya és una nació i Espanya un estat. Parla de Catalunya en dins i en fora: En dins: S'ha d'administrar des d'aquí, demana la reivindicació de la Lliga una mancomunitat (federació 4 diputacions catalanes), Bases de Manresa (oblidades). En fora: El que s'ha fet a Catalunya s'ha de fer a Espanya (allò que faríem).

Mancomunitat (Catalunya en dins) - Primer òrgan administratiu català (des de 1714) - Principal concessió d'autogovern aconseguida pel catalanisme 5 Proposta i Constitució Volen governs propis per a Catalunya, 1911 la Diputació de Barcelona juntament amb les altres diputacions presenten la proposta de mancomunitat al govern. Canalejas l'accepta i és aprovada a les corts el 1912, però en ser assassinat s'atura. El 1913, Dato publica un decret que permetia a les diputacions provincials mancomunar-se amb finalitats purament administratives. 6 abril 1914 es construeix la Mancomunitat, tenia el mateix pressupost i funcions que les antigues diputacions.

Tenia presidència i una assemblea on la lliga tenia la major presència. Prat de la Riba no demana l'autonomia catalana, es un burgés conservador, s'encarrega de moderar les expectatives, ja que així potser Madrid dona l'opció de modernitzar Catalunya. La Mancomunitat estarà en vigor de 1914 a 1925, té 3 presidents: Prat de la Riba president Diputació de Barcelona el 1907 i de la mancomunitat 1914-17. Josep Puig i Cadafalch president del 1917-23. Alfons Sala és conegut com el president liquador perquè en 2 anys desfà la mancomunitat. Precisió: Mancomunitat no és una autonomia, no hi ha parlament, l'estat no transmet competències.

La mancomunitat és la federació de les 4 diputacions catalanes que acorden actuar conjuntament per tot el principat. Tasques de la mancomunitat 1. Infraestructura Mancomunitat està oberta a ideologies, tenen la tasca de crear noves infraestructures. Xarxa o plans de carreteres per unir ciutats catalanes i pobles amb les capitals provincials. Construcció d'un aeroport Invent 2a Revolució Industrial Xarxa telefònica Invent 2a Revolució Industrial 2. Llengua i cultura Creació biblioteca de Catalunya com a biblioteca nacional, hi ha un exemplar de cada llibre que es publiqui. També se'n creen de comarcals. Creació d'Institut d'estudis catalans per fomentar la cultura.

Pompeu Fabra fa diccionari per a la llengua catalana, abans era parlada anàrquicament, sense ortografia pròpia, la llengua estàndard és el barceloní. Fa el català llengua de cultura. Excavacions Empúries (Cultura) 3. Ensenyament Es creen escoles tècniques per formar a professorat per a cada àmbit per així formar a alumnes capacitats. Impuls per la renovació pedagògica. Si els obrers són tècnics millorà la producció i l'economia serà rica. Aquestes eren les tasques de la mancomunitat en els 9 anys d'esplendor hi ha un balanç positiu, però el gran problema és l'economia havia de recórrer el deute. Aquesta mancomunitat està formada per l'assemblea general (agrupació de diputats generals).

Consell permanent format per 8 persones i assessorat per comissions tècniques que ajuden als consellers en la transformació del país. 6 1905 s'iniciarà un escàndol polític a partir d'un acudit del setmanari satíric, "El cucut". Venia a dir que l'exèrcit espanyol no podia tenir cap victòria, en canvi, els civils sí. La Guarnició militar a favor de Barcelona assalta la seu de "El cucut", això genera un projecte de llei anomenat Llei de jurisdiccions. Llei de jurisdiccions (1906) En vigor de 1906-31. La llei posava sota jurisdicció militar totes les ofenses contra l'exèrcit o contra la unitat de la pàtria i els seus símbols, sigui de manera oral o escrita.

La jurisdicció militar està per sobre de la judicial, els partits polítics pressionats pel rei i claudiquen, l'exèrcit agafa una posició de domini que no li correspon. Solidaritat catalana Es crea perquè està en contra de la Llei de Jurisdiccions i la vol eliminar, per això demana a la mancomunitat i s'acaba dissolent el 1909 després de la Setmana Tràgica. 1907 fa que es concreti una col·lisió electoral on participa: lliga, carlins, tots els republicans. No ho fan els dinàstics ni el partit de Lerroux. Solidaritat catalana èxit electoral, gran triomf a les eleccions provincials abril 1907, es repeteix a les eleccions legislatives al maig.

La Lliga passa de ser un partit de Barcelona a un de tot Catalunya, el partit evoluciona en poder (mancomunitat) i abast (tot Catalunya) 1907-09 Maura és el president de govern, és conservador i regeneracionista. La regeneració per ell serà incorporar el catalanisme (Lliga) al govern espanyol, això permetrà regenerar a Espanya. Col·laboració estreta entra la Lliga i Maura, ell ofereix la mancomunitat un procés polític llarg el 1909 Maura no ho aconsegueix, però el 1914 es crea. Projecte cultural de la lliga Noucentisme moviment cultural intel·lectual que neix com a reacció del modernisme (desfasat).

La Lliga mira cap al futur, es el s.XX i volen construir una nova Catalunya, ciutat motor transformador de situació social, econòmica i cultural de Catalunya, amb Barcelona com a líder. Busquen ordre i equilibri (harmonia) a les ciutats. Eugeni d'Ors és un referent, exposa el programa noucentisme (evoluciona de catalanista a feixista). El noucentisme és aplicat primer a l'Ajuntament de Barcelona i després a la mancomunitat. La Lliga governa Barcelona la 1ra dècada de segle, aquesta és desordenada a causa d'una gran transformació urbana, augmenta el nombre d'habitants perquè al 1897 s'uneixen municipis com Gràcia, Sant Martí, etc.

Població obrera majoritàriament, l'espai urbà també es va densificar amb habitatges nous per a la residència de la burgesia per exemple, l'eixample. En aquell moment, la Lliga se'n carrega de fer de Catalunya un país modern. 7 1917 Projecte exposició universal dedicat a l'electricitat a Montjuïc. 2. Partit República Radical de Lerroux Biografia Lerroux 1ra part Neix a Córdoba 1864 i mor a Madrid 1949, és fill d'un veterinari de l'exèrcit, això comporta que s'hagi de desplaçar a on vagi i tingui un sentiment de desarrelament, l'intenta compensar amb un sentiment espanyolista.

És autodidacta, el 89 arriba a Barcelona per seguir als processos de Montjuïc i s'hi queda a viure fins al 1910, després es trasllada a Madrid. Durant la seva estada descobreix que la classe obrera vol sentir el que pensen, s'adona que el republicanisme pot tenir electors. Lerroux sap aprofitar les oportunitats, vol aprofitar-se de la situació, s'ha d'unir al republicanisme en aquell moment dispers, per triomfar. 1903 Partit de Salmerón (Unión Republicana). No s'uneix a la solidaritat perquè s'està formant el seu corpus ideològic. Corpus ideològic 1.

Anticlerical (pacte de conducta, ja que vol la classe obrera), Lerroux tindrà una responsabilitat perquè a l'estiu del 9 es cremen esglésies, ha jugat amb foc (relació amb el discurs) 2. Anticatalanista, Lerroux identifica la Lliga amb el catalanisme, eren burgesos. 3. Anticapitalista, els burgesos són capitalistes 4. Antimonàrquic, la monarquia es passat, foscor i medievalitat, ha de caure per obtenir la 2a república. 5. Ús de l'espanyolisme, però té un sentiment de desarrelament. Dona el missatge de no a votar a la Lliga.

Lliga=Capitalisme=Burgesos=Passat Contradiccions de lerroux Dona suport a l'exèrcit per anar en contra de la Lliga, però això significa donar suport a la monarquia i ell es declara antimonàrquic. Lerroux és un hipòcrita, durant el dia és obrer (fa meetings) i durant la nit es burgés. Com es presenta en realitat Lerroux? És un demagog, oportunista i vividor vol prosperar utilitzant qualsevol mitjà Biografia lerroux segona part 1901 diputat (fins a la guerra civil), té votants i seguidors a Barcelona. 1911 estudia dret i el seu discurs ideològic evoluciona. A la 2a república serà conservador i dona suport a l'església.

El fet d'obtenir la llicenciatura en dret la burgesia veu que no és obrer, va utilitzar la classe obrera per prosperar. Partit Republicà Radical de Lerroux Conjuntura 1905-09, Lerroux crea el seu partit modern, trenca amb Unió Republicana perquè aquesta dona suport a la solidaritat. Ofereix els serveis que no tenia la classe obrera, tenien escola (religiosa), dispensari, caixa de socors mútua i una caixa de resistència. 8 - Damas Rojas (Revolucionaries) - Jovenes Barbaros (Bàrbars) Diari propi: "El progreso".

1909 controla l'Ajuntament de Barcelona i amb la lliga tindrà l'hegemonia política, el 1910, després de la Setmana Tràgica, perd influència a Catalunya i controla el partit des de Madrid. BINOMI ESGLÉSIA/ENSENYAMENT Hi ha una forta influència de l'església en l'Espanya, ha estat protegida per l'estat. Anys 80 s'adonen de la importància de l'ensenyament, és l'oportunitat per formar bons ciutadans nacionals (conscients de la nació). Republicans: Ensenyament és important, és l'oportunitat per formar futurs republicans i construir la futura república. Anarquistes i Socialistes: L'ensenyament és l'oportunitat de divulgar les seves idees i formar obrers per la futura societat comunista.

L'església es comença a preocupar per l'ensenyament per dues raons: - El seu missatge no arriba a la població obrera, estan perdent influència en la població poden perdre el poder. Tenen problema de reclutes, es basa en vocacions, si controlen la població en poder aconseguir i reproduir-se. - Són conscients de les pèssimes condicions de vida de la classe obrera (jornades laborals llargues i sous miserables), això permet que ideologies obreristes es difonguin fàcilment, això és la gran por de l'església, no van per vocació, van per obligació. SOLUCIÓ: Difondre el missatge a través de l'ensenyament.

L'església farà un esforç educatiu creant tota mena d'escoles obreres, però el missatge és d'antic règim. Ensenyen a llegir i escriure, però la bíblia. L'església intenta crear sindicats catòlics, però se'n desdiu perquè té por que es girin en contra, és presonera del seu propi missatge. 2 preguntes: Quantes escoles crea l'església? Hi ha cens? Se sap com es tradueix aquest esforç educatiu? No hi ha cens perquè a l'estat no l'importa l'ensenyament. Tenen alumnes? Els pares són anticlericals (sí cristians) no tenen alumnes perquè no agrada el missatge, les escoles són després de treballar 12 h i no envien als fills. La difusió és mínima. L'església fa 2 opcions educatives; Obrera i burgesa.

GRAN COMPETIDOR ESGLÉSIA: ESCOLA MODERNA Creador: Francesc Ferrer i Guàrdia 9 Biografia Neix el 1859 i mor enfusellat el 1909 Barcelona, de família burgesa, però es revela entra en contacte amb republicans progressistes, fa pronunciamientos i s'haurà d'exiliar el 1901. Quan torna a Barcelona es fa anarquista i crearà l'Escola Moderna per transmetre el missatge. Edita el diari "La Huelga General" on es parla de la vaga. Escola moderna (innovadora) A l'escola es vol donar un coneixement des de la raó. El coneixement ja no es dona per autoritat, la intenció es fer experimentar als alumnes i construir el seu propi coneixement.

L'alumne ha de tenir contacte amb la realitat i fa conclusions racionalment. Va ser un èxit. Ferrer està assabentat de l'atemptat contra el rei de 1906, serà jutjat per això, però sortirà absolt per falta de proves, però es guanya 2 grans enemics: Església Ferrer va crear l'escola moderna, la volien tancar, ja que tenien molts alumnes i l'església molt pocs. Estat Gran enemic, intenten eliminar-lo el 1906, finalment l'acusaran de ser conspirador a la Setmana Tràgica (és fals) i serà executat en consell de guerra. SETMANA TRÀGICA GRAN REPRESSIÓ TANCAMENT ESCOLA MODERNA.

EXÈRCIT (crisi guerra Marroc) L'exèrcit espanyol ha tingut gran influència en la vida política, ha proporcionat un cap d'estat i ha recorregut a pronunciamientos. 1898 neix un nou model d'exèrcit, la seva escola de formació es durant el 1908-20's (guerra Marroc). Es consideren el cirujano de Hierro. Alfons XIII té mentalitat militar, se li diu el "Rey Soldado" (Cabetes) perquè era alt i prim (borbó) i sempre corria. Alfons XIII dona suport en l'exèrcit en els fets del "Cucut" no només l'oficialitat. Guerra Marroc Comença a partir de la Conferència d'Algesires el 1906, una reunió internacional, hi ha grans potencies (Alemanya, França, Gran Bretanya), Espanya és l'amfitriona.

Després de la primera crisi marroquina per la intervenció alemanya, els francesos i britànics necessiten un país que serveixi com a prió. Espanya és dèbil, ho ha perdut tot i vol recompondre el seu imperi, li ofereixen el nord del Marroc. Comença una llarga guerra (1906-25), es cruel i salvatge. 2 Desastres militars: Desastre del Barranco del Lobo (juliol del 1909) Desastre Anual (juliol i agost del 1921) Desastre del Barranco del Lobo Es una conseqüència d'una resposta militar espanyola, hi ha una sèrie d'atacs contra treballadors espanyols de la companyia de mines del Rift, aquesta tenia interessos econòmics en les riqueses mineres del Nord de Marroc.

Els atacs són produïts durant el maig-juny i al juliol el govern respon militarment, envien reservistes (pares de família o al voltant dels 30 anys). És un fracàs moren més de 180 soldats i més de 800 ferits. 10 Desastre anual El militar Silvestre te l'idea d'anar de Ceuta cap a Melilla i en mig camí les tropes pateixen una emboscada i tots els espanyols que hi ha a Melilla cauen, quasi cau la ciutat. En la caiguda destaca, el desastre del Monte Arruit, els oficials espanyols pacten la seva llibertat a canvi d'entregar les vides dels soldats. QUE APRENEN ELS MILITARS ESPANYOLS? 1. La vida dels civils no té valor, no són vertaders espanyols, es poden sacrificar. 2.

Fan servir una estratègia militar frontal, ataquen frontalment sense importar les morts. Els espanyols ataquen frontalment i amb fuselleria. 3. Són els destinats a salvar Espanya (cirujano de Hierro), són els encarregats de salvar a la pàtria, només ells representen a Espanya. Hi ha una sèrie de valors inqüestionables: disciplina, autoritat, ordre, violència, exaltació de la mort i tot això barrejat amb catolicisme.

La guerra del Marroc va servir per escola d'aprenentatge d'una sèrie de militars: Emilio Mola Vidal, Juan Yagüe, José Sanjurjo, Francisco Franco, José Millàn Astray, Manuel Goded, Joaquin Fanjul, Gonzalo Queipo De Llano, José Moscardó i Ituarte i Alfredo Kindelán 2 evidències dels personatges 1. Tots s'han format al Marroc, llarga experiència +10 anys. Franco està al Desastre Anual. 2. Tots s'aixequen en contra de la república el 36. 2 conclusions 1. Coneguts com a africanistes, ja que s'han format militarment al Marroc. 2. Hi ha 2 grans grups generacionals: Generació (85-92): Mola, Yagüe, Franco, etc… Generació (70's): Sanjurjo, Moscardó, Kindelán.

Tots han estat influïts del regeneracionisme del 98. MOVIMENT OBRER A finals del segle XIX està debilitat a causa de la repressió (no líder). La resposta de l'estat a la violència de l'anarcocomunisme són els processos de Montjuïc. L'acció directa ha fracassat, es necessita una nova estratègia. (repressió = guanyar temps) Es treuen lliçons dels processos de Montjuïc: S'han de reorganitzar amb unes noves bases que han de permetre superar la vella divisió entre societats obreres i articular-se en sindicats únics. Un sindicat amb representació de tots els diferents oficis. El sindicat únic (CNT) ha de ser apolític (no vinculat a un partit polític).

Ha de tenir una nova estratègia, la vaga general. Si es pot fer una vaga que pari al país, pararà el sistema econòmic i s'acabarà el capitalisme. Últims anys del s. XIX Hi ha ressorgiments del moviment obrer 1899 Vagues tèxtils 11 1900 Vaga General (les vagues tèxtils es transformen en vaga general) 1901 Vaga tramviaires (afecta tot el transport i fracassarà per repressió de l'estat) Novembre 1901 apareix el diari "La Huelga General" Desembre 1901 hi ha una vaga al sector metal·lúrgic Febrer 1902 hi ha una vaga general d'una setmana (a comarques industrials), aquesta fracassa. Es comú que les vagues fracassin.

1902 El moviment obrer torna a entrar en una etapa d'adormiment fins a 1906-1907, però es treuen conclusions (de la burgesia i classe obrera). Conclusions de la burgesia catalana 1. La repressió NO és útil, només permet guanyar temps 2. S'han de reorganitzar per adoptar el mateix procediment que la classe obrera, creuen que han d'organitzar un sindicat propi, ho fan el 1913 a la llarga es un sindicat vertical que incorpori obrers i empresaris per evitar vagues. 3. Adopta eines del catolicisme oficial i ideen la creació d'una caixa d'estalvis on quan li dones feina a un obrer li dones una llibreta. 1902 es crea la caixa d'estalvis i pensions per la vellesa de Catalunya.

Conclusions del moviment obrer 1. És urgent la constitució d'un sindicat apolític únic fins a 1906-07 es busca aquest objectiu. 2. S'han de constituir i fer el sindicat únic, el 1907 es crea la Solidaritat Obrera intenta replegar tots els sectors obreristes: anarquistes, socialistes, ferreristes, republicans radicals i la resta de republicans. A l'octubre es dota d'un diari propi "La Solidaritat Obrera" serà el portaveu de la CNT i perviurà fins al 1939. La Solidaritat Obrera convoca el 1r congrés obrer català per setembre 1908. En aquest congrés es debat: - La vaga general es revolucionaria, la qüestió es qui l'ha de convocar?. Ha de ser convocada per diferents sindicats o pel sindicat únic.

- Si s'arriba al sindicat únic, ha de ser de base estatal, espanyol o només a Catalunya, perquè aquest es obrer i els obrers estan quasi tots a Catalunya. Si es fa a Catalunya pot triomfar, però potser no cau el capitalisme perquè es només a Catalunya, en canvi, si es fa a tot l'estat pot arribar a triomfar i caure el capitalisme. La Solidaritat Obrera es troba amb diferents problemes: Lerroux l'abandona i perden el suport dels republicans radicals, això ho fa, ja que la veu com un competidor i vol seguir controlant el sector. El 1910 Lerroux s'està aburgesant el seu partit passa de Català a Espanyol.

Els socialistes l'abandonen perquè predominen els anarquistes i no poden acceptar un sindicat apolític, ells tenen el seu sindicat la UGT. Els vells sindicats d'ofici marxen de la solidaritat atemorits pel sindicat únic. L'afectarà també la repressió que seguirà la Setmana Tràgica Novembre 1910 es convoca el 2n congrés obrer, neix el sindicat únic, la CNT. Dominarà fins a 1937 i amb els anys serà un sindicat hegemònic. 12 S'acorda que el sindicat serà l'instrument de lluita de la classe obrera i que aquest ha de preparar-la per la revolució, que vindrà a través d'una vaga general, ha de tenir com a objectiu iniciar la revolució. Si no es així només aconseguiran repressió i fracassar.

SETMANA TRÀGICA (GRAN CRISI 1909-17) La gran crisi comença a causa de la Setmana Tràgica (26/7/1909 - 02/8/1909). És una revolta espontània i popular, s'intenta que acabi en revolució però fracassa. Hi ha 2 tipus de causes, immediates i remotes Causes Immediates: Atacs a treballadors el maig/juny de companyies de mines del Rift. (El rei i marqués Comilla tenien interessos econòmics a aquestes companyies) Causes remotes: 1. El panorama polític i social del 2 lustre (marcat per assalts del Cucut, la solidaritat catalana, etc…) - Republicans radicals, Lerroux és anticlerical, es fan incendis a edificis religiosos. - Hi ha un conflicte entre republicans, ja que hi ha una divisió entre ells.

Els radicals (Lerroux) són contraris a la solidaritat. Els nacionalistes, federalistes i autonomistes s'integren a la solidaritat catalana. - Problemes interns a la Solidaritat Catalana a partir del 1907: Hi ha heterogeneïtat interna (menys radicals). La Solidaritat entra en crisis, ja que la lliga la utilitza com un instrument per apropar-se a Madrid, passa de ser partit local a partit d'abast català. Maura pensa que la regeneració de l'estat pot passar incorporant la Lliga al partit conservador. PROBLEMA DE RECLUTAMENT Formalment, hi ha servei militar obligatori. Però en la pràctica només es presentaven en fila part dels reclutes cridats, d'aquí el nom de quintes.

Hi havia també la possibilitat de retenir metàl·licament el servei militar, pagant 2500 pessetes, podies quedar exclòs i, per tant, les classes enriquides es podien permetre el luxe i els que anaven a fer el servei militar només hi anaven els fills de les classes pobres, i per això se l'anomenava l'Impost de Sang. LA SETMANA TRÀGICA Els incidents comencen el 18 de juliol s'embarquen tropes des del port de Barcelona fins al port de Marroc, hi ha crides de les dones (paper important) perquè els soldats no marxin. La Solidaritat Obrera convoca la vaga general el 26 de juliol, compta amb el suport de la UGT i altres grups republicans.

L'endemà la situació degenera en Onada Anticlerical (+80 incendis a establiments religiosos), l'estat respon declarant l'estat de guerra i envia reforços per reprimir les manifestacions. La situació torna a la normalitat a partir del 29 de juliol. El dia 2 d'agost torna la calma i l'endemà tothom es reintegra a treballar com si no hagués passat absolutament res i no es va descomptar dels salaris la setmana d'atur. Anàlisi 13 L'anticlericalisme, es dedica a incendiar i assaltar edificis religiosos, no és anticristianisme (són catòlics). La gent cremarà esglésies i convents, respecten la caritat. S'assalta l'escola dels escolapis. No hi ha assassinats, els 3 són accidents.

Les classes populars es preguntaven per què si crist era pobre l'església no ho era, l'església no complia el missatge. La gent profana cadàvers de monges perquè hi ha rumors de què les torturaven (les embarassaven). L'angelitza es masoquista i necrofílica. El que es pretenia que fos una revolució fracassa, sabem que el 26 de juliol Ferrer i Guàrdia es a Barcelona i intenta veure si aquesta revolta es pot traduir en revolució. La Setmana Tràgica no es només a Barcelona, aquesta és l'epicentre. Coses estranyes/incomprensibles de la setmana tràgica - Els enfrontaments sembla que segueixin un horari; ex: de 8-10 les botigues estaven obertes, aleshores a les 10 tancaven i començaven les revoltes.

- Fenomen dels Pacos trets que es disparaven des dels terrats, tot i que no se sabia de qui provenien els trets. Es repetirà al juliol del 36. - La revolta es fa a barris populars, intenten ocupar la ciutat simbòlicament , aquesta està patint transformacions en benefici dels burgesos i la classe obrera vol recuperar la ciutat. - El govern no envia tropes a Catalunya els primers dies, sembla fet expressament. - No s'assalten ni fàbriques, bancs, cases burgeses, només edificis religiosos. Conseqüències: HUMANES Es registren 100 morts aprox., dels quals només són 3 religiosos i per accident. Més de 80 edificis religiosos assaltats, són esglésies i convents.

REPRESSIÓ GOVERNAMENTAL És una repressió dura, es tanca tota la premsa republicana i obrerista, totes les escoles modernes queden tancades i qui surt beneficiat es l'església perquè es treu un competidor de sobre. Més de 2000 exiliats, els detinguts són jutjats en consell de guerra i són condemnats a mort 5 persones, a destacar Ramón Clemente i Ferrer i Guàrdia. A l'octubre Maura serà destituït pel rei, acaba la seva carrera política TRENCAMENT SOLIDARITAT CATALANA Desapareix i es trenca a conseqüència de la Setmana Tràgica, també perquè la lliga volia desfer la solidaritat. Es trenca perquè tots han aconseguit el seu objectiu.

LA LLIGA ES TORNA MÉS CONSERVADORA Cada cop és més conservadora i més identificada amb el règim, a partir del 1904 s'havia aburgesat, el 1909 és més conservadora i opta per l'autoritarisme, la lliga s'entén amb el partit conservador. EL PACTE DEL PARDO ES TRENCA DEFINITIVAMENT 14 L'alternança cada cop es més difícil fins que el 1913 es trenqui definitivament, això l'únic que ajudarà és a la progressiva atomització dels partits dinàstics fins que a la conjuntura del 17-18 desapareguin, per un govern de concentració monàrquica.

L'ESGLÉSIA ES FA CADA COP MÉS CONSERVADORA Cada cop es més conservadora, si en algun moment havia acariciat la idea del sindicalisme catòlic ara ho abandona, la Setmana Tràgica ha estat un atac directe cap a ella, la classe obrera és desagraïda. LA BURGESIA CONSIDERA QUE LA S.T. HA ESTAT UNA REVOLUCIÓ. Consideren que la Setmana Tràgica ha estat una revolució (o s'ha quedat a les portes), ha fracassat, però ho tornaran a intentar, això fa que sigui més autoritària i s'inicia un període de desordre. PROCÉS DE REFORMULACIÓ POLÍTICA 1909 comença un procés de reformulació política, va des de republicans fins a dinàstics. El partit de Lerroux passa a ser de base estatal.

1912 neix el "Partido Republicano Reformista" de Melquíades Álvarez, aquest partit defensa col·laborar amb el règim perquè creu que pot evolucionar naturalment i a la llarga transformar- se en república. Aquest partit estarà disposat a col·laborar amb els liberals. 1909 hi ha la idea que s'han d'ampliar les bases del règim. Maura es vol treure a la Lliga. Els liberals volen apropar-se als republicans. Hi ha 2 grans crisis al règim - Setmana tràgica - Crisi del 1917